1. UNITAT 4: PAISATGE
I MEDI AMBIENT
IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero

2. Tota les formes de vida
conformen la biosfera (part de la
Terra on es desenvolupa la vida).
Un bioma és una determinada part del planeta que comparteix el
clima, flora i fauna.
És el conjunt d'ecosistemes característics d'una zona
biogeogràfica que està definit a partir de la seva vegetació i de les
espècies animals que predominen.
Un ecosistema és un sistema natural que
està format per un conjunt d'organismes
vius (biocenosi) i el medi físic on es
relacionen (biòtop).
Un ecosistema és una unitat composta
d'organismes interdependents que
comparteixen el mateix hàbitat.
Conforma un tot, tot i
dividir-se en biomes.

3. L'acció humana provoca un fort
impacte ambiental.
Es produeixen canvis que afecten la
supervivència de moltes espècies.
Degradem la biosfera i acabem amb
la biodiversitat.
La biodiversitat és la varietat i
diversitat d'espècies animals i
vegetals en el seu medi ambient.
Hi ha diversos nivells de biodiversitat:
Genètica, d'organismes, de
poblacions i d'ecosistemes.

4. Problemes mediambientals.
Contaminació / Abocament de residus.
Desforestació.
Erosió.
Desertització / Desertificació.
Pèrdua biodiversitat.
Degradació biosfera.

5. Química
Radioactiva
Acústica
Tèrmica
Electromagnètica
Lumínica
Visual
Problemes mediambientals.
Contaminació / Abocament de residus.
Segons el medi
que afecta:
Segons el tipus d’agent contaminant:
Atmosfèrica Hidrosfera
(de l'aigua)
Sòl

6. Possessió d'un conjunt de mitjans que
permeten fer créixer de manera adequada
i permanent les capacitats bàsiques de les
persones.
Desenvolupament
Sempre hi ha interacció entre
la societat i el medi ambient.
Té molt a veure amb el grau de
desenvolupament d'una societat.
A partir de la revolució industrial augmenta
l'impacte ambiental, ja que hi ha més
població, més consum d'energia, més
consum de recursos, més contaminació,
més residus...
Actualment, augmenta el grau d'impacte
ambiental, és a dir, la incidència de les
activitats humanes sobre el medi (la
natura).Canvi climàtic

7. Contaminació
Alteració d‟un medi per:
- Presència de matèries estranyes.
- Per una variació important de la
proporció de substàncies
habituals.
- Per l‟alliberament incontrolat
d‟energia.
- Per l‟alliberament incontrolat
d‟éssers vius (eutrofització).
És conseqüència
d‟alguna activitat
humana.
Pot danyar persones o
el medi ambient.
L'emissió de substàncies
contaminants és un risc
antròpic, tot i que provoca
també riscos induïts,
causats o amplificats per la
contaminació.

8. Hi ha dues grans
causes de la
contaminació:
La utilització de combustibles fòssils.
Les activitats industrials (són el paradigma de
l‟impacte ambiental) ‫‏‬.
Presenten índex elevadíssim de consum
de recursos i energia.
Degraden el medi per la construcció
d‟infraestructures, els accidents i
l'emissió de contaminants (aire / sòl /
aigua).‫‏‬
Sobretot les indústries de base i les
centrals tèrmiques.
La contaminació és
un greu problema
mediambiental.
Cada cop hi ha més conscienciació
al món desenvolupat, on la
legislació obliga al trasllat
indústries als cinturons industrials.

9. Cada cop més es traslladen
indústries al Tercer Món.
La contaminació es
troba en expansió
Manca de legislació ambiental.
S‟amplia l‟impacte ambiental
(Alang) ‫‏‬.

10. L'aire net és indispenable, però
a la vegada poc valorat.
La qualitat de l‟aire depèn de la
concentració de determinades
substàncies.
Si arriben a un
determinat punt,
esdevenen perilloses.
Els contaminants
atmosfèrcis poden
ser primaris o
secundaris.
Els primaris són de procedència identificable
(natural o antròpica).
Els secundaris són producte de la reacció a
l‟atmosfera a partir de contaminants primaris.
La contaminació atmosfèrica
consisteix en el canvi de la
composició físico-química de
l‟aire per l‟emissió de partícules i
gasos procedents sobretot de les
activitats humanes.
La contaminació atmosfèrica.

11. Actualment, els majors nivells de contaminació es donen als centes
urbano-industrials.
Globalment, els majors
emissors són els països rics
(sobretot EUA).
Cada cop més destaquen les
emissions de les potències
emergents.
Xina ja és el país més
contaminant del món.
En el futur, es preveu un
augment dels nivells de
contaminació, baixant així la
qualitat de l‟aire.
S‟estabilitzaran les emissions als
països rics, mentre que
augmentaran als països pobres.

12. Cal sempre considerar que les emissions contaminants són locals,
tot i que els efectes poden ser també regionals o globals
Escala regional Escala global
Pluja àcidaClima urbà
Boirum o smog
Contaminació
acústica
Forat capa d‟ozó
Efecte hivernacle i
canvi climàtic
Escala local

13. Baixa la qualitat de l‟aire a les ciutatsEs crea un
microclima
Més problemes cardio-respiratoris.
Genera més nuvolositat, més humitat i més temperatura .
Illa de Calor.
Contaminació atmosfèrica a escala local.
Clima urbà.
És una situació urbana, d'acumulació de calor
Es presenta a les grans
ciutats i consisteix en la
dificultat de la dissipació
de la calor durant les
hores nocturnes.
En zones urbanes densament construïdes causat per una
combinació de factors com ara l'edificació, la manca d'espais verds,
els gasos contaminants o la generació de calor.

14. Es diu contaminació acústica (o contaminació
sonora) a l'excés de so que altera les condicions
normals de l'ambient en una determinada zona.
Per regular-lo, existeix des del 2002 la Llei
catalana de protecció contra la contaminació
acústica.
L'excés de soroll provoca problemes d'estrés,
imsomni......
Contaminació acústica.
Boirum o smog. Boira densa carregada de partícules
contaminants procedents de la crema de
combustibles fòssils que es forma en algunes
ciutats.Dos tipus
Smog clàssic o de Londres
Smog fotoquímic
Provoca irritació als ulls,
problemes cardio-respiratoris....

15. Està associat amb l'ús de
carbó.
Es caracteritza per una alta concentració de
partícules de carbó sense cremar, a les quals se‟ls
anomena sutge, i així com un alt nivell de diòxid de
sofre
Avui en dia encara present en algunes ciutats: Pequin.
Smog clàssic
o de Londres.
Smog
fotoquímic.
Es dóna bàsicament a les
ciutats provocat pels cotxes.
La llum reacciona amb els gassos emessos pels
cotxes, creant una mena de boira en la que hi ha
ozó, molt perjudicial a baixa alçada.‫‏‬
L‟ozó comporta una sèrie de reaccions químiques a partir de les
quals es formes productes tòxics.
Greu problema a les ciutats del sud (Mèxic), on no hi ha mesures
de control, hi ha un creixement caòtic i un gran nombre de cotxes.

16. Durant la seva formació i el seu
descens de la pluja absorbeix
contaminants.
Es dóna la combinació de diversos elements, formant-se de
compostos químics molt perjudicials per al medi natural i per a les
edificacions.
Contaminació atmosfèrica a escala regional.
Pluja àcida
La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb
uns nivells de pH inferiors als normals (inferiors a 4,5).
La combustió de combustibles fòssils, sobretot carbó, ocasionen
emissions de SO2 (sofre) i nitrogen (NO, NO2).
Les emissions reaccionen
amb O, H2O i amb la llum.
El resultat és la formació d‟àcids
(sobretot sulfúric i nítric).

17. Els àcids precipiten en forma
de pluja o neu, i ocasionen
greus danys a edificis,
boscos, sòl, agricultura, medi
aqüàtic... Pot arribar a
afectar la salut humana.
La pluja àcida
amplifica els efectes
del canvi climàtic.
Els efectes primer van ser
detectats a Europa i
Nordamèrica, ara també a
Àsia, Amèrica Ll. i Àfrica.
S'han incrementat les
emissions.
La circulació de l'aire
amplifica els efectes.
Caldria reduir emissions
d‟anhídric sulfurós i òxid nitrós.
El problema és que això
representa una gran despesa.

18. Es denomina forat de la capa d'ozó a la zona de
l'atmosfera terrestre on es produeixen reduccions
anormals de la capa d'ozó.
És un fenomen anual observat durant la
primavera a les regions polars i que és seguit
d'una recuperació durant l'estiu.
Sobretot a l‟AntàrtidaL'ozó és vital, ja que actua com a filtre,
protegint-nos dels raigs ultraviolats. És a dir,
fa possible la vida a la terra.
Contaminació atmosfèrica a escala global.
Forat capa ozó.
Forat constatat des dels 80 a l‟Antàrtida (ara
també a l‟Àrtic).
La principal causa són les emissions de
clorofluorocarbonats (CFC), que destrueixen
l‟ozó.

19. Cal reduir les
emissions de
CFC.
Així millorarà la situació de la capa, tot i que la
millora no es notarà fins a mitjà termini.
L'alarma internacional generà la
creació del PNUMA.
Programa de les Nacions
Unides per al Medi Ambient.
Es celebraren
diverses cimeres.
Protocol de
Montreal (1987).
Reduir emissions
de CFC.
En gran proporció els CFCs
van ser substituïts per
hidrofluorocarburs (HCFC).
Els HCFC no suposen una
amenaça per a la capa
d'ozó, però sí que són
gasos que potencien
l'efecte hivernacle

20. La debilitat de la capa
d‟ozó fa que augmenti la
radiació ultraviolada.
Augmenta el càncer de pell.
Augmenten els problemes oculars.
Es dificulta la fotosíntesi.

21. L‟efecte hivernacle és el fenomen
pel qual determinats gasos,
components de l'atmosfera terrestre,
retenen part de l'energia que arriba
a la Terra (sol).
Evita que l'energia rebuda
constantment torni immediatament
a l'espai.
Fenomen natural.
Permet temperatura “apta” per a la
vida.
Ara l‟home accentua
aquest efecte.
Augmenta la
temperatura global.
Efecte hivernacle i canvi
climàtic.
De manera natural hi
ha cicles climàtics.
Ara l‟home els
accelera.
S‟està produïnt un escalfament global
d‟origen antròpic.

22. La principal causa és la crema de
combustibles fòssils.
A partir de la RI es dóna un
gran augment de les emissions
i concentracions de CO2.
Els principals gasos
causants de l'efecte
hivernacle són:
Els gasos d'efecte hivernacle
atrapen les radiacions solars.
El vapor d'aigua
es produeix en
processos
naturals.
El CO2 i els òxids
de nitrogen es
generen sobretot en
la crema dels
combustibles fòssils.
El metà s'origina en
la descomposició de
la matèria orgànica
sense presencia
d'oxigen.

23. L‟increment de l‟efecte
hivernacle per l‟acció antròpica
La temperatura de la terra
es pot incrementar entre
1,5ºC i 4,5º C.
Canvi climàtic
global
comporta
Alterarà el clima de diverses
zones del món, així com
alguns cicles naturals.
Escalfament global:
Quines conseqüències tindrà el canvi climàtic?
Conseqüències
ecològiques.
Conseqüències
econòmiques.
Conseqüències
demogràfiques i socials.

24. Conseqüències
ecològiques.
Augmentarà l'evaporació de l‟aigua.
Depenent de les zones del món
s'incrementaran les precipitacions (més
violentes) o s'intensificarfan les sequeres
Disminuirant les precipitacions de neu
Es fondrà el gel en les glaceres i els pols.
Es produiran extincions i canvis en la
distribució d‟espècies
Augmentarà el nivell de l‟aigua el mar per la
fusió del gel I l'expansió tèrmica de l‟aigua
S'inundaran algunes zones de la terra (illes,
costes)
Augmentarà la incidència de les malalties
tropicals

25. Conseqüències
econòmiques.
El canvi climàtic afectarà la nostra manera de
viure.
Alterarà la realitat econòmica.
Tindrà una forta incidència en algunes activitats
econòmiques, com ara el turisme, la producció
agrícola….
L'Informe Stern (encarregat
pel govern britànic) indica
que si no es prenen
mesures correctores pot
produir-se un crac
econòmic.
Es poden discutir les xifres,
no l‟essència de l‟informe.

26. Conseqüències
demogràfiques i socials.
Les previsions parlen que el 2050
podrien haver 200 milions de
desplaçats, que haurien perdut les
seves llars com a conseqüència de les
inundacions.
Refugiats climàtics o ambientals.
Tuvalu (5m
sobre el nivell
del mar).
Maldives (2m
sobre el nivell
del mar).
Haurem de canviar la nostra forma de
viure, basada en el consum brutal de
tota mena de recursos.
Sobretot, haurem de replantejar-
nos el model energètic.

27. L‟aigua té una
capacitat natural
d‟autodepuració.
Si aquesta es
supera, aleshores
es contamina.
L'origen de la
contaminació pot
provenir de fonts
naturals o de
fonts d‟origen
humà.
Industrial (residus molt perillosos -
metalls tòxics-).‫‏‬
Contaminació antròpica:
Urbana (residus orgànics, àcids...)‫‏‬
Agrícola (plaguicides, adobs,
purins...)‫‏‬
Navegació (marees negres...)‫‏‬
La contaminació de la hidrosfera.

28. Cal diferenciar segons a on
es produeix la contaminació:
Aigües superficials
Aqüífers.
Aigua dolça.
Mars i oceans
Aigua dolça.
Actualment, destaquen dos
grans problemes: l'augment del
consum i la contaminació.
Consum excessiu (augmenta la
concentració de contaminants)
Abocaments: Puntuals.
Contaminació
difusa.
Substàncies que
no són
descomposables.
Aigües amb més
temperatura
(contaminació
tèrmica)‫‏‬.
Matèria orgànica o
fertilitzants (l'eutrofització
destrueix la qualitat de
l‟aigua per excés de
nutrients).
Contaminació per:

29. Aigües superficials. Els llacs i rius reben abocaments
agrícoles, industrials i urbans, sobretot a
la vora de les grans concentracions
humanes.
Molts grans rius són biològicament morts,
com els de l'Europa de l‟est, i cada cop
més a Àsia i Llatinoamèrica.
Es constata una certa millora a Europa
occidental i Amèrica del Nord.
Conscienciació social.
Legislació protectora.
Obligació de depurar.
Menys indústria contaminant.
A occident el principal problema
són els abocaments puntuals.

30. A Catalunya,
Pla de sanejament del
1991
Generalitat
planifica la xarxa
de depuradores
“Qui
contamina,
paga”
Per controlar la
qualitat de l‟aigua:
Bioindicadors.
ISQA (0-100).
Aqüífers.
Les aigües subterrànies tenen una
reserva 100 vegades superiors a les
aigües superficials, a les que
regulen.
Els problemes són l'explotació
excessiva i la contaminació.

31. Sobreexplotació si es supera la capacitat de
recàrrega natural.
La renovació
és molt lenta.
Salinització
(prop del mar) ‫‏‬.
Els aqüífers són
molt vulnerables a
la contaminació.
La seva
depuració és
difícil i costosa.
Esgotament
de l‟aqüífer.
Greu problema en el
litoral mediterrani.
Múrcia, València,
Almeria …
Puntual (residus,
purins, pous sèptics).
Difusa (ús excessiu de
fertilitzants, pesticides) ‫‏‬‫.‏‬
De la ramaderia
(residus i purins)‫‏‬.
De l'agricultura
(fertilitzants)‫‏‬.
De la indústria.Prové:

32. En darrera instància la contaminació va al mar.
Les zones més contaminades són:
La contaminació
del mar procedeix
sobretot de:
Abocament de residus urbans i industrials
Navegació (transport de petroli)‫‏‬.
Explotació minera i petrolífera.
Les més properes a terra ferma (les més
productives biològicament).
Les mars tancades (Mediterrani, Mar del
Japó)‫‏‬.
Alta mar (abocaments de residus molt
perillosos).
Aigües marines.

33. Es considera contaminació del sòl la degradació física o química
d'aquest que hi provoca una degradació que porta a la pèrdua
parcial o total del sòl o bé a un canvi significatiu de l'ecosistema
al que pertany.
Les principals causes són antròpiques
Escalfament, addicció de substàncies
sòlides o líquides, addicció de radiació,
per gasos...
Les contaminacions del sòl més greus
són generalment conseqüència de
l'abocament de residus diversos,
especialment residus industrials tòxics i
residus de les explotacions petrolíferes.
La contaminació del sòl.

34. Al món hi ha més població,
més vida urbana, més
indústria...
La generació de residus varia
molt en el món, ja que depèn
del nivell de vida i del nivell de
desenvolupament.
Els països del Nord generen
molts més residus, de
vegades molt perillosos.
A Espanya 530 kg de
residus urbans per hab/any.
Els residus són més visibles al
Tercer Món.
Més
residus.
Hi ha diversos tipus de residus,
sòlids urbans, industrials, agraris,
radioactius, hospitalaris ...
L’abocament de residus.

35. Els residus generen greus problemes. Tenen un
gran volum (en augment), i alguns són molt
perillosos (tòxics) ‫‏‬.
Què caldria fer
amb ells?
- Incinerar-los? Redueix el volum, genera
energia, però pot contaminar (CO2)‫‏‬
- Ubicar-los en abocadors controlats? Són
impopulars i presenten el problema de la
saturació.
- Aprofitar-los per produir compostatge o biogàs?
Quina és la
solució a llarg
termini?
Reduir la quantitat de residus,
aprofitant al màxim els recursos.
Criteri de les 3R
(Reduir, Reciclar, Reutilitzar).
Fomentar la cooperació internacional.

36. És la destrucció o pèrdua de bosc com a
resultat de les activitats humanes.
- Contenen la major part de la biodiversitat (molt útil en
farmàcia o indústria química). ‫‏‬‫‏‬ Especialment els boscos
humits tropicals i equatorials, que contenen més del 50% de
la biodiversitat mundial.
- Aturen el vent I atrapen la pols
- Protegeixen el sòl
- Retenen la humitat
- Renoven l‟aire (atrapen CO2)
- Configuren el paisatge
- Generen clima més humit i fresc
- Ofereixen recursos
Desforestació.
Els boscos són imprescindibles:

37. La desforestació té tres grans causes.
La rompuda (llaurar per primera vegada). El terreny es destina a
l‟agricultura o la ramaderia.
A la llarga ocasiona un greu empobriment del sòl.
S'ha practicat des de sempre, ara però és molt més intensa al
Tercer Món.
La crema (cremar els boscos
intentencionadament). Per obrir
camps per a l‟agricultura i
ramaderia.
A la llarga el sòl s'empobreix.
Incrementa l‟efecte hivernacle.
La tala (per obtenir fusta). La
fusta és un recurs molt valorat
(fustes nobles)‫‏‬ utilitzat per
mobles, pasta paper,
construcció, combustible...

38. Cal destacar també el creixement urbanístic i
la construcció d'infraestructures (carreteres,
grans embassaments...) ‫‏‬.
Als països més
desenvolupats:
Desforestació illa
de Borneo
Qui desforesta? Agents de la desforestació.
Sempre trobem interessos
econòmics, creixement
demogràfic o pobresa.
Agricultors i ramaders
Companyies fusteres
Constructors d'infraestructures
Especuladors immobiliaris

39. Quina és la
situació actual
de les masses
forestals?
En general, es
constata una lleu
recuperació en els
països rics.
Es manté la destrucció
accelerada dels boscos
dels països del Sud i
dels països més pobres.
Segons la FAO s'han perdut el
50% dels boscos tropicals.
Cada any es perden 100.000
km2 de boscos tropicals.
La pèrdua dels
boscos és molt
problemàtica:
- Pèrdua de biodiversitat i recursos
- Desestabilització dels cicles naturals (pe:
de l'aigua)‫‏‬
- Baixen les precipitacions
- Augment del canvi climàtic
- Erosió i degradació del sòl
- Augmenten les inundacions
- Augmenten les tempestes de pols .../...

40. Conscienciació internacional
Cimera de Río,
1992
Cal aturar la destrucció de boscos, sobretot
tropicals
S‟ha d‟ajudar als països amb grans boscos
tropicals
Cal introduir sistemes d'explotació racional
(certificat de garantia ecològica).
La pèrdua dels boscos és
un problema global.

41. A Catalunya es produeixen molts
incendis forestals, deguts tant a
factors naturals com humans.
El clima mediterrani, amb
moments d‟intensa calor, forts
cops de vent, i sequera fan la
vegetació més vulnerable.
Cal considerar també el risc
que suposa l‟augment de
densitat i extensió de les
masses forestals
(abandonament zones rurals).
.
Per últim, l‟acció dels llamps
provoca incendis en alguns
casos.
Factors naturals:

42. Factors humans: Cal diferenciar entre les negligències i els
incendis intencionats.
Cremes agrícoles (rostolls) o de pastures
Accidents (línies elèctriques)‫‏‬
Ús lúdic del bosc (deixalles).
Bretolades, transtorns psíquics, interessos
econòmics…
Tot i això,
ara hi ha més boscos
(abandonament espai
agrari, repoblacions
forestals)
Negligències diverses (burilles, fer foc on no
toca).
Negligències:
Intencionats:

43. L'erosió és la degradació i el transport de sòl o roca.
El sòl fèrtil és el suport
de la vegetació.
Es regenera molt lentament
(0,2 mm/any).
És el suport activitat agrícola i ramadera (només 22% de la terra
emergida és adequada per l'agricultura moderna).
Pateix destrucció, contaminació i l'erosió.
A les zones més fèrtils és ocupat per ciutats,
indústries, infraestructures...
Agents erosius
- Vent
- Aigua
Erosió.

44. L'erosió pot ser
provocada per:
- Explotació abusiva
- Desforestació i incendis
- Tècniques agrícoles deficients (monoconreus
intensius)‫‏‬
- Tècniques ramaderes deficients (sobrepastura)‫‏‬
- .../...
La situació és molt
preocupant a Àfrica i Àsia
(zones molt poblades), on hi
ha molta superfície amb un
grau de degradació extrema.
A Espanya, per la seva
situació climàtica, és molt
vulnerable a l‟erosió en
algunes zones. Destaquen les depressions del
Guadalquivir i de l‟Ebre.

45. Es dóna quan un territori
esdevé erm.
Normalement és el resultat final d'una intensa desforestació
seguida d'una gran erosió.
Si és un procés natural.
Desertització
Lateralització de la selva tropical.
Desertització / Desertificació.
Desertificació
Si és resultat de l'acció antròpica.

46. Com evitar-ho?
- Repoblar (terres marginals)
amb espècies autòctones
- Protegir els vessants amb
petits murs
- Conservar vegetació, sobretot a a les capçaleres
dels rius i a les zones amb fort pendent
- Evitar sobrepastura
- Millorar les tècniques de regadiu
Espanya té un seriós
problema de desertificació.
Sobretot en la zona
mediterràniai Canàries.

47. La pèrdua de
biodiversitat és un
greu problema.
Els ecosistemes es tornen més
vulnerables i amb menys capacitat
d‟adaptació.
L‟home perd recursos biològics.
Pèrdua biodiversitat.
La pèrdua de biodiversitat, actualment,
té una gran magnitud, arribant-se a
parlar de la sisena extinció massiva.
Les causes són
bàsicament
antròpiques.
Caldria una legislació global. Com s‟ha de fer?
Existeixen gran quantitat d‟espècies extingides
o amenaçades‫‏‬, bàsicament per dues raons:
Contaminació
Destrucció dels seus hàbitats.

48. El 1972 es celebrà
a Estocolm la
primera reunió
mundial sobre el
medi ambient.
El 1980 es publicà L’estratègia
mundial per a la conservació, on
s'utilitza per primera vegada el terme
desenvolupament sostenible.
El 1987, la Comissió Brundtland publicà
El nostre futur comú, on es definí el
concepte:
“El desenvolupament que assegura les
necessitats del present sense comprometre la
capacitat de les futures generacions per
enfrontar-se a les seves pròpies necessitats”
El desenvolupament sostenible ha de tenir
tres pilars: el progrés econòmic (econòmic),
la justícia social (social) i la preservació del
medi ambient (ecològic).
El desenvolupament sostenible.

49. Sense una veribable cooperació
internacional no es poden solucionar uns
problemes que són reals.
A partir del 1972, la preocupació per la
conservació del medi ambient i la
necessitat d‟implantar un desenvolupament
sostenible, augmentà.
Per això les nombroses cimeres i trobades.

50. Després de 4 dècades, cal concloure que sovint les cimeres només
escenifiquen uns acords que després tenen una aplicació mínima.
Els països Industrialitzats
defensen sobretot els seus
interessos particulars (EUA)‫‏‬:
Els països en vies de
desenvolupament volen
accelerar la seva
industrialització i sacrifiquen
criteris mediambientals
(Xina).No volen reduir producció
industrial (per no perdre
beneficis ni mercats).
No introdueixen pràctiques
agrícoles sostenibles (són
cares).‫‏‬
No apliquen el canvi de model
energètic (és car i significaria
la crisi en algunes indústries)‫‏‬.
Argumenten que ells no han
generat el problema.
Malauradament, no hi ha
resultats concrets.
Les decisions no són vinculants,
l'aplicació gairebé és nul·la.

51. Conferència de l‟ONU
per al Medi Ambient i el
Desenvolupament
Clara preocupació pels problemes
mediambientals.
Es planteja la necessitat de
potenciar el
desenvolupament sostenible.
Documents aprovats:
Inici de les anomenades Cimeres de la Terra.
- Declaració de Río (27 punts), sobre com afrontar els problemes
ecomòmics i mediambientals
- Agenda 21 (per impulsar el desenvolupament sostenible)
- Convenció sobre diversitat biològica
- Declaració de principis sobre els boscos
- Conveni Marc sobre el canvi climàtic
La Cimera de Rio.

52. Un altre cop el resultat
és decepcionant.
El juny de 2012 es celebrà a Río de
Janeiro la Conferència de
desenvolupament sostenible Río+20.
Dos objectius
fonamentals
-Desenvolupament de l'economia verda.
- Millora de la cooperació internacional per al
desenvolupament sostenible.
Els acords de mínims aconseguits
no són ni suficients ni significatius.
No s'aconsegueix superar els interessos
particulars dels diferents països.

53. El protocol va néixer per tal de
reduir les emissions contaminants
dels països desenvolupats.
Respecte el 1990, es vol reduir globalment en un 5,2% de mitjana
les emissions contaminants entre 2008 i el 2012.
Cal reduir les emissions dels 6 gasos d‟efecte hivernacle d‟origen
humà: Diòxid de carboni (CO2)‫‏‬, Metà (CH4)‫‏‬, Òxid nitrós (N2O)‫‏‬,
Hidrofluorocarbonats (HFC)‫‏‬, Perfluorocarbonats (PFC)‫‏‬, i
Hexafluorur de sofre.
Els països en vies de desenvolupament no
tenen cap restricció, com es el cas de la
Xina (major emissor mundial de C02),
l„Índia, o el Brasil, per citar-ne els més
contaminants.
Argumenten que
ells no han
generat el
problema.
El protocol
de Kioto.
Per entrar en vigor, calia la ratificació de com a mínim 55 països.
responsables d‟almenys un 44,2% de les emissions de C02.

54. Entrà en vigor el 16 de febrer de 2005 després de la ratificació
per part de Rússia.
Els governs dels Estats Units es
neguen a ratificar el protocol.
Els països
reben una quota
d‟emissió.
Si no la superen, poden vendre els “drets
d‟emissió” (coneguts com a aire calent) al
millor postor.
Més de 140 països
s‟hi van adherir.
Els països que superen les
quotes d‟emissió, poden fer
servir diversos mecanismes:
Compra de drets d‟emissió.
Foment del Desenvolupament
Net (en països en
desenvolupament)
Projectes per fomentar els
boscos i la vegetació
(absorbeixen C02)...
Reduir emissions.
Ajudar desenvolupament.

55. El protocol de kyoto
finalitzava el 2012.
Diverses cimeres per tractar el tema.
Nou tractat? Prorrogar kyoto?
Manca realment voluntat política d‟acord.
Molts qüestionen
l‟efectivitat del protocol.
Perjudica els seus interessos.
Es queixen que alguns països
molt contaminants no tinguin
restriccions (Xina)
Finalment, per substituir kyoto:
Cimera de París
Desembre 2015,
196 països
Acord molt ampli
196 països (EUA, Xina…)
Per aconseguir-lo, no és ni molt
concret, ni plenament vinculant
Èxit ? Fracàs ?

56. Acord de
París.
Es reconeix el problema del canvi climàtic, generat
per l‟activitat humana
Es fixa l‟objectiu que l‟augment de la temperatura a
finals del segle no superi els dos graus respecte
l‟època pre-industrial.
Els EUA anunciaren
després la seva
negativa a ratificar
l‟acord.
Xina però, sembla
disposada a
implicar-se.

57. Augenta la
conscienciació
ciutadana.
Cada cop hi ha més reciclatge i energies
netes.
La protecció del medi ambient (indústria
verda) ja és una indústria bàsica (80% als
països rics) ‫‏‬.
S‟ha de continuar fomentant el
desenvolupament sostenible.
L‟educació és
fonamental.
Estimular el consum responsible.
Reduir el consum (racionalitzar-lo).
Fomentar la política de les tres R.
Caldria
fomentar
l‟economia
circular.
És una estratègia que té per objectiu reduir
tant l'entrada dels materials com la producció
de deixalles, tancant els «bucles» o fluxos
econòmics i ecològics dels recursos

58. Cal reduir la
nostra petjada
ecològica.
Concepte creat per Rees i
Wackermagel per mesurar el
desenvolupament sostenible.
Mesura els models de consum humans en relació amb la capacitat
de càrrega del planeta.
Les empremtes mesuren en una àrea geogràfica específica la
quantitat de superfície biològicament productiva que és necessària
per mantenir el nivell de consum de recursos d‟aquell país i absorbir
les seves desfetes, utilitzant la tecnologia actual.
La petjada ecològica mitjana del
món és de 2.7 hgpc i la reserva
ecològica és de -0.6 hgpc
(dèficit).
Si continuem així, el 2050
necessitarem 2 planetes per
produir l‟energia i els recursos
que necessitem.

59. El paisatge és la
fisonomia externa
d'un territori.
És el resultat de la interacció de factors
naturals (relleu, hidrografia, flora o
fauna) i de factors humans (activitats
econòmiques...) al llarg del temps.
El paisatge és també un producte social.
Paisatge natural Paisatges antropitzats
Els espais naturals protegits i les reserves de la biosfera.

60. El paisatge ens indica
la relació entre la
societat i el medi, així
com la qualitat
d'aquest.
S'ha de considerar patrimoni, i per
aquesta raó s'ha de protegir.
El Conveni Europeu del Paisatge
insta a protegir-lo, conservar-lo i
cercar un equilibri ecològic estable.
El 2005 a Catalunya es promulgà la Llei de
protecció, gestió i ordenació del paisatge.
L'Observatori del Paisatge assessora l'Administració pública.
Les accions humanes
alteren els ecosistemes i
paisatges, per això cal
protegir-los.
El 1872 es creà als EUA el Parc de
Yellowstone.
Organitzacions com l'ONU
(UNESCO, WWF) crearen les
Reserves de la Biosfera (una per
cada ecosistema).

61. El 1918 es crearen a Espanya els parcs de Covadonga i Ordesa.
En Espanya la legislació ha anat evolucionant, des que el 1916 es
promulgà la Ley de Parques Nacionales.
Això ha fet possible la creació de l'actual xarxa de parcs nacionals.
Espanya és un
dels països
d'Europa amb
més diversitat
d'ecosistemes,
hàbitats i
espècies
naturals.

62. Els parcs nacionals o regionals són àrees on
els ecosistemes es mantenen poc alterats, i per
això tenen un alt valor ecològic, estètic, educatiu
i científic. Per això s'intenta potenciar la seva
preservació.
Els parcs naturals són espais protegits on el
valor natural és compatible amb les activitats
humanes (vivenda, ramaderia, agricultura,
turisme...).
En Espanya existeixen múltiples figures de protecció.
Es poden agrupar en Parcs (Nacionals i
Naturals), Reserves, Monuments naturals i
Paisatges protegits.
La UE també té
la seva pròpia
legislació.
Els espais protegits formen la Xarxa
Natura 2000 (agrupa els LIC, Llocs
d'Importància Comunitària).

63. El 1985 el Parlament realitzà
la Llei d'Espais Naturals.
Aquesta llei establí el Pla
d'Espais d'Interès Natural
(PEIN).
S'establien diverses figures
de protecció, en funció del
valor natural o representatiu:
Parcs Nacionals, Parcs
Naturals, Paratges Naturals,
Reserves Naturals i Espais
d'Interès Natural.
D'entre la xarxa d'espais protegits
destaca l'únic parc natural de
Catalunya, el d'Aigüestortes i Estany
de Sant Maurici.

64. Són fenòmens que causen
pèrdues de vides i
recursos.
Sempre es troben en relació amb els
conceptes de:
Magnitud que es refereix a la magnitud i intensitat del
fenomen.
Perillositat és la probabilitat que es produiexi un fenomen
d'una certa extensió (nombre total de persones sotmeses al
risc), intensitat i durada amb conseqüències negatives.
Vulnerabilitat és el percentatge de persones o béns que
poden quedar danyats per un fenomen respecte al total de la
població exposada.
Freqüència que és el nombre de vegades que es repeteix.
Els riscos.

65. El grau de desenvolupament influeix en la incidència dels riscos.
Els països més desenvolupats poden implantar
polítiques de detecció, implementar mesures
preventives, plans d‟educació…
El nivell socioeconòmic de la població influeix en el
grau d‟exposició i vulnerabilitat en front dels riscos
naturals.
Els barris perifèrics i marginals construïts en
àrees no adeqüades, els edificis no adaptats o
la utilització de materials no homologats, fan
augmentar el risc de catàstrofe.
Els desastres sovint no es poden preveure. Ara bé, els seus
efectes poden mitigar-se amb una bona política preventiva
(desenvolupant plans i lleis), educant la població i, si és possible
fent prediccions.

66. El govern de Catalunya, amb la finalitat de prevenir els riscos
ambientals ha desenvolupat diversos plans especials:
Els riscos es divideixen en tres grups:
Naturals o Mediambientals (l'inductor és la natura, no hi ha
intervenció humana)
Antròpics (derivats de les activitats humanes).
Induïts (les activitats humanes agreugen un risc natural).

67. La dinàmica de la terra
genera intercanvis d‟energia i
matèria. Aquests, poden ser
graduals (no passa res) o
bruscos (arriba la catàstrofe).
Naturals o Mediambientals
(l'inductor és la natura, no hi
ha intervenció humana)
Cal diferenciar entre fenòmens
naturals i desastres naturals.
Fenomen natural: Procés de tipus
divers com la pluja, la neu, els
llamps, l‟onatge, els terratrèmols, les
erupcions volcàniques, etc., provocat
per la dinàmica inherent als elements
naturals del planeta Terra.
Desastre natural:
Fenomen natural d‟una
magnitud que sobrepassa
un determinat llindar I
provoca danys severs a
les comunitats humanes.
Durant els darrers 25 anys, l'ONU calcula que més de 800 milions
de persones afectades per desastres naturals,i que s'han produït
més de 3 milions de morts per desastres naturals.
Més o menys hi ha desastres naturals com sempre, ara
però hi ha més població (per tant més afectats).

68. Geofísics
Geològics
Geomorfològics
Els riscos naturals.
Atmosfèrics. Biològics.
Geofísics.
Geològics.
Tenen a veure amb la dinàmica
interna de la terra.
Activitat sísmica.
Vulcanisme.
Activitat sísmica.
Sisme: Tremolor o sacsejada de la
superfície de la terra resultat dels
desplaçaments i les friccions de les
diferents plaques que formen l‟escorça
terrestre (plaques tectòniques).

69. La litosfera està dividida
en plaques tectòniques.
Els terratrèmols es mesuren considerant la seva magnitud i la seva
intensitat.
La magnitud (escala de Richter),
representa l'energia sísmica
alliberada en cada terratrèmol i
es basa en el registre sismogràfic
La intensitat (escala de
Mercalli), es basa en els
danys produïts i en la
percepció de la població.

70. El territori espanyol forma part de la placa
Euroasiàtica i en el límit de la placa Africana. En
aquesta zona de contacte, les plaques es
trenquen en d'altre de més petites com la
microplaca d'Alboran i la microplaca Ibèrica.
La zona de la Península
Ibèrica que presenta més
risc sísmic és el sud-est,
degut a la proximitat de la
zona de l‟estret de Gibraltar
on entren en contacte dues
plaques tectòniques.
Terratrèmol de Llorca del 2011
(Regió de Múrcia),

71. A la zona dels Pirineus el plegament
i l‟aixecament del nucli axial
produeix sistemes de falles i
fractures que mantenen una alta
activitat tectònica
El registre històric mostra que el risc
és baix, ja que els darrers
terratrèmols amb efectes negatius
importants sobre els béns materials i
la població es van donar al segle XV.

72. Vulcanisme. Un volcà és una estructura geològica per la qual
emergeix el magma (roca fosa) en forma de lava,
cendra volcànica i gasos de l'interior del planeta.
L'ascens ocorre generalment en episodis d'activitat violenta
denominats erupcions, que poden variar en intensitat, durada i
freqüència, des de suaus corrents de lava fins explosions
extremadament destructives.
A Espanya l‟activitat volcànica queda
circumscrita a les Illes Canàries.

73. Geofísics.
Geomorfològics
.
Tenen a veure amb l'evolució de la
superfície terrestre:
- Inestabilitat dels vessants
- Esfondraments
- Expansió d‟argiles
- Erosió del terreny

74. Tenen a veure amb la dinàmica
climàtica i atmosfèrica
Dues
grans
causes:
Vent
(Tornados,
Huracans...)
Pluja
Absència:
Sequera.
Massa:
Aigüats, inundacions,
allaus….
Atmosfèrics.
Es considera situació de risc amb previsions
de més de 60 l./dia (Gota Freda).
A Catalunya, els forts aiguats representen un risc molt important.
Pla Inuncat

75. Tenen a veure amb la
propagació d'éssers vius.
Cal considerar les plagues, les espècies
al·lòctones), i les malalties (epidèmies,
pandèmies).
Epidèmia és una descripció en
la salut comunitària que passa
quan una malaltia afecta un
nombre d'individus superior a
l'esperat en una població
durant un temps determinat.
Pandèmia significa que la
malaltia afecta una àrea
geogràfica extensíssima.
Biològics.

76. Possibilitat que es produeixi una
circumstància adversa provocada
per factors humans o per
l‟agreujament de fenòmens naturals
derivats de l‟acció humana.
Conflictes / guerres.
Industrials / tecnològics. Els accidents
tenen un gran impacte ambiental a llarg
termini (marees negres, accidents
nuclears).
Incendis forestals. Majoritàriament
provocats per l'home (intencionats,
accidents, negligències). A Catalunya
existeix el pla INFOCAT.
Antròpics (derivats
de les activitats
humanes).
Hi ha autors que
consideren els
riscos induïts dins
la categoria dels
antròpics.

77. Els canvis d‟usos i cobertes del sòl són una de les principals
causes d‟augment del risc.
Principalment els riscos induïts
tenen a veure amb la
degradació ambiental i
contaminació.
La desforestació i la construcció a
les lleres dels rius i altres zones
inundables, incrementa el risc
d‟inundacions catastròfiques.
La desforestació
incrementa les
esllavissades.
Induïts (les activitats humanes agreugen un risc natural).