1. UNITAT 10.
ELS FLUXOS MIGRATORIS
IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero

2. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
Són qualsevol tipus de desplaçament de la població des del seu
lloc de residència fins a un altre de manera permanent.
Qui se’n va és
un emigrant.
Qui arriba és
un immigrant.
S'han donat molts al llarg de la història, fins al punt que configuren
l’actual situació demogràfica i social del món.
Les
causes
són
molt
diverses, tot i que destaquen
les
econòmiques,
les
naturals, les polítiques i les
sòcio-culturals (religioses).

3. L'èxode rural a Espanya es donà
amb una intensitat moderada des de
finals del segle XIX. Al segle XX
augmentà d'intensitat, tot i que es va
veure aturat per la Guerra Civil.
La seva màxima intensitat es donà
entre el 1960 i el 1975.
En general, s'emigrava des de les
zones rurals més endarrerides cap
a les zones industrials.
La modernització del
camp i de la indústria va
possibilitar aquest fet.

4. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNS
Els moviments migratoris interns són aquells que es produeixen
dins un mateix Estat.
El més important és l'èxode rural, l'abandonament massiu del
camp per tal de traslladar-se a les ciutats (emigració campciutat).
Es donà sobretot a partir de la RI, quan es dispara la
població urbana (de fet, ara ja més de la meitat de la
població mundial ja viu en ciutats).
Es produí primer
als països que
s’industrialitzaven.
Ara és un fenomen global.

5. Els moviments migratoris poden produir un important èxode
rural, disminuint l'activitat agrícola (abandonament zones de
conreu). Igualment, es pot donar un deteriorament urbà
(apareixen cinturons de misèria (barraques / residus)).

6. Les
migracions
internes afectaren
pràcticament tot el
territori espanyol.
Suposaren tant desplaçaments
interprovincials (més de 5M) com
dins
la
mateixa
província
(possiblement 5M més).
11 províncies registraren el 2001 menys habitants que l'any
1900 (Terol, Sòria, Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència,
Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca). Terol i Sòria, per
exemple, van perdre la meitat dels seus habitants.
Els
llocs
de
destinació de les
migracions internes
eren sobretot les
àrees
industrials
(Barcelona, Madrid
i País Basc).
Per
províncies,
destacaren
Barcelona,
Madrid,
València,
Biscaia i Alacant.
També
foren
importants
els
augments
poblacionals
a
Tarragona,
Guipúscoa,
Àlaba,
Girona i les Balears.

7. Mancaven habitatges i infraestructures.
L'arribada massiva
d'immigrants generà
problemes a les ciutats.
Els nouvinguts van haver-se d'adaptar a
les noves realitats econòmiques i
socials.

8. En els països rics es consideren
aquests moviments finalitzats.
En els països pobres
encara
és
un
moviment migratori
molt intens.
A Espanya, a
partir de la crisi
del petroli, 1973.
Al Tercer Món anualment, entre
20 i 30 milions de persones
emigren del camp a la ciutat, la
qual cosa genera una important
problemàtica.

9. MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS
L'actual divisió poblacional global és en part resultat de moviments
migratoris internacionals.
A partir de la RI milloren els transport i les societats es fan més
complexes ètnicament, la qual cosa pot provocar problemes
d’integració i assimilació.
Els moviments
migratoris
internacionals
actuals tenen les
següents
característiques
generals:
- Des del Tercer Món al Primer Món.
- Els principals països o zones receptores són
la UE, els EUA i Austràlia (volen controlar i
limitar l'arribada immigrants -a Espanya tenim
la Llei d’estrangeria-).
- Població entre 20 i 50 anys, sobretot homes i
amb un grau de qualificació escàs.
- Dues grans causes, econòmiques i
polítiques.

10. TIPUS DE MIGRACIONS
INTERNACIONALS
CAUSA PRINCIPAL
1. Forçades:
Desplaçaments no volguts, per supervivència
- Raons ecològiques
- Raons polítiques: refugiats, exiliats
Catàstrofes naturals: sequeres, inundacions...
Guerres civils, manca de llibertats, no respecte als
drests humans...
2. Laborals o econòmiques:
Desplaçaments vinculats al mercat laboral
- Treballadors poc qualificats
- Treballadors qualificats
Brain drain
Quadres tècnics,directius
Autònoms i inversors
Millorar les condicions de treball, salari
Millora en recursos de treball, estabilitat o salari
Estratègia d’empresa / promoció personal
Expectatives de negoci / qualitat de vida
3. Familiars
Motivacions familiars
- Reagrupament familiar
Reunificació dels membres de la família amb
l’emigrant
4. Migracions de retorn:
Nova migració amb destinació al lloc de naixement
- Retorn d’actius
- Retorn de jubilats
Manca d’adaptació, treball, estalvis suficients...
Motius familiars o residencials

11. 5.
Migracions
residencials:
- Migracions de la Tercera
Edat
6.
Migracions
per
formació:
-Estudiants
Relacionades amb la qualitat de
vida, salut...
Cerca de llocs càlids, tranquils...
sunbelt
Formació i especialització
7. Altres:
- Cooperants,
missioners...
voluntaris, Motivacions
solidaritat...
personals,

12. CONSEQÜÈNCIES
DELS
MOVIMENTS
MIGRATORIS INTERNACIONALS
Per al país d'origen.
Significa que hi haurà menys població (en algunes
zones pot donar-se el problema del despoblament) i
pujarà l'edat mitjana.
En general, disminueix la pressió social (la zona
receptora rep recursos (divises) i disminueix la taxa
d'atur).
També es perd mà d'obra (generalment jove, de
vegades formada).

13. Per al país de destinació.
Significa que
rejoveneix.
augmenta
la
població,
que
es
S'incrementa la mà d’obra, tot i que de vegades
també aumenta el mercat negre.
Per a la persona emigrant.
Significa un important canvi, que implicarà adaptar-se
a una nova manera de viure.
Tot i que les migracions fomenten l'intercanvi cultural,
poden donar-se xenofòbia i racisme

14. LES MIGRACIONS INTERNACIONALS A
ESPANYA
Tradicionalment Espanya ha estat un país d’emigració.
Al llarg del s.XIX i fins mitjans del s.XX es donaren
importants emigracions exteriors (destaquen les
transoceàniques).
Les motivacions van ser:
Polítiques (exilis al llarg del segle XIX i,
sobretot, després de la guerra civil, en direcció
a Europa i Amèrica).
Econòmiques (cap a Algèria i Amèrica Llatina,
per tal de “fer les Amèriques”).

15. A
partir
dels
50's
Amèrica Llatina com a
destinació anà perdent
força.

16. A partir dels 50's es donen
moviments migratoris nordsud a Europa.
Itàlia, Espanya, Grècia,
Portugal..., proporcionaven
mà d'obra a l'Europa rica.
Entre els anys 60’s i fins el
1975, es produí una nova
onada migratòria amb
Espanya com a origen.

17. El camp espanyol es mecanitzava, generant-se excedents de mà
d'obra.
L'Europa del Pla Marshall es refeia, i la creació de la CEE
impulsava l'economia.
Es necessitava
mà d'obra.

18. Les motivacions eren principalment econòmiques (estalviar i
enviar divises).
Procedents sobretot d'Andalusia, Galícia, Extremadura i
Castella-Lleó, els emigrants es dirigien a l'Europa rica (Suïssa,
Alemanya, França, GB, Bèlgica ...).
Sobretot
eren
homes
joves que desenvolupaven
feines poc qualificades,
dures i mal pagades
(agricultura, construcció,
indústria i mineria).

19. L'emigració a Europa suposarà per a Espanya una disminució de
la pressió demogràfica i social que suposaven moltes persones
joves sense feina.
Igualment, els emigrants enviaven diners a casa seva (Espanya
ingressava divises).
Hi van prendre part uns 2,6 M. A partir 1973, tornaren
aproximadament la meitat.

20. A partir dels 80’s, i sobretot als
90’s, es produeix un gran canvi.
Els
immigrants
passaren a ser més del
12% de la població
espanyola.
Augmenta la població
(saldo migratori positiu)
Espanya comença a
rebre immigrants.
La
substancial
millora
econòmica espanyola influí
en aquesta nova onada
(destaca
període
20002008).
La darrera crisi però, ha aturat
clarament l'arribada d'immigrants.
Disminueix la població
(saldo migratori negatiu).
Molts immigrants
marxen.
Molts espanyols
(joves) emigren.

21. La UE i l'Estat espanyol volen regular l'entrada d'immigrants,
que troben limitacions per accedir al país i obtenir el permís de
residència i treball.
Per això alguns entren de manera
clandestina (sense papers).
- Els que obtenen la nacionalitat, i són
considerats espanyols de ple dret.
Legalment, els
immigrants es
classifiquen en
tres grups:
- Els que obtenen permís de residència i
mantenen la nacionalitat d’origen (amb
permís de treball, residents estrangers,
estudiants, refugiats...).
- Els immigrants il·legals,
existeixen jurídicament
que
no

22. A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic va
convertir Espanya d'un país d'emigrants en un país
d'immigrants.
- Persones jubilades procedents d'Europa
central i del nord.
Aquesta
immigració es
pot agrupar en
quatre grans
conjunts:
- Directius d'empreses multinacionals,
treballadors d'alt nivell professional,
persones del món artístic i de la cultura,
procedents majoritàriament de la resta de
la UE.
- Refugiats polítics.
- Emigrants de països pobres.

23. Els emigrants procedents de països pobres són el grup més
nombrós.
Procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'est
d'Europa.
L'objectiu és trobar feina i millorar les condicions
de vida.
La major part d'aquest immigrants tenen entre 16 i
44 anys.
Practiquen el reagrupament familiar.

24. Des de l'any 2000 al 2008, Espanya va ser el país del món
que més immigrants va rebre, després dels EUA.
Els immigrants representaven el 2008 més de 5,22 milions de
persones, més de l'11% de la població total.
Actualment, l'INE calcula que a Espanya hi resideixen uns
5730600 immigrants, que representen el 12,15 % dels
47150000 habitants de l'Estat.
Amb tot, l'INE estima que en el darrer any el nombre
d'immigrants s'ha reduït en un 0,3%.
El gruix de la població immigrada (63%) té entre 16 i 44 anys.

25. La immigració
comporta un
augment
poblacional.
Arriba població
Augmenta la natalitat.

26. Per nacionalitats, actualment hi ha un predomini de persones
procedents de Romania, Marroc, Equador, Regne Unit i
Colòmbia.
Dins la UE hi ha lliure circulació de persones,
(Romania, Regne Unit).
Proximitat geogràfica (Marroc).
Vincles històrics i culturals (Equador i Colòmbia).

28. Segons l'INE, només l'1,1% dels immigrants residents a Espanya
entraren de manera clandestina.
Aquests immigrants il·legals provenen
sobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfrica
sudsahariana.
Intenten accedir per Ceuta, Melilla,
Canàries o creuant l'estret de
Gibraltar.

29. El 2008 la UE aprovà el Pacte Europeu de la Immigració.
Immigració legal i ordenada.
Regulació del dret d'asil a la UE.
Control de fronteres, regulació de l'accés i la
permanència d'estrangers en territori comunitari...
Expulsió il·legals
Per tal de retornar immigrants hi ha
d'haver països disposats a rebre'ls,
per això són imprescindibles els
acords polítics.

30. El debat sobre la
immigració a Espanya
Espanya necessita immigrants?.
La majoria dels estudis creuen que és positiva econòmicament,
demogràfica i cultural.
S’ha acabat
l’onada massiva,
però tot I això la
immigració
continuarà.
Reagrupament familiar (residents legals
estrangers amb un any de permanència al
territori i autorització per residir-hi un any
més, com a mínim).
Dret d'asil està reconegut per els que
pateixen persecució en el seu país d'origen.

31. La immigració a Catalunya
La població catalana nascuda a la resta d'Espanya representa
prop del 22% del total.
En els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat autònoma
que ha rebut més immigrants, prop del 15% de la població
total.
Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tal
d'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveis
sanitaris, escolars, vivendes...).
Segons l'Idescat, el 2012 hi havia a Catalunya 1.186.779
estrangers amb permís de residència,la qual cosa suposava
més del 15,5% dels habitants de Catalunya.

32. Any
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Total
181590
257320
382020
543008
642846
798904
913757
972507
1103790
1189279
1198538
1185852
1186779
%
2,90%
4,05%
5,87%
8,10%
9,44%
11,42%
12,81%
13,49%
14,99%
15,91%
15,95%
15,73%
15,68%
Evolució
del
nombre
total
d’immigrants i percentatge sobre el
total de la població catalana (20002012).
Elaboració pròpia a partir de les
dades de l’Idescat.

33. Evolució del nombre total d’immigrants i percentatge sobre el
total de la població catalana (2000-2012).
118 58 52
118 9 2 79
119 8 53 8
118 6 779
110 3 79 0
9 72 50 7
9 13 757
79 8 9 0 4
642846
54 3 0 0 8
382020
2 573 2 0
18 159 0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.
2010
2011
2012

34. La immigració més destacada el 2012 és
la procedent del Marroc (20,16%),
Romania (8,93%), Equador (5,01%),
Bolívia (4,23%) i Xina (4,23%).
Constatem un gran augment de xinesos
(4,23%) i Pakistanesos (4%)
La immigració procedent de la UE cada
cop té més importància: Romania
(8,93%), Itàlia (4,14%), França (2,85%),
Alemanya (1,91%) i Regne Unit (1,76%).
Cal diferenciar entre els procedents de països menys
desenvolupats (Romania) que cerquen feina i els procedents dels
més rics (Alemanya, GB...) que acostumen a tenir més nivell de
formació i especialització o a ser jubilats.).

35. Entre els immigrants de Catalunya la mitjana d'edats és
d'uns 30 anys. Domina la població masculina madura-jove,
destacant el grup d'edat entre els 25 i els 34 anys.
Això comporta un paper rejovenidor de la
piràmide d'edats catalana.
Segons la procedència, hi ha més immigració masculina
(61% de la marroquina) o femenina (53% de l'equatoriana o
57% de la boliviana). Això és degut a raons culturals.
La qualificació professional acostuma a ser baixa. Malgrat
tot, cada cop augmenta més el nombre de dones i de
persones amb estudis secundaris i universitaris.

36. La població estrangera troba feina sobretot en la restauració,
hostaleria, servei domèstic i d'atenció a la gent gran, activitats
agrícoles i construcció.
Sovint es tracta de feines amb un nivell de qualificació
escàs, i per tant mal remunerades.
Els immigrants més preparats, a la llarga, poden
ocupar feines més qualificades.
La crisi econòmica ha afectat de manera especial la població
estrangera, disparant-se l'atur en aquest col·lectiu.
La taxa es situava el 2013 en aproximadament el
37% (un 12% superior a l’espanyola).

37. La
immigració
estrangera
és
important sobretot a les grans ciutats
(sobretot a l'àrea metropolitana de
BCN),
concentrant-se
en
les
comarques
amb
més
activitat
econòmica, (franja litoral, algunes
zones pirinenques).
En les comarques amb un sector
primari important també hi ha una
gran presència de mà d'obra
immigrant (comarques d'interior).
La província amb més immigrants és Barcelona. La que té el
percentatge més alt de població estrangera sobre el total és
Girona.
S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la
mateixa procedència es concentren en determinats llocs.