1. UNITAT X.
L’ESTRUCTURA DE LA
POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES
DEMOGRÀFIQUES (II)

2. LA POBLACIÓ MUNDIAL:
SITUACIÓ ACTUAL I PROJECCIÓ DE FUTUR
Les projeccions demogràfiques són càlculs que partint de l'estudi
de les tendències de la població intenten deduir quina serà la
seva evolució en un futur proper.
Cada cop tenen més demanda, donada la seva utilitat
econòmica, social, política...
Ara bé, presenten alguns problemes. Així, són poc fiables a llarg
termini (a partir 10 ó 15 anys); no poden predir canvis polítics,
culturals o sociològics; i sempre impliquen cert grau
d’especulació (més, a nivell mundial).
Les NU i el BM realitzen projeccions demogràfiques a nivell
mundial. En un procés de revisió contínua, actualitzen les
projeccions cada dos anys. Per això tenen una raonable
capacitat predictiva

3. Com s'elaboren les prediccions?.
Primer, s'incorpora la informació demogràfica més recent, en
relació a la natalitat, mortalitat i esperança de vida.
Segon, es revisa el passat demogràfic.
Tercer, es rectifiquen les hipòtesis amb les noves dades.
Quart, es fan nous càlculs de projecció, considerant la hipotètica
evolució de la fecunditat, mortalitat i les migracions
internacionals.
Rellotge població del món http://www.census.gov/main/www/popcld.html
Piràmides de població del món: http://www.census.gov/ipc/www/idbpyr.html

4. Què prediuen les NU?
a) Durant uns 25 anys assistirem a un ràpid creixement de la
població mundial, ja que molts països són demogràficament
joves.
Després, es donarà una desacceleració, un creixement més lent.
Aquest canvi serà degut a que s’anirà reduint la fecunditat (hi ha
una clara tendència global a la reducció de la taxa de fertilitat).
Seguint això, es fa una revisió a la baixa de les previsions de
creixement. Amb tot entre el 2050-2100 la població mundial
s'estima entre 10.500 i 11.000 milions.

5. b) El creixement es donarà sobretot en els països del S, sobretot a
Àfrica. En alguns països, les taxes seran històriques.
c) Es produirà una pèrdua d’importància demogràfica dels països
rics, car no es preveu una recuperació important de la fecunditat.
d) Es donaran grans canvis en la distribució de la població
mundial, car augmentaran els corrents migratoris.
e) Es donarà un augment global de l’esperança de vida.
L’envelliment però, serà més evident als països rics.

6. Ara al món hi ha dues situacions demogràfiques oposades. Els
països occidents (rics), es troben en el NRD, mentre que la resta
del món es troba en algun moment de la TD.
A Europa la TD es donà durant dos segles, i la població va tenir
temps per créixer i estabilitzar-se.
De fet, a la UE preocupen les baixes taxes de fecunditat, per això
s'intenta incentiva la natalitat. Aquestes polítiques natalistes es
basen en incentius econòmics i, sobretot, en la conciliació de la
vida familiar i laboral.

7. Al Tercer Món, la TD s'està donant de manera accelerada. Hi ha
molta població, i això incrementa el subdesenvolupament. Haurien
de controlar el creixement econòmic. Hi ha una correlació inversa
entre ISF i IDH/nivell de desenvolupament econòmic.
No totes les situacions al Tercer Món són iguals.
A Àsia hi ha transicions molt ràpides, car s’han donat polítiques
antinatalistes, sobretot a Xina. Així, la Xina el 1972 tenia un ISF de
4,2 fills, mentre que ara s'ha imposat la política del fill únic. El Japó,
el segle XIX teni un ISF 5 fills per dona, mentre que ara és de 2 fills.

8. Amb tot, Àsia continua sent el continent més poblat de la terra,
car hi ha transicions molt lentes. Per exemple, l'Índia tenia una
esperança de vida el 1901 de 23 anys, mentre que el 1992 era de
60 anys i la fecunditat de 4,1 fills. Per això, el 2050 serà el país
més poblat del món.
A Àfrica i parts de Centreamèrica es dóna un creixement brutal,
que pot arribar a triplicar població en una generació.
En resum, el Tercer Món viu i viurà un boom demogràfic. Es
preveu així un gran augment poblacional a nivell global, que
situaria la població mundial el 2050 al voltant dels 11.000 milions
de persones.

9. Al llarg de la història la població mundial ha crescut de forma
molt irregular:
Paleolític 6 milions
Neolític 10 milions
Imperi Romà 150 milions
Segle XVI 500 milions
1.900 1.600 milions
1.960 3.000 milions
2.000 6.500 milions
La norma és un creixement demogràfic baix, al voltant del 0,5%
anual o menys. Les causes eren les grans mortaldats
catastròfiques o els mecanismes socials de regulació poblacional.
Només de vegades, en determinades circumstàncies, es donaren
ràpids creixements.

10. Ara vivim un gran creixement demogràfic. És mi fet extraordinari,
una excepció a la norma. Tot i això, ha provocat reaccions
alarmistes, car genera més pressió sobre els recursos i el medi
ambient. Així cal preguntar-se si pot la terra aguantar el
creixement poblacional?, és compatible el creixement demogràfic
amb l'econòmic?, es donaran migracions massives vers el N?..
És a dir, és possible així un creixement sostenible?.
Població mundial el 1998 Població mundial (estimada) el 2050

11. La preocupació s’inicià ja al segle XIX amb Malthus. Als anys 60
del segle XX els neomalthusians, novament posen de moda visió
alarmista. Cal destacar la publicació, el 1972, per part del Club de
Roma de l'estudi Els límits del creixement. Aquesta alerta sobre
els perills del creixement poblacional.

12. Els poblacionistes tenen una visió contraposada. Creuen que la
ciència satisfarà les demandes. El veritable problema és
repartir la tecnologia.
Actualment, es planteja una solució mixta. Es parla del
creixement i desenvolupament autosostenible. Per respectar el
medi i els recursos, cal un control lliure i eficaç de la natalitat.
De moment, es plantegen esforços per controlar l’augment
poblacional, estabilitzant la població. Amb tot, ara ja no genera
tanta alarma.
Tot i això, es plantegen diverses qüestions, com el tema de la
sobreexplotació dels recursos, o de l'alimentació de més de
3500 milions de nous habitants del planeta.

13. Un cop superada la visió pessimista sobre el creixement
poblacional, ara parlem de la qüestió de l'envelliment.
Assistim a un canvi en la piràmide d'edats. La població viu més
temps i té menys descendència, la qual cosa comporta un
envelliment poblacional. Existeix un clara relació entre nivell de
desenvolupament i nivell d'envelliment.
Ara a Occient hi ha un gran volum de població a la zona intermitja
de la piràmide. Són els fills del baby boom dels 60’s, que es
jubilaran en 20 o 30 anys. Aquest fet es donarà simultàniament a
una pèrdua d'efectius en la base de la piràmide (baby crash).
Aquests canvis asseguren problemes futurs. Per primera vegada
en la hª de la humanitat hi haurà més adults i ancians que joves o
nens. Parlarem aleshores del despoblament d'algunes zones, de
manca de mà d'obra, de problemes per mantenir l'Estat del
Benestar?...

15. Alguns parlen de l’arribada de la segona transició, que tindrà
greus efectes sobre la societat i l’economia. Per exemple, es
qüestiona l’Estat del Benestar, car augmentarà molt la despesa
pública per atendre a aquest contingent poblacional.
Concretament es veurà molt afectat:
El sistema de jubilacions. El nº de persones en edat de treball i
cotitzar baixarà, mentre que augmentaran les classes passives.
Per això caldrà redefinir-lo (augmentar l'edat de jubilació?
alternativa de les migracions internacionals?...)
El sistema sanitari. S’utilitzarà més, hi haurà més
hospitalitzacions, es donaran intervencions més cares (en general
atendre a un ancià és més car).
El sistema d’atenció social. Hi haurà més persones d’edat soles
(la família ja no les atendrà).

16. El sistema laboral. És cert que poden mancar treballadors en
alguns camps, però també pot estimular alguns camps econòmics,
com els dels professionals per atendre 3ª edat.
La qüestió clau és si és un fenomen típicament occidental o només
Occident és el primer en mostrar un fenomen global.

17. Les NU constaten:
En primer lloc, una reducció global de la taxa de natalitat i
fecunditat, també a zones com Àfrica negra. Per això les
previsions del creixement s'han revisat a la baixa (el Tercer Món,
als anys 60’s tenia una fecunditat de 6,1, mentre que als 90’s ja
s'havia reduït a 4,1 fills). Aquest canvi es relaciona amb l'augment
del nivell d’instrucció, l'augment treball femení extrafamiliar, el
retard en l’edat del matrimoni i, en definitiva, a l'augment del
control de la natalitat.
En segon lloc, un augment global de l’esperança de vida. L'OMS
parla que la previsió per al 2.010, a nivell global, és d'una e.vida al
voltant dels 70 anys en 61 països (3.000 milions d'habitants). En
aquests països, la fecunditat es trobarà just al nivell de reemplaç o
per sota.
L'edat mitjana mundial passarà dels 22,5 anys del 1.900, als 38
anys del 2.050.

18. El 2.002, a Madrid, es celebrà l'Assemblea Mundial de l’ONU
sobre l’Envelliment. El 2.050, mentre Nigèria tindrà una mitjana
d’edat de 20 anys, a Espanya serà de 55.
Als països rics és un fenomen més evident i més ràpid. De
vegades es parla de la immigració com una possible solució. Ara
bé, políticament i social no s’accepta, i demogràficament, caldria
augmentar i mantenir el fluxe. D'altra banda, la immigració no és
la solució per a un fenomen global, car simplement redistribueix
la població.