2. PUNT DE PARTIDA
UPCnet ha desenvolupat aquest estudi amb la participació d’un
conjunt d’Ajuntaments per esbrinar com les administracions locals
impulsen la innovació, a quins reptes s’enfronten, en quins àmbits i
amb quines eines , en especial des de la perspectiva del suport que
les TIC poden donar en aquest procés.
3. PUNT DE PARTIDA
EN L’ADMINISTRACIÓ
PODEM TROBAR CINC ÀREES La cerca de sinergies amb tercers per compartir
D’INNOVACIÓ, QUE TENEN A
projectes, millorar serveis o ser més eficients
VEURE EN:
El desenvolupament de processos per tal
de ser més eficients i més orientats al
ciutadà,
La generació de nous serveis que facilitin
l'accés a les Institucions, la gestió de tràmits
i la transparència d’informació
La forma d’arribar al ciutadà del segle XXI.
Comunicació entre el ciutadà i les Administracions
públiques aprofitant les noves tecnologies o noves
formes de relacionar‐se
4. EL MÈTODE
1. Identificació de les bones
pràctiques d’innovació i reptes
/necessitats no cobertes en l’àmbit de
l’administració local que incorporin un
component TIC.
4. Conclusions i recomanacions 2. Determinació, a partir del treball
de camp, de les barreres amb què la
presentades en una Jornada Final
innovació es troba en aquest àmbit.
3. Recull de línies d’ajuts i subvencions
principals per a innovar a les
administracions
5. Igualada: 39.730 hab. (2009)
Capital Anoia, Sector serveis i certa industria tèxtil i
ÀMBIT D'ACTUACIÓ paperera. Campus universitari UPC.
Castelldefels:62.600 hab. Manresa : 76558 hab. (2009)
Platges i dos zones diferencials de nucli Capital del Bages, Sector serveis, tèxtil, química,
poblacional. Fort increment de població a l’estiu maquinaria . Campus universitari UPC
25% població estrangera. Campus universitari UPC.
Vilanova i La Geltrú: 65.890 hab, 2009 (Capital del St Cugat: 80.000 hab. Població edat mitjana 35 anys.
Garraf). Sector turístic, pesquer, terciari. Campus UPC Nivell cultural i econòmic dels ciutadans alt.
(Enginyeria) Gran superfície forestal (Collserola). Dispersió geogràfica.
Campus universitaris
Sant Boi: 82.428 hab.(2009).
Baix Llobregat. Sector serveis, forta concentració
serveis Salut Mental. Sector .
Terrassa: 210.941 hab. (2009). 250.000 hab.
Vallès. Grans zones d’activitat econòmica.
Campus universitari UPC.
Mataró: 123.000 hab. Capital Maresme. 44
eixos de treball: natura, comerç, TIC i
innovació, i cultura i patrimonial. Centres
Tecnològics (Cetemsa, Tecnocampus...).
Campus universitari UPC
Les característiques comunes a la majoria dels Ajuntaments participants són els
que tenen un lligam amb la Universitat Politècnica de Catalunya, per tenir localitzat
en el seu municipi un Campus de la Universitat, aspecte que ha facilitat l'accés a les
diferents persones.
6. LA INNOVACIÓ
LA INNOVACIÓ A L'ADMINISTRACIÓ LOCAL S'ENTÉN BÀSICAMENT:
En l’àmbit dels serveis al
ciutadà, La innovació és una
* eina útil per Fomentar la
participació i aporta millores
als serveis adreçats cap el
ciutadà (Ciutat 2.0)
A la recerca de l’aplicació de
tecnologies de la informació.
En l’àmbit de la promoció econòmica, És
l’element clau per ajudar a les empreses a
crear riquesa i sostenibilitat. La innovació
també es un eina per fomentar
accions/serveis de col∙laboració entre
l’entorn públic i el privat
A la recerca de l'eficiència,
millora del processos interns
dels ajuntaments, amb
l’aplicació de tecnologies de la
informació.
7. LA INNOVACIÓ COMENTARIS MÉS DESTACATS
“ Innovació amb sentit ampli, “ Innovació entesa com un element “Som facilitadors: Gestió de
connotació positiva, de millora, amb que faciliti la millora de serveis al subvencions per facilitar la innovació
valors associats a la sostenibilitat, ciutadà des de tots els punts de vista entre els emprenedors i les
conforma la manera de viure i (millora de la comunicació, relació, empreses...”
transformar la societat...” aconseguint feedback
bidireccionalitat). “Innovació Tecnològica: Més
“Canvi a millor en qualsevol servei o orientada a l’eficiència en els
producte (element de millora) i “Innovació en el negoci : Centrada en processos . Modelitzar el «core
sempre que s’acabi adoptant pel Promoció Econòmica. Es el que s’entén business» i modernitzar els serveis
ciutadà . SI no hi ha utilitat no hi ha més com innovació des de la municipals.”
“Millora, canvi... Foment del canvi des
innovació. Millora de la qualitat de perspectiva local....” d’un punt de vista cultural, dins de
vida, ...”
l'organització, millora dels hàbits i
“ Innovació tant interna com externa
...Innovació enfocada a fer pilots de manera de fer... Facilitadors per
de foment de la economia com de
proba i error. S’accepta el fracàs com impulsar la política cap al teixit
l’eficiència interna de l’Ajuntament. El
a mètode d’aprenentatge... empresarial...”
rol de l’Ajuntament és el de facilitar
recursos en forma de diners, actius o
“ Innovació entesa com un element de “Paràmetres, eines, processos ,
exercir funcions de co‐líders amb
promoció econòmica cap a la ciutat, i capacitats i actituds que generen un
altres entitats...”
un facilitador per a que l’Ajuntament nou concepte: El canvi estratègic
faci de facilitador ...” d’una organització...”
Innovació es gestió
del canvi en positiu....
8. COMPETÈNCIES ADMINISTRACIONS LOCALS
Prevenció i extinció Urbanisme i
Seguretat Trànsit Protecció Civil ordenació del territori Vies i espais públics
d’incendis
Habitatge
Patrimoni històric – Sanitat
Medi Ambient Comerç Salubritat Serveis Funeraris
artístic
Serveis Socials Aigua Energia i enllumenat Residus Transport Cultura
Ocupació i promoció Comunicació i Noves
Esport i Lleure Turisme Educació (*) Immigració
econòmica Tecnologies
Gestió: Impostos,
Animals de Taxes, Subvencions i Intensa Innovació
Relació amb d’altres
companyia Transferències de
l’Estat Amb Innovació
Poca Innovació
Sense Innovació
9. INNOVACIÓ EN LES ÀREES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA
• Xarxes del Talent orientades a sectors estratègics
Els projectes i les iniciatives que • Emprenedoria
les administracions impulsen i que • Idees Joves
consideren innovació en les àrees • Impuls de clústers econòmics
de promoció econòmica són: • Empreses per compartir la gestió de serveis públics
• Empreses i enginyers (Universitats)
• Parcs tecnològics amb iniciativa públic –privada
• Empreses per compartir la gestió de serveis públics
• Borsa de treball
• Centres de Formació
• Living Labs per impulsar sectors econòmics i socials
• Plans locals d’Innovació:
• Processos participatius d’impuls de sectors amb
necessitats de renovació
• Impuls de capacitats existents al territori i que es
consideren estratègiques
10. INNOVACIÓ A LES ÀREES DE EFICIÈNCIA INTERNA
Millora l'eficiència i eficàcia i els
processos operatius
• Millora de processos
• Seguretat de la informació
• Gestió unificada del ciutadà
• Quadre de comandament: Seguiment del Pla de Govern
• Departament d’Organització
• Gestió d’expedients amb signatura electrònica
• Cartera de Serveis (associada a costos)
• “Ulls de la Ciutat” : Anticipar esdeveniments i usos de la via pública
• Foment del software lliure com eina per la reducció de costos
• Observatori de Ciutat (Relacionat amb Xarxes Socials)
• Model de Recursos Humans lligat a objectius del Pla Estratègic
• Sistema de Qualitat
• Localització d’Agents
11. INNOVACIÓ EN EL LLIURAMENT DE SERVIES AL CIUTADÀ
SERVEIS AL CIUTADÀ
El foment de la participació del
ciutadà, la millora de la relació i
conèixer la seva opinió és
fonamental a l’hora de dissenyar
politiques adients, i per tant és un
àrea de creixent innovació
• Consultes al ciutadà: Nous equipaments.
• Serveis de comunicació: WIFI, comunicació multicanal.
• Projectes de comunicació (Producció, diari electrònic, IP TV).
• Gestió unificada del ciutadà (Ciutadà 2.0).
• Access electrònic segons llei 11/2007.
• Model d’Atenció Ciutadana.
• Pla de Mobilitat.
• Serveis Web: Cens via mòbil, Nadal.
12. ALTRES ÀREES D'INNOVACIÓ
• Unir conceptes: Nutrició, salut, participació, educació, TICs
• Eficiència energètica. Control de consums, edificis sostenibles
• Gestió del medi ambient: Platges
• Jardineria i reg controlat
• Centres de formació (Operaris, Talent, Emprenedoria, plataformes
TIC)
• Plans de mobilitat: Transport públic
• Suport a la mobilitat
• Turisme i comerç: Rutes amb suport tecnològic (realitat
augmentada)
• Transformació urbanística per la creació d’un ecosistema
d’innovació al voltant d’un Hospital
• Promoure aplicacions TIC per salut i serveis socials: Gent gran
• Aprofitament de fangs per a la generació d'energia
• Gestió d’enllumenat
• Energia geotèrmica
13. ELS REPTES
SERVEI AL CIUTADÀ. MILLORA DELS
SERVEIS, AMB APLICACIÓ DE LA • Revisar la cartera de serveis permanentment per aportar valor.
TECNOLOGIA. • Gestió del Coneixement en termes del capital humà del ciutadà. Orientar el servei al coneixement.
• Atenció al ciutadà: Com ens adrecem al ciutadà (participació), com ens relacionem amb ell.
• Innovar a través de les Xarxes Socials. L’Ajuntament ha d’estar en 2.0.
EFICIÈNCIA I EFICÀCIA. A QUÈ • Gestió per resultats de les polítiques públiques. Recerca permanent de l’eficiència i el servei públic.
DEDIQUEM ELS RECURSOS I Innovar amb cultura de recursos humans. Aprofitar el capital humà, aprendre i desaprendre
PRIORITZAR‐LOS? (“Organitzacions camaleòniques”).
• Millora del pressupost i el seu seguiment. Aportació de valor.
• Implementar serveis sobre la fibra desplegada. Maximitzar les infraestructures.
SOSTENIBILITAT • Energia i sostenibilitat. Medi ambient però també en termes econòmics.
• Mobilitat eficient i sostenible.
POTENCIAR EL PAPER DE • Connectar amb els mecanismes de la Generalitat o de l’Estat.
FACILITADOR PER IMPULSAR EL • Incrementar el dinamisme de les empreses per innovar.
TEIXIT EMPRESARIAL. • Fer créixer empreses de més envergadura. Com ser capaços de fer‐ho .
RETORN DE LA INNOVACIÓ A • Explicar‐ho amb xifres. Seguiment del valor de la innovació. Retorn de la innovació.
LA SOCIETAT. • Deixar el coneixement el territori (transformar‐lo en valor).
14. BARRERES A LA INNOVACIÓ
LES BARRERES IDENTIFICADES PER INNOVAR ESTAN
CONCENTRADES EN ASPECTES RELACIONATS AMB :
• La legislació vigent no introdueix la suficient flexibilitat per afrontar
canvis.
• El model de recursos humans poc orientat a l’aprenentatge continu,
el qual implica dificultats per adoptar noves tecnologies o nous
models de gestió, així com l’alineació amb els objectius estratègics.
• La transversalitat de la innovació que afecta a totes les àrees de
l’Administració i que requereix organitzacions orientades a aquestes
característiques.
• La inèrcia d’unes organitzacions que venen funcionant de la mateixa
manera des de fa molt de temps.
• Entendre què representa la innovació des d’una òptica política,
alineant la visió política i la visió del ciutadà. Fer Política 2.0
requereix uns coneixements i capacitats molt diferents a les que
existeixen.
• La disponibilitat d'òrgans de suport més flexibles i més orientats als
resultats.
15. NECESSITATS.
TECNOLÒGIQUES
• Reorientació RH : Mapa de competències, gestió per objectius..
• Facilitar la gestió dels equipaments municipals (catàleg, equip soci cultural,
serveis de cobrament).
• Passar del seguiment a l’avaluació: Pensar en clau d’impacte.
• Reordenar els recursos per ser més eficients.
• Facilitar la connexió de l'oferta i la demanda entre empresaris i grups de
recerca.
• Impulsar els departaments d’Organització.
• Racionalització dels processos (firma electrònica, workflows..).
• Cartera de serveis associada a despeses.
• Plans directors de sistemes alineats amb les necessitats.
• Necessitat de formació en aspectes d'innovació.
• Fomentar la participació del usuaris.
16. PROJECTES INNOVADORS EN CURS
L’Ajuntament de Sant Cugat al 2008 defineix el seu pla estratègic de mandat amb un nou model
PACTE :"Pla d'Alineació i
de treball: els mapes estratègics com a eina de formulació i avaluació del l’estratègia municipal i
Competitivitat Estratègica" com a tècnica pressupostària nova. Els mapes estratègics (representació visual dels objectius
Ajuntament de Sant Cugat estratègics, de gestió i funcionals de tota la corporació) es defineixen en tres nivells: Mapa de
Ciutat, Mapa Directiu i Mapa Funcional.
La implantació de la Llei 11/2007 s'ha vist a l'Ajuntament de Terrassa com una oportunitat d'or
e‐Adminsitració
per portar a terme un canvi cultural dins de l'organització del propi Ajuntament aprofitant la
Ajuntament de Terrassa
incorporació de les noves tecnologies, de l'aposta per la gestió dels processos com a eix
vertebrador de tot el canvi i el rigor de la gestió del projectes en el compliment dels objectius i
fites marcats i del lideratge de la gestió del canvi intern. Aquest procés va començar fa poc
més de dos anys i segueix caminant, pas a pas, sense pausa...
17. PROJECTES INNOVADORS EN CURS
Cal conèixer el que passa a la ciutat, el que ha passat i el que sabem que passarà. En «els
"Els ulls de la ciutat"
ulls de la ciutat» s'estandaritza la gestió dels expedients i s'integra aquesta amb la gestió
Ajuntament de Sant Boi
geogràfica i amb l'inventari d'elements possibilitant la seva gestió amb dispositius mòbils
(PDA).
Mataró i el Maresme amb Integració del concepte i procés emprenedor en tots els cicles: Els estudis universitaris amb
crèdits obligatoris en totes les nostres titulacions de grau, grau en Administració d’Empreses
l’emprenedoria amb menció especial en gestió de la innovació, Màster Universitari en Emprenedoria i
Ajuntament de Mataró Innovació, el CUB com incubació d’idees innovadores per estudiants de grau i pregrau, la
Incubadora de Projectes Innovadors per el suport a la creació i posta en marxa de projectes
innovadors d’emprenedors, i els serveis empresarials per l’ acceleració i valorització, tot al marc
del Parc Científic i de la Innovació TecnoCampus Mataró-Maresme.
El procés a través del qual Manresa va canalitzar tots els esforços cap al canvi de model
Pla d'Innovació de Manresa
productiu a la ciutat del qual se n'han derivat actuacions com la consecució del Centre
Ajuntament de Manresa
d'Innovació en Productivitat de Microsoft, la posada en marxa del Parc Central i la recent
obtenció del reconeixement com a "Ciutat de la Ciència i la Innovació" per part del Ministeri de
Ciència i Tecnologia.
18. PROJECTES INNOVADORS EN CURS
La innovació i la tecnologia al servei de la dependència: Conceptualització d'un barri com a
Barri digital
espai d'innovació, amb la especialització, a traves de la tecnologia i els actors específics, dels
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
serveis a la dependència i la vida autònoma. Model que es promou replicar en altres barris i
altres especialitzacions, i coordinar el fluxe de la innovació a través d'un centre nodal
Us presentem com fem la gestió integral de la qualitat a la platja de Castelldefels, definida com
"Gestió integral de la
un parc natural urbà. Si bé la perfecció i l’excel·lència són quimeres, el sistema de Qualitat és
qualitat a la platja" un tangible que ens ha permès fer un treball progressiu de millora contínua, amb els beneficis
Ajuntament de Castelldefels que suposa tan a nivell intern per a l’organització, com extern, percebuts per la ciutadania i les
persones que visiten la nostra platja. Després de tres anys gestionant aquest model, ara
veurem la seva trajectòria i avaluació.
