1. Unitat 13. Un món dividit
en blocs (1945-1991).
Història del Món Contemporani
IPM / Jordi Manero

2. Després de la segona guerra mundial el món quedà dividit
en dos blocs antagònics, sota el lideratge de l’URSS i els
EUA.

3. La situació creada per la Guerra Freda es mantindrà fins a
inicis dels anys 90 del segle XX.
La desaparició de l’URSS
originà el sorgiment d’una
nova etapa històrica.
Món Actual.
Els EUA són la gran potència mundial, tot
i les dificultats per mantenir el seu
lideratge.

4. Bloc capitalista:
L’hegemonia dels EUA.
Entre el 1945 i el 1973 el mon capitalista viu una època de
prosperitat i estabilitat política.
Per tal de donar estabilitat al sistema capitalista, s’arribaren
a una sèrie d’acords.
Acords de Bretton Woods,
1944:
Creació del Fons Monetari
Internacional.
Creació del Banc Mundial.

5. Els EUA són la referència econòmica.
Recursos naturals en gran quantitat.
Sistema científic i tecnològic en constant innovació.
Empreses modernes i de gran poder econòmic:
Multinacionals.
Gran capacitat
financera:
Banca gran i dinàmica.
Dòlar, moneda mundial de
referència.
Model a imitar
Dècades 1950 i 1960:
Màxima prosperitat
als EUA.
Molta població activa, facilitats
d’ascens social, de crèdits
(consumisme), llibertat
d’empresa...

6. No obstant, continuaren les desigualtats socials, amb més
20% de pobres, molts d’ells negres.
Barris marginals, delinqüència, facilitat d’accedir a les
armes, violència...
En la dècada de 1960 es produí una
gran contestació social, exemplificada
en la lluita per la igualtat de drets dels
negres.
Martin Luther King (1929-1968) era
partidari de la no violència i la integració
social de la minoria negra.
Malcom X (1925-1965), i grups com
els Panteres Negres, radicalitzaren el
moviment.

8. La lluita contra la segregació social no va ser l’única.
La protesta juvenil es
concretà en el
moviment hippy:
No violència, no consumisme,
llibertat sexual i vida
comunitària.
Moviments feministes
“Women's Liberation”
Rebutgen el sexisme de la
societat i reclamen igualtat de
drets i oportunitats.

9. El seu sistema polític es convertí en model
de democràcia capitalista.
La seva base és la Constitució de 1868, modificada per
moltes esmenes (fi esclavitud, dret vot dona...).
Garanteix les llibertats.
Crea una estructura federal (cada Estat té govern, lleis
i institucions pròpies).
També hi ha institucions
comunes.
Sistema presidencialista.
Divisió de poders.

10. Divisió de
poders:
El legislatiu està format per dues
cambres, el Senat i la Cambra de
Representants, amb seu al Capitoli,
a Washington D.C.
L’executiu rau en el president, que
resideix a la Casa Blanca, també a
la capital.
El judicial en la Cort Suprema i els
Tribunals.
El sistema polític
nordamericà és
bipartidista:
El Partit Republicà representa els
interessos més conservadors.
El Partit Demòcrata acostuma a tenir el
suport de sindicats i minories.

11. Entre el 1945 i el 1960, la política
nordamericana va estar marcada per
l’anticomunisme radical (“cacera de
bruixes”) i els postulats més conservadors.
La legislació social
quedà oblidada.
Aquesta situació es suavitzà en el
segon mandat de Eisenhower (1957-
1961), apartant del govern els més
conservadors.
Joseph
McCarthy

12. Entre el 1960 i el 1963, amb
JFK, es produí un gran canvi:
La Nova Frontera.
Lluita contra la pobresa i la segregació
racial (lleis sobre drets civils...).
Foment del progrés científic i tecnològic
(arribada a la Lluna, 1969).
Foment de la pau (coexistència
pacífica).
Lindon B Johnson
continuà part de
la política del seu
antecessor.

13. El 1968 arribà a la presidència Nixon
(republicà). Fou substituït arran del
cas Watergate, el 1974.
Després del govern del demòcrata J.
Carter, els republicans recuperaren el
poder amb Ronald Reagan (1980-
1988) i George H.W. Bush (1988-
1992).
Aquests van reduir
l’ajut social, afavoriren
les grans empreses i
augmentaren la
despesa militar.

14. A Europa occidental, tot i la
devastació de la guerra, es donà
una ràpida recuperació econòmica.
Les principals raons van ser:
Programa de Reconstrucció Europea (Pla
Marshall)
Capacitat d’assimilació de noves tecnologies i
mètodes empresarials.
Plans d’integració econòmica: OECE (Org.
Europea de Cooperació Econòmica) i Mercat
Comú Europeu (CEE).
“Baby boom”, que comportà un gran augment de
la natalitat (20%o)
A partir de 1950,
llarg període de
prosperitat a
Europa occidental.

15. El desenvolupament econòmic en tots els sectors comportà
importants canvis socials:
Èxode rural.
Augment del nivell de vida i dels
serveis.
Plena incorporació de la dona al
món laboral.
Laïcisme.
Aparició de sistemes de protecció
social: Estat del benestar.
Es configura
l’actual societat
europea.

16. Políticament, després de la guerra la majoria de països
d’Europa occidental seran democràcies.
Partits socialistes o
laboristes.
Partits
comunistes
Tres grans tendències polítiques dominen el panorama
europeu:
Partits conservadors i demòcrata-cristians.
Valors cristians.
Anomenats Partits Populars o Conservadors
Programa reformista i social.
Abandó marxisme.
Artífex de l’Estat del benestar.
Certa importància amb la Guerra Freda.
Amb la caiguda del mur s’integren en
coalicions més àmplies.

17. - Portugal, de Salazar (1928-1974)
- Grècia, dels coronels (1967-1974)
- Espanya, de Franco (1939-1975)
L’excepció són
3 dictadures:
1945: Governs europeus formats per l’alternança de
conservadors i socialdemòcrates.
En l’Europa democràtica:
Dècada
de 1950.
Charles De Gaulle,
president francès.
Konrad Adenauer,
canceller alemany.
La majoria de governs són clarament
anticomunistes, amb predomini dels
conservadors (època de la guerra freda).

18. Olof Palme, primer ministre suec des de
1969 fins el seu assassinat el 1986
Dècada
de 1970.
Cert gir a l’esquerra, època de distensió,
consolidació democràtica i creixement
econòmic.
Transformacions socials importants (Gran
Bretanya, Alemanya...)
Governs socialdemòcrates en llargs governs
als països nòrdics.

19. Tot i els canvis i el progrés, a Europa també sorgiren molts
moviments de protesta social.
Majoritàriament eren joves, no se sentien
representats pels partits i volien canviar el sistema.
Maig del 68, París (França).

20. Fora dels EUA i Europa
occidental destacarà el Japó.
En aquells moments la
gran potència asiàtica.
Malgrat la desfeta de la guerra, entre
1955 i 1973, Japó es convertí en la
segona potència econòmica mundial.
Va rebre l’ajut dels
EUA, que volien un
aliat a l’Àsia.
Miracle japonès.
Profundíssima
transformació del Japó.

21. Destacarà el paper de l’Estat, fomentant la indústria pesant,
l’estalvi privat i la inversió.
L’economia s’especialitzarà en productes de consum d’alta
tecnologia (electrònica, informàtica i robòtica).
Molt competitius als mercats mundials per la seva
alta qualitat i la baixa cotització del ien.
Les condicions laborals eren molt
estrictes: respecte a la jerarquia, alta
productivitat i salaris baixos.
S’adoptaren pautes pròpies de la
societat de consum (compra cotxes,
electrodomèstics...).

22. Es produí un gran augment població urbana, presentant
una de les densitats urbanes més altes de la Terra.
Es produí un gran augment població
urbana, presentan una de les densitats
urbanes més altes de la Terra.
Políticament, després de l’ocupació
americana s’aprovà una Constitució
(1947) liberal parlamentària, amb un
emperador com a monarca
constitucional.
El govern ha estat monopolitzat pel
Partit Liberal Demòcrata, molt
conservador, que té el recolzament de
grans empresaris.

23. El període 1945-1973 és conegut com els “Trenta anys
gloriosos del capitalisme”.
És una època de gran creixement basat en:
- Desenvolupament de tot tipus d’indústries
- Augment de la productivitat per noves tecnologies
- Alt consum de fonts d’energia.
Les taxes de creixement anual de la producció es situen per
sobre del 5%, i a Japó del 10%.
La producció mundial en tots els sectors augmentà,
les exportacions mundials es multiplicaren per set.
El creixement econòmic capitalista s’extèn arreu: Brasil i
Argentina; Espanya; Corea del Sud, Taixan, Hong Kong,
Singapur i Malàisia; i la Unió Sud-àfricana.

24. - Compra matèries primeres a països més
pobres, sotmesos al sistema capitalista.
- Creixement concentrat als països rics,
resta cada cop més pobres.
- Gran impacte ecològic.
Aquest desenvolupament brutal també comportà elements
negatius:
A principis de la dècada
dels 70 s’aturà el
creixement bruscament.
Pugen els preus de les
primeres matèries (petroli),
per la gran demanda.
Inflació.Subconsum.Atur.Crisi econòmica
(crisi del petroli, 1973).

25. Els EUA experimenten una clara desacceleració econòmica.
- Augment despeses militars (guerra Vietnam).
- Dèficit pressupostari.
- Baixen les exportacions i augmenten el preu de les
importacions.
- Disminució de reserves d’or.
Davant aquesta situació, Nixon
suprimirà la convertibilitat del dòlar
en or el 1973 i decretà la seva
fluctuació.
Alteració dels intercanvis internacionals,
crisi de confiança financera internacional.

26. La Crisi del petroli es produí en el context de la quarta
guerra araboisraeliana.
Com a arma política, els països àrabs de l’OPEP
quadriplicaren el preu del barril de cru.
L’augment del preu del petroli va fer
augmentar la inflació, la demanda va caure i
l’atur es disparà.
Recessió
econòmica.
Va comparar-se amb la dels
anys 30, però la gran diferencia
va ser la intervenció dels
governs en l’economia.

27. Recessió
econòmica
global.
- Els Països dependents del petroli
augmenten el dèficit comercial.
- El comerç internacional cau.
- Les Economies desenvolupades
disminueixen les importancions.
- Els Països en desenvolupament
disminueixen les exportacions.
Es tripliquen l’atur i la inflació.
Creixen el
descontentament i la
conflictivitat social.

28. A començament de la dècada del 1980 es viuran grans
canvis en el sistema capitalista.
- Revolució tecnològica, sistemes informàtics.
- Canvis en els mètodes de producció i l’estructura de
les empreses.
- Augment de la liberalització del comerç, mercat
sense regulacions.
- Millores en el transport i les comunicacions.
El món avança definitivament
cap a la globalització.
Tot plegat provocà l’afebliment de l’Estat del benestar.

29. Bloc comunista:
L’hegemonia de l’URSS.
Amb Stalin va començar l’expansió del comunisme un cop
l’URSS sortí victoriosa de la II Guerra Mundial.
L’URSS es convertí en una gran
potència econòmica i militar.
Lideratge indiscutible
del bloc comunista.

30. El sistema polític continuava basant-se en:
- Un sol partit, el PCUS.
- Una única ideologia oficial: El socialisme leninista.
- Una estreta unió entre partit i Estat.
El sistema econòmic es basava en:
- La planificació centralitzada i dirigida per l’Estat.
- La inexistència de lliure mercat, però sí moneda.
- La propietat estatal o col·lectivitzada dels bens.
- La igualtat teòrica de tots els ciutadans.
Malgrat la
teòrica igualtat
de tots els
soviètics:
Es crea una nova classe
privilegiada, els dirigents
del partit, la nomenklatura.

31. Nikita Khruixov (1953-1964), successor de Stalin, posà en
dubte i criticà l’obra d’aquest.
Inicià la desestalinització (lluita contra el
culte a la personalitat...).
1956 presentà un
informe secret davant
el XX Congrés del
PCUS denunciant els
crims de Stalin.
El 1964 Leonid Breixnev substituí a
Khruixov, fins la seva mort, el 1982.
Jurij Andropov (1982-84) i Konstantin
Txernenko (1985) tingueren dues
presidències molt breus.

32. L’URSS patí greus pèrdues amb la II Guerra Mundial.
Va haver d’afrontar un gran esforç per sortir de la crisi,
sense rebre a més cap ajut exterior.
El 80% de les inversions anaren a la
indústria pesant i el transport.
Important desenvolupament agrícola
als anys 50 i 60 (blat, llet i carn).
Els anys 70 són el punt màxim del
desenvolupament de l’economia planificada,
centrada en la indústria pesant.
Escassa producció de béns de consum.
L’agricultura sempre però va ser
el punt dèbil del sistema.

33. Gran desenvolupament de la
tecnologia espacial:
Es produí un important progrés social: Augment del consum
i dels serveis (educació, sanitat, habitatge, transports).
Augmenta l’esperança de vida (igual que a occident).
Es produí un important progrés social: Augment del consum
i dels serveis (educació, sanitat, habitatge, transports).
- 1957, primer satèl·lit
artificial (Sputnik 1)
- 1961, primera nau
tripulada.
Fomenta el desenvolupament
tecnològic i militar.
Aporta prestigi.

34. Als anys 70 hi havia la idea estesa que l’URSS havia entrat
en la fase del socialisme desenvolupat (societat sense
classes, ni apropiació privada de la riquesa, i igualitària).
Alt grau de benestar.
De seguida s’arribaria a la fase
comunista (sense Estat...).
Aquesta era la imatge que oferia la
propaganda oficial.
La realitat era
molt diferent.

35. Els serveis no assoliren el grau de qualitat adient.
La productivitat, en no ser incentivada, era baixa.
L’oferta i la qualitat dels béns de consum també.
...
A més, l’Estat tenia
greus problemes
econòmics:
La realitat soviètica no era
el paradís dels treballadors
de la propaganda oficial.
Les necessitats bàsiques
estaven ben cobertes, però
el nivell de vida era molt
inferior al d’occident.
- Grans despeses militars.
- Nombroses ajudes a països del
Tercer Món que es volia evitar
caiguessin sota la influència
americana.
L’URSS s’empobreix.

36. La victòria soviètica i l’alliberament de països de l’Europa
oriental del nazisme per part de l’URSS provocaren la
creació de democràcies populars en aquests.
El govern passà als
partits comunistes.
Finalment es convertiren
en països satèl·lits de
l’URSS.
Aquesta els mantenia sota
control sense admetre cap
oposició ni dissidència.
I no sense oposició en molts
casos.

37. No tots aquests
països seguien de
bon grat els dictats
de l’URSS...
La desestalinització afectà a les
democràcies populars, algunes de
les quals es revoltaren i intentaren
democratitzar-se.
Hongria, 1956
Txecoslovàquia, 1968
Van ser reprimides amb violència.

38. Les democràcies populars
adoptaren el model econòmic
soviètic amb particularitats.
- Socialització de la propietat i la producció econòmica
(la gran indústria sota control estatal).
- Es conservà la propietat privada en petits sectors
(agricultura).
- Plans quinquennals imposats per l’Estat.
- Industrialització massiva: Augment nombre d’obrers i
èxode rural.
-Incorporació massiva de la dona al mercat de treball.
- Les. col·lectivitzacions agrícoles es donaren a ritmes
molt diferents. Sempre subsistí un sector agrícola
privat.
L’URSS facilità fons pel
desenvolupament
econòmic.

39. Nivell de vida va créixer, sense assolir els nivells d’occident.
L’URSS i l’Europa de l’Est van voler crear un bloc
econòmic. Així sorgí el CAME (Consell d’Ajuda Mútua
Econ.) i el COMECON (Mercat Comú de l’Est).

40. Als 60 es produí la màxima
expansió mundial del sistema
socialista.
Expansió en tots els
continents, en
diferents fases.
Lligada a les lluites
per la independència
de molts països.
Àsia. Xina, Corea del Nord, Vietnam, Laos i Cambotja.
Influència a Indonèsia i després a Afganistan.
Àfrica. Angola, Moçambic, Etiòpia i Somàlia
Influència a Algèria, Ghana, Senegal i Sudan.
Amèrica. Cuba.
Donà recolzament a grups
guerrillers comunistes de
Bolívia, Perú, Colòmbia...

41. Durant els anys 70 la situació del
bloc soviètic canvià radicalment.
Crítiques a l’immobilisme polític
i la manca de llibertats, sobretot
per part dels joves.
Descontentament
generalitzat als
països comunistes
Crisi econòmica, deguda a les
grans despeses en l’aparell
militar i la indústria d’armament.
L’oferta de productes de
consum, la innovació i el nivell
de vida es mantenien
estancats.

42. La recessió econòmica mundial de
1973 agreuja la situació:
Crisi conjuntural que
agreuja problemes
estructurals.
-Caiguda comerç mundial redueix les exportacions
-Cauen les importacions de productes bàsics (cereals)
-Dificultats per tornar préstecs a l’exterior (revalorització
dòlar)
- Desavantatge davant el progrés científic i tecnològic
d’occident (anys 80)
El sistema comunista
s’està bloquejant.

43. Cal actuar si es vol
preservar el sistema.
Calen reformes.
El 1985 Mikhail Gorbatxov és nomenat
nou líder soviètic, iniciant les reformes.
Gorbatxov.
Perestroika
(reestructuració
econòmica).
Glasnost
(transparència
informativa).
Reformes:
Internes.
Internacionals.
Cal millorar el nivell de vida i
evitar el descontentament social.
Cal reduir la despesa militar.

44. Calia resoldre tres
problemes bàsics:
- Els desajustos econòmics.
- La manca de participació política.
- Les relacions entre les repúbliques.
A nivell intern:
A nivell
econòmic.
Per augmentar la producció (hi havia
estancament en tots els sectors) es donaren
incentius personals i es facilitaren certes
formes de mercat lliure.

45. A nivell polític.
Es fomentà la participació de població fora del partit
(hi havia el monopoli del PCUS).
Es permeté difondre notícies prohibides fins
aleshores.
Es lluità contra la corrupció.
Cal donar més protagonisme als vells
soviets i als sindicats.

46. A nivell
territorial.
Cal cercar la cohesió de les repúbliques,
nacionalitats molts diverses.
S’intentà reestructurar
les relacions entre elles,
elaborant-se un nou
Tractat de la Unió.
Els donava més participació i
establia una relació més
equilibrada entre elles.

47. Replantejament de la situació.A nivell
internacional:
Es cerca l’entesa amb occident: Converses sobre
reducció d’armament.
Es posa fi al control sobre els països satèl·lit,
d’Europa de l’Est.
Posar fi a la presència de l’exèrcit soviètic.
Dissolució del Pacte de Varsòvia.

48. La garantia de Gorbatxov de no intervenció, inicià canvis
als estats de l'Europa de l'Est.
Final del domini dels
partits comunistes.
Inici d'un procés reformista.
Governs parlamentaris i
democràtics.
Sistema econòmic de
propietat privada i de mercat.

49. Polònia. Lloc on s'iniciaren els canvis.
Solidarnośc (sindicat Solidaritat) i el seu líder, Lech Walesa,
forçaren al govern comunista a fer canvis:
El 1989 convocades eleccions lliures, Solidaritat obtingué el
80% dels vots. El nou govern iniciaren contactes amb
països capitalistes.
Amnistia política.
Existència d’empreses privades.
Legalització del sindicat.

50. RDA. Governada pel comunista Erich Honecker, el
qual es resistia a les reformes.
La situació es torna insostenible:
Una part del Partit Comunista
s’enfrontà a Honecker.
- Manifestacions d’oposició constants.
- Milers de ciudans es refugiaven en
ambaixades estrangeres per fugir del
país
Es va prendre la decisió d’obrir el
mur, el 9 de novembre de 1989.
Finalment:

51. Els ciutadans varen poder passar
d’un costat a l’altre.
El 1990 es van fer unes eleccions
lliures, on guanyaren els
conservadors del canceller Helmut
Kohl, que volia la reunificació de les
dues Alemanyes.
Aquesta es feu efectiva el 3 d’octubre de 1990, deixant
d’existir la RDA.

52. Es legalitzaren els partits polítics
independents i els drets d’expressió i
manifestació (gener 1989).
Hongria. Era el país més occidentalitzat
del bloc comunista.
El 1990 es celebraren les primeres eleccions
lliures des del 1947.
Txecoslovàquia.
1989, protestes massives i
pacífiques per canviar el sistema.
Miklós Németh, president, va afavorir els canvis.
Els líders comunistes pactaren un
procés de reformes amb l’oposició.
Revolució de Vellut.

53. Txecs i eslovacs
pactaren, el 1992,
pacíficament, la seva
separació.
1 de gener de 1993,
sorgiren dos nous països:
Txèquia.
Eslovàquia.
Separació de Vellut.
Václav Havel, lider opositor, va ser nomenat
primer ministre.
Es convocaren eleccions lliures i es
reestructurà el sistema polític.

54. Romania. El dictador Nicolaie
Ceausescu es
negava a qualsevol
mena de reforma.
Reprimí durament les
manifestacions populars.
Finalment, la insurrecció
popular acabà amb la
seva dictadura.
El dictador, juntament amb la seva
dona Elena va ser jutjat i executat.

55. Bulgària. El 1989, els dirigents comunistes més
immobilistes, dirigits per Todor Zhivkov
foren destituïts.
El 1991, unes eleccions
lliures donaren lloc a un
nou govern democràtic.
Petar Mladenov
pactà amb
l’oposició:
Així, podem dir que, un cop superada la tutela soviètica, els
països del teló d’acer iniciaren el trànsit vers la democràcia i
el capitalisme (1989-1992).
Com a norma, la pressió popular obligà a un canvi pacífic:
Polònia, RDA, Hongria, Txecoslovàquia i Bulgària.
Excepcionalment, es produí una transformació violenta:
Romania.

56. Dos casos especials són els d’Albània i Iugoslàvia, règims
socialistes independents de l'URSS.
Albània.
Durant gairebé quatre dècades sota el
govern d’Enver Hoxha va establir i va
trencar les relacions amb diversos països
socialistes.
A la seva mort, el 1985, pujà al poder
Ramiz Alia, qui pactà la convocatòria
d’eleccions lliures el 1992.
Iugoslàvia.
Des de després de la segona guerra
mundial, i fins el 1980, el país va ser
governat per Tito.
Malgrat la diversitat nacional, la seva dictadura
aconseguí mantenir la unitat.

57. El 1980 morí Tito, iniciant-se el
camí cap a la fi del país.
El final del comunisme
coincidí amb marcades
tensions nacionalistes
Guerres de
Iugoslàvia.
1991, Guerra d’Eslovènia.
1991-95, Guerra de Croàcia.
1992-95, Guerra de Bòsnia-Herzegobina.
1996-99, Guerra de Kosovo.
2001, Guerra de Macedònia
Així, Iugoslàvia donà pas a tota
una sèrie de països:
Eslovènia, Bòsnia-Herzegobina,
Croàcia, Kosovo, Macedònia,
Montenegro i Sèrbia.

58. Les polítiques de Gorbatxov
no solucionen la situació.
L'Europa de l'Est s'ensorrava.
La Unió Soviètica patia una
fortíssima crisi:
El pas d'una economia centralitzada a una de mercat
provocà la caiguda de la productivitat i del nivell de vida
del poble.
Les reformes fracassen:

59. Les demandes nacionalistes
es multipliquen.
Repúbliques Bàltiques,
Armènia, Azarbaidjan,
Ucraïna...
És difícil mantenir unides nacionalitats tan diverses sense
una política centralista i autoritària com hi havia hagut fins
aleshores.
L’URSS camina
vers la seva
desmembració.

60. - Els que volien conserva el sistema
(vella guàrdia comunista).
- El que volien fer reformes profundes.
El 1990 es celebren les primeres eleccions lliures.
Elegit president de la Federació Russa
Boris Ieltsin.
El 1991 M. Gorbatxov proposà un nou
Tractat de la Unió que donés resposta
a les demandes de sobirania de les
diverses repúbliques.
Massa tard.
Enfrontament
interior entre:
Proposava desmantellar ràpidament
tot el sistema comunista.

61. Agost de 1991:
Gorbatxov de vacances
lluny de Moscou.
Boris Ieltsin es convertí en
l'heroi de la resistència al cop,
el qual aconseguí aturar.
La idea d'una reforma
dins del socialisme
va ser descartada.
Intent de cop d'estat dels sectors més
antireformistes del vell PCUS.

62. Boris Ieltsin inicià el procés
per fer desaparèixer el
comunisme a Rússia.
La nova República de
Rússia, la més rica,
extensa i poblada, heretà
el poder de l'antiga URSS.
Dissolgué el Partit
Comunista i confiscà els
seus béns.
Les repúbliques d'Ucraïna, Bielorússia, Uzbekistan, Geòrgia,
Estònia, Letònia i Lituània es declararen independents.
El desembre de 1991 l'URSS va deixar d'existir. Mikhail
Gorbatxov va dimitir.

63. L’URSS es fragmentà
en quinze repúbliques
independents.
La República de la Federació
Russa, la més rica, extensa i
poblada, heretà el poder de
l'antiga URSS.