1. UNITAT 9.
L’ESTRUCTURA DE LA
POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES
DEMOGRÀFIQUES.
LA POBLACIÓ ESPANYOLA
I LA CATALANA

2. LA DEMOGRAFIA
La població és el conjunt de persones que
habiten un territori. El terme demografia
prové de demos (població) i graphos
(tractat). I és l'estudi de la població.
La demografia descriu, quantifica, analitza,
localitza (distribució), elabora models
explicatius i planteja previsions.
Els estudis demogràfics ara es troben de
moda. L'anàlisi de les poblacions permet
elaborar models teòrics i “visualitzar” el futur
(per exemple, el futur de les pensions).

3. Els estudis demogràfics es basen en les fonts demogràfiques.
Aquestes ens aporten dades sobre la demografia. Normalment
són registres de fets: naixements, defuncions, matrimonis,
padrons, censos ...
A Espanya i Catalunya tenim, per exemple, el registre civil
(matrimonis, defuncions...), el padró municipal d’habitatge i el
cens de població i vivenda.
Els censos són recomptes d’habitants, naixements i defuncions
(ara també inclouen altres dades), que es fan cada certs temps
(a Espanya cada 10 anys)
En algunes parts d’Europa es fan sistemàticament des del
s.XVIII. Al segle XIX ja es realitzen a tota Europa. Durant el segle
XX s'extenen a tot el món (a Àfrica a partir dels 60’s o 80’s).

4. Són realitzats per organismes demogràfics. A nivell mundial
destaquen l'ONU o l'Eurostat. A Espanya i Catalunya cal parlar de
l'INE, l'IEC o el Centre d’Estudis Demogràfics.
Darrerament la informàtica ha millorat el registre i l'anàlisi de
les dades. L'estadística permet aplicar models matemàtics,
per tal de detectar tendències (calen series llargues) i fer
previsions de futur.

5. La utilitat dels censos varia segons els països:
- Hi ha moltes maneres de censar
- Poden donar-se problemes de periodicitat
- Existeix un decalaix entre la recollida de dades i la publicació
- Poden donar-se problemes logístics
- Poden donar-se interferències poc científiques
- Sempre hi ha errades (errada de cobertura), bàsicament no
contar o contar dues vegades. Al 1r Món, menys d'un 1%, al 3r
Món, entre el 5% i el 15% (a més manquen estadístiques i cal
fer estimacions).

6. EL CREIXEMENT REAL DE
LA POBLACIÓ
Cal considerar els naixements, les defuncions i les
migracions.
Creixement real de la població
creixement vegetatiu
O saldo migratori
moviment natural emigració - immigració
naixements - defuncions

7. El moviment natural (creixemen t
vegetatiu) considera l'evolució de la
població utilitzant bàsicament la natalitat i
la mortalitat. S’expressa en %, tot i que la
natalitat i la mortalitat s’expressen en
º/00.
Si hi ha més natalitat que mortalitat hi ha
creixement (superior al 2% és alt; entre 1
i 2 % és moderat; menys d’1% és baix).
Si hi ha menys natalitat que mortalitat es
produeix una disminució de la població.
Si es dóna una situació d'equilibri parlem
d'un creixement zero.
El saldo migratori és la relació entre
emigració i immigració.
El creixement real de la població és la
relació entre el moviment natural i el
saldo migratori.

8. MESURA DELS MOVIMENTS NATURALS
MORTALITAT
1. Taxa bruta de mortalitat o taxa de mortalitat (m)
número de defuncions (any x)
X 1.000 = m
població (any x)
Implica tots els efectius de la població i ens permet fer
comparacions generals. Ara bé, cal completar-la amb altres
taxes, car no té en compte l’estructura per edats i sexes.
2. Taxa de mortalitat per edats (mx)
número de defuncions d’una edat (any x)
X 1.000 = mx
població del grup d’edat (any x)
Podem saber les edats amb més risc de mortalitat. Cal recordar
que les taxes de mortalitat varien amb l’edat i també amb el
sexe.

9. 3. Taxa de mortalitat infantil (mi)
defuncions de menors d’un any (any x)
X 1.000 = mi
nascuts vius (any x)
És una taxa molt reveladora de la
qualitat de vida d’un país
determinat, car en ella influeixen
tota una sèrie d'elements, com
l'alimentació, els serveis mèdics,
la higiene (accés aigua potable),
els ingressos familiars .../...
En relació amb la mortalitat
infantil, també tenim la taxa de
mortalitat materna, que és la
que fa referència a les
defuncions de dones
relacionades amb la gestació i el
part.

10. Els 11 països del món amb més taxa de mortalitat infantil.
Font: Geografíaplus
http://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html

11. 4. Esperança de vida en
néixer (eo) o longevitat.
És la durada de la vida d’una
persona, mesurada amb
l’esperança de vida. És un
índex molt utilitzat per fer
comparacions, car es
relaciona amb el nivell de
qualitat de vida dels països.
S’indica en anys, i indica el
número mitjà d’anys que pot
esperar viure una persona
que pertany a una
generació determinada.

12. NATALITAT I FECUNDITAT
1. Taxa bruta de natalitat o taxa de natalitat (n)
nº nascuts vius (any x)
X 1000 = n
població (any x)
Implica tots els efectius de la població i permet fer comparacions
generals. Ara bé, cal completar-la amb altres taxes, car no té en
compte l’estructura per edats i sexes.
2. Taxa de masculinitat o sex ràtio en néixer
Número d’homes per cada 100 dones en el naixement, o el
percentatge de varons (%) sobre el total de naixements.
3. Taxa global / general de fecunditat (f)
nº nascuts vius (any x)
X 1000 = f
població femenina entre 15-49 anys (any x)

13. La taxa de fecunditat corregeix considerablement la taxa bruta de
natalitat ja que considera únicament la població femenina en edat
de procrear.
La fecunditat és el nombre de fills vius que s'han tingut (els nascuts
morts no entren en les estadístiques). La fecunditat indica la
quantitat de nascuts vius en relació a la població femenina fèrtil
(15-49).
La fecunditat sempre fa referència a una generació de dones d'una
edat determinada. Si no s'hi especifica res, correspon a les dones
en edat fèrtil (15 - 49 anys).
Cal distingir entre fecunditat bruta (número de naixements) i
fecunditat neta (és molt més important, car fa referència al nombre
de descendents que arriben a l’edat adulta).

14. 4. Taxa de fecunditat per edats (fx)
nº nascuts vius de mares d’un grup d’edat x (any x)
X 1000 = fx
població femenina de grup d’edats x (any x)
La mitjana de la fecunditat per edats ens indica el número mitjà
de fills per dona. També es coneix com a Índex sintètic de
fecunditat (ISF).
L'índex sintètic de fecunditat indica el número mitjà de fills
nascuts per dona al llarg de la seva vida. També s'anomena
índex conjuntural de la fecunditat. Ens permet comparar la
fecunditat de dues poblacions.

15. L'ISF és un índex molt significatiu. Per exemple, ens permet
observar si es donarà o no la substitució generacional (relleu
generacional). Això es mesura amb el nivell de reemplaç (taxa de
reproducció). Aquesta taxa indica el nombre de fills per dona que
caldrien per tal d'assegurar el relleu generacional (que la població
no disminueixi). Es tracta d'una taxa que varia segons la mortalitat,
i que en les societats industrialitzades actuals es situa en 2,16 fills
per dona.

16. Els 11 països del món amb més ISF.
Font: Geografíaplus
http://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html

17. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
La demografia també estudia les diferents estapes de l’evolució
de la població, prenent com a model Europa occidental.
Les diferents etapes en l'evolució demogràfica s'anomenen
règims demogràfics. Aquests consideren el creixement natural
de la població (natalitat, mortalitat i esperança de vida).
Busquen tendències homogènies al llarg del període.
Deixant de banda la
prehistòria, els demògrafs
parlen del Règim Demogràfic
Antic, La Transició
Demogràfica i el Règim
Demogràfic Modern (o Nou
Règim Demogràfic). De
vegades aquestes fases
s'agrupen en un únic model,
anomenat Teoria de la
transició demogràfica.

18. Fase demogràfica tradicional o ARD.
Típic de les societats agrícoles preindustrials. Es dóna des del
Neolític a la 2ª1/2 sXVIII a Europa i des del Neolític al sXX a la
majoria del món.
L'agricultura va permetre augmentar la producció d'aliments, i
així mantenir més població.
La població s'estabilitzarà, amb un creixement molt lent. Cal
considerar l'impacte de les crisis de subsistència i de la mortalitat
catastròfica (sobretot infantil). L'elevada mortalitat situava
l'esperança de vida en uns 30 anys.
La natalitat era elevadíssima, per tal de compensar la gran
mortalitat. La nupcialitat era ràpida, no hi ha control natalitat i la
fecunditat es situava al voltant dels 5 fills per dona.

19. Transicio Demogràfica
(TD)
Implica el descens de les taxes de
mortalitat i de natalitat.
Primera Fase de la TD (TD1) /
Descens Gradual de la mortalitat.
La mortalitat baixà car disminueixen les fams catastròfiques, com a
conseqüència d'una major producció agrícola. Igualment, també
disminuí la mortalitat catastròfica (millora alimentació; millora
higiene; millors costums; millora medicina -vacunes, 1.900, verola).
Des del 1914 es constata un clar descens de la mortalitat infantil).
Tot i la baixada de la mortalitat, la natalitat es mantindrà elevada.
Sempre canvia després, car depèn de factors ideològics i culturals,
no externs.

20. Aquesta combinació propicià un gran creixement natural. Així, al
segles XVIII-XIX es produí el boom demogràfic europeu
(explosió blanca), mentre que a partir de la segona meitat del
segle XX es donà a sudamèrica, Àfrica, Àsia (boom poblacional
global).
Segona Fase de la TD (TD2) / Reajustament de la natalitat.
Es manté la reducció de la mortalitat però, com a novetat, les
taxes de natalitat també disminueixen, tot i que més lentament.
La disminució de la mortalitat i la natalitat propicia una
desacceleració del creixement.
Continua la reducció de la mortalitat, car continua millorant la
sanitat i augmenta el nivell de vida.
També es produeix un reajustament de la natalitat, propiciada
per la disminució de la mortalitat infantil, la incorporació dona al
món laboral i la incidència de les crisis cícliques del capitalisme.

21. Cronològicament, la situariem a Europa a partir de 2ª1/2 XIX (a
Catalunya, a partir 1878; a Espanya, a partir 1910). Molts països en
desenvolupament es troben ara en aquesta fase.
Règim Demogràfic Actual o Modern (NRD)
És propi de les societats més desenvolupades (països
occidentals).
La principal característica és una reducció molt forta de la natalitat
i de la mortalitat, disparant-se la longevitat (a la llarga, farà
incrementar-se la mortalitat).
Això provoca un creixement vegetatiu mínim, de vegades zero o
fins-i-tot negatiu. La població envelleix, augmentant les classes
passives, la qual cosa comporta greus problemes socials i
econòmics.

22. La natalitat disminueix per diversos factors:
- La industrialització comporta un canvi de valors
- L'alt cost econòmic dels fills
- El nou paper social de la dona
- L'accés a la planificació familiar
- L'increment del nivell econòmic i educacional de la dona
ISF Espanya
(1975-2009)

23. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
El concepte estructura de la població es refereix bàsicament a
establir els grups d’edat que conformen una població, és a dir, a
classificar la població per grups d’edat i sexe.
Per estudiar l’estructura de la població cal considerar:
- Nº habitants
- Moviment natural
- Distribució territorial
- Distribució per edats
- Distribució per sexe
- Activitat econòmica

24. LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE LA POBLACIÓ
La densitat de població ens informa del nombre de persones que
habiten un territori si estiguessin repartides uniformement
(habitants/km2). Es considera desert humà quan la densitat de
població és inferior a 1h/km2.
Com a norma:
- La major part de la població viu a la franja litoral
- La població disminueix a mesura que ens endinsem als continents
i augmenta l’alçada
- Les àrees del món amb densitats més elevades es troben als
nuclis urbans
- L’hemisferi nord concentra el 80% de la població mundial
- Per continents, destaca la importància d'Àsia i Àfrica. Els països
més poblats del món són la Xina i l'Índia.

25. La distribució de la població és desigual, degut a factors naturals,
econòmics, socials, polítics, històrics ...
Ara, entre un 70 i un 75% viu en països pobres, mentre que entre
el 25 i el 30% habita en els països rics. La tendència futura
preveu un significatiu increment en el percentatge dels països
pobres.

27. LA COMPOSICIÓ PER SEXES
La taxa de masculinitat ens indica el nombre d'homes per cada
100 ó 1.000 dones. Normalment utilitzem la taxa de masculinitat
per edats.
Existeixen desequilibris entre sexes, motivats normalment per la
desigualtat de naixements entre nens i nenes, la diferent
mortalitat entre homes i dones, i la incidència dels moviments
migratoris.
Aquests desequilibris evolucionen al llarg del cicle vital.
Els grups més joves, de manera natural, arriben a presentar
aproximadament uns 105 nens per cada 100 nenes. Per això en
les poblacions més joves hi ha més taxa de masculinitat. Si hi ha
més diferències hi ha una intervenció humana (pe.: infanticidi
femení).

28. Els grups entre 20 i 30 anys
assoleixen l'equilibri, donada la
sobremortalitat masculina, produïda
per raons biològiques i culturals, i
tot i el treball femení i la mortalitat
materna.
En els grups ancians torna a donar-
se un desequilibri evident. Per cada
home hi ha dues dones. Les dones
tenen més esperança de vida que
els homes.
Territorialment, hi ha més homes al
camp al primer món i a les ciutats al
tercer món. Les dones són més
nombroses a les ciutats del primer
món, sobretot al districte del centre.

29. COMPOSICIÓ PER EDATS
L'any del naixement marca l’any de la generació. Per generació
podem entendre els nascuts el mateix anys, la distància entre
pares i fills o un període entre 25 i 30 anys.
Els demògrafs consideren tres grans grups d’edat:
- Població jove, entre 0 i 15 anys
- Població adulta, entre 16 i 64 anys
- Població adulta o madura jove, de 16 a 39 anys
- Població adulta o madura vella, de 40 a 64 anys
- Població anciana, amb més de 65 anys
Les proporcions entre els grups d’edat varien segons l’etapa
demogràfica.

30. En l'ARD i la TD1, hi ha molts joves (50%) i pocs ancians (5%). És
una població en expansió, el gran nombre de joves dispara la
natalitat.
En la TD2 i el NRD, hi ha menys joves i més ancians, produïnt-se
un envelliment poblacional. Teòricament, amb més esperança de
vida hi ha més possibilitats de creixement demogràfic. En realitat,
la natalitat en el NRD és molt baixa.

31. COMPOSICIÓ PER ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
L'estructura socio-professional ens indica en què treballa la
població i quins sectors tenen els índex de desocupació més
elevats.
Utilitzem la classificació de l'OIT, que diferencia:
1) Població passiva o inactiva, que és aquella que ni treballa, ni
busca feina. A la seva vegada, és dividida en dependent i
potencialment activa.
2) Població activa, que és la que es troba en edat de treballar i
vol treballar. S’agrupa en sectors econòmics i es divideix en
ocupada i desocupada.

32. La taxa d’activitat (Ta) és la població
activa ocupada, divida entre la població
total i multiplicada per 100 (%). Ens
mostra el percentatge de població
activa ocupada en relació amb la
població total.
Ta depèn de diversos factors:
- L'estructura per edats de la
població
- Les normes legals (edat per
treballar o per jubilar-se)
- Els costums socials (treball femení
extrafamiliar)
Els països més rics tenen més Ta,
mentre que els països pobres
presenten menors taxes, car tenen més
població menor de 15 anys i poc treball
femení extrafamiliar.

33. La preponderància d’un sector
econòmic té una directa relació amb el
grau de desenvolupament d’un país.
Cal també considerar la taxa d’atur.
Aquesta taxa mesura el percentage de
població activa desocupada en relació
al total de la població activa. Quan es
donen elevades taxes es considera un
greu problema econòmic i social.
L'atur de llarga durada és aquell que es
perllonga per un període de més d’un
any.
La plena ocupació es dóna quan l'atur
és inferior al 5% (al sistema capitalista
sempre hi ha atur estructural).

34. LES PIRÀMIDES DEMOGRÀFIQUES
Una piràmide demogràfica és la representació gràfica de la
població d’un àmbit territorial concret en un any determinat,
distribuïda per grups d’edat i diferenciada per sexe.
Ens permet observar l’evolució passada de la població (uns 70 o
80 anys), la situació present i fer una previsió de futur (observant
tendències).
PER ELABORAR UNA PIRÀMIDE DEMOGRÀFICA
1) Tenir les dades
2) Elaborar les dades
Piràmides de població del món: http://www.census.gov/ipc/www/idbpyr.html

35. 1) Tenir les dades.
Les dades han d'estar dividides per sexe i per grups d’edat. Els
grups d'edat poden ser d’un any. Ara bé, normalment són grups
de 5 anys (0-4, 5-9, 10-14...). Aquests grups s’anomenen cohorts
o generacions, i hi ha 18 grups (l'últim, de 85 anys i més).
Les dades es poden indicar en valors relatius (%) o absoluts (nº).
Sempre cal indicar l’any de la piràmide, car això permet ubicar els
grups d’edat.

36. 2) Representar les dades.
La PD ha de tenir les proporcions adients per afavorir la seva
visualització.
Utilitzem un eix de coordenades, fent servir l’àrea de valors
positius de l’ordenada.
L'eix d’ordenades es divideix en tantes parts com estrats
poblacionals es vulguin representar. Aquests, es situen de
menor a major edat, i de baix a dalt.
L'eix d’abcisses es representa amb dues escales simètriques en
sentit creixent i oposat, indicant els valors. Els homes es situen
a l’esquerra i les dones a la dreta.
De vegades es divideix la població en grups d’edat (jove,
adulta, anciana) o es pinten els dirents estrats o cohorts.

38. PER ANALITZAR UNA PIRÀMIDE DEMOGRÀFICA
1) Descripció general
2) Interpretació
3) Conclusió
1) Descripció, considerant la forma general i les principals
irregularitats.
Cal descriure la forma general, relacionant-la amb algun
model teòric conegut.
Cal descriure els grans grups d’edat i la proporció entre ells.
Igualment, cal descriure la proporció entre sexes. De vegades
es fa una línia comparativa, per evidenciar la sobremortalitat
masculina.
També cal descriure les irregularitats. Les osques són estrats
negatius, que indiquen que manca població. Els estrats
sobresortints, positius, indiquen abundància de població.

39. ARD / PARASOL TD 1 / CAMPANA
TD 2 / OGIVA NRD / URNA

40. 2) Interpretació, explicar les causes d’allò descrit.
La forma té una clara correspondència amb els nivells de
desenvolupament econòmic del territori i amb les cicles
demogràfics.
Així, la piràmide de l'ARD té forma de para – sol, la de la TD 1 de
campana, la de la TD 2 d'ogiva, i la del NRD d'urna.
També podem parlar de piràmide jove, pròpia d'un país
subdesenvolupat que experimenta una explosió demogràfica; de
piràmide vella, pròpia d'un país desenvolupat que viu un
envelliment poblacional; i una piràmide madura, que representa
una situació intermitja a tots els nivells.

41. Les irregularitats, si es donen en 2 ó 3 cohorts, representen
tendències.
Les osques, estrats negatius, evidencien manca de població.
Caldria observar si es donen en ambdós grups o només en els
d'homes. Segons com, podem relacionar-los amb períodes de
desnatalitat (baby crash) deguts a conflictes bèl·lics, moviments
migratoris o crisis econòmiques.
Els estrats sobresortints indiquen alta natalitat (baby boom), que
generalment es dóna després de processos de desnatalització
momentània.

42. 3) Conclusió
Bàsicament es tracta de respondre a dues qüestions:
- Quines són les característiques del moment demogràfic?
- Quina és la previsió de futur?

43. LA POBLACIÓ MUNDIAL:
SITUACIÓ ACTUAL I PROJECCIÓ DE FUTUR
Les projeccions demogràfiques són càlculs que partint de l'estudi
de les tendències de la població intenten deduir quina serà la
seva evolució en un futur proper.
Cada cop tenen més demanda, donada la seva utilitat
econòmica, social, política...
Ara bé, presenten alguns problemes. Així, són poc fiables a llarg
termini (a partir 10 ó 15 anys); no poden predir canvis polítics,
culturals o sociològics; i sempre impliquen cert grau
d’especulació (més, a nivell mundial).
Les NU i el BM realitzen projeccions demogràfiques a nivell
mundial. En un procés de revisió contínua, actualitzen les
projeccions cada dos anys. Per això tenen una raonable
capacitat predictiva

44. Com s'elaboren les prediccions?.
Primer, s'incorpora la informació demogràfica més recent, en
relació a la natalitat, mortalitat i esperança de vida.
Segon, es revisa el passat demogràfic.
Tercer, es rectifiquen les hipòtesis amb les noves dades.
Quart, es fan nous càlculs de projecció, considerant la hipotètica
evolució de la fecunditat, mortalitat i les migracions
internacionals.
Rellotge població del món http://www.census.gov/main/www/popcld.html
Piràmides de població del món: http://www.census.gov/ipc/www/idbpyr.html

45. Què prediuen les NU?
a) Durant uns 25 anys assistirem a un ràpid creixement de la
població mundial, ja que molts països són demogràficament
joves.
Després, es donarà una desacceleració, un creixement més lent.
Aquest canvi serà degut a que s’anirà reduint la fecunditat (hi ha
una clara tendència global a la reducció de la taxa de fertilitat).
Seguint això, es fa una revisió a la baixa de les previsions de
creixement. Amb tot entre el 2050-2100 la població mundial
s'estima entre 10.500 i 11.000 milions.

46. b) El creixement es donarà sobretot en
els països del S, sobretot a Àfrica. En
alguns països, les taxes seran
històriques.
c) Es produirà una pèrdua
d’importància demogràfica dels països
rics, car no es preveu una recuperació
important de la fecunditat.
d) Es donaran grans canvis en la
distribució de la població mundial, car
augmentaran els corrents migratoris.
e) Es donarà un augment global de
l’esperança de vida. L’envelliment però,
serà més evident als països rics.

47. Ara al món hi ha dues situacions demogràfiques oposades. Els
països occidents (rics), es troben en el NRD, mentre que la resta
del món es troba en algun moment de la TD.
A Europa la TD es donà durant dos segles, i la població va tenir
temps per créixer i estabilitzar-se.
De fet, a la UE preocupen les baixes taxes de fecunditat, per això
s'intenta incentiva la natalitat. Aquestes polítiques natalistes es
basen en incentius econòmics i, sobretot, en la conciliació de la
vida familiar i laboral.

48. Al Tercer Món, la TD s'està donant de manera accelerada. Hi ha
molta població, i això incrementa el subdesenvolupament. Haurien
de controlar el creixement econòmic. Hi ha una correlació inversa
entre ISF i IDH/nivell de desenvolupament econòmic.
No totes les situacions al Tercer Món són iguals.
A Àsia hi ha transicions molt ràpides, car s’han donat polítiques
antinatalistes, sobretot a Xina. Així, la Xina el 1972 tenia un ISF de
4,2 fills, mentre que ara s'ha imposat la política del fill únic. El Japó,
el segle XIX teni un ISF 5 fills per dona, mentre que ara és de 2 fills.

49. Amb tot, Àsia continua sent el continent
més poblat de la terra, car hi ha
transicions molt lentes. Per exemple,
l'Índia tenia una esperança de vida el
1901 de 23 anys, mentre que el 1992 era
de 60 anys i la fecunditat de 4,1 fills. Per
això, el 2050 serà el país més poblat
del món.
A Àfrica i parts de Centreamèrica es dóna
un creixement brutal, que pot arribar a Paleolític 6 milions
Neolític 10 milions
triplicar població en una generació. Imperi Romà 150 milions
Segle XVI 500 milions
En resum, el Tercer Món viu i viurà un 1.900 1.600 milions
boom demogràfic. Es preveu així un gran 1.960 3.000 milions
augment poblacional a nivell global, que 2.000 6.500 milions
situaria la població mundial el 2050 al
voltant dels 10.000 o 10.500 milions de
persones.

50. Al llarg de la història la població mundial ha crescut de forma molt
irregular. La norma és un creixement demogràfic baix, al voltant
del 0,5% anual o menys. Les causes eren les grans mortaldats
catastròfiques o els mecanismes socials de regulació poblacional.
Només de vegades, en determinades circumstàncies, es donaren
ràpids creixements.
Ara vivim un gran creixement
demogràfic. És mi fet extraordinari,
una excepció a la norma. Tot i això,
ha provocat reaccions alarmistes, car
genera més pressió sobre els
recursos i el medi ambient. Així cal
preguntar-se si pot la terra aguantar el
creixement poblacional?, és
compatible el creixement demogràfic
amb l'econòmic?, es donaran
migracions massives vers el N?.. És a Població mundial el 1998
dir, és possible així un creixement Població mundial (estimada) el 2050
sostenible?.

51. La preocupació s’inicià ja al segle XIX amb Malthus. Als anys 60
del segle XX els neomalthusians, novament posen de moda visió
alarmista. Cal destacar la publicació, el 1972, per part del Club de
Roma de l'estudi Els límits del creixement. Aquesta alerta sobre
els perills del creixement poblacional.

52. Els poblacionistes tenen una visió contraposada. Creuen que la
ciència satisfarà les demandes. El veritable problema és
repartir la tecnologia.
Actualment, es planteja una solució mixta. Es parla del
creixement i desenvolupament autosostenible. Per respectar el
medi i els recursos, cal un control lliure i eficaç de la natalitat.
De moment, es plantegen esforços per controlar l’augment
poblacional, estabilitzant la població. Amb tot, ara ja no genera
tanta alarma.
Tot i això, es plantegen diverses qüestions, com el tema de la
sobreexplotació dels recursos, o de l'alimentació de més de
3500 milions de nous habitants del planeta.

53. Un cop superada la visió pessimista sobre el creixement
poblacional, ara parlem de la qüestió de l'envelliment.
Assistim a un canvi en la piràmide d'edats. La població viu més
temps i té menys descendència, la qual cosa comporta un
envelliment poblacional. Existeix un clara relació entre nivell de
desenvolupament i nivell d'envelliment.
Ara a Occient hi ha un gran volum de població a la zona intermitja
de la piràmide. Són els fills del baby boom dels 60’s, que es
jubilaran en 20 o 30 anys. Aquest fet es donarà simultàniament a
una pèrdua d'efectius en la base de la piràmide (baby crash).
Aquests canvis asseguren problemes futurs. Per primera vegada
en la hª de la humanitat hi haurà més adults i ancians que joves o
nens. Parlarem aleshores del despoblament d'algunes zones, de
manca de mà d'obra, de problemes per mantenir l'Estat del
Benestar?...

54. Alguns parlen de l’arribada de la segona transició, que tindrà greus
efectes sobre la societat i l’economia. Per exemple, es qüestiona
l’Estat del Benestar, car augmentarà molt la despesa pública per
atendre a aquest contingent poblacional.

55. Concretament es veurà molt afectat:
El sistema de jubilacions. El nº de persones en edat de treball i
cotitzar baixarà, mentre que augmentaran les classes passives.
Per això caldrà redefinir-lo (augmentar l'edat de jubilació?
alternativa de les migracions internacionals?...)
El sistema sanitari. S’utilitzarà més, hi haurà més hospitalitzacions,
es donaran intervencions més cares (en general atendre a un ancià
és més car).
El sistema d’atenció social. Hi haurà més persones d’edat soles (la
família ja no les atendrà).
El sistema laboral. És cert que poden mancar treballadors en
alguns camps, però també pot estimular alguns camps econòmics,
com els dels professionals per atendre 3ª edat.

56. La qüestió clau és si és un fenomen típicament occidental o
només Occident és el primer en mostrar un fenomen global. Les
NU constaten:
Una reducció global de la taxa de natalitat i fecunditat, també a
zones com Àfrica negra. Per això les previsions del creixement
s'han revisat a la baixa (el Tercer Món, als anys 60’s tenia un ISF
de 6,1, mentre que ja s'havia reduït a 4,1 fills). Aquest canvi es
relaciona amb l'augment del nivell d’instrucció, l'augment treball
femení extrafamiliar, el retard en l’edat del matrimoni i, en
definitiva, a l'augment del control de la natalitat.
Un augment global de l’esperança de vida. L'OMS parla que la
previsió per al 2.010, a nivell global, és d'una e.vida al voltant dels
70 anys en 61 països (3.000 milions d'habitants). En aquests
països, la fecunditat es trobarà just al nivell de reemplaç o per
sota.
L'edat mitjana mundial passarà dels 22,5 anys del 1.900, als 38
anys del 2.050.

57. El 2.002, a Madrid, es celebrà l'Assemblea Mundial de l’ONU
sobre l’Envelliment. El 2.050, mentre Nigèria tindrà una mitjana
d’edat de 20 anys, a Espanya serà de 55.
Als països rics és un fenomen més evident i més ràpid. De
vegades es parla de la immigració com una possible solució. Ara
bé, políticament i social no s’accepta, i demogràficament, caldria
augmentar i mantenir el fluxe. D'altra banda, la immigració no és
la solució per a un fenomen global, car simplement redistribueix
la població.

59. LA POBLACIÓ ESPANYOLA
L'evolució demogràfia espanyola.
El Règim Demogràfic Antic (FASE I) es perllongà fins ben enllà
del segle XX a Espanya, amb una població bàsicament rural.
L'excepció a aquesta norma es donà en les zones més
industrialitzades de l'estat, com ara Catalunya, que iniciaren la
Transició Demogràfica ja en les dècades finals del segle XIX.
Un cop s'inicià la Primera Fase de la Transició Demogràfica
(FASE II), durant el primer terç del segle XX, començà un
important creixement poblacional, interromput per la Guerra Civil.
Passada la postguerra, i fins a inici de la dècada dels 70 del
segle XX, el creixement demogràfic es reactivà (baby boom),
produint-se simultàniament un important èxode rural vers les
zones més industrialitzades d'Espanya i els països de l'Europa
rica.

60. La Segona Fase de la Transició Demogràfica (Fase III) a
Espanya la podem situar al començament de la dècada de 1980.
Per últim, actualment vivim el Nou Règim Demogràfic (Fase IV),
malgrat el lleu augment de la natalitat dels últims anys (això fa
que no s'ajusti plenament al model).

62. Característiques actuals de la població
espanyola
Des de començaments del segle XX, i amb algunes excepcions,
la tendència de la natalitat espanyola és descendent,
especialment des de finals dels 70 (canvis polítics, econòmics,
culturals...). Des dels 90 Espanya tenia uns dels índex de
fecunditat més baixos d'Europa. A partir del canvi de segle però,
es constata un lleu repuntament de la natalitat (el 2007 la xifra de
naixements va ser la més alta des del 1979).

63. Cal considerar tant l'arribada a l'edat fèrtil d'un volum molt
destacat de població, com l'arribada de població immigrant.

64. Les previsions demogràfiques indiquen que ràpidament es
reduirà la natalitat, com a conseqüència de la crisi econòmica, el
descens en l'arribada de població estrangera i l'entrada en les
edats més fecundes de generacions més reduïdes de dones.
L'INE pronostica que cada cop es tendirà a igualar més la
natalitat i la mortalitat.
Considerant l'evolució de la
mortalitat, també aquesta ha tendit a
descendir, malgrat alguns períodes de
creixement. Així, el 1900 era de 28,3
o
/ooo, el 1980 arribà a 7,4 o/ooo. A
partir d'aquest moment s'incrementà
lleugerament, com a conseqüència de
l'envelliment poblacional.
La mortalitat infantil espanyola es situa
en uns 4o/ooo, una de les taxes més
baixes del món.

65. Respecte la fecunditat, la taxa mitjana de fills per dona va pujar el
2009 al voltant d'1,5. En un futur però, es preveu que torni a baixar.
D'altra banda, cal considerar que la població no creixerà car cada
cop hi ha menys dones en edat de procrear.
La nupcialitat (matrimonis per cada 100 hab.) ha deixat de ser una
dada demogràfica significativa.
L'edat mitjana de maternitat es situa al voltant dels 31 anys.

66. La piràmide d'edats d'Espanya
La piràmide d'edats espanyola és contractiva, pròpia del NRD I
d'un país desenvolupat. Cal destacar les següents
característiques:
- Un estrenyiment en els primers glaons de la piràmide,
conseqüència del desdens de la natalitat des del 1975. L'últim
glaó mostra un cert repuntament, que sembla conjuntural.
- El cos central de la piràmide és
ampli, conseqüència del baby
boom produït entre 1960 i 1975.
Darrerament s'hi ha afegit un bon
nombre de població immigrada.

67. - El vèrtex en indica l'elevada
esperança de vida espanyola, tot I
que encara són visibles els estrats
de desnatalització conseqüència de
la guerra civil i la postguerra (65-69
anys).
Comparant la distribució per edats
al des del 1900, observem la
pèrdua d'efectius entre els 0-19
anys, mentre que augmenta el
percentatge en els altres dos
grups.

68. La distribució per sexes (2008) es situa
en 50,6% de dones i 49,4% d'homes.
Això podria canviar en el futur (els
canvis socioeconòmics tenen tendència
a igualar les taxes de mortalitat).

69. L'envelliment de la població espanyola
La població espanyola, com la de la majoria de països
desenvolupats, és una població envellida, amb una edat mitjana
superior als 40 anys.
L'esperança de vida espanyola es situa en uns 81 anys (78 per als
homes i 83 per a les dones).
L'INE indica que el
2010 més del 17%
de la població
espanyola té més
de 65 anys.

70. La distribució de la població en el territori
L'1 de gener de 2010 Espanya té una població de 47.021.031 de
persones (INE). La densitat de població és d'uns 92 hab/km2.
Les zones més poblades són les properes al litoral i les valls
adjacents. La població en aquestes zones es situa en ciutats o
grups de ciutats. A l'interior peninsular destaca Madrid.
Les regions menys poblades són de l'interior.

72. La població activa espanyola
La taxa d'activitat espanyola es situava a finals del 2009 en el
59,8%.
En les darreres dècades destaca l'augment sostingut de població
activa, a causa de l'arribada a l'edat laboral dels joves nascuts
durant el creixement demogràfic, a l'arribada d'immigrants i,
especialment, a la incorporació al món laboral de moltes dones.
La crisi econòmica, que vivim
des del 2007, ha disparat
l'atur, especialment en
sectors com el de la
construcció.

73. El problema de l'atur
El problema de l'atur depèn sobretot
del creixement econòmic. L'expansió
econòmica crea ocupació, mentre que
la contracció genera atur.
L'atur a Espanya supera els 4,2
milions, la taxa més elevada d'Europa.
Inicialment es disparà l'atur a la
construcció. Ara també augmenta en
el sector industrial (automobilístic) i de
serveis (recessió econòmica ,
contracció del consum).

74. L'atur afecta més als joves que cerquen la seva primera feina, els
majors de 40 anys i les minories ètniques.
Caldria millorar la formació de la mà d'obra per tal d'implementar un
model productiu més “modern” i tecnològicament avançat.

76. La incorporació de la dona al món laboral
Els canvis socials i econòmics han
afavorit la incorporació de la dona al món
laboral. Aquest és un fet clau en la
veritable equiparació de gèneres (trenca
la dependència econòmica femenina).
Malauradament, encara és parla del
“sostre de vidre”, barrera invisible que fa
que les dones no accedeixin a
determinats càrrecs de responsabilitat, o
que tinguin globalment salaris inferiors als
homes.
Tot i que ha augmentat de mandera considerable, la taxa d'activitat
femenina a Espanya es situa en 52,6%, mentre que la masculina
supera el 67%.

77. LA POBLACIÓ A CATALUNYA
Al llarg del sXX la població catalana passà de 2 a 6 milions
d'habitants. Entre el 1950 i el 1975 es donà un creixement
semblant al Tercer Món. La natalitat no va ser tan alta
(Catalunya, tradicionalment, és una zona de natalitat baixa). El
creixement va ser degut sobretot a la immigració (a diferència
del Tercer Món).
Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo migratori
moderadament positiu, car encara es produïa una forta
migració cap a Amèrica Llatina i un creixement poblacional
moderat.
Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onada
migratòria. Catalunya demandava mà d’obra (forta
industrialització, Exposició Universal de 1929). Aquesta arribà
des de zones interiors (món rural) i des del P. Valencià, Múrcia,
Aragó, Almeria...

78. Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onada
migratòria. Aquesta va ser més gran i amb més diversitat
d’origen (destacant Andalusia i Extremadura). El resultat va ser
el creixement demogràfic més destacat de la història del país
(2,25% anual). Arribaren 1,5 milions d’immigrants, molts joves.
Això rejovení la piràmide d’edats, baixà la mortalitat i pujà la
natalitat.
A partit sobretot dels 90’s del segle
passat es donà un canvi en la
dinàmica migratòria. L'èxode rural
acabà, i ara Catalunya és terra
d'arribada d’immigrants del Tercer
Món.
Aquesta immigració va donar un nou
impuls a la població catalana
(7.535.000 habitants, Idescat, 2011).

79. La piràmide demogràfica de Catalunya és
pròpia d'un país desenvolupat (natalitat i
mortalitat baixes, àmplia esperança de
vida).
Des de l'any 1996 el nombre de naixements a Catalunya no ha
parat de créixer. En part, els nadons que van néixer són els fills
dels que van néixer durant el baby boom. La població estrangera
també ha contribuït a l'increment dels naixements (un 20% dels
nascuts tenen pares nouvinguts, i un 8% tenen almeny un
progenitor vingut de fora).
Aquest cicle alcista sembla esgotar-se, i les taxes ja disminueixen.
La taxa de mortalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil habitants.

80. La població catalana es
distribueix de manera irregular
per el territori, concentrant-se
bàsicament a la costa (zones
amb més activitat econòmica).
Destaca la gran concentració
de l'àrea metropolitana de
Barcelona (44% del total). La
densitat de població (119
hab/km2 de mitjana) baixa a
mesura que ens apropem a les
comarques interiors i
pirinenques (les menys
poblades de Catalunya).

81. Sobre l'ocupació a Catalunya, clarament hi predomina el sector
serveis i la indústria. La crisi dels 2007 ha comportat un clar
increment de l'atur.