7. Davant aquesta situació la resta de forces polítiques estaven unides per destronar a Isabel II que impedia la vida parlamentària. Pacte d’Ostende (1866): Progressistes (general Prim), Unionistes (amb el general Serrano) i demòcrates van planificar derrocar Isabel II i el seu govern i reinstaurar un govern provisional convocar una assemblea constitucional per sufragi universal masculí que establiria el tipus de govern.
8.
9.
10. 3. EL GOVERN PROVISIONAL Govern provisional de 1869. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana
26. 9. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1870-1873) Prim va negociar una candidatura de consens sobre un candidat: Amadeu de Savoia: nascut a Torí (Itàlia) el 30 de maig de 1845, era el segon fill del rei Víctor Manuel II d’Itàlia. La seva figura era ben vista per la classe progressista espanyola, ja que el seu pare era considerat un rei liberal que havia conduït la Unificació d’Itàlia* . Finalment va ser elegit, després de moltes discussions, elegit rei d'Espanya amb el suport del sector progressista (els partits del govern) i dels carlins el 16 de novembre de 1870. 9.1 UN MONARCA PER A UN RÈGIM DEMOCRÀTIC Retrato de Amadeo I, por Vicente Palmaroli González (c. 1872). Museu del Prado.
30. Independentisme cubà Revoltes cantonals (federalistes) Aixecament carlí (Carles VII) Assassinat del general Prim Inestabilitat política, divisió i debilitat Abstencionisme i frau electoral Oposició i conspiracions Guerres i revoltes 10 de febrer de 1873 Abdicació d’Amadeu I Una monarquia amb problemes RECORDAR
31.
32. Les Corts reunides en sessió conjunta es van erigir en Assemblea Nacional. Malgrat que la majoria dels parlamentaris eren monàrquics, va ser un diputat republicà (Francesc Pi i Margall) qui va presentar una proposició en nom d’altres diputats republicans com Figueres, Salmerón...: “ La Asamblea Nacional asume los poderes y declara como forma de gobierno la República, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno”. Seguidament Emilio Castelar va pronunciar el següent discurs: “ Señores, con Fernando VII murió la monarquía tradicional; con la fuga de Isabel II, la monarquía parlamentaria; con la renuncia de don Amadeo de Saboya, la monarquía democrática; nadie ha acabado con ella, ha muerto por sí misma; nadie trae la República, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuración de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Señores, saludémosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra patria”. Després del discurs de Castelar, entre els forts aplaudiments, va ser proclamada la República espanyola amb el següent resultat: 258 votos a favor y sólo 32 en contra . “ La Asamblea Nacional resume todos los poderes y declara la República como forma de gobierno de España, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno. Se elegirá por nombramiento directo de las Cortes un poder ejecutivo, que será amovible y responsable ante las mismas Cortes”.
33. PROJECTE Constitució de 1873 10.2. LA PRIMERA REPÚBLICA: ETAPES A) LA REPÚBLICA FEDERAL Estanislau Figueras Francesc Pi i Margall Problemes greus d’Hisenda (dèficit), servei militar voluntari. Domini dels federalistes Continuen les dificultats Intents de cops d’estat d’unitaris, alfonsins, revoltes cantonalistes, proclamació Estat Català; guerra carlina i guerra de Cuba. Malgrat la inestabilitat es convoquen Corts Constituents (10 de maig): alta abstenció. E. Figueras Pi i Margall
34. Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873 “ Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba , Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico , Valencia, Regiones Vascongadas. Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales”. REPÚBLICA FEDERAL 383 diputats (als 350 diputats es van afegir 15 de Puerto Rico i 18 de Cuba
35.
36. Alfons XII nou rei d’Espanya Després d’un any de caos el general Martínez Campos Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt 10.2. EL FINAL DE LA PRIMERA REPÚBLICA General Martínez Campos