SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 3
Downloaden Sie, um offline zu lesen
RESUM CONFERÈNCIA MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA “L’EDUCACIÓ
                INTERCULTURAL EN TEMPS DE CRISI”
                                     10 / 02/ 2010
La interculturalitat es dóna en un context urbà i implica un canvi de discurs i
pràctica.
Què? La interculturalitat com a model de gestió de la diversitat cultural
És un model de gestió de la diversitat cultural. Procés social que es fonamenta
en tres pilars:
   -    concepció dinàmica de la cultura
   -    diversitat radical
   -    identitat flexible
La cultura és dinàmica, però no tot val, ni és relatiu. La interculturalitat promou
identitats flexibles. L’educació ha de sensible a promoure identitats flexibles.
La diversitat es redueix a l‘esquema simple nosaltres i ells. Parlem d’ells com
un tot homogeni, però són molt diversos. Hem de superar el discurs de
nosaltres i ells. Tots som nosaltres i tots nosaltres som diversos.
La interculturalitat com a pràctica ciutadana


Els ciutadans d’orígens diversos no coexisteixen, sinó que conviuen. La
interculturalitat implica una necessitat de reconeixement, reconeixement de
valor positiu. Els ciutadans d’origen estranger poden veure’s reconeguts en la
vida de la comunitat. Perquè hi hagi reconeixement ha d’haver-hi coneixement,
però no ens podem quedar en aquest estadi.
Hem de fer un esforç a l’hora d’eliminar prejudicis i estereotips sobre els altres.
Però la garantia de convivència i diàleg passa necessàriament per la millora de
les condicions de vida. No podem construir la interculturalitat en un entorn on
les mancances econòmiques són molt elevades.
Un projecte educatiu intercultural
   1. Coneixement i descoberta - conèixer les coses des d’altres paràmetres.
        Promoure la curiositat i l'obertura cap a noves realitats culturals.
        Explorar, investigar la riquesa de les múltiples formes que l'ésser humà
        ha adoptat per a interpretar la vida i adaptar-se a ella activament.
   2. Reconeixement i vincle – Posseir una actitud de reconeixement davant
        la diversitat cultural en general, i cultural en particular, entrar en contacte
        amb realitats diferents a la pròpia mitjançant un procés empàtic que
        desperta el desig de sentir-se immers en un context intercultural. Allò
        que fa, pensa, sent l’altre, pot tenir a veure amb allò que jo faig, penso i
        sento.
   3.    Gestió de la convivència- Experimentar aquest aprenentatge, en un
        clima d'acció pedagògica que promogui projectes densos i intensos,
        projectes amb activitats que posin a prova els diferents recursos
        personals i col·lectius per a conviure en grups multiculturals.


                                                                                     1
Models de desenvolupament curricular intercultural (Banks 1998)
   1. Estadi de les contribucions. Es comença a “escalfar motors”; ex:
      setmana intercultural.
   2. Estadi additiu. Al currículum hi afegim interculturalitat, però aquesta no
      és l’estratègia final.
   3. Estadi transformatiu. L’educació intercultural no exigeix fer més coses,
      sinó que les coses que fem, les fem diferents. Ex: parlar des duna òptica
      menys etnocèntrica.
   4. Acció social. El centre educatiu ha transformat el seu propi currículum i
      va a la recerca de transformar la pròpia comunitat. El que pensa la
      comunitat és molt significatiu; implicaria que el centre educatiu esdevé
      constructor d’opinió social en el seu entorn.


ON? La diversitat com a causa i efecte de la construcció de la ciutat
El fenomen urbà divers ha existit sempre. És la realitat social la que ha canviat
o la mirada social que fem a aquesta realitat?
La importància no està en el que jo ensenyo, sinó en el que l’alumne aprèn. La
diversitat deixa de ser un problema, sinó una oportunitat.
No hem de confondre diferència amb desigualtat.
Hem de vetllar pel pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària. La normalitat és
un bon indicador de diversitat.


COM? Com podem orientar les polítiques públiques d’atenció a la
diversitat?
Canviar el discurs, és un primer pas per canviar la pràctica. El discurs el
centrem a partir de la pregunta: “Què necessiten els immigrats? Què
necessiten els grups socials minoritaris? Què necessiten que no necessiti la
majoria social?
En funció de com es plantegen les preguntes, les actuacions seran diferents.
La forma com elaborem el discurs canviarà en funció de les preguntes
plantejades.
“Quin model de gestió de la diversitat hem d’adoptar?” o pot ser la pregunta és
“Quina societat volem d’aquí 30 anys?” Si la pregunta que ens fem és del
present i no del futur, caurem en la immediatesa, en el pedaç, hem de fer
prospectiva.
Quines mesures adoptem amb els grups majoritaris?
Cal que treballem amb tots, no només amb uns quants per poder arribar a la
inclusió.
Perquè el nostre projecte sigui intercultural ens hem de plantejar què hem de
prevenir, corregir i realitzar. Perquè els nostres centres esdevinguin
interculturals hem de pensar en l’alteritat, què hem de canviar de les nostres


                                                                               2
estructures, i fer un pas més, a part d’aquest qüestionament col·lectiu, hem de
plantejar-nos què canvio jo de la meva pràctica; això implicarà una
transformació.
L’escola del segle XXI serà intercultural o no serà. Serà oberta al món, l’escola
entra i connecta amb el món.
No ens podem equivocar de via.


Preguntes plantejades:
Respecte a la pregunta si hi ha algun país que se n’hagi sortit més bé respecte
al model de gestió de la diversitat cultural, val a dir que molts països tenen més
experiència que nosaltres perquè el fenomen de la immigració en el nostre
país és encara molt recent. Així alguns països, com Anglaterra, ja van pel
tercer model de gestió de la diversitat cultural. En M. Àngel Essomba no
s’atreviria a citar un país que hagi superat el repte amb èxit. En molts països
s’han fet i concentrat grans esforços en els immigrats, i no s’ha treballat amb
els grups majoritaris, la qual cosa ha fet que els resultats no fossin els desitjats.




                                                                                    3

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Resum ConferèNcia Essomba

Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealyodenules
 
Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealximorris
 
ECG i CET-BIS
ECG i CET-BISECG i CET-BIS
ECG i CET-BISjgratac2
 
Educar per a la diversitat
Educar per a la diversitatEducar per a la diversitat
Educar per a la diversitatArnau Cerdà
 
Canvia el xip 2014 2015
Canvia el xip 2014 2015Canvia el xip 2014 2015
Canvia el xip 2014 2015canviaelxip
 
Guia Desmuntamites - elParlante
Guia Desmuntamites - elParlanteGuia Desmuntamites - elParlante
Guia Desmuntamites - elParlanteAlvaro Jaimes
 
Comunitats aprenentatge document_marc
Comunitats aprenentatge document_marcComunitats aprenentatge document_marc
Comunitats aprenentatge document_marcjordi26
 
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterinaPower point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterinaparcaigues
 
Jornada Inclusió 2009
Jornada Inclusió 2009Jornada Inclusió 2009
Jornada Inclusió 2009guest06f4a
 
Trobada anual casal dels infants
Trobada anual casal dels infants Trobada anual casal dels infants
Trobada anual casal dels infants lluís nater
 
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUALCOM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUALadministracion
 
Bones practiques per la Inclusió
Bones practiques per la InclusióBones practiques per la Inclusió
Bones practiques per la InclusióFina Masip
 
LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?meritxelltdl
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Edualter
 
XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials
XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials
XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials FUNDACIÓ ESCOLES GARBÍ
 
Educació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitats
Educació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitatsEducació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitats
Educació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitatsXavier Úcar
 
Compromís ètic del professorat
Compromís ètic del professoratCompromís ètic del professorat
Compromís ètic del professoratMRPTTEE
 

Ähnlich wie Resum ConferèNcia Essomba (20)

Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural ideal
 
Proposta intercultural ideal
Proposta intercultural idealProposta intercultural ideal
Proposta intercultural ideal
 
ECG i CET-BIS
ECG i CET-BISECG i CET-BIS
ECG i CET-BIS
 
Educar per a la diversitat
Educar per a la diversitatEducar per a la diversitat
Educar per a la diversitat
 
Canvia el xip 2014 2015
Canvia el xip 2014 2015Canvia el xip 2014 2015
Canvia el xip 2014 2015
 
Guia Desmuntamites - elParlante
Guia Desmuntamites - elParlanteGuia Desmuntamites - elParlante
Guia Desmuntamites - elParlante
 
Comunitats aprenentatge document_marc
Comunitats aprenentatge document_marcComunitats aprenentatge document_marc
Comunitats aprenentatge document_marc
 
Ponència URV-Pensament Crític
Ponència URV-Pensament CríticPonència URV-Pensament Crític
Ponència URV-Pensament Crític
 
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterinaPower point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
 
Jornada Inclusió 2009
Jornada Inclusió 2009Jornada Inclusió 2009
Jornada Inclusió 2009
 
Trobada anual casal dels infants
Trobada anual casal dels infants Trobada anual casal dels infants
Trobada anual casal dels infants
 
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUALCOM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
COM ANALITZAR ÈTICAMENT LA REALITAT ACTUAL
 
Competències+per+al+segle+xxi
Competències+per+al+segle+xxiCompetències+per+al+segle+xxi
Competències+per+al+segle+xxi
 
Bones practiques per la Inclusió
Bones practiques per la InclusióBones practiques per la Inclusió
Bones practiques per la Inclusió
 
LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?LOMCE...Què representa?
LOMCE...Què representa?
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
 
XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials
XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials
XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials
 
Educació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitats
Educació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitatsEducació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitats
Educació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitats
 
Power Point NESE II
Power Point NESE IIPower Point NESE II
Power Point NESE II
 
Compromís ètic del professorat
Compromís ètic del professoratCompromís ètic del professorat
Compromís ètic del professorat
 

Mehr von Jaume Canyet Estanyol (6)

E:\A Mida
E:\A MidaE:\A Mida
E:\A Mida
 
Projecte Cli Cs
Projecte Cli CsProjecte Cli Cs
Projecte Cli Cs
 
Xavier Lluch 21 Idees
Xavier Lluch 21 IdeesXavier Lluch 21 Idees
Xavier Lluch 21 Idees
 
Xavier Lluch 21 Idees
Xavier Lluch 21 IdeesXavier Lluch 21 Idees
Xavier Lluch 21 Idees
 
Resum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia EssombaResum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia Essomba
 
Guia PEC
Guia PECGuia PEC
Guia PEC
 

Kürzlich hochgeladen

Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 

Kürzlich hochgeladen (6)

Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 

Resum ConferèNcia Essomba

  • 1. RESUM CONFERÈNCIA MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA “L’EDUCACIÓ INTERCULTURAL EN TEMPS DE CRISI” 10 / 02/ 2010 La interculturalitat es dóna en un context urbà i implica un canvi de discurs i pràctica. Què? La interculturalitat com a model de gestió de la diversitat cultural És un model de gestió de la diversitat cultural. Procés social que es fonamenta en tres pilars: - concepció dinàmica de la cultura - diversitat radical - identitat flexible La cultura és dinàmica, però no tot val, ni és relatiu. La interculturalitat promou identitats flexibles. L’educació ha de sensible a promoure identitats flexibles. La diversitat es redueix a l‘esquema simple nosaltres i ells. Parlem d’ells com un tot homogeni, però són molt diversos. Hem de superar el discurs de nosaltres i ells. Tots som nosaltres i tots nosaltres som diversos. La interculturalitat com a pràctica ciutadana Els ciutadans d’orígens diversos no coexisteixen, sinó que conviuen. La interculturalitat implica una necessitat de reconeixement, reconeixement de valor positiu. Els ciutadans d’origen estranger poden veure’s reconeguts en la vida de la comunitat. Perquè hi hagi reconeixement ha d’haver-hi coneixement, però no ens podem quedar en aquest estadi. Hem de fer un esforç a l’hora d’eliminar prejudicis i estereotips sobre els altres. Però la garantia de convivència i diàleg passa necessàriament per la millora de les condicions de vida. No podem construir la interculturalitat en un entorn on les mancances econòmiques són molt elevades. Un projecte educatiu intercultural 1. Coneixement i descoberta - conèixer les coses des d’altres paràmetres. Promoure la curiositat i l'obertura cap a noves realitats culturals. Explorar, investigar la riquesa de les múltiples formes que l'ésser humà ha adoptat per a interpretar la vida i adaptar-se a ella activament. 2. Reconeixement i vincle – Posseir una actitud de reconeixement davant la diversitat cultural en general, i cultural en particular, entrar en contacte amb realitats diferents a la pròpia mitjançant un procés empàtic que desperta el desig de sentir-se immers en un context intercultural. Allò que fa, pensa, sent l’altre, pot tenir a veure amb allò que jo faig, penso i sento. 3. Gestió de la convivència- Experimentar aquest aprenentatge, en un clima d'acció pedagògica que promogui projectes densos i intensos, projectes amb activitats que posin a prova els diferents recursos personals i col·lectius per a conviure en grups multiculturals. 1
  • 2. Models de desenvolupament curricular intercultural (Banks 1998) 1. Estadi de les contribucions. Es comença a “escalfar motors”; ex: setmana intercultural. 2. Estadi additiu. Al currículum hi afegim interculturalitat, però aquesta no és l’estratègia final. 3. Estadi transformatiu. L’educació intercultural no exigeix fer més coses, sinó que les coses que fem, les fem diferents. Ex: parlar des duna òptica menys etnocèntrica. 4. Acció social. El centre educatiu ha transformat el seu propi currículum i va a la recerca de transformar la pròpia comunitat. El que pensa la comunitat és molt significatiu; implicaria que el centre educatiu esdevé constructor d’opinió social en el seu entorn. ON? La diversitat com a causa i efecte de la construcció de la ciutat El fenomen urbà divers ha existit sempre. És la realitat social la que ha canviat o la mirada social que fem a aquesta realitat? La importància no està en el que jo ensenyo, sinó en el que l’alumne aprèn. La diversitat deixa de ser un problema, sinó una oportunitat. No hem de confondre diferència amb desigualtat. Hem de vetllar pel pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària. La normalitat és un bon indicador de diversitat. COM? Com podem orientar les polítiques públiques d’atenció a la diversitat? Canviar el discurs, és un primer pas per canviar la pràctica. El discurs el centrem a partir de la pregunta: “Què necessiten els immigrats? Què necessiten els grups socials minoritaris? Què necessiten que no necessiti la majoria social? En funció de com es plantegen les preguntes, les actuacions seran diferents. La forma com elaborem el discurs canviarà en funció de les preguntes plantejades. “Quin model de gestió de la diversitat hem d’adoptar?” o pot ser la pregunta és “Quina societat volem d’aquí 30 anys?” Si la pregunta que ens fem és del present i no del futur, caurem en la immediatesa, en el pedaç, hem de fer prospectiva. Quines mesures adoptem amb els grups majoritaris? Cal que treballem amb tots, no només amb uns quants per poder arribar a la inclusió. Perquè el nostre projecte sigui intercultural ens hem de plantejar què hem de prevenir, corregir i realitzar. Perquè els nostres centres esdevinguin interculturals hem de pensar en l’alteritat, què hem de canviar de les nostres 2
  • 3. estructures, i fer un pas més, a part d’aquest qüestionament col·lectiu, hem de plantejar-nos què canvio jo de la meva pràctica; això implicarà una transformació. L’escola del segle XXI serà intercultural o no serà. Serà oberta al món, l’escola entra i connecta amb el món. No ens podem equivocar de via. Preguntes plantejades: Respecte a la pregunta si hi ha algun país que se n’hagi sortit més bé respecte al model de gestió de la diversitat cultural, val a dir que molts països tenen més experiència que nosaltres perquè el fenomen de la immigració en el nostre país és encara molt recent. Així alguns països, com Anglaterra, ja van pel tercer model de gestió de la diversitat cultural. En M. Àngel Essomba no s’atreviria a citar un país que hagi superat el repte amb èxit. En molts països s’han fet i concentrat grans esforços en els immigrats, i no s’ha treballat amb els grups majoritaris, la qual cosa ha fet que els resultats no fossin els desitjats. 3