01. L'ANTIC RÈGIM

0011.. LL’’EEUURROOPPAA DDEE LL’’AANNTTIICC RRÈÈGGIIMM
Història del Món Contemporani
IPB / Joan Corbalán

0. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ÀNTIC RÈGIM
ÀNTIC RÈGIM
Conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics , que van
caracteritzar a Europa i les colònies al llarg dels segles XVII i
XVIII.
Econòmicament: Agricultura de subsistència
Socialment: Societat estamental
Políticament: Monarquia absolutista

1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.1. La propietat de la terra
• Terres privades (alous): petita
part.
• Terres vinculades: major part
(corona, títols nobiliaris, església,
municipis…). Es pot treure
rendiment econòmic, exercir
jurisdicció... però no es poden
vendre.
• Senyoria territorial: reserva
senyorial (terres més productives
per a ús directe del senyor i on es
trobaven les principals
dependències) i masos, petites
parcel·les suficients per a famílies
lliures o serfs).

1.2. Els drets senyorials
• Territorials: prestacions personals i monopolis senyorials (molins,
ferreries, explotació de boscos i rius...).
• Jurisdiccionals: com les regalies (per exemple, rebre jurament de
fidelitat i homenatge dels súbdits, jutjar causes civils i criminals,
encunyar moneda, aplicar impostos (matrimoni o maridatge,
sobre el bestiar, sobre els ingressos municipals...).
• Econòmics: drets de pas, peatges, ponts i camins, dret de
circulació de mercaderies, permisos de mercat...
• Delme: tots els pageos estaven obligats a pagar la desena part
l’Església.

1.3. Una producció insuficient
• Agricultura de subsistència: policonreu; producció molt
baixa malgrat la molta mà d’obra, es dedica a l’autoconsum.
El poc excedent es comercialitza en mercats locals i fires.
• Tipus explotació: camps oberts (openfields) guaret; terres
comunals, tècniques rudimentàries.
• Producció ramadera: insuficient.
• Eren molt freqüents les crisis
de subsistència (males collites)
que generaven fam,
desnutrició i sovint protestes
(revoltes del pa).

1.4. Una població estancada
• Cicle demogràfic antic: taxes de natalitat (35-40 %º)i
mortalitat (30-40%º)
molt elevades
(especialment
mortalitat infantil).
• Esperança de vida
molt baixa també.
• Conseqüència:
estancament demogràfic.

1.5. La indústria tradicional i les manufactures
• La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem
tres tipus:
• Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana).
• La indústria domèstica al camp (segles XVI i XVII). La
• producció es realitza a les cases dels camperols.
• Les manufactures (s.XVIII) concentren molts treballadors
en un espai, per a l’elaboració sobretot de productes de
luxe.

1.6. La insuficiència dels transports
• Xarxa comunicacions escassa: camins i carreteres; carro i
diligència.
• Navegació marítima i fluvial.

1.7. El comerç interior i el comerç colonial
• Comerç interior: a les fires.
Els intercanvis interns són escassos i complicats (com són les
comunicacions? I l’excedent? I els drets de pas?). Inexistència
d’un mercat intern unificat.
• Comerç colonial:
A partir del segle XVI, és el comerç predominant. Va destacar el
comerç triangular, que va possibilitar el desenvolupament del
capitalisme comercial (augment de companyies de comerç,
institucions financeres.

1.7. El comerç interior i el comerç colonial

2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
2.1. Els estaments
• Es donava una organització social estamental. Un estament
és un grup social jurídicament definit. Són de caràcter
impermeable (grups tancats).
• Existien 3 estaments/estats/ordres: clergat, noblesa i tercer
estat o estat pla.
• Desigualtat: privilegiats
• i no privilegiats

2.2. Els privilegiats:
EL CLERGAT
• Primer estament privilegiat (1% de la població).
• No paga impostos i rep el delme.
• Són grans propietaris (terres, immobles) i senyors
jurisdiccionals.
• El clergat no era un grup homogeni.
LA NOBLESA
• Segon estament privilegiat (2-3% de la població).
• Tenia un gran poder econòmic (grans propietaris).
• Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.
• Tampoc era un grup homogeni.

2.3. Els no privilegiats:
Tercer estat (90/95%): interès comú (oposició règim feudal
igualtat civil). Discriminació legal i econòmica. No tenien cap
prerrogativa i havien de suportat totes les càrregues fiscals.
No eren un grup homogeni: grans burgesos, treballadors urbans,
artesans, camperols propietaris, jornalers...

3. L’absolutisme monàrquic
3.1. La monarquia de dret diví
Es donava una monarquia absoluta (arbitrarietat), fonamentada
ideològicament en la fórmula de “Monarquia de Dret Diví”.
Bossuet: El poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té
límits terrenals.
(Restriccions: Llei divina, dret natural i lleis de cada regne;
parlaments).
Consell d’Estat, secretaris (com ministres), governadors,
funcionaris i buròcrates.

3. L’absolutisme monàrquic
3.2. Els inicis del parlamentarisme
• En alguns països, com ara Holanda o Anglaterra, va sorgir el
parlamentarisme. El poder del monarca estava limitat per un
parlament.
• Aquests parlaments tenien limitacions:
-->Únicament una minoria rica tenia dret a vot (15%).
-->Els habitants de les colònies no hi eren representats.
-->Es mantenia l’esclavitud.

4. La crisi de l’Àntic Règim
4.1. L’esperit de la Il.lustració
• Inicialment, la noblesa i el clergat defensaven els privilegis
feudals heretats d’època medieval.
• Però la burgesia vol fer caure un sistema que la margina i
discrimina (econòmicament i políticament).
• La Il·lustració aportarà la ideologia:
-Newton i Locke (XVII i XVIII).
-La Raó: Únic mitjà per aconseguir la veritat.
-El Progrés: S’arriba amb la ciència i permet el progrés indefinit.
-La Naturalesa: És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i
autèntic.
-La Felicitat: És un bé al que tothom té dret.

4.1. L’esperit de la Il.lustració
• La Il·lustració suposà una
important modernització cultural
i l’intent de transformar les
estructures de l’Antic Règim
(les seves idees principals no
poden acceptar els principis
bàsics d’aquell).
• El principal mitjà de difusió va
ser l’Enciclopèdia.

4.2. La crítica a l’Antic Règim
La Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic.
Políticament.
Els il·lustrats defensen idees totalment contràries a
l’absolutisme. Volen un model d’organització política i
social basat en la llibertat i la igualtat (liberalisme).
Aquestes idees van ser la base del liberalisme polític, que va
acabar amb l’Antic Règim.
Locke: l’estat ha de garantir les llibertats individuals.
Montesquieu: divisió de poders.
Rousseau: contracte social; soberania nacional.
Voltaire: llibertat de consciència (de pensament, religiosa).

4.2. La crítica a l’Antic Règim
Econòmicament:
-A la primera meitat del s. XVIII es desenvolupa la fisiocràcia,
que defensa que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa,
exactament de l’agricultura.
-A la segona meitat apareix el liberalisme econòmic. La
riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls
preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura
(fisiocràcia), sinó en la llibertat.
L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica.
El seu principal teòric és Adam Smith.

4.3. El despotisme il·lustrat
Experiències reformistes amb monarques
“il·lustrats”, però absoluts:
Absolutisme centralitzador
Racionalització de l’administració
Foment de l’educació
Modernització econòmica
Era impossible una millora substancial sense
alterar les bases de l’Antic Règim.

01. L'ANTIC RÈGIM

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (6)

Ähnlich wie 01. L'ANTIC RÈGIM

Ähnlich wie 01. L'ANTIC RÈGIM (20)

Mehr von jcorbala

Mehr von jcorbala (20)

01. L'ANTIC RÈGIM