SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
Download to read offline
EDAT
CONTEMPORÀNIA

L’edat contemporània:
 La il·lustració i el liberalisme
 Els canvis polítics del segle XIX
 La revolució industrial
 La revolució industrial a Catalunya
 Capitalisme i burgesia industrial
 Els obrers
 El Modernisme
 El Modernisme a Catalunya
 L’edat contemporània s’inicia amb la
Revolució Francesa, l’any 1789, i
s’estén fins els nostres dies.
 L’inici de l’edat contemporània vingué
marcat sobretot per un profund canvi en
la manera de pensar, i com a
conseqüència, el sistema de govern i la
manera com funcionava la societat foren
qüestionats.
La il·lustració
 Al segle XVIII, a França, algunes
persones molt cultes, com ara
Rousseau, Montesquieu i
Voltaire, van denunciar que els
abusos del absolutisme eren
injustos.
 Van expressar la seva confiança
que la raó, l’educació i la
ciència afavoririen el progrés
econòmic i la felicitat social.
 Aquestes idees, que aviat
s’estengueren per Europa i
Amèrica, van rebre el nom
d’Il·lustració i les persones que
les defensaven, el d’il·lustrats.
Rosseau
Voltaire
Montesquieu
El liberalisme
Divisió dels poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial.
La sobirania (autoritat suprema) correspon al poble (nació) que té dret
a exercir-la a través dels seus representants (Parlament)
Les persones neixen lliures i iguals davant les lleis.
Aquests il·lustrats van pensar una nova forma de governar, el
liberalisme, contrari al absolutisme que es basava en aquests principis:
Els canvis polítics del segle XIX
LA REVOLUCIÓ
FRANCESA
 El 1789 va esclatar a França una
revolució contra la monarquia
del rei Lluís XVI, degut a una
crisi econòmica i agrària .
La
població
es
revoltà i
van tenir
lloc una
sèrie de
reformes:
S’anul·len el
feudalisme i
el delme
(impost per
a l’Església)
i es
declaren les
terres
propietat
de la nació
francesa.
Es redacta
la
Declaració
dels drets
de l’Home
i del
Ciutadà,
que
reconeixia
que tots els
francesos
eren lliures i
igual
davant la
llei.
S’elabora la
Constitució
de 1791, que
va establir la
sobirania de
la nació, va
separar els
tres poders i
va limitar
l’autoritat
del rei.
L’any
1793 Lluís
XVI va
ser
executat
per
actuar
en
contra
de la
revolució
i França
esdevé
una
república
.
Edat contemporania final
Els canvis polítics del segle XIX
 CANVIS POLÍTICS A
ESPANYA
 Durant el segle XIX, les lluites
entre liberals i absolutistes van
ser constants, i com a
conseqüència Isabel II va ser
expulsada del país el 1868.
 El 1869 s’accepta el vot de tots
els homes, rics i pobres, però no
el de les dones, que no van
poder fer-ho fins el 1931.
 El 1873 es proclama la Primera
República Espanyola i el rei
va ser substituït per un
president elegit pels ciutadans
Manuel Ruiz Zorrilla .
 Un any desprès Alfons XII, fill
d’Isabel II, va recuperar el tron.
Alfons XII
La revolució industrial
 LA MILLORA DELS
SISTEMES DE CONREU
 Al segle XVIII es van introduir
noves tècniques de conreu i
noves màquines que van fer
més fàcils les tasques agrícoles.
 La difusió de noves màquines
per llaurar, segar i batre van
permetre un gran estalvi de mà
d’obra i un augment de la
producció agrícola,
La revolució industrial
 LA INDUSTRALITZACIÓ
 A mitjans del segle XVIII, la
invenció de la màquina de
vapor fa possible la
industrialització. Aquesta
màquina permetia fer moure
d’altres tot aprofitant l’energia
del vapor d’aigua.
 La invenció de noves màquines
que utilitzaven el vapor i
l’aparició de les grans fàbriques
van possibilitar l’augment de la
producció i la davallada dels
preus dels productes.
La revolució industrial
 NOUS TRANSPORTS I
NOVES FONTS D’ENERGIA
 La màquina de vapor es va
aplicar també als transports. El
ferrocarril i el vaixell de
vapor eren més ràpids, tenien
més capacitat i eren més
econòmics.
 Per fer moure les màquines i els
sistemes de transport s’utilitzava
el carbó com a combustible.
 A la segona meitat del segle XIX
es va trobar una font d’energia
més neta i barata:
l’electricitat.
La revolució industrial a
Catalunya
 Durant el segle XVIII es va desenvolupar a Catalunya l'elaboració de les
indianes (teles de cotó amb dibuixos de colors molt vius. A més, hi havia una
burgesia catalana molt activa que havia acumulat diners gràcies al comerç
amb les colònies americanes.
 La instal·lació de fàbriques de vapor a Barcelona, la seva rodalia i als pobles
costaners, al mitjans del segle XIX va afavorir la industrialització de la
producció de teles de cotó i llana.
 Més endavant es van instal·lar fàbriques a les ribes dels rius Ter i Llobregat,
aprofitant la força de l’aigua, i es van crear zones industrials a Osona, el
Berguedà, el Ripollès, el Gironès, el Bages i l’Anoia. A més de la fàbrica, la
colònia tenia habitatges per als obrers i també edificis per a serveis
col·lectius (Botigues, esglésies...)
Masia Freixa
(Terrassa)
Colònia Rosal
(Berga)
La revolució industrial a
Catalunya
 Cap al 1870, la indústria tèxtil
cotonera catalana havia
aconseguit ser la quarta del
món, darrere de les
d’Anglaterra, França i els Estats
Units.
 L’any 1848 es va inaugurar el
primer ferrocarril de la
península ibèrica entre
Barcelona i Mataró. Més tard es
van construir noves línies cap a
Saragossa, València i França.
També es van traçar noves
carreteres.
La revolució industrial a
Catalunya
 Gràcies, en part, a les obres
del ferrocarril es van
desenvolupar a Barcelona
una petita industria
metal·lúrgica, amb les
factories Nuevo Vulcano
(1836) i La Maquinista
Terrestre i Marítima (1855),
d’on sortiren els primers
vaixells de vapor i les
primeres locomotores
fabricats a Espanya.
La revolució industrial a
Catalunya
 Els canvis relacionats amb l’economia industrial afavoriren l
desenvolupament de la burgesia i el proletariat.
 La burgesia (banquers, comerciants i fabricants de teixits) eren la
classe social dominant.
 El proletariat català fou el més nombrós d’Espanya i el primer en
organitzar-se per demanar millores en les condicions de vida i
treball.
Capitalisme i burgesia
industrial
 Per construir una fàbrica, per comprar maquinària o per adquirir
primeres matèries calia invertir una gran quantitats de diners (capital).
 El capitalisme es fonamenta en la propietat privada dels instruments
de producció (fàbriques, màquines, mercaderies...) i el seu objectiu
principal és aconseguir el màxim de benefici de les empreses. Està
basada en la iniciativa individual de les persones i considera que l’Estat
no ha d’intervenir en els assumptes econòmics.
Capitalisme i burgesia
industrial
 LA BURGESIA INDUSTRIAL
La formaven les persones que
disposaven de prou diners per poder-los
invertir en la creació de noves indústries,
mitjans de transport o diverses activitats
comercials.
Es van establir noves maneres de vestir i
d’oci. Els cafès, els teatres i l’òpera es van
convertir en llocs d’oci predilectes per la
nova burgesia, que feia ostentació de la
seva riquesa.
A Catalunya, degut a la
industrialització, les ciutats van créixer
força i es van construir nous barris
(eixamples), on va anar a viure la
burgesia, lluny dels suburbis industrials,
als afores de les ciutats, on vivien els
obrers.
Els obrers
o Els obrers eren les persones que
treballaven (durant més de 12
hores) a les fàbriques a canvi
d’un sou, sota condicions
laborals molt precàries i uns sous
molt baixos. No cobraven en cas
d’estar malalts, i les dones i nens
també havien de treballar,
amb sous encara inferiors. Els
nens no anaven a l’escola, i la
majoria eren analfabets.
o S’instal·laren en barris obrers, on
diverses famílies compartien un
mateix habitatge, sense
electricitat, aigua corrent i
clavegueram. La seva
alimentació poc variada
provocava que les malalties
fossin freqüents.
o Per poder millorar aquestes
condicions es van crear els
sindicats, que reclamaven els
drets a una millora laboral i
social.
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Edat contemporania final
Edat contemporania final
El modernisme
 El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a
finals del segle XIX i principis del XX.
 Corrents ideològics:
 Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia, va
intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la
societat a través de l'art.
 Esteticisme: donava l'esquena a la societat. L'art era el seu refugi i la
seva religió
El modernisme
Característiques:
- Predomini de la corba
sobre la recta.
- Riquesa i detallisme de la
decoració.
- Ús freqüent de motius
vegetals.
- Gust per la asimetria.
- Esteticisme refinat.
- Dinamisme de les formes.
El modernisme català
 Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al
llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920. Va
arribar al seu màxim entre 1890 i 1920, gràcies al fet que molts
membres de la burgesia catalana decidiren invertir en art una
part dels diners que havien guanyat amb activitats com la
indústria, el comerç o la banca.
 Va ser un moviment que va destacar sobretot per la seva
arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal,
un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes
modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de
detalls, els edificis d'una Catalunya moderna.
El modernisme català
Per identificar un edifici modernista hem de
seguir els passos següents:
El predomini de la línia corba, tant en les façanes com en les teulades i els interiors. Es pretenia
així imitar les formes de la natura, generalment les vegetals, però també trobem les animals o
les humanes. Sovint trobem façanes decorades amb fulles, plantes enfiladisses, arbres, etc.
L’ús d’elements que s'inspiren en les llegendes de l’edat mitjana i els símbols de Catalunya:
Sant Jordi, senyeres, fades, etc.
La utilització de materials molt diversos: pedra, fusta, ceràmica, guix, vidre, ferro forjat...
La inspiració en altres estils artístics del passat o altres cultures (gòtic, barroc...)
El modernisme català
EL MODERNISME A BARCELONA
 Cap als anys vuitanta del segle XIX va
treballar a Barcelona l’arquitecte Lluís
Domènech i Montaner, un
representant important del modernisme
català, l’obra culminant del qual és el
Palau de la Música Catalana..
 El gran protagonista del
modernisme, no obstant, va ser
Antoni Gaudí, nascut a Reus. Tot i
que una bona part de la seva obra
la va fer al començament del segle
XX (Casa Batlló, Casa Milà, Sagrada
Família...), l’originalitat de gaudí ja
queda reflectida en obres anteriors,
com el Palau Güell, a Barcelona, i El
Capricho, a Comillas (Cantàbria).
El modernisme català
ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES
CASA DE LES
PUNXES ,
JOSEP PUIG I
CADAFALCH
CASA NAVÀS ,
LLUÍS DOMÈNECH I
MUNTANER
DESCONSOL,
JOSEP LLIMONA
PARC GÜELL, ANTONI GAUDÍ
El modernisme català
CASA BATLLÓ,
ANTONI GAUDÍ
HOSPITAL DE LA
SANTA CREU I
SANT PAU
CAVES CODORNIU,
JOSEP PUIG I
CADAFALCH
FUNDACIÓ ANTONI
TÀPIES
ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES

More Related Content

What's hot

La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaMarigregor
 
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era ModernaEls grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era Modernaprofessor_errant
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjanaSILOCOS
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat modernapublica
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporànianuriamg
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat modernantpalau
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANACarla
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòriaaquitawin
 
4 Edat dels metalls
4 Edat dels metalls4 Edat dels metalls
4 Edat dels metallsJosep Lluís
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaMarigregor
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?mjvercher
 
Els hàbits saludables
Els hàbits saludablesEls hàbits saludables
Els hàbits saludablesmarialopeztena
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèricaprofessor_errant
 
Edat contemporània
Edat contemporàniaEdat contemporània
Edat contemporàniantpalau
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans gb9585
 

What's hot (20)

Els monjos
Els monjosEls monjos
Els monjos
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era ModernaEls grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat moderna
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
Model d'informe per a les famílies.
Model d'informe per a les famílies.Model d'informe per a les famílies.
Model d'informe per a les famílies.
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metalls
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat moderna
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
4 Edat dels metalls
4 Edat dels metalls4 Edat dels metalls
4 Edat dels metalls
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
 
Els hàbits saludables
Els hàbits saludablesEls hàbits saludables
Els hàbits saludables
 
Oficis medievals
Oficis medievalsOficis medievals
Oficis medievals
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
 
Edat contemporània
Edat contemporàniaEdat contemporània
Edat contemporània
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
 

Viewers also liked

Viewers also liked (12)

Els Esports Al Llarg De La HistòRia
Els Esports Al Llarg De La HistòRiaEls Esports Al Llarg De La HistòRia
Els Esports Al Llarg De La HistòRia
 
11 la educación física en el renacimiento
11 la educación física en el renacimiento11 la educación física en el renacimiento
11 la educación física en el renacimiento
 
Projecte: ELS ESPORTS. 6è
Projecte: ELS ESPORTS. 6èProjecte: ELS ESPORTS. 6è
Projecte: ELS ESPORTS. 6è
 
Tècniques d'estudi
Tècniques d'estudiTècniques d'estudi
Tècniques d'estudi
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
El Garbell D’EratòStenes
El Garbell D’EratòStenesEl Garbell D’EratòStenes
El Garbell D’EratòStenes
 
L'energia
L'energiaL'energia
L'energia
 
Los topónimos y los gentilicios
Los topónimos y los gentiliciosLos topónimos y los gentilicios
Los topónimos y los gentilicios
 
La biografía
La biografíaLa biografía
La biografía
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
La redacció pas a pas
La redacció pas a pasLa redacció pas a pas
La redacció pas a pas
 
El texto instructivo
El texto instructivo El texto instructivo
El texto instructivo
 

Similar to Edat contemporania final

2 economia societat_xix
2 economia societat_xix2 economia societat_xix
2 economia societat_xixArmand Figuera
 
Societat i conflicte social al segle xix
Societat i conflicte social al segle xixSocietat i conflicte social al segle xix
Societat i conflicte social al segle xixahidalg_04
 
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanyaTemes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanyaIES VIDRERES
 
MItjans Interactius_pac1
MItjans Interactius_pac1MItjans Interactius_pac1
MItjans Interactius_pac1Marcos Baldovi
 
4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània2002a
 
Narcís Monturiol
Narcís MonturiolNarcís Monturiol
Narcís Monturioleugenidors
 
Narcís Monturiol
Narcís MonturiolNarcís Monturiol
Narcís Monturioleugenidors
 
4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporàniamjcampaner
 
Revolucio Industrial
Revolucio IndustrialRevolucio Industrial
Revolucio Industrialanlona
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrialjcestrella
 
La revolució industrial i el moviment obrer
La revolució industrial i el moviment obrerLa revolució industrial i el moviment obrer
La revolució industrial i el moviment obrerolaxdxd
 
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I REVOLUCIÓ FRANCESA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I REVOLUCIÓ FRANCESAREVOLUCIÓ INDUSTRIAL I REVOLUCIÓ FRANCESA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I REVOLUCIÓ FRANCESAneus comas
 
Sociales Blanca iesquartodeportmany tema6 revolucion industrial 3eso
Sociales Blanca iesquartodeportmany tema6 revolucion industrial 3esoSociales Blanca iesquartodeportmany tema6 revolucion industrial 3eso
Sociales Blanca iesquartodeportmany tema6 revolucion industrial 3esonairda1974
 
La revolució industrial a Catalunya
La  revolució industrial a CatalunyaLa  revolució industrial a Catalunya
La revolució industrial a CatalunyaAdalfe
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrialvouillamoz21
 
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
Unitat 2   la revolució industrial 2017-18Unitat 2   la revolució industrial 2017-18
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18jordimanero
 

Similar to Edat contemporania final (20)

2 economia societat_xix
2 economia societat_xix2 economia societat_xix
2 economia societat_xix
 
Societat i conflicte social al segle xix
Societat i conflicte social al segle xixSocietat i conflicte social al segle xix
Societat i conflicte social al segle xix
 
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanyaTemes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
 
MItjans Interactius_pac1
MItjans Interactius_pac1MItjans Interactius_pac1
MItjans Interactius_pac1
 
4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània
 
Temari història universal
Temari història universalTemari història universal
Temari història universal
 
Narcís Monturiol
Narcís MonturiolNarcís Monturiol
Narcís Monturiol
 
Narcís Monturiol
Narcís MonturiolNarcís Monturiol
Narcís Monturiol
 
INDUSTRIALITZACIÓ
INDUSTRIALITZACIÓINDUSTRIALITZACIÓ
INDUSTRIALITZACIÓ
 
Tema 5 .2
Tema 5 .2Tema 5 .2
Tema 5 .2
 
4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània
 
Revolucio Industrial
Revolucio IndustrialRevolucio Industrial
Revolucio Industrial
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrial
 
La revolució industrial i el moviment obrer
La revolució industrial i el moviment obrerLa revolució industrial i el moviment obrer
La revolució industrial i el moviment obrer
 
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I REVOLUCIÓ FRANCESA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I REVOLUCIÓ FRANCESAREVOLUCIÓ INDUSTRIAL I REVOLUCIÓ FRANCESA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I REVOLUCIÓ FRANCESA
 
Sociales Blanca iesquartodeportmany tema6 revolucion industrial 3eso
Sociales Blanca iesquartodeportmany tema6 revolucion industrial 3esoSociales Blanca iesquartodeportmany tema6 revolucion industrial 3eso
Sociales Blanca iesquartodeportmany tema6 revolucion industrial 3eso
 
La revolució industrial a Catalunya
La  revolució industrial a CatalunyaLa  revolució industrial a Catalunya
La revolució industrial a Catalunya
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
 
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
Unitat 2   la revolució industrial 2017-18Unitat 2   la revolució industrial 2017-18
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
 
La nova era industrial
La nova era industrialLa nova era industrial
La nova era industrial
 

Edat contemporania final

  • 2. L’edat contemporània:  La il·lustració i el liberalisme  Els canvis polítics del segle XIX  La revolució industrial  La revolució industrial a Catalunya  Capitalisme i burgesia industrial  Els obrers  El Modernisme  El Modernisme a Catalunya
  • 3.  L’edat contemporània s’inicia amb la Revolució Francesa, l’any 1789, i s’estén fins els nostres dies.  L’inici de l’edat contemporània vingué marcat sobretot per un profund canvi en la manera de pensar, i com a conseqüència, el sistema de govern i la manera com funcionava la societat foren qüestionats.
  • 4. La il·lustració  Al segle XVIII, a França, algunes persones molt cultes, com ara Rousseau, Montesquieu i Voltaire, van denunciar que els abusos del absolutisme eren injustos.  Van expressar la seva confiança que la raó, l’educació i la ciència afavoririen el progrés econòmic i la felicitat social.  Aquestes idees, que aviat s’estengueren per Europa i Amèrica, van rebre el nom d’Il·lustració i les persones que les defensaven, el d’il·lustrats. Rosseau Voltaire Montesquieu
  • 5. El liberalisme Divisió dels poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial. La sobirania (autoritat suprema) correspon al poble (nació) que té dret a exercir-la a través dels seus representants (Parlament) Les persones neixen lliures i iguals davant les lleis. Aquests il·lustrats van pensar una nova forma de governar, el liberalisme, contrari al absolutisme que es basava en aquests principis:
  • 6. Els canvis polítics del segle XIX LA REVOLUCIÓ FRANCESA  El 1789 va esclatar a França una revolució contra la monarquia del rei Lluís XVI, degut a una crisi econòmica i agrària . La població es revoltà i van tenir lloc una sèrie de reformes: S’anul·len el feudalisme i el delme (impost per a l’Església) i es declaren les terres propietat de la nació francesa. Es redacta la Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà, que reconeixia que tots els francesos eren lliures i igual davant la llei. S’elabora la Constitució de 1791, que va establir la sobirania de la nació, va separar els tres poders i va limitar l’autoritat del rei. L’any 1793 Lluís XVI va ser executat per actuar en contra de la revolució i França esdevé una república .
  • 8. Els canvis polítics del segle XIX  CANVIS POLÍTICS A ESPANYA  Durant el segle XIX, les lluites entre liberals i absolutistes van ser constants, i com a conseqüència Isabel II va ser expulsada del país el 1868.  El 1869 s’accepta el vot de tots els homes, rics i pobres, però no el de les dones, que no van poder fer-ho fins el 1931.  El 1873 es proclama la Primera República Espanyola i el rei va ser substituït per un president elegit pels ciutadans Manuel Ruiz Zorrilla .  Un any desprès Alfons XII, fill d’Isabel II, va recuperar el tron. Alfons XII
  • 9. La revolució industrial  LA MILLORA DELS SISTEMES DE CONREU  Al segle XVIII es van introduir noves tècniques de conreu i noves màquines que van fer més fàcils les tasques agrícoles.  La difusió de noves màquines per llaurar, segar i batre van permetre un gran estalvi de mà d’obra i un augment de la producció agrícola,
  • 10. La revolució industrial  LA INDUSTRALITZACIÓ  A mitjans del segle XVIII, la invenció de la màquina de vapor fa possible la industrialització. Aquesta màquina permetia fer moure d’altres tot aprofitant l’energia del vapor d’aigua.  La invenció de noves màquines que utilitzaven el vapor i l’aparició de les grans fàbriques van possibilitar l’augment de la producció i la davallada dels preus dels productes.
  • 11. La revolució industrial  NOUS TRANSPORTS I NOVES FONTS D’ENERGIA  La màquina de vapor es va aplicar també als transports. El ferrocarril i el vaixell de vapor eren més ràpids, tenien més capacitat i eren més econòmics.  Per fer moure les màquines i els sistemes de transport s’utilitzava el carbó com a combustible.  A la segona meitat del segle XIX es va trobar una font d’energia més neta i barata: l’electricitat.
  • 12. La revolució industrial a Catalunya  Durant el segle XVIII es va desenvolupar a Catalunya l'elaboració de les indianes (teles de cotó amb dibuixos de colors molt vius. A més, hi havia una burgesia catalana molt activa que havia acumulat diners gràcies al comerç amb les colònies americanes.  La instal·lació de fàbriques de vapor a Barcelona, la seva rodalia i als pobles costaners, al mitjans del segle XIX va afavorir la industrialització de la producció de teles de cotó i llana.  Més endavant es van instal·lar fàbriques a les ribes dels rius Ter i Llobregat, aprofitant la força de l’aigua, i es van crear zones industrials a Osona, el Berguedà, el Ripollès, el Gironès, el Bages i l’Anoia. A més de la fàbrica, la colònia tenia habitatges per als obrers i també edificis per a serveis col·lectius (Botigues, esglésies...) Masia Freixa (Terrassa) Colònia Rosal (Berga)
  • 13. La revolució industrial a Catalunya  Cap al 1870, la indústria tèxtil cotonera catalana havia aconseguit ser la quarta del món, darrere de les d’Anglaterra, França i els Estats Units.  L’any 1848 es va inaugurar el primer ferrocarril de la península ibèrica entre Barcelona i Mataró. Més tard es van construir noves línies cap a Saragossa, València i França. També es van traçar noves carreteres.
  • 14. La revolució industrial a Catalunya  Gràcies, en part, a les obres del ferrocarril es van desenvolupar a Barcelona una petita industria metal·lúrgica, amb les factories Nuevo Vulcano (1836) i La Maquinista Terrestre i Marítima (1855), d’on sortiren els primers vaixells de vapor i les primeres locomotores fabricats a Espanya.
  • 15. La revolució industrial a Catalunya  Els canvis relacionats amb l’economia industrial afavoriren l desenvolupament de la burgesia i el proletariat.  La burgesia (banquers, comerciants i fabricants de teixits) eren la classe social dominant.  El proletariat català fou el més nombrós d’Espanya i el primer en organitzar-se per demanar millores en les condicions de vida i treball.
  • 16. Capitalisme i burgesia industrial  Per construir una fàbrica, per comprar maquinària o per adquirir primeres matèries calia invertir una gran quantitats de diners (capital).  El capitalisme es fonamenta en la propietat privada dels instruments de producció (fàbriques, màquines, mercaderies...) i el seu objectiu principal és aconseguir el màxim de benefici de les empreses. Està basada en la iniciativa individual de les persones i considera que l’Estat no ha d’intervenir en els assumptes econòmics.
  • 17. Capitalisme i burgesia industrial  LA BURGESIA INDUSTRIAL La formaven les persones que disposaven de prou diners per poder-los invertir en la creació de noves indústries, mitjans de transport o diverses activitats comercials. Es van establir noves maneres de vestir i d’oci. Els cafès, els teatres i l’òpera es van convertir en llocs d’oci predilectes per la nova burgesia, que feia ostentació de la seva riquesa. A Catalunya, degut a la industrialització, les ciutats van créixer força i es van construir nous barris (eixamples), on va anar a viure la burgesia, lluny dels suburbis industrials, als afores de les ciutats, on vivien els obrers.
  • 18. Els obrers o Els obrers eren les persones que treballaven (durant més de 12 hores) a les fàbriques a canvi d’un sou, sota condicions laborals molt precàries i uns sous molt baixos. No cobraven en cas d’estar malalts, i les dones i nens també havien de treballar, amb sous encara inferiors. Els nens no anaven a l’escola, i la majoria eren analfabets. o S’instal·laren en barris obrers, on diverses famílies compartien un mateix habitatge, sense electricitat, aigua corrent i clavegueram. La seva alimentació poc variada provocava que les malalties fossin freqüents. o Per poder millorar aquestes condicions es van crear els sindicats, que reclamaven els drets a una millora laboral i social.
  • 25. El modernisme  El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.  Corrents ideològics:  Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia, va intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a través de l'art.  Esteticisme: donava l'esquena a la societat. L'art era el seu refugi i la seva religió
  • 26. El modernisme Característiques: - Predomini de la corba sobre la recta. - Riquesa i detallisme de la decoració. - Ús freqüent de motius vegetals. - Gust per la asimetria. - Esteticisme refinat. - Dinamisme de les formes.
  • 27. El modernisme català  Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920. Va arribar al seu màxim entre 1890 i 1920, gràcies al fet que molts membres de la burgesia catalana decidiren invertir en art una part dels diners que havien guanyat amb activitats com la indústria, el comerç o la banca.  Va ser un moviment que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una Catalunya moderna.
  • 28. El modernisme català Per identificar un edifici modernista hem de seguir els passos següents: El predomini de la línia corba, tant en les façanes com en les teulades i els interiors. Es pretenia així imitar les formes de la natura, generalment les vegetals, però també trobem les animals o les humanes. Sovint trobem façanes decorades amb fulles, plantes enfiladisses, arbres, etc. L’ús d’elements que s'inspiren en les llegendes de l’edat mitjana i els símbols de Catalunya: Sant Jordi, senyeres, fades, etc. La utilització de materials molt diversos: pedra, fusta, ceràmica, guix, vidre, ferro forjat... La inspiració en altres estils artístics del passat o altres cultures (gòtic, barroc...)
  • 29. El modernisme català EL MODERNISME A BARCELONA  Cap als anys vuitanta del segle XIX va treballar a Barcelona l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un representant important del modernisme català, l’obra culminant del qual és el Palau de la Música Catalana..  El gran protagonista del modernisme, no obstant, va ser Antoni Gaudí, nascut a Reus. Tot i que una bona part de la seva obra la va fer al començament del segle XX (Casa Batlló, Casa Milà, Sagrada Família...), l’originalitat de gaudí ja queda reflectida en obres anteriors, com el Palau Güell, a Barcelona, i El Capricho, a Comillas (Cantàbria).
  • 30. El modernisme català ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES CASA DE LES PUNXES , JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA NAVÀS , LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER DESCONSOL, JOSEP LLIMONA PARC GÜELL, ANTONI GAUDÍ
  • 31. El modernisme català CASA BATLLÓ, ANTONI GAUDÍ HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU CAVES CODORNIU, JOSEP PUIG I CADAFALCH FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES