Quatre idees sobre l'ortografia de la vocal neutra.

1. Ortografia de la vocal neutra a final de paraula Norma 1 : En general els mots masculins acaben amb -e i el femenins en -a . Excepcions : Noms que ho fan justament a l'inrevés Adjectius amb una sola terminació per la masculí i femení. En plural les terminacions sempre són igual per als dos gèneres: -es

2. Norma2: Si la vocal neutra és l'últim so d'un verb, s'escriu -a. Si és el penúltim, amb -e. Excepcions: Infinitius acabats en -re i les formes corre, vine, obre i omple (i el s seus derivats)

3. Al mig de paraula Norma 3: Les paraules de la mateixa família s'escriuen amb la mateixa vocal, a o e. Per saber quina s'ha d'escriure, ens basarem en la paraula en què aquesta vocal es trobi en síl·laba tònica. F e rreteria ve de f e rro M a riner ve de m a r El mateix serveix per als verbs. Podem recórrer a una forma verbal que tingui la vocal tònica . Af a itar de af a ito, tr e nquem de tr e nco...

4. Paraules complicades Discrepàncies amb el castellà: És útil memoritzar paraules que s'escriuen a l'inrevés en castellà: Ex.: assemblea, monestir, assassí, ambaixada... Els verbs: treure, jeure, néixer i fer . Escrivim e quan és tònica i a quan és àtona. Quan no hi ha cap norma que funcioni, cal consultar el diccionari