Característiques del gòtic a Europa

2.  Creixement de la producció agrícola  economia de
mercat urbana.
 Revitalització de les ciutats  ciutadans burguesos.
› Gremis: fixaven els preus i no permetien que un artesà
treballés sense estar inscrit en el gremi corresponent.
 Comerç internacional: dues àrees
› Mediterrània: beneficiada per les croades i la psoterior
expansió del món cristià  espècies, sedes i perfums
procedents d’Orient.
› La mar del Nord i la mar Bàltica  Hansa (Lübeck,
Hamburg, Bruges, Gant): lliga per a defensar els seus
objectius econòmics.
 Primeres activitats financeres pròpies d’una
economia precapitalista.

3.  Àmbit social: societat camperola
› Noblesa i clergat  estament privilegiat
› Burguesia  independent del senyor, la iniciativa
personal possibilitat l’ascens social.
› Esglèsia  crea ordes més apropiats a les ciutats: Sant
Domènec de Guzmán y Sant Francesc d’ Assís.
 Ámbit polític: Europa en fase de construcció dels
Estats moderns.
› Els monarques, amb el suport de la burguesia, van
augmentar el seu poder, dominant la noblesa.
› Les ciutats burgueses: govern autònom. Organitzats amb
ajuntaments i consells municipals.
 Ámbit cultural: fundació de les universitats 
cultura de creixent carácter laic i cosmopolita,
allunayada dels monestirs.

4. “La ciudad de Venecia es muy populosa y de gran extensión
en círculo, y casas muy apretadas […].
En esta ciudad hay muchas iglesias y monasterios muy ricos.
[…]. El principal y mayor es la iglesia de San Marcos. […] Y
enfrente hay una gran plaza […], y en torno, todas las casas
encaramadas y porticadas, y allí cada jueves se hace
mercado. […] En un lado hay una torre, […] y allí están las
campanas ya conocidas que tañen tal a misa, tal a la oración
de la noche, tal al concejo de plegaria, que dicen por
ayuntamiento, y cuando quieren armar la flota. […] Entre estas
columnas y la iglesia de San Marcos está el gran palacio de la
Señoría”.
TAFUR, Pero: “Andangas e viajes por diversas partes del mundo ávidos”, en VIVES,
José: Andanzas y viajes de un hidalgo español (Pero Tafur, 1436-1439), Barcelona.

5.  Reforma cistercenca:
› Senzillesa arquitectònica i ornamental.
› Arquitectura protogòtica bàsicament monacal.
 Capçalera rectilínea i absis de planta quadrangular
 equilibri de les formes.
 Manté elemants romànics (arc de mig punt i voltes
de canó) però introdueixen l’arc ogival i la volta de
creueria.
 Amb el temps l’ordre cistercenc va acumular una
important riquesa i va acabar constuint esglésies
tan monumentals com les que abans havia criticat.

6. “Deixo de banda les inmenses alçàries de les
esglèsies, les desmesurades llargàries, les amplàries
innecessàries, les sumptuoses decoracions, les
curioses pintures, que fan girar les mirades dels fidels
i que n’impedeixen la devoció […] Quin fruit […]
exigim d’aquestes coses: l’admiracio dels babaus i la
satisfacció dels simples? […], i més s’admira la bellesa
que no pas es venera la santedat”.
Bernat de Claravall,
Apologia de Guillem de Saint Thierry.

7. Les construccions del Císter es van estendre per tot Europa,
especialment per França, on va tenir origen.

8. Ubicació de les principals catedrals gòtiques

9.  Elevació i lluminositat
 El mur perd la seva funció de suport 
creació de grans obertures.
 Dos elements fonamentals: l’arc ogival i
la volta de creueria.
› ARC OGIVAL: càrregues laterals menors que
el de mig punt, alhora que resulta més
lleguger i dinàmic. Evolucionen en la seva
forma fins a derivar en els anomanats ARCS
CONOPIALS i CARPANELLS.

10. ARC OGIVAL
ARC CONOPIAL

11.  VOLTA DE CREUERIA: encreuament de dos
arcs ogivals, transmet la càrrega de la volta
a quatre punts.
› La volta de creueria está formada per dos
elements: l’ esquelet i la plementeria.
› ESQUELET: el conformen arcs creuats diagonalment
juntament ambs els formers i els faixons
› PLEMENTERIA: Panys que tanquen els espais entre
els nervis.
› La més sezilla  quadripartida
› S’afegixen nervis i sorgeixen la sexpartida, la de
tercelets i l’estrellada.

14. Volta de tercelets
Volta estrellada

15.  Pilars  arregleguen els nervis de les noves voltes.
 Bossellets  fines columnes adossades als pilars. Si els
projectem cap a l’exterior trobem els contraforts.
 Contraforts  suporten la càrrega de la volta. Es
separen del mur mitjançant els arcbotants.
 Arcbotants  transmeten les càrregues laterals cap a
ells i alhora permeten la canalització de l’aigua de la
teulada.
 Pinacle  Remata el contrafort i contraresta
l’empenyiment oblic que hi exerceixen els arcbotants.
 Vitralls  substitució dels murs per grans vitralls
decorats que donen claredat als espais interiors.

17. ARCBOTANTS
PILAR COMPOST

18. CONTRAFORTS, PINACLES I VITRALLS

19. ARCBOTANTS, CONTRAFORTS, PINACLES I VITRALLS

20.  Es perfeccionen els castells però és en els palaus urbans,
residències dels nobles i de l’altra burguesia, on es produeixen
les majors innovacions.
 Creix l’interés per la construcció d’hospitals, d’ajuntaments i de
llotges.
Palau Ducal de Venècia (1309-1442)

21. Palau de la Senyoria de Florència (1299-1314)
Llotja de Ypres (segles XIII-XIV), Bélgica

22.  Catedral com a màxim exponent.
 Planta longitudinal, amb tres o cinc naus.
 Incorpora creuer, que es pot allunyar de la
capçalera fins a arribar a situar-se en el
centre de l’esglèsia.
 Capçalera poligonal on se situen el presbiteri,
el deambulatori i les capelles exteriors.
 Nau central més alta que les laterals.

23.  Apareix el TRIFORI  estreta galeria oberta
sobre la qual es disposa una filera de finistres
anomenada CLARISTORI.
 La decoració s’estén amb generositat a les
façanes.
 CUCULLA  la façana principal acostuma a estar
flanquejada per torres cobertes amb terrasses o
amb un cos apitamidat anomenat cuculla.
 GABLETS  Motllures anguloses que es
col·loquen sobre els arcs de les portalades.
 ROSASSES  obertures circulars calades i
tancades amb vitralls de gran espectacularitat.

24. “La belleza de las iglesias no se debe solo al magnífico partido que
los constructores sacaron de su arquitectura para responder a las
aspiraciones religiosas de las muchedumbres, sino también a la
atmósfera cálida, coloreada, irreal que dan al interior las
espléndidas vidrieras que guarnecen las ventanas. Los fieles se
sienten allí al abrigo, lejos de los males de la Tierra, en la paz que
preludia los gozos del Paraíso.
Los altos vanos abiertos para dejar pasar una luz abundante, luz de
esencia divina, respondían también al amor de nuestros
antepasados por la vidriera, donde hallaban en el azul del cielo los
grandes temas del Antiguo y Nuevo Testamento, y las historias de
los santos que habían admirado en época romántica, pintadas
sobre los grandes muros desnudos”.
HUYGHE, B.: El arte y el hombre. Madrid, Planeta, 1996

25. “Lancemos una mirada sobre una catedral gótica. Veremos, por
decirlo, un movimiento vertical petrificado, el cual la ley de la
gravedad parece anulada. Veremos un movimiento de inaudita
fuerza, dirigido hacia arriba, opuesto a la natural dirección de la
gravedad pétrea. No hay muros; no hay masas que nos den la
impresión de realidad firme y material. En vano, buscamos una
indicación que aluda a la relación entre carga y fuerza. Dijérase
que aquí ni hay carga. Solo percibimos fuerzas, fuerzas libres,
irreprimidas, fuerzas que se lanzan a lo alto con indecible aliento.
Es bien claro que aquí la piedra ha quedado despojada de su peso
material, que aquí la piedra sustenta una expresión insensible,
incorpórea, que aquí la piedra está como desmaterializada ”.
WORRINGER, W.: La esencia del estilo gótico. Buenos Aires,
Nueva Visión, 1973

26. L’ARQUITECTURA EUROPEA
França: el gran difusor

27.  A l’Illa de França, prop de París.
 Primera meitat de lsegle XII
 Doble girola i capelles radials
 Capçalera oberta, lleugera i lluminosa

28. ABSIS
Vista des del costat sud

29. FAÇANA OCCIDENTAL I LÍNIES BÀSIQUES D’EQUILIBRI
EN LA SEUA ORGANITZACIÓ

30. NAU
CENTRAL Detall de la nau central,
absis i creuer

31.  Época clàssica de l’arquitectura gòtica francesa 
segle XIII
 Diferència d’alçaria entre la nau central i les
laterals.
 Ubicació del creuer gairebé en el centre.
 Supressió de la tribuna.
 Protagonisme dels vitralls
 Presència de dues torres flanquejant l’entrada
principal.
 Amplitud de la capçalera

32. CHARTRES

33. Volta de la nau centrall y vitralls del presbiteri

34. Detall d’arbotants Detalls de contraforts

35. REIMS

36. INTERIOR CAP A L’ENTRADA
DETALL DEL TRIFORI

37. AMIENS

38. ALÇAT DE LA NAU CENTRAL
VOLTA DEL CREUER I DE LA
NAU I DEL TRANSEPTE

39. • Segona meitat del segle XIII.
• Increment de la decoració.
• Es guaya esveltesa i lluminositat.
• Els murs han desaparegut
substituïts per inmensos vitralls
que arrenquen gairebé del terra.

40. VISTA DEL PIS INFERIOR
VISTA DEL PIS SUPERIOR

41. DETALL DEL PIS SUPERIOR
AMB ELS SEUS VITRALLS
VOLTES DEL PIS SUPERIOR

42.  Segle XV – Gòtic flamíger
 Decoració exuberant

43. L’arquitectura gòtica anglesa
Evolució en tres fases succesives:
1. Gòtic primitiu
2. Gòtic decoratiu o ornamental
3. Gòtic perpendicular

44. Gòtic primitiu
 Importació d’elements francesos que es
juxtaposen a caràcters locals (segle XIII):
› Desenvolupament longitudinal
› Capçaleres planes
› Doble creuer
› Sensació d’horitzontalitat.
 Destaquen les catedral de Lincoln, Salisbury i
Canterbury
› Les façanes, concebudes a manera de gran teló, no es
corresponen amb l’espai interior.
› S’accedeix per unes reduïdes portes.

45. LINCOLN

46. SALISBURY

47. El gòtic decoratiu o ornamental
 Propi del segle XIV
 Presència de guarniments corbs i
ondulats
 Les voltes multipliquen els nervis
 A les finestres hi abunden les traceries
 Són propies d’aquest període: Ely,
Gloucester, Wells i Exeter.

48. GLOUCESTER

49. WELLS
Columna palmada

50. Gòtic perpendicular
 Fi del segle XIV
 Predomina la línea vertical sobre la corba.
 El mur es substitueix per grans finestrals.
 Es generalitzen l’arc tudor (molt rebaixat) i la
volta de ventall o palmada.
 Obres més significatives:
› A les universitats d’Oxford i Cambridge
› A la capella de Saint Goorges del castell de Windsor.
› A la capella d’Enric VII de l’abadia de Westminster.

51. KING COLLEGE, CAMBRIDGE
Volta de ventall de la
capella del King’s College

52. L’arquitectura gòtica a Alemanya
 Molta influència francesa per la seva proximitat.
 Gran alçària delsedificis.
 Agulles o fletxes de rica traceria calada per a
rematar les torres.
 Es generalitza la volta estrellada i la volta
reticular (els nervis tracen una xarxa romboidal).

53. VOLTA RETICULAR – MONASTERI DE MAULBRONN

54.  Primeres construccions  S. XIII (arrelament del
romànic).
 Construccions més importants:
› L’ església de Santa Isabel de Marburg
 Iniciada el 1235.
 Tres naus de la mateixa alçària.
› Cateral de Colònia
 La més francesa de totes.
 Iniciada el 1248 i acabada en el segle XIX en un estil
neogòtic.
 Va respectar els plans originals.
› Catedral d’Estrasburg
 Actualment en territori francès.

55. SANTA ISABEL DE
MARBURG

56. COLÒNIA

57. ESTRASBURG

58. ESTRASBURG
Portalada central i rosassa – 1932-
1399
Gran agulla de pedra calada i arquets i
bossellets.

60.  Segle XIV:
› Planta de saló: naus de la
mateixa alçària i gran espaiositat
› Torre de gran envergadura
 Exemples: Catedral de Sant Esteve
de Viena i catedral d’Ulm.
ULM

61. VIENA

62. Les peculiaritats del gòtic italià
El retard amb què el gòtic va arribar a Itàlia i la seva escasa
difusió van afavorir que en el segle XV s’iniciés la nova
estérica renaixentista.

63. CARACTERÍSTIQUES
 Persistència del classicisme.
 Ús de l’ arc de mig punt o lleugerament ogival.
 Absència d’ arcbotants.
 Importància del gablet.
 Finestres petites i escasses.
 Tendència a l’horizontalitat.
 Ús de marbres policroms.
 Predomini de les cobertes de fusta

64.  L’ arquitectura italiana se centra en les
construccions civils. Dues variants:
› La manera toscana:
 El palau toscà sembla una fortalesa.
 Poques i petites finestres.
 Merlets i una elevadíssima torre de planta quadrada.
 Exemples més significatius: la Signoria de Florència i
l’Ajuntament de Siena.
› La manera veneciana:
 Més calada i transparent.
 Destaquen els elements ornamentals.
 Exemples més significatius: palau dels Duxs i Cà d’Oro.
 Construccions religioses: Catedral de Florència i
de Siena.

65. Signoria de Florència
Ajuntament de Siena

66. Palau dels duxs
Cà d’Oro

67. Catedral de Florència

69. Catedral de Siena

70. Catedral de Siena

71. Catedral de Siena

72. L’arquitectura gòtica a Espanya
• Segle XII-XIII  Inicis del gòtic a Castella i
Aragó.
• Segle XIV  El gòtic mediterrani, sobretot
Catalunya.
• Segle XV  plenitud del gòtic

73. CATEDRAL DE BURGOS
 Iniciada el 1221
 Consta de tres naus,
profund presbiteri, girola i
capelles absidials.
 Respecte de les franceses
presenta menys alçària.

74. Façana occidental
Vista desde l’absis i cimbori

75. Voltes de la nau central
Volta del creuer
Transepte

76. CATEDRAL DE TOLEDO
 Iniciada al 1226, sota el regnat
de Ferran III de Castella.
 Les seves cinc naus s’estructuren de manera
original en trams quadrats i rectangulars.
 Elements molt típics del gòtic peninsular com:
› El presbiteri menys profund (perquè el cor passa a la
nau central).
› Increment de capelles a la capçalera.
› Torres adossades a les naus (no al seu damunt).
› Ús d’arcs lobulats i creuats en el trifori.

77. Conjunt façana occidental
Detall façana occidental

78. Nau central
Detall de l’ interior

79. CATEDRAL DE LLEÓ
 Iniciada a mitjan segle
XIII
 La més francesa de les
catedrals peninsulars
 Incorpora grans
finestrals tancats amb
vitralls que atorguen a l’
interior una lluminositat
radiant de colors verds,
ocres i grocs.

80. Façana occidental

81. Lateral sud i absis
Detall de l’absis

82. Nau central en
direcció a l’ absis
Vista desde el transepte

83. Detall dels vitralls de
la nau central
Voltes de la nau central

84. GÒTIC MEDITERRANI
 L’ Impuls constructiu es trasllada, sobretot, a Catalunya.
 Tendència a l’ horitzontalitat.
 Gust per l’ austeritat.
 Exemples:
› Catedral de Barcelona
› Catedral de Girona – una única nau.
› Catedrals de Tortosa i de Palma de Mallorca.
› Temple de Santa María del Mar, a Barcelona.
› Arquitectura civil: llotges o mercats de València i Palma de
Mallorca  important gràcies a l’apogeu económic pel
comerç marítim

85. BARCELON
AIniciada a la fi del segle XIII. Tres
naus. La central més ampla i les
laterals de la mateixa alçària.

88. GIRONA
“Pere ça Coma, picapedrero de Girona y maestro de la
fábrica de dicha iglesia […], sostiene que la obra es estable,
firme y sin peligro si es hecha y continuada con una sola
nave, tal como ahora se sigue y se continúa, y puede
permanecer y sostenerse sin peligro; el que expone no
acepta de ninguna manera que la obra sea cambiada, sino
por el contrario que sea hecha y continuada con una sola
nave”.
TERES, R.: La renovació de l’ escultura gòtica a Barcelona a
l’entorn de 1400, en YARZA, Joaquín: Fuentes de la Historia
del Arte I. Madrid, Historia 16, 1997.

89. SANTA MARÍA DEL MAR

91. Pilars, voltes, capelles entre contraforts i

92. LLOTJA DE VALÈNCIA

93. PLENITUD DEL GÒTIC
 Segle XV  maduresa del gòtic.
 Primera meitat: formes clares i poc
decoratives.
› Exemples: Catedrals de Múrcia,
Oviedo i Pamplona.
 Amb els Reis Catòlics: febre decorativa,
utilització de voltes estrellades i arcs
conopials  estil isabelí o flamíger.

94. OVIEDO

96. Alçat de la nau central
Volta del
creuer
Arcbotants i contraforts

98. 1. Trets de l’ escultura gòtica
 Naturalitat i realisme vs carácter simbòlic,
hieratisme i goemetrització del romànic.
 Temática: continúa essent religiosa però amb més
carácter naratiu.
› El cos de Jesús a la creu mostra el dolor i el patiment i
inspira compassió.
› María amb aspecte més maternal o amb dolor quan
rep el cos mort del seu Fill.
 Nous espais: no se centra en portalades. Torres,
pinacles i cimborris. També en sepulcres, retaules
i carreus.

99.  FRANÇA:
› Temes:
 Judici Final  El sever Pantocràtor dóna pas a un Déu
bondadós.
 Escenes de la vida de la Mare de Déu.
› Al segle XIV els artistes se centren en els sepulcres i
en la decoració de capelles i altars.
 L’ escultura s’ allibera de l’ arquitectura.
 Les figures s’ allarguen i es relacionen més entre elles
tot buscant una major naturalitat.
 El millor exponent d’ aquest estil realista  CLAUS
SLUTER.

100. CHARTRES
Portalada occidental: portalada reial

101. Timpà del Judici Final

102. Estautes-columnes:
conjunt i detalls

103. REIMS

104. Muntants de la
portalada central
i detalls

105. Verge del mainell o
trancallums
Portalada del Judici Final

106. CLAUS SLUTER
El Pou de Moisés
Apareixen diverses figures de
Portalada de la Cartoixa
de Champmol

107. Tomba de Felip l’ Ardit
Presenta el duc jacent envoltat de ploraneres i encaputxats.

108.  ALEMANYA:
› Peculiar expressionisme pel qual no es dubta a
sacrificar la bellesa formal.
› Hi predomina la talla de fusta policroma.
› Temes:
 La Pietat i el Crucificat  terrible dramamtisme.
 La Mare de Déu amb el Nen és tractada amb una gran
dolçor.
 ANGLATERRA:
› No es concentra a les portalades. Cobreix les façanes
amb estàtues dretes i sedents.
› Art funerari  a més de pedra, s’ utilitza el bronze.
 En el segle XIII el difunt apareixia jacent, però en el segle
XIV es mostra agenollat. Creació de la figura del plorant.

109. Estatues de la portalada de la
catedral de Estrasbug
(Major expressivitat que en
Reims).
Muntants de la portalada
central de Reims

110.  ITALIA:
› Pervivència de les formes
clàsiques  escassetat d’
exemples importants.
› Pisa i Siena: NICOLA PISANO
 Trones del baptisteri de Pisa i de la
catedral de Siena
› Florència: ANDREA PISANO
 Primeres portes del Baptisteri: 28
relleus bíblics de composició
senzilla, realitzats sobre bronze.
 Decoració del Campanile de la
catedral amb relleus dissnyats per
Giotto.
Pisano. El Baptisme e Crist.
1330. Portes del Baptisteri,
Florència.

112. 3. L’ escultura gòtica peninsular
BURGOS
PORTALADA DEL
SACRAMENTAL -
Portalada més antiga de
les catedrals castellanes.
Hi destaca la
incorporació de
l’estàtua-columna en el
mainell

113. Detall - Timpà i arquivoltes

114. Portalada nort del transepte o del Judici Final

115. Detall timpà – Crist
Jutge envoltat per la
Verge, Sant Joan i
àngels.
Detall timpà: elegits, porta del cèl, passatge d’ ànimes i condemnats

116. LLEÓ
Portalada del Judici Final

117. Timpà amb el Judici Final

118. Els elegits
Els condemnats

119. LA PINTURA GÒTICA

120. 1. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES
 Reducció dels murs  disminució de la pintura
mural.
 Nous suports  Plans que conformaven els
retaules. Desenvolupament de la miniatura.
 Temática majoritariament religiosa però també
temes profans.
 Figures més expressives i naturals
 Fons neutres i daurats

121. 2. ESTIL ITALOGÒTIC
 Figures amb més vitalitat i dinamisme
 Volum i perspectiva
 A Itàlia es va mantenir la pintura mural sobre
altres tècniques, encara que també es va cultivar
la pintura sobre taula i miniatura
 A començament del Trecento són dues les
principals escoles italianes:
› la de Florència (Giotto)
› la de Siena (Duccio Buoninsegna [Il Duccio] i Simone
Martini).

122. L’ escola de Florència: Giotto
 A Florència destaca Giotto de Bondone (1266-1337)
› Va aconseguir captar la PERSPECTIVA: representació d'un
espai tridimensional en el pla, encara que no del tot
correcte.
› Va estudiar l'ANATOMIA, sempre en funció de l'expressió.
› Va utilitzar la LLUM com a element determinant per a la
tonalitat cromàtica.
› S'inspirava en la naturalesa, obtenint una pintura
NATURALISTA, allunyada de l'aparença dels fons plans
dels estils anteriors.
› Va pintar sobretot FRESCOS, com:
 els de la esglèsia de l'Arena o capella Scrovegni, a Pàdua.
 els de les capelles de l'església de la Santa Croce, a Florència
 els de la Basílica superior de Sant Francesc, a Assís

123. Capella Scrovegni (1304-1306)
Vista general cap a la capçalera Vista general cap a l’ entrada

124. Detall de la
organització en
quadres

125. Anunci a
Santa Ana

126. L'últim sopar

127. El bes de Judes

128. Lamentacions
sobre el cos
de Crist mort

129. Basílica superior de Sant Francesc, a Assís

130. L’èxtasi de
Sant Francesc
(1297-1300)

131. La predicació a les
aus (1297-1300)

132. La mort de Sant
Francesc (1300)

133. 3. ESCOLA FLAMENCA
 Escola més important del segle XV.
 Es vincula a una societat burguesa enriquida
gràcies al comerç i a la indústria tèxtil a les
principals ciutats de Flandes: Bruges i Gant.
 Els iniciadors de l’ estil foren els germans VAN
EYCK, Jan i Hubert.  Políptic de l’ Anyell Místic
a l’ esglèsia de Sant Bavon de Gant (1426-1432).
 Jan VAN EYCK  El matrimoni Arnolfini, 1434.
Oli sobre taula. Galeria Nacional, Londres: La
pintura flamenca es reconeix pel seu realisme, el
gust pel detall, l’ interés pel paissatge i el retrat i
les escenes quotidianes.

134. Políptic de Gant o de
l’Anyell Místic,
tancat (1425-1432)

135. Detall dels donants, Joos Vyd i la seua esposa Isabelle Borluut

136. Políptic de Gant o de l’Anyell
Místic, obert (1425-1432)

137. Detall de Déu Pare i de la corona
situada als seus peus

138. Detall dels àngels cantors i dels àngels músics

139. Taula central inferior amb "L'Adoración de l’ Anyell"

140. Detalls del paisatge del fons de la zona inferior

141. EL MATRIMONI
ARNOLFINI (1434)

144. ROGER VAN DER WEYDEN
 Temes patètics: les figures s'agiten dolorides, amb
els rostres enrogits i les mans crispades, centrant-se
en ells l'interés.
 Per esta raó desapareixen ben sovint els fons dels
paisatges, que solen ser sustituits per fons d'or
llisos.
 Obra més significativa: el Devallament del Museu
del Prado:
› Distinció entre la pal·lidessa "mortal" de Crist i la
pal·lidesa "esvaïda" de la Mare de Déu.
› Les diferents actituds de dolor dels personatges profund
estudi psicològic
› Enrogiment del rostre de Maria Magdalena produït pel
plor.

146. Hieronymus van Aken, El Bosch
 Fins a 1516, data de la seua mort, va realitzar les
més estranyes composicions, on mesclava la realitat
i la fantasia.
 Patent simbolisme que ha donat lloc a moltes
interpretacions. La pintura com:
› A crítica social de la seua época.
› Lecció moralitzant
› Reflex d’un món oníric
› Plasmació de la doctrina adamítica (secta que practicava
el nudisme, defensava la unió lliure i negava el pecat
carnal).
 Obres més importants:
› El carro de fenc
› El jardí de les delícies

147. TRÍPTIC EL CARRO DE FENC (1500-1502).
Museu del Prado.
Tancat representa la visió del Camí de la Vida
Es poden veure al·legories
moralitzadores i crítica social,
sobretot quan la seua temàtica
va estar inspirada en el text
d'Isaïes que proclamava que
"tota la carn és com el fenc i
tota glòria és com l'herba dels
prats".

148. Obert representa "L'origen del pecat, la seua prolongació en este món i el castic
després de la mort”

149. Representació del
proverbi "El món és un
carro de fenc,
del qual cadascú pren
el que pot"

150. El Paradís Terrenal
amb l'origen del pecat
L'infern, amb el castic
després de la mort

151. TRÍPTIC EL JARDÍ DE LAS DELÍCIES (1503-1504).
Museu del Prado
Tancat representa "La creació del món"
A través de les seues tres taules (la
Creació, el món i l'infern) podem
observar simbolismes no tan
clarament moralitzadors ni crítics,
com:
els múltiples grups nus d'ambdós
sexes (idea de llibertat sexual).
les nombroses representacions de
maduixes i mores (tradicionals
al·legories dels delícies terrenals).
els hòmens nus cavalcant sobre
animals i monstres (simbolisme del
ser humà portat pels seues passions
carnals).

152. Obert representa:
"El Paradís terrenal", "El Jardí de les Delícies" i "L'infern musical"

153. Panell central amb
"El Jardí de les
Delícies"

154. Detall de la Font dels
Quatre Rius del
Paradís Terrenal

155. Detall de la Cavalcada
del Desig entorn a la
Font de la Joventut

156. Detall d'una bola transparent que evoca la fugacitat del plaer

157. Hòmens i dones amb
cireres i maduixes
símbols del desig carnal

158. El Paradís Terrenal
L'infern musical