2. L’edat contemporània:
La il·lustració i el liberalisme
Els canvis polítics del segle XIX
La revolució industrial
La revolució industrial a Catalunya
Capitalisme i burgesia industrial
Els obrers
El Modernisme
El Modernisme a Catalunya
3. L’edat contemporània s’inicia amb la
Revolució Francesa, l’any 1789, i
s’estén fins els nostres dies.
L’inici de l’edat contemporània vingué
marcat sobretot per un profund canvi en
la manera de pensar, i com a
conseqüència, el sistema de govern i la
manera com funcionava la societat foren
qüestionats.
4. La il·lustració
Al segle XVIII, a França, algunes
persones molt cultes, com ara
Rousseau, Montesquieu i
Voltaire, van denunciar que els
abusos del absolutisme eren
injustos.
Van expressar la seva confiança
que la raó, l’educació i la
ciència afavoririen el progrés
econòmic i la felicitat social.
Aquestes idees, que aviat
s’estengueren per Europa i
Amèrica, van rebre el nom
d’Il·lustració i les persones que
les defensaven, el d’il·lustrats.
Rosseau
Voltaire
Montesquieu
5. El liberalisme
Divisió dels poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial.
La sobirania (autoritat suprema) correspon al poble (nació) que té dret
a exercir-la a través dels seus representants (Parlament)
Les persones neixen lliures i iguals davant les lleis.
Aquests il·lustrats van pensar una nova forma de governar, el
liberalisme, contrari al absolutisme que es basava en aquests principis:
6. Els canvis polítics del segle XIX
LA REVOLUCIÓ
FRANCESA
El 1789 va esclatar a França una
revolució contra la monarquia
del rei Lluís XVI, degut a una
crisi econòmica i agrària .
La
població
es
revoltà i
van tenir
lloc una
sèrie de
reformes:
S’anul·len el
feudalisme i
el delme
(impost per
a l’Església)
i es
declaren les
terres
propietat
de la nació
francesa.
Es redacta
la
Declaració
dels drets
de l’Home
i del
Ciutadà,
que
reconeixia
que tots els
francesos
eren lliures i
igual
davant la
llei.
S’elabora la
Constitució
de 1791, que
va establir la
sobirania de
la nació, va
separar els
tres poders i
va limitar
l’autoritat
del rei.
L’any
1793 Lluís
XVI va
ser
executat
per
actuar
en
contra
de la
revolució
i França
esdevé
una
república
.
8. Els canvis polítics del segle XIX
CANVIS POLÍTICS A
ESPANYA
Durant el segle XIX, les lluites
entre liberals i absolutistes van
ser constants, i com a
conseqüència Isabel II va ser
expulsada del país el 1868.
El 1869 s’accepta el vot de tots
els homes, rics i pobres, però no
el de les dones, que no van
poder fer-ho fins el 1931.
El 1873 es proclama la Primera
República Espanyola i el rei
va ser substituït per un
president elegit pels ciutadans
Manuel Ruiz Zorrilla .
Un any desprès Alfons XII, fill
d’Isabel II, va recuperar el tron.
Alfons XII
9. La revolució industrial
LA MILLORA DELS
SISTEMES DE CONREU
Al segle XVIII es van introduir
noves tècniques de conreu i
noves màquines que van fer
més fàcils les tasques agrícoles.
La difusió de noves màquines
per llaurar, segar i batre van
permetre un gran estalvi de mà
d’obra i un augment de la
producció agrícola,
10. La revolució industrial
LA INDUSTRALITZACIÓ
A mitjans del segle XVIII, la
invenció de la màquina de
vapor fa possible la
industrialització. Aquesta
màquina permetia fer moure
d’altres tot aprofitant l’energia
del vapor d’aigua.
La invenció de noves màquines
que utilitzaven el vapor i
l’aparició de les grans fàbriques
van possibilitar l’augment de la
producció i la davallada dels
preus dels productes.
11. La revolució industrial
NOUS TRANSPORTS I
NOVES FONTS D’ENERGIA
La màquina de vapor es va
aplicar també als transports. El
ferrocarril i el vaixell de
vapor eren més ràpids, tenien
més capacitat i eren més
econòmics.
Per fer moure les màquines i els
sistemes de transport s’utilitzava
el carbó com a combustible.
A la segona meitat del segle XIX
es va trobar una font d’energia
més neta i barata:
l’electricitat.
12. La revolució industrial a
Catalunya
Durant el segle XVIII es va desenvolupar a Catalunya l'elaboració de les
indianes (teles de cotó amb dibuixos de colors molt vius. A més, hi havia una
burgesia catalana molt activa que havia acumulat diners gràcies al comerç
amb les colònies americanes.
La instal·lació de fàbriques de vapor a Barcelona, la seva rodalia i als pobles
costaners, al mitjans del segle XIX va afavorir la industrialització de la
producció de teles de cotó i llana.
Més endavant es van instal·lar fàbriques a les ribes dels rius Ter i Llobregat,
aprofitant la força de l’aigua, i es van crear zones industrials a Osona, el
Berguedà, el Ripollès, el Gironès, el Bages i l’Anoia. A més de la fàbrica, la
colònia tenia habitatges per als obrers i també edificis per a serveis
col·lectius (Botigues, esglésies...)
Masia Freixa
(Terrassa)
Colònia Rosal
(Berga)
13. La revolució industrial a
Catalunya
Cap al 1870, la indústria tèxtil
cotonera catalana havia
aconseguit ser la quarta del
món, darrere de les
d’Anglaterra, França i els Estats
Units.
L’any 1848 es va inaugurar el
primer ferrocarril de la
península ibèrica entre
Barcelona i Mataró. Més tard es
van construir noves línies cap a
Saragossa, València i França.
També es van traçar noves
carreteres.
14. La revolució industrial a
Catalunya
Gràcies, en part, a les obres
del ferrocarril es van
desenvolupar a Barcelona
una petita industria
metal·lúrgica, amb les
factories Nuevo Vulcano
(1836) i La Maquinista
Terrestre i Marítima (1855),
d’on sortiren els primers
vaixells de vapor i les
primeres locomotores
fabricats a Espanya.
15. La revolució industrial a
Catalunya
Els canvis relacionats amb l’economia industrial afavoriren l
desenvolupament de la burgesia i el proletariat.
La burgesia (banquers, comerciants i fabricants de teixits) eren la
classe social dominant.
El proletariat català fou el més nombrós d’Espanya i el primer en
organitzar-se per demanar millores en les condicions de vida i
treball.
16. Capitalisme i burgesia
industrial
Per construir una fàbrica, per comprar maquinària o per adquirir
primeres matèries calia invertir una gran quantitats de diners (capital).
El capitalisme es fonamenta en la propietat privada dels instruments
de producció (fàbriques, màquines, mercaderies...) i el seu objectiu
principal és aconseguir el màxim de benefici de les empreses. Està
basada en la iniciativa individual de les persones i considera que l’Estat
no ha d’intervenir en els assumptes econòmics.
17. Capitalisme i burgesia
industrial
LA BURGESIA INDUSTRIAL
La formaven les persones que
disposaven de prou diners per poder-los
invertir en la creació de noves indústries,
mitjans de transport o diverses activitats
comercials.
Es van establir noves maneres de vestir i
d’oci. Els cafès, els teatres i l’òpera es van
convertir en llocs d’oci predilectes per la
nova burgesia, que feia ostentació de la
seva riquesa.
A Catalunya, degut a la
industrialització, les ciutats van créixer
força i es van construir nous barris
(eixamples), on va anar a viure la
burgesia, lluny dels suburbis industrials,
als afores de les ciutats, on vivien els
obrers.
18. Els obrers
o Els obrers eren les persones que
treballaven (durant més de 12
hores) a les fàbriques a canvi
d’un sou, sota condicions
laborals molt precàries i uns sous
molt baixos. No cobraven en cas
d’estar malalts, i les dones i nens
també havien de treballar,
amb sous encara inferiors. Els
nens no anaven a l’escola, i la
majoria eren analfabets.
o S’instal·laren en barris obrers, on
diverses famílies compartien un
mateix habitatge, sense
electricitat, aigua corrent i
clavegueram. La seva
alimentació poc variada
provocava que les malalties
fossin freqüents.
o Per poder millorar aquestes
condicions es van crear els
sindicats, que reclamaven els
drets a una millora laboral i
social.
25. El modernisme
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a
finals del segle XIX i principis del XX.
Corrents ideològics:
Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia, va
intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la
societat a través de l'art.
Esteticisme: donava l'esquena a la societat. L'art era el seu refugi i la
seva religió
26. El modernisme
Característiques:
- Predomini de la corba
sobre la recta.
- Riquesa i detallisme de la
decoració.
- Ús freqüent de motius
vegetals.
- Gust per la asimetria.
- Esteticisme refinat.
- Dinamisme de les formes.
27. El modernisme català
Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al
llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920. Va
arribar al seu màxim entre 1890 i 1920, gràcies al fet que molts
membres de la burgesia catalana decidiren invertir en art una
part dels diners que havien guanyat amb activitats com la
indústria, el comerç o la banca.
Va ser un moviment que va destacar sobretot per la seva
arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal,
un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes
modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de
detalls, els edificis d'una Catalunya moderna.
28. El modernisme català
Per identificar un edifici modernista hem de
seguir els passos següents:
El predomini de la línia corba, tant en les façanes com en les teulades i els interiors. Es pretenia
així imitar les formes de la natura, generalment les vegetals, però també trobem les animals o
les humanes. Sovint trobem façanes decorades amb fulles, plantes enfiladisses, arbres, etc.
L’ús d’elements que s'inspiren en les llegendes de l’edat mitjana i els símbols de Catalunya:
Sant Jordi, senyeres, fades, etc.
La utilització de materials molt diversos: pedra, fusta, ceràmica, guix, vidre, ferro forjat...
La inspiració en altres estils artístics del passat o altres cultures (gòtic, barroc...)
29. El modernisme català
EL MODERNISME A BARCELONA
Cap als anys vuitanta del segle XIX va
treballar a Barcelona l’arquitecte Lluís
Domènech i Montaner, un
representant important del modernisme
català, l’obra culminant del qual és el
Palau de la Música Catalana..
El gran protagonista del
modernisme, no obstant, va ser
Antoni Gaudí, nascut a Reus. Tot i
que una bona part de la seva obra
la va fer al començament del segle
XX (Casa Batlló, Casa Milà, Sagrada
Família...), l’originalitat de gaudí ja
queda reflectida en obres anteriors,
com el Palau Güell, a Barcelona, i El
Capricho, a Comillas (Cantàbria).
30. El modernisme català
ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES
CASA DE LES
PUNXES ,
JOSEP PUIG I
CADAFALCH
CASA NAVÀS ,
LLUÍS DOMÈNECH I
MUNTANER
DESCONSOL,
JOSEP LLIMONA
PARC GÜELL, ANTONI GAUDÍ
31. El modernisme català
CASA BATLLÓ,
ANTONI GAUDÍ
HOSPITAL DE LA
SANTA CREU I
SANT PAU
CAVES CODORNIU,
JOSEP PUIG I
CADAFALCH
FUNDACIÓ ANTONI
TÀPIES
ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES