UNITAT 2: ELS CLIMES
D'ESPANYA I CATALUNYA
IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
EL CLIMA
El temps fa referència a les condicions
atmosfèriques en un moment determinat.
Cal diferenciar
entre temps i clim...
Conjunt de components que caracteritzen el temps
atmosfèric i que interactuen entre si en les capes
inferiors de l'atmosfe...
Temperatura: És la quantitat d'energia calòrica acumulada
en l'aire, mesura en graus.
Precipitacions: Aigua que cau sobre ...
FACTORS QUE INFLUEIXEN
EN ELS CLIMES D'ESPANYA
1. La circulació atmosfèrica en altitud (el corrent en jet).
2. La circulac...
1. La circulació atmosfèrica en altitud (corrent en jet).
Corrent Jet Stream
Flux d’aire d’estructura tubular i de gran
di...
2. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d'aire i
els fronts).
Ubicada en una zona
temperada de l’hemisferi ...
La circulació de l'aire en contacte amb la superfície de la Terra
(troposfera) s'organitza en:
Zones d'altes
pressions
(an...
Masses d’aire sotmeses a baixes pressions, on
l‘aire pateix moviments ascendents que
provoquen el seu refredament.
Depress...
Península
Ibèrica
Més propera al Tròpic de Càncer que no pas al
Cercle Polar Àrtic
Molt afectada per les altes pressions t...
Anticicló de les Açores
Anticicló saharià
Massa d'aire
polar marítim
Península
Ibèrica
També influenciada per masses d’aire fred.
Massa d'aire polar
continental o s...
Cal considerar també el
comportament de la Mediterrània
Occidental.
Durant l'estiu els anticiclons
subtropicals (Açores)
p...
L’anticicló de les Açores està en
latituds més altes
Segons l’època de l’any i la procedència dels centres d’acció de les
...
Des de la tardor
fins la primavera
El front polar descendeix més al sud i
dóna pas a l’aire polar marítim fresc i
humit, p...
Arriba l’aire polar continental fred i sec, des de les
altes latituds del continent europeu .
Hivern
Ocasionalment arriba ...
3. Factors geogràfics (la latitud, la posició geogràfica i la
topografia).
Península
IbèricaLa latitud.
Situada en latitud...
La presència de masses d’aigua o de terra condiciona la humitat
i la temperatura de l’aire que se desplaça sobre elles.
La...
La topografia.
Disposició del relleu.
Accentua a disminueix la influència del mar, el vent...
Altitud. Com a norma a major...
La topografia obliga la massa d'aire a
ascendir, condensant el vapor d'aigua i
donant lloc a pluges.
Efecte Föhn.
A sotave...
A grans trets, poden considerar quatre factors que
determinen les diferències climàtiques:
Latitud.
Altitud.
Disposició
de...
ELS CLIMES D'ESPANYA
A Espanya trobem diversos tipus de clima.
A la Península trobem l'Oceànic, el Mediterrani i l'Interio...
Per tal d'identificar els climes d'Espanya, bàsicament
considerarem la temperatura i les precipitacions.
Presenta les valo...
Les temperatures es recullen en mapes d’isotermes.
Estiu. Hivern.
Les zones més humides són el nord-oest i la façana
cantàbrica.
Les precipitacions.
Les zones més àrides se situen al sud-e...
CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA
OCEÀNICA O ATLÀNTICA
El clima atlàntic i les seves varietats reben la influència de l'oceà...
Les precipitacions són abundants (1000-2500 mm), tot i que ho
són menys a l'estiu.
La banda nord de la península és la més...
Les precipitacions varien molt entre unes zones i altres.
Les conques de l’interior de Galícia són les àrees més
seques de...
Els hiverns són temperats i els estius frescos i breus.
La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes
a...
Precipitacions abundants
(1000-2500 mm).
Ho són menys a l'estiu.
No hi ha sequera.
Temperatures (11ºC i 15ºC).
Hiverns 7-1...
L’abundant humitat i les temperatures suaus afavoreixen que
l’Espanya atlàntica tingui una coberta vegetal molt rica.
Ha s...
Són característics els roures,
faigs, bedolls, castanyers,
aurons, til·lers, grèvols...
A les proximitats dels rius aparei...
Quan el bosc es degrada apareix la
landa, que és vegetació densa de
matoll (brucs, argelaga, ginesta...).
El clima oceànic...
Les varietats del clima oceànic o atlàntic són:
Varietat de
muntanya.
Varietat
oceànica
de transició
(oceànica
continental...
CLIMES I PAISATGES
D'INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA
El clima mediterrani i les seves varietats reben la influència del
mar Medite...
Les terres mediterrànies
ofereixen molta varietat
climàtica.
Territori extens en latitud.
Diferent altitud.
Major o menor ...
Les temperatures són suaus (entre 14 i 18ºC).
Els hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C.
Els estius són ...
Les precipitacions no són gaire abundants (oscil·len entre 400 i
700 mm).
Els valors més elevats al nord i a les zones de
...
El règim de precipitacions té diferències zonals.
Les zones més humides (superen els 700 mm
anuals) són les muntanyes i la...
Les precipitacions són força irregulars.
Important sequera estival.
Pluges torrencials a la tardor (Gota Freda).
Pluges im...
Precipitacions (400-700 mm).
Important sequera estival
Pluges destacades a la
tardor
Temperatures (14ºC i 18ºC).
Hiverns 1...
Pràctica desaparició dels grans boscos.
Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l’acció
antròpica.
En gene...
La formació més característica és el matollar
mediterrani.
Degradació
dels
boscos.
Màquies
Garrigues
Estepes
És un dels pr...
Els paisatges mediterranis
han estat força alterats per
l’acció antròpica.
Introducció d’espècies com ara la
palmera o la ...
Precipitacions més abundants.Varietat de
muntanya.
Les varietats del clima mediterrani són:
Temperatures més fresques.
Pot...
Els relleus plans no impedeixen
l'arribada de la influència atlàntica.
Varietat
d’influència
atlàntica.
La baixa latitud i...
Varietat de
precipitacions
escasses
Es dóna des del sud d'Alacant fins al litoral
d'Almeria.
S'hi distingeixen climes
este...
Zones interiors envoltades de muntanyes.Varietat
continental
Alguns autors també parlen d’un varietat continental del clim...
CLIMES I PAISATGES D’INTERIOR
O DE TENDÈNCIA CONTINENTAL
Es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a àmplies
...
Les temperatures entre 11 i 15 ºC.
Els hiverns són freds, amb freqüents bancs de boira.
Els estius són molt calorosos i se...
Precipitacions escasses
(325-550 mm).
Sequera estival
Temperatures (11ºC i 15ºC).
Estius calorosos.
Amplitud tèrmica
diàri...
El paisatge natural de l’interior peninsular també ha estat força
antropitzat.
S’ha reduït la vegetació
natural (boscos)
H...
Els arbres són més baixos que a la zona atlàntica
.
L’espècie més estesa és la carrasca (alzina) que pot formar
boscos tan...
A les zones on s’ha perdut el bosc original apareixen els arbusts i
els matolls en formacions més o menys obertes.
Sobre s...
Les varietats del clima interior són:
Continentalitat més accentuada.
Varietat de
muntanya.
Els hiverns són llargs i molt
...
Varietat de la conca sedimentària
de la Mesesta nord.
Zona envoltada d'elevats relleus
Temperatures molt baixes.
Més de 10...
Varietat de la Vall de l’Ebre
Es dóna sobretot a la depressió de
l'Ebre.
Les precipitacions són escasses,
sobretot en la z...
CLIMES I PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES
El clima de les Canàries és un clima subtropical.
Les temperatures són càlides (1...
Per la situació. Les illes occidentals es veuen influenciats
pels vents alisis i les orientals per l'aire saharià.
Es parl...
Segons l'altitud, a les illes Canàries podem
distingir tres varietats climàtiques:
Varietat de costa (fins a 600 m).
Clima...
Varietat de muntanya mitjana (de
600 fins a 1500 m).
Present a les illes afectades pel
mar de núvols.
Temperatures més fre...
Les temperatures mitjanes
anuals són inferiors a 12ºC.
Varietat de cims (de
1500 fins a 3700 m).
A l'hivern són freqüents ...
Els rius d’Espanya es poden agrupar en vessants fluvials:
Vessant Cantàbric: Rius que neixen a la Serralada
Cantàbrica o a...
Vessant Mediterrani: Desemboquen al mar Mediterrani.
Excepte l'Ebre són rius de poc cabal i molt
irregulars.
Ebre, Xúquer,...
ELS CLIMES I PAISATGES DE CATALUNYA
El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall
d’Aran, domini oceànic i a la zona pirinenca el clima de...
Les temperatures
A la depressió central les
temperatures es situen entre els
4º i els 8ºC.
Als Pirineus baixen dels 4ºC. (...
Entre el litoral i les terres d'interior
a l'agost pràcticament es
registren les mateixes mitjanes.
Això no vol dir però q...
Les precipitacions A Catalunya plou més a les
muntanyes, sobretot als
vessants orientals
(influència atlàntica).
Els vents...
No només varia la quantitat de precipitacions, també ho fa la seva
distribució al llarg de l'any.
Als Pirineus no hi ha ca...
Els rius de Catalunya es poden agrupar en vessants fluvials:
Xarxa Pirineu - Ebre: Rius que neixen als Pirineus axials i
q...
Xarxa Mediterrània: Rius que neixen a la Serralada
Prelitoral i Litoral i desemboquen a la
Meditarrània.
Són rius poc caba...
A grans trets, el clima de Catalunya es pot dividir en cinc grups:
Clima mediterrani de costa.
Zona de transició entre el ...
Clima mediterrani de costa.
Localització geogràfica: àrea costanera,
serralada Litoral i depressió Prelitoral.
Precipitaci...
Clima mediterrani d’interior.
Sector de ponent de la Depressió
Central, en altituds inferiors als
500 m, per tant, les Gar...
Clima mediterrani
de muntanya.
Cal diferenciar entre el clima mediterrani
d’alta muntanya i el clima mediterrani de
muntan...
Precipitacions considerables (més de 1350 mm).
Pluges intenses (sovint tempestes).
Estiu plujós.
A l’hivern, mínim pluviom...
Prepirineu meridional, sud de les comarques del
Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès i Osona,
altiplans de la Depressió Cen...
Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic.
Zones properes a la Vall d’Aran: part de les comarques
d...
Clima atlàntic de muntanya.
Vall d’Aran (rep les
influències de l’Atlàntic).
Precipitacions per sobre
dels 1100 mm anuals....
roure
faig
Pi	roig Pi	negre
avets
Prat	alpí
alzina
Alzina	surera
Pi	blanc
Pi	pinyoner
coscoll
margallóllentiscle
romaní
farigola
Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   2013-14 - els climes d'espanya i catalunya
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Unitat 2 2013-14 - els climes d'espanya i catalunya

41.469 Aufrufe

Veröffentlicht am

Veröffentlicht in: Bildung
3 Kommentare
10 Gefällt mir
Statistik
Notizen
  • Jordi, t'agraeixo que pengis un material tan bo. Quan busco coses per internet, procuro posar el teu nom perquè segur que trobo material de qualitat. Moltes gràcies.
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • Jordi, volia donar-te les gràcies per compartir aquests materials. Són excel.lents.
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • Aquest serà el primer curs que faig l'assignatura de Geografia a 2n de Batxiller. El teu material me serà molt útil, gràcies per compartir les teves excel·lents presentacions. Puc penjar-les al Moodle del nostre centre?
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
Keine Downloads
Aufrufe
Aufrufe insgesamt
41.469
Auf SlideShare
0
Aus Einbettungen
0
Anzahl an Einbettungen
30.962
Aktionen
Geteilt
0
Downloads
687
Kommentare
3
Gefällt mir
10
Einbettungen 0
Keine Einbettungen

Keine Notizen für die Folie

Unitat 2 2013-14 - els climes d'espanya i catalunya

  1. 1. UNITAT 2: ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. EL CLIMA El temps fa referència a les condicions atmosfèriques en un moment determinat. Cal diferenciar entre temps i clima. Fan referència a escales temporals diferents. El clima és el recull de condicions temporals al llarg del temps creant una pauta. Per tal de definir un clima, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions.
  3. 3. Conjunt de components que caracteritzen el temps atmosfèric i que interactuen entre si en les capes inferiors de l'atmosfera, anomenada tropósfera. Elements del clima: Alterats pels Factors climàtics: Temperatura. Precipitacions. Humitat. Vent. Pressió atmosfèrica. Evaporació. Nuvolositat.Insolació. Zonalitat. Dinàmics.Astronòmics. Corrent en jet. Anticiclons i Borrasques. Front polar. Geogràfics. Influència marina. Altitud. Orientació.
  4. 4. Temperatura: És la quantitat d'energia calòrica acumulada en l'aire, mesura en graus. Precipitacions: Aigua que cau sobre la superfície terrestre, pot ser en forma líquida o sòlida. Humitat: És la quantitat de vapor d'aigua continguda en l'aire. Vent: És el moviment de l'aire a l'atmosfera. Pressió atmosfèrica: És el pes que exerceix una massa d'aire sobre la superfície terrestre. Evaporació: És un procés físic que consisteix en el pas lent i gradual d'un estat líquid cap a un estat gasós. Nuvolositat: És la quantitat de núvols a l'atmosfera. Insolació. Quantitat de radiació solar que rep la superfície terrestre.
  5. 5. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS CLIMES D'ESPANYA 1. La circulació atmosfèrica en altitud (el corrent en jet). 2. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d'aire i els fronts). 3. Factors geogràfics (la latitud, la posició geogràfica i la topografia).
  6. 6. 1. La circulació atmosfèrica en altitud (corrent en jet). Corrent Jet Stream Flux d’aire d’estructura tubular i de gran diàmetre quasi horitzontal, originat pel contrast tèrmic entre masses d’aire polar i tropical que circula a gran velocitat (pot arribar als 500 kmh). És l’autèntic regulador de la circulació atmosfèrica: produeix depressions en la part polar i anticiclons en la tropical, generant gotes fredes, etc.
  7. 7. 2. La circulació atmosfèrica en superfície (les masses d'aire i els fronts). Ubicada en una zona temperada de l’hemisferi nord. Península Ibèrica Entre el cinturó d’altes pressions tropicals i el baixes pressions propi de les zones polars. Dins del domini de la circulació en superfície dels vents de l’oest.
  8. 8. La circulació de l'aire en contacte amb la superfície de la Terra (troposfera) s'organitza en: Zones d'altes pressions (anticiclons). Zones de baixes pressions (borrasques). Els camps de pressió es mesuren amb el baròmetre i es representen per mitjà d'isòbares. Temps estable Temps inestable 1013 mil·libars (mb) o hectopascals (hPa). Pressió atmosfèrica superior inferior
  9. 9. Masses d’aire sotmeses a baixes pressions, on l‘aire pateix moviments ascendents que provoquen el seu refredament. Depressió atmosfèrica o borrasca: La condensació de la humitat genera precipitacions i temps inestable. Zona atmosfèrica d'alta pressió, en la qual la pressió atmosfèrica (corregida al nivell del mar) és superior a la de l'aire circumdant. Anticiclons L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l'atmosfera, Provoquen situacions de temps estable i absència de precipitacions, ja que la pressió limita la formació de núvols.
  10. 10. Península Ibèrica Més propera al Tròpic de Càncer que no pas al Cercle Polar Àrtic Molt afectada per les altes pressions tropicals. Anticicló de les Açores Massa d'aire tropical continental o sahariana, amb una aire molt càlid i sec. Principal centre d'acció metereològica del territori espanyol. Massa d'aire tropical marítima, que a l'estiu origina en la península un temps càlid i sec. Anticicló saharià A l'hivern provoca pujades de temperatures (20º) i a l'estiu onades de calor (40º).
  11. 11. Anticicló de les Açores Anticicló saharià
  12. 12. Massa d'aire polar marítim Península Ibèrica També influenciada per masses d’aire fred. Massa d'aire polar continental o siberià. Procedent de l'oceà Glacial Àrtic. Procedent de l’interior del continent (Sibèria)
  13. 13. Cal considerar també el comportament de la Mediterrània Occidental. Durant l'estiu els anticiclons subtropicals (Açores) provoquen una forta evaporació. A la tardor, quan entren masses d'aire atlàntiques fredes, l'aire es condensa, produint-se precipitacions molt intenses. Gota Freda o DANA (depressió aïllada en nivells alts)
  14. 14. L’anticicló de les Açores està en latituds més altes Segons l’època de l’any i la procedència dels centres d’acció de les masses d’aire podem trobar dues situacions bàsiques: Estiu Ocasionalment anticicló del Sàhara. Temps càlid i sec Bloqueja les pertorbacions atlàntiques. Tot plegat:
  15. 15. Des de la tardor fins la primavera El front polar descendeix més al sud i dóna pas a l’aire polar marítim fresc i humit, procedent de l’Atlàntic nord. L’anticicló de les Açores baixa de latitud. Pas lliure a les pertorbacions atlàntiques. Porta associades borrasques. Temps més fresc i plujós
  16. 16. Arriba l’aire polar continental fred i sec, des de les altes latituds del continent europeu . Hivern Ocasionalment arriba aire polar marítim, fred i humit . Important descens de les temperatures
  17. 17. 3. Factors geogràfics (la latitud, la posició geogràfica i la topografia). Península IbèricaLa latitud. Situada en latituds mitjanes. Formen part de la franja temperada del planeta. Amb precipitacions i temperatures moderades. Com a norma dins la Península Ibèrica: Més al nord, més fred i humitat Més al sud, més calor i sequera
  18. 18. La presència de masses d’aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura de l’aire que se desplaça sobre elles. La posició geogràfica. En general, les terres amb una major influència marítima tenen majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les zones més continentals (amb major oscil·lació tèrmica). Distància al mar El mar actua com un regulador tèrmic L’interior peninsular, allunyat del mar, actua com un petit continent. Es refreda intensament a l'hivern i s'escalfa molt a l'estiu.
  19. 19. La topografia. Disposició del relleu. Accentua a disminueix la influència del mar, el vent... Altitud. Com a norma a major alçada menys temperatura i més precipitacions. Gradient tèrmic. La temperatura baixa uns 6,5ºC per cada 1000m que pugem. 2000m 20ºC 7ºC Efecte Föhn
  20. 20. La topografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. Efecte Föhn. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. Sobrevent: Pluja. Sotavent: Sec
  21. 21. A grans trets, poden considerar quatre factors que determinen les diferències climàtiques: Latitud. Altitud. Disposició del relleu. Distància al mar.
  22. 22. ELS CLIMES D'ESPANYA A Espanya trobem diversos tipus de clima. A la Península trobem l'Oceànic, el Mediterrani i l'Interior de tendència continental. A Canàries hi ha un clima subtropical. De vegades s’individualitza el de muntanya i el semidesèrtic.
  23. 23. Per tal d'identificar els climes d'Espanya, bàsicament considerarem la temperatura i les precipitacions. Presenta les valors més alts durant l’estiu. La temperatura Les temperatures més baixes es donen a l’hivern. Màximes en la meitat meridional de la península. L’efecte de la latitud les suavitza al nord. Valors mínims en zones d’alta muntanya -per l’altitud-. Valors més suaus a les costes per l’efecte moderador de la mar. Cal recordar que l’oscil·lació tèrmica és més marcada en les zones interiors, lluny del mar.
  24. 24. Les temperatures es recullen en mapes d’isotermes. Estiu. Hivern.
  25. 25. Les zones més humides són el nord-oest i la façana cantàbrica. Les precipitacions. Les zones més àrides se situen al sud-est. Plou més en les zones de clima atlàntic i en les grans muntanyes. Destaca la manca de pluviositat d’algunes zones del sud-est del litoral mediterrani, part de la Vall de l’Ebre i de l’arxipèlag canari. Espanya humida: Plou més de 800 mm/any. Espanya seca: Plou menys de 600 mm/any. Les precipitacions es recullen en mapes d’isotermes. L’Espanya semi-humida rep entre 600 i 800 mm/any. Zones que envolten l’Espanya humida i en les muntanyes mitjanes.
  26. 26. CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA OCEÀNICA O ATLÀNTICA El clima atlàntic i les seves varietats reben la influència de l'oceà. La humitat, en general, és elevada tot l'any (Espanya humida). El clima oceànic es dóna des de Galícia a l'extrem septentrional de Navarra i la Vall d'Aran.
  27. 27. Les precipitacions són abundants (1000-2500 mm), tot i que ho són menys a l'estiu. La banda nord de la península és la més afectada per les pertorbacions atlàntiques i del front polar. La proximitat al mar de les muntanyes potencia l’acció de les borrasques i provoca pluges orogràfiques. Els rius són nombrosos, la majoria amb gran cabal i relativament regulars. Generalment són rius curts i amb una gran força erosiva. Miño, Ulla, Navia, Narcea, Nalón, Sella Bidasoa, Nervión, Bidasoa...
  28. 28. Les precipitacions varien molt entre unes zones i altres. Les conques de l’interior de Galícia són les àrees més seques de l’Espanya atlàntica. Les muntanyes són les zones més humides i poden arribar als 2.000 mm. Per això les muntanyes cantàbriques són les que reben més neu a l’any.
  29. 29. Els hiverns són temperats i els estius frescos i breus. La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes anuals es situen entre 11ºC i 15ºC) donada la proximitat del mar. Les temperatures als mesos més freds estan entre els 7 i els 10ºC, encara que als cims més elevats es pugui arribar als 0ºC. Les temperatures a l’estiu arriben als 18 o 20ºC. L’ amplitud tèrmica és reduïda, d’uns 10ºC, que és una mica major a les muntanyes.
  30. 30. Precipitacions abundants (1000-2500 mm). Ho són menys a l'estiu. No hi ha sequera. Temperatures (11ºC i 15ºC). Hiverns 7-10ºC Estius suaus (18-20ºC) Amplitud tèrmica reduïda.
  31. 31. L’abundant humitat i les temperatures suaus afavoreixen que l’Espanya atlàntica tingui una coberta vegetal molt rica. Ha sofert notables canvis per la intensa activitat humana. La vegetació també depèn dels tipus de sòls. L’Espanya atlàntica és l’àrea pròpia del bosc temperat caducifoli. Aquest bosc té gran varietat d’espècies de fulla frondosa. Boscos tancats, a penes entra llum, cosa que dificulta el creixement de matolls i herbàcies. L’acumulació de fulles seques aporta nutrients al sòl que redueix la seua acidesa.
  32. 32. Són característics els roures, faigs, bedolls, castanyers, aurons, til·lers, grèvols... A les proximitats dels rius apareixen altres espècies com ara el vern, l’avellà, el salze, la servera, la moixera, el freixe... La vegetació típica en part ha estat substituïda per espècies de creixement ràpid, com ara els pins o eucaliptus.
  33. 33. Quan el bosc es degrada apareix la landa, que és vegetació densa de matoll (brucs, argelaga, ginesta...). El clima oceànic afavoreix el prat natural, que és aprofitar per pasturar els ramats. S'hi fan conreus que necessiten una certa humitat (patata, blat de moro...).
  34. 34. Les varietats del clima oceànic o atlàntic són: Varietat de muntanya. Varietat oceànica de transició (oceànica continental) Temperatures més baixes Més precipitacions (neu) Transició entre els climes oceànics i els de l'interior de la Meseta i la depressió de l'Ebre. Menys precipitacions, els estius són secs. Més amplitud tèrmica, amb hiverns força freds.
  35. 35. CLIMES I PAISATGES D'INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA El clima mediterrani i les seves varietats reben la influència del mar Mediterrani. El territori més estrictament mediterrani es redueix a la costa meridional. A mesura que avancem cap al sud, es donen característiques subdesèrtiques.
  36. 36. Les terres mediterrànies ofereixen molta varietat climàtica. Territori extens en latitud. Diferent altitud. Major o menor proximitat al mar Amb tot, les característiques climàtiques comunes són: Estius calorosos i secs. Hiverns suaus. Pluges torrencials.
  37. 37. Les temperatures són suaus (entre 14 i 18ºC). Els hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C. Els estius són càlids entre els 22 i els 26ºC. Climograma de Premià de Mar Febrer és el mes més fred (10ºC). 16ºC Juliol i Agost són els mesos més càlids (26ºC). L’oscil·lació tèrmica es situa al voltant dels 16ºC.
  38. 38. Les precipitacions no són gaire abundants (oscil·len entre 400 i 700 mm). Els valors més elevats al nord i a les zones de muntanya. Les pluges més intenses es registren a la tardor i a la primavera. A l’estiu es produeix un període de sequera. Els rius, amb l’excepció de l’Ebre) són curts, irregulars i d’escàs cabal (fort estiatge). Les pluges torrencials de la tardor provoques crescudes que poden arribar a ser catastròfiques. Ebre, Besòs, Llobregat, Ter, Xúquer, Segura... Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) sobretot al sud-est.
  39. 39. El règim de precipitacions té diferències zonals. Les zones més humides (superen els 700 mm anuals) són les muntanyes i la zona nord de Catalunya. Les precipitacions típiques (de 400 a 700 mm anuals) es donen a gairebé tot el litoral i les Balears. Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) es donen en zones de baixes latituds o allà on el relleu no deixa entrar l’aire humit marí. 122 mm anuals al Cap de Gata (semidesèrtic).
  40. 40. Les precipitacions són força irregulars. Important sequera estival. Pluges torrencials a la tardor (Gota Freda). Pluges importants també a la primavera. 575 mm. Climograma de Premià de Mar
  41. 41. Precipitacions (400-700 mm). Important sequera estival Pluges destacades a la tardor Temperatures (14ºC i 18ºC). Hiverns 10-12ºC Estius suaus (22-26ºC) Amplitud tèrmica més marcada. Climograma de Barcelona Pluges de primavera
  42. 42. Pràctica desaparició dels grans boscos. Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l’acció antròpica. En general, els arbres són relativament petits (pi, alzina). Les plantes presenten fulles petites, perennes i coriàcies, obscures i de tons grisos. Plantes xeròfiles Adaptades a la manca de precipitacions i a la sequera. Només en les zones més allunyades encara hi ha grans boscos (destaquen les alzines sureres). A moltes zones de clima mediterrani el bosc d'alzines es troba molt degradat, en gran part substituït per pinedes.
  43. 43. La formació més característica és el matollar mediterrani. Degradació dels boscos. Màquies Garrigues Estepes És un dels principals ecosistemes mediterranis, formats per arbustos i petits arbres (fins a 4m). Sobre sòls silicis. Comunitats vegetals amb arbustos més petits, com el garric, el margalló, l’espígol... Sobre sòls calcaris. Es donen en zones molt àrides o degradades. Arboç, Bruc, Llentiscle, Murta, Romaní... Espart, farigola, romaní...
  44. 44. Els paisatges mediterranis han estat força alterats per l’acció antròpica. Introducció d’espècies com ara la palmera o la canya. Creació de grans extensions de conreus dedicats a l’olivera, la vinya, els cereals, els cítrics...
  45. 45. Precipitacions més abundants.Varietat de muntanya. Les varietats del clima mediterrani són: Temperatures més fresques. Pot no donar-se un període de sequera. Precipitacions més abundants. Varietat amb precipitacions més destacades. Temperatures suaus, tot i que una mica més fresques (sobretot a l’hivern). Període de sequera molt lleu. Litoral i pre- litoral del nord de Catalunya Gran influència del vent de Tramuntana (fred i sec).
  46. 46. Els relleus plans no impedeixen l'arribada de la influència atlàntica. Varietat d’influència atlàntica. La baixa latitud i la influència de l'anticicló de les Açores fa que els estius siguin secs, més suaus a la costa i molt calorosos a l'interior. Es dóna en part de la franja costanera andalusa occidental, al llarg de la depressió del Guadalquivir i part d'Extremadura. Important període de sequera Temperatures més contrastades, més amplitud tèrmica.
  47. 47. Varietat de precipitacions escasses Es dóna des del sud d'Alacant fins al litoral d'Almeria. S'hi distingeixen climes esteparis i desèrtics. Clima sec amb un gran índex d'aridesa, amb un notable dèficit hídric. Precipitacions molt reduïdes. Sequera destacadíssima. Temperatures estivals més elevades.
  48. 48. Zones interiors envoltades de muntanyes.Varietat continental Alguns autors també parlen d’un varietat continental del clima mediterrani. Reben poques pluges. Estius calorosos i secs. Hiverns més freds (freqüents glaçades). Sequera marcada. Més oscil·lació tèrmica.
  49. 49. CLIMES I PAISATGES D’INTERIOR O DE TENDÈNCIA CONTINENTAL Es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a àmplies zones de transició amb el clima atlàntic i mediterrani. Continentalitat Temperatures molt més marcades. Forta osicl·lació tèrmica estacional. Les precipitacions són escasses.
  50. 50. Les temperatures entre 11 i 15 ºC. Els hiverns són freds, amb freqüents bancs de boira. Els estius són molt calorosos i secs. Les precipitacions són escasses (entre 325 i 550 mm). Els màxims registrats corresponen a l'hivern i la primavera. En les zones d’influència mediterrània, a la tardor es poden produir fortes precipitacions. L’estiu és extremadament sec, tot i que poden donar-se episodis tempestuosos. Els rius són irregulars, amb crescudes en èpoques de pluges i desglaç i estiatges a l'estiu. Duero, Tajo, Arlanzón, Manzanares... Marcada oscil·lació tèrmica.
  51. 51. Precipitacions escasses (325-550 mm). Sequera estival Temperatures (11ºC i 15ºC). Estius calorosos. Amplitud tèrmica diària i estacional destacada. Hiverns freds.
  52. 52. El paisatge natural de l’interior peninsular també ha estat força antropitzat. S’ha reduït la vegetació natural (boscos) Hi ha grans extensions de terrenys en guaret i de camps conreats, generalment de vinya i cereals A més, amb l’excepció de les valls dels rius, generalment hi ha sòls calcaris són força pobres. Abunda vegetació de tipus xeròfil.
  53. 53. Els arbres són més baixos que a la zona atlàntica . L’espècie més estesa és la carrasca (alzina) que pot formar boscos tancats i boscos oberts (deveses) Destaquen també el roure i el pi, que sovint formen boscos. Els escassos boscos solen situar-se en les muntanyes. Destaquen els del sistema Ibèric i Central. Els pinars sovint són repoblacions recents. Hi ha boscos de ribera junt als rius formats per oms, salzes, verns i freixes
  54. 54. A les zones on s’ha perdut el bosc original apareixen els arbusts i els matolls en formacions més o menys obertes. Sobre sòls silicis, format per cirerers d’arboç, grèvols i brucs. Màquia. Sobre sòls calcaris, format per garrics, el llentiscle o l’ullastre. Garriga. Quan el grau de degradació de la vegetació original ha estat molt fort, apareixen formacions vegetals més pobres de plantes aromàtiques:romaní o romer, farigola o timonet i l’espígol.
  55. 55. Les varietats del clima interior són: Continentalitat més accentuada. Varietat de muntanya. Els hiverns són llargs i molt freds Sequera estival Els estius són curts, frescos i secs Precipitacions més importants. Temperatures més baixes. En l’alta muntanya aquestes característiques són més accentuades
  56. 56. Varietat de la conca sedimentària de la Mesesta nord. Zona envoltada d'elevats relleus Temperatures molt baixes. Més de 100 dies la temperatura mínima diària és inferior a 3ºC. Els estius són curts, frescos i secs Poden donar-se episodis de molta calor Les precipitacions són escasses, entre 325 i 600 mm. Sequera més accentuada.
  57. 57. Varietat de la Vall de l’Ebre Es dóna sobretot a la depressió de l'Ebre. Les precipitacions són escasses, sobretot en la zona del desert dels Monegres. La principal característica és la importància del cerç, vent sec. A l'hivern dóna un fred intens. Refresca a l'estiu. Les temperatures són més altes, sobretot a l’estiu.
  58. 58. CLIMES I PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES El clima de les Canàries és un clima subtropical. Les temperatures són càlides (17ºC de mitjana) i les precipitacions escasses (més abundants a l'hivern i mínimes a l'estiu). Subtropical humit Subtropical sec
  59. 59. Per la situació. Les illes occidentals es veuen influenciats pels vents alisis i les orientals per l'aire saharià. Es parla de varietats de clima canari perquè hi ha notables diferències entre les illes a causa de tres factors principals: Per l'altitud i l'orientació del relleu. Els relleus més elevats frenen el pas dels alisis i generen un clima més humit. Pel corrent marí fred, que circula entre les illes i el continent africà.
  60. 60. Segons l'altitud, a les illes Canàries podem distingir tres varietats climàtiques: Varietat de costa (fins a 600 m). Clima subdesèrtic i estepari. Temperatures suaus (18ºC a 21ºC). Precipitacions que no superen els 350 mm. Lanzarote i Fuerteventura presenten un clima desèrtic. Les pluges no arriben a 150 mm. Importantíssim dèficit hídric
  61. 61. Varietat de muntanya mitjana (de 600 fins a 1500 m). Present a les illes afectades pel mar de núvols. Temperatures més fresques (13ºC a 16ºC). Més pluges (de 500 a 1000 mm).
  62. 62. Les temperatures mitjanes anuals són inferiors a 12ºC. Varietat de cims (de 1500 fins a 3700 m). A l'hivern són freqüents les glaçades. Les precipitacions voregen els 500 m. Hi ha una forta insolació.
  63. 63. Els rius d’Espanya es poden agrupar en vessants fluvials: Vessant Cantàbric: Rius que neixen a la Serralada Cantàbrica o als Pirineus i que desemboquen al mar Cantàbric. Són rius curts i cabalosos. Amb gran capacitat erosiva. Bidasoa, Nervió, Naló, Narcea i Navia. Vessant Atlàntic: Rius que desenvoquen a l’Atlàntic, sigui a la zona nord (Galícia) o al Golf de Cadis (Andalusia). Són rius llargs que pateixen estiatge. Minyo, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Odiel i Tinto.
  64. 64. Vessant Mediterrani: Desemboquen al mar Mediterrani. Excepte l'Ebre són rius de poc cabal i molt irregulars. Ebre, Xúquer, Ter, Llobregat, Túria, Millars, Segura, Almanzora i Guadalhorce. Estiatge: Disminució del cabal d'un riu en una època de l'any determinada. Cabal: Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula. A les Balears i Canàries no hi ha cap curs superficial permanent d’aigua a causa de les escasses pluges i la permeabilitat del terreny
  65. 65. ELS CLIMES I PAISATGES DE CATALUNYA
  66. 66. El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall d’Aran, domini oceànic i a la zona pirinenca el clima de muntanya. Dins d’aquests grans dominis s’hi concentra una notable diversitat climàtica, influïda per la latitud, la circulació general atmosfèrica o el relleu.
  67. 67. Les temperatures A la depressió central les temperatures es situen entre els 4º i els 8ºC. Als Pirineus baixen dels 4ºC. (a les zones de muntanya les temperatures baixen en raó de l'altitud) A l'hivern les diferències de temperatures són considerables entre el litoral i les terres d'interior degut a la continentalitat. Les temperatures són suaus a la costa (el mar fa de regulador tèrmic).
  68. 68. Entre el litoral i les terres d'interior a l'agost pràcticament es registren les mateixes mitjanes. Això no vol dir però que indiquin el mateix clima. Per exemple, a Lleida fa més calor de dia que a Barcelona, però refresca a la nit. L'oscil·lació tèrmica és menor a la costa. A les zones de muntanya, lògicament, les temperatures mitjanes són més baixes.
  69. 69. Les precipitacions A Catalunya plou més a les muntanyes, sobretot als vessants orientals (influència atlàntica). Els vents humits mediterranis augmenten les pluges dels Pirineus orientals i dels cims més alts del prelitoral (Olot, Camprodon, Montseny. La banda de ponent de la depressió central, voltada de muntanyes, rep poques pluges (Lleida).
  70. 70. No només varia la quantitat de precipitacions, també ho fa la seva distribució al llarg de l'any. Als Pirineus no hi ha cap més sec (tot i ploure menys al gener). A la resta del territori, i de manera més accentuada baixant cap al sud, els estius són més secs. Al litoral l'estació més plujosa és la tardor. A les terres de l'interior l’estació més plujosa és la primavera. Els hiverns no són secs, tot i que plou menys.
  71. 71. Els rius de Catalunya es poden agrupar en vessants fluvials: Xarxa Pirineu - Ebre: Rius que neixen als Pirineus axials i que desemboquen a l’Ebre. Són rius molt cabalosos a la primavera, ja que porten l’aigua del desgel. Riu Segre i els seu afluents: la Valira, La Noguera Pallaresa, La Noguera Ribagorçana, El Cinca, el Set, el Corb, el Boix, L’Aravó i el Llobregós. Xarxa Pirineu - Mediterrani: Rius que neixen als Pirineus o Prepirineus i desemboquen al Mediterrani. Són rius calabossos, però que pateixen estiatge. Muga, Fluvià, Ter (Freser i Onyar), Llobregat (Cardener i l’Anoia) i Foix.
  72. 72. Xarxa Mediterrània: Rius que neixen a la Serralada Prelitoral i Litoral i desemboquen a la Meditarrània. Són rius poc cabalosos. Fort estiatge. Poden tenir importants crescudes (tardor i primavera). Tordera, Besòs, Gaià, Francolí, Sénia, Riudecanyes. Xarxa Atlàntica: Rius que neixen a la Vall d’Aran i desemboquen a l’Atlàntic. Són rius calabossos. Garona.
  73. 73. A grans trets, el clima de Catalunya es pot dividir en cinc grups: Clima mediterrani de costa. Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Clima mediterrani d’interior. Clima mediterrani de muntanya. Clima atlàntic de muntanya.
  74. 74. Clima mediterrani de costa. Localització geogràfica: àrea costanera, serralada Litoral i depressió Prelitoral. Precipitacions inferiors als 700 mm. anuals Sequera estival. Mesos de juliol i agost més eixuts La tardor és època que concentra gran part de les precipitacions (poden ser fortes tempestes) Temperatura, amb baixa amplitud tèrmica, mitjana anual de 16 ºC.
  75. 75. Clima mediterrani d’interior. Sector de ponent de la Depressió Central, en altituds inferiors als 500 m, per tant, les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell i el sud de la Noguera. Precipitacions escasses i irregulars. Molts mesos de sequera (tot i les tempestes estivals). Temperatura mitjana de 14ºC. Oscil·lació tèrmica més alta. Estius molt calorosos i hiverns freds.(nevades ocasionals).
  76. 76. Clima mediterrani de muntanya. Cal diferenciar entre el clima mediterrani d’alta muntanya i el clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Variant influenciada per l’altitud, localitzada en el Prepirineu lleidatà, part baixa de la Cerdanya, el Berguedà, Solsonès, Ripollès i a la Serralada Transversal fins al Montseny Clima mediterrani d’alta muntanya. Dos subtipus: Alpí (per sobre 2300 m). Subalpí (per sobre 1500 m). Les temperatures són fredes i les precipitacions abundants.
  77. 77. Precipitacions considerables (més de 1350 mm). Pluges intenses (sovint tempestes). Estiu plujós. A l’hivern, mínim pluviomètric. Temperatures mitjanes baixes. De vegades, valors extrems (-20ºC).
  78. 78. Prepirineu meridional, sud de les comarques del Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès i Osona, altiplans de la Depressió Central i massissos aïllats de la serralada Prelitoral superiors als 700 m. Clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa. Precipitacions mitjana anual d’uns 700 mm. Mínim de precipitació a l’estiu Temperatura mitjana anual d’uns 12ºC. Primavera i tardor precipitacions intenses.
  79. 79. Zona de transició entre el clima mediterrani i el clima atlàntic. Zones properes a la Vall d’Aran: part de les comarques de l'Alta Ribagorça, del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà. En ser de transició, té característiques dels dos climes: Hi plou més que el mediterrani normal. També hi ha períodes secs.
  80. 80. Clima atlàntic de muntanya. Vall d’Aran (rep les influències de l’Atlàntic). Precipitacions per sobre dels 1100 mm anuals. Repartiment durant tot l’any. Freqüents boires. Humitat persistent. Temperatures baixes (sobretot a l’hivern)
  81. 81. roure faig Pi roig Pi negre avets Prat alpí
  82. 82. alzina Alzina surera Pi blanc Pi pinyoner coscoll margallóllentiscle romaní farigola

×