L'edat mitjana - La reconquesta

1. TEMA 7. LA RECONQUESTA
Por D. Antonio Suau Forés
Professor del IES Sa Blanca
Dona
Eivissa, 2014

2. Els nuclis de resistència
• La poca quantitat de musulmans que participen a la
conquesta fa que no puguin controlar totalment tot el
territori.
• Arees muntanyoses de la Cordillera Cantàbrica i els
Pirieneus segueixen amb la seva vida
• Lloc de refugi de molts hispans cristians que fugen del
avanç musulmà. Entre ells hi ha alguns nobles d’origen
got.
• En aquest dos llocs sorgiran els primers nuclis de
resistencia cristians:
– A la serralada cantàbrica sorgirà el Regne de Asturies
– Més tard, als Pirineus, es formarà la Marca Hispànica (recordar
Carlemany) de la que sortiran els regnes de Pamplona
(Navarra), Aragó i comtats catalans.

3. LA SITUACIÓ AL 750
• Situació a
l’època
de la
Emirat
Depenent

4. El regne astur-lleonés
• Origen: muntanyes
d’Asturies. Pelai (Pelayo).
Batalla de Covadonga (718
o 722). S’estableix la capital
a Oviedo (Regne d’Oviedo)
• Cap el 800, conquesta de
Galicia (Regne d’Asturies)
• Alfons III d’Asturies, aprofita
lluites internes a l’emirat
dependent i conquereix la
vall del Duero. Capital es
trasllada a Lleó. (Regne de
Lleó)

5. LA SITUACIÓ AL 790

6. Evolució del regne astur-lleonés

7. LA SITUACIÓ AL 814

8. El Regne de Lleó cap al s. X

9. Origen de Castella pàg 117
• Castella sorgeix a la part oriental del regne de Lleó. Es
caracteritza per:
– Molts de Castells contruits per Alfons III per defensar el regne
dels atacs des de la vall de l’Ebre (possesions dels Banu Quasi)
– Repoblat en bona part, amb vascons cristianitzats que es
barretjen amb els hispans que ja hi ha. De la barretja sortirà una
nova llengua: el castellà.
– Dividida en comtats que s’uniran entorn al comte Fernán
Gonzalez (939-970). Autonomía i heredabilitat del títol de comte.
– 951, vasall de Lleó però amb molta autonomia (com tots els
comtes, com ja varem veure)
• 1035. Castella, deprés de molts avatars (es converteix
en regne)

10. Els nuclis pirenencs
• Carlemany conquereix el nord de Espanya fins
l’Ebre i crea la Marca Hispànica. Dividida en
comtats. (Barcelona, 801; Tarragona, 808;
Tortosa, 811)
• Poc a poc, els comtats s’aniran separant
aprofitant les baralles a l’Imperi començades
pels nets de Carlemany. Sorgiran:
– Regne de Pamplona (Navarra)
– Regne d’Aragó
– Comtats catalans

11. El regne Navarra
• S. IX. Énnec Arista (Íñigo
Arista) expulsa als francs de
Pamplona i es converteix en
Rei de Pamplona. (Teoria no
compartida per altres autors)
• Màxim esplendor amb Sancho
III el Grande (1000-1035):
domina Navarra, condado de
Aragón, condado de Castilla i
part de LLeó.
• A la seva mort, divisió del
regne:
– García Sanchez III, hereta
Navarra;
– Ferran I, el comtat de
Castella;
– Ramir I, él comtat d’Aragó;
– Gonzalo, los condados de
Pallars i Ribagorza.

12. La situació al 910

13. LA SITUACIÓ CAP A L’ANY1000

14. LA SITUACIÓ CAP AL 1030 AMB LA
DESCOMPOSICIÓ DEL CALIFAT DE CòRDOBA

15. L’herència de Sanç el Gran
1037

16. L’ herencia de Sanç el Gran
1037
EL Reino de Pamplona a la muerte de Sancho III el Mayor (1035) Reino de Pamplona
Condado de Aragón y dependencias perteneciente a la monarquía pamplonesa desde el 922 Ganancia de
Ribagorza y anexos 1018-1025 Fronteras restauradas por Sancho III el Mayor 1018-1025 Tierra
perdida en 922 Zona vinculada a Pamplona desde el siglo X Condado de Castilla y Álava heredado por
Sancho III Zona disputada por Castilla y León Reino de León Dominios musulmanes

17. L’herència de Sanç III

18. Els comtats aragonesos
• Els comtats aragonesos serien Aragón,
Sobrarbe i Ribargorza.
– Origen. La Marca Hispànica carolingia
– “Independència” al s IX amb les lluites dels nets de
Carlemany. Familia del comte Aznar Galindo (Asnar
galí)
• 922 (millor 925), Aragó s’uneix al Regne de
Pamplona (Rei de Navarra i comte d’Aragó)
• Recuperació de la Indepèndencia al 1035 (mort
de Sanç III el Gran.

19. Comtats catalans
• Origen: comtats de la Marca
Hispànica.
• Primera unió: Guifré el Pilós
(Wifredo el Velloso) al voltant
del 874.. A la seva mort, es
tornen a dividir entre els fills
• A la fi de la dinastía Carolingia,
els comtes catalans no juren
vassallatge al nou rei de la
Dinastia Capeto.
Independència “de fet però no
de dret” (són comtes rebels al
seu rei franc).
• Tatxar del llibre los de “gracies
a les seves bones relacions
amb els Califes de Cordova”.
Erroni.

20. Comtats pirenencs

21. Eix cronològic

22. 4. L’avanç dels regnes cristians
• S. IX. El regne d’Asturies porta la frontera fins al riu Duero
aprofitant les lluites internes a Al-andalus. Cartes de
Poblament
• S. X. L’establiment del Califat de Cordova (Abderramà III)
enforteix als musulmans i s’atura l’avanç cristià
• S. XI. La dissolució del Califat i el començament dels Primers
Regnes de Taifes permet una nova empenta als regnes
cristians que portaran la frontera fins a serra Morena. Presa
de Toledo (1085)
• Els regnes de Taifes deuen pagar les paries
• S. XII. ARagó conquereix fins més al sud de l’Ebre (caiguda
de Saragossa, 11..). Unió de ARagó i el Comtat de Barcelona.
Conquesta fins a l’Ebre (Tortosa, 11..)
• Tots aquests avançs són anomenats pels reis cristians com la
Reconquesta perque, especialment els reis de Lleó, es
consideren succesors del Regne de Toledo.

23. La reconquesta (s XI-XIII)

24. EVOLUCIÓN DE LOS
CONDADOS PIRENAICOS

25. La reconquesta al s XII
• A finals del s XI, l’avanç cristià aturat pels
almoràvids i al s. XII pels almohades.
• 1212, batalla de les Navas de Tolosa.
Dissolució de l’Imperi Almohade. Nou
avanç cristià:
– Castella i Lleó conquereixen Andalusía
(excepte el Regne de Granada)
– Corona d’Aragó conquereix el REgne de
Valencia i les Illes Balears (Regne de
Mallorca). Jaume I el Conqueridor

26. La situación el 1210

27. La Reconquesta

28. La Repoblació (I)
• Necesitat de controlar zones conquerides: repoblació
• Per afavorir el trasllat de persones es donen furs o Cartes de
Poblament per repoblar antigues poblacions reconquerides.
• Per repoblar les valls del Duero i l’Ebre s’afavoreix
l’implantació de campesins lliures (propietaris de les seves
terres)
• La repoblació als sud de l’Ebre i el Tajo més difícil: no hi ha
suficiente gent per repoblar. Solucions:
– La Corona de Castella, grans extensions de terra són
repartides entre nobles, Esglesia i Ordres MIlitars Això
dona lloc a grans latifundis
– A la Corona d’Aragó, a Valencia i Balears Jaume I
afavoreix el maneniment de la població musulmana
convertint-se en serfs dels senyors que rebren les terres.

29. La repoblación (II)

30. ORGANITZACIÓ DELS REGNES
• La mateixa organització que varem veure al
tema del feudalisme:
– Rei
– Cort
– Nobles controlen castells seguint el sistema feudal.
• Xarxa de fortaleses per controlar el territori. Això
donarà nom a dos territoris:
– Tierra de Castillos = Castilla
– Cast Land = Catalunya

31. Ordres Militars
• Organitzacions formades
per monjos-soldats,
copiant les creades a
Terra Santa.
– A la Corona de Castella:
ordres de Calatrava,
Santiago (Sant Jaume) i
Alcántara.
– A la Corona d’Aragó: Ordre
de montesa
• (En l’actualitat, el nom
d’aquestes ordres els
porten regiments de
cavalleria de l’Exercit
Espanyol)

32. Convivència de les tres cultures
• Tant a la part cristiana com a la musulmana,
conviuen tres religions: musulmana, cristiana i
jueva.
• Solen viure segregats, a barris propis, on
desenvolupen els seus costums.
– Cristianos viejos
– Mudèjars: musulmans que resten a territori cristià
– Jueus: segueixen sofrint persecucions periòdiques
sobretoto al s XIV (acusats de ser culpables de les
pestes)
• Hi ha moment de bona convivència que donarà
lloc a un gran desenvolupament cultural.
– Toledo: Ciutat de les tres cultures. EScola de
Traductors de Toledo

33. LA CORONA DE CASTELLA
• Castella i Lleó se uneixen i separen
varies vegades. L’unió definitiva al
1230. Apareix definitivament la
Corona de Castella.
• Dates a saber
– 1057, Ferran I controla tota al vall del
Duero
– 1085, Alfons VI conquereix Toledo i
domini de la vall del Tajo
– Després de les Naves de Tolosa
(1212) Ferran III i Alfons X
conquereixen tota Andalusia (excepte
Granada)
• Govern i institucions
– Tots els regnes de la Corona
representats en unes únique sCorts i
tenen les mateixes lleis.
– Rei va agafant poder: ell fa les lleis,
declara la guerra i jutja.
– Corts castellanas no poden fer lleis.
Els representants dels nobles,
l’ESglesia i les ciutats només aprovan
o negen els impostos queposa el rei,

35. La Corona de Castella II.
L’economia
• Economia bàsicament agricola i ramadera
– Cria de la ovella merina per fer llana que s’exporta principalment
a Flandes
– Reserva de terres pels ramats d’ovelles. Transhumancia per
carrerades (cañadas en castellà)
– La ramaderia ovina tanta importancia que es crea l’Honrado
Concejo de la Mesta
– Davant la falta de gent per repoblar afavoreix l’economia pastoril
a les terres al sud del duero.
• Desenvolupamentdel comerç i l’artesania
– Exportació de la llana fomenta el comerç naval, principalment
vascs i càntabres.
– La llana també afavoreix que surti una artesania tèxtil a certes
ciutats castellanes
– El comerç de ramat afavoreix que surtin Fires. Medina del
Campo.

37. La crisi del s XIV a Castella
SEGLE XIII
-Males colites
-Fam
-pestes
Augment de lamortalitat Reducció de la població
Augment de les rendes als
pagesos
Revoltes de pagesos
Revolta dels irmandiños a
GAlicia
Lluites entre noble
s per la terra
Revoltes de
nobles contra els
reis demanant
més terres.
Canvi de dinastia:
Els Trastamara

40. La Corona d’Aragó: formació
• 1137: matrimoni de Peronella d’Aragó
amb el comte de Barcelona Raimon
Berenguer IV
• Primer rei de la Corona: Alfons II d’Aragó.
• S.XIII: Jaume I conquereix Mallorca,
Valencia i Murcia.
• Successor: expansió per la Mediterrània.
Conquesta de Sicilia, Napols i Sardenya.

42. La Corona d’Aragó II: govern i
institucions
• Diferencies amb Corona de Castella. Unió
dinastica no suposa unió de lleis i institucions
• Poder del rei més llimitat per les Corts
• Els diferents territoris de la Corona (Regne
d’Aragó, Regne de València, Regne de Sicilia i
Comtat de Barcelona) tenen les seves
respectives Corts (excepció: Regne de Mallorca)
• Es crean institucions que defensen els furs:
Generalitat (Valencia i Barcelona) i Justicia
(Aragó)

43. Resposta: a la Corona
de Castella. Això
explica, en bona part,
per què Ferràn d’Aragó
“el Catòlid” posarà les
lleis castellanes als
territoris descoberts a
Amèrica

44. La Corona d’Aragó III: Economia
• Agricultura i ramaderia
importants: horta valenciana i
lleidetana, ramaderia ovina a
Aragó
• IMportància del comerç:
– Rutes comercials per la
Mediterrània
• Importació de espècies, blat i
cotó
• Exportació: teixits,
manufactures de ferro,
armes.
– Consulats de mar (catalans,
valencias i mallorquins
• Comerç impulsa
altresactivitats com artesanat
del teixits o construcció naval

46. La Corona d’Aragó IV: crisi del
s.XIV
• 1412. Compromís de Casp. Mort
de Martí l’Humà sense fills.
S’escull un nou rei: Ferran I de
Trastamara
• Peste (epidemies) provoca una
crisi demogràfica que està
darrera dels problemes
especialment es donen al Comtat
de Barcelona al s. XV:
– Conflictes socials (Busca i Viga;
remenses [mals usos])
– Guerra civil (enfrontamente rei-nobles:
guanya el rei)
• Sentencia arbitral de Guadalupe:
el rei Ferran el Catòlic dona la raó
als remenses
• Decadència dels comtats
catalans. València principal ciutat
de la Corona d’Aragó.