Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Unitat 2 2013-14 - els climes d'espanya i catalunya

am

  • 10,862 Views

 

Statistiken

Views

Gesamtviews
10,862
Views auf SlideShare
2,881
Views einbetten
7,981

Actions

Gefällt mir
4
Downloads
241
Kommentare
2

16 Einbettungen 7,981

http://serramarinageobat.blogspot.com.es 3399
http://agora.xtec.cat 1425
http://www.iesmacardona.cat 1362
http://aulavirtual.standreu.org 755
http://www.ies-dauro.cat 350
http://ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 311
http://blocs.xtec.cat 253
http://www.serramarinageobat.blogspot.com.es 66
http://geografiadesegon.blogspot.com.es 19
https://geografiadesegon.blogspot.com 13
http://serramarinageobat.blogspot.com 10
http://e-dicio.com 7
http://serramarinageobat.blogspot.ro 6
http://www.ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 3
http://ccsscfarafaelfarre.blogspot.com 1
http://translate.googleusercontent.com 1
Mehr ...

Zugänglichkeit

Kategorien

Details hochladen

Uploaded via as Adobe PDF

Benutzerrechte

© Alle Rechte vorbehalten

Report content

Als unangemessen gemeldet Als unangemessen melden
Als unangemessen melden

Wählen Sie Ihren Grund, warum Sie diese Präsentation als unangemessen melden.

Löschen
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Sind Sie sicher, dass Sie...
    Ihre Nachricht erscheint hier
    Processing...
  • Jordi, volia donar-te les gràcies per compartir aquests materials. Són excel.lents.
    Sind Sie sicher, dass Sie...
    Ihre Nachricht erscheint hier
    Processing...
  • Aquest serà el primer curs que faig l'assignatura de Geografia a 2n de Batxiller. El teu material me serà molt útil, gràcies per compartir les teves excel·lents presentacions. Puc penjar-les al Moodle del nostre centre?
    Sind Sie sicher, dass Sie...
    Ihre Nachricht erscheint hier
    Processing...
Kommentar posten
Kommentar bearbeiten

Unitat 2 2013-14 - els climes d'espanya i catalunya Presentation Transcript

  • 1. UNITAT 2: ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  • 2. EL CLIMA Cal diferenciar entre temps i clima. Fan referència a escales temporals diferents. El temps fa referència a les condicions atmosfèriques en un moment determinat. El clima és el recull de condicions temporals al llarg del temps creant una pauta. Per tal de definir un clima, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions.
  • 3. Conjunt de components que caracteritzen el temps atmosfèric i que interactuen entre si en les capes inferiors de l'atmosfera, anomenada tropósfera. Elements del clima: Temperatura. Precipitacions. Humitat. Vent. Pressió atmosfèrica. Alterats pels Factors climàtics: Evaporació. Insolació. Nuvolositat. Astronòmics. Dinàmics. Zonalitat. Corrent en jet. Front polar. Anticiclons i Borrasques. Geogràfics. Influència marina. Altitud. Orientació.
  • 4. Temperatura: És la quantitat d'energia calòrica acumulada en l'aire, mesura en graus. Precipitacions: Aigua que cau sobre la superfície terrestre, pot ser en forma líquida o sòlida. Humitat: És la quantitat de vapor d'aigua continguda en l'aire. Vent: És el moviment de l'aire a l'atmosfera. P r e s s i ó atmosfèrica: És el pes que exerceix una massa d'aire sobre la superfície terrestre. Evaporació: És un procés físic que consisteix en el pas lent i gradual d'un estat líquid cap a un estat gasós. Nuvolositat: És la quantitat de núvols a l'atmosfera. Insolació. Quantitat de radiació solar que rep la superfície terrestre.
  • 5. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D'ESPANYA 1. La circulació atmosfèrica en altitud (el corrent en jet). 2. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d'aire i els fronts). 3. Factors geogràfics (la latitud, la posició geogràfica i la topografia).
  • 6. 1. La circulació atmosfèrica en altitud (corrent en jet). Corrent Jet Stream Flux d’aire d’estructura tubular i de gran diàmetre quasi horitzontal, originat pel contrast tèrmic entre masses d’aire polar i tropical que circula a gran velocitat (pot arribar als 500 kmh). És l’autèntic regulador de la circulació atmosfèrica: produeix depressions en la part polar i anticiclons en la tropical, generant gotes fredes, etc.
  • 7. 2. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d'aire i els fronts). Ubicada en una zona temperada de l’hemisferi nord. Península Ibèrica Entre el cinturó d’altes pressions tropicals i el baixes pressions propi de les zones polars. Dins del domini de la circulació en superfície dels vents de l’oest.
  • 8. La circulació de l'aire en contacte amb la superfície de la Terra (troposfera) s'organitza en: Zones d'altes pressions (anticiclons). Zones de baixes pressions (borrasques). Pressió atmosfèrica 1013 mil·libars (mb) o hectopascals superior inferior Temps estable Temps inestable (hPa). Els camps de pressió es mesuren a m b e l b a r ò m e t r e i e s representen per mitjà d'isòbares.
  • 9. Depressió atmosfèrica o borrasca: Masses d’aire sotmeses a baixes pressions, on l‘aire pateix moviments ascendents que provoquen el seu refredament. La condensació de la humitat genera precipitacions i temps inestable. Anticiclons Zona atmosfèrica d'alta pressió, en la qual la pressió atmosfèrica (corregida al nivell del mar) és superior a la de l'aire circumdant. L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l'atmosfera, Provoquen situacions de temps estable i absència de precipitacions, ja que la pressió limita la formació de núvols.
  • 10. Península Ibèrica Més propera al Tròpic de Càncer que no pas al Cercle Polar Àrtic Molt afectada per les altes pressions tropicals. Anticicló de les Açores Massa d ' a i r e t r o p i c a l continental o sahariana, amb una aire molt càlid i sec. Massa d'aire tropical marítima, que a l'estiu origina en la península un temps càlid i sec. P r i n c i p a l c e n t r e d ' a c c i ó metereològica del territori espanyol. Anticicló saharià A l'hivern provoca pujades de temperatures (20º) i a l'estiu onades de calor (40º).
  • 11. Anticicló de les Açores Anticicló saharià
  • 12. Península Ibèrica També influenciada per masses d’aire fred. Massa d'aire polar marítim Massa d'aire polar continental o siberià. Procedent de l'oceà Glacial Àrtic. Procedent de l’interior del continent (Sibèria)
  • 13. C a l c o n s i d e r a r t a m b é e l comportament de la Mediterrània Occidental. Durant l'estiu els anticiclons subtropicals (Açores) provoquen una forta evaporació. A la tardor, quan entren masses d'aire atlàntiques fredes, l'aire es condensa, produint-se precipitacions molt intenses. Gota Freda
  • 14. Segons l’època de l’any i la procedència dels centres d’acció de les masses d’aire podem trobar dues situacions bàsiques: Estiu L’anticicló de les Açores està en latituds més altes Bloqueja les pertorbacions atlàntiques. Ocasionalment anticicló del Sàhara. Tot plegat: Temps càlid i sec
  • 15. Des de la tardor fins la primavera L’anticicló de les Açores baixa de latitud. Pas lliure a les pertorbacions atlàntiques. El front polar descendeix més al sud i dóna pas a l’aire polar marítim fresc i humit, procedent de l’Atlàntic nord. Porta associades borrasques. Temps més fresc i plujós
  • 16. Arriba l’aire polar continental fred i sec, des de les altes latituds del continent europeu . Hivern Ocasionalment arriba aire polar marítim, fred i humit . Important descens de les temperatures
  • 17. 3. Factors geogràfics (la latitud, la posició geogràfica i la topografia). Península La latitud. Ibèrica Situada en latituds mitjanes. Formen part de la franja temperada del planeta. Amb precipitacions i temperatures moderades. Com a norma dins la Península Ibèrica: Més al nord, més fred i humitat Més al sud, més calor i sequera
  • 18. La posició geogràfica. La presència de masses d’aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura de l’aire que se desplaça sobre elles. En general, les terres amb una major influència marítima tenen majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les zones més continentals (amb major oscil·lació tèrmica). Distància al mar El mar actua com un regulador tèrmic L’interior peninsular, allunyat del mar, actua com un petit c o n t i n e n t . E s r e f r e d a intensament a l'hivern i s'escalfa molt a l'estiu.
  • 19. La topografia. Disposició del relleu. Accentua a disminueix la influència del mar, el vent... Altitud. Com a norma a major alçada menys temperatura i més precipitacions. Gradient tèrmic. La temperatura baixa uns 6,5ºC per cada 1000m que pugem. 2000m 20ºC 7ºC Efecte Föhn
  • 20. La topografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. Efecte Föhn. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. Sobrevent: Pluja. Sotavent: Sec
  • 21. ELS CLIMES D'ESPANYA A Espanya trobem diversos tipus de clima. A la Península trobem l'Oceànic, el Mediterrani i l'Interior de tendència continental. A Canàries hi ha u n c l i m a subtropical. D e v e g a d e s s’individualitza el de muntanya i el semidesèrtic.
  • 22. Per tal d'identificar els climes d'Espanya, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions. La temperatura Presenta les valors més alts durant l’estiu. Les temperatures més baixes es donen a l’hivern. Màximes en la meitat meridional de la península. L’efecte de la latitud les suavitza al nord. Valors mínims en zones d’alta muntanya -per l’altitud-. Valors més suaus a les costes per l’efecte moderador de la mar. Cal recordar que l’oscil·lació tèrmica és més marcada en les zones interiors, lluny del mar.
  • 23. Les temperatures es recullen en mapes d’isotermes. Estiu. Hivern.
  • 24. Les precipitacions. Les precipitacions es recullen en mapes d’isotermes. Les zones més humides són el nord-oest i la façana cantàbrica. Plou més en les zones de clima atlàntic i en les grans muntanyes. Espanya humida: Plou més de 800 mm/any. L’Espanya semi-humida rep entre 600 i 800 mm/any. Zones que envolten l’Espanya humida i en les muntanyes mitjanes. Les zones més àrides se situen al sud-est. Destaca la manca de pluviositat d’algunes zones del sud-est del litoral mediterrani, part de la Vall de l’Ebre i de l’arxipèlag canari. Espanya seca: Plou menys de 600 mm/any.
  • 25. CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA OCEÀNICA O ATLÀNTICA El clima atlàntic i les seves varietats reben la influència de l'oceà. La humitat, en general, és elevada tot l'any (Espanya humida). El clima oceànic es dóna des de Galícia a l'extrem septentrional de Navarra i la Vall d'Aran.
  • 26. Les precipitacions són abundants (1000-2500 mm), tot i que ho són menys a l'estiu. La banda nord de la península és la més afectada per les pertorbacions atlàntiques i del front polar. La proximitat al mar de les muntanyes potencia l’acció de les borrasques i provoca pluges orogràfiques. Els rius són nombrosos, la majoria amb gran cabal i relativament regulars. Generalment són rius curts i amb una gran força erosiva. Miño, Ulla, Navia, Narcea, Nalón, Sella Bidasoa, Nervión, Bidasoa...
  • 27. Les precipitacions varien molt entre unes zones i altres. Les conques de l’interior de Galícia són les àrees més seques de l’Espanya atlàntica. Les muntanyes són les zones més humides i poden arribar als 2.000 mm. Per això les muntanyes cantàbriques són les que reben més neu a l’any.
  • 28. La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes anuals es situen entre 11ºC i 15ºC) donada la proximitat del mar. Els hiverns són temperats i els estius frescos i breus. Les temperatures als mesos més freds estan entre els 7 i els 10ºC, encara que als cims més elevats es pugui arribar als 0ºC. Les temperatures a l’estiu arriben als 18 o 20ºC. L’ amplitud tèrmica és reduïda, d’uns 10ºC, que és una mica major a les muntanyes.
  • 29. Precipitacions abundants (1000-2500 mm). Ho són menys a l'estiu. No hi ha sequera. Temperatures (11ºC i 15ºC). Hiverns 7-10ºC Estius suaus (18-20ºC) Amplitud tèrmica reduïda.
  • 30. L’abundant humitat i les temperatures suaus afavoreixen que l’Espanya atlàntica tingui una coberta vegetal molt rica. Ha sofert notables canvis per la intensa activitat humana. La vegetació també depèn dels tipus de sòls. L’Espanya atlàntica és l’àrea pròpia del bosc temperat caducifoli. Aquest bosc té gran varietat d’espècies de fulla frondosa. Boscos tancats, a penes entra llum, cosa que dificulta el creixement de matolls i herbàcies. L’acumulació de ful les seques aporta nutrients al sòl que redueix la seua acidesa.
  • 31. Són característics els roures, faigs, bedolls, castanyers, aurons, til·lers, grèvols... A les proximitats dels rius apareixen altres espècies com ara el vern, l’avellà, el salze, la servera, la moixera, el freixe... La vegetació típica en p a r t h a e s t a t s u b s t i t u ï d a p e r e s p è c i e s d e creixement ràpid, com a r a e l s p i n s o eucaliptus.
  • 32. Quan el bosc es degrada apareix la landa, que és vegetació densa de matoll (brucs, argelaga, ginesta...). El clima oceànic afavoreix el prat natural, que és aprofitar per pasturar els ramats. S'hi fan conreus que necessiten una certa humitat (patata, blat de moro...).
  • 33. Les varietats del clima oceànic o atlàntic són: Varietat de muntanya. Varietat oceànica de transició (oceànica continental) Temperatures més baixes Més precipitacions (neu) Transició ent re els climes oceànics i els de l'interior de la Meseta i la depressió de l'Ebre. Menys precipitacions, els estius són secs. Més amplitud tèrmica, amb hiverns força freds.
  • 34. CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA El clima mediterrani i les seves varietats reben la influència del mar Mediterrani. El territori més estrictament mediterrani es redueix a la costa meridional. A mesura que avancem cap al sud, es donen característiques subdesèrtiques.
  • 35. Les ter res medi ter rànies o f e r e i x e n molta v a r i e t a t climàtica. Territori extens en latitud. Diferent altitud. Major o menor proximitat al mar Amb tot, les característiques climàtiques comunes són: Estius calorosos i secs. Hiverns suaus. Pluges torrencials.
  • 36. Les temperatures són suaus (entre 14 i 18ºC). Els hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C. Els estius són càlids entre els 22 i els 26ºC. Juliol i Agost són els mesos més càlids (26ºC). Climograma de Premià de Mar Febrer és el mes més fred (10ºC). L’oscil·lació tèrmica es situa al voltant dels 16ºC. 16ºC
  • 37. Les precipitacions no són gaire abundants (oscil·len entre 400 i 700 mm). Els valors més elevats al nord i a les zones de muntanya. Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) sobretot al sud-est. Les pluges més intenses es registren a la tardor i a la primavera. A l’estiu es produeix un període de sequera. Els rius, amb l’excepció de l’Ebre) són curts, irregulars i d’escàs cabal (fort estiatge). Les pluges torrencials de la tardor provoques crescudes que poden arribar a ser catastròfiques. Ebre, Besòs, Llobregat, Ter, Xúquer, Segura...
  • 38. El règim de precipitacions té diferències zonals. Les zones més humides (superen els 700 mm anuals) són les muntanyes i la zona nord de Catalunya. Les precipitacions típiques (de 400 a 700 mm anuals) es donen a gairebé tot el litoral i les Balears. Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) es donen en zones de baixes latituds o allà on el relleu no deixa entrar l’aire humit marí. 122 mm anuals al Cap de Gata (semidesèrtic).
  • 39. Les precipitacions són força irregulars. Important sequera estival. Pluges torrencials a la tardor (Gota Freda). Pluges importants també a la primavera. 575 mm. Climograma de Premià de Mar
  • 40. Precipitacions (400-700 mm). Important sequera estival Pluges destacades a la tardor Climograma de Barcelona Temperatures (14ºC i 18ºC). Hiverns 10-12ºC Estius suaus (22-26ºC) Amplitud tèrmica més marcada. Pluges de primavera
  • 41. Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l’acció antròpica. Pràctica desaparició dels grans boscos. En general, els arbres són relativament petits (pi, alzina). Només en les zones més allunyades encara hi ha grans boscos (destaquen les alzines sureres). A moltes zones de clima mediterrani el bosc d'alzines es troba molt degradat, en gran part substituït per pinedes. Les plantes presenten fulles petites, perennes i coriàcies, obscures i de tons grisos. Plantes xeròfiles Adaptades a la manca de precipitacions i a la sequera.
  • 42. La formació més característica és el matollar mediterrani. Degradació dels boscos. Màquies Garrigues Estepes És un dels principals ecosistemes mediterranis, formats per arbustos i petits arbres (fins a 4m). Arboç, Bruc, Llentiscle, Murta, Romaní... Comunitats vegetals amb arbustos més petits, com el garric, el margalló, l’espígol... Es donen en zones molt àrides o degradades. Espart, farigola, romaní...
  • 43. Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l’acció antròpica. Introducció d’espècies com ara la palmera o la canya. Creació de grans extensions de conreus dedicats a l’olivera, la vinya, els cereals, els cítrics...
  • 44. Les varietats del clima mediterrani són: Precipitacions Varietat de més abundants. muntanya. Pot no donar-se un període de sequera. Temperatures més fresques. Varietat amb precipitacions més destacades. Litoral i pre-litoral de Catalunya Precipitacions més abundants. del nord Període de sequera molt lleu. Temperatures suaus, tot i que una mica més fresques (sobretot a l’hivern). Gran influència del vent de Tramuntana (fred i sec).
  • 45. Es dóna en part de la franja costanera andalusa occidental, al llarg de la depressió del Guadalquivir i part d'Extremadura. Els relleus plans no impedeixen l'arribada de la influència atlàntica. Varietat d’influència atlàntica. La baixa latitud i la influència de l'anticicló de les Açores fa que els estius siguin secs, més suaus a la costa i molt calorosos a l'interior. Temperatures més contrastades, més amplitud tèrmica. Important període de sequera
  • 46. Varietat de precipitacions escasses Es dóna des del sud d'Alacant fins al litoral d'Almeria. S'hi distingeixen climes esteparis i desèrtics. Clima sec amb un gran índex d'aridesa, amb un notable dèficit hídric. Precipitacions molt reduïdes. Sequera destacadíssima. Temperatures estivals més elevades.
  • 47. Alguns autors també parlen d’un varietat continental del clima mediterrani. Zones interiors envoltades Varietat de muntanyes. continental Reben poques pluges. Sequera marcada. Més oscil·lació tèrmica. Estius calorosos i secs. H i v e r n s m é s f r e d s (freqüents glaçades).
  • 48. CLIMES I PAISATGES D’INTERIOR O DE TENDÈNCIA CONTINENTAL Es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a àmplies zones de transició amb el clima atlàntic i mediterrani. Continentalitat Temperatures molt més marcades. Forta osicl·lació tèrmica estacional. Les precipitacions són escasses.
  • 49. Les temperatures entre 11 i 15 ºC. Marcada oscil·lació tèrmica. Els hiverns són freds, amb freqüents bancs de boira. Els estius són molt calorosos i secs. Les precipitacions són escasses (entre 325 i 550 mm). Els màxims registrats corresponen a l'hivern i la primavera. L’estiu és extremadament sec, tot i que poden donar-se episodis tempestuosos. En les zones d’influència mediterrània, a la tardor es poden produir fortes precipitacions. Els rius són irregulars, amb crescudes en èpoques de pluges i desglaç i estiatges a l'estiu. Duero, Tajo, Arlanzón, Manzanares...
  • 50. Precipitacions escasses (325-550 mm). Sequera estival Temperatures (11ºC i 15ºC). Estius calorosos. Hiverns freds. Amplitud tèrmica diària i estacional destacada.
  • 51. El paisatge natural de l’interior peninsular també ha estat força antropitzat. S’ha reduït la vegetació natural (boscos) Hi ha grans extensions de terrenys en guaret i de camps conreats, generalment de vinya i cereals A més, amb l’excepció de les valls dels rius, generalment hi ha sòls calcaris són força pobres. Abunda vegetació de tipus xeròfil.
  • 52. Els arbres són més baixos que a la zona atlàntica . L’espècie més estesa és la carrasca (alzina) que pot formar boscos tancats i boscos oberts (deveses) Destaquen també el roure i el pi, que sovint formen boscos. Els escassos boscos solen situar-se en les muntanyes. Destaquen els del sistema Ibèric i Central. Els pinars sovint són repoblacions recents. Hi ha boscos de ribera junt als rius formats per oms, salzes, verns i freixes
  • 53. A les zones on s’ha perdut el bosc original apareixen els arbusts i els matolls en formacions més o menys obertes. Sobre sòls silicis, format per cirerers d’arboç, grèvols i brucs. Màquia. Sobre sòls calcaris, format per garrics, el llentiscle o l’ullastre. Garriga. Quan el grau de degradació de la vegetació original ha estat molt fort, apareixen formacions vegetals més pobres de plantes aromàtiques:romaní o romer, farigola o timonet i l’espígol.
  • 54. Les varietats del clima interior són: Varietat de muntanya. Continentalitat més accentuada. Temperatures més baixes. Els hiverns són llargs i molt freds El s est ius són cur ts, frescos i secs Precipitacions més importants. Sequera estival En l’alta muntanya aquestes c a r a c t e r í s t i q u e s s ó n mé s accentuades
  • 55. Varietat de la conca sedimentària de la Mesesta nord. Zona envoltada d'elevats relleus Temperatures molt baixes. Mé s d e 1 0 0 d i e s l a temperatura mínima diària és inferior a 3ºC. Els estius són curts, frescos i secs Poden donar-se episodis de molta calor Les precipitacions són escasses, entre 325 i 600 mm. Sequera més accentuada.
  • 56. Varietat de la Vall de l’Ebre Es dóna sobretot a la depressió de l'Ebre. Les precipitacions són escasses, sobretot en la zona del desert dels Monegres. La principal característica és la importància del cerç, vent sec. A l'hivern dóna un fred intens. Refresca a l'estiu. Les temperatures són més altes, sobretot a l’estiu.
  • 57. CLIMES I PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES El clima de les Canàries és un clima subtropical. Subtropical humit Subtropical sec Les temperatures són càlides (17ºC de mitjana) i les precipitacions escasses (més abundants a l'hivern i mínimes a l'estiu).
  • 58. Es parla de varietats de clima canari perquè hi ha notables diferències entre les illes a causa de tres factors principals: Per la situació. Les illes occidentals es veuen influenciats pels vents alisis i les orientals per l'aire saharià. Per l'altitud i l'orientació del relleu. Els relleus més elevats frenen el pas dels alisis i generen un clima més humit. Pel corrent marí fred, que circula entre les illes i el continent africà.
  • 59. Segons l'altitud, a les illes Canàries podem distingir tres varietats climàtiques: Varietat de costa (fins a 600 m). Clima subdesèrtic i estepari. Temperatures suaus (18ºC a 21ºC). Precipitacions que no superen els 350 mm. Importantíssim dèficit hídric Lanzarote i Fuerteventura presenten un clima desèrtic. Les pluges no arriben a 150 mm.
  • 60. Varietat de muntanya mitjana (de 600 fins a 1500 m). Present a les illes afectades pel mar de núvols. Temperatures més fresques (13ºC a 16ºC). Més pluges (de 500 a 1000 mm).
  • 61. Varietat de cims (de 1500 fins a 3700 m). Les temperatures mitjanes anuals són inferiors a 12ºC. A l'hivern són freqüents les glaçades. Les precipitacions voregen els 500 m. Hi ha una forta insolació.
  • 62. ELS CLIMES I PAISATGES DE CATALUNYA
  • 63. El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall d’Aran, domini oceànic i a la zona pirinenca el clima de muntanya. Dins d’aquests grans dominis s’hi concentra una notable diversitat climàtica, influïda per la latitud, la circulació general atmosfèrica o el relleu.
  • 64. Les temperatures Les temperatures són suaus a la costa (el mar fa de regulador tèrmic). A l'hivern les diferències de temperatures són considerables entre el litoral i les terres d'interior degut a la continentalitat. A la depressió central les temperatures es situen entre els 4º i els 8ºC. Als Pirineus baixen dels 4ºC. (a les zones de muntanya les temperatures baixen en raó de l'altitud)
  • 65. Entre el litoral i les terres d'interior a l 'agos t pràc t i cament es registren les mateixes mitjanes. Això no vol dir però que indiquin el mateix clima. Per exemple, a Lleida fa més calor de dia que a Barcelona, però refresca a la nit. L'oscil·lació tèrmica és menor a la costa. A les zones de muntanya, lògicament, les temperatures mitjanes són més baixes.
  • 66. Les precipitacions A Catalunya plou més a les muntanyes, sobretot als v e s s a n t s o r i e n t a l s (influència atlàntica). E l s v e n t s h u m i t s mediterranis augmenten les p l u g e s d e l s Pi r i n e u s orientals i dels cims més alts del prelitoral (Olot, Camprodon, Montseny. La banda de ponent de la depressió central, voltada de muntanyes, rep poques pluges (Lleida).
  • 67. No només varia la quantitat de precipitacions, també ho fa la seva distribució al llarg de l'any. Als Pirineus no hi ha cap més sec (tot i ploure menys al gener). A la resta del territori, i de manera més accentuada baixant cap al sud, els estius són més secs. Al litoral l'estació més plujosa és la tardor. A les terres de l'interior l’estació més plujosa és la primavera. Els hiverns no són secs, tot i que plou menys.
  • 68. A grans trets, el clima de Catalunya es pot dividir en cinc grups: Clima mediterrani de costa. Clima mediterrani d’interior. Clima mediterrani de muntanya. Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Clima atlàntic de muntanya.
  • 69. Clima mediterrani de costa. Localització geogràfica: àrea costanera, serralada Litoral i depressió Prelitoral. Precipitacions inferiors als 700 mm. anuals Sequera estival. Mesos de juliol i agost més eixuts La tardor és època que concentra gran part de les precipitacions (poden ser fortes tempestes) Temperatura, amb baixa amplitud tèrmica, mitjana anual de 16 ºC.
  • 70. Clima mediterrani d’interior. Sector de ponent de la Depressió Central, en altituds inferiors als 500 m, per tant, les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell i el sud de la Noguera. Precipitacions escasses i irregulars. Molts mesos de sequera (tot i les tempestes estivals). Temperatura mitjana de 14ºC. Oscil·lació tèrmica més alta. Estius molt calorosos i hiverns freds.(nevades ocasionals).
  • 71. Clima mediterrani de muntanya. Cal diferenciar entre el clima mediterrani d’alta muntanya i el clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Clima mediterrani d’alta muntanya. Variant influenciada per l’altitud, localitzada en el Prepirineu lleidatà, part baixa de la Cerdanya, el Berguedà, Solsonès, Ripollès i a la Serralada Transversal fins al Montseny Dos subtipus: Alpí (per sobre 2300 m). Subalpí (per sobre 1500 m). Les temperatures són fredes i les precipitacions abundants.
  • 72. Precipitacions considerables (més de 1350 mm). Pluges intenses (sovint tempestes). Estiu plujós. A l’hivern, mínim pluviomètric. Temperatures mitjanes baixes. De vegades, valors extrems (-20ºC).
  • 73. Clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Prepirineu meridional, sud de les comarques del Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès i Osona, altiplans de la Depressió Central i massissos aïllats de la serralada Prelitoral superiors als 700 m. Precipitacions mitjana anual d’uns 700 mm. Mínim de precipitació a l’estiu Temperatura mitjana anual d’uns 12ºC. Primavera i tardor precipitacions intenses.
  • 74. Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Zones properes a la Vall d’Aran: part de les comarques de l'Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà. En ser de transició, té característiques dels dos climes: Hi plou més que el mediterrani normal. També hi ha períodes secs.
  • 75. Clima atlàntic de muntanya. Va l l d ’Ar a n ( r e p l e s influències de l’Atlàntic). Precipitacions per sobre dels 1100 mm anuals. Repartiment durant tot l’any. Freqüents boires. Humitat persistent. Temperatures baixes (sobretot a l’hivern)
  • 76. roure faig Pi roig Pi negre avets Prat alpí
  • 77. romaní alzina Alzina surera Pi blanc Pi pinyoner coscoll farigola llen9scle margalló