SlideShare a Scribd company logo
1 of 7
TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 
1
TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 
L’ATENCIÓ PRIMERENCA DEL LENGUATGE ORAL I LA CONSCIÈNCIA 
FONOLÒGICA:UN REQUISIT PREVI A L’APRENENTATGE LECTO-ESCRIPTOR 
1.-Introducció 
El llenguatge ocupa un lloc tan destacat en les relacions humanes , que els docents, en general, i els 
professionals d’Educació Infantil i primer cicle de Primària, en particular, estan obligats a donar una 
especial atenció tant en els processos d’adquisició i desenvolupament del mateix com a les possibles 
pertorbacions que es puguin presentar. Son suficientment coneguts els estadis pels quals, en general, 
es desenvolupa el llenguatge infantil. Però aquestes adquisicions en la infància no es produeixen de 
forma lineal i uniforme , sinó que poden aparèixer variables que dificulten aquests processos ,i en 
conseqüència perjudiquen el desenvolupament global de les capacitats del nin. Es llavors quan l’Atenció/ 
Estimulació Primerenca té el màxim interès i es converteix en una tècnica no ja necessària, sinó 
absolutament imprescindible. 
L’expressió oral és, tal vegada, un dels aspectes més importants i a la vegada més descuidats de 
l’ Escola Infantil i Primària, essent entès -el desenvolupament del llenguatge- como un procés de 
maduració natural que no mereix consideracions especials durant els primers anys de la infància. 
Cal recordar que l’aprenentatge de la llengua materna juntament amb un bon desenvolupament 
psicomotriu, són les dues adquisicions més importants que els petits aconsegueixen en els primers anys 
de vida. A partir d’aquestes son possibles les primeres interaccions nin-medi i l’establiment de bases 
sòlides que permeten nous i mes complexes aprenentatges. 
L’ensenyança del llenguatge oral requereix, en les diferents fases, un conjunt d’ actuacions 
intencionades i sistematitzades pels educadors encarregats de dissenyar i guiar el procés. 
Aprendre a Llegir i ecriure forma part de l'aprenentatge global de la llengua. Aquest aprenentatge es 
realitza en bona part en el marc escolar, sobre tot en allò que a lengua escrita es refereix, ja que 
l'adquisició de la competència lingüística¨ té un marc molt més ampli, i s'ha d'entendre com un camí 
cap a la construcció de la competència lingüistica de l'indiividu. Aquesta competència lingüística 
significa dotar l' alumne dels instruments necessaris per ser capaç de realitzar el seu procés de 
desenvolupament personal, prendre consciència de les accions que realitza i les finalitats d'aquestes 
accions, utilitzar de forma socialment acceptada la llengua i tenir consciència d'allò que sap i d'allò 
que es vol aprendre 
2
TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 
2. Necessitat d'un taller d'expressió oral i escrita a l'escola 
Des de l'escola i concretament des del departament d'Atenció a la diversitat proposam un projecte 
dirigit al nostres alumnes des del 1r cicle d'educació infantil fins al tercer cicle de primària. Es tracta 
d'un pla en el que es desitja oferir un recurs valuós per aplicar-ho a una realitat necessari. 
Oferim un Taller, amb la finalitat de que aquest sigui un element dinamitzador del llenguatges i de les 
capacitats cognitives dels nins/es, aportant els elements necessaris per l'estimulació del seu 
desenvolupament, així com per la prevenció i intervenció de possibles alteracions lingüístiques. 
Aquest taller està programat, desenvolupat i avaluat per les tutores i tutor, conjuntament amb les 
mestres especialistes en audició i llenguatge i Pedagogia terapèutica.L’execució conjunta de les 
activitats possibilitarà: 
· Atenció individualitzada 
· Contar amb un observador dins l’aula per a l’avaluació del programa d’intervenció 
· Adequar les activitats del taller a la programació general de la classe 
· Realitzar activitats col·lectives i en petits grups alhora 
· Conèixer per part dels professors/es una sèrie de tècniques i una dinàmica de treball 
· Incidir per part dels tutors/es en algunes activitats específiques fora de l’horari del Taller i 
afavorir la generalització de conductes lingüístiques implantades i desenvolupades 
Nivells 
1r Cicle d'educació infantil ...Taller del desenvolupament del llenguatge oral( Desenvolupament 
prelingüístic) 
2n Cicle d'educació infantil......... Taller de llenguatge oral i consciencia fonològica I 
1r Cicle de Primària..........................Taller de llenguatge oral i consciencia fonològica II 
2n Cicle de Primària.........................Taller de llenguatges: competències en la lectura i l'escriptura I 
3r Cicle de Primària................ .......Taller de llenguatges: competències en la lectura i l'escriptura II 
L’objectiu és: perseguir el desenvolupament integrat de totes les habilitats comunicatives 
3
TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 
3.- La naturalesa i la importància de la consciència fonològica 
Abans de que els nens puguin donar algun sentit al principi alfabètic, ja poden comprendre que aquests 
sons que es poden representar amb les grafies són els mateixos sons de la parla. Per alguns de 
nosaltres que ja sabem com llegir i escriure, aquesta conclusió sembla molt bàsica, quasi transparent. 
Malgrat això, diferents investigacions senyalen que la noció de que el llenguatge parlat consta de la 
seqüència d’aquests petits sons, no es dóna de forma natural ni fàcil en el desenvolupament de les 
persones. 
Les petites unitats de la parla que corresponen a les lletres de l’alfabet en el sistema escrit és el que 
s’anomena fonemes. Per això, la consciència de que el llenguatge es composa d’aquests petits sons es 
denomina consciència 
fonològica. 
Les investigacions senyalen que, sense un suport instruccional directe, aproximadament el 25% dels 
alumnes de primer de Cicle no tenen consciència fonològica. A més a més, aquest nens evidencien 
serioses dificultats en l’aprenentatge de la lectura i de la escriptura 
(ADAMS, 1990). 
Perquè és tan difícil la consciència fonològica? El problema, en gran mesura, es deu a que les persones 
no presten atenció als sons dels fonemes mentre parlen o escolten. En canvi, processen els fonemes de 
forma automàtica, 
dirigint la seva atenció activa al sentit i a l’entonació de les produccions globals. 
El repte, per tant, es trobar camins perquè els nens notin els fonemes i descobreixin la seva existència 
i possibilitat de separar-los. Afortunadament, algunes de les activitats que impliquen rimes, ritmes, 
escoltar, jugar amb els 
sons i que entusiasmen els petits de l’etapa Infantil i primer cicle de primària són ideals per aconseguir 
aquest propòsit. De fet, si ens ho plantegem, totes aquestes activitats poden ser utilitzades de forma 
efectiva per ajudar els nens a desenvolupar la consciència fonològica. 
El propòsit d’aquest taller és facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la 
consciència fonològica a la Etapa Infantil i Cicle Inicial. 
Es basa en un programa original desenvolupat i validat per LUNDBERG, FROST I PETERSEN (1988) a 
Suècia i Dinamarca. Després de ser testat i adaptat a les aules d’EEUU, Les autores ADAMS, 
FORMAN,LUNDBERG I BEELER han demostrat que els nens de l’Etapa Infantil i primer cicle de 
primària que han seguit aquest programa poden desenvolupar les habilitats per analitzar paraules en 
sons de forma significativament millor que els nens de que no han seguit el programa. Aquesta habilitat 
per analitzar les paraules en sons és exactament l’habilitat que garanteix l’èxit en la lectura en el 
primer cicle de primària. 
4
TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 
4.- Continguts bàsics del llenguatge oral. 
El llenguatge, necessita ésser atès en la seva globalitat, si volem que compleixi amb el seu principal 
objectiu: servir de mitjà o instrument de comunicació. No obstant, qüestions d’ordre aconsellen oferir 
la nostra proposta segons la diversitat d’aspectes a treballar sense que s’hagi d’entendre com un 
plantejament fraccionat del mateix, (Taula n°- 2). 
Expressio oral 
- Components prelingüístics: 
· Audició. 
· Respiració. 
· Motricitat bucolabial i lingual. 
- Components del sistema lingüístic: 
· Fonologia/fonètica: 
- Organització del sistema de sons. 
- Capacitat articulatòria. 
- Adquisició del sistema fonològic. 
· Morfologia: 
- Classes de sintagmes. 
- Inflexions morfològiques. 
· Sintaxis: 
- Estructura interna dels enunciats. 
- Relacions semántic-sintáctiques. 
· Semàntica: 
- Lèxic, vocabulari. 
- Significat de la frase. 
· Pragmàtica: 
- Funciones del llenguatge. 
- Competència conversacional. 
Elements auxiliars del llenguatge oral: 
- Gestos. 
- Postures. 
- Moviments corporals. 
Taula n° 2. Continguts del llenguatge oral. 
5
TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 
5.- Objectius i Continguts del Taller 
En base als continguts bàsics del llenguatge oral recollits en la Taula nº2, podem articular el Taller en 
base als punts organitzadors següents: 
1r Nivell 
- Desenvolupament prelingüístic. 
- Desenvolupament fonètic. 
- Desenvolupament dels components auxiliars del llenguatge. 
2n nivell 
- Desenvolupament morfosintàctic. 
- Desenvolupament semàntic. 
3r nivell 
- Desenvolupament pragmàtic. 
Ens ocuparem necessariament de la parla i la comunicació. El llenguatge que pretenem ensenyar ha de 
respectar un doble principi: 
a) Significativitat: S’adaptarà a les necessitats i experiències de cada infant 
b) Funcionalitat: Li ha de servir per poder comunicar-se amb els membres mes propers del seu entorn. 
Concretament els tallers de segon cicle d'educació infantil i primer cicle de primària estan 
encaminats a desnvolupar la consciència lingüistica i en particular la consciència fonològica de 
cara a que aquets coneixaments els prepari o els ajudi a cosolidar la lectura i escriptura 
.Les actividades programades estan seqüenciades per ordre de dificutat i complexitat:Cada 
capítol està destinat a desenvolupar una dimensió concreta de la consciència lingüística i 
cadascun està destinat a fonamentar el treball del següent. 
1. Jocs d’escoltar. Per entrenar, en els nens, les habilitats d’escolta selectiva dels 
sons. 
2. Rimar. Utilitzar la rima per introduir els nens en els sons de les paraules. 
3. Paraules i frases. Per desenvolupar la consciència en els nens de que el 
llenguatge està format per cadenes de paraules. 
4. Consciència de sil.laba. Per desenvolupar l’habilitat d’analitzar paraules en 
síl·labes separades i desenvolupar l’habilitat de sintetitzar paraules a partir de 
trossos de síl·labes separades. 
5. Sons inicial i final. Per ensenyar als nens que les paraules consten de fonemes i 
per introduir-los en com sonen i se senten els fonemes de forma aïllada quan 
parlem. 
6. Fonemes. Per desenvolupar l’habilitat per analitzar paraules en una seqüència de 
fonemes separats i desenvolupar l’habilitat de sintetitzar paraules a partir de la 
seqüència de fonemes separats. 
7. Introducció a les lletres i a lletrejar. Per introduir la relació entre lletres – 
grafies- i sons de la parla. 
8. Avaluació de la consciència fonològica. Per avaluar el nivell general de 
consciència fonològica en els nens. 
6
TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 
6. Conclusió 
El nivell de desenvolupament no depèn només de la dotació genètica de cada un , sinó també de la 
influència de les relacions que s’estableixen amb l’entorn. Son fonamentals les primeres experiències de 
la vida dels nostres fills, l’absència d’un ambient estimulant en les primeres edats genera un 
estancament en el desenvolupament a més d’un empobriment progressiu dels canals sensorials que 
connecten el subjecte amb el seu entorn. Si aquestes experiències prèvies no se donen poden provocar 
dèficits irreversibles en el desenvolupament general de l’Infant. 
La forma en que sigui atès el llenguatge del nin en els seus primers anys de vida i la manera peculiar de 
parlar de cada un d’ells ens donaran la informació bàsica necessària per planificar processos 
d’intervenció encaminats a prevenir, estimular i/o compensar possibles dèficits lingüístics 
Cada nin porta un bagatge genètic que fa que es pugui entendre que un mateix entorn pot donar 
desenvolupament individuals diversos i per tant , peculiaritats personals de cada subjecte. Això no 
anul·la, la necessitat que els educadors tenim de propiciar ambients rics amb estímuls, que facilitin una 
organització fonètica/semàntica/morfològica/sintàctica adient i que assegurin la suficient competència 
comunicativa a nivell pragmàtic. 
L’autonomia personal i social dependrà, en gran mesura, del domini de la seva pròpia llengua. Aquesta 
competència lingüística afavorirà les relacions del nin amb el seu entorn i li permetrà la construcció de 
nous i més rics aprenentatges, de tal manera que l’aprenentatge de la llengua ha d’ocupar un lloc 
preferent en el conjunt d’activitats planificades per els docents. 
Es tracta de preparar al nin per la forma més natural d’intercomunicació (la conversació), tenint 
present en tot moment que conversar no és donar resposta verbal a l’interrogatori d’un adult, ni la suma 
de monòlegs sense intercanvi comunicatiu L’adult dona un model lingüístic oferint al nin models simples, 
abundants i repetits en el temps. Cal mantenir una pronuncia clara, una entonació adient i distinció de tò 
i volum just. Tot això acompanyat de gestos, expressions corporals que reforcin el significat del 
missatge i que puguin percebre els nins. 
7

More Related Content

What's hot

Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5Anna Roda
 
Presentació2
Presentació2Presentació2
Presentació2Anna Roda
 
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüísticsAvaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüísticsDoc House
 
Dificultats Específiques d'Aprenentatge
Dificultats Específiques d'AprenentatgeDificultats Específiques d'Aprenentatge
Dificultats Específiques d'AprenentatgeMarina Palmer
 
Estrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuEstrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuesther_montesinos
 
Dificultats en l'ensenyament-aprenetatge del valencià
Dificultats en l'ensenyament-aprenetatge del valenciàDificultats en l'ensenyament-aprenetatge del valencià
Dificultats en l'ensenyament-aprenetatge del valenciàesther_montesinos
 
Proposta didàctica _ competència comunicativa oral
Proposta didàctica _ competència comunicativa oralProposta didàctica _ competència comunicativa oral
Proposta didàctica _ competència comunicativa oralplanificacio
 
4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocaments4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocamentstinoserracompany
 
3. Ladquisició De La Segona Llengua
3. Ladquisició  De La Segona Llengua3. Ladquisició  De La Segona Llengua
3. Ladquisició De La Segona Llenguatinoserracompany
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2mjvercher
 
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infantsCom afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infantsTrina Sànchez
 
Lletres Colors Present Pòwer
Lletres Colors Present PòwerLletres Colors Present Pòwer
Lletres Colors Present PòwerAlpha-Diallo
 
Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04lauraciv
 
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llenguaLes organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengualauraciv
 

What's hot (19)

Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
 
Presentació2
Presentació2Presentació2
Presentació2
 
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüísticsAvaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
 
Dificultats Específiques d'Aprenentatge
Dificultats Específiques d'AprenentatgeDificultats Específiques d'Aprenentatge
Dificultats Específiques d'Aprenentatge
 
Estrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuEstrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiu
 
Dificultats en l'ensenyament-aprenetatge del valencià
Dificultats en l'ensenyament-aprenetatge del valenciàDificultats en l'ensenyament-aprenetatge del valencià
Dificultats en l'ensenyament-aprenetatge del valencià
 
U.d. sant jordi
U.d. sant jordiU.d. sant jordi
U.d. sant jordi
 
Proposta didàctica _ competència comunicativa oral
Proposta didàctica _ competència comunicativa oralProposta didàctica _ competència comunicativa oral
Proposta didàctica _ competència comunicativa oral
 
4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocaments4.Teories, MèTodes I Enfocaments
4.Teories, MèTodes I Enfocaments
 
3. Ladquisició De La Segona Llengua
3. Ladquisició  De La Segona Llengua3. Ladquisició  De La Segona Llengua
3. Ladquisició De La Segona Llengua
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
Reflexió sobre l'enfocament per tasques
Reflexió sobre l'enfocament per tasquesReflexió sobre l'enfocament per tasques
Reflexió sobre l'enfocament per tasques
 
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infantsCom afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
 
Lletres Colors Present Pòwer
Lletres Colors Present PòwerLletres Colors Present Pòwer
Lletres Colors Present Pòwer
 
Ensenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oralEnsenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oral
 
L'aprenentatge d'una segona llengua
L'aprenentatge d'una segona llenguaL'aprenentatge d'una segona llengua
L'aprenentatge d'una segona llengua
 
Les competencies-basiques-1
Les competencies-basiques-1Les competencies-basiques-1
Les competencies-basiques-1
 
Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04
 
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llenguaLes organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
 

Similar to Taller de llenguatge oral i consciencia fonològic i ei

L'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oralL'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oralesther_montesinos
 
Abans de les primeres paraules
Abans de les primeres paraulesAbans de les primeres paraules
Abans de les primeres paraulesPediatriadeponent
 
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdfmbadia6
 
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdfmbadia6
 
Conscència fonologica
Conscència fonologicaConscència fonologica
Conscència fonologicaAnnaGarri
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesNombre Apellidos
 
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdfmbadia6
 
TIL: Tractament Integrat de les Llengües
TIL: Tractament Integrat de les LlengüesTIL: Tractament Integrat de les Llengües
TIL: Tractament Integrat de les Llengüesnopear
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2mjvercher
 
Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012Carme Bové
 
Solucionari basic 2
Solucionari basic 2Solucionari basic 2
Solucionari basic 2mjvercher
 
Unitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüísticsUnitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüísticsNombre Apellidos
 

Similar to Taller de llenguatge oral i consciencia fonològic i ei (20)

L'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oralL'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oral
 
Cons fonologica
Cons fonologicaCons fonologica
Cons fonologica
 
Sessió 2
Sessió 2Sessió 2
Sessió 2
 
Abans de les primeres paraules
Abans de les primeres paraulesAbans de les primeres paraules
Abans de les primeres paraules
 
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
 
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
 
Segona sessió
Segona sessió Segona sessió
Segona sessió
 
Segona Sessió
Segona Sessió Segona Sessió
Segona Sessió
 
Conscència fonologica
Conscència fonologicaConscència fonologica
Conscència fonologica
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
 
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
 
TIL: Tractament Integrat de les Llengües
TIL: Tractament Integrat de les LlengüesTIL: Tractament Integrat de les Llengües
TIL: Tractament Integrat de les Llengües
 
Ensenyar%20 Llengua%20 Avui[1]
Ensenyar%20 Llengua%20 Avui[1]Ensenyar%20 Llengua%20 Avui[1]
Ensenyar%20 Llengua%20 Avui[1]
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012
 
Aprendre llengua
Aprendre llengua Aprendre llengua
Aprendre llengua
 
Solucionari basic 2
Solucionari basic 2Solucionari basic 2
Solucionari basic 2
 
Unitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüísticsUnitat 1. fonaments sociolingüístics
Unitat 1. fonaments sociolingüístics
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTICPROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC
 
Llegir
LlegirLlegir
Llegir
 

Taller de llenguatge oral i consciencia fonològic i ei

  • 1. TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 1
  • 2. TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 L’ATENCIÓ PRIMERENCA DEL LENGUATGE ORAL I LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA:UN REQUISIT PREVI A L’APRENENTATGE LECTO-ESCRIPTOR 1.-Introducció El llenguatge ocupa un lloc tan destacat en les relacions humanes , que els docents, en general, i els professionals d’Educació Infantil i primer cicle de Primària, en particular, estan obligats a donar una especial atenció tant en els processos d’adquisició i desenvolupament del mateix com a les possibles pertorbacions que es puguin presentar. Son suficientment coneguts els estadis pels quals, en general, es desenvolupa el llenguatge infantil. Però aquestes adquisicions en la infància no es produeixen de forma lineal i uniforme , sinó que poden aparèixer variables que dificulten aquests processos ,i en conseqüència perjudiquen el desenvolupament global de les capacitats del nin. Es llavors quan l’Atenció/ Estimulació Primerenca té el màxim interès i es converteix en una tècnica no ja necessària, sinó absolutament imprescindible. L’expressió oral és, tal vegada, un dels aspectes més importants i a la vegada més descuidats de l’ Escola Infantil i Primària, essent entès -el desenvolupament del llenguatge- como un procés de maduració natural que no mereix consideracions especials durant els primers anys de la infància. Cal recordar que l’aprenentatge de la llengua materna juntament amb un bon desenvolupament psicomotriu, són les dues adquisicions més importants que els petits aconsegueixen en els primers anys de vida. A partir d’aquestes son possibles les primeres interaccions nin-medi i l’establiment de bases sòlides que permeten nous i mes complexes aprenentatges. L’ensenyança del llenguatge oral requereix, en les diferents fases, un conjunt d’ actuacions intencionades i sistematitzades pels educadors encarregats de dissenyar i guiar el procés. Aprendre a Llegir i ecriure forma part de l'aprenentatge global de la llengua. Aquest aprenentatge es realitza en bona part en el marc escolar, sobre tot en allò que a lengua escrita es refereix, ja que l'adquisició de la competència lingüística¨ té un marc molt més ampli, i s'ha d'entendre com un camí cap a la construcció de la competència lingüistica de l'indiividu. Aquesta competència lingüística significa dotar l' alumne dels instruments necessaris per ser capaç de realitzar el seu procés de desenvolupament personal, prendre consciència de les accions que realitza i les finalitats d'aquestes accions, utilitzar de forma socialment acceptada la llengua i tenir consciència d'allò que sap i d'allò que es vol aprendre 2
  • 3. TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 2. Necessitat d'un taller d'expressió oral i escrita a l'escola Des de l'escola i concretament des del departament d'Atenció a la diversitat proposam un projecte dirigit al nostres alumnes des del 1r cicle d'educació infantil fins al tercer cicle de primària. Es tracta d'un pla en el que es desitja oferir un recurs valuós per aplicar-ho a una realitat necessari. Oferim un Taller, amb la finalitat de que aquest sigui un element dinamitzador del llenguatges i de les capacitats cognitives dels nins/es, aportant els elements necessaris per l'estimulació del seu desenvolupament, així com per la prevenció i intervenció de possibles alteracions lingüístiques. Aquest taller està programat, desenvolupat i avaluat per les tutores i tutor, conjuntament amb les mestres especialistes en audició i llenguatge i Pedagogia terapèutica.L’execució conjunta de les activitats possibilitarà: · Atenció individualitzada · Contar amb un observador dins l’aula per a l’avaluació del programa d’intervenció · Adequar les activitats del taller a la programació general de la classe · Realitzar activitats col·lectives i en petits grups alhora · Conèixer per part dels professors/es una sèrie de tècniques i una dinàmica de treball · Incidir per part dels tutors/es en algunes activitats específiques fora de l’horari del Taller i afavorir la generalització de conductes lingüístiques implantades i desenvolupades Nivells 1r Cicle d'educació infantil ...Taller del desenvolupament del llenguatge oral( Desenvolupament prelingüístic) 2n Cicle d'educació infantil......... Taller de llenguatge oral i consciencia fonològica I 1r Cicle de Primària..........................Taller de llenguatge oral i consciencia fonològica II 2n Cicle de Primària.........................Taller de llenguatges: competències en la lectura i l'escriptura I 3r Cicle de Primària................ .......Taller de llenguatges: competències en la lectura i l'escriptura II L’objectiu és: perseguir el desenvolupament integrat de totes les habilitats comunicatives 3
  • 4. TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 3.- La naturalesa i la importància de la consciència fonològica Abans de que els nens puguin donar algun sentit al principi alfabètic, ja poden comprendre que aquests sons que es poden representar amb les grafies són els mateixos sons de la parla. Per alguns de nosaltres que ja sabem com llegir i escriure, aquesta conclusió sembla molt bàsica, quasi transparent. Malgrat això, diferents investigacions senyalen que la noció de que el llenguatge parlat consta de la seqüència d’aquests petits sons, no es dóna de forma natural ni fàcil en el desenvolupament de les persones. Les petites unitats de la parla que corresponen a les lletres de l’alfabet en el sistema escrit és el que s’anomena fonemes. Per això, la consciència de que el llenguatge es composa d’aquests petits sons es denomina consciència fonològica. Les investigacions senyalen que, sense un suport instruccional directe, aproximadament el 25% dels alumnes de primer de Cicle no tenen consciència fonològica. A més a més, aquest nens evidencien serioses dificultats en l’aprenentatge de la lectura i de la escriptura (ADAMS, 1990). Perquè és tan difícil la consciència fonològica? El problema, en gran mesura, es deu a que les persones no presten atenció als sons dels fonemes mentre parlen o escolten. En canvi, processen els fonemes de forma automàtica, dirigint la seva atenció activa al sentit i a l’entonació de les produccions globals. El repte, per tant, es trobar camins perquè els nens notin els fonemes i descobreixin la seva existència i possibilitat de separar-los. Afortunadament, algunes de les activitats que impliquen rimes, ritmes, escoltar, jugar amb els sons i que entusiasmen els petits de l’etapa Infantil i primer cicle de primària són ideals per aconseguir aquest propòsit. De fet, si ens ho plantegem, totes aquestes activitats poden ser utilitzades de forma efectiva per ajudar els nens a desenvolupar la consciència fonològica. El propòsit d’aquest taller és facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la consciència fonològica a la Etapa Infantil i Cicle Inicial. Es basa en un programa original desenvolupat i validat per LUNDBERG, FROST I PETERSEN (1988) a Suècia i Dinamarca. Després de ser testat i adaptat a les aules d’EEUU, Les autores ADAMS, FORMAN,LUNDBERG I BEELER han demostrat que els nens de l’Etapa Infantil i primer cicle de primària que han seguit aquest programa poden desenvolupar les habilitats per analitzar paraules en sons de forma significativament millor que els nens de que no han seguit el programa. Aquesta habilitat per analitzar les paraules en sons és exactament l’habilitat que garanteix l’èxit en la lectura en el primer cicle de primària. 4
  • 5. TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 4.- Continguts bàsics del llenguatge oral. El llenguatge, necessita ésser atès en la seva globalitat, si volem que compleixi amb el seu principal objectiu: servir de mitjà o instrument de comunicació. No obstant, qüestions d’ordre aconsellen oferir la nostra proposta segons la diversitat d’aspectes a treballar sense que s’hagi d’entendre com un plantejament fraccionat del mateix, (Taula n°- 2). Expressio oral - Components prelingüístics: · Audició. · Respiració. · Motricitat bucolabial i lingual. - Components del sistema lingüístic: · Fonologia/fonètica: - Organització del sistema de sons. - Capacitat articulatòria. - Adquisició del sistema fonològic. · Morfologia: - Classes de sintagmes. - Inflexions morfològiques. · Sintaxis: - Estructura interna dels enunciats. - Relacions semántic-sintáctiques. · Semàntica: - Lèxic, vocabulari. - Significat de la frase. · Pragmàtica: - Funciones del llenguatge. - Competència conversacional. Elements auxiliars del llenguatge oral: - Gestos. - Postures. - Moviments corporals. Taula n° 2. Continguts del llenguatge oral. 5
  • 6. TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 5.- Objectius i Continguts del Taller En base als continguts bàsics del llenguatge oral recollits en la Taula nº2, podem articular el Taller en base als punts organitzadors següents: 1r Nivell - Desenvolupament prelingüístic. - Desenvolupament fonètic. - Desenvolupament dels components auxiliars del llenguatge. 2n nivell - Desenvolupament morfosintàctic. - Desenvolupament semàntic. 3r nivell - Desenvolupament pragmàtic. Ens ocuparem necessariament de la parla i la comunicació. El llenguatge que pretenem ensenyar ha de respectar un doble principi: a) Significativitat: S’adaptarà a les necessitats i experiències de cada infant b) Funcionalitat: Li ha de servir per poder comunicar-se amb els membres mes propers del seu entorn. Concretament els tallers de segon cicle d'educació infantil i primer cicle de primària estan encaminats a desnvolupar la consciència lingüistica i en particular la consciència fonològica de cara a que aquets coneixaments els prepari o els ajudi a cosolidar la lectura i escriptura .Les actividades programades estan seqüenciades per ordre de dificutat i complexitat:Cada capítol està destinat a desenvolupar una dimensió concreta de la consciència lingüística i cadascun està destinat a fonamentar el treball del següent. 1. Jocs d’escoltar. Per entrenar, en els nens, les habilitats d’escolta selectiva dels sons. 2. Rimar. Utilitzar la rima per introduir els nens en els sons de les paraules. 3. Paraules i frases. Per desenvolupar la consciència en els nens de que el llenguatge està format per cadenes de paraules. 4. Consciència de sil.laba. Per desenvolupar l’habilitat d’analitzar paraules en síl·labes separades i desenvolupar l’habilitat de sintetitzar paraules a partir de trossos de síl·labes separades. 5. Sons inicial i final. Per ensenyar als nens que les paraules consten de fonemes i per introduir-los en com sonen i se senten els fonemes de forma aïllada quan parlem. 6. Fonemes. Per desenvolupar l’habilitat per analitzar paraules en una seqüència de fonemes separats i desenvolupar l’habilitat de sintetitzar paraules a partir de la seqüència de fonemes separats. 7. Introducció a les lletres i a lletrejar. Per introduir la relació entre lletres – grafies- i sons de la parla. 8. Avaluació de la consciència fonològica. Per avaluar el nivell general de consciència fonològica en els nens. 6
  • 7. TALLER DE LLENGUATGE ORAL I CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I I CURS 2010-2011 6. Conclusió El nivell de desenvolupament no depèn només de la dotació genètica de cada un , sinó també de la influència de les relacions que s’estableixen amb l’entorn. Son fonamentals les primeres experiències de la vida dels nostres fills, l’absència d’un ambient estimulant en les primeres edats genera un estancament en el desenvolupament a més d’un empobriment progressiu dels canals sensorials que connecten el subjecte amb el seu entorn. Si aquestes experiències prèvies no se donen poden provocar dèficits irreversibles en el desenvolupament general de l’Infant. La forma en que sigui atès el llenguatge del nin en els seus primers anys de vida i la manera peculiar de parlar de cada un d’ells ens donaran la informació bàsica necessària per planificar processos d’intervenció encaminats a prevenir, estimular i/o compensar possibles dèficits lingüístics Cada nin porta un bagatge genètic que fa que es pugui entendre que un mateix entorn pot donar desenvolupament individuals diversos i per tant , peculiaritats personals de cada subjecte. Això no anul·la, la necessitat que els educadors tenim de propiciar ambients rics amb estímuls, que facilitin una organització fonètica/semàntica/morfològica/sintàctica adient i que assegurin la suficient competència comunicativa a nivell pragmàtic. L’autonomia personal i social dependrà, en gran mesura, del domini de la seva pròpia llengua. Aquesta competència lingüística afavorirà les relacions del nin amb el seu entorn i li permetrà la construcció de nous i més rics aprenentatges, de tal manera que l’aprenentatge de la llengua ha d’ocupar un lloc preferent en el conjunt d’activitats planificades per els docents. Es tracta de preparar al nin per la forma més natural d’intercomunicació (la conversació), tenint present en tot moment que conversar no és donar resposta verbal a l’interrogatori d’un adult, ni la suma de monòlegs sense intercanvi comunicatiu L’adult dona un model lingüístic oferint al nin models simples, abundants i repetits en el temps. Cal mantenir una pronuncia clara, una entonació adient i distinció de tò i volum just. Tot això acompanyat de gestos, expressions corporals que reforcin el significat del missatge i que puguin percebre els nins. 7