2. Francisco de Goya (Fuendetodos –Saragossa- 1746 / Burdeos 1828). El seu primer aprenentatge va ser el barroc italià, va viatjar a Itàlia. El 1785 es converteix en pintor del rei Carles III i el 1799 en pintor de cambra del rei Carles IV. En aquesta època es converteix en pintor de moda de l’aristocràcia de la Cort. El 1790 una malaltia el deixa sord. Aquesta malaltia el marcarà fortament. La sordesa l’aïllarà i començarà a veure el costat amarg dels convencionalismes socials, a aquesta nova visió del món s’hi afegirà una imaginació desbordant, començarà a pintar els seus Capricis, mentre a la Cort seguia fent retrats, així el 1800 pinta La família de Carles IV. A partir de 1808 la guerra de Independència (guerra del Francès), amb tots els horrors que va comportar intensifica el vessant pessimista i crític. De fet la guerra capgira la seva pintura que mai més tornarà a ser amable. Les escenes del Dos de maig, arriben a cotes poques vegades assolides d’expressió del dolor d’un poble i de la degradació de l’ésser humà que és vist com una bèstia cruel i destructora. Lliberal convençut, amb l’arribada de Ferran VII, reprèn el seu lloc com a pintor de cambra, però de seguida en veure l’actitud del rei s’aïlla a casa seva “La Quinta del Sordo” a Madrid i comença la creació de les seves pintures negres. Amb l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís” el 1823 s’exilia a Burdeos on mor el 1828.

4. LA FAMILIA DE CARLES IV Precedent: La família de Felip V per Van Loo

5. La família de Carles IV 1800. 2’80 x 3’36. Museu del Prado. Madrid

6. todos juntos Maria Lluïsa de Parma, Francesc de Paula i M. Isabel Maria Josefa Micaela i Carles Maria Isidre Goya i el Príncep d’Astúries Carles IV Infant Antonio Pascual, Infanta Carlo-ta Joaquina i Prínceps de Parma amb el seu fill 1800. 2’80 x 3’36 Infant Ferran i futura princesa d’Astúries

7. http://museoprado.mcu.es/home.html La família de Carles IV, 1880-1801. Francisco de Goya Lucientes Identificació de l’obra

8. Carles IV (1789-1808) Carles III (1759-1788) Josep I “ Pepe botella” (1808-1813) Ferran VII (1808 ) (1814 -1833)

9. Els diferents esbossos els realitza de maig a juny de 1800 a Aranjuez i entre juliol de 1800 i juny de 1801 va fer la versió definitiva. Goya pinta a part els diferents membres de la família reial Retrat col·lectiu

10. 13 membres de la família reial M. Lluïsa de Parma Carl e s IV infant Francesc de Paula Don Antoni Pascual, germà del monarca Carlota Joaquima, filla gran de Carles IV futura esposa del príncep Ferran príncep d’ Astúries, futur Ferran VII Infanta Mar i a Isabel Ducs de Parma (Maria Lluïsa Josefina i Lluís de Parma) Carles Lluís, nét dels reis infant Carles Maria Isidre infanta Maria Josepa, germana soltera del rei Composició

11. Les dones vesteixen a la moda Imperi i porten la banda de l’Ordre de Maria Lluïsa els homes porten la banda de l’Ordre de Carles III L’escriptor T. Gautier féu referència a la vulgaritat de la família reial, que tant va saber captar Goya amb aquest comentari: “el forner i la seva dona després d’haver guanyat la loteria”

12. tres grups de quatre formats per dos homes i dues dones com exigeix el protocol el rei està avançat la reina es presentada com una matrona dominant Carles IV, és representat com una bona persona, un bona fe, sense talent, sense energia i sense la decisió que necessitava com a rei absolutista S'ha interpretat com la futura esposa, encara sense determinar del príncep d'Astúries

13. inspirant-se en Las Meninas, s’autorretrata en un extrem del quadre Poca profunditat. L’espai claustrofòbic, just, els personatges s’apleguen un al costat de l’altre, mostra la forta crisi política que patia la monarquia Las Meninas de Velázquez Radiografia de la política espanyola d’aquella època

14. penombra en segon terme Llum i color la llum il·lumina els personatges la llum fa brillar vestits, joies i condecoracions colors blancs i daurats harmonitzats amb vermells i blaus focus lumínic es situa a la dreta del quadre

16. Majas i embozados, 1777 El cacharrero, 1778 Models per a tapissos per la Real Manufactura de tapices de Santa Bárbara. De tema costumista. Goya hi reflecteix l'ambient de l'alta societat madrilenya Els cartons , 1775-1791

17. El pelele 1791-92 El quitasol 1777 La gallina cega 1788-17 8 9 Gigantillas 1791

18. La verema, 1786 1788 , La pradera de San Isidro La nevada, 1786

19. RETRATS DELS GRANS D’ESPANYA  El comte de Floridablanca – 1783 La família del duc d’Osuna- 1788 

20. Els retrats Maja nua i Maja vestida La Duquesa de Alba, 1 797

21. La comtessa de Chinchón, 1800 Don Gaspar Melchor de Jovellanos , 1798 Don Manuel Godoy, 1801

22. El paleta ferit (1786-1787). O li/tela. 268 x 110 cm L’hivern (1786-1787). O li/tela. 275 x 293 cm Temàtica social

23. Temàtica religiosa Cristo crucificado (Hacia 1780). Óleo sobre lienzo. 255 x 153 cm. El nombre de Dios adorado por los ángeles o La gloria (1772). Fresc. 700 x 1500 cm. Volta del Coreto, Basílica del Pilar

24. PINTURA RELIGIOSA Frescos de la cúpula Regina martirum del Pilar (1781) La fe La paciència La fortalesa La caritat

25. Àngel e s de la cúpula de S. Antonio de la Florida

26. Frescos de l’ermita de S. Antoni de la Florida (1789) La tècnica emprada per l’artista en aquestes pintures és la del fresc, i consisteix en estendre sobre el mur una capa de morter humit de calç i sorra en la zona de treball d’aquells dia, el que es diu "jornada". En aquesta superfície es dibuixa el motiu per pintar amb l’ajuda de cartrons, esbossos, i un punxó que deixa unes marques incises. Després, abans d’assecar-se, s'apliquen els pigments barrejats amb aigua. La humitat produeix la carbonització de la calç que uneix indissolublement la pintura a la paret.

27. Altres pintures religioses L’última comunió de S. Josep de Calasanz-1819 Pintures d’Aula Dei-1774)

28. AUTORETRATS 1771-75 1773-75 1783 1790-95  1997-1800 1815 (69 ANYS) 

29. La tècnica del gravat GOYA (1797): Capricho 43, El Sueño de la Razón produce monstruos , a) Dibujo preparatorio, 1797 ; tinta de bugallas a pluma, 23 X 155 mm. Comentarios: Manuscrito Prado, La fantasía abandonada de la razón, produce monstruos imposibles: unida con ella, es madre de las artes y origen de sus maravillas . Manuscrito Bib. Nacional: Portada para esta obra: cuando los hombres no oyen el grito de la razón, todo se vuelve visiones. d) Edición 1799 : 43. El sueño de la razón produce monstruos. Aguafuerte y aguatinta. b) Dibujo preparatorio, Sueño 1o, 1797, Tinta de bugallas a pluma sobre trazos de lápiz negro. Inscripción con lápiz negro: Sueno 1o Ydioma universal. Dibujado y Grabado por Fco. de Goya, ano 1797. El autor sonando. Su yntento solo es desterrar bulgaridades perjudiciales, y perpetuar con esta obra de caprichos, el testimonio sólido d la verdad.

30. Gravats: Caprichos (1797-99)

31. Els Capritxos , 1799

32. Gravats: Desastres de la guerra (1810-1820)

33. Els Desastres de la guerra, 1808

34. Gravats: Tauromàquia (1816)

35. Gravats: Disbarats (1816-23) Disparate femenino Disparate de miedo Disparate ridículo Modo de volar Qué guerrero! Otras leyes por el pueblo

36. PINTURA HISTÒRICA La Verdad, la Historia y el Tiempo o Alegoría de la adopción de la Constitución de 1812 Carlos IV a caballo (1799). Ol i/tela . 336 x 282 cm. La reina María Luisa a caballo (1799). Óli /tela . 338 x 282 cm.

37. El Dos de Mayo de 1808 en Madrid Oli /tela . 268 x 347 cm. Inscripcions : En el cel, a l’esquerra : "Madrid / Dos de Mayo". Museo del Prado Conegut també com La lucha de los mamelucos en la Puerta del Sol (1814).

38. Els afusellaments de la Moncloa o Tres de maig de 1808 Pintat l’any 1814

39. El Tres de Mayo de 1808 en Madrid O li/tela. 266 x 345 cm. Coneguda també com Los fusila-mientos en la montaña del Príncipe Pío (1814). Esquelet estructural Contrast: Llum i ombra; Divisió vertical en dues parts; Dos grups: víctimes i soldats; Vertical ( Camisa Blanca ) i horitzontal (fusells); Blanc ( Camisa Blanca ) i negre (cel); Individualitat (víctimes) i uniformitat (soldats); Expansió ( Camisa Blanca ) i encongiment (altres); Centralitat del Camisa Blanca : Concentració de color intens (blanc, groc i vermell); Direccionalitat cap a l’esquerra. Profunditat, mostrant les tres dimensions; Expressivitat: les actituds manifesten dos estats d'ànim (angoixa i indiferència); Temporalitat: el moment pintat (immediatament abans de disparar) abans (homes morts) i després (víctimes que desesperen).

40. PINTURES NEGRES (1819-20) Aquelarre (1797-1798). Óleo sobre lienzo. 44 x 31 cm. El coloso (1808-1812). Óleo sobre lienzo. 116 x 105 cm. La Leocadia (1820-1823).

41. AVUI, juny 2008 Anys i panys pensant que El Colós (1812) l'havia pintat Goya i resulta que tot plegat era una creença falsa . Aquesta és la conclusió a què ha arribat Manuela Mena, cap de conservació de pintura del segle XVIII del Prado i una de les màximes autoritats en el pintor de Fuendetodos. Ara s'entén que aquest quadre no s'inclogués a la mostra Goya en els temps de guerra que actualment s'exhibeix al Prado. De fet, és una al·legoria de la guerra del francès i més d'un crític és del parer que el gegant del quadre representa Napoleó. A més a més, a la part inferior del quadre s'hi van trobar fa poques setmanes dos caràcters que inicialment es van associar al número 17. Recentment el cap de conservació de pintura del segle XIX, José Luis Díez, ha demostrat que no són dos números, sinó les inicials A. J. Aquestes dues inicials, realitzades amb la grafia de l'època, els va acabar de destarotar. “El quadre pot ser del valencià Asensio Julià, un pintor que va ajudar Goya en els frescos de sant Antoni de la Florida. En sabem molt poc, d'aquest deixeble. Tan sols se li atribueixen deu quadres, i això és força estrany en un home que va passar de la setantena i que segurament va viure de la pintura", diu Díez.

42. SOSPITES "Vaig començar a sospitar el 1991, quan estàvem preparant la mostra Goya, EL CAPRICI I LA INVENCIÓ . Vam fer un profund estudi de les teles que s'havien d'exposar i a la radiografia d' el COLÓS HI APAREIXIEN DUES FIGURES ESTRANYES. El pintor havia rectificat el seu pla inicial, un fet insòlit en Goya, ja que en totes les seves obres hi solen haver petits canvis o retocs, però la composició general mai canviava". A partir d'aleshores Mena va començar a mirar amb lupa una tela que fa 116 per 105 centímetres i que des del 1930 penja al costat de les anomenades PINTURES NEGRES . "és una obra molt fotogènica, però hi ha certes qüestions que l'allunyen de Goya. A tall d'exemple, el braç esquerre és matusser, no respon al preciosisme anatòmic a què ens té acostumats". per demostrar-ho, Mena va exhibir una sèrie de diapositives en què s'aprecia la diferència d'aquest braç amb d'altres pintats pel geni aragonès. "A més, els paisatges que es veuen a EL COLÓS no són naturalistes, sinó estranys i bruts; als núvols hi ha barreges de blancs, blaus i roses, tonalitats que Goya mai no va utilitzar; els braus són imprecisos i les peülles estan inacabades, estrany en un pintor tan minuciós; i hi ha un genet que cau del cavall contradient les lleis de la física".

43. MÉS SORPRESES Mena i Díez creuen que encara hi podria haver més sorpreses quan s'estudiï en profunditat aquest pintor desconegut. A més, l'experta en Goya ha esmentat que tres obres més del pintor aragonès exposades al Prado - EXORCISME, EL DEGOLLAMENT i LA FOGUERA - probablement tampoc són seves. I és que encara hi ha molta feina a fer sobre els deixebles de Goya. "Portem més de 60 anys d'endarreriment", conclou Díez. La conclusió final sobre el veritable estat de la qüestió d' EL COLÓS ES publicarà a finals d'any en el butlletí oficial del Prado . "D e moment no tocarem el quadre. un cop fet l'informe, donarem a conèixer les conclusions pertinents. El Prado no vol enganyar ningú", assegura el director del museu, Miguel Zugaza.

44. “ L’Aquelarre” o “El gran cabró”, 1820-1823 . Quinta del Sordo.

45. Saturn devorant al seus fills 1820-1823 . Quinta del Sordo. Dos vells menjant sopes 1820-1823 . Quinta del Sordo. Baralla de gegants 1820-1823 . Quinta del Sordo.

46. PINTURES NEGRES (1819-20) Duelo a garrotazos o La riña (1820-1823) Saturno devorando a su hijo (1820-1823) La romería de S. Isidro

47. DARRERES PINTURES. L’EXILI La lletera de Bordeus. Entre 1825-17 Cap de gos. Entre 1820-1823

48. Goya en Burdeos Director: Carlos Saura Actors: Francisco Rabal, José Coronado, Daphne Fernández, Maribel Verdú