Documents de conclusions del debat celebrat el 7 de novembre de 2014 a l'Ecocentre de Barcelona, sobre el futur polític de la lluita animalista en el context d'una Catalunya independent. El debat naix del procés participatiu vinculat a la consulta del 9N al Catalunya.

1. 1 de 3
Conclusions del debat El futur polític dels animals a Catalunya, celebrat ahir a l’Ecocentre
de Barcelona.
Barcelona, 7 de novembre 2014.
El grup de persones activistes
pels drets dels animals reunides
sota el tema a debat El futur
polític dels animals a Catalunya,
en el marc de la consulta que es
realitzarà el proper 9N, va
concloure en els següents acords:
1 . S o b r e e l p r o c é s d e
participació.
Els moviments socials en general,
i el dels drets dels animals en
particular, hem construït la nostra
lògica sobre l'esperit de la
participació i tota la nostra vida
política es desenvolupa a través
d’ella. Som, en definitiva, el
resul tat d’una cons t rucci ó
p a r t i c i p a t i v a . P e r a i x ò ,
condemnem amb indignació el
veto i suspensió que des de la
maquinària institucional de l'Estat
espanyol s'imposa a Catalunya
impedint exercir una mobilització i
procés participatiu on cada
ciutadà i ciutadana està cridades
a expressar-se sobre el seu futur i
el de la comunitat política, en ús
legítim de la llibertat d'expressió i
opinió que recullen totes les
cartes de drets humans, que són
també drets polítics.
De la mateixa manera, des del
moviment animalista, es vol posar
l'accent sobre la importància de la
participació no només per decidir
el futur polític de Catalunya, sinó
que volem cridar als partits polítics,
als càrrecs electes i a les persones candidates, a exercir cada vegada més i sobre cada vegada
més temes, processos de participació ciutadana on les decisions siguin sobiranes i vinculants, i
on les diferents postures tinguin accés a l'opinió pública en igualtat de condicions.
Vam decidir sí al dret a decidir, el dret a decidir-ho tot.
2. Sobre els escenaris futurs: avantatges i desavantatges.
El grup d'activistes va debatre sobre escenaris diversos tals com: mantenir l'statu quo actual,
tendir a un model de major competències, i finalment la creació d'un nou país. També es van
estudiar variables temporals i es van estudiar aquests escenaris relacionats amb altres escenaris,
com són els canvis polítics a Espanya i Europa.
Força política. Els i les activistes analitzem la possible reducció de la força política de
l'activisme animalista a Espanya si Catalunya resultés en un estat independent, ja que és per tot a
persona militant coneguda l'enorme diferència que hi ha entre la protecció animal a Catalunya i a
la resta de l'Estat. Entenem, segons la nostra anàlisi, que la major part de les col·laboracions i
beneficis que altres organitzacions i activistes de les diferents autonomies de l'estat espanyol
s'obtenen de l'experiència o bones pràctiques de les organitzacions catalanes, corresponen

2. 2 de 3
exclusivament al pla civil i això no té perquè canviar. Així com organitzacions catalanes
col·laboren i cooperen amb l'activisme de Portugal, Mèxic, Argentina, Equador o Colòmbia, per
posar exemples concrets, de la mateixa manera en un escenari on Catalunya i Espanya fossin
països diferents, aquesta col·laboració podria continuar i es podrien mantenir afectuosos i
profitosos vincles.
Per la seva banda, a Catalunya, la força política del moviment social animalista assumiria una
força notable, fins i tot major i de major capacitat d'influència que l’actual. A la reunió, es va
arribar a la conclusió que, no només per al moviment animalista en particular, sinó en general, una
administració més petita i un govern de màximes competències, però amb major proximitat,
garanteix una major capacitat d'influència per als moviments socials en les decisions de caràcter
polític i per tant, públic. Un fet que entenem, a més, no només millora la situació del moviment
animalista, sinó també la d'altres moviments socials i, en definitiva, la de tota la societat. Creiem
fermament que com més competències tinguin les administracions més properes seran aquestes.
I, així mateix, com més es redueixin els governs, menys resistència hi haurà als canvis que són
bàsics i fonamentals per a la societat i el seu desenvolupament, el progrés moral o l'aplicació de
les idees renovadores i de les noves ciutadanies.
Relacions civils. Més enllà de l'assumpte polític i la pressió que s'exerceix sobre governs com el
d'Espanya, aspecte tocat en el punt anterior, les relacions civils entre organitzacions i activistes
és la major riquesa que hi ha en aquesta comuna i natural relació dins del moviment animalista,
un assumpte que en absolut es veurà afectat en qualsevol dels tres escenaris.
Influència política. Si bé l'avantguardisme de Catalunya en matèria de protecció animal ha servit
d'exemple i inspiració a altres organitzacions i persones vinculades a la causa, en el pla polític
això no ha succeït o més aviat ha passat el contrari.
Hi ha diversos exemples: després de l'abolició de les curses de braus a Catalunya, molts governs
autonòmics i fins i tot el govern central espanyol, van fer tot al seu abast per beneficiar a la
tauromàquia amb majors subvencions públiques i major promoció. I hi ha altres assumptes i
exemples on el debat identitari està absent, com són que Catalunya prohibeix l'execució
d'animals de companyia en gosseres des del 2003 amb una política de sacrifici zero, la prohibició
d'exhibir animals en aparadors, la distinció d'animals i coses en el Codi Civil de Catalunya; totes
elles mesures que no han estat copiades ni imitades per altres autonomies o pel govern central.
Un cas paradoxal es dóna en l'actual tramitació al Parlament de Catalunya de la Llei que pretén
abolir l'ús d'animals en circs, un fet que no hauria de tenir cap càrrega identitària però que, no
obstant això, ha estat combatut pels dos mateixos partits que es van oposar a l'abolició de les
curses de braus: el Partit Popular (que a dia d'avui Governa Espanya) i Ciutadans.
Per totes aquestes raons vam concloure que a dia d'avui no existeix una influència política real
del moviment animalista de Catalunya a Espanya, com sí existeix en les relacions civils o
d’organitzacions.
Econòmic i públic. Es va analitzar un fet important, i és que les administracions catalanes,
l'autonòmica i les municipals, tenen un nivell d'inversió molt més gran a les administracions i
governs d'altres autonomies espanyoles, fins i tot molt llunyans a les que més inverteixen.
Escenari territorial. La realitat territorial de Catalunya és dispar en matèria animalista i està lluny
de l'homologació de les bones pràctiques. Un problema tan greu com és el maltractament animal
i la violència cap als animals pot sempre ser tractat amb més efectivitat quan s’aconsegueix
delimitar-lo, ja que és llavors quan es poden focalitzar les solucions. Unes administracions amb
més competències, reduïdes i més properes farien que el moviment animalista pogués exercir un
pla d'acció més metòdic i per tant més efectiu, sempre partint de la base d'una major influència
sobre les polítiques públiques i la voluntat i determinació de l’administració.
Sobre el cultural. En el pla cultural, a Catalunya hi ha, com en tots els països del món, models
culturals maltractadors d'animals i violents cap a éssers d'altres espècies. Vinculat amb el punt
anterior, aquests models tenen un determinant regional que millora la capacitat d’enfocar-los.
Especialment a Catalunya, els actes aberrants en festes populars, com són els correbous, es
realitzen en una zona determinada del territori i no existeix a dia d'avui un suport rellevant en la
societat catalana que viu fora d'aquest territori. En aquest sentit, aquesta cultura del
maltractament animal, que és regional, xoca de front amb una meravellosa cultura que té el poble
de Catalunya en un sentit molt ampli i poc regional, que és la cultura i el sentiment identitari amb
la protecció dels animals.

3. 3 de 3
Conclusió del punt 2. Entenem que un model d'independència pot beneficiar la situació política
dels animals que viuen dins de Catalunya, i no perjudicaria els animals i al moviment animalista
d’Espanya.
3. Pendents.
En aquest resum i en especial en aquesta reunió, les persones activistes no vam voler oblidar
d'esmentar el que queda per fer, i el que s'ha de tenir en compte en qualsevol dels escenaris
futurs. En primer lloc, és imminent i inevitable el tractament d'assumptes ja intolerables com els
correbous, l'ús d'animals en circs, els zoològics i aquaris, la compra i venda de cadells, la caça i
especialment les ajudes que aquest lobby, perillós per a humans i cruel per a animals, va rebre
per part del pitjor i més nefast conseller que van tenir mai els animals i la protecció de la natura a
Catalunya, el senyor Josep Maria Pelegrí. Podríem enumerar centenars de temes pendents, però
preferim posar l'accent en la importància que tenen els animals i el moviment social que els
defensa.
4. Conclusió final.
En primer lloc, els i les activistes animalistes demanem a la ciutadania catalana que el dia 9 de
novembre voti i participi en el procés, i que es manifesti en contra d'aquest i qualsevol altre intent
d'emmordassar la voluntat popular per governs de tarannà dictatorial.
En segon lloc, i en funció de les anàlisis realitzades durant el debat, recomanem com a
preferència l'opció Sí - Sí i en segon lloc, l'opció Sí - No, considerant sempre l'enfocament de
la protecció animal des d'un vessant política.
En tercer lloc, ens alegrem d'haver creat un espai de diàleg, que hem acordat anomenar
Observatori de les polítiques públiques catalanes en matèria de protecció animal, destinat a
debatre específicament sobre la situació dels animals en els escenaris polítics de Catalunya.
D'una banda, perquè entenem que ja hi ha fòrums on abordar el mateix debat polític des de
vessants històriques, identitàries, econòmiques o nacionalistes; i en segon lloc, per deixar clar
que sempre que es parli de política influeix sobre la vida dels animals, i que sempre que es parla
dels drets dels animals s'està parlant de política.