Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Unitat 2 2013-14 - els climes d'espanya i catalunya

on

  • 8,290 Views

 

Statistiken

Views

Gesamtviews
8,290
Views auf SlideShare
2,343
Views einbetten
5,947

Actions

Gefällt mir
2
Downloads
178
Kommentare
2

13 Einbettungen 5,947

http://serramarinageobat.blogspot.com.es 2573
http://agora.xtec.cat 1379
http://www.iesmacardona.cat 1360
http://ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 294
http://blocs.xtec.cat 191
http://aulavirtual.standreu.org 68
http://www.serramarinageobat.blogspot.com.es 59
http://serramarinageobat.blogspot.com 10
http://serramarinageobat.blogspot.ro 6
http://e-dicio.com 3
http://www.ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 2
http://ccsscfarafaelfarre.blogspot.com 1
http://translate.googleusercontent.com 1
Mehr ...

Zugänglichkeit

Kategorien

Details hochladen

Uploaded via as Adobe PDF

Benutzerrechte

© Alle Rechte vorbehalten

Report content

Als unangemessen gemeldet Als unangemessen melden
Als unangemessen melden

Wählen Sie Ihren Grund, warum Sie diese Präsentation als unangemessen melden.

Löschen
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Ihre Nachricht erscheint hier
    Processing...
  • Jordi, volia donar-te les gràcies per compartir aquests materials. Són excel.lents.
    Are you sure you want to
    Ihre Nachricht erscheint hier
    Processing...
  • Aquest serà el primer curs que faig l'assignatura de Geografia a 2n de Batxiller. El teu material me serà molt útil, gràcies per compartir les teves excel·lents presentacions. Puc penjar-les al Moodle del nostre centre?
    Are you sure you want to
    Ihre Nachricht erscheint hier
    Processing...
Kommentar posten
Kommentar bearbeiten

Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya Unitat 2 2013-14 - els climes d'espanya i catalunya Presentation Transcript

  • UNITAT 2: ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  • EL CLIMA El temps fa referència a les condicions atmosfèriques en un moment determinat. Cal diferenciar entre temps i clima. Fan referència a escales temporals diferents. El clima és el recull de condicions temporals al llarg del temps creant una pauta. Per tal de definir un clima, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions.
  • FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D'ESPANYA 1. La circulació atmosfèrica en altitud (el corrent en jet). 2. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d'aire i els fronts). 3. Factors geogràfics (la latitud, la posició geogràfica i la topografia).
  • 1. La circulació atmosfèrica en altitud (corrent en jet). Corrent Jet Stream Flux d’aire d’estructura tubular i de gran diàmetre quasi horitzontal, originat pel contrast tèrmic entre masses d’aire polar i tropical que circula a gran velocitat (pot arribar als 500 kmh). És l’autèntic regulador de la circulació atmosfèrica: produeix depressions en la part polar i anticiclons en la tropical, generant gotes fredes, etc.
  • 2. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d'aire i els fronts). Ubicada en una zona temperada de l’hemisferi nord. Península Ibèrica Entre el cinturó d’altes pressions tropicals i el baixes pressions propi de les zones polars. Dins del domini de la circulació en superfície dels vents de l’oest.
  • La circulació de l'aire en contacte amb la superfície de la Terra (troposfera) s'organitza en: Zones d'altes pressions (anticiclons). Zones de baixes pressions (borrasques). Els camps de pressió es mesuren amb el baròmetre i es representen per mitjà d'isòbares. Temps estable Temps inestable 1013 mil·libars (mb) o hectopascals (hPa). Pressió atmosfèrica superior inferior
  • Masses d’aire sotmeses a baixes pressions, on l‘aire pateix moviments ascendents que provoquen el seu refredament. Depressió atmosfèrica o borrasca: La condensació de la humitat genera precipitacions i temps inestable. Zona atmosfèrica d'alta pressió, en la qual la pressió atmosfèrica (corregida al nivell del mar) és superior a la de l'aire circumdant. Anticiclons L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l'atmosfera, Provoquen situacions de temps estable i absència de precipitacions, ja que la pressió limita la formació de núvols.
  • Península Ibèrica Més propera al Tròpic de Càncer que no pas al Cercle Polar Àrtic Molt afectada per les altes pressions tropicals. Anticicló de les Açores Massa d'aire tropical continental o sahariana, amb una aire molt càlid i sec. Principal centre d'acció metereològica del territori espanyol. Massa d'aire tropical marítima, que a l'estiu origina en la península un temps càlid i sec. Anticicló saharià A l'hivern provoca pujades de temperatures (20º) i a l'estiu onades de calor (40º).
  • Anticicló de les Açores Anticicló saharià
  • Massa d'aire polar marítim Península Ibèrica També influenciada per masses d’aire fred. Massa d'aire polar continental o siberià. Procedent de l'oceà Glacial Àrtic. Procedent de l’interior del continent (Sibèria)
  • Cal considerar també el comportament de la Mediterrània Occidental. Durant l'estiu els anticiclons subtropicals (Açores) provoquen una forta evaporació. A la tardor, quan entren masses d'aire atlàntiques fredes, l'aire es condensa, produint-se precipitacions molt intenses. Gota Freda
  • L’anticicló de les Açores està en latituds més altes Segons l’època de l’any i la procedència dels centres d’acció de les masses d’aire podem trobar dues situacions bàsiques: Estiu Ocasionalment anticicló del Sàhara. Temps càlid i sec Bloqueja les pertorbacions atlàntiques. Tot plegat:
  • Des de la tardor fins la primavera El front polar descendeix més al sud i dóna pas a l’aire polar marítim fresc i humit, procedent de l’Atlàntic nord. L’anticicló de les Açores baixa de latitud. Pas lliure a les pertorbacions atlàntiques. Porta associades borrasques. Temps més fresc i plujós
  • Arriba l’aire polar continental fred i sec, des de les altes latituds del continent europeu . Hivern Ocasionalment arriba aire polar marítim, fred i humit . Important descens de les temperatures
  • 3. Factors geogràfics (la latitud, la posició geogràfica i la topografia). Península IbèricaLa latitud. Situada en latituds mitjanes. Formen part de la franja temperada del planeta. Amb precipitacions i temperatures moderades. Com a norma dins la Península Ibèrica: Més al nord, més fred i humitat Més al sud, més calor i sequera
  • La presència de masses d’aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura de l’aire que se desplaça sobre elles. La posició geogràfica. En general, les terres amb una major influència marítima tenen majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les zones més continentals (amb major oscil·lació tèrmica). Distància al mar El mar actua com un regulador tèrmic L’interior peninsular, allunyat del mar, actua com un petit continent. Es refreda intensament a l'hivern i s'escalfa molt a l'estiu.
  • La topografia. Disposició del relleu. Accentua a disminueix la influència del mar, el vent... Altitud. Com a norma a major alçada menys temperatura i més precipitacions. Gradient tèrmic. La temperatura baixa uns 6,5ºC per cada 1000m que pugem. 2000m 20ºC 7ºC Efecte Föhn
  • La topografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. Efecte Föhn. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura.
  • ELS CLIMES D'ESPANYA A Espanya trobem diversos tipus de clima. A la Península trobem l'Oceànic, el Mediterrani i l'Interior de tendència continental. A Canàries hi ha un clima subtropical. De vegades s’individualitza el de muntanya i el semidesèrtic.
  • Per tal d'identificar els climes d'Espanya, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions. Presenta les valors més alts durant l’estiu. La temperatura Les temperatures més baixes es donen a l’hivern. Màximes en la meitat meridional de la península. L’efecte de la latitud les suavitza al nord. Valors mínims en zones d’alta muntanya -per l’altitud-. Valors més suaus a les costes per l’efecte moderador de la mar. Cal recordar que l’oscil·lació tèrmica és més marcada en les zones interiors, lluny del mar.
  • Les temperatures es recullen en mapes d’isotermes. Estiu. Hivern.
  • Les zones més humides són el nord-oest i la façana cantàbrica. Les precipitacions. Les zones més àrides se situen al sud-est. Plou més en les zones de clima atlàntic i en les grans muntanyes. Destaca la manca de pluviositat d’algunes zones del sud-est del litoral mediterrani, part de la Vall de l’Ebre i de l’arxipèlag canari. Espanya humida: Plou més de 800 mm/any. Espanya seca: Plou menys de 600 mm/any. Les precipitacions es recullen en mapes d’isotermes. L’Espanya semi-humida rep entre 600 i 800 mm/any. Zones que envolten l’Espanya humida i en les muntanyes mitjanes.
  • CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA OCEÀNICA O ATLÀNTICA El clima atlàntic i les seves varietats reben la influència de l'oceà. La humitat, en general, és elevada tot l'any (Espanya humida). El clima oceànic es dóna des de Galícia a l'extrem septentrional de Navarra i la Vall d'Aran.
  • Les precipitacions són abundants (1000-2500 mm), tot i que ho són menys a l'estiu. La banda nord de la península és la més afectada per les pertorbacions atlàntiques i del front polar. La proximitat al mar de les muntanyes potencia l’acció de les borrasques i provoca pluges orogràfiques. Els rius són nombrosos, la majoria amb gran cabal i relativament regulars. Generalment són rius curts i amb una gran força erosiva. Miño, Ulla, Navia, Narcea, Nalón, Sella Bidasoa, Nervión, Bidasoa...
  • Les precipitacions varien molt entre unes zones i altres. Les conques de l’interior de Galícia són les àrees més seques de l’Espanya atlàntica. Les muntanyes són les zones més humides i poden arribar als 2.000 mm. Per això les muntanyes cantàbriques són les que reben més neu a l’any.
  • Els hiverns són temperats i els estius frescos i breus. La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes anuals es situen entre 11ºC i 15ºC) donada la proximitat del mar. Les temperatures als mesos més freds estan entre els 7 i els 10ºC, encara que als cims més elevats es pugui arribar als 0ºC. Les temperatures a l’estiu arriben als 18 o 20ºC. L’ amplitud tèrmica és reduïda, d’uns 10ºC, que és una mica major a les muntanyes.
  • Precipitacions abundants (1000-2500 mm). Ho són menys a l'estiu. No hi ha sequera. Temperatures (11ºC i 15ºC). Hiverns 7-10ºC Estius suaus (18-20ºC) Amplitud tèrmica reduïda.
  • L’abundant humitat i les temperatures suaus afavoreixen que l’Espanya atlàntica tingui una coberta vegetal molt rica. Ha sofert notables canvis per la intensa activitat humana. La vegetació també depèn dels tipus de sòls. L’Espanya atlàntica és l’àrea pròpia del bosc temperat caducifoli. Aquest bosc té gran varietat d’espècies de fulla frondosa. Boscos tancats, a penes entra llum, cosa que dificulta el creixement de matolls i herbàcies. L’acumulació de fulles seques aporta nutrients al sòl que redueix la seua acidesa.
  • Són característics els roures, faigs, bedolls, castanyers, aurons, til·lers, grèvols... A les proximitats dels rius apareixen altres espècies com ara el vern, l’avellà, el salze, la servera, la moixera, el freixe... La vegetació típica en part ha estat substituïda per espècies de creixement ràpid, com ara els pins o eucaliptus.
  • Quan el bosc es degrada apareix la landa, que és vegetació densa de matoll (brucs, argelaga, ginesta...). El clima oceànic afavoreix el prat natural, que és aprofitar per pasturar els ramats. S'hi fan conreus que necessiten una certa humitat (patata, blat de moro...).
  • Les varietats del clima oceànic o atlàntic són: Varietat de muntanya. Varietat oceànica de transició (oceànica continental) Temperatures més baixes Més precipitacions (neu) Transició entre els climes oceànics i els de l'interior de la Meseta i la depressió de l'Ebre. Menys precipitacions, els estius són secs. Més amplitud tèrmica, amb hiverns força freds.
  • CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA El clima mediterrani i les seves varietats reben la influència del mar Mediterrani. El territori més estrictament mediterrani es redueix a la costa meridional. A mesura que avancem cap al sud, es donen característiques subdesèrtiques.
  • Les terres mediterrànies ofereixen molta varietat climàtica. Territori extens en latitud. Diferent altitud. Major o menor proximitat al mar Amb tot, les característiques climàtiques comunes són: Estius calorosos i secs. Hiverns suaus. Pluges torrencials.
  • Les temperatures són suaus (entre 14 i 18ºC). Els hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C. Els estius són càlids entre els 22 i els 26ºC. Climograma de Premià de Mar Febrer és el mes més fred (10ºC). 16ºC Juliol i Agost són els mesos més càlids (26ºC). L’oscil·lació tèrmica es situa al voltant dels 16ºC.
  • Les precipitacions no són gaire abundants (oscil·len entre 400 i 700 mm). Els valors més elevats al nord i a les zones de muntanya. Les pluges més intenses es registren a la tardor i a la primavera. A l’estiu es produeix un període de sequera. Els rius, amb l’excepció de l’Ebre) són curts, irregulars i d’escàs cabal (fort estiatge). Les pluges torrencials de la tardor provoques crescudes que poden arribar a ser catastròfiques. Ebre, Besòs, Llobregat, Ter, Xúquer, Segura... Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) sobretot al sud-est.
  • El règim de precipitacions té diferències zonals. Les zones més humides (superen els 700 mm anuals) són les muntanyes i la zona nord de Catalunya. Les precipitacions típiques (de 400 a 700 mm anuals) es donen a gairebé tot el litoral i les Balears. Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) es donen en zones de baixes latituds o allà on el relleu no deixa entrar l’aire humit marí. 122 mm anuals al Cap de Gata (semidesèrtic).
  • Les precipitacions són força irregulars. Important sequera estival. Pluges torrencials a la tardor (Gota Freda). Pluges importants també a la primavera. 575 mm. Climograma de Premià de Mar
  • Precipitacions (400-700 mm). Important sequera estival Pluges destacades a la tardor Temperatures (14ºC i 18ºC). Hiverns 10-12ºC Estius suaus (22-26ºC) Amplitud tèrmica més marcada. Climograma de Barcelona Pluges de primavera
  • Pràctica desaparició dels grans boscos. Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l’acció antròpica. En general, els arbres són relativament petits (pi, alzina). Les plantes presenten fulles petites, perennes i coriàcies, obscures i de tons grisos. Plantes xeròfiles Adaptades a la manca de precipitacions i a la sequera. Només en les zones més allunyades encara hi ha grans boscos (destaquen les alzines sureres). A moltes zones de clima mediterrani el bosc d'alzines es troba molt degradat, en gran part substituït per pinedes.
  • La formació més característica és el matollar mediterrani. Degradació dels boscos. Màquies Garrigues Estepes És un dels principals ecosistemes mediterranis, formats per arbustos i petits arbres (fins a 4m). Comunitats vegetals amb arbustos més petits, com el garric, el margalló, l’espígol... Es donen en zones molt àrides o degradades. Arboç, Bruc, Llentiscle, Murta, Romaní... Espart, farigola, romaní...
  • Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l’acció antròpica. Introducció d’espècies com ara la palmera o la canya. Creació de grans extensions de conreus dedicats a l’olivera, la vinya, els cereals, els cítrics...
  • Precipitacions més abundants.Varietat de muntanya. Les varietats del clima mediterrani són: Temperatures més fresques. Pot no donar-se un període de sequera. Precipitacions més abundants. Varietat amb precipitacions més destacades. Temperatures suaus, tot i que una mica més fresques (sobretot a l’hivern). Període de sequera molt lleu. Litoral i pre- litoral del nord de Catalunya Gran influència del vent de Tramuntana (fred i sec).
  • Els relleus plans no impedeixen l'arribada de la influència atlàntica. Varietat d’influència atlàntica. La baixa latitud i la influència de l'anticicló de les Açores fa que els estius siguin secs, més suaus a la costa i molt calorosos a l'interior. Es dóna en part de la franja costanera andalusa occidental, al llarg de la depressió del Guadalquivir i part d'Extremadura. Important període de sequera Temperatures més contrastades, més amplitud tèrmica.
  • Varietat de precipitacions escasses Es dóna des del sud d'Alacant fins al litoral d'Almeria. S'hi distingeixen climes esteparis i desèrtics. Clima sec amb un gran índex d'aridesa, amb un notable dèficit hídric. Precipitacions molt reduïdes. Sequera destacadíssima. Temperatures estivals més elevades.
  • Zones interiors envoltades de muntanyes.Varietat continental Alguns autors també parlen d’un varietat continental del clima mediterrani. Reben poques pluges. Estius calorosos i secs. Hiverns més freds (freqüents glaçades). Sequera marcada. Més oscil·lació tèrmica.
  • CLIMES I PAISATGES D’INTERIOR O DE TENDÈNCIA CONTINENTAL Es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a àmplies zones de transició amb el clima atlàntic i mediterrani. Continentalitat Temperatures molt més marcades. Forta osicl·lació tèrmica estacional. Les precipitacions són escasses.
  • Les temperatures entre 11 i 15 ºC. Els hiverns són freds, amb freqüents bancs de boira. Els estius són molt calorosos i secs. Les precipitacions són escasses (entre 325 i 550 mm). Els màxims registrats corresponen a l'hivern i la primavera. En les zones d’influència mediterrània, a la tardor es poden produir fortes precipitacions. L’estiu és extremadament sec, tot i que poden donar-se episodis tempestuosos. Els rius són irregulars, amb crescudes en èpoques de pluges i desglaç i estiatges a l'estiu. Duero, Tajo, Arlanzón, Manzanares... Marcada oscil·lació tèrmica.
  • Precipitacions escasses (325-550 mm). Sequera estival Temperatures (11ºC i 15ºC). Estius calorosos. Amplitud tèrmica diària i estacional destacada. Hiverns freds.
  • El paisatge natural de l’interior peninsular també ha estat força antropitzat. S’ha reduït la vegetació natural (boscos) Hi ha grans extensions de terrenys en guaret i de camps conreats, generalment de vinya i cereals A més, amb l’excepció de les valls dels rius, generalment hi ha sòls calcaris són força pobres. Abunda vegetació de tipus xeròfil.
  • Els arbres són més baixos que a la zona atlàntica . L’espècie més estesa és la carrasca (alzina) que pot formar boscos tancats i boscos oberts (deveses) Destaquen també el roure i el pi, que sovint formen boscos. Els escassos boscos solen situar-se en les muntanyes. Destaquen els del sistema Ibèric i Central. Els pinars sovint són repoblacions recents. Hi ha boscos de ribera junt als rius formats per oms, salzes, verns i freixes
  • A les zones on s’ha perdut el bosc original apareixen els arbusts i els matolls en formacions més o menys obertes. Sobre sòls silicis, format per cirerers d’arboç, grèvols i brucs. Màquia. Sobre sòls calcaris, format per garrics, el llentiscle o l’ullastre. Garriga. Quan el grau de degradació de la vegetació original ha estat molt fort, apareixen formacions vegetals més pobres de plantes aromàtiques:romaní o romer, farigola o timonet i l’espígol.
  • Les varietats del clima interior són: Continentalitat més accentuada. Varietat de muntanya. Els hiverns són llargs i molt freds Sequera estival Els estius són curts, frescos i secs Precipitacions més importants. Temperatures més baixes. En l’alta muntanya aquestes característiques són més accentuades
  • Varietat de la conca sedimentària de la Mesesta nord. Zona envoltada d'elevats relleus Temperatures molt baixes. Més de 100 dies la temperatura mínima diària és inferior a 3ºC. Els estius són curts, frescos i secs Poden donar-se episodis de molta calor Les precipitacions són escasses, entre 325 i 600 mm. Sequera més accentuada.
  • Varietat de la Vall de l’Ebre Es dóna sobretot a la depressió de l'Ebre. Les precipitacions són escasses, sobretot en la zona del desert dels Monegres. La principal característica és la importància del cerç, vent sec. A l'hivern dóna un fred intens. Refresca a l'estiu. Les temperatures són més altes, sobretot a l’estiu.
  • CLIMES I PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES El clima de les Canàries és un clima subtropical. Les temperatures són càlides (17ºC de mitjana) i les precipitacions escasses (més abundants a l'hivern i mínimes a l'estiu). Subtropical humit Subtropical sec
  • Per la situació. Les illes occidentals es veuen influenciats pels vents alisis i les orientals per l'aire saharià. Es parla de varietats de clima canari perquè hi ha notables diferències entre les illes a causa de tres factors principals: Per l'altitud i l'orientació del relleu. Els relleus més elevats frenen el pas dels alisis i generen un clima més humit. Pel corrent marí fred, que circula entre les illes i el continent africà.
  • Segons l'altitud, a les illes Canàries podem distingir tres varietats climàtiques: Varietat de costa (fins a 600 m). Clima subdesèrtic i estepari. Temperatures suaus (18ºC a 21ºC). Precipitacions que no superen els 350 mm. Lanzarote i Fuerteventura presenten un clima desèrtic. Les pluges no arriben a 150 mm. Importantíssim dèficit hídric
  • Varietat de muntanya mitjana (de 600 fins a 1500 m). Present a les illes afectades pel mar de núvols. Temperatures més fresques (13ºC a 16ºC). Més pluges (de 500 a 1000 mm).
  • Les temperatures mitjanes anuals són inferiors a 12ºC. Varietat de cims (de 1500 fins a 3700 m). A l'hivern són freqüents les glaçades. Les precipitacions voregen els 500 m. Hi ha una forta insolació.
  • ELS CLIMES I PAISATGES DE CATALUNYA
  • El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall d’Aran, domini oceànic i a la zona pirinenca el clima de muntanya. Dins d’aquests grans dominis s’hi concentra una notable diversitat climàtica, influïda per la latitud, la circulació general atmosfèrica o el relleu.
  • Les temperatures A la depressió central les temperatures es situen entre els 4º i els 8ºC. Als Pirineus baixen dels 4ºC. (a les zones de muntanya les temperatures baixen en raó de l'altitud) A l'hivern les diferències de temperatures són considerables entre el litoral i les terres d'interior degut a la continentalitat. Les temperatures són suaus a la costa (el mar fa de regulador tèrmic).
  • Entre el litoral i les terres d'interior a l'agost pràcticament es registren les mateixes mitjanes. Això no vol dir però que indiquin el mateix clima. Per exemple, a Lleida fa més calor de dia que a Barcelona, però refresca a la nit. L'oscil·lació tèrmica és menor a la costa. A les zones de muntanya, lògicament, les temperatures mitjanes són més baixes.
  • Les precipitacions A Catalunya plou més a les muntanyes, sobretot als vessants orientals (influència atlàntica). Els vents humits mediterranis augmenten les pluges dels Pirineus orientals i dels cims més alts del prelitoral (Olot, Camprodon, Montseny. La banda de ponent de la depressió central, voltada de muntanyes, rep poques pluges (Lleida).
  • No només varia la quantitat de precipitacions, també ho fa la seva distribució al llarg de l'any. Als Pirineus no hi ha cap més sec (tot i ploure menys al gener). A la resta del territori, i de manera més accentuada baixant cap al sud, els estius són més secs. Al litoral l'estació més plujosa és la tardor. A les terres de l'interior l’estació més plujosa és la primavera. Els hiverns no són secs, tot i que plou menys.
  • A grans trets, el clima de Catalunya es pot dividir en cinc grups: Clima mediterrani de costa. Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Clima mediterrani d’interior. Clima mediterrani de muntanya. Clima atlàntic de muntanya.
  • Clima mediterrani de costa. Localització geogràfica: àrea costanera, serralada Litoral i depressió Prelitoral. Precipitacions inferiors als 700 mm. anuals Sequera estival. Mesos de juliol i agost més eixuts La tardor és època que concentra gran part de les precipitacions (poden ser fortes tempestes) Temperatura, amb baixa amplitud tèrmica, mitjana anual de 16 ºC.
  • Clima mediterrani d’interior. Sector de ponent de la Depressió Central, en altituds inferiors als 500 m, per tant, les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell i el sud de la Noguera. Precipitacions escasses i irregulars. Molts mesos de sequera (tot i les tempestes estivals). Temperatura mitjana de 14ºC. Oscil·lació tèrmica més alta. Estius molt calorosos i hiverns freds.(nevades ocasionals).
  • Clima mediterrani de muntanya. Cal diferenciar entre el clima mediterrani d’alta muntanya i el clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Variant influenciada per l’altitud, localitzada en el Prepirineu lleidatà, part baixa de la Cerdanya, el Berguedà, Solsonès, Ripollès i a la Serralada Transversal fins al Montseny Clima mediterrani d’alta muntanya. Dos subtipus: Alpí (per sobre 2300 m). Subalpí (per sobre 1500 m). Les temperatures són fredes i les precipitacions abundants.
  • Precipitacions considerables (més de 1350 mm). Pluges intenses (sovint tempestes). Estiu plujós. A l’hivern, mínim pluviomètric. Temperatures mitjanes baixes. De vegades, valors extrems (-20ºC).
  • Prepirineu meridional, sud de les comarques del Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès i Osona, altiplans de la Depressió Central i massissos aïllats de la serralada Prelitoral superiors als 700 m. Clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Precipitacions mitjana anual d’uns 700 mm. Mínim de precipitació a l’estiu Temperatura mitjana anual d’uns 12ºC. Primavera i tardor precipitacions intenses.
  • Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Zones properes a la Vall d’Aran: part de les comarques de l'Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà. En ser de transició, té característiques dels dos climes: Hi plou més que el mediterrani normal. També hi ha períodes secs.
  • Clima atlàntic de muntanya. Vall d’Aran (rep les influències de l’Atlàntic). Precipitacions per sobre dels 1100 mm anuals. Repartiment durant tot l’any. Freqüents boires. Humitat persistent. Temperatures baixes (sobretot a l’hivern)
  • roure faig Pi roig Pi negre avets Prat alpí
  • alzina Alzina surera Pi blanc Pi pinyoner coscoll margallóllentiscle romaní farigola