2. En el segle XVIII van conviure el Barroc tardà i el rococó. Equival, al Barroc, com el Manierisme al Renaixement. El terme rococó procedeix de la combinació dels mots rocaille (element de decoració que predomina en aquest segle) i Barroc. Aquesta tendència va néixer en l’ambient refinat de França durant la regència del duc d’Orléans. És un art íntim i elegant, refinat que s’expressa en manifestacions decoratives en mobles, objectes decoratius, només a l’abast de l’aristocràcia i la burgesia. Aquesta classe farà seu aquest art i el promouran en les seves cases, palauets campestres, ... Així com en algun santuari, especialment a Baviera.
3. En l’arquitectura rococó preval la decoració sobre l’estructura i l’organització de l’espai. L'estructura desapareix sota la decoració, es relaxen els ordres i es combinen elegants formes curvilínies i complexitats en la distribució dels espais. L’arquitectura no s modifica en l’exterior, però si en l’interior, on la decoració omple profusament les superfícies amb marbres, pintures, estucats, talles i porcellanes. És especialment significativa a Alemanya
7. L’escultura francesa de la minoria d’edat de Lluís XV, va assolir una gran elegància formal i amabilitat en les obres profanes, que contrasta amb la seriositat del segle anterior. En aquestes hi preval la gràcia i el caràcter festiu. Clodion . Houdon . Diana Zefir i Flora Bacus
9. Durant els primers 60 anys del segle XVIII la pintura francesa va adquirir un to galant, refinat picaresc i sensual. Al mateix temps la pintura anglesa mostrava un esperit més democràtic i, a causa de la religió protestant predominant, una major inclinació pels temes profans, com ara retrat i paisatge. A Itàlia, meta del Grand Tour , destaquen la decoració de voltes, i especialment les vedute .
10. Pintat el 1717, és, segurament, l’obra més emblemàtica del rococó francès. Va provocar tot un seguit de crítiques al llarg del segle XVIII a càrrec dels il·lustrats. El tema és una al·legoria de l’amor. Citerea és una illa de la Mediterrània on antigament s’exercia el culte de Venus. Watteau va recuperar el tema mitològic i el va traslladar a la França del seu temps. Els amants es dirigeixen tot caminant cap a les barques que els han de dur a la nova vida. Al fons hi ha l’illa de l’amor. Una naturalesa exuberant i una atmosfera densa acompanyen aquest pelegrinatge.
11. GILLES Watteau va pintar aquest Pierrot, personatge del teatre, el 1718. El protagonista, entre melangiós i serè, destaca sobre un fons blau pel color blanc del vestit i les sabates. La resta d’elements (personatges i naturalesa) són un simple acompanyament. Les dues cosines
12.
13.
14.
15. L’artista pintava obres que encarregava una clientela refinada i selecta. El senyor de Saint-Julien li va encarregar una obra de la qual li va indicar el tema: “ Li prego que pinti la Senyora (la seva amant) en un gronxador empès per un bisbe. A mi em situarà de manera que pugui veure les cames o alguna cosa més d’aquesta bonica noia ” . La fidelitat a l’encàrrec va ser total sense caure en la vulgaritat d’un tema que podia, fins i tot, resultar provocatiu. Les escenes d’amor, de galanteig, de festeig, d’insi-nuacions..., eren molt corrents en aquells temps, d’acord amb els costums de l’època. Fragonard s’hi va cenyir sense deixar-hi l’elegància. El tema central d’aquesta obra és la galanteria amorosa, molt característica de l’ambient aristocrà- tic d’aleshores. Però té la qualitat de convertir-lo en un autèntic cant a la naturalesa i al fet de viure d'una manera idíl·lica i poètica. Com és habitual en l’art del segle XVIII, la dona és l’autèntica protagonista, el centre d’atenció del quadre.
20. El retrat i l’amor pel paisatge caracteritzen aquesta obra de Thomas Gainsborough (1748), pintor anglès precursor del Romanticisme. La senyora Andrews destaca per l’elegant vestimenta i l’actitud que expressa mentre el seu marit és presentat amb els elements típics d’un aristòcrata anglès. L’amor per la naturalesa característic del rococó francès es traslladà a Anglaterra i va ser assumit per la societat aristocràtica. En el quadre de Gainsborough el simbolisme de Watteau a L’embarcament a Citerea pren la forma d’un cant al paisatge. Un no sap si el vertader protagonista del quadre són els senyors Andrews o si ho és el paisatge.