2. Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana Olot neix en una cruïlla de camins, a recés dels vents del nord protegida pel Montsacopa, en un lloc on travessar el Fluvià és fàcil. La primera constància escrita data del 871, una donació de Carles el Calb a l’abat Racimir de Sant Aniol d’Aguges.
3. Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana El 1091 el comte de Besalú fa cessió de la vila i el seu domini a l’abat de Ripoll, el Palau del qual no es conserva, però si el nom. El 1314 se li concedeix a la vila la celebració de la fira de bestiar de Sant Lluc. Els anys 1427-28 els terratrèmols destrueixen la vila que aprofitarà per construir una vila nova en terrenys de la Pia Almoina, sota la protecció del rei Alfons.
4. Evolució contemporània de la ciutat Després de les guerres i epidèmies dels S XVI i XVII, el segle XVIII és de creixement i prosperitat, però el XIX tornarà a ser de crisis, lluites i guerres. El 1860, Olot té poc més de 10.000 habitants que es van mantenir quasi fins els anys 50 del segle XX, quan començarà l’arribada massiva d’immigrants interiors.
5. Evolució contemporània de la ciutat Des de mitjans del S XX, Olot inicia un creixement espectacular, a causa de les migracions procedents tant de la comarca com de regions de l’Estat espanyol. Així, més de la meitat de la població garrotxina, vivia a la ciutat. Al voltant del nucli creixen una gran quantitat de nous barris en antigues terres de conreu.
7. Carrer Major de la Vila Vella, avui 11 de setembre L’antic Carrer Major de la vila vella va desaparèixer als anys 20 quan es va fer l’Enllaç de carreteres.
8. Casa dels Nassos, una bona mostra de l’arquitectura racionalista Antic carrer Major de la vila vella, ara avinguda 11 de setembre
9. Rehabilitació i museització del nucli antic El nou Passeig de la Muralla, sobre les restes de l’antiga muralla medieval, després d’aterrar una significativa illa de cases Roda hidràulica d’un antic taller de vora riu
10. El pont de Santa Magdalena sobre el Fluvià, nucli primitiu i posterior focus d’industrialització El pont de Sta. Magdalena, única connexió medieval amb Girona, on el basalt estreny el llit del Fluvià i en permet el pas més fàcilment El basalt fa desnivells que permeten fer rentadors i rescloses que la ciutat aprofita per l’activitat manufacturera de la llana i per la primera industrialització.
11. Arquitectura renaixentista Les primeres grans construccions després dels terratrèmols: el convent del Carme i la façana de l’antic hospital, fet a partir d’una deixa del notari Miquel Març
13. Miscel·lània de canvis a la ciutat Plaça inaugurada el 1859, de les més antigues de l’estat espanyol. En la dècada dels anys 60, l’Hospital del 1553, adquirí la seva forma actual. Capella de Sant Ferriol
16. Les voltes d’en Capdevila: creixement del nou-cents en l’antic camp de Mart, fora muralles
17. La Casa Gaietà Vila, modernisme olotí Antiga seu del cafè Novedades, acollia els elements més progressistes de la ciutat, davant per davant de Sant Esteve el referent conservador per excel·lència
18. Olot des del Montsacopa: expansió recent cap a l’oest
19.
20. Esponjament i dignificació actual del barri vell La dignificació dels espais públics, l’enderroc de velles illes de cases canvien la fesomia del centre, però la fan més habitable.
21. Els barris obrers i assentaments puntuals ?? Els pisos del Portal van acollir en els terrenys “ dels soldats ” bona part de la migració interior dels anys 60 El barri de Sant Miquel –entre la tradició i l’especulació- ha experimentat també nombrosos canvis no només entre els seus veïns, sinó també en el seu traçat.
22. El passeig de Barcelona, abans i ara. La ciutat burgesa
23. La Creu del Palau Un nou punt de sociabilitat urbana
24. La rodona de la Solfa. Espais oberts a la zona periurbana
25. Una comarca i una ciutat obertes a activitats de lleure i esport.
