1. MOCIÓ PER EXIGIR LA GENERALITAT QUE ASSUMISCA LA PART
PROPORCIONAL DE L’IMSERSO PER CONTINUAR PRESTANT
INDEFINIDAMENT EL SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA ALS AJUNTAMENTS.
Francesc Fernandez i Carrasco, portaveu del Grup Polític Municipal BLOC-CM
Compromís de l’Ajuntament de Sagunt, presenta al Ple la següent
MOCIÓ
Segons defineix la pròpia plana web de l’IMSERSO (Institut de Majors i Serveis
Socials) la teleassistència és “un recurs que permet la permanència dels
usuaris en su medi habitual de vida, així como el contacte amb el seu entorn
soci-familiar, evitant el desarrelament i assegurant la intervenció immediata en
crisis personals, socials o mèdiques per a proporcionar seguretat i millor
qualitat de vida”. D’aquesta manera, i si tenim en compte que la teleassistència
es el recurs ideal per a individus amb deterioraments físics o cognitius greus
així com per a malalts crònics i persones majors, es tracta d’un recurs que
disminueix notablement els costos sanitaris i les visites a urgències, per la qual
cosa no s’entén quin és el motiu pel qual el govern de Rajoy ha decidit deixar
de subvencionar aquest servei. Un 65% del cost de la teleassitència s’assumia
amb un conveni promogut des de l’IMSERSO amb la FEMP (Federació
Espanyola de Municipis i Províncies) i la resta era assumit per les diputacions.
Un retall que efectua Rajoy encaminat novament cap a la disminució de la
qualitat de vida dels majors, que no ha estat gens explicat i que fins i tot
comporta a la ruptura entre les formes d’actuar de les diferents diputacions. La
Diputació d’Alacant ja ha manifestat el seu suport al programa i que assumirà
integrament el cost de la teleassitència als municipis alacantins durant el 2013,
amb 22.000 usuaris, però no ha deixat clar si també assumirà el cost dels nous
aparells ni les baremacions dels nous usuaris que precisen del servei. La
Diputació de Valencia sembla ser que també mantindrà el servei i assumirà el
cost dels 14.900 usuaris amb els que compta el servei als municipis valencians.
Cas especial és el de la Diputació de Castelló, qui s’ha negat a seguir
mantenint el projecte de teleassistència donava servei a 3087 usuaris, de les
quals 500 persones que viuen en pobles allunyats dels nuclis urbans. La
Diputació de Castelló ha substituït el servei de teleassistència per el de
“teleajuda” que malgrat ser semblants a aquells que utilitzen els usuaris de
teleassistència manquen completament d’un equip humà al darrere que conega
l’expedient mèdic de les persones usuàries així com d’una persona que
contacte amb familiars i serveis d’urgència. Açò ha obligat a alguns
Ajuntaments de la zona a assumir en solitari el cost de la teleassistència per als

2. seus municipis. És el cas d’Onda amb 272 usuaris, o el cas de Vila-real, amb
169 que han decidit mantenir la teleassistència.
Per tot això, des de COMPROMÍS no podem entendre com l’IMSERSO,
justament l’any 2012 dedicat a l’Envelliment Actiu, ha pogut mamprendre
aquesta retallada en el cofinançament d’un servei tan prioritari i important com
és el de la teleassistència. Lluny de considerar-la una despesa, des de
COMPROMÏS pensem que amb programes com aquestos el què
s’aconsegueix és una minva important en les despeses sanitàries, ja que està
demostrat que la utilització de la teleassistència disminueix els costos,
concretament el risc d’acudir a urgències es d’1,8 voltes major en aquelles
persones que no disposen del servei.
Tampoc s’entén perquè la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Benestar
Social no actuen en defensa de les persones afectades, dels més de 30.000
usuaris arreu del País Valencià i no han previst en els recentment aprovats
pressupostos, un fons per a poder ajudar les diputacions i municipis a seguir
apostant per aquest servei. Una Generalitat que recordem solament en
autobusos per anar a veure a Fabra gasta 360.000 euros, entre altres
despeses supèrflues que els valencians i valencianes estem pagant amb els
nostres diners. La Generalitat Valenciana no pot seguir mantenint un silenci
sepulcral al respecte mentre que altres governs autonòmics ja han reaccionat
davant del retall social; així la Comunitat Autònoma de Madrid gestionarà i
assumirà el cost de la teleassistència, com també ho faran el govern de la
Junta en Andalusia, Astúries i fins i tot Aragó, qui ha manifestat darrerament
que “hi haurà diners perquè aquest és un programa prioritari”.
Davant de tot això, solament cap una explicació; el govern presidit per Mariano
Rajoy prioritza la fractura social i la banca davant de les persones; així un
33,8% del pressupost anual del 2013 servirà per a pagar interessos bancaris,
per a seguir pagant el deute il·legítim, mentre que les polítiques socials han vist
reduïda la aportació en el pressupost estatal en un 14,4%, derivant-se
d’aquesta reducció la fi de programes beneficiosos com teleassistència,
dependència, i altres que fomentaven l’autonomia dels majors.
Per tot això proposem al Ple l’aprovació dels següents
ACORDS
Primer.- Instar la Generalitat Valenciana al finançament del programa del
servei de teleassistència per tal que puga suplir la part del programa que ara
deixa de prestar l’IMSERSO i que correspon al 65% del cost de la
teleassistència al País Valencià.
Segon.- Instar les Diputacions a assumir indeterminadament el 35% del cost
proporcional del programa de teleassistència i que es tinga previsió també de la
incorporació de nous usuaris al programa.
Sagunt, a 21 de desembre de 2012
Signat: Francesc Fernandez i Carrasco.