1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Neblan
La Sandra era una noia tímida, a la qual no li agradava sortit per les nits. Tenia només setze
anys, al igual que les seves amigues: la Mònica, la Maria i la Clàudia, encara que elles ja
sortien la majoria dels caps de setmana. Però la Sandra era diferent.
Un matí a l’escola, parlant amb les seves amigues de classe, va sortir el tema de celebrar
l’aniversari d’una de les seves amigues, la Mònica. Ella complia els 16 anys, i com els seus
pares li deixaven sortir de festa, al igual que a totes les demés, va suggerir celebrar-ho anant-
se’n a la discoteca. La Sandra, en quant ho va sentir, va pensar: “i ara que faig?...”, però també
li sabia greu ja que fins al moment mai havien celebrat un aniversari per separat. No sabia què
fer, estava confusa. Ho va rumiar durant tot el matí i al final va decidir que faria l’esforç perquè
els seus pares li deixessin anar. Per la festa aquesta encara quedava un mes, “temps suficient
per intentar convèncer als seus pares”, pensava ella.
Una tarda, la Sandra es trobava al sofà llegint un llibre, quan va aparèixer la seva mare per
veure la televisió. Quan la Raquel, la mare, va asseure’s al sofà, la Sandra li va dir:
-Mare, abans d’encendre la televisió, vull demanar-te una cosa... És que aquest any la Mònica
celebra el seu cumple en una discoteca i no puc faltar... Des de sempre hem fet les festes
d’aniversari juntes i, sincerament, m’agradaria també anar...
La Raquel li va respondre:
-Filla, no vull que t’acostumis i la nit és molt perillosa.
-Però mare, és la Mònica, no li puc fer això a ella...- deia la Sandra perdent l’esperança.
Llavors, la mare va fer una ganyota amb la cara i va dir:
-Vull que tinguis molt de compte Sandra! M’escoltes? És el seu aniversari, és una molt bona
nena, en part ho entenc... Però Sandra, et deixo anar amb una condició: sigues conscient del
que fas! Si us plau! Però no t’ho agafis per costum.
La Sandra, donant salts d’alegria perquè no li havia costat tant convèncer-la, li va donar una
gran abraçada a la mare i va anar corrents a agafar el telèfon per comunicar-li la notícia a les
seves amigues.
Van passar els dies fins que va arribar la nit de la sortida a la discoteca. La Sandra i les altres
van parlar de com quedaria, i van quedar que la Mònica passaria a buscar a la Sandra amb la
moto nova que li havien regalat els seus pares, ja que les altres sabien com arribar a la
discoteca, però va demanar que fos un secret, perquè els pares de la Mònica no la deixaven
que fos amb ningú més a la moto, i òbviament a la Sandra tampoc li deixarien anar en moto. La
Sandra va buscar a algú que li pogués deixar un casc de moto, i va arribar la nit...
Eren les 23:30 quan la Sandra va pujar a la moto de la Mònica, es van posar en camí i en 20
minuts van estar en la porta de la discoteca. La nit li estava agradant força a la Sandra, tenia un
altre concepte de les discoteques, i en realitat s’ho estava passant bé. A lo millor també tenia
una mica a veure amb la quantitat d’alcohol que estava prenent. Ella ho veia com una cosa
divertida no parar de beure, però el problema és que ella no estava acostumada, i si no
controlava després vindria el malestar. I efectivament va començar a trobar-se malament. Poc a
poc, després de vomitar, va anar recuperant-se i, de sobte, li van entrar ganes d’anar-se cap a
casa, però no podia anar-se sola, per lo qual va haver d’esperar-se a que alguna de les seves
amigues marxés. La Mònica també havia begut massa, era el seu aniversari, i això per a elles

2. significava beure més que cap dia, equivalent a passar-s’ho bé.
Al cap d’unes hores, quan la discoteca ja tancava, la Mònica creia estar en condicions per
agafar la moto. A la Sandra en realitat li donava por pujar en aquella moto, perquè havia vist
com la seva amiga s’havia desfasat, però per no quedar com una covarda va pujar i no va dir
res. La Mònica en realitat no estava en condicions, l’efecte de l’alcohol encara no li havia
passat, encara que ella ho cregués i no notés res estrany. Durant el camí, la Sandra notava
que alguna cosa no anava bé, la Mónica no anava a una velocitat normal, sinó molt més lenta.
Llavors la Sandra li va preguntar:
-Moni, et trobes bé? És que vas molt lenta i estem generant una mica de cua.
-Sí sí, cap problema, solament que veig una mica borrós, però és que estic cansada...
La Sandra sabia perfectament que era per la quantitat d’alcohol que havia begut, ja que a ella li
havia passat una cosa semblant feia unes hores. La Sandra estava més espantada, però
seguia callada, no volia posar nerviosa la seva amiga. Van continuar el trajecte amb la mateixa
velocitat, ja arribaven a casa de la Sandra quan... Es va escoltar un cop molt fort i una frenada
brusca d’un cotxe. Al cap d’uns minuts es van escoltar sirenes d’ambulàncies i policies. Els
pares de la Sandra, com tots els veïns de la zona, van sortir al carrer i van reconèixer a la
Mònica, estirada en una llitera; estava parlant amb uns policies. També van veure un altre cos
al terra, es van apropar una mica més i van veure que... Era la seva filla qui estava morta.
La Mònica no va veure un “STOP”, no veia bé, i justament venia un cotxe i se les va endur pel
davant. Després d’aquella nit res tornaria a ser el mateix, ningú tornaria a ser el mateix...