2. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
Història del Món Contemporani
IPB / Joan Corbalán
1. Els problemes econòmics de la pau
2. Els feliços anys vint
3. La Gran Depressió
4. L’expansió mundial de la crisi
5. Els camins de la recuperació econòmica
3. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
1. ELS PROBLEMES ECONÒMICS DE LA PAU
Els efectes immediats de la guerra:
USA primera potència econòmica mundial.
Dificultats financeres per als vencedors (deute) i per als vençuts
(deute i reparacions de guerra).
Va afeblir els contendents europeus (préstecs amb els USA).
Grans desacords d’Alemanya amb el Tractat de Versalles
(reparacions de guerra).
USA: pagament dels deutes interaliats.
La situació alemanya
Al 1923 el seu sistema monetari fa fallida.
Inflació sense precedents.
França ocupa la Conca del Rühr, pels impagaments
alemanys.
Apareix un nacionalisme radical (i totalitari).
4. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
1. ELS PROBLEMES ECONÒMICS DE LA PAU
Els efectes immediats de la guerra:
La situació alemanya
Al 1923 el seu sistema monetari fa fallida.
Inflació sense precedents.
França ocupa la Conca del Rühr, pels impagaments
alemanys.
Pacte de Locarno, 1925: Alemanya accepta noves fronteres i
es renegocien les reparacions de guerra (Pla Dawes).
Milloren les relacions diplomàtiques, i això fa possible el
Pacte Briand-Kellogg, 1928, sobre seguretat col·lectiva.
A Alemanya apareix un nacionalisme radical (i totalitari).
5. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
“Si allò que ens proposem és que Alemanya no pugui adquirir una
mínima prosperitat en, al menys, una generació; si creiem que
tots els nostres aliats són àngels purs i tots els nostres enemics
(Alemanya, Àustria, Hongria i la resta) són fills del dimoni; si
desitgem que, any rere any, Alemanya sigui empobrida i els seus
fills es morin de fam i es posin malalts, i que estigui envoltada
d’enemics, aleshores rebutgem totes les proposicions generoses,
i particularment aquelles que puguin ajudar Alemanya a recuperar
una part de la seva antiga prosperitat material. (...).
Si nosaltres aspirem deliberadament a l’empobriment d’Europa
central, la venjança, no dubto en predir-ho, no trigarà”.
J.M. KEYNES: Les conseqüències econòmiques de la pau (1919)
6. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
1. ELS PROBLEMES ECONÒMICS DE LA PAU
Els desequilibris comercials:
Modificació dels fluxs d’intercanvi de mercaderies.
-Alemanya: va perdre molts territoris amb el Tractat de
Versalles; menys accés a les matèries primeres.
Desequilibri comercial entre els països industrialitzats i els
exportadors d’aliments i matèries primeres.
Descens dels preus agraris: empitjorament de les balances
comercials.
Petició de nous crèdits.
7. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
1. ELS PROBLEMES ECONÒMICS DE LA PAU
La puixança de l’economia nord-americana:
Supremacia dels USA davant de la Gran Bretanya.
El dòlar es va anar imposant com a moneda de canvi, davant de
la lliura esterlina.
La banca nord-americana era la més dinàmica.
USA: única plaça financera capaç de mantenir un sistema de
préstecs a llarg termini.
Desequilibri comercial entre USA i Europa
Augment de la competitivitat dels USA.
8. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
2. ELS FELIÇOS ANYS VINT
La prosperitat nord-americana
• Un gran creixement econòmic
• Innovació tècnica i canvis en l’organització del treball.
• Electricitat / petroli / automòbil / cadenes de muntatge
• Concentració empresarial.
• Augment de la productivitat i reducció de costos de
producció.
• Exportacions a Europa.
• La revolució dels consumidors
• Grans magatzems / compres a terminis / publicitat /
màrqueting /endeutament
• La distribució desigual de la renda
• Millora de la capacitat adquisitiva dels treballadors
• Sobreproducció
• Agricultura: el sector més perjudicat
9. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
2. ELS FELIÇOS ANYS VINT
•La febre borsària
• Puixança borsària.
• Bombolla especulativa.
• Convenciment d’obtenir més guanys (plusvàlua
borsària).
• Interès per la borsa: petits inversors.
• 1929: gran problema quan el valor de les accions va
començar a baixar.
“Molt aviat un negoci molt més atractiu que el teatral va
atraure la meva atenció i la del país.
Era un assumpte anomenat mercat de valors. El vaig
conèixer per primera vegada el 1926.
Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que
era un negociant molt astut. O almenys això semblava,
perquè tot el que comprava augmentava de valor (...).
Mai no vaig obtenir beneficis. Semblava absurd vendre
una acció a trenta quan se sabia que en un any doblaria
o triplicaria el seu valor”.
G. MARX: Groucho i jo (1981)
10. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
3. LA GRAN DEPRESSIÓ
3.1. Les causes de la Gran Depressió
“Feliços anys vint”: S’inicien alguns problemes econòmics.
La riquesa no es va repartir equitativament. Els salaris van
pujar molt poc.
Massa endeutament de famílies i productors.
Hi ha sectors econòmics amb dificultats:
Agricultura: -Creix menys que la indústria.
-Els preus agrícoles són baixos
(sobrerproducció).
-Baix nivell de vida (èxode rural).
Indústria: Sobreproducció dificulta les vendes.
Borsa: Bombolla especulativa.
11. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
3. LA GRAN DEPRESSIÓ
3.2. La crisi bancària i industrial
-Crisi bancària: fallida de molts bancs, famílies arruïnades,
reducció de concessió de crèdits...
-Crisi industrial: augment dels estocs, baixada dels preus,
subconsum, caiguda de les inversions...
-Gran augment de l’atur.
-Disminució de la demanda: va fer baixar la producció industrial
i agrícola.
-Reducció del comerç mundial i polítiques proteccionistes.
“La crisi alimentava la crisi”
12. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
3. LA GRAN DEPRESSIÓ
3.3. El crac del 29
3.3.1. CRISI DE LA BORSA
El 24 d’octubre del 1929 fa fallida la Borsa de Wall Street
(Dijous Negre).
Venda massiva d’accions. El seu preu no es correspon a la
realitat (valor real de l’acció i el benefici que genera).
Tothom vol vendre i ningú vol comprar (els preus es
desplomen).
Inici “real” de la crisi.
La fallida de la borsa implica tota la resta de l’economia.
Crisi del sistema bancari: Molts bancs han invertit en borsa i per
tant perden la inversió.
Molts inversors particulars han demanat préstecs i no els
podran tornar.
13. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
3. LA GRAN DEPRESSIÓ
3.3. El crac del 29
Estalviadors retiren dipòsits i els bancs esgoten liquidesa
(cash).
Tancament massiu de bancs (uns 5.000).
La crisi del sistema bancari provoca la caiguda dels préstecs
tant a empreses com a particulars.
14. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
3. LA GRAN DEPRESSIÓ
3.3. El crac del 29
3.3.2. CRISI INDUSTRIAL
La crisi fa baixar el consum i s’ha tancat l’aixeta dels crèdits.
Tancament massiu d’empreses (més de 100.000).
Es dispara l’atur. Es va arribar a13 milions d’aturats, un 25% de
la població activa.
La crisi econòmica comportarà una important crisi social,
empobriment generalitzat. I també portarà al subconsum.
Un peix que es mossega la cua!!!
15. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
3. LA GRAN DEPRESSIÓ
3.3. El crac del 29
3.3.3. CRISI SOCIAL
L’empobriment generalitzat i subconsum.
16. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
4. L’EXPANSIÓ MUNDIAL DE LA CRISI
4.1. Els mecanismes d’expansió
La crisi arriba a Europa per dues vies
)aEls bancs americans retiren els préstecs i inversions en
Europa
Menys diners circulant
Baixa el consum (escasa demanda)
Tanquen les fàbriques i baixa la producció
Augmenta l’atur
CRISI GENERAL
17. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
4. L’EXPANSIÓ MUNDIAL DE LA CRISI
4.1. Els mecanismes d’expansió
La crisi arriba a Europa per dues vies
b) Estats Units consumeix molt menys
Disminueixen les seves importacions procedents d’Europa
Baixa la demanda
Tanquen fàbriques i baixen els preus
Augmenta l’atur
CRISI GENERAL
18. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
4. L’EXPANSIÓ MUNDIAL DE LA CRISI
4.1. Els mecanismes d’expansió
La majoria de països reaccionen:
Devaluant les seves monedes per afavorir les exportacions i
disminuir les importacions.
Proteccionisme: posen obstacles a les importacions
(aranzels) per afavorir l’economia nacional
La caiguda del comerç internacional:
La caiguda de la demanda, les devaluacions monetàries i el
proteccionisme fan caure en picat el comerç mundial (un 66% en
quatre anys).
La baixada dels preus dels aliments i matèries primeres encara
és més grans.
Els països pobres i les colònies acaben sent els més
perjudicats per la crisi.
19. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.0. DIVERSES RESPOSTES
Quines eren les seves veritables causes?
Liberals: Típica crisi del capitalisme.
Marxistes: Mostra que el capitalisme no funciona.
Keynesians: Desequilibris entre producció i consum.
Monetaristes: Problemes amb el patró or.
Actualment, es destaquen com a causes:
Sobreproducció de mercaderies: Genera estocs.
Especulació de capitals: Baixen les inversions productives i el
consum.
Desequilibris monetaris: Dòlar massa fort fa que no funcioni el
patró or.
20. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.0. DIVERSES RESPOSTES
En un principi, el govern de Hoover considerà que la crisi era
típica del sistema i aplica polítiques tradicionals: proteccionisme i
devaluacions monetàries.
Les polítiques tradicionals no funcionen!!!!!
21. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.1. LA PROPOSTA DE J.M. KEYNES
Va defensar l’actuació dels governs. Calia augmentar la
demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi.
És necessària la intervenció/inversió de l’estat en obres
públiques i ajudes, que seran finançades mitjançant el dèficit
pressupostari.
Si l’estat construeix infraestructures, dóna feina.
Si la gent treballa s’incrementa la renda familiar.
Per tant s’incrementa el consum (+despesa:“si tinc diners, me’ls
gasto”).
22. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.1. LA PROPOSTA DE J.M. KEYNES
Si s’incrementa el consum, creix la producció i faran falta més
treballadors (reducció de l’atur).
Si s’incrementa el consum (públic, famílies i empreses) l’estat
recapta +impostos indirectes.
Amb més impostos recaptats s’equilibra el pressupost i es pot
continuar invertint.
L’eixamplament de les funcions de l’estat, necessari per a l’adaptació
recíproca de la propensió a consumir i de la incitació a invertir, semblaria
(a alguns) una horrible infracció als principis individualistes. Aquest
eixamplament ens sembla, al contrari, l’únic mitjà per evitar la destrucció
completa de les institucions econòmiques actuals, i la condició per a un
feliç exercici de la iniciativa individual”.
J.M. KEYNES: Teoria general sobre l’ocupació, l’interés i la moneda
(1936).
23. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.2. El New Deal de Roosevelt
El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als
Estats Units des del 1933 al 1941.
Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur,
estimular la demanda i recuperar l’economia.
24. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.2. El New Deal de Roosevelt
Actuacions:
a) Fixa preus mínims d’alguns productes per evitar la caiguda de
la demanda i la deflació.
b) Es creen les “LLEIS DE L’ABECEDARI”. Per exemple l’AAA
per comprar la producció agrària excedent, retirar-la del mercat
(es crema) i fer pujar els preus i els ingressos dels agricultors (i la
seva capacitat de consum).
c) L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear
ocupació (i demanda).
d) Es donen subvencions a les indústries amb problemes (NRA)
e) Es crea la seguretat social, amb prestacions d’atur i jubilació
(augmenta la demanda).
25. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.2. El New Deal de Roosevelt
Actuacions:
*Llei d’ajustament agrari
Agricultural Adjustement Administration (AAA)
*Llei nacional de recuperació industrial (NIRA)
National Recovery Administration (NRA)
Public Works Administration (PWA)
Tenesse Valley Authority (TVA)
*Política monetarista: devaluació del dòlar,
*Condicions dels treballadors: llibertat de sindicació, salari mínim,
seguretat social.
26. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.2. El New Deal de Roosevelt
Valoració: es recupera una part de la demanda i del consum i
Estats Units surt de la crisi, però amb daltabaixos, una taxa d’atur
encara elevada i la desconfiança de gran part de la burgesia.
El New Deal millora la situació econòmica. Ara bé, la
recuperació definitiva es produirà amb la IIWW.
27. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.3. Altres solucions
Els països escandinaus
Paper actiu al pressupost de l’Estat
Decissiu la força dels partits socialdemòcrates
Construcció de l’Estat del benestar
El Regne Unit i França
1933: Conferència Internacional de Londres (lluita contra la
depressió global, fomentar el comerç internacional i estabilitzar
les monedes.
Regne Unit: no va adoptar polítiques semblants al New Deal
França: plans socials, obres públiques...
La nova fase de creixement només es va aconseguir després de
la Segona Guerra Mundial
28. L’ECONOMIA D’ENTREGUERRES
5. ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
5.3. Altres solucions
La política armamentística d’Alemanya.
Hitler: autarquia econòmica
*Fort proteccionisme: evitar importacions.
*Mesures per augmentar la demanda:
-Fortes inversions en obres públiques
-Es va impulsar un política de rearmament.
L’economia es recupera ràpidament, però amb problemes
importants: els salaris creixen poc i es fomenta l’expansionisme
militar (indústria d’armes)