SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 32
Downloaden Sie, um offline zu lesen
PATOLOGIA
CARDIOVASCULAR
INSUFICIÈNCIA
CORONÀRIA
CONCEPTE

• La insuficiència coronària és la incapacitat de les a.
  coronàries d’aportar la sang necessària al cor.

• Pot donar-se en repòs o en exercici. En exercici el
  cor  el treball per bombejar més de pressa i amb
  una força de contracció més gran. Les coronàries
  es dilaten per proporcionar un volum més gran de
  sang oxigenada al múscul cardíac.

• Si la sang que arriba per les coronàries no és
  suficient, apareix la insuficiència coronària.
FACTORS DE RISC
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA                 (1)



• Factors modificables:  el treball
  del cor, o alteren les a. coronàries.
  –   nivells elevats de colesterol
  –   HTA
  –   tabaquisme
  –   obesitat


• Factors no modificables:
  –   edat
  –   sexe
  –   herència
  –   diabetis
FACTORS DE RISC
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA       (2)




• Els nivells  de colesterol
  afavoreixen el seu dipòsit
  a les parets arterials. Les
  parets es tornen més
  gruixudes, disminueix el
  diàmetre intern i el fluix
  sanguini, podent arribar
  al tancament total de
  l’artèria.

• Aquest procés s’anomena
  arteriosclerosi.
FACTORS DE RISC
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA              (3)




• La HTA implica  del treball del
  cor, que ha de vèncer una
  pressió més gran per impulsar
  la sang.

• Si l’arteriosclerosi  la nutrició
  del cor, aquest no pot realitzar
  l’esforç i apareixen símptomes.
MALALTIA CORONÀRIA AGUDA

• Els símptomes corresponen a dues malalties:
  l’angina de pit i l’infart agut de miocardi (IAM).
  – a l’angina arribada poca sang al cor.
  – a l’IAM, l’aport s’interromp i la cèl·lula cardíaca mor.


• La gran diferència entre angina i IAM, en el medi
  prehospitalari i per el personal no sanitari, és la
  durada del dolor.
  – si és > 30 min, sospitarem un IAM.
  – en l’angina, la durada sol ser de pocs minuts.
CARACTERÍSTIQUES DEL DOLOR
CORONARI
• El dolor coronari típic es localitza en el
  centre del tòrax, sobre l’estern. El pacient
  sol tenir sensació de mort imminent.


• Pot afectar altres zones: braç esquerre,
  esquena, mandíbula o epigastri. Es pot
  acompanyar de sudoració , nàusees i
  vòmits. A cops no és tan intens o només
  apareix en les zones reflexes.


• No es modifica amb la tos ni amb els
  moviments del cos.
ANGINA DE PIT               (1)



• Es presenta quan les necessitats d’O2
  del cor excedeixen al subministrament
  de les artèries coronàries.

• Les cèl·lules cardíaques no moren, a
  diferència del que passa en l’IAM.

• Els símptomes són: dolor coronari de
  durada inferior a mitja hora
  (generalment < de 10’) i la resta de
  símptomes que ja hem vist.
ANGINA DE PIT             (2)



• Desencadenants:
    el treball del cor: exercici físic,
    tensió emocional.
    l’arribada d’O2: espasme arterial,
    arítmia cardíaca.
• En situació normal, les coronàries
  es dilaten i subministren O2. Si això
  falla el cor pateix la falta d’O2. El
  pacient es queda quiet (disminueix
  les necessitats d’O2).
• Així, al cap de pocs minuts, sol
  desaparèixer el dolor.
ANGINA DE PIT              (3)




• El tractament consisteix a
  administrar nitroglicerina
  sublingual, AAS (mèdic).
  – la nitroglicerina produeix
    dilatació d’artèries i venes.
  – la TA  i es restableix
    l’equilibri entre l’aportament
    i les necessitats d’O2 en el
    múscul cardíac.
• Altres mesures: O2 i
  col·locar el pacient
  incorporat.
INFART AGUT DE MIOCARDI

• En l’infart agut de miocardi
  (IAM) les cèl·lules cardíaques
  moren perquè no els hi arriba
  sang pel tancament, per
  formació d’un coàgul, a les a.
  coronàries.

• Al voltant d’un 30-50% de les
  persones amb IAM moren
  abans de rebre tractament
  mèdic.
INFART AGUT DE MIOCARDI
• Els símptomes de l’IAM són els ja descrits de
  dolor en el centre del tòrax. El pacient sol
  tenir sensació de mort imminent.

• Pot afectar altres zones: braç esquerre,
  esquena, mandíbula o epigastri. Es pot
  acompanyar de sudació , nàusees i vòmits.
  A cops no és tan intens o només apareix en
  les zones reflexes.

• No es modifica amb la tos ni amb els
  moviments del cos.
COMPLICACIONS DE L’IAM                    (1)




• Arítmies capaces de produir mort sobtada.

• Insuficiència mecànica de bombeig (xoc
  cardiogènic).

• Insuficiència cardíaca congestiva
COMPLICACIONS DE L’IAM            (2)



• Les arítmies són alteracions del
  ritme cardíac (es veuen més
  endavant).
  – taquicàrdia o bradicàrdia
  – asistòlia
  – fibril·lació ventricular.
  – l’asistòlia i la fibril·lació són
    situacions d’aturada cardíaca.
  – les arítmies produeixen el 40%
    de les morts prehospitalàries,
    en pacients amb un IAM, amb
    freqüència màxima en la
    primera hora.
COMPLICACIONS DE L’IAM                (3)



• Xoc cardiogènic
  – s’afecta la capacitat de bombeig,
    pel número elevat de cèl·lules
    cardíaques mortes, i per tant no
    arriba O2 a tot l’organisme.
  – pot portar a la mort.
  – hi ha hipotensió arterial i signes
    que els teixits no estan ben
    oxigenats: pell freda, suada i amb
    cianosi.
  – El tractament és farmacològic:
    equip medicalitzat.
COMPLICACIONS DE L’IAM                  (4)




• Insuficiència cardíaca congestiva
  – es deu a la fallida del bombeig
    del cor esquerre.
  – la sang “s’acumula” als pulmons
    i passa dels capil·lars als alvèols.
  – el pacient té dispnea i un esput
    rosat i escumós molt
    característic.
  – el tractament consisteix en O2 i
    posterior trasllat medicalitzat.
TRACTAMENT DE L’IAM
• El tractament òptim de l’IAM pot
  ser de 2 tipus:
  – fibrinòlisi: fàrmacs que dissolen
    el coàgul. L’eficàcia  si es
    retarda. Màxima a la primera
    hora. Es pot fer
    extrahospitalàriament, però no
    sempre. En aquests casos repòs,
    O2 i no demorar l’arribada a
    l’hospital per no retardar
    tractaments alternatius.
  – angioplàstia de rescat:
    desobstrucció quirúrgica.
ACTITUD DAVANT LA SOSPITA
D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA
• Repòs físic absolut. Intentar tranquil·litzar-lo.

• Si està dispneic, asseure’l.


• Administrar-li O2.


• No s’administrarà cap medicació, però hi ha malalts que
  disposen de la medicació. Si ens trobem amb aquesta
  situació ajudar en l’administració.

• No s’ha de demorar el trasllat, llevat que hi hagi indicació
  dels serveis extrahospitalaris per fer fibrinòlisi.
INSUFICIÈNCIA
CARDÍACA I ARÍTMIES
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

• Si per qualsevol motiu el cor no pot propulsar
  un volum de sang adequat per satisfer les
  necessitats del cos, parlem d’Insuficiència
  Cardíaca (IC).

• Si el fracàs és predominantment del costat
  esquerra, parlem d’IC esquerra i si fracassa la
  bomba dreta es tracta d’IC dreta.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
    CARDÍACA          (1)




• Els dipòsits de colesterol i la
  pèrdua d’elasticitat de les
  artèries     un  de la TA .

• El ventricle esq. treballa a
  pressions > a l’habitual i
  finalment acaba fallant pel
  sobreesforç.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
    CARDÍACA         (2)




• Quan hi ha un embolisme
  pulmonar s’obstrueixen
  moltes artèries del pulmó
  augmentant la pressió de la
  circulació menor. El ventricle
  dret ha de treballar a alta
  pressió i es produeix una IC
  dreta.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
    CARDÍACA        (3)



• Sovint el cor amb l’edat i algunes
  malalties es dilata patint un
  deteriorament de la capacitat
  contràctil.
• Després d’un IAM, si s’obstrueixen
  les a. coronàries, les cèl·lules
  miocàrdiques no reben O2 ni
  aportació energètica i no treballen
  bé.
• En l’anèmia la sang té pocs
  glòbuls vermells per tant hi ha un
  dèficit general d’O2 a tots els
  teixits.
CAUSES D’INSUFICIÈNCIA
    CARDÍACA         (4)



• La reducció de la llum o la lesió
  valvular provoquen IC.

• En una bradicàrdia a cops no
  s’aconsegueix TA acceptable.
  Si hi ha taquicàrdia no dóna
  temps a que s’omplin els
  ventricles i no es pot propulsar
  el volum necessari. En els dos
  casos hi haurà IC.

• Un malalt pot tenir diverses
  causes d’IC.
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA
    IC ESQUERRA              (1)



• Incapacitat per realitzar esforços.

• Inicialment dispnea amb activitat
  física . Si la IC augmenta hi ha
  dispnea a petits esforços i fins i tot
  en repòs.
   – causa: fallida del ventricle esq.
      amb excés de sang en els
      pulmons. Apareix líquid en
      l’alvèol impedint l’intercanvi de
      gasos.

• Ortopnea.
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA
    IC ESQUERRA            (2)



• Si hi ha molt líquid en l’alvèol es
  pateix un Edema Agut de Pulmó:
  – dispnea molt severa, taquipnea.
    Sol estar assegut i utilitza la
    musculatura toràcica i abdominal
    per respirar.
  – ofec molt intens amb sensació de
    mort imminent.
  – el líquid dins dels pulmons fa soroll
    com el d’una olla quan bull amb
    tos i un esput rosat.
  – hi ha taquicàrdia, HTA, pal·lidesa i
    cianosi.
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA
    IC DRETA
• Hi ha retenció de líquid per
  darrere del ventricle dret
  acumulant-se a la resta de
  l’organisme. Apareixen dos
  signes claus:
  – ingurgitació jugular: les venes
    del coll es fan més prominents a
    causa de l’augment de volum
    que reben.
  – edemes perifèrics: l’acumulació
    de líquid en el sistema venós fa
    que aquest fugi cap als teixits de
    tot el cos. Les cames s’inflen.
ACTUACIÓ DAVANT UN
    MALALT AMB IC
• Intentar que no augmenti el consum d’O2
  – tranquil·litzar-lo, fer-li fer repòs i que estigui
    confortable.
• Millorar l'oxigenació.
  – Hem d’aconseguir uns bona posició perquè respiri:
    assegut amb les cames en declivi. Si disposem
    d’O2, col·locarem una mascareta amb fluixos alts.
• Traslladar-lo assegut a la llitera.
ARÍTMIES
• El cor batega amb un ritme
  regular determinat pel nòdul
  sinusal que hi ha en
  l’aurícula dreta.
  – l’estímul del nòdul es
    transmet per un sistema de
    conducció per aconseguir la
    contracció.
  – el nòdul rep la influència del
    SN i d’algunes hormones
    que poden  o  el ritme.
ARÍTMIES
• Quan es lesiona el nòdul o el
  sistema de conducció es
  produeixen les arítmies.
  – si la lesió és auricular reben el
    nom de supraventriculars i si
    està en la part ventricular es
    diuen arítmies ventriculars.
• Causes
  – edat
  – deficient circulació cardíaca
  – certes malalties
  – desconegudes
ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT
    AMB UNA POSSIBLE ARÍTMIA
• Tranquil·litzar-lo.
• Repòs absolut.
• Oxigenoteràpia.
• Posició còmoda, si està
  marejat o inconscient estirar-
  lo en decúbit lateral.
• Trasllat ni brusc ni accidentat.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (19)

Cicle CardíAc
Cicle CardíAcCicle CardíAc
Cicle CardíAc
 
Les malalties de la sang
Les malalties de la sangLes malalties de la sang
Les malalties de la sang
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
Grup2
Grup2Grup2
Grup2
 
L’infart de miocardi
L’infart de miocardiL’infart de miocardi
L’infart de miocardi
 
Com batega!
Com batega!Com batega!
Com batega!
 
El Cor
El CorEl Cor
El Cor
 
La sang
La sangLa sang
La sang
 
L’aparell circulatori
L’aparell circulatori L’aparell circulatori
L’aparell circulatori
 
Sistema Cardiovascular
Sistema CardiovascularSistema Cardiovascular
Sistema Cardiovascular
 
La Sang
La SangLa Sang
La Sang
 
Presentación1.cor.
 Presentación1.cor. Presentación1.cor.
Presentación1.cor.
 
Grup4.
Grup4.Grup4.
Grup4.
 
Grup 2 aparell cardio-circulatori
Grup 2   aparell cardio-circulatoriGrup 2   aparell cardio-circulatori
Grup 2 aparell cardio-circulatori
 
Els vasos sanguinis
Els vasos sanguinisEls vasos sanguinis
Els vasos sanguinis
 
Tasca el funcionament del cor
Tasca el funcionament del corTasca el funcionament del cor
Tasca el funcionament del cor
 
Tasca el cor
Tasca  el corTasca  el cor
Tasca el cor
 
L 'Anèmia
L 'AnèmiaL 'Anèmia
L 'Anèmia
 
Presentación2 acabao
Presentación2 acabaoPresentación2 acabao
Presentación2 acabao
 

Ähnlich wie cbem m3 tema 7.4.pdf

Ähnlich wie cbem m3 tema 7.4.pdf (20)

fisologia sistema cardiovacular.docx
fisologia sistema cardiovacular.docxfisologia sistema cardiovacular.docx
fisologia sistema cardiovacular.docx
 
Infart de miocardi i embòlia pulmonar
Infart de miocardi i embòlia pulmonarInfart de miocardi i embòlia pulmonar
Infart de miocardi i embòlia pulmonar
 
Circulatori
CirculatoriCirculatori
Circulatori
 
Exposició 4
Exposició 4Exposició 4
Exposició 4
 
Exposició 4
Exposició 4Exposició 4
Exposició 4
 
Aparell Circulatori
Aparell CirculatoriAparell Circulatori
Aparell Circulatori
 
Aparell circulatori
Aparell circulatoriAparell circulatori
Aparell circulatori
 
L'ICTUS
L'ICTUSL'ICTUS
L'ICTUS
 
Mort sobtada
Mort sobtadaMort sobtada
Mort sobtada
 
APARELL CIRCULATORI 6è
APARELL CIRCULATORI 6èAPARELL CIRCULATORI 6è
APARELL CIRCULATORI 6è
 
Mort sobtada Valen
Mort sobtada ValenMort sobtada Valen
Mort sobtada Valen
 
Refregit
RefregitRefregit
Refregit
 
cbem m3 tema 7.5.pdf
cbem m3 tema 7.5.pdfcbem m3 tema 7.5.pdf
cbem m3 tema 7.5.pdf
 
Jose
JoseJose
Jose
 
Treball P.AUX accidents disbàrics
Treball P.AUX accidents disbàrics Treball P.AUX accidents disbàrics
Treball P.AUX accidents disbàrics
 
Tema 3 ela aparells respiratori, circulatori i excretor
Tema 3 ela aparells respiratori, circulatori i excretorTema 3 ela aparells respiratori, circulatori i excretor
Tema 3 ela aparells respiratori, circulatori i excretor
 
Cmc malalties cardiovasculars i respiratòries
Cmc malalties cardiovasculars i respiratòriesCmc malalties cardiovasculars i respiratòries
Cmc malalties cardiovasculars i respiratòries
 
L'INFART AGUT DE MIOCARDI
L'INFART AGUT DE MIOCARDI L'INFART AGUT DE MIOCARDI
L'INFART AGUT DE MIOCARDI
 
Com batega?
Com batega?Com batega?
Com batega?
 
Aparell circulatori i limfàtic
Aparell circulatori i limfàticAparell circulatori i limfàtic
Aparell circulatori i limfàtic
 

Mehr von Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Mehr von Institut de Seguretat Pública de Catalunya (20)

Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa
Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxaRd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa
Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa
 
CCS Tríptic.pdf
CCS Tríptic.pdfCCS Tríptic.pdf
CCS Tríptic.pdf
 
CongresEDO.pdf
CongresEDO.pdfCongresEDO.pdf
CongresEDO.pdf
 
ENCINTAT D'UNA VÍCTIMA PAS A PAS.pdf
ENCINTAT D'UNA VÍCTIMA PAS A PAS.pdfENCINTAT D'UNA VÍCTIMA PAS A PAS.pdf
ENCINTAT D'UNA VÍCTIMA PAS A PAS.pdf
 
CBEM M3 Tema 8.2.pdf
CBEM M3 Tema 8.2.pdfCBEM M3 Tema 8.2.pdf
CBEM M3 Tema 8.2.pdf
 
CBEM M3 Tema 8.1.pdf
CBEM M3 Tema 8.1.pdfCBEM M3 Tema 8.1.pdf
CBEM M3 Tema 8.1.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.9.pdf
CBEM M3 Tema 6.9.pdfCBEM M3 Tema 6.9.pdf
CBEM M3 Tema 6.9.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.8.pdf
CBEM M3 Tema 6.8.pdfCBEM M3 Tema 6.8.pdf
CBEM M3 Tema 6.8.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.7.pdf
CBEM M3 Tema 6.7.pdfCBEM M3 Tema 6.7.pdf
CBEM M3 Tema 6.7.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.6.pdf
CBEM M3 Tema 6.6.pdfCBEM M3 Tema 6.6.pdf
CBEM M3 Tema 6.6.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.11.pdf
CBEM M3 Tema 6.11.pdfCBEM M3 Tema 6.11.pdf
CBEM M3 Tema 6.11.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.10.pdf
CBEM M3 Tema 6.10.pdfCBEM M3 Tema 6.10.pdf
CBEM M3 Tema 6.10.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.5.pdf
CBEM M3 Tema 6.5.pdfCBEM M3 Tema 6.5.pdf
CBEM M3 Tema 6.5.pdf
 
CEBEM m3 Tema 7.1.pdf
CEBEM m3 Tema 7.1.pdfCEBEM m3 Tema 7.1.pdf
CEBEM m3 Tema 7.1.pdf
 
CBEM M3 Tema 7.3.pdf
CBEM M3 Tema 7.3.pdfCBEM M3 Tema 7.3.pdf
CBEM M3 Tema 7.3.pdf
 
cbem m3 tema 7.6.pdf
cbem m3 tema 7.6.pdfcbem m3 tema 7.6.pdf
cbem m3 tema 7.6.pdf
 
cbem m3 tema 7.7.pdf
cbem m3 tema 7.7.pdfcbem m3 tema 7.7.pdf
cbem m3 tema 7.7.pdf
 
cbem_m3_tema 7.8.pdf
cbem_m3_tema 7.8.pdfcbem_m3_tema 7.8.pdf
cbem_m3_tema 7.8.pdf
 
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdfcbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
 
cbem m3 tema 7.9.pdf
cbem m3 tema 7.9.pdfcbem m3 tema 7.9.pdf
cbem m3 tema 7.9.pdf
 

cbem m3 tema 7.4.pdf

  • 3. CONCEPTE • La insuficiència coronària és la incapacitat de les a. coronàries d’aportar la sang necessària al cor. • Pot donar-se en repòs o en exercici. En exercici el cor  el treball per bombejar més de pressa i amb una força de contracció més gran. Les coronàries es dilaten per proporcionar un volum més gran de sang oxigenada al múscul cardíac. • Si la sang que arriba per les coronàries no és suficient, apareix la insuficiència coronària.
  • 4. FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA (1) • Factors modificables:  el treball del cor, o alteren les a. coronàries. – nivells elevats de colesterol – HTA – tabaquisme – obesitat • Factors no modificables: – edat – sexe – herència – diabetis
  • 5. FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA (2) • Els nivells  de colesterol afavoreixen el seu dipòsit a les parets arterials. Les parets es tornen més gruixudes, disminueix el diàmetre intern i el fluix sanguini, podent arribar al tancament total de l’artèria. • Aquest procés s’anomena arteriosclerosi.
  • 6. FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA (3) • La HTA implica  del treball del cor, que ha de vèncer una pressió més gran per impulsar la sang. • Si l’arteriosclerosi  la nutrició del cor, aquest no pot realitzar l’esforç i apareixen símptomes.
  • 7. MALALTIA CORONÀRIA AGUDA • Els símptomes corresponen a dues malalties: l’angina de pit i l’infart agut de miocardi (IAM). – a l’angina arribada poca sang al cor. – a l’IAM, l’aport s’interromp i la cèl·lula cardíaca mor. • La gran diferència entre angina i IAM, en el medi prehospitalari i per el personal no sanitari, és la durada del dolor. – si és > 30 min, sospitarem un IAM. – en l’angina, la durada sol ser de pocs minuts.
  • 8. CARACTERÍSTIQUES DEL DOLOR CORONARI • El dolor coronari típic es localitza en el centre del tòrax, sobre l’estern. El pacient sol tenir sensació de mort imminent. • Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudoració , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes. • No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.
  • 9. ANGINA DE PIT (1) • Es presenta quan les necessitats d’O2 del cor excedeixen al subministrament de les artèries coronàries. • Les cèl·lules cardíaques no moren, a diferència del que passa en l’IAM. • Els símptomes són: dolor coronari de durada inferior a mitja hora (generalment < de 10’) i la resta de símptomes que ja hem vist.
  • 10. ANGINA DE PIT (2) • Desencadenants:   el treball del cor: exercici físic, tensió emocional.   l’arribada d’O2: espasme arterial, arítmia cardíaca. • En situació normal, les coronàries es dilaten i subministren O2. Si això falla el cor pateix la falta d’O2. El pacient es queda quiet (disminueix les necessitats d’O2). • Així, al cap de pocs minuts, sol desaparèixer el dolor.
  • 11. ANGINA DE PIT (3) • El tractament consisteix a administrar nitroglicerina sublingual, AAS (mèdic). – la nitroglicerina produeix dilatació d’artèries i venes. – la TA  i es restableix l’equilibri entre l’aportament i les necessitats d’O2 en el múscul cardíac. • Altres mesures: O2 i col·locar el pacient incorporat.
  • 12. INFART AGUT DE MIOCARDI • En l’infart agut de miocardi (IAM) les cèl·lules cardíaques moren perquè no els hi arriba sang pel tancament, per formació d’un coàgul, a les a. coronàries. • Al voltant d’un 30-50% de les persones amb IAM moren abans de rebre tractament mèdic.
  • 13. INFART AGUT DE MIOCARDI • Els símptomes de l’IAM són els ja descrits de dolor en el centre del tòrax. El pacient sol tenir sensació de mort imminent. • Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudació , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes. • No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.
  • 14. COMPLICACIONS DE L’IAM (1) • Arítmies capaces de produir mort sobtada. • Insuficiència mecànica de bombeig (xoc cardiogènic). • Insuficiència cardíaca congestiva
  • 15. COMPLICACIONS DE L’IAM (2) • Les arítmies són alteracions del ritme cardíac (es veuen més endavant). – taquicàrdia o bradicàrdia – asistòlia – fibril·lació ventricular. – l’asistòlia i la fibril·lació són situacions d’aturada cardíaca. – les arítmies produeixen el 40% de les morts prehospitalàries, en pacients amb un IAM, amb freqüència màxima en la primera hora.
  • 16. COMPLICACIONS DE L’IAM (3) • Xoc cardiogènic – s’afecta la capacitat de bombeig, pel número elevat de cèl·lules cardíaques mortes, i per tant no arriba O2 a tot l’organisme. – pot portar a la mort. – hi ha hipotensió arterial i signes que els teixits no estan ben oxigenats: pell freda, suada i amb cianosi. – El tractament és farmacològic: equip medicalitzat.
  • 17. COMPLICACIONS DE L’IAM (4) • Insuficiència cardíaca congestiva – es deu a la fallida del bombeig del cor esquerre. – la sang “s’acumula” als pulmons i passa dels capil·lars als alvèols. – el pacient té dispnea i un esput rosat i escumós molt característic. – el tractament consisteix en O2 i posterior trasllat medicalitzat.
  • 18. TRACTAMENT DE L’IAM • El tractament òptim de l’IAM pot ser de 2 tipus: – fibrinòlisi: fàrmacs que dissolen el coàgul. L’eficàcia  si es retarda. Màxima a la primera hora. Es pot fer extrahospitalàriament, però no sempre. En aquests casos repòs, O2 i no demorar l’arribada a l’hospital per no retardar tractaments alternatius. – angioplàstia de rescat: desobstrucció quirúrgica.
  • 19. ACTITUD DAVANT LA SOSPITA D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA • Repòs físic absolut. Intentar tranquil·litzar-lo. • Si està dispneic, asseure’l. • Administrar-li O2. • No s’administrarà cap medicació, però hi ha malalts que disposen de la medicació. Si ens trobem amb aquesta situació ajudar en l’administració. • No s’ha de demorar el trasllat, llevat que hi hagi indicació dels serveis extrahospitalaris per fer fibrinòlisi.
  • 21. INSUFICIÈNCIA CARDÍACA • Si per qualsevol motiu el cor no pot propulsar un volum de sang adequat per satisfer les necessitats del cos, parlem d’Insuficiència Cardíaca (IC). • Si el fracàs és predominantment del costat esquerra, parlem d’IC esquerra i si fracassa la bomba dreta es tracta d’IC dreta.
  • 22. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (1) • Els dipòsits de colesterol i la pèrdua d’elasticitat de les artèries un  de la TA . • El ventricle esq. treballa a pressions > a l’habitual i finalment acaba fallant pel sobreesforç.
  • 23. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (2) • Quan hi ha un embolisme pulmonar s’obstrueixen moltes artèries del pulmó augmentant la pressió de la circulació menor. El ventricle dret ha de treballar a alta pressió i es produeix una IC dreta.
  • 24. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (3) • Sovint el cor amb l’edat i algunes malalties es dilata patint un deteriorament de la capacitat contràctil. • Després d’un IAM, si s’obstrueixen les a. coronàries, les cèl·lules miocàrdiques no reben O2 ni aportació energètica i no treballen bé. • En l’anèmia la sang té pocs glòbuls vermells per tant hi ha un dèficit general d’O2 a tots els teixits.
  • 25. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (4) • La reducció de la llum o la lesió valvular provoquen IC. • En una bradicàrdia a cops no s’aconsegueix TA acceptable. Si hi ha taquicàrdia no dóna temps a que s’omplin els ventricles i no es pot propulsar el volum necessari. En els dos casos hi haurà IC. • Un malalt pot tenir diverses causes d’IC.
  • 26. SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC ESQUERRA (1) • Incapacitat per realitzar esforços. • Inicialment dispnea amb activitat física . Si la IC augmenta hi ha dispnea a petits esforços i fins i tot en repòs. – causa: fallida del ventricle esq. amb excés de sang en els pulmons. Apareix líquid en l’alvèol impedint l’intercanvi de gasos. • Ortopnea.
  • 27. SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC ESQUERRA (2) • Si hi ha molt líquid en l’alvèol es pateix un Edema Agut de Pulmó: – dispnea molt severa, taquipnea. Sol estar assegut i utilitza la musculatura toràcica i abdominal per respirar. – ofec molt intens amb sensació de mort imminent. – el líquid dins dels pulmons fa soroll com el d’una olla quan bull amb tos i un esput rosat. – hi ha taquicàrdia, HTA, pal·lidesa i cianosi.
  • 28. SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC DRETA • Hi ha retenció de líquid per darrere del ventricle dret acumulant-se a la resta de l’organisme. Apareixen dos signes claus: – ingurgitació jugular: les venes del coll es fan més prominents a causa de l’augment de volum que reben. – edemes perifèrics: l’acumulació de líquid en el sistema venós fa que aquest fugi cap als teixits de tot el cos. Les cames s’inflen.
  • 29. ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT AMB IC • Intentar que no augmenti el consum d’O2 – tranquil·litzar-lo, fer-li fer repòs i que estigui confortable. • Millorar l'oxigenació. – Hem d’aconseguir uns bona posició perquè respiri: assegut amb les cames en declivi. Si disposem d’O2, col·locarem una mascareta amb fluixos alts. • Traslladar-lo assegut a la llitera.
  • 30. ARÍTMIES • El cor batega amb un ritme regular determinat pel nòdul sinusal que hi ha en l’aurícula dreta. – l’estímul del nòdul es transmet per un sistema de conducció per aconseguir la contracció. – el nòdul rep la influència del SN i d’algunes hormones que poden  o  el ritme.
  • 31. ARÍTMIES • Quan es lesiona el nòdul o el sistema de conducció es produeixen les arítmies. – si la lesió és auricular reben el nom de supraventriculars i si està en la part ventricular es diuen arítmies ventriculars. • Causes – edat – deficient circulació cardíaca – certes malalties – desconegudes
  • 32. ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT AMB UNA POSSIBLE ARÍTMIA • Tranquil·litzar-lo. • Repòs absolut. • Oxigenoteràpia. • Posició còmoda, si està marejat o inconscient estirar- lo en decúbit lateral. • Trasllat ni brusc ni accidentat.