1. UNITAT 11.
LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ
IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero

2. EL CONCEPTE DE CIUTAT.
Els assentament humans estan formats per zones rurals
(pobles) i zones urbanes (ciutats).
La qüestió és com diferenciar-les.
D'entrada és difícil i ara, a
més, cal considerar la
rururbanització
No hi ha una única definició de
ciutat, car podem considerar
diversos criteris (quantitatius o
qualitatius).

3. 1. Criteri numèric.
No és el mateix arreu (Espanya, 10.000 / EUA, 2.500).
A Espanya més de 10.000, és població urbana;
entre 2.000 i 10.000, semiurbana; menys de
2.000 rural.
2. Influència territorial.
Incidència sobre el territori dels voltants, que es
relaciona amb la concentració de funcions del nucli
habitat.
3. Arquitectura i l'urbanisme.

4. 4. Concentració de funcions.
La ciutat concentra fluxos, institucions, serveis… les
activitats més importants de gestió i administració.
5. Activitat econòmica.
Activitat professional de la població.
La ciutat presenta una gran diversitat, tot i que
destaca el secundari i terciari.
En un poble hi ha menys diversitat, destacant
sobretot el primari.
6. Estil de vida i cultura urbana.

5. 7. Creixement, densitat urbana.
Les ciutats tenen més densitat de població (habitants per
km2).
Les ciutats experimenten més creixement, una clara
zonificació, una xarxa de carrers més atapeïda...
Tots els criteris són vàlids però relatius car
depenen del país, de l’època ...
D'altra banda alguns municipis són considerats
ciutats pel nombre d’habitants, i podrien ser
rurals pels criteris qualitatius, i en d’altres
municipis ens passaria el contrari.
A
T
E
N
C
I
Ó

6. Les ciutats són grans concentracions humanes, que viuen
de la indústria i dels serveis, que no produeixen
pràcticament res del que consumeixen, per això s’ha de
garantir el proveïment d’aliments, aigua, energia, el
transport …

7. XARXA I JERARQUIA URBANES.
La XARXA URBANA és la distribució de les ciutats en
l'espai.
Pot ser: - Concentrada (en un àmbit limitat)
- Regular (homogèniament)
- Aleatòria (a l’atzar).
La xarxa urbana es basa en el conjunt de relacions
(econòmiques, socials, culturals, polítiques,...) que fa que
les ciutats d’un territori adquireixin una complementarietat
i una diferenciació de funcions i que formin un conjunt
jerarquitzat de centres.
Els nuclis urbans més rellevants organitzen i
influeixen en l’espai i exerceixen una forta
atracció sobre el territori circumdant.

8. Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics amb
intercanvis entre els diversos nuclis. Per això s’utilitza el
concepte de SISTEMA URBÀ.
Hi ha un primer nivell format per un conjunt molt
nombrós de ciutats petites, que ofereixen serveis
inferiors (diaris).
Existeix un conjunt menor de ciutats mitjanes, que
ofereixen més serveis i de major nivell.
Per últim, hi ha poques grans ciutats. Aquestes
tenen totes les funcions i estructuren espai.
Amb
el
temps
Els nuclis acaben depenen els uns dels altres.
Els nuclis acaben especialitzant-se (residencials,
industrials, comercials o de serveis).

9. Els països rics, molt urbanitzats, segueixen aquest
esquema típic.
En canvi, els països pobres, menys urbanitzats, presenten
importants desequilibris, com la macrocefàlia urbana.
Les xarxes urbanes més denses formen regions
urbanes, on zones urbanes i zones rurals formen
un continu.
Ara existeixen ciutats globals, capitals internacionals,
gràcies a la interconnexió i internacionalització.
Són les ciutats més importants, amb més nivells
d'especialització, més atribucions...

10. La geografia urbana estudia la JERARQUIA URBANA.
Quines ciutats són més importants? Per què?
Quina és l’àrea d’influència urbana?..
Ja el 1933 Walter
Christaller demostrà
que hi ha sistema
jerarquitzat de ciutats.
Considerant les activitats
terciàries que ofereixen i
el rang d’aquestes.
Les ciutats amb més serveis i de més rang
tenen majors àrees d’influència.
A partir d’aquest model, molts altres, per explicar la
importància de la ciutat i la disposició de l’espai de les
xarxer urbanes.

11. Teoria del lloc central
o model de Christaller.
Es basa en la idea que la funció principal de la ciutat és
proporcionar béns I serveis al territori que l’envolta.
Si el relleu és pla...
Si la polació es distribueix de
manera uniforme…
L’àrea d’influència
de la ciutat seria
un hexagon
Els hexàngons s’inscriuen en hexàgons més grans,
al voltant de les ciutats més desenvolupades.
Ofereixen béns I serveis més
especialitzats.
Ciutats del sud d’Alemanya:
Sttugart, Munich, Nuremberg.

12. Teoria de la
gravitació.
Inspirat en la força de la gravetat de Newton.
Centres grans amb gran influència
sobre el seu voltant: Girona i el seu
entorn (Salt, Quart, Sarrià de
Ter…)
Ciutats de dimensions similars molt
properes: Terrassa-Sabadell.
Dues ciutats es relacionen amb una intensitat:
Directament proporcional a la seva dimensió
demogràfica i econòmica.
Inversament proporcional al quadrat de la
distància que les separa.

13. Teoria de la base
econòmica.
Es basa en la importància de l’activitat industrial a l’hora
d’establir la jerarquia entre ciutats.
Manchester, Lieja, Dresde,
Xicago, Barcelona…
Les ciutats industrials subministren bona part de la seva
producció a les seves àrees d’influència.
A major demanda des del hinterland, més gran
creixement i importància de la ciutat central.

14. La jerarquia urbana
és evident a escala
regional, nacional i
mundial.
La major importància de les
funcions i serveis que
ofereixen els nuclis urbans
marquen la seva posició
dins la jerarquia.
Generen fluxos.
Desplaçaments de persones,
mercaderies i capitals …
En bona mesura es troben
controlats per les ciutats, ja
que concentren bona part de
les activitats productives,
població …
La procedència dels
fluxos ens indica
l'àrea d’influència de
la ciutat (camp urbà /
hinterland).

15. Bàsicament, la importància urbana depèn:
Volum de població
Presència de centres de decisió política
Presència de centres de decisió econòmica
Presència de vies i mitjans de transport

16. En el desenvolupament
urbà són bàsiques les
infraestructures.
Base sobre la qual
descansa una
determinada activitat o
estructura.
Poden ser naturals o artificials (anomenades tècniques,
que són les més destacades).
Són essencials per al desenvolupament econòmic, sobretot
les relacionades amb el transport i energia.
Existeix una clara relació entre
infraestructura i desenvolupament
econòmic.
Ara bé, no només
infraestructures, calen altres
factors.

17. No sempre són rendibles, per això moltes
necessiten finançament públic.
Poden ser socials o tècniques.
Les socials són els equipaments, relacionats amb la
qualitat de vida i el benestar social.
Les tècniques incideixen en la producció i la
productivitat.
Les d’impulsió han de ser motor del
desenvolupament d’una zona.
Les d’acompanyament responen a l'existència
d'una demanda prèvia.
La majoria són en part d’impulsió i
d’acompanyament

18. Són l’instrument més important per planificar i ordenar el
territori, sobretot el transport (afavoreix la connexió).
Per això el poder pot afavorir
centralisme, el transport col·lectiu …
Generen impacte:
Variació ocasionada per
la seva realització o
posada en funcionament.

19. Aplicant els estudis de
geografia urbana cal
distingir diferents tipus de
ciutats i agrupacions
urbanes:
- Àrea urbana
- Ciutat central
- Àrea metropolitana
- Conurbació
- Megalòpoli
- Metaciutat.
Àrea urbana:
Sòria
Nucli urbà envoltat per terres
de conreu, amb poca
influència territorial.

20. Nucli urbà amb gran influència en l’entorn.
Ciutat central:
Sevilla
Àrea metropolitana:
Barcelona
Espai molt urbanitzat format per un nucli principal (ciutat
central, metròpoli) i una successió d’anells que
corresponen a altres municipis (les ciutats petites i
mitjanes que envolten la gran ciutat).

21. És un sistema ben integrat.
Entre els diferents municipis de l'àrea
metropolitana s’estableixen interrelacions
econòmiques i socials (gràcies a les
contínues millores dels sistemes de
transport i comunicació).
Per això cal una
planificació conjunta.
Les interrelacions són inversament
proporcionals a la distància a l’anell
central.

22. El nucli central tendeix a
l’especialització del sector
terciari, mentre que els
nuclis urbans en usos
residencials i usos
industrials.
Els principals exemples: àrea metropolitana de Barcelona i
la de València.

23. Conurbació:
Tarragona – Constantí – La Canonja - Vila-seca,
Cadis – San Fernando – El Puerto de Santa Maria.
Unió o coalescència
de dos o més
assentaments.
Cada ciutat manté
certa independència
(pe.: administrativa).
Tarragona
Constantí
La Canonja
Vila-seca

24. La conurbació té un estructura polinuclear, destacant:
Abundància de les activitats secundàries i
terciàries.
Destaca la regió urbana holandesa formada per
Rotterdam, l’Haia, Amsterdam i Utrecht, que formen
Randstat.
Gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que
en formen part.

25. Megalòpoli:
El Caire
)uns 11 milions(
Metaciutat:
Tòquio
)uns 34 milions(
Més de 10 milions d’habitants Més de 20 milions d’habitants
Són superconurbacions metropolitanes (poden haver
espais rururbans intercalats), formats per diverses
metròpolis amb les seves àrees d’influència.
Es conforma un gran teixit urbanitzat, amb
diversos usos sòl.

26. Les megalòpolis i les metaciutats són nuclis de
l’economia global, connectades a les xarxes globals.
Ciutats globals.
Ara bé, interiorment es troben segmentades i
desconnectades, especialment socialment.
La previsió per el 2015, ens parla de 25 megaciutat (22 al
Tercer Món, 18 a Àsia).
La principal, amb més de 34 milions, serà Tokio
(Tokio – Yokohama – Nagoya – Kyoto – Osaka -
Kobe).

28. ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA
CIUTAT.
Els agents socials urbans són les persones físiques o
jurídiques que intervenen en la creació i producció de l'espai
urbà (morfologia urbana).
Són diferents al llarg de la història.
Els agents
principals
són:
- Els propietaris privats
del sòl urbà.
- Els empresaris.
- Els ciutadans.
- Els poders públics.
Entre els interessos
dels diversos agents
urbans hi ha un
conflicte latent.

29. EL VALOR DE L'ESPAI URBÀ.
La ciutat s'ha convertit en una mercaderia més. Es fa, es
compra i es ven d'acord amb les lleis del mercat.
El valor de sòl urbà depèn bàsicament de la
situació i l'edificabilitat (la urbanització li afegeix
valor afegit).
- La situació es refereix a on és el sòl
dins el conjunt urbà. Si es troba en un
lloc “desitjat” el preu és superior.
- L'edificabilitat es refereix al tipus
d'edificabilitat i la superfície que se'n
pot edificar.

30. Les diferències del preu del sòl es deuen a diversos
factors.
Per exemple, al centre hi ha menys sòl disponible,
millors connexions, més equipaments, s'hi fan
més activitats... És més car.
Es produeix la
segregació social
de l’espai.
La població es distribueix en zones
diferents segons les característiques
econòmiques, socials o culturals.
Existeixen
diferents barris
segons la renda.
Més desitjables: Habitatges de
major preu, i per això hi viuen
rendes més elevades.

31. L'URBANISME I L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI
En la construcció de la
ciutat hi intervenen diversos
agents, cadascun amb
interessos diferents.
Cal establir regles i
ordenar el territori.
Per això cal l'urbanisme.
L'urbanisme és el conjunt de
procediments per ordenar i planificar
l’estructura urbana i controlar la
utilització del sòl urbà.
Ha de satisfer les necessitats
presents i futures de la ciutat.

32. Actualment el creixement urbanístic és programat amb
Plans Urbanístics (elaborats pels Ajuntaments).
Poden ser generals, si ordenen tota l’àrea urbana
o metropolitana, o parcials, si ordenen
determinades zones.
A l'hora de
programar cal
tenir en
consideració
diversos factors:
- El preu del sòl
- Les ordenances municipals
(alçada, aspecte...)
- La previsió del transport i trànsit
- La previsió d’infraestructures
- La previsió d’equipaments
- …

33. Els plans urbanístics han de ser
flexibles i oberts, car canvien les
prioritats administratives i socials.
Per exemple, ara es recuperen els centres
històrics o es creen pols tecnològics com l'@22.
Els plans
urbanístics
divideixen
el sòl en:
- Sòl urbà (ja construït, urbanitzat).
- Sòl urbanitzable (futur sòl urbà).
- Sòl no urbanitzable (protecció ambiental,
cultural, zones de risc...).
- Sistemes generals. Pel funcionament
general del municipi (xarxa viària, zones
verdes, equipaments, serveis...).

34. MORFOLOGIA URBANA
La forma de la ciutat influeix en la seva habitabilitat i en
la demanda de recursos naturals.
Per estudiar-la considerem: - Els elements (edificis)
- La disposició dels
elements (xarxa de carrers)
- Els usos del sòl (utilització
de l’espai urbà).
La morfologia urbana és molt dificil de canviar (per això
en el traçat urbà hi ha formes geomètriques que
reflecteixen èpoques històriques pretèrites).

35. PLÀNOLS URBANS
Ens indiquen la disposició dels carrers, ordenada o
desordenada.
Els Plànols Irregulars són propis de la ciutat
preindustrial, generalment desordenada (amuntegament,
carrers irregulars, carrerons sense sortida ...).
A les ciutats del N la ciutat
medieval ara és el centre
històric.
Al S, sobretot en les ciutats
àrabs, encara hi ha una
disposició irregular en gran
part.

36. Els Plànols Regulars poden ser de diversos tipus.
L'ortogonal (en quadrícula, hipodàmic o colonial). Passà
del món hel·lenístic a Roma. Posteriorment s'utilitzà a les
colònies espanyoles. Al segle XIX (amb la RI) viví un
gran boom en les ampliacions de les ciutats medievals
(Eixample de BCN).
Els seus principals
avantatges eren la fàcil
parcel·lació, la millor
higiene i afavorir la
repressió del moviment
obrer.
Ara viu una certa crisi,
car dificulta la circulació.

37. El radiocèntric presenta
cercles concèntrics al
voltant d’un nucli central
(Moscou, París).
París
El lineal es desenvolupa al
llarg d’un eix, una via de
comunicació (ciutat lineal de
Madrid).
Madrid

38. Al llarg del segle XX, amb grans ampliacions urbanes,
moltes ciutats s'han planificat (Brasília).

39. Dos models bàsics caracteritzen l'urbanisme de la ciutat
del segle XX:
- La ciutat jardí. La idea inicial era fer habitatges
unifamiliars, amb pati i jardí
(model anglosaxó).
S'han acabat corvertint en ciutats
de baixa densitat problemàtiques.
A la pràctica són ciutats dormitori,
sovint sense serveis bàsics.

40. - La ciutat funcionalista o racionalista.
La idea inicial era fer habitatges de blocs de pisos molt alts,
alliberant terreny per a equipaments i zones verdes.
A la pràctica, hi ha molts barris que només són
concentracions de blocs de pisos (especialment els
construïts fins als 80).
Des de fa un parell de dècades es constata una certa
millora.

41. PARTS DE LA CIUTAT
Combinant els plànols, edificis i els usos del sòl, obtenim
grans unitats del paisatge urbà. És a dir, observem
diverses parts de la ciutat.
En les ciutats disperses, amb edificis monofuncionals, les
parts són molt clares.
En cavi, en les ciutats compactes, amb molts edificis
polifuncionals les parts són poc clares.
Sempre però, hi ha un cert
predomini d’una activitat,
d’un paisatge, en una zona.

42. D’alguna manera
o d’altra, trobem
a les ciutats:
- Centre
- Barris/Àrees residencials
- Àrees industrials
- Perifèria

43. LES CIUTATS DEL NORD (Europa, Amèrica del
Nord, Austràlia, Nova
Zelanda …)
El Centre pot ser històric
o de negocis (CBD).
No sempre hi ha
coincidència.

45. El centre té una sèrie de característiques:
- Accessible (cal ampliar el transport; són freqüents les
aglomeracions).
- Elevat preu del sòl (provoca verticalitat, gratacels).
- Grans diferències dia-nit (a excepció de les zones de
lleure).
- Reduïda població permanent al CBD (el sòl és car),
més a la zona històrica.
- Manca d’activitat industrial (hi predominen els serveis)

46. Sovint, els centres històrics són lloc de residència de
rendes baixes, on viu gent amb pocs recursos (els
habitatges acostumen a ser vells i trobar-se en males
condicions).
Ara bé, quan es restauren els
barris (centres històrics
rehabilitats) o es posen de moda,
es donen problemes:
“Moobing immobiliari”. Fer
fora als habitants.
Gentrificació, La població
habitual del barri és
substituïda per població amb
rendes més elevades.

47. Els Barris Residencials es troben en diverses parts de la
ciutat.
A partir del segle XX van sorgir barris perifèrics
al voltant de la ciutat, que progressivament s’han
anant incorporant.
Existeixen
dos grans
tipus:
Zones residencials.Barris dormitori

48. Zones residencials.
No hi ha problemes de
planificació o degradació.
Sorgides al s.XX com a lloc
de residència de les classes
mitjanes i altes que
abandonen els Eixamples,
cercant més qualitat de vida.
Són zones de més nivell de
renda, amb blocs de pisos
baixos i cases unifamiliars.
Es troben ben comunicats per carretera. Sovint a prop
dels centres comercials de creació recent.

49. Barris dormitori
Hi ha una mala planificació en la construcció.
Són polígons de blocs
geomètrics, uniformes,
amb una clara sensació
d'amuntegament.
Són lloc de residència de rendes baixes, amb pocs
recursos econòmics. amb baixa qualitat de materials i
poques infraestructures i serveis (en els seus orígens).

50. L'Extrarradi o Perifèria es troba format per zones
immediates a la ciutat, directament vinculades a ella.
Són ocupades per
funcions que no poden
donar-se dins la ciutat:
- Barris marginals
- Polígons industrials
- Centres comercials
- Zones residencials
de classe alta...
Cerquen espai i bones
comunicacions
També en formen
part antics pobles,
camps, vies de
comunicació … A
mesura que la ciutat
creix, l’extrarradi
s’incorpora a la ciutat

51. En les ciutats grans del N es va produir la
contraurbanització, és a dir, a la sortida de part de la
funció residencial vers zones perifèriques.
Ciutat difusa: La
ciutat creix i es fa
menys compacta
(ocupa més espai
però amb menor
densitat).
Apareixen les zones rururbanes: Zones on coincideixen
característiques de zones rurals i de zones urbanes (si
envolta una àrea metropolitana: aurèola rururbana).
En les zones
perifèriques es situen
indústries, facultats,
universitàries, hospitals,
recintes firals, hotels,
centres comercials i
d’oci...

52. Els Polígons industrials són espais a la perifèria urbana,
ben comunicats amb la ciutat.
S’hi ubiquen indústries, magatzems, grans
superfícies comercials...
Activitats que es desplacen a la
perifèria.
A l’interior urbà es degraden les
zones industrialitzades el que
provoca la seva rehabilitació.
Necessiten espai barat, bones
comunicacions...
Les zones industrials actualment estan en els polígons
industrials i en els parcs tecnològics.

53. Els polígons també s’utilitzen com a zones d’oci (exemple,
Polígon del Pla d’en Boet de Mataró).

54. LES CIUTATS DEL SUD
Les Ciutats del Sud (A. Central i del Sud, Àsia, Àfrica...)
presenten característiques semblants per la situació
social i econòmica.
Són ciutats en expansió (èxode rural, gran
creixement vegetatiu).
El creixement és desorganitzat:
- Manca planificació
- Manquen equipaments i
infraestructures
- Materials pobres
Barris
d’autoconstrucció
(favelas, ranchitos,
bidonvilles...)
Intensa segregació social i de l’espai.

55. La divisió social de l’espai urbà és molt clara. Hi ha una
gran segregació.
El centre, històric i de negocis, els barris
residencials, la perifèria... són món separats.

56. FUNCIONS URBANES
Les funcions urbanes
són les activitats que
la població realitza
cada dia.
Per això condicionen la
utilització de l'espai urbà.
Es relacionen amb un
ús del sòl específic, per
tant amb una
morfologia específica.
Per això les funcions
urbanes condicionen
els paisatges urbans.

57. Els paisatges urbans
públics són d'aparició
relativament recent.
Els paisatges urbans
privats són sobretot
àrees residencials.
Ara són molt importants
(carrers, infraestructures ...).
Existeix una gran tipologia
d’edificacions, Ara hi ha
una clara tendència
homogeneització.

58. Les funcions urbanes es relacionen amb la segregació
d’usos del sòl.
Distribució dels usos del sòl de la ciutat (residencials,
comercials, industrials, administratius...) en espais
clarament diferenciats.
Generalment però les ciutats són multifuncionals, donant-
se múltiples funcions que es relacionen entre elles.
A més tamany, més funcions. De vegades però,
destacarà una: La
ciutat és coneguda
per aquesta funció.

59. Les funcions principals són aquelles que es troben a
totes les ciutats.
Funció residencial
Relacionada amb
el secundari i terciari,
Funció econòmica
Destaca la funció comercial,
relacionada amb l'intercanvi de
productes i serveis,

60. Funció residencial: La ciutat és habitada per la
població.
Presenta una clara segregació espacial relacionada
amb els diferents nivells de renda de la població.
Centre
històric
Degradat:
Rendes baixes
Rehabilitat:
Rendes altes.
Eixamples
Perifèria
Classes mitjanes
Zones residencials:
Classes mitjanes o
altes
Barris dormitoris:
Rendes baixes
Classes mitjanes

61. A part dels intercanvis nacionals i internacionals també hi
ha comerços especialitzats, grans magatzems,
hipermercats,... per tal de proveir la regió urbana.

62. Les funcions dominants són aquelles a les quals es
dedica majoritàriament la població d’un nucli urbà, o la
funció per la qual és sobretot conegut aquell nucli urbà.
El predomini d’aquestes
funcions caracteritza l’àrea
urbana.
Cal destacar l'especialització interna:
dins dels centres es troba carrers o
barris on predomina una activitat
concreta: financera, comerç, cultural,...
Per exemple: Manhattan
(sud, financer; nord, oci i
comercial).

63. Funció industrial.
La indústria és present en la majoria de ciutats, tot i que
al N es desplaça cap a la perifèria (polígons industrials)
cercant millors comunicacions, més espai, evitar
molèsties (contaminació), complir la llei...
Algunes ciutats han fet fortuna per la seva proximitat a
un jaciment o font d’energia.
(Detroit, Tarragona)

64. Funció turística. (Salou, Marbella, Las Vegas)
(Rota, Ceuta).
Funció militar.

65. Funció cultual o religiosa. (La Meca, Roma,
Florència, Salamanca,
Oxford)
Hi ha ciutats seus de
grans institucions
culturals, que tenen un
gran patrimoni, o que són
centres religiosos.
Funció administrativa i de serveis.
(Atlanta, Madrid, Barcelona)
Les ciutats ofereixen serveis relacionats
amb la funció pública, hi ha seus de
grans empreses...

66. La funció política i administrativa es dóna habitualment a
les parts més cèntriques del nucli urbà.
Poden trobar-se en els barris antics, degradats
durant la industrialització, però recuperats amb el
sector serveis de l’era post-industrial.
També poden ser àrees de nova creació
(gratacels,...).

67. Actualment, part de la funció de serveis i comercial també
s’està traslladant a la perifèria urbana, on proliferen grans
centres comercials.

68. L’EXTENSIÓ DEL PAISATGE URBÀ EN EL MÓN
Cada cop hi ha més vida urbana al món, augmentant la
taxa d’urbanització (els països industrials tenen taxes més
elevades).
Aquest fet és degut als canvis socioeconòmics,
que fan que s'incrementin la indústria i els
serveis i disminueixi l'agricultura.
Des de mitjans del segle XIX assistim a un extraordinari
creixement urbà.
Al segle XXI el boom urbà serà la característica més
destacada. Anem vers un món urbà general, destacarà el
gran creixement del tercer món (augment poblacional i
èxode rural).

69. L'ONU calcula que fins el 2.030 el
creixement poblacional serà d’uns
2.700 milions. D'aquests, el 90% viurà
a les ciutats.
Ara més de la meitat de la
població mundial viu en
ciutats.
Destacarant el cas asiàtic i africà.
El 2050 podria
superar el 70%.

72. Europa va ser el primer continent amb una urbanització
massiva.
Actualment, la seva xarxa de ciutats és molt densa,
donant-se la rururbanització i la suburbanització
estacional (boom de les segones residències).
La franja amb més densitat de població és on hi ha més
ciutats. És l'anomenada dorsal europea.
Una zona secundària, un segon eix, va des de València a
Venècia.
S'exten pel nord d’Itàlia, nord de França,
Alemanya, Benelux i S.E. de GB.

73. Dorsal europea.
Arc Mediterrani

74. Aquesta xarxa de ciutats es troba perfectament
interconnectada.
Autopistes
Tren
Totes les grans ciutats i regions
de la UE es troben unides per
carretera.
Els trens de llarga distància i d’alta
velocitat no connecten totes les grans
ciutats i regions de la UE.
Aquest és un gran
objectiu de la UE.

75. ELS PROBLEMES URBANS
Les ciutats actualment ocupen poc més d'un 2% de la
superfície terrestre, tot i que consumeixen el 75% dels
recursos.
En un futur s'incrementarà la població urbana i el
consum de recursos.
En algunes zones el creixement serà descontrolat,
la qual cosa agreujarà encara més els problemes
per al medi i la salut humana.
Caldria millorar la gestió de
l’aigua, els residus i el transport, i
la planificació urbanística.
Hem de cercar
una
ciutat sostenible.

76. La demanda ja es va fer
el 1996 a Istambul, en la
Conferència de l’ONU
sobre assentaments
urbans (Hàbitat II).
Com sempre, els
problemes són la manca
de recursos (sobretot al
S) i la manca de voluntat
política.

77. Els problemes urbans són arreu, però normalment es
visualitzen més en els països del sud.

78. El valor del sòl
El sòl és limitat i inamovible.
Com que hi ha menys oferta
que demanda augmenta de
preu.
L'especulació
consisteix en retenir
el sòl esperant
augment del valor.
El valor del sòl és superior
al centre car hi ha menys
sòl; lluny del centre hi ha
menys sòl, per això perd
valor.
Cal considerar però, la
influència dels equipaments
i les infraestructures.

79. El transport i les infraestructures.
Les ciutats són grans concentracions humanes, per això
calen molts equipaments (escoles, hospitals …) i
infraestructures.

80. Les ciutats es troben sobretot dominades per l'automòbil
privat (dependència del cotxe).
Cada cop més amb
l’augment de la ciutat
difusa.
Les infraestructures relacionades amb el transport són
bàsiques, car cal garantir la mobilitat dels ciutadans i
l’arribada a la ciutat de tot allò que necessita.
Més distància entre el lloc
de residència i el de
treball, estudi o esbarjo
(pràcticament obliga a
utilitzar el vehicle privat).

81. A Catalunya, existeix una a mobilitat residencial molt
destacada.
Les rendes mitjanes-altes
es desplacen for a de les
zones metropolitanes,
cercant millors habitatges.
Això intensifica la
utilització del vehicle
privat.

82. Les dependència del
vehicle privat planteja
nombrosos problemes:
- Manca d’aparcament
- Contaminació
- Augment de la despesa
en infraestructures...
Caldria fomentar un transport públic més eficient (carrils
BUS) o fomentar els carrils VAO (vehicles d'alta
ocupació).
Ara bé, la ciutat difusa dificulta
la creació d’una bona xarxa de
transport públic en una àrea
urbana dispersa i de gran
extensió territorial.

83. El proveïment.
La ciutat pràcticament no produeix res d’allò que
consumeix. Per això és bàsic garantir el proveïment
d'aigua, aliments, energia…
L'administració (govern municipal)
ha de construir i mantenir la xarxa
d’infraestructures (brutal despesa
econòmica).
Totes les grans
ciutats tenen
greus dificultats
de finançament.

84. El medi ambient.
Cal mantenir la puresa de l’aire, netejar, recollir els
residus... evitar problemes de salut.
Les ciutats generen diversos problemes mediambientals:
- Contaminació (atmosfèrica, acústica ...)
- Residus urbans (clavegueres, abocadors,
depuradores...)
- Consum de recursos (des de l'aigua al
sòl)...
L'actual model de ciutat
difusa incrementa els
problemes.

85. - La contaminació.
Una de les més greus és l’atmosfèrica, provocada pel
trànsit, indústries, sistemes de calefacció i de
refrigeració.
Es crea un microclima urbà, amb una
temperatura més alta (illa de calor), fomenta
l’smog, la pluja àcida, el canvi climàtic....
Cal destacar cada cop més l’acústica.
L’ús de transports
públics són un clar
avantatge respecte
el medi ambient,
Millora de
la qualitat
urbana i
estalviem
energia.

86. - Els residus.
Les ciutats són grans
consumidores de recursos i
grans generadors de deixalles
(industrials i de llars).
S’han de
tractar els
residus sòlids i
les aigües
residuals
(depuradores).
Cada català genera
per any 575 kg. de
residus urbans.

87. És necessari la recollida
d’escombraries, i a la vegada
una interiorització per part de
la població de la recollida
selectiva de la brossa.
S’han creat plantes de
recollida selectiva.
Tot i així, encara avui,
hi ha residus que
estan situats als
afores de la ciutat i
contaminen el sòl.

88. - Els consum de recursos.
Les ciutats són grans consumidores de recursos i grans
generadors de deixalles (industrials i de llars).
Aigua, energia, sòl... Sobretot amb el model
de ciutat difusa.
El model urbà dispers és ecològicament molt costòs
(presenta un important impacte ambiental.)
És altament consumidor de sòl.
Dispara la mobilitat individual (incrementa el
consum energètic i la contaminació).
El transport públic no és rendible
(dispersió d'assentaments).

90. Manca de recursos econòmics.
És un
problema
creixent.
El funcionament d'una gran ciutat
comporta grans despeses, sempre en
augment.
La rururbanització ha comportat una
disminució d’ingressos.
Totes les grans
ciutats tenen
problemes
econòmics.

91. La vulnerabilitat.
A mesura que es fan més grans les ciutats es tornen més
vulnerables.
Resulta més fàcil
paralitzar-les:
A nivell tècnic
(errada tècnica).
A nivell polític-tècnic
(vaga).
A nivell polític
(violència terrorista).

92. Els problemes socials.
La vida urbana es caracteritza per les presses, els
desplaçaments dins i fora la ciutat, el caos circulatori, els
sorolls, la massificació en els comerços, l'allotjament en
habitatges petits, l'escassetat zones verdes...
Tot això pot
comportar aïllament,
estrès. agressivitat...
A les ciutats es pot donar
l'anomia.

93. També és cert que a les ciutats existeix menys pressió
social i més llibertat.

94. Problemes socials en les ciutats del Nord.
Decadència i pobresa urbanes,
evidenciades en el deteriorament
dels centres històrics i de
determinats barris.
Evident
segregació
social.
La població amb més renda surt
buscant altres models de vida,
Els barris es degraden, els
habitatges també
La població envelleix
Es fan nuclis
de població
amb menys
recursos...

95. La forta immigració satura els barris vells, on
també hi ha sovint elevades taxes d'atur.
Per exemple, a Catalunya:
Els barris es degraden.
Un fenomen semblant es
dóna en algunes ciutats
dormitori.

96. La pobresa urbana afecta més d’un 20% població
(sobretot dones grans, tot i que cada cop hi ha més gent
jove).
Sovint la pobresa s'acompanya amb d'altres problemes
socials (atur, drogoaddicció, sense sostre ...).
És allò que es coneix com a
Quart Món.

97. Problemes socials en les ciutats del Sud.
Destaquen els arrabals perifèrics d’autoconstrucció
(cinturons de pobresa), on hi viu entre el 30% i el 60% de
la població urbana del S.
El 70% vivendes del
S són tècnicament
il·legals.

98. Els problemes són més greus i més palpables:
Manca de serveis bàsics (aigua potable,
clavegueram, recollida de residus ...).
Congestió (la manca de planificació dóna un
creixement caòtic).
Problemes socials.
Manca d’higiene (major incidència de les malalties)
Increment del risc (s’instal·len en llocs poc
apropiats)