Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya

Ús de la web 2.0 pels arquitectes a Catalunya.
Master Universitari de Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat
Oberta de Catalunya. Treball Final de Master.
Alumne: Jordi Rius Bonjorn

Tutora : Ana Isabel Jiménez Zarco Juny 2011

Índex

Abstract

1. Introducció

2. Antecedents teòrics
2.1. Marc Social i Economia del Coneixement
2.2. Concepte web 2.0
2.3. Acceptació de la tecnologia
2.4. Usos de les TIC
2.5. Xarxes Socials i Activitat econòmica
2.6. Marketing relacional a la web 2.0
2.7. Situació de l’Arquitecte.

3. Hipòtesi

4. Treball Empíric
4.1. Descripció Metodològica
4.2. Anàlisi Univariant
4.3. Anàlisi Bivariant

5. Conclusions

6. Bibliografia

7. Annexes

1

Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya.

J. Rius Bonjorn – Master Universitari de Societat de la Informació i el Coneixement per la
Universitat Oberta de Catalunya. Treball Final de Master.

Paraules Clau

Web 2.0, ABSTRACT

Social media L’esfondrament de les “punt com” i l’aparició de la web 2.0 va significar
un canvi de paradigma. La dicotomia emisor-receptor va deixar d’existir.
Weblog La creació de continguts ja era possible per a tots els que participaven
en un espai 2.0, no només per els qui el creaven. Les eines van permetre
Xarxes Socials la socialització de les relacions i la web es va convertir en social. El valor
dels productes o els serveis va cap a la relació que es pot establir entre
Arquitectura empresa/professional i client. La confiança i el servei passen per davant
del preu. A Internet, mor el marketing tal com ho entenem fins fa poc
Arquitectes temps. La rellevància digital s’aconsegueix per el que s’és capaç de
compartir i aportar a la xarxa. L’empresa xarxa que es configura a partir
Facebook d’aquest canvi, ha de reordenar-se també internament per acceptar
aquesta tecnologia atès el canvi de mentalitat que suposa, essent aquest
Twitter un factor clau per a la futura organització de les empreses. Les Xarxes
socials s’han convertit en el lloc de conversa, recerca d’informació i
recomanacions on participen les persones. La jerarquia dóna pas a la
xarxa. El marketing social passa per a que els arquitectes participin del
que està passant i s’està parlant a la xarxa. Però, quin ús en fan els
arquitectes de la web 2.0? Partiem de la hipòtesi que degut al sector on
s’ubica principalment la feina d’arquitecte (construcció) i el tipus
d’organització empresarial (despatxos petits), aquest ús seria baix. A
través de l’estudi univariant de les variables i del bivariant on creuem els
indicadors d’usos avançats establerts amb les arees sociolaborals, de
presència a Internet amb espais propis, de presència i connectivat a les
xarxes socials, i l’ús i l a utilitat percebuda de les eines web 2.0,
corroborem la hipòtesi inicial.

1. Introducció

L’activitat de l’arquitecte s’emmarca com tota la resta d’activitats econòmiques,en una
societat en una crisi important. Una crisi que coincideix amb un canvi de paradigma: de la
societat industrial, a la societat de la informació i el coneixement, amb una nova manera
d’entendre les relacions econòmiques per a les empreses en una societat xarxa. Remarcar
aquest context social del canvi que s’està produint, un canvi que és estructural, que no hi ha
marxa enrere i que l’activitat econòmica ha d’adaptar-se al nou paradigma d’empresa xarxa,
són els conceptes clau que es volen subratllar en aquest primer punt dels antecedents teòrics
per entendre el context de canvi global en el marc tecnològic i social que comporten les TIC, i
per tant en el cas d’aquest estudi en concret, de les eines web 2.0.

Pel que fa al concepte de la web 2.0 es vol remarcar el canvi conceptual que suposa l’aparició
d’aquest terme utilitzat per Tim O’Reilly a finals de 2004. Un terme que denota una nova
tecnologia . Però en aquest apartat es vol fer palès com aquesta nova tecnologia canvia
substancialment les bases de les empreses. Els vells termes de Comunicació, Cooperació,
Col·laboració i Connexió ara tenen nous significats dins d’aquesta revolució tecno-social, a la

2

qual l’activitat econòmica cal que s’hi adapti com ens explica Cook (2008) i ja queda significat
en el subtítol del llibre Empresa 2.0: “Com el software social canviarà el futur del treball”.
Veiem aquí una mostra de les eines i les seves principals característiques a utilitzar en aquest
nou context.

I partir d’aquesta explicació raonada demostrant quina es la nova filosofia i com aplicar-la en
les comunicacions a la web 2.0, veient quines son les principals eines per poder-la portar a
terme, passem com a continuació lògica a les xarxes socials com una eina més, però amb molt
més d’èxit, d’aquesta nova manera de fer que les empreses i evidentment, els arquitectes com
a agents econòmics, han de poder i saber utilitzar. Aquesta es una part del treball on es fa
l’evangelització que tant necessiten les empreses i els professionals per a que entenguin la
filosofia dels canvis que s’estan produint i la manera com aplicar-la de forma pràctica.

Però moltes vegades aquesta aplicació no es possible. L’acceptació i la posta en funcionament
de la tecnologia es converteix en un problema. En aquesta part del treball es vol posar èmfasi a
la importància que té que en les organitzacions i empreses de tota mena, es segueixi una
estratègia per a que es puguin aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.
Cal que aquests beneficis siguin percebuts per a que es puguin adoptar. Cal que tot el conjunt
de l’empresa s’impliqui en aquest fet i per tant si no es disposa de la complicitat de l’estructura
dirigent, no se’n podran beneficiar en els seus efectes positius. Per tant per a que s’accepti al
tecnologia en les empreses cal que es demostri de manera pràctica a les persones que porten
la direcció, els beneficis de les mateixes, i se les impliqui en el seu funcionament.

A través d’enquestes existents, tot i que a nivell de tot Espanya, es fa un repàs a la utilització
de les TIC per part de les empreses. Des de microempreses i/o professionals , passant per
petites i mitjanes fins arribar a les grans. Es veu com la majoria de les empreses existents en
aquest país són de 1 a 10 treballadors, i les mes nombroses son les que menys són presents a
la xarxa. Es veurà que encara hi ha molt camp per córrer pel que fa a la necessària utilització
de les Tic per ser present al nou univers comunicacional que representa Internet i el seu
potencial de comunicacions i oportunitats empresarials.

A més als arquitectes se’ls hi presenta un futur on la construcció com tradicionalment s’entén,
difícilment tornarà a tenir la importància que va tenir en l’últim cicle expansiu de l’economia.
Per tant per una banda s’observa un gran potencial de desenvolupament però per altra, és en
el sector de les petites empreses on menys desenvolupada està la presència a Internet, essent
la presència a les xarxes socials molt poc significativa.

En el següent capítol sobre xarxes socials i activitat econòmica, precisament es vol donar
rellevància a la oportunitat que representa la aplicació dels conceptes explicats al principi
d’aquest treball , al fenomen de les xarxes socials com a una oportunitat que tenen les
empreses d’acostar-se als clients i començar aquesta nova relació de proximitat i comunicació
desde el mateix nivell i no des d’un nivell superior jeràrquic en que abans les marques es
situaven respecte als consumidors. També s’explica el que no es fa be en aquests espais socials
per a que les empreses i els professionals s’adonin que no es un fenomen de moda que cal
ser-hi perquè si , i que no s’hi pot ser de qualsevol manera. Una bona estratègia de
comunicació social es important per a les empreses.

3

Es pot posar en context aquest concepte de proximitat amb el client , de nova manera de
comunicar-s’hi, respecte les noves estratègies del que s’anomena marketing relacional a la
web 2.0.

Tota aquesta nova filosofia de relació amb el client, totes aquestes noves eines amb que
posar-s’hi en contacte , esdevenen conceptes clau per desenvolupar una nova estratègia de
marketing a Internet. En aquest capítol s’assenyalen les maneres amb que l’empresa (o el
professional) s’ha de dirigir al seu client, en definitiva és adequar la nova filosofia, a la nova
estratègia de comunicació , amb la nova possibilitat de relacionar-se de manera individual a
multituds. Donem consells i pistes de com fer-ho.

Finalment i pel que fa als antecedents teòrics es fa un breu repàs a la situació de l’arquitecte,
tant des del punt de vista econòmic pel que fa als volums de feina i xifres macroeconòmiques
aportades per la “Confederació Nacional de la Construcción”, per la situació social que podem
entreveure a partir d’una enquesta sociològica sobre la situació laboral dels arquitectes, feta
per el Sindicat d’Arquitectes i dades aportades per el “Consejo Superior de los Colegios de
Arquitectos de España” (CSCAE) sobre l’estat de la professió.

Com que les dades ens diuen que les microempreses són les que tenen una presència i fan un
ús menor d’Internet en comparació de les pimes i grans empreses, i que el sector de la
construcció està significativament per sota de la mitjana en els indicadors TIC del conjunt de
sectors econòmics del país, es planteja la hipòtesi de que els arquitectes utilitzaran poc les
potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen majoritàriament al sector de les microempreses.

A més es faran les següents preguntes d’investigació: els usos avançats de les eines web 2.0,
estan relacionats amb les variables sociolaborals? Aquests usos avançats estan relacionats amb
la presència a Internet dels Arquitectes? Els usos avançats de les eines 2.0, tenen relació amb
la presència a les xarxes socials i la connectivitat entre els espais propis dels arquitectes i les
esmentades xarxes? I finalment es preguntarà quina relació tenen els usos avançats de les
eines web 2.0 amb l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les eines web 2.0.

Mitjançant l’anàlisi univariant de les dades d’una enquesta amb una base de 215 arquitectes,
es veuen les magnituds en que són presents els arquitectes catalans a la xarxa, tant pel que fa
als seus espais propis com a la presència a les xarxes socials, i també a l’ús i a la utilitat
percebuda de les eines web 2.0 pel que fa a l’activitat professional que desenvolupen. En la
mostra estudiada es posarà atenció a l’aspecte de la interacció i la bidireccionalitat dels espais
de que disposen els arquitectes per veure quin ús en fan, i per veure si els principis de la nova
economia estan o no assumits pel que respecte a la mostra estudiada.

Mitjançant l’anàlisi bivariant es veu entre d’altres, quines variables apareixen amb una
especialment alta vinculació entre els aspectes professionals, la variable que representa
aspectes de presencia a Internet, l’ús i la utilitat percebuda, i la presencia a xarxes socials.

També es para atenció, a si el fet de disposar de bloc esta o no vinculat amb el fet de disposar
d’altres espais propis, i d’igual manera, si està més relacionat amb la presència a xarxes
socials que no pas a la utilitat percebuda.

4

Es veurà si la connexió entre el fet de disposar de weblog i tenir presencia als espais de xarxes
socials, té o no vinculació amb aspectes professionals de l’arquitecte i si ho està respecte de
la seva presència a Internet, la presencia i participació en xarxes socials i en l’ús, així com amb
la utilitat percebuda.

Finalment es veurà, si el fet de tenir la percepció que les eines web 2.0 són útils per a mantenir
informats als clients i així fidelitzar-los, és una variable vinculada a les variables de professió i
presència a Internet, a les variables corresponents a la presencia a xarxes socials i a la resta de
variables corresponents a l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes.

5

2.- Antecedents Teòrics

2.1 Marc Social i Economia del Coneixement
Es fa necessari descriure i entendre el nou marc social on es desenvolupa l’activitat objecte de
l’anàlisi d’aquest estudi. Els canvis que s’estan duent a terme son canvis estructurals, canvis de
paradigma i com a tals, cal que ens hi aturem per poder-hi reflexionar.

Quan es dona el nom de societat xarxa a l’estructura social característica d’aquesta nova era
de la informació, no es fa referència a la societat que disposa d’una nova tecnologia, sinó que
és una forma social nova, que resulta de la interacció complexa de l’evolució social i l’evolució
tecnològica, amb Internet com a mitjà (necessari) comunicatiu interactiu i com a
infraestructura indispensable de l’organització en xarxa en tots els àmbits de la vida. Internet
mitjà comunicatiu i eina tecnològica (Castells et al. 2002)

Actualment es pot considerar que la nostra és una societat en xarxa, ja que hi operen xarxes
basades en TIC's i hi ha un augment de la capacitat de les persones per processar la informació.
De tota manera el 136% de la població no s’ha connectat a Internet en els darrers 3 mesos
(aquesta mateixes persones són part de la societat en xarxa, caracteritzada per la velocitat i la
flexibilitat). Es considera que viuen "en xarxa" les persones o empreses que fan un ús avançat
d'Internet i les TIC's (persones o empreses). Una gran part, fan un ús puntual de l'accés a la
informació o comunicació (accés i transmissió d'informació instantani) que ha canviat
(accelerat) els costums, però no operen en xarxa. Aquí apareixen, per exemple, les persones
natives digitals que sí que viuen en xarxa i alhora es troben i sovint topen amb institucions que
no ho fan: l’escola, els governs...
En l’àmbit empresa el 73% dels treballadors estan en empreses (Grans i Pimes), el 98,6 de les
quals tenen ordinadors personals, el 97,2% tenen connexió a Internet de les que el 63,9% són
empreses amb pàgina web. El 27% de treballadors restants pertanyen a empreses
(microempreses) de les que el 66,2% tenen ordinador, el 58,1% de les quals amb connexió a
Internet de les que el 25% tenen pàgina web.

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 1.Distribució de la massa laboral de treballadors
Font: ONTSI a partir de dades de l'Enquesta de Conjuntura Laboral – Tercer trimestre 2010

1
Indicadores de Seguimiento de la Sociedad de la Información. Observatorio Nacional de las
Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (ONTSI) Abril 2011

6

La gran majoria de treballadors pertanyen a empreses que poden operar en xarxa, tot i que el
major nombre d’empreses són microempreses i aquestes són les que presenten una capacitat
de connexió menor i per tant una menor capacitat de generar cooperació i aliances en xarxa.

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 2.Distribució d'empreses i microempreses a Espanya segons nombre d'empleats
Font: ONTSI a partir de dades de DIRCE 2010

Pel que fa a la governació, la forma d'organització segueix sent jeràrquica, però la immediatesa
de l'accés a la informació ha canviat formes d'exercir el poder sota el paradigma de
"informació és poder" i el control d'aquesta informació. Això provoca opinions ràpides
referents a les accions dels governs i necessitat de ràpides respostes, de vegades massa
ràpides. Hi ha menys control dels processos mediàtics de la informació (encara menys amb
l'aparició de la web2.0 ó web social, on es difon i circula l’opinió i la informació de moltes
persones) -, i "En l'espai mediàtic es guanyen o perden les batalles polítiques "ens diu Castells
...
"En una època en que la col·laboració en massa pot refer de cap a peus una indústria en una
sola nit, les antigues formes jeràrquiques d'organització del treball i innovació no ofereixen el
nivell d'agilitat, creativitat i connectivitat que les empreses necessiten per seguir sent
competitius en l'entorn actual ". (Tapscott i Williams, 2006)

Perquè, és cert, sempre les societats s'han basat en el coneixement. Tot i que el factor
coneixement no era un factor clau econòmic en la societat industrial (basada en el capital, el
treball i la matèria primera). El coneixement i la capacitat de processar és la clau de l'èxit en la
nova societat. A més les possibilitats potencials que la xarxa dóna de que totes les persones i
les empreses puguin accedir al coneixement i reutilitzar-lo, pot ser el motor de canvi de la
nostra societat, per exemple generant més oportunitats per a la gent. Es fa menció de les
"possibilitats potencials" perquè tot depèn de les decisions que es prenguin sobre les regles
d'Internet (la configuració de la xarxa i possibilitats d'accés als continguts).
Una de les manifestacions principals de la consolidació progressiva de l’economia del
coneixement, que basa el seu funcionament en la incorporació massiva del saber a l’activitat,
és l’important augment de la productivitat que, tant en l’àmbit microeconòmic com en el
macroeconòmic, s’ha observat a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta

La nova energia de la societat xarxa és una energia que és a la vegada instrument i
coneixement. Es transita des de l'economia industrial cap a l'economia del coneixement, i per
primera vegada a la història aquesta nova economia es consolida per l'aplicació de nous
coneixements i informacions sobre aparells de generació de coneixement i del procés de la
informació i la comunicació.(Torrent,2009)

7

La tecnologia canvia les relacions socials i aquest fet implica tota la societat. Els arquitectes i
les seves relacions socials i econòmiques amb ella , no se’n poden escapar.

Durant la darrera dècada del segle XX, i coincidint amb l’emergència de les TIC i amb la seva
integració massiva en l’activitat econòmica, la contribució d’aquest factor al creixement
econòmic s’ha vist emfatitzada. Efectivament, ja existeixen evidències empíriques que
constaten que l’aplicació econòmica de les TIC està comportant canvis importants en els
patrons de comportament dels models de creixement econòmic, materialitzant-se en el fet
que l’economia té en el coneixement el recurs principal en l’explicació dels guanys de
productivitat i, per tant, del creixement econòmic (Torrent, 2004).

Aquesta visió de l’empresa supera els conceptes tradicionals com els nivells jeràrquics, la
responsabilitat o la divisió funcional, i potencia els processos d’externalització d’activitats i
funcions d’acord amb criteris econòmics i estratègics (Lonsdale i Cox, 2000).Suposa la transició
des de l'economia industrial cap a un nou esquema caracteritzat per la importància decisiva
dels fluxos d'informació, comunicació i coneixement. Torrent (2008)

La novetat d'aquesta revolució industrial en la incidència d'aquest coneixement no es limita a
la tecnologia de la producció, ja que les TIC també s'impliquen en la generació del propi
coneixement. Les TIC són unes tecnologies que, com a tals, són coneixement i, a més,
amplifiquen i perllonguen la ment humana en el seu procés de generació del coneixement.

La nova economia és l'economia del coneixement (Torrent, 2008). Amb l'aparició d'una
economia basada en el coneixement, que tindria en el procés de globalització econòmica, en la
revolució tecnològica digital i en els canvis en els patrons de demanda de famílies i empreses,
els seus tres pilars fonamentals.(Torrent,2008). Les TIC es consoliden com a tecnologies
d'utilitat general, i són en la base material d'un nou paradigma tècnic-econòmic,a partir del
qual es desenvolupa un procés de revolució industrial. En efecte, aquest procés de canvi,
caracteritzat per la interconnexió en xarxa, per la inversió, caiguda de preus i ús persistent de
les TIC, i per la creixent presència dels fluxos d'informació i coneixement en l'esfera
econòmica, s'ha convingut en denominar el procés de transició, des de l'economia industrial
cap a l'economia del coneixement.(Torrent,2008)

8

2.2 Concepte web 2.0

Deu anys després de la primera pàgina web, de la web 1.0 passem a la web 2.0 que
representa l'evolució social d’Internet encaminada cap a la potenciació de la saviesa
de gernacions (Surowiecki 2004). L'evolució d’Internet va iniciar la seva fase 2.0,
apareixent l'anomenada Web Social. El 2004, Tim O'Reilly utilitzava el terme de "Web
2.0" o "Web Social" per referir-se a una segona generació de Webs basades en
comunitats d'usuaris i una gamma especial de serveis, com les xarxes socials, els blocs,
els wikis o les folcsonomies, que fomenten la col·laboració i l'intercanvi àgil
d'informació entre els usuaris.

El web 2.0, s'anomena també web social per les implicacions que està tenint en tots els
nivells de la societat, en ser els mateixos usuaris que decideixen, creen i comparteixen
els continguts, i sobretot perquè és una estructura que està penetrant en tots els
àmbits (personals, professionals, empresarials o educatius). Són molt més que unes
eines, el Web 2.0 el podem veure també com un conjunt de relacions socials, com una
manera de producció i com un conjunt de valors (Postigo, 2011)

Aquesta evolució de la Web converteix els internautes en gestors dels continguts amb
els que interactuen, de manera que poden modificar ...totes aquelles utilitats i serveis
d'Internet que es sustenten en una base de dades, ja sigui en el seu contingut ..., bé en
la forma de presentar-los, o en contingut i forma simultàniament (Ribes, 2007).

Les eines tecnològiques no són les que constitueixen la web20, sinó els usuaris les
seves activitats, les seves necessitats. “Nosaltres som la web”.

O'Reilly suggereix una definició compacta del terme 2.0 (encara que sembla més aviat
una descripció conceptual) a finals de 2006 (Cook 2008):

“Web 2.0 és la revolució dels negocis en la indústria informàtica causada per el fet de
passar cap a la utilització d’Internet com a plataforma, i en un intent d'entendre les
regles de l'èxit en aquesta nova plataforma.”

Aquesta definició venia d’una necessitat de poder donar una resposta curta al que era
un concepte que de fet, tenia una sèrie de característiques que a la xerrada d'obertura
de la primera conferència Web 2.0, O'Reilly i John Battelle (2005) van resumir com els
principis clau de la Web 2.0:

 La Web com a plataforma, amb un model on es troba un sistema sense
propietari, unificat per un conjunt de protocols, estàndards oberts i acords de
cooperació.
 S’aprofita la intel·ligència col lectiva amb els efectes xarxa que dóna una
arquitectura de participació.
 Les dades són el següent 'Intel Inside', és la força que empeny tot el
desenvolupament.

9

 La fi del cicle de les actualitzacions de versions del programari, perquè el
programa no és a l’ordinador sinó al núvol, s’utilitza un servei i no un
programa.
 Models de Programació lleugers
 El programari no limitat a un sol dispositiu. Es pot accedir a les teves
personalitzacions dels serveis des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa.
 Experiències Enriquidores per a l'Usuari
 Facilitat per accedir-hi, de manera que les novetats són fàcils d’utilitzar per
aquells que de seguida volen utilitzar les noves funcionalitats dels nous serveis.

La nomenclatura “2.0” no és casual i suggereix un canvi significatiu en relació al model
de pàgines web disponibles fins aleshores (Ribes 2007). Aquesta contínua evolució dels
serveis web 2.0 fa que precisament molts estiguin sempre en fase “Beta”i tal com diu
Ribes (2007) una web no es construeix, sinó que es prova, i es modifica contínuament
per a dotar-la de noves prestacions.

Segons Ribes (2007) una aplicació on-line es pot considerar com a part de la web 2.0
quan permeti:
 Processos d’interactivitat de continguts contributiva(quan l'usuari pugui afegir i
compartir informació amb altres usuaris)
 Processos d'interacció de continguts combinatòria (quan possibiliti la
interrelació de continguts de diferents bases de dades com en els denominats
Mashups)
 Processos d'interacció d'interfície(quan l'usuari pot ubicar els continguts en
diferents llocs de la pantalla o decidir quins continguts apareixen o bé quan el
sistema, a partir de l'anàlisi de la manera d'operar de l'usuari amb la interfície,
decideixi per l'usuari com o quines dades presentar)

Aquesta nova generació de Webs, permeten a l'usuari modificar els seus continguts,
atès que estan programades sobre una base de dades. Qualsevol internauta amb
coneixements d'ofimàtica pot produir i difondre continguts a través de la xarxa. El salt
tecnològic de la Web 1.0 al Web 2.0 ha estat impressionant: s'ha passat d'un entorn
estàtic on l'usuari era un mer consumidor d'informació a un altre dinàmic on
l'internauta passa a formar part activa dels llocs generant continguts que comparteix
amb la resta d'usuaris. Al Web 2.0 l’usuari d’Internet és alhora receptor i emissor
(Castells i Tubella, 2007) Això és possible gràcies a l’anomenat “programari social”, un
conjunt d’eines, serveis i dispositius informàtics que permeten a l’usuari produir
continguts que posteriorment circularan per Internet” (Castells i Tubella, 2007)

Dins de la web 2.0 hi ha diversos tipus d'espais, que es defineixen en funció del paper
que juga l'internauta com a gestor i difusor de continguts a través dels mateixos:

Weblogs: també coneguts com blocs o bitàcoles, són llocs web que recopilen textos i
articles d'un autor o un grup d'autors, organitzats per ordre cronològic invers, amb un
ús o temàtica particular. En aquests espais els lectors poden deixar les seves opinions i
impressions sobre els articles, però el autor o autors es reserven la llibertat de deixar
publicat el que creguin convenient.

10

Podcasts: enregistraments sonors, a manera de programes radiofònics, que són
distribuïts com arxius de so digital utilitzant el format RSS. El seu ús permet als
internautes subscriure's i usar un programa que descarrega aquestes enregistraments
automàticament a l'ordinador, per poder-los transferir després, generalment a un
reproductor portàtil.
Videocasts: arxius de vídeo distribuïts en format MPEG 4. Són aplicacions multimèdia
que combinen l'àudio i la imatge en moviment i que poden descarregar-se en el disc
dur d'un ordinador per ser vistos en un reproductor portàtil.
Wikis: són aplicacions de servidor que permeten que els documents allotjats (Les
pàgines wiki) siguin escrites de forma col·laborativa a través d'un navegador, utilitzant
una notació senzilla per donar format, crear enllaços, etc. Quan algú edita una pàgina
d'aquest tipus, els seus canvis apareixen immediatament en la Web. L'exemple més
significatiu d'un espai basat en aquesta tecnologia és la Wikipedia, una enciclopèdia
multilingüe, escrita de forma col·laborativa per voluntaris, permetent que la majoria
dels articles siguin modificats per qualsevol persona amb accés mitjançant un
navegador web.

Folcsonomia: és una indexació social, és a dir, la classificació col·laborativa per mitjà
d'etiquetes simples en un espai de noms plans, sense jerarquies ni relacions de
parentiu predeterminades. Es tracta d'una pràctica que es produeix en entorns de
programari social on els millors exponents són els llocs compartits com Flickr. Les
Folcsonomies sorgeixen quan diversos usuaris col·laboren en la descripció d'un mateix
material informatiu i comparteixen les categoritzacions. En front de les taxonomies -a
favor de les llistes de paraules claus-, les folcsonomies es diferencien per la relació
d'intercanvi de opinions (retroalimentació) que es dóna en la folcsonomia i no en la
taxonomia Però, davant d'aquesta varietat d’espais 2.0, cal destacar les xarxes socials
com aquells que són capaços d'aglutinar major nombre d'usuaris i presentar les millors
xifres d'audiència i participació.

Com es deia anteriorment, l'aparició del web 2.0 suposa una evolució cap a un Internet
com un espai de participació, col·laboració i construcció de continguts, caracteritzat
per la importància de les relacions i les xarxes. Prenen especial protagonisme els
continguts aportats per les persones, així els negocis 2.0 i les actuals xarxes socials
estan basats precisament a facilitar la creació de contactes i xarxes entre persones.

Les comunitats virtuals es configuren al voltant d’interessos i en canvi, les xarxes
socials es configuren entorn a persones. Els llocs de xarxes socials s’estructuren com
a personals (o egocèntrics). Els llocs de xarxes socials s’estructuren com a personals,
amb l’individu en el centre de la seva pròpia comunitat (Boyd y Ellison, 2007)

11

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 3 Cronograma de dates de llançament dels SNSs més importants i dates dequan es van rellançar
llocs de comunitat amb característiques de SNS (Social Network Sites) Font: Boyd y Ellison (2007)

La idea de les xarxes socials a Internet té el seu origen en la Teoria dels Sis Graus de
Separació, formulada inicialment el 1929 per l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy en la
seva obra Chains. Aquesta teoria postula que el nombre de coneguts creix
exponencialment amb el nombre d'enllaços a la cadena, i només un petit nombre de
connexions són necessàries perquè el conjunt de coneguts es converteixi en la
població humana sencera.
Si ens cenyim a aquesta definició, el primer site en complir amb aquestes
característiques va ser un espai on el nom fa honor a la teoria en virtut de la qual s'ha

12

desenvolupat la tecnologia que ha possibilitat aquest tipus d'espais a Internet:
Sixdegrees.com
Precisament sobre aquestes teories s'ha desenvolupat la tecnologia que ha donat lloc a
les xarxes socials. Aquests espais són serveis amb base web que permeten als individus
construir un perfil públic o semi-públic dins d'un sistema limitat, articular una llista
amb altres usuaris amb els que volen compartir una connexió, i veure i travessar la
seva llista de contactes i aquells fets per altres membres del sistema. La naturalesa i la
nomenclatura d'aquestes connexions pot variar molt d'una xarxa a una altra (Boyd i
Ellison, 2007).

Es coneix com a “efecte xarxa” al tipus particular d’externalitat que es produeix quan
cada nou usuari afegeix valor a un producte per el fet d’unir-se a la comunitat
d’usuaris. Per exemple, les tecnologies de comunicació son l’exemple típic de l’efecte
xarxa. Quants més membres te la xarxa d’usuaris més valor te per a un membre
pertànyer a ella, i per altra banda, menys aportaria al valor de la xarxa si es sumés un
altre membre a ella.
Un element essencial per a crear una xarxa d’èxit i dissenyar una arquitectura de
participació consisteix en establir les preferències dels usuaris per a compartir
continguts, en forma automàtica, de manera que els usuaris contribueixin al valor de la
xarxa (O’Reilly, 2005)

En el primer volum de la seva trilogia fonamental sobre “La era de la informació”,
Castells (1996) posa l’èmfasi en l'obertura de les xarxes, que les xarxes són estructures
obertes que són capaces d’integrar nous actors o nodes mentre que comparteixen els
mateixos codis de la mateixa comunicació(per exemple, els valors o objectius de
rendiment).
Porter, Liebeskind et al.(1995) defineixen el que es una xarxa social com "una
col·lectivitat d'individus entre els quals es realitzen els intercanvis que només
s'admeten per les normes comunes de comportament digne de confiança '(1995).

D'acord amb aquesta definició, els intercanvis que es duen a terme a través de xarxes
socials són recolzats per mecanismes de confiança, en els que hi va inclòs el compartir
normes de funcionament que poden ser inculcades a través de processos diferents.

Les xarxes socials basades en la web proporcionen diferents mitjans perquè els usuaris
puguin comunicar-se, tant per correu electrònic, com per serveis de missatgeria
instantània, blogs i arxius d'intercanvi de fotos / vídeo.

Centenars de xarxes socials s'han posat en marxa, amb les mateixes característiques
tecnològiques amb que donar suport a una àmplia gamma d'interessos i pràctiques
(Ellison et al., 2007). Aquests llocs de xarxes socials proporcionen una plataforma
multimodal i dinàmica que permet als debats, l’intercanvi de contingut multimèdia,
organització d'esdeveniments, etc, entre els membres amb, interessos comuns, com
l'escola, l'amistat, el treball, i aficions (Cacho et al. 2007; Sledgianowski i Kulviwat,
2009 Kulviwat, 2009)
Les quatre funcions primàries d’aquests software social que configura la web 2.0

13

Segons Cook (2008) són les 4 “Cés”: Comunicació, Cooperació, Col·laboració i
Connexió, permeten entendre que la web 2.0, no neix amb una tecnologia pròpiament
dita, sinó que neix com un model d’acció, d’ús de la web, sostinguda per un conjunt
d’aplicacions tecnològiques orientades al desenvolupament d’una intel·ligència
Colectiva que permet propiciar “la combinació de comportaments, preferències o
idees d’un grup de persones per a crear noves idees (Segaran, 2008)

Aquest anar junts, crear i compartir junts, conforma una mena d’Intel·ligència
col·lectiva que Ribes(2007) classifica en tres grups: la producció de continguts,
l'optimització de recursos i el control exercit sobre continguts i individus. I segueix
dient que “És la pròpia intel·ligència col lectiva la qual, a més de produir continguts i de
compartir recursos, es converteix en entitat ubiqua, reguladora de la producció, suplint
l'existència d'una figura situada, a nivell jeràrquic superior, que controli el treball de la
resta”
A partir d’aquesta afirmació es fàcil arribar a la conclusió que el funcionament de la
intel·ligència col lectiva per al control per part de la comunitat dels continguts s’activa
sense existir una autoritat central. (Ribes, 2007)
Aquesta sociabilitat que generen les capacitats tècniques de les aplicacions del
software social, que donen com a resultat des de la esmentada Intel·ligència col·lectiva
fins els concepte dels mashup, de la cultura del remix on la Web 2.0 utilitza totes
aquelles utilitats i serveis d'Internet que es sustenten en una base de dades, la qual pot
ser modificada pels usuaris del servei, ja sigui en el seu contingut (afegint, canviant o
esborrant informació o associant metadades a la informació existent), bé en la forma
de presentar o en contingut i forma simultàniament.

14

2.3 Acceptació de la tecnologia

El Model d’Acceptació Tecnològica (TAM) és una teoria dels sistemes d'informació que dona
un model de com els usuaris arriben a acceptar i utilitzar una tecnologia. El model suggereix
que quan als usuaris se'ls presenta una nova tecnologia, hi ha una sèrie de factors que
influeixen en la seva decisió sobre com i quan la utilitzaran (Davis,1989)

En estudis fets respecte de l’acceptació de la tecnologia , destaquen que la manca
d’acceptació de la tecnologia per part de l’usuari, pot portar a una pèrdua de diners i recursos
(Lee, Cho, Gay, Davidson, i Ingraffea, 2003)

El comportament es determina per dos factors:

Utilitat Percebuda (PU) - Aquesta va ser definida per Fred Davis (1989) com "el grau en què
una persona creu que l'ús d'un determinat sistema milloraria el seu rendiment en el treball".

Percepció de facilitat d'ús (FUP) - Davis ho defineix com "el grau en què una persona creu que
l'ús d'un sistema en particular, hauria de ser lliure d'esforç" (Davis 1989).

Aquestes dues percepcions també moderen els efectes d’anteriors preses de decisions
respecte a l’ús de la tecnologia (Benamati i Rajkumar, 2008)

Figura 4. El Model d’Acceptació de la Tecnologia. Font: A Technology Acceptance model of
innovation:the case of teleworking. Pérez et al. (2004)

De la mateixa manera, la teoria de la innovació suggereix que l'assimilació d'una innovació es
produeix en comportaments basics o esclats d'activitat, com ara el inici de la idea, l'ús inicial o
canvi intensiu, i l'ús continu o la rutina de la innovació (Damanpour, 1991; Tir i Orlikowski,
1993).La teoria de la innovació ha ajudat la comprensió dels investigadors respecte de si una
organització adoptarà una d'una àmplia gamma d'innovacions que són noves per a
l'organització (Damanpour, 1991).

La difusió d'una innovació depèn de cinc atributs generals que inclouen: avantatge relativa,
compatibilitat, complexitat, observabilitat i capacitat de ser testada (Tornatzky i Klein, 1982)

La teoria de l'acció raonada (Fishbein i Ajzen, 1975) representa un nou enfocament per a
l'acceptació de la tecnologia per l'usuari, que pot superar les limitacions de la teoria de difusió
d'innovacions. Segons aquesta teoria, les creences influeixen en l'actitud, que al seu torn dóna
forma a la intenció que posteriorment guia o dicta el comportament.

15

Pel que fa a les mancances del primer model d’acceptació de la tecnologia, Legris, Ingham i
Collerette (2001) diuen que ha de ser millorat integrant-lo en un de més ampli en el qual
caldria incloure variables relatives a processos de canvi humans i socials adoptant l’esmentat
model d’innovació.

Per fer més suau aquest procés cap a l’adopció de la tecnologia, des del punt de vista de les
empreses, Kreitzberg (2009) apunta quatre passos estratègics:

1. Ajudar a que la direcció ho entengui no tant a nivell “filosòfic” sinó aplicat
directament al negoci
2. Centrar-se en la importància de compartir, de cooperar, en definitiva, de les relacions i
demostrar aquest valor a través com en el punt anterior, d’experiències concretes a
l’empresa
3. Assegurar els actius de la companyia amb pràctiques que la protegeixin, però no
renunciant a la creativitat.
4. Donar formació als empleats, per assegurar que es tanquen les bretxes en
comunicació, ja siguin generacionals, funcionals, de llenguatge, de cultura o de
distancia física.

16

2.4 Usos de les TIC

2.4.1 Per tamany d’empresa

Es presenten aquí un resum de les dades extretes de l’ultim informe de l’ONTSI “Tecnologías
de la Información y las Comunicaciones en las microempresas, PYMES y grandes empresas
españolas”. (edició 2011)” per emmarcar l’us de les TIC en l’empresa a Espanya i poder
adequar aquestes dades amb la hipòtesi que plantegem que recordem que és que els
arquitectes utilitzaran poc les potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen majoritàriament al
sector de les microempreses.

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 5.Infraestructura i Accés TIC per tamany d’empresa. Pime i Gran Empresa
Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 6.Infraestructura i Accés TIC per tamany d’empresa. Microempresa

“El nombre de pimes i grans empreses presents a Espanya va disminuir un 12% el 2010
respecte l'any anterior.

17

La implantació de l'ordinador continua el seu avanç en el teixit empresarial espanyol. El 2010,
el 66,3% de les microempreses espanyoles disposava d'ordinador, un 1,6% més que el 2009. En
el segment de la pime el percentatge puja al 98,6% de les empreses, 0,8 punts més que el
2009.
En l'àmbit de la microempresa persisteix la diferència en la penetració de l'ordinador entre les
empreses de 0 a 2 empleats (61,4%) i les empreses de 3 a 9 empleats, amb un percentatge
més similar a l'obtingut per les pimes (90, 1%).
La connexió a Internet s'ha convertit en una eina essencial per a la gestió dels processos de
negoci de les empreses espanyoles. Aspectes clau com la relació amb els clients i proveïdors o
activitats com el màrqueting poden ser gestionats més eficaçment gràcies a l'accés a la Xarxa.
El nombre d'empreses que compten amb accés a Internet continua creixent, de manera més
pronunciada en els segments empresarials amb menys empleats. En les microempreses, el
percentatge d'empreses amb connexió a Internet ha augmentat 3 punts, situant-se en el 55,9%
el 2010, mentre que a les pimes ascendeix al 96,2%, un 1,3% més que el 2009.

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 7.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a
minim un cop per setmana per tamany d’empresa. Pimes i Grans Empreses

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Figura 8.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet
com a minim un cop per setmana per tamany d’empresa.Microempreses

18

El tipus d'activitat que es desenvolupa en les empreses influeix en els nivells d'utilització de la
infraestructura TIC de què disposen. En aquest sentit, l'ús dels ordinadors per part dels
treballadors, tant si estan connectats a Internet com si no, depèn del sector en què opera la
companyia.

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 9.Ús d’Internet per part de les Pimes i Grans Empreses

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

19

Figura 10.Ús d’Internet per part de les Microempreses

El 96,4% de les empreses de 10 o més empleats utilitzen Internet per cercar informació.
Juntament amb l'obtenció de serveis bancaris i financers (90,2%) són els dos usos realitzats per
més del 90% de les pimes i grans empreses amb connexió a Internet. Un altre dels destacats és
la utilització de la Xarxa com a plataforma de comunicació (correu electrònic, VoIP, ...) que
arriba fins el 86,8% d'aquest tipus de companyies. L'obtenció de serveis postvenda / prevenda,
formació i l'aprenentatge i la visualització del comportament de mercat mantenen nivells de
penetració entre el 40% i 45%. Aquest patró de distribució dels usos es manté estable amb
independència de la grandària de l'empresa, si bé és cert que a mesura que augmenta el volum
de treballadors augmenta el percentatge d'empreses que l'utilitzen per als esmentats motius.

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 11.Empreses amb connexió a Internet i pàgina web per tamany. Pimes i Grans.

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 12.Empreses amb connexió a Internet i pàgina web per tamany. Microempreses

La presència a Internet de les empreses espanyoles a través de la pàgina web corporativa ha
experimentat el 2010 un moderat increment. Mentre que el 21,9% de les microempreses
compta amb pàgina web, 0,5 punts més que el 2009, el percentatge de pimes que tenen
aquesta eina es va situar en el 58,9%, 1,4 punts més que el 2009 .
En les microempreses amb un nombre d'empleats entre 0 i 2, la penetració de la pàgina web
ha baixat lleugerament (0,4 punts), mentre que a les microempreses amb personal comprès
entre els 3 i els 9 treballadors ha augmentat en gairebé 4 punts . Un altre fet rellevant és el
destacat augment de la utilització de pàgina web en les pimes de més de 49 empleats.

20

Dificultats afrontades per la presència a Internet
Una mica més d'un de cada tres propietaris de pàgina web (36,7%) assenyalen que no van tenir
cap dificultat especial a l'hora de preparar-se per tenir presència a Internet.
Els que sí que assenyalen alguna dificultat fan referència, gairebé per igual, a la manca de
formació (30,9%) i de recursos (29,7%).

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 13.Usos web per tamany d’empresa. Pime i Gran empresa

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 14.Usos web per tamany d’empresa. Microempreses

21

Els principals usos que les microempreses i les pimes donen a la seva pàgina web són la
presentació de l'empresa i l'accés a catàlegs de productes i llistats de preus, totes dues
funcionalitats directament lligades al procés de màrqueting. La resta de possibles serveis
continuen sent molt minoritaris.
Funcionalitats de la web
La pràctica totalitat de les pàgines web (95,7%) de professionals autònoms tenen informació
del negoci, més de set de cada deu (72,6%) un catàleg de productes
i / o serveis i una mica més de quatre de cada deu (41,7%), sistemes de contacte via Internet.
Altres utilitats presents, encara que menys freqüents, són la possibilitat de realitzar comandes
i / o reserves (22,4%), pagaments (14,6%), el lliurament de serveis (11%) i serveis postvenda
(9,2%).
Objectius principals del web
El principal objectiu que la majoria dels autònoms declara que té per a la seva pàgina web és la
captació de clients (35,8%) i, a continuació, el fer publicitat (27,3%) i oferir informació de
productes (17%) . Les alusions als altres objectius recollits representen, en tots els casos, una
proporció inferior a un de cada deu.

Després de la irrupció en 2009 de les xarxes socials com a nou fenomen de comunicació entre
usuaris d'Internet, el 2010 s'han començat a explotar les possibilitats d'aquests serveis en
l'àmbit professional. Les empreses han descobert en les xarxes socials un nou canal per arribar
als seus clients, i alguns dels sectors comencen a fer un ús intensiu d'elles. No obstant, en el
conjunt de les microempreses i pimes, el seu ús com a eina de suport als processos de negoci
encara no està generalitzat

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 15.Comerç electrònic per tamany d’empresa. Microempreses

22

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 16.Comerç electrònic per tamany d’empresa. Microempreses

Hi ha més empreses que compren per comerç electrònic i amb major creixement enfront de
les que venen. Un 24,1% de pimes i grans empreses compren per comerç electrònic, 3,8 punts
més que l'any anterior. El percentatge de les que venen per aquest canal és 13,1%, el que
representa un creixement de 2 punts.

Creix el nombre de microempreses que compren per comerç electrònic,mentre les vendes
s'estabilitzen. El 2009 un 11,2% de les microempreses ha realitzat compres per comerç
electrònic, dos punts més que l'any anterior. En el cas de microempreses de 3 a 9 empleats, la
xifra s'eleva al 18,3%. D'altra banda, la taxa de microempreses que realitza vendes per comerç
electrònic el 2009 pràcticament no ha variat en un any, situant-se en 2,6% (de 2,4% el 2008).

23

2.4.2 En el sector de la construcció

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 17.Infraestructura i Accés TIC per sector. Pimes i Grans Empreses

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 18.Infraestructura i Accés TIC per sector. Microempreses

El sector industrial continua sent el que concentra major nombre de pimes i grans empreses,
seguit del sector de la construcció, representant entre ambdós el 39% del total.

24

En l'àmbit de les microempreses, el comerç minorista i la construcció són els sectors que major
nombre d'empreses aglutinen, englobant entre ambdós el 32,5% del total de microempreses,
que ha baixat un 1,4% el 2010 respecte al 2009.
S'observa que alguns sectors prioritzen l'ús d'alguna tecnologia específica, que doni beneficis
immediats per a la seva activitat, com és el cas del sector de la construcció amb la telefonia
mòbil. El 2010 el 72,7% de les microempreses d'aquest sector disposava de telèfon mòbil per a
la seva activitat laboral davant el 66,4% de la mitjana ja 13,6 punts percentuals de l'ordinador
(disponible a el 59,2% de les microempreses de la construcció).

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 19.Accés a Internet per sector. Pimes i Grans Empreses

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 20.Accés a Internet per sector. Microempreses

25

L'ús dels ordinadors (amb o sense Internet) destaca en el sector financer, d'informàtica,
telecomunicacions i audiovisuals i en el d'activitats professionals

Les empreses de 10 o més empleats d'informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, del sector
financer i les d'activitats professionals es troben al capdavant amb percentatges d'utilització,
tant de l'ordinador només com l'ordinador amb accés a la Xarxa, que superen el 75%.

La construcció i les activitats immobiliàries i administratives són sectors que en general tenen
baixos nivells de penetració TIC. En aquesta mateixa línia, s'observa que el percentatge
d'empleats de la construcció que utilitzen l'ordinador és del 34,5% (32,1% si està connectat a
Internet). Igualment, al voltant d'un 29% dels treballadors que realitzen activitats
immobiliàries i administratives usen el PC amb accés a la Xarxa, elevant-se fins gairebé un 33%
si ens referim a l'ordinador sense connexió.

Els sectors en els que a penes hi ha diferència entre la utilització de l'ordinador amb Internet o
sense són, per aquest ordre, la construcció, la informàtica, telecomunicacions i audiovisuals i
les activitats immobiliàries i administratives. Per contra, en el comerç minorista trobem una
diferència de gairebé 26 punts, que és la xifra més elevada entre els sectors considerats.

La baixa capacitació i connectivitat pel que fa a la xarxa del sector de la construcció , fa que la
major connectivitat del sector de les activitats professionals no vagi dirigida a la interconnexió
d’ambdós

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
minim un cop per setmana per sector. Pimes i Grans Empreses

26

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
minim un cop per setmana per sector. Microempreses

El percentatge de personal que utilitza ordinadors de manera setmanal a les microempreses és
gairebé del 56% dels empleats, pràcticament igual a les de major grandària. En el cas que
l'ordinador disposi més d'accés a Internet els percentatges són del 49,4% en microempreses
enfront del 44,9% en pimes i grans empreses.

Destaquen tres dels onze sectors analitzats amb percentatges de personal que utilitza
diàriament ordinadors (amb o sense Internet) que van del 89% al 95%. Aquests sectors són les
activitats professionals, informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, i financer.

27

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 23.Empreses amb pàgina web per sector. Pime i Grans Empreses

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 24.Empreses amb pàgina web per sector. Microempreses

Més del 90% de les empreses financeres de 10 o més empleats amb Internet i del sector
d'informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, compta amb pàgina web. El segueix de prop el
89,7% de les companyies del sector d'hotels i agències de viatge. La indústria (69,9%), les
activitats professionals (71,1%) i el comerç majorista (72,6%) es troben en nivells superiors a la
mitjana, situada en un 63,9%. El valor més proper a aquesta mitjana el trobem en el cas de les
activitats immobiliàries i administratives (61,4%). Per contra, la construcció és l'únic sector que
comptabilitza un percentatge de pimes i grans empreses amb pàgina web inferior al 50%.

28

Pel que fa a les microempreses, hotels i agències de viatge és el sector que més clarament
aposta per tenir pàgina web. En aquest sector, el 71,8% de les microempreses amb Internet
disposa de pàgina web, és a dir, gairebé tres vegades més que la mitjana (25%). En segon lloc
ia meitat de camí amb la mitjana es troba el sector d'informàtica, telecomunicacions i
audiovisuals, amb un 54,3%. A continuació se situa el gran grup dels 9 sectors restants amb
valors entre un 32,2% de la indústria i el 12,9% de transport i emmagatzematge. Es a dir, un
cop més, el sector de la construcció a la cua pel que fa a les microempreses.

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 25.Usos web per sector d’empresa. Pime i Gran empresa

29

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 26.Usos web per sector d’empresa. Microempresa

Les pàgines web de les empreses dedicades a activitats financeres i les dels hotels i agències de
viatge són les que més varietat de serveis aglutinen. Hotels i agències de viatge lideren en la
provisió de serveis que faciliten la compra o reserva dels seus productes, amb el 70%
d'empreses que permeten realitzar comandes o reserves en línia, i el 34,8% que accepta
pagaments per Internet. Amb un altre tipus d'objectius, sobresurten les empreses del sector
d'informàtica, telecomunicacions i audiovisuals utilitzant la pàgina web per publicar ofertes de
treball i rebre sol.licituds d'ocupació, en més d'un 37% dels casos.

Pel que fa a les microempreses, hotels i agències de viatge que utilitzen en major mesura les
seves pàgines web per cobrir un ventall més ampli d'objectius, destacant l'accés a catàlegs de
productes i llistes de preus (83%) i la realització de comandes o reserves on-line (43%), entre
d'altres. El sector financer ofereix igualment serveis variats, mostrant especial interès en
facilitar la declaració de política de seguretat de l'empresa (83,5%).

30

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 27.Comerç electrònic per sector d’empresa. Pime i Gran empresa

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 28.Comerç electrònic per sector d’empresa. Microempresa

Es manté el lideratge d'hotels i agències de viatge en vendes per comerç electrònic amb un
63,4% d'empreses que les realitzen. El sector d'informàtica, telecomunicacions i audiovisuals
és el que destaca pel costat de les compres amb un 51% pel qyue fa a les Pimes i Grans
empreses mentre que a les microempreses hi ha una marcada diferència segons sectors en
compres per comerç electrònic, amb un màxim del 37% de microempreses que realitzen
adquisicions per aquesta via i un mínim de 2%. Específicament, destaquen 3 sectors amb més
del 20%: activitats professionals (23,7%), hotels i agències de viatge (28,7%) i informàtica,

31

telecomunicacions i audiovisuals (37,4%).El 26% dels hotels i agències de viatges de 0 a 9
treballadors venen per comerç electrònic, enfront del 2,6% del total de microempreses. A la
resta de sectors s'observa una diferència al voltant de 2 punts respecte a la mitjana, i una
posició lleument superior per informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, del 5,8%. La
construcció, el fanalet vermell amb 0,5% de vendes i el 2,4 de compres.

Pel que fa a les xarxes socials, Gairebé nou de cada deu autònoms amb accés a Internet
(87,1%) coneixen l'existència de les xarxes socials. Entre qui coneixen les xarxes socials
representen una mica més d'un de cada tres (37,3%) els que les utilitzen, i aquest percentatge
és superior entre els que tenen menys de 30 anys (64,5%) o entre 31 i 40 (46,3%) i,
significativament, inferior, entre els que tenen entre 41 i 50 anys (24,5%) o més de 50 (20,3%).
Per sectors, cal assenyalar que el percentatge dels que utilitzen les xarxes socials és superior
en els d'hostaleria (46,4%) i el d'altres activitats (49,5%), mentre que el dels que no les utilitzen
és major en el de utilities i construcció (72,4%) i el d'indústria (71,6%).
Xarxes utiitzades
Entre els que utilitzen les xarxes socials, la més usada és Facebook, que ho és per gairebé vuit
de cada deu autònoms que n’utilitzen alguna (79,6%). A considerable distància, se situen els
que utilitzen Twitter (22,3%) i Linkedin (7,6%).”

Resum Gràfic

Veiem en forma de gràfic la comparació del sector de la construcció amb la mitjana
de les empreses estudiades

Pimes i Grans empreses

100

100
80
60
17,6
40
20
0
Empreses de mes de Construcció
10 treballadors

Figura 29.%Empreses de la Construcció de més de 10 treballadors comparat amb el total d’emrpesezs
de + de 10 treballadors

32

55,8
60 44,9
50 34,5 32,1
40
30
20
10
0
Utilitza mitjana utilitza mitjana
ordinadors ordinadors
connectats a
Internet

Figura 30. Personal del sector de la construcció que utilitza ordinadors/ordinadors connectats a Internet
un dia o més a la setmana

63,9
51,2
80
60
40
20
0
Empreses amb pagina mitjana
web

Figura 31. Empreses del sector de la construcció amb pàgina web

24,1

25
17,3
20 14,4

15
10 4,8

5
0
Empreses mitjana Empreses mitjana
que venen que compren
per c.e. per c.e.

Figura 32. Empreses del sector de la construcció que venen i compren per comerç electrònic

33

15,5
16
11,5
14
12
10
8
6 1,8 2,7
4
2
0
Import de mitjana Import de mitjana
vendes compres

Figura 33. Import de compres per comerç electrònic sobre total de compres i import de vendes per c.e.
sobre el total de vendes del sector de la construcció (%)

Microempreses

100

100
80
60
15,4
40
20
0
Empreses de menys de Construcció
10 treballadors

Figura 34.%Empreses de la Construcció de més de 10 treballadors comparat amb el total d’empreses de
menys de 10 treballadors

34

55,9
49,4
60 38,9
50 29,6
40
30
20
10
0
Utilitza mitjana utilitza mitjana
ordinadors ordinadors
connectats a
Internet

Figura 35. Personal del sector de la construcció que utilitza ordinadors/ordinadors connectats a Internet
un dia o més a la setmana

25
19,9
25
20
15
10
5
0
Empreses amb pagina mitjana
web

Figura 36. Empreses del sector de la construcció amb pàgina web

11,2
12
10
8
6 2,6 2,4
4 0,5
2
0
Empreses mitjana Empreses mitjana
que venen que compren
per c.e. per c.e.

Figura 37. Empreses del sector de la construcció que venen i compren per comerç electrònic

35

4,9

5
4
3
1,3
2
0,1 0,3
1
0
Import de mitjana Import de mitjana
vendes per compres per
c.e/total c.e/total
vendes compres

Figura 38. Import de compres per comerç electrònic sobre total de compres i import de vendes per c.e.
sobre el total de vendes del sector de la construcció (%)

39,4
40 31,4
35 22,2
30
25
20
15 6
10
5
0
import mitjana import de mitjana
compres per vendes per
c.e. a c.e.a
empreses empreses
compren per venen per
c.e. c.e.

Figura 39. Import de compres per comerç electrònic a empreses que compren per c.e. i import de
vendes per c.e. sobre a empreses que venen per c.e. del sector de la construcció (%)

36

2.5 Xarxes Socials i Activitat econòmica

Les Xarxes Socials es poden entendre d’alguna manera que funcionen amb els mateixos (o alguns)
mecanismes similars d’expansió de com ho fan els “virus”. Si es crea un negoci a Internet que la gent
està demanant, els clients el fan créixer(. Alguns dels llocs més populars de la comunicació social i web
2.0 i que estan creats per funcionar amb aquest sistema d'expansió viral són: YouTube, Facebook,
MySpace, Twitter, eBay, PayPal, i LinkedIn). En aquests llocs, el nombre d'usuaris en general es
dupliquen cada dia, de boca-a-orella, per un fenomen en el que cada usuari genera consecutivament
més usuaris.

Les xarxes socials seran cada dia més importants per als consumidors en els seus processos de recerca
de tot tipus de productes i serveis a la xarxa. Aquesta tendència té tot el sentit ja que els contactes en
aquestes xarxes socials, així com la tecnologia d'aquestes plataformes, ajudaran a millorar la recerca, a
indexar les preferències en relació amb anteriors processos de recomanació i aportaran una sèrie de
recomanacions més ajustades a les necessitats.

Contràriament al que es pensa de forma general, de que les eines automatitzades tipus “web 2.0”
quan ressalten el que han escollit clients anteriorment, promouen els productes “habituals”, els
nostres resultats suggereixen que aquestes eines poden actualment reforçar “la llarga cua” (the long
tail) si aquesta està composada d’un nombre suficient de productes especialitzats populars. (Tucker i
Zhang, 2011)

Cal que les empreses entenguin quin es el comportament de les persones a les xarxes socials per a que
les accions de marketing tinguin èxit. En aquest sentit han de tenir en compte (Hogan, 2010) que les
relacions socials fortes i íntimes en línia tendeixen a ser també relacions socials fortes i íntimes fora de
línia (Dutton, Helsper, i Gerber, 2009; Ellison, Steinfield, i Lampe, 2007; Hampton, Sessions, Ella, i
Rainie, 2009). Que les persones que tendeixen a comunicar-se més en línia també tendeixen a fer-ho
fora de línia (Quan-Haase, 2008; Wellman, Quan-Haase, Witte, i Hampton, 2001). La distribució dels
contactes serà sempre esbiaixada amb pocs amics propers i la majoria seran contactes dèbils (Lewis,
Kaufman, González, Wimmer,Christakis i de 2008, Roberts, Dunbar, Pollet, i Kuppens, 2009).

Finalment hi haurà una bretxa entre el que els usuaris diuen que fan i el que realment fan d’acord amb
el que la investigació sobre la privacitat en els llocs de xarxes socials ha posat de manifest (Gross i
Acquisti, 2005; Young & Quan Haase, 2009).”

En l’estudi realitzat per la prestigiosa firma Weber Shandwick Digital Communications (2009), en la que
es van analitzar les 100 companyies més importants, es va poder arribar a la conclusió, que la manera
com utilitzaven twitter no era la adequada. Per exemple, hi havia molts comptes d’empreses que
només s’havien obert però que no presentaven cap activitat, perjudicant d’aquesta manera a la imatge
de l’empresa. En d’altres casos eren una corretja de transmissió mecànica de comunicats de premsa o
de publicacions als espais de la companyia. Algunes dades són molt clares, un 15% de comptes
inactius, un 24% on només s’havien obert per tenir-hi presència però no s’utilitzaven, nomes un 16%
per a canal de vendes i un 9% per atenció al client.

En conclusió, les activitats econòmiques que depenguin de les xarxes socials caldrà que assoleixin els
reptes que ens fa notar Niall Cook (2008). Caldrà que les empreses escoltin el que es diu a Internet,

37

aprenguin de la gent amb qui es volen relacionar, i hi empatitzin per poder formar part de la seva
comunitat. L’activitat econòmica passa a ser més social ja que caldrà que les empreses es comuniquin,
cooperin amb els seus clients com un mes a les seves xarxes, siguin un més per col·laborar a la xarxa i
estableixin connexions basades en la transparència per arribar a la desitjada confiança, base de
qualsevol negoci , a la xarxa i fora d’ella.

38

2.6 Marketing relacional a la web 2.0

Al centre del màrqueting de relacions és situa l'intercanvi, que és rendible per a les parts implicades. El
concepte dels intercanvis aplicat a màrqueting relacional, es pot veure ja sigui des d'un enfocament
d'anàlisi de costos de transacció o d’una aproximació de la teoria de l'intercanvi social.

Aquest context social de canvi i avanç de les tecnologies de la informació i la comunicació, implica
canvis en tots els àmbits i també a les empreses. Dona L Hoffman considera que el màrqueting a
Internet suposa el canvi de paradigma que ha pogut comportar la irrupció d'un nou mitjà (2000). A les
darreres dècades s'ha produït una evolució dels paradigmes del màrqueting cap al màrqueting
relacional. L’aprofitament de les oportunitats dins d’aquest entorn per les empreses dependrà del
tipus d’empresa, dels productes o serveis que ofereixi, i de la integració d’Internet dins les estratègies
de negoci que faci cadascuna d’elles.

Atenent al tipus d’empresa, Internet la pot ajudar o al contrari la pot perjudicar. El que és clar es que
produeix un efecte de desintermediació. La relació directe entre fabricants i clients, fa que el
marketing relacional sigui cada cop més vigent. Internet està a punt de convertir-se en una força de
desintermediació de molts sectors tradicionals, reduint el valor d'algunes etapes del procés de
distribució de béns i serveis (Canals 2001).

Segons Becker (2007) estem entrant en una nova era del màrqueting, on les regles tradicionals i els
models estan perdent la seva eficàcia i on els clients han despertat i retrobat el seu nou poder i
control.

A partir del que podem dir que son les temàtiques col·lindants al marketing relacional, Service
Màrqueting (Berry 1983; Berry 1995; Bejou 1997; Gummesson 2002), Database Marketing, Customer
Relationship Management; One-to-One màrqueting i Mass Costumization (Peppers & Rogers, 1995);
Permisos de comercialització (Godin, 1999); Associació Estratègica de Gestió, de fidelització de clients
(Reichhel i Sasser, 1990), Supplier Relationship Management i Màrqueting Intern (Gummesson 2002),
se’n desprèn que el client no es la única “relació” que s’ha de tenir en compte.

Morgan i Hunt (1994) van identificar 10 components principals amb els que els venedors han d'establir
relacions per tal d'assolir l'èxit i Gummesson (1987, 2002) identifica 30 relacions clau que els venedors
han de mantenir i assenyala que les empreses no només necessiten de mercats a temps complert, sinó
també els mercats a temps parcial, així, tots els empleats que donen la cara davant el client són,
d'alguna manera,els venedors”

Escoltar, conversar i relacionar-se amb els clients a la xarxa suposa una transformació total de la
cultura corporativa de l'empresa. Requereix un nou marketing. El mateix medi immaterial d’Internet
predisposa a que un tipus de producte i/o servei tingui més facilitat per aprofitar-se de les possibilitats
de comercialització o no.

La percepció que té el client sobre l'esforç de màrqueting relacional que realitza l'empresa és
fonamental parar augmentar i mantenir la fidelitat del client (Lee-Kelley, 2003)

D’aquesta manera, quan les empreses obliden la jerarquia del missatge i passen a formar part de la
xarxa com a un node més, podran utilitzar aquesta nova estratègia de marketing que consisteix en

39

posar-se al costat del client, del consumidor per poder-lo assessorar, ajudar, influir, compartir,
escoltar, cooperar, en definitiva relacionar-se tot fent marketing. La nova realitat amb molta més
oferta, competència global i clients amb més informació, possibilitats de contrastar ofertes, que deriva
en major exigència, ha fet avançar des d'un enfocament del màrqueting transaccional al relacional.
L'expressió màrqueting de relacions creada originalment per L. Berry (1983), defensava una filosofia en
la qual les empreses de serveis s'orientessin a atreure, mantenir i millorar les relacions amb els clients.

Aquest nou entorn es caracteritza per la cooperació. Les empreses poden aprofitar la capacitat de
relacionar-se, i s’han d'enfocar a aconseguir clients, i reforçar la fidelització de clients a través de la
satisfacció i les relacions estables amb l'empresa.

A mode de resum, segons Lee-Kelley (2003) a l'hora d'implementar el marketing relacional, en aquest
procés s'haurà de tenir en compte els següents factors:

-La relació amb el client perquè és un factor dinàmic i cal que es mantingui de forma continua.

-Mantenir als clients que ja es tenen. En segon lloc vindrà l’esforç per captar-ne de nous

-En el procés de la relació amb el client, els pactes que es facin, els compromisos a que s’arribin, s’han
de mantenir absolutament.

-És el conjunt de l’empresa que està mantenint una relació amb el client, i no alguna part d’ella. És un
esforç de tota la organització

-El marketing es farà personalitzat. El marketing relacional prioritza la relació personal i no massiva.

- Cal ser pro actius de cara al client i avançar-se a les seves necessitats.

-Promocionar i animar els clients a compartir els problemes quan apareguin.

-Arreglar les coses que han anat malament com a compromís de la relació que es manté.

-Els serveis que s’han de donar no poden ser sinó d’alta qualitat.

-Les queixes s’han de rebre i respondre amb rapidesa i agilitat.

- El feedback del client sobre la qualitat del producte i serveis serà molt valorat.

40

2.7 Situació de l’Arquitecte.

Per donar una visió ràpida de l’estat actual de l’arquitecte i del marc on desenvolupa
principalment si mes no fins a l’arribada de la crisi,la seva activitat, el sector de la construcció,
ens fixarem amb les dades bàsicament econòmiques del darrer trimestre de l’any 2010 que
dona la Confederación Nacional de la Construccion (CNC), amb les dades més de marc laboral i
socioeconòmiques d’una enquesta impulsada per el Sindicato de Arquitectos.(SARQ) i per
veure la dimensió dels estudis d’arquitectura i la manera d’exercir la professió, amb dades que
proporcionen els estudis del “Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España”
(CSCAE). Finalment a partir de les dades d’enquestes fetes per el “Consejo Superior de los
Colegios de Arquitectos de España” i la “Fundación Arquia” de la “Caja de Arquitectos”
veurem com les dades ens indiquen que la majoria d’Arquitectes exerceix la professió com a
autònom ja sigui sòl o formant algun tipus d’associació i que el nombre d’arquitectes
assalariats es molt baix, del que es pot deduir la petita dimensió de la majoria dels despatxos
d’Arquitecte.

Les dades que ens aporta l’informe del 4rt. Trimestre de l’any 2010 per part de la CNC són les
següents:

-Visats de direcció d'obra residencial i no residencial

“La superfície total visada per a obra nova destinada a l'edificació en el mes de desembre ha
estat de 2.049.331 m2, dels quals 1.401.425 m2 van ser destinats a edificació per a usos
residencials (68,4%) i la resta, 647.906 m2 , per a edificacions d'ús no residencial (31,6%).
Respecte al mateix mes de l'any anterior, la superfície total visada ha estat inferior, 15,6%,
arribant en aquesta data un total de 2.428.011 m2.”

Figura 39.

“El total de superfície visada per a obra nova, un cop finalitzat l'any, és de 24.507.412 metres
quadrats, el que suposa un descens del 16,0% respecte al 2009, on la superfície total visada va
ascendir a 29.168.594 metres quadrats.”

41

Figura 40

“Els projectes visats d'habitatge, indicador avançat de l'activitat de la construcció a mitjà
termini, han pujat durant el mes de desembre a 10.350, la qual cosa en taxa interanual suposa
una disminució del 6,3%. Atenent a les dades trimestrals, durant el quart trimestre els projectes
visats van sumar 29.195, inferior en un 19,63% a la dada del quart trimestre del 2009 (36.327).
Per al conjunt de l'any 2010, la disminució dels projectes d'habitatge ha estat del 13,0%, amb
127.543 projectes visats el 2010, enfront dels 146.640 de l'any 2009”.

-Llicències d'obra major

“Segons les últimes dades del Ministeri de Foment, relatius al nombre de llicències d'obra major
concedides, el setembre de 2010 va assolir un total de 7109, inferior en un 26,0% al mateix mes
de l'any anterior (9606).”

Figura 41.

-Superfície visada no residencial

“Atenent a la tipologia d'edificació no residencial, la superfície visada al desembre ha registrat
una variació interanual negativa del 32,2%, presentat el mateix signe per a tots els tipus
d'obra, sent la que més ha baixat la de tipus industrial (-50 , 9%) seguida de turisme, esbarjo i

42

esports (-50,6%), edificacions de serveis per a transport (-30,7%), edificacions comercials (-
21,3%), i finalment la destinada a oficines (-15,7%).”

Figura 42.

“Considerant el total de superfície visada el 2010 respecte al 2009, la variació interanual també
ha resultat negativa (-16,0%), sumant 8.115.942 m2, enfront dels 9.659.509 m2 de l'any
anterior.”

Si ens fixem només en Catalunya,per el mateix període de temps, les dades que podem
desglossar serien aquestes

Indicador Font Data Valor Any anterior %Variació

Figura 43.

Pel que fa a les condicions de l’exercici de la professió entre les principals conclusions
destaquen que: el 32,4% dels professionals es troben en situació d'atur, dels quals un 32,87%
d'aquests aturats fa més d'un any en aquesta situació. A més, un 25,76% treballa sota la figura
il.legal del fals autònom (xifra que s'ha reduït en els últims dos anys, quan representava el 60%
del total a mitjans del 2008, a causa que molts d'aquests falsos autònoms estan ara en l'atur) i
el 30,7% cobra entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals.

És important ressaltar que tres de cada quatre enquestats en actiu (73%) no arriben al mínim
obligatori que estableix el conveni nacional existent per oficis equiparables a d'arquitecte
(22.826 euros bruts anuals segons el XV Conveni nacional d'enginyeries i oficines tècniques).

43

El sector de l'arquitectura ha estat sens dubte un dels més afectats per la crisi econòmica, ja
que un 32,4% dels 1.800 arquitectes enquestats assegura estar en atur. Aquesta xifra cobra
més importància si tenim en compte que un 14,3% de ells té feina però no està d'acord a la
seva formació d'arquitecte. Per contra, un 48,5% es troba en actiu exercint activitats
professionals lligades al sector de l'arquitectura. Un 0,9% declara realitzar treballs eventuals, a
mitja jornada o malament pagats.

A l'hora d'establir una anàlisi sobre les remuneracions existents en el sector, podem establir
que un 30,7% percep uns ingressos entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals, mentre que
els que perceben entre 15.000 i 27.000 euros bruts anuals representen el 26,3%. Un 7,4% dels
enquestats percep entre 27.000 i 39.000 euros bruts anuals mentre que tan sols un 3,2% cobra
més de 39.000 euros bruts anuals.

Com ja s'ha esmentat, l'enquesta reflecteix que el 90,43% dels aturats no cobra subsidi per
desocupació davant, tan sols, un 9,57% que sí que ho cobra.

Un altre dels efectes directes de la crisi sobre els professionals del sector s'ha fet notar entre
els emprenedors: un 49,1% afirma no haver pogut crear un negoci per compte propi al no
tenir mitjans ni pressupost per fer-ho. Tot i així, un 18% ha decidit crear la seva pròpia
empresa malgrat el desfavorable entorn. A més, un 9,8% no ha vist necessari crear el seu propi
negoci perquè ja tenia un abans de la crisi i un 23,2% no ha vist necessari emprendre una nova
alternativa professional i s'ha mantingut com estava”.

Pel que fa a les dades respecte de la mida de les “empreses d’arquitectura”, de l'"Informe
arquitectos 2007, Encuesta sobre el estado de la profesión" (CSCAE i SQ, 2007) podem llegir les
seguents dades:

"Els col·legiats que assenyalen a l'exercici liberal de la professió amb estudi propi com a
principal font d'ingressos componen el gruix de la nostra mostra, amb un 68 per cent del total,
proper al 70 per cent del 2003. De tots ells, un 22 per cent treballa en el marc d'una societat
professional d'arquitectes, que sol ser una societat limitada (en el 59 per cent dels casos,
encara que les arquitectes trien aquesta opció amb menor freqüència) o Societat Civil
Particular (un 23 per cent). La mitjana de socis participants en aquestes societats és de 2,41. Els
arquitectes liberals, per la seva part, només han constituït estudis associats en el 16 per cent
dels casos (una mica més si són dones, bastant menys si són majors de 55 anys)".

44

Figura 44. Categoria Professional dels enquestats. Font: CSCAE 2009

La gran majoria dels que van respondre a l'enquesta "Informe sobre el estado de la
profesión"(CSCAE, 2009) van assenyalar que:"la seva forma d'ocupació principal és la
professional liberal amb estudi propi, ja sigui individual o compartit. Les categories restants
queden a molta distància. Per exemple, només un 6 per cent s'identificava com a col·laborador
sense contracte laboral, i la combinació dels assalariats amb contractes fixos i temporals se
situa en el 8,2 per cent."

Podem concloure amb aquestes dades que la forma d’exercir la professió majoritàriament és
amb despatxos petits (estudi propi) dins l’exercici liberal de la professió.

Aquesta és dons la imatge de l’estat actual de la professió, el marc sobre el que fem l’estudi
sobre l’ús de la web 2.0 i les seves eines per part dels arquitectes.

45

2.7 Hipòtesi.

ALGUNES DADES SOBRE PRESÈNCIA D'ARQUITECTES A INTERNET

La presència d'arquitectes de Catalunya a Internet a l’any 2009 era molt petita, en un ràpid
recompte a la web del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), d’aproximadament 6.000
arquitectes col·legiats en aquell moment (+- 50% del total), només 524 tenien pàgina web
(8,70%), molts menys encara tenien bloc 19, que representa el 0,31 % dels quals a més, només
14 es trobaven actualitzats.(Font: Investigació pròpia).

Recordem que les dades aportades en la part teòrica ens diuen que les microempreses són les
que tenen una presència més minsa a la xarxa i fan un ús menor d’Internet en comparació de
les pimes i grans empreses, i que el sector de la construcció està significativament per sota de
la mitjana en els indicadors TIC del conjunt de sectors econòmics del país, es planteja la
hipòtesi de que els arquitectes utilitzaran poc les potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen
majoritàriament al sector de les microempreses.

Recordem també les preguntes d’investigació que es tractaran de contestar: els usos avançats
de les eines web 2.0, estan relacionats amb les variables sociolaborals? Aquests usos avançats
estan relacionats amb la presència a Internet dels Arquitectes? Els usos avançats de les eines
2.0, tenen relació amb la presència a les xarxes socials i la connectivitat entre els espais propis
dels arquitectes i les esmentades xarxes? I finalment es preguntarà quina relació tenen els
usos avançats de les eines web 2.0 amb l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les
eines web 2.0.

46

4.1 Descripció Metodològica

Per intentar esbrinar quina és la utilització dels arquitectes catalans de la web 2.0 i de les eines
que la composen, s’ha seguit la següent metodologia

Documents

A través de l’eina de google docs, s’ha confeccionat una enquesta en línia
(http://goo.gl/RND32) per a que tothom hi podes accedir i contestar-la, en la que es volia
demanar informació sobre els arquitectes i l’ús que en feien de les eines web 2.0

Les preguntes volien englobar quatre grans àrees:

1. Les preguntes referents a l’aspecte socio-laboral que es pot desglossar en
1.1. les de caràcter personal
1.1.1.sexe
1.1.2.edat
1.2. les de caràcter professional
1.2.1.exercici de professió per compte propi o aliè
1.2.2.nombre de treballadors
1.2.3.nombre d’habitants de la població on treballes
2. La presencia a Internet de l’arquitecte
2.1. Per saber del tipus d’espai propi disposa l’arquitecte a Internet (web, Bloc, ...)
3. La presencia de l’arquitecte a les Xarxes Socials englobada en dos aspectes:
3.1. Presencia amb espais i perfils a les xarxes socials
3.2. Connectivitat d’aquests espais o perfils existents
4. L’ús i la utilitat que es percep de la interacció amb la web 2.0.

Arquitectes contactats

Per tal de fer arribar l’enquesta a grups d’arquitectes el mes variat possible sempre des
d’aquesta iniciativa particular, es va triar dues estratègies de contacte:

 Mailing a adreces d’arquitectes que es van obtenir a la pàgina web del col·legi, on es
pot trobar les adreces dels arquitectes col·legiats ja sigui per nom, per ciutat, per
comarca o be per cognom. En tots els casos es pot posar el filtre de tenir web o no.
 Publicitar la realització del treball i la existència de l’enquesta a la pàgina i al perfil de
Facebook del Sindicat d’Arquitectes i a través del meu perfil de Facebook i compte de
twitter, sol·licitant la col·laboració. D’aquesta manera es pretenia arribar a arquitectes
no necessariament Col·legiats per a que podessin col·laborar amb l’enquesta. El
Sindicat d’Arquitectes de Catalunya te com a funció principal reclamar la creació d’un
conveni col·lectiu per els arquitectes assalariats i en aquest context, s’està convertint
en element aglutinador de les reivindicacions de molts arquitectes que no
necessariament estan col·legiats però que estan exercint la seva professió per compte
d’altri tot i que moltes vegades sense un marc normatiu ni contractual que protegeixi
els drets dels arquitectes com a treballadors.

47

Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya

Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (13)

Ähnlich wie Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya

Ähnlich wie Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya (20)

Mehr von ★Jordi Rius Bonjorn

Mehr von ★Jordi Rius Bonjorn (20)

Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya