1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: Sergi Baños
La Maria era una noia excel•lent, era guapa físicament, era educada, molt intel•ligent i tranquila,
no li agradava sortir de festa a les nits dels caps de setmana, ella preferia estudiar.
Però un dia la va trucar la seva millor amiga, la Rosa, i li va dir que vingués a la discoteca de la
ciutat, que hi anava molta gent,era un divendres, els seus pares no hi eren estaven en una
reunió de feina i la Maria sabia que arribarien bastant tard. A la Maria no li agradava la idea de
sortir de festa aquella nit, però va acabar fent-ho.
La Rosa i dues amigues més van passar a recollir a la Maria a casa seva,venien amb dues
motos.Totes estaven excitades i feliçes menys la Maria,ella semblava preocupada.
Van arribar a la discoteca quan faltaven uns minuts per les dotze, un cop a dintre,van començar
a veure, la Maria només va veure un cubata, les altres es van emborratxar, a l’hora de marxar,
la Maria es va assentar a la part de darrere de la moto, la Rosa no li va deixar conduïr, no
pensava en el que feia,la Maria era l’unica que estava serena.La Rosa va començar a arribar
als 100 km/h en una carretera del mig del bosc.La Rosa es distreïa en tot, hi veia borrós i no
estava gens concentrada en conduïr,es van separar de l’altre moto, on hi havia les amigues de
la Rosa. La Maria estava molt assustada, estaven en una carretera que no estava asfaltada, de
terra, i a 100 Km/h, i la Rosa no conduïa del tot bé.La Rosa va entrar a la autovia, però ho va
fer en direcció contraria, la Maria l’estava avisant, però la Rosa no li feia gens de cas,la Maria
stava tremolant de la por, plorava i li suplicava a la Rosa que parés, la Rosa només pensava en
acelerar,fins que un camió se’ls acostava, de cara, no veien res, estaven a 20 metres del
camió, la Rosa anava a uns 110 Km/h amb un moto, el camió ni tan sols les veia,i les noies
nomes veien una llum molt potent, no podien girar, només veien una llum blanca molt potent, i
la Rosa va seguir recte, el camió no frenava, el conductor no les havia vist.Estaven destinats a
topar,m’hagués agradat explicar que no va passar res.No va ser així. El camió va xocar amb la
moto...
El conductor del camió va baixar rapidament per mirar si havia ferit a les noies,estava molt
preocupat, va córrer fins a la moto, va trobar les noies van perdre coneixement, no sabia si
estaven mortes o no.El primer que va fer va ser trucar a l’ambulància.
Van arribar al cap de trenta minuts, l’home que conduÏa el camió estava plorant per què es va
adonar que segurament ell era el culpable de treure la vida a dues jove que no eren majors
d’edat.
Es van emportar a les noies a l’hospital més proper del lloc,un cop allà, l’hospital es va
preocupar de trucar a les families, la mare de la Maria no s’ho podia acabar de creure, com
podia ser que la seva filla, tant estudiosa, tranquila, hagués tingut un accident, no s’ho podia
creure, estava desesperada, van anar rapidament a mirar com estava la seva filla a
l’hospital.Quan van arribar allà, els van fer esperar, ja eren les set del matí quan els van avisar,
van passar a l’habitació, on van veure que la Rosa estava viva, però en cadira de rodes, es
quedaria tota la vida sense poder caminar, la mare de la Maria li va demanar on era la Maria, i li
va dir que a l’habitació 423.
Es van trobar a la Maria també viva, però en molt mal estat, tenia el suero posat, li costava
respirar, no podia parlar, en prou feines podia obrir els ulls.
L’hospital no va deixar que s’emportessin a la Maria a casa, la seva mare l’anava a visitar cada

2. dia, però al cap de dues setmanes l’hospital va trucar a casa, la mare creia que era perquè ja la
podien anar a buscar.No li van voler dir la notícia per telèfon.La mare va arribar a l’hospital i es
va dirigir ràpidament cap a l’habitació 423.Va arribar a allà i va veure que la Maria, no
respirava,va morir amb els ulls oberts,observant per últim cop en la seva vida, aquest món i
notant el fred dels hospitals. La seva mare va anar amb llàgrimes als ulls, a tencar-li, es va
posar desesperada.No entenia per què havia de marxar la bona gent, les bones persones.
Aquest relat explica que de vegades, en la vida real, no tot acava bé, la Rosa es va quedar
amb cadira de rodes per tota la vida, i la Maria, va morir.