1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: aina
MASSA TARD
Em dic Amy McGyver, tinc 16 anys, de fet, suposo que tindré 16 anys per sempre perquè em vaig
morir fa exactament una setmana.
Em vaig llevar a les 6:40h del matí, com cada dia per anar-me a dutxar, però el dia ja va començar
malament perquè el calentador no funcionava i em vaig haver de dutxar amb aigua freda, jo ja estava
de mal humor i mentre esmorzava la meva mare no va millorar la situació, em va començar a renyar
perquè havia suspès l’examen de català perquè no m’havia esforçat suficient, pensava que jo ja no
podia estar més enrabiada, però sí, havia de sortir de pressa perquè feia tard al cole però la meva
germana no sortia del lavabo i ens vam començar a barallar i a cridar, jo només me’n volia anar
d’aquella casa, la odiava.
Ara que sóc aquí, en un punt que no sé on sóc, puc veure que passa a la terra i veig a la meva família
molt tristos per haver-me perdut, però també sóc en una mena de cel, però estic sola, no hi ha res
així que suposo que estic en un punt mig entre la vida i el cel. Ara que no els tinc és quan me n’adono
del que he perdut, trobo a faltar que la meva mare em renyi, que m’abrasi, barallar-me amb la meva
germana, al meu pare...no tinc a ningú a qui explicar-li el que penso, així que m’ho dic a mi mateixa a
veure si algú em pot escoltar i em vindrà a buscar, i tot per culpa meva.
Finalment vaig aconseguir entrar al lavabo i rentar-me les dents i després vaig sortir el més ràpid
possible d’aquell infern de casa, vaig agafar el casc amb pressa vaig anar cap al garatge per agafar
la moto i vaig sortir pitant ja que es feia tardíssim, vaig posar-me el casc però no me’l vaig cordar
perquè vaig pensar que no feia falta per anar a l’escola ja que eren només deu minuts, només que
hagés pensat una mica més en els meus actes, només d’haver-me cordat el casc, no estaria aquí,
estaria a casa meva, amb la meva família que sí que a vegades penso que és l’infern però en realitat
sé que és el cel i que si la meva mare em renya, és per què es preocupa per mi i m’estima, i que
si em barallo amb la meva germana, és per què és el que fan els germans a aquesta edat però en
realitat ens estimem.
Estava ja quasi arribant a l’escola, el semàfor estava a punt de posar-se vermell i vaig prémer
l’accelerador per no haver de parar, el vaig passar en vermell, un cotxe se’m va emportar per davant
al girar cap a un carrer, no duia el casc cordat, se’m va sortir i vaig de ple amb el cap a terra, mort
instantània.
Recordo veure’m estirada a terra, amb l’home del cotxe al meu costat cridant desesperat que si us
plau no em morís, va venir l’ambulància i se’m van endur, el següent que recordo és veure una llum i
de sobte vaig aparèixer aquí, i aquí sóc, des de fa una setmana, esperant a que alguna cosa passi.
Miro enrere i penso, penso que només que m’hagués cordat el casc, que no m’hagués saltat el
semàfor. Que irresponsable vaig ser, perquè els qui realment pateixen són els que he deixat enrere,
però ara ja no puc fer res, només dir que ho sento i que els estimo, i esperar que d’alguna manera ho
sàpiguen.