3. EDITORIAL 3
L’institut ha participat a la 1a Setmana Solidària organitzada per l’ajuntament i Càritas de Roda
de Ter aquest passat mes d’octubre. Hi ha participat tot recollint aliments. Amb aquesta acció
hem ajudat gent necessitada de la nostra població, però també ens hem fet una ajuda a nosal-
tres mateixos, perquè aquesta acció ens dignifica com a persones i ens acosta a altres realitats.
Pensem que la solidaritat i la compassió són dos valors que s’eduquen i que s’aprenen, i s’aprenen
no com una instrucció més, sinó que es fa veient l’actitud dels adults: de les famílies, dels pro-
fessors, dels més grans... Només així es poden aprendre. El sentiment de compassió suposa
veure les coses i els altres amb els ulls del cor, mirar d’una altra manera. I la solidaritat comporta
un sentiment de fraternitat, de sentir empatia pels altres. Aquests dos valors, creiem, haurien de
ser la base de l’educació. Ser solidari és de justícia perquè vivim en societat i tots necessitem de
tots, perquè tots estem en el mateix vaixell i perquè som éssers humans en igualtat, en dignitat i
en drets. Ens fem nostra la cita de Benjamin Franklin, polític i científic nord-americà:”digues-m’ho
i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc”.
L’ACUDIT - AMB EL PERMÍS DE QUINO

4. NOTÍCIES 4
SELECTIVITAT A L’IES dors a la xarxa i també s’han fet inversions per
assegurar la connexió a internet. D’altra ban-
Per tercer any consecutiu, tots els alumnes de da, s’han entrat les guixetes a les aules per fa-
segon de batxillerat de l’institut Miquel Martí i cilitar el control sobre aquests aparells.
Pol que van participar a les proves de selec-
tivitat realitzades el passat mes de juny, van Joana Castella
aprovar. Adriana Palau
La gran majoria amb una nota superior al 5. La Júlia Tolosa
mitjana d’aquests alumnes se situa al voltant 4t ESO A
del 6’15. Aquesta nota és superior a la mitjana
catalana. LA ONCE ÉS PORTADA
L’alumna del centre que va obtenir millor resul-
tat a la selectivitat va ser l’Andrea Freixa, amb Al passat curs 2009-10, els alumnes de tercer
un 8’6. També cal destacar que moltes notes d’ESO van participar en un concurs de porta-
oscil·laven entre el 6 i el 7. des de contes de la ONCE. Si voleu, podeu
accedir a la web: www.laonceesportada.com
Joana Castella per veure les portades que van fer els alumnes
Adriana Palau de l’IES. També hi trobareu els relats i els au-
Júlia Tolosa tors dels contes.
4t ESO A
Els alumnes de Roda van participar a la ca-
REFORMES A L’IES tegoria C i per trobar les seves portades heu
d’introduir el codi postal de Roda de Ter, que
Durant aquest estiu 2010, a l’INS s’han realit- és 08510. Animeu-vos a mirar-los!
zat diverses reformes, algunes de notables i
algunes no tan destacables, però que també Joana Castella
cal remarcar. Adriana Palau
Júlia Tolosa
Per una banda, s’han pintat les aules espe- 4t ESO A
cials, s’ha canviat el taulell del bar, s’ha posat
un nou sòcol al gimnàs, s’han arreglat algunes DIADA MIQUEL MARTÍ I POL
portes, s’han pintat algunes pissarres, s’ha
instal·lat un projector a l’aula de música, s’han Per commemorar la mort del poeta rodenc
col·locat nous armaris a les aules de primer i Miquel Martí i Pol el dia 11 de novembre a
segon d’ESO i s’ha posat un suro a l’entrada l’institut es van realitzar una sèrie d’activitats.
de l’IES per tal de poder enganxar-hi anuncis i
activitats d’interès. Els alumnes de 1r ESO van anar a la porxada
de Can Planoles a veure l’espectacle Bon Pro-
Per altra banda, les classes de primer i segon fit a càrrec del grup “Can canalla”. Els protago-
s’han preparat per al Projecte 1x1 de la Ge- nistes de l’obra eren uns pallassos i parodia-
neralitat. Aquest projecte consisteix a dotar ven poemes del llibre que porta el mateix nom.
els alumnes de netbooks en substitució dels
llibres de text ordinaris. Per fer funcionar el Els alumnes de 2n i 3r ESO també van anar a la por-
projecte ha calgut realitzar tota la instal·lació xada de Can Planoles on l’actor manlleuenc Lluís
elèctrica per poder connectar els miniordina- Soler els va explicar la seva experiència com a actor.

5. NOTÍCIES 5
Els de 4t d’ESO van fer la ruta literària Miquel CANVIS AL PROTOCOL DE NEVADES
Martí Pol. Van anar per diferents llocs del poble
on el poeta havia viscut importants moments Com bé deveu saber, INS Miquel Martí i Pol té un
de la seva vida i un guia els va explicar la seva protocol de nevades en el qual s’explica què s’ha
biografia i van llegir algun dels seus poemes. de fer i com actuar quan es produeix una nevada
intensa.
Per als de 1r i 2n de batxillerat, en Lluís So-
ler els va fer un taller de com recitar poesia i Si la nevada es produeix dins de l’horari lectiu, els
també els en va fer una mostra. Per al taller va alumnes de transport marxaran en autobús cap a
partir del poema de Miquel Martí i Pol Temps casa, sempre i quan la ruta de transport no suposi
venturosos del Llibre d’absències. cap risc. Els alumnes del municipi de Roda de Ter
continuaran les classes amb normalitat, si així es
Des de l’institut els alumnes de 2n d’ESO van recomana, i no podran sortir del centre fins que
fer un mural de mandales i els de 3r d’ESO van no ho autoritzi la direcció del mateix.
fer dibuixos del poble per il.lustrar el poema El
poble del poeta. Si neva fora de l’horari lectiu, caldrà estar ben
atents a les novetats meteorològiques i als mit-
Mireia Carrera jans de comunicació. Els alumnes de transport
Ivet Parera assistiran al centre amb normalitat sempre i quan
Marta Tarruella el transport escolar garanteixi la seguretat de la
Maria Vallbona ruta.
4t ESO C
En cas de dubte, s’aconsella consultar la pàgina
web de l’institut: http://www.xtec.cat/iesmartipol/
Ana Dierksheide
Melani Martin
4t ESO A

6. NOTÍCIES 6
INICI DE CURS consisteix a assistir en una reunió trimestral a
la biblioteca del centre, a dos quarts de nou
Aquest any el curs escolar va començar el dia del vespre i aportar totes les queixes i suggeri-
7 de setembre, una setmana abans del que és ments que l’alumnat hagi fet saber.
habitual.
Pel que fa a l’elecció del sector dels pares va
Com cada any es va iniciar amb la presenta- sortir seleccionada la Montserrat Pladelasa-
ció dels cursos a la biblioteca, on la directora la. Ha quedat una plaça vacant ja que hi ha
va presentar els tutors dels alumnes de cada d’haver dos representants.
curs. A partir d’aquí es va fer una sessió de
tutoria especial en la qual es va informar de les I finalment, en les eleccions del sector del pro-
novetats del curs. fessorat van sortir escollits en Ramon Vila (pro-
fessor de tecnologia), la Mercè Palau (profes-
Aquest any, al centre, hi ha matriculats 406 sora d’economia) i la Maria Dot (professora de
alumnes. L’equip del professorat està format llengua catalana).
per 46 professors, i d’aquests, vuit són nous a
l’institut.
Com a gran novetat d’aquest curs destaquem:
la digitalització de les aules de primer i segon
de secundària, amb la incorporació del Pro-
grama 1x1 i la col·locació de les guixetes a
dins de les aules.
Amal El Founti
Farida El Mimouni
Souad Kouli
4t ESO A
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
Durant els dies 23, 24 i 25 de novembre s’han
realitzat les eleccions al Consell Escolar del
sector alumnes, del sector pares i del profes-
sors, respectivament.
Per part de l’alumnat es van presentar cinc
candidats: en Sergi Sáez de 1r B, en Sergi
Rueda de 3r A, l’Aida Canal de 4t A, la Júlia
Bas de 4t B i la Cristina Pérez de 1r de batxille- Cal remarcar que el Consell Escolar és el
rat. Dels cinc candidats, l’Aida Canal va ser la màxim òrgan de participació de la comunitat
més votada i, en segon lloc i per poca diferèn- educativa.
cia de vots, la Júlia Bas. Elles seran les titulars
a l’hora de representar l’alumnat del centre da- Joana Castella
vant el Consell Escolar i els tres restants seran 4t ESO A
de reserva. El càrrec dels representants titulars

7. REPORTATGES 7
CAMINEM PELS VOLTANTS DE RODA La majoria de persones hi participen per veure
el paisatge -que a no ser d’aquesta activitat
no haguessin vist- per fer esport i per establir
relació amb la gent. Tothom troba que hi ha
molt bona organització però que es fa massa
d’hora. I les persones que no hi participen és a
causa d’això.
Tots trobem que hi ha molta informació: els
cartells penjats pel poble, el facebook amb
el nom ”CaminemperRoda de Ter” i la web
Són les 8 del matí d’un diumenge d’octubre. “http://rodadetercaminem.blogspot.com”.
Ens trobem tots a la Plaça Major per començar Aquestes caminades són les que t’inicien a
a caminar com cada primer diumenge de mes moure’t un diumenge.
i ja en fa dotze que ho fem. Tot i la son, estem
contents. Toquen les campanes i comencem a Júlia Bas Cunill
tirar cap a la destinació del dia: el Poquí. Carles Carmona Rojas
Eva Mateo Rubio
Agafem el camí de la casa d’en Bac de Roda. Angi Mayorga Suarez
Un cop arribem a Manlleu, travessem la ciutat Bàrbara Pallarés Muñoz
d’una punta a l’altra, fins al Poquí. Allà ens pa- 4t ESO B
rem per esmorzar i fem un cafè al bar mentre
reposem. També podem visitar l’església. Des-
prés continuem caminant fins arribar a Roda.
SETMANA SOLIDÀRIA A RODA
Les persones que organitzen aquestes cami-
nades en són tres; van tenir la idea perquè els Qui són els nous pobres? Són persones que fa
agrada molt caminar i van suggerir que a Roda cinc o sis anys anaven bé. Un dels dos de la
de Ter es fes un grup de caminadors. A partir parella ha quedat a l’atur i ara no poden pagar
d’aquí al gener del 2010 vam tenir la primera. la hipoteca. Són gent no preparada, els “ni-ni”
Són caminades sense ànim de lucre. La gent (ni estudien ni treballen) que fins ara podien
que hi participa no ha de pagar res. tenir feina sense estudis i ara no tenen tre-
ball, només poden fer les feines més baixes i
La mitjana de persones a cada caminada són aquestes ja les fan els immigrants... Autònoms
entre 160 i 175. L’hora més esperada és la de endeutats, estrangers no regularitzats, gent
parar i esmorzar; cadascú se l’ha de portar, gran que no tenen el coixí de la família...
tot i que els patrocinadors paguen el cafè, els
sucs, la llet, etc. Aquest és el panorama que ens va pintar en
Narcís Ponsetí, director de Càritas de Girona
També hi ha dos fotògrafs que fan fotos per en la xerrada-col·loqui que es va fer a la biblio-
poder penjar-les al blog de l’organització per- teca de Roda de Ter el passat 20 d’octubre dins
què la gent s’animi a participar-hi. Cadascú té els actes de la Setmana solidària. Segons les
un llibret d’assistència on un cop finalitzada la dades de Càritas, a Roda de Ter el nombre de
caminada un dels organitzadors el signa amb famílies que actualment demanen ajudes s’ha
un segell. triplicat respecte fa dos o tres anys. Al carrer,

8. REPORTATGES 8
però, la gent no se n’adona, es pensa que això d’Acció Social de l’ajuntament i Càritas. Hi han
només és un problema que afecta les grans col·laborat les entitats esportives, socials, cul-
ciutats, diu Ramon Bufi, delegat de Càritas turals, l’ARC i també el JAR.
del bisbat de Vic i responsable de Càritas de
Roda. A Càritas, per altra banda, es parteix del A part de la xerrada, també hi van haver dife-
fet que un pot ser pobre en diners però ric en rents actes destinats a tota la població, com el
capacitats, en valors... Algunes de les accions programa a Ràdio Roda i també un acte per a
que es fan des de Càritas de Roda, a part de un sector de la població més jove, com la nit
proporcionar aliments i roba, són acompanyar d’esports a la carpa. Aquesta nit estava des-
persones grans i soles a anar al metge, atenció tinada a recollir diners per després donar-los
als infants en el lleure... En Ramon Bufí explica a Càritas. Es cobrava 1 euro per persona per
que han crescut les necessitats però també els entrada. A dintre s’hi podia trobar tota mena
donatius i el voluntariat, i això és esperança- d’esports diferents, des de bàdminton fins
dor. a skate i futbol. També hi havia eines per fer
braçalets, collarets i arracades. Dins de la car-
A la xerrada també hi intervingué Joaquim Vi- pa també es va fer una exhibició de salts amb
ves, responsable de la Creu Roja d’Osona. Per bici a les rampes.
combatre la crisi organitzen cursos de forma-
ció destinada a gent que no té cap ofici i també Un altre dels actes va ser una jornada festiva
organitzen -juntament amb el Consell Comar- on es van fer diferents esports i un dinar soli-
cal i Càritas- el banc d’aliments, que permet dari on una part dels diners que pagava la gent
alimentar 919 famílies de la comarca. anaven destinats a Càritas. Durant tota la set-
mana també es va fer una recollida d’aliments a
Aquest va ser l’acte central de la Setmana soli- diferents establiments del poble. Un d’aquests
dària celebrada entre els dies 18 i 24 d’octubre. va ser a l’institut on el total d’aliments recollits
Aquesta setmana l’ha organitzat la Regidoria va ser de 372 unitats.

9. REPORTATGES 9
En definitiva, els objectius que es van proposar durant aquests dies van ser recollir aliments i
diners destinats a la gent necessitada i també sensibilitzar els ciutadans i fer que s’adonin que
no és només a l’Àfrica on la gent necessita ajudes, sinó que aquí, al nostre poble mateix, hi ha
molta gent que els manca el menjar i els diners.
Martí Camps
Pol Escarrabill
Irene Gonzalo
Marc Guix
Guillem Jiménez
4t ESO B
ADÉU LLIBRES, BENVINGUTS
ORDINADORS
“Estàvem fent servir mètodes del segle XX amb utilitzen els alumnes per anar a una llibreria vir-
alumnes del segle XXI i ja tocava modernitzar- tual i poder comprar els llibres. En aquests mo-
se”, ens diu una professora. Avui, però, a les neder hi ha dipositats 30€, que el primer any
aules no funcionava la connexió a internet i posa la Generalitat. Els llibres digitals d’aquest
els professors anaven molt atabalats, busca- any són de l’editorial Digital-text i es troben a
ven alternatives per poder fer classe. Aquest la plataforma Eleven.
és un dels inconvenients de l’1x1, un projecte
que va crear la Generalitat i es va iniciar al curs Els alumnes poden utilitzar dos tipus de siste-
2009-2010. El nostre centre l’ha aplicat aquest mes operatius: el Linkat i el Windows.
curs, amb el propòsit d’introduir els ordinadors Una altra novetat és la utilització del moddle:
a les aules. plataforma on tenen entrada els professors i
De moment, els cursos que ho han aplicat són alumnes per tal de comunicar-se, penjar deu-
1r i 2n ESO, però s’espera que amb el temps res, dates d’exàmens, enllaços i altres dates
tot el centre estigui informatitzat. d’interès...
L’ordinador que utilitzen és de la marca Toshi- Tant els alumnes com els professors han expe-
ba. Val 300€ dels quals 150€ són pagats pels rimentat un nou canvi amb la introducció dels
alumnes i els 150€ restants els subvenciona la ordinadors. Els professors per poder adaptar-
Generalitat de Catalunya. L’ordinador queda se al nou sistema educatiu han hagut de rea-
en propietat de l’alumne i si hi ha alguna ava- litzar cursets per aprendre el funcionament de
ria, pèrdua o robatori se n’ha de fer responsa- les noves tecnologies. Per facilitar aquest pro-
ble la família. cés s’ha creat una web dinàmica anomenada
EVA que és un espai virtual d’aprenentatge.
Per altra banda, també cal parlar de la incor-
poració de l’Àtria: el moneder electrònic que L’objectiu principal del projecte és convertir

10. REPORTATGES 10
l’ordinador en l’eina principal dels alumnes. Abdelazir Ajdir
Per posar-lo en marxa ha calgut equipar les au- Iván López
les adequadament. S’hi han instal·lat pissarres Matthew Mc Daid
digitals i endolls perquè cada alumne pugui Juan Carlos Ontaneda
recarregar el seu portàtil. També s’ha ampliat Aina Palacios
la connectivitat a la xarxa per tal de millorar la Gemma Parareda
velocitat de navegació a internet. Irina Pujol
Nicolau Prats
L’opinió dels alumnes és diversa; d’una banda Jaume Solans
una gran part pensa que no té gaires avantat- Roger Vallès
ges treballar amb ordinadors ja que la xarxa
continua sent molt lenta, a vegades no hi ha
connexió i es triga molt a iniciar una classe
ja que el professor ha de connectar el portàtil.
Per altra banda, hi ha alumnes que troben mot
interessant el fet de poder disposar d’un ordi-
nador per treballar perquè en algunes assigna-
tures fa la feina més atractiva.

11. ENTREVISTES 11
“ELS JOVES VOLUNTARIS SÓN UNA
DE LES JOIES DE RODA DE TER” Quin és el motiu pel qual s’ha impulsat la
setmana solidària?
La setmana solidària ha sorgit d’un acord amb
l’ajuntament, que treballem molt junts, perquè
ens sembla que el poble, la gent, no acaba de
ser prou conscient de les necessitats mate-
rials, elementals que hi ha a Roda, com menjar,
com tenir un sostre...
S’havia fet mai una activitat com aquesta?
No. A Roda s’havia fet fa uns sis anys una set-
mana solidària organitzada per un grup de jo-
ves que es deien “Grup del tercer món”. Havien
fet una setmana solidària venent productes del
tercer món, fent xerrades, escampant progra-
mes, però de l’envergadura d’aquesta no.
De qui va ser idea de fer aquesta setmana
solidària?
Va ser d’un acord entre el regidor de
l’ajuntament i Càritas. Tot parlant de què po-
díem fer, va sortir això.
De quina manera es fa arribar tot el que re-
En Ramon Bufí és el mossèn del nostre po- cullen a la gent necessitada?
ble. És fill de Sant Pere de Torelló i té 67 anys. Quan a nosaltres o a l’ajuntament ens ve algú
A més de les moltes tasques que fa, quan té a demanar ajut, mirem els papers que té, si és
temps li agrada de fer alpinisme, d’escalar, d’aquí o si no és d’aquí, si cobra algun sou o
de pujar cims o simplement de caminar per la no cobra, quant paga de lloguer, quants fills té,
muntanya. demanem tota una colla de papers d’aquests.
Llavors, segons el nombre de fills que tenen,
Quants anys fa que és a de Roda de Ter? el que cobren o el que no cobren, segons tot
Aquí a Roda fa nou anys que hi sóc. això, donem o no donem el que ens demanen.
Quina és veritablement la seva feina? A part dels centres d’ensenyament, qui més
És molt complexa. El que la gent entén més recapta aliments durant la setmana soli-
com a feina normal és dir missa, fer batejos... dària?
Hi ha, però, una altra feina molt més important, Moltes botigues. Hi ha hagut moltes botigues
Càritas per exemple. Ajudar la gent que en té on hi havia una gran caixa i la gent quan anava
més necessitat, ja sigui gent jove, gent gran a comprar arròs hi podia deixar arròs.
o canalla que necessiten múltiples altres co- Ja ara el que tenim recollit i no s’acaba la cam-
ses. La meva feina és estar en contacte amb la panya fins demà passat, són pilots i pilots de
gent. Donar un cop de mà en tot allò que faci menjar. Ja n’hem recollit molts.
falta.

12. ENTREVISTES 12
El fet de participar-hi li dóna una satisfacció Han de tenir una especialització aquests
personal? voluntaris?
La satisfacció personal més important que No. Nosaltres demanem que siguin gent ac-
em dóna és veure que hi ha tanta gent com tiva, molt discreta perquè això que nosaltres
l’institut, com vosaltres que hi heu col·laborat, donem o coses que sabem no les sap ningú
entitat d’esports, entitats escolars, entitats més que nosaltres. I que siguin gent capaç de
culturals... treballar.
Quina valoració fa del funcionament de la Com valora el treball realitzat pels joves que
setmana solidària? formen el voluntariat del nostre poble?
Fins avui encara no ens hem trobat per valorar- És una de les joies de Roda de Ter. L’altre dia a
la en profunditat, però molt positiva, perquè la la plaça major fent l’última festa de la setmana
gent hi ha col·laborat molt i el que hem recollit solidària hi havia joves de l’institut i jo els vaig
amb menjar és moltíssim. felicitar perquè trobar joves avui... N’hi ha bas-
tants aquí Roda, no tots són coneguts els que
Qui són els encarregats de fer arribar les fan voluntariat. Això, avui, no és gens normal.
donacions als seus destinataris?
Hi ha un grup de Càritas que deuen ser set A la parròquia tenen un fons de material
persones; alguns d’aquests acullen la gent, (roba, menjar, diners...) per ajudar els po-
investiguen el seu cas, demanen com estan i bres que més ho necessiten durant tot l’any
uns altres els reparteixen cada setmana o cada i de manera permanent?
quinze dies allò que creuen que necessiten. Sí. Nosaltres cada setmana mirem el material
que necessitem i el que tenim i cada dues o
És del tot fiable que aquestes donacions tres setmanes fem una gran càrrega o compra
arribin als necessitats? de material i a Roda, de roba, sempre en tenim
Sé que hi ha molta gent, com en tot, que diu molta perquè la gent ens en porta. De diners,
que això no arriba als necessitats. Jo et puc sempre en tenim una quantitat notable per fer
dir que això és fals, perquè jo en tinc cura i ho ajudes.
conec.
Per acabar l’entrevista, com creu que
Això que nosaltres donem ho donem a la gent s’haurà de continuar treballant per a la so-
que sabem que ho necessita, ho estudiem i si lidaritat?
sabem que al cap d’un temps no tenen aques- Jo crec que caldrà, no un cop l’any, sinó de
ta necessitat, els ho traiem. tant en tant, fer un escampall de papers, una
activitat cultural, un acte a la ràdio,... per anar-
Com capten els voluntaris des de Càritas? ho recordant a la gent perquè el problema és
Simplement demanant. Ens farien falta dues o que moltes vegades es fa una donació ràpida i
tres persones per fer el Projecte Roda, que és després no s’hi pensa més.
un projecte per canalla i jovent. Ens farien fal-
ta tres persones per anar a veure malalts que Nina Espuña Boix
ningú hi va, les demanen i les anem a buscar Nil Gurt Escuchas
personalment. I la gent sempre ens diu que sí. Alba Sadurní Sala
4t ESO C

13. ENTREVISTES 13
“EL QUE HE APORTAT ÉS UN GRA DE SORRA MOLT PETIT”
L’Alba Parareda té 25 anys i viu a Roda de Ter. una sol·licitud i la primera opció que vaig mar-
Treballa a l’ESPAI i organitza activitats per als car era Vietnam. Van tardar molt a respondre,
joves. La coneixem perquè havia estat la nostra però finalment em van oferir un projecte on tre-
monitora del GEMI. Durant cinc setmanes, de ballaria amb nens.
l’1 d’agost al 7 de setembre, va viatjar amb una
ONG al Vietnam. Durant el dia, què feies?
Al matí marxava amb moto amb altres coope-
Per què vas decidir anar a una ONG del rants i anàvem a un orfenat on fèiem activitats
Vietnam? amb els nens. Tothom pensa que un orfenat és
Volia anar de viatge, fer una cosa diferent i del un lloc trist, però en aquests eren feliços. Dies
Punt Roda em va arribar informació sobre un més tard em van canviar els horaris i vaig ha-
projecte cooperatiu d’una empresa de Barce- ver de fer classes d’anglès en un col·legi amb
lona (COCAT), que són els mediadors entre els nens de 13 anys que no podien pagar l’escola
voluntaris i les ONG de diferents llocs, i vaig i l’ONG el proporcionava aquestes classes.
pensar que això m’agradaria i com que feia
temps que no tenia vacances llargues... Primer Com et va rebre la gent del país?
volia anar a l’Índia, però vaig mirar recomana- Molt bé. Els primers dies, quan anava a com-
cions dels cooperants i deien que Vietnam era prar al mercat, els venedors m’intentaven esta-
molt bonic i que estava molt bé. Vaig omplir far perquè van veure que era estrangera. Però

14. ENTREVISTES 14
quan vaig aprendre’m els números en vietnamita, la gent, en veure que mostrava interès per la
seva cultura em van tractar d’una altra manera.
Com són les condicions de vida?
Si ho comparem amb les condicions de vida d’aquí, viuen amb un esclop i una espardenya, però
sempre tenen un plat a taula i fins i tot a vegades poden ser més feliços sense res que nosaltres
amb els nostres capritxos. Tampoc se sol trobar gent al carrer demanant caritat.
Et va costar adaptar-te al clima, al menjar...?
Al clima em va costar molt, perquè feia molta xafogor i molta humitat (90%), només s’hi estava
bé quan plovia. El menjar, sempre és a base d’arròs i això va fer que no anés de ventre i vaig
haver de deixar de menjar arròs. Després vaig menjar verdura, peix...
Pots explicar-nos alguna anècdota?
Vaig agafar conjuntivitis i la vaig encomanar a tots els cooperants de la casa. Vam haver de
comprar-nos unes ulleres amb vidres sense graduar per no encomanar a l’altra gent.
Et sents orgullosa pel treball realitzat?
Em sento realitzada, però el que he aportat és un gra de sorra molt petit.
Com els podríem ajudar des d’aquí?
L’única manera de poder-los ajudar seria denunciar a les ONG perquè crec que gran part dels
diners se’ls queden ells. Tot i que d’aquí a dos anys, Vietnam estarà considerat un país desen-
volupat i per això ni hi podran haver ONG.
T’agradaria tornar-hi, o anar a una altra ONG?
M’agradaria tornar a una altra ONG, però no la mateixa, perquè les segones vegades t’esperes
una cosa i n’és una altra. Si anés a una altra ONG seria a Sud-amèrica, per la llengua.
Com valores l’experiència?
Molt, molt, molt bona.
Mireia Carrera
Ivet Parera
Marta Tarruella
Maria Vallbona
4t.ESO C

15. ENTREVISTES 15
“TREBALLAR D’ACTOR ET PERMET una cosa que vas veient de mica en mica el
JUGAR AMB COSES QUE SOMIES” que t’interessa.
Lluís Soler és actor de teatre, de cinema i de Què feia abans de ser actor?
televisió. És molt conegut pels seus papers a Treballava en un taller ocupacional a Sant
les sèries televisives “Laberint d’obres”, “Se- Tomàs, aquí a Osona. Treballava al taller, era
crets de família” i “El cor de la ciutat”. Treballa educador especialitzat i tenia cura de nois i
d’actor de manera professional des de 1989. noies deficients.
Quan i com va començar la carrera com a Quin paper li ha agradat més fer?
actor? Són molts; això és una mica difícil perquè quan
La vaig començar com a tramoista al Teatre en dius un sempre deixes malament l’altre, per
Centre de Manlleu i posteriorment com a pro- tant jo et diria que en aquest sentit m’estimo
fessional a Barcelona l’any 1988, i l’any 1989 més no dir-ne cap.
vaig estrenar la meva primera obra com a pro-
fessional. Ha estudiat art dramàtic o quins estudis té?
No. Jo precisament he estudiat moltes coses
Per què va triar ser actor? menys art dramàtic. Sóc electricista, mestre,
Home, m’imagino que a la vida hi ha moments mig biòleg, educador especialitzat i poca cosa
que si no ho tens molt clar què vols fer vas més. Però el que no he estudiat mai és art dra-
tastant i et vas encarrilant cap al que vols ser. màtic. Vaig anar uns mesos en una escola de
I jo em vaig encarrilar cap al teatre. Van ser teatre, però res més.
molts anys de fer teatre amateur, per tant es

16. ENTREVISTES 16
Agafa els papers que li
donen o be se’ls pots
triar?
Normalment et criden
amb temps. Ara ja puc
triar una mica, però al co-
mençament sempre has
d’agafar tot el que et do-
nen, perquè bé s’ha de fer
alguna cosa.
Quantes pel·lícules, sè-
ries o obres de teatre ha
fet?
Així a cop d’ull, com a pro-
fessional, ens n’aniríem a
un centenar. Sumant pel.
lícules, culebrons, tv mo-
vies i obres de teatre. Ja que avui celebrem la diada Miquel Martí
i Pol, quina és la seva obra que més li agra-
Quin és el director amb el qual li ha agradat da?
més treballar? És un poema que es diu Lletra a Anna. És un
No ho sé amb qui, però amb qui més vegades poema que té tres o quatre pàgines, més d’un
he treballat ha estat amb en Sergi Belbel unes centenar de versos decasíl.labs on en Miquel
14 o 15 vegades. Alguna cosa vol dir, sinó ja explica molt el que li va passar a la vida.
no hi treballaries.
Quina creu que és l’obra que el públic co-
Quina cosa t’ha aportat a la vida, treballar neix més?
d’actor? A en Miquel més que per l’obra se’l coneix pel
Jo sempre penso que treballar d’actor és una tipus de vers que escrivia. Evidentment que La
mica terapèutic, et permet jugar una mica amb fàbrica hi té un pes important, però més que
coses que somies, i es converteix sense voler els poemes és l’obra, que crec que és molt po-
en una teràpia. pular, pots entendre-la i fer-te-la teva. Passa
en tots els versos d’en Miquel.
Quins lligams té amb Manlleu i amb la co-
marca d’Osona?
Hi tinc la meva mare. També hi tinc tots els Víctor de Riba
meus amics dels primers anys. Ramon Freixa
Paolo Mearelli
Ha obtingut algun premi o reconeixement 4t ESO C
per la seva obra?
Déu n’hi do! Tinc tres premis Butaca, després
en tinc de Crítica de Barcelona per les obres
que he fet.

17. OPINIÓ 17
CRÍTICA TEATRAL: MARAGALL, LA LLEI El tractament que es donà a poemes narratius com
D’AMOR el Comte Arnau o a articles periodístics com els
del Liceu dóna força al text, fent-ne més fácil la in-
El passat octubre terpretació als qui no coneixen gaire l’obra de Ma-
es va estrenar ragall.
aquesta obra a
Girona amb mo- Tots els actors tenien veus amb personalitat, i els
tiu del cent cin- versos sonaven ben acompanyats per la música
quantè aniversari de Wagner i d’altres compositors que agradaven
del naixement de a Maragall. És una obra feta per recordar un dels
Maragall. Des- grans poetes de la nostra llengua, un home que
prés de diver- buscà sempre més enllà de la terra, el cel, i darrere
ses funcions en la tinta i els mots, la vida de les paraules.
aquella localitat,
l’espectacle es Dídak Carbasa
traslladà al Tea- 2n Batxillerat
tre Nacional de Catalunya, on els alumnes de pri-
mer i segon de batxillerat vam assistir a una repre- TENIM DRET A CONDUIR?
sentació el dia 27 d’octubre.
Com tots ja sabeu, al nostre país s’exigeix tenir els
L’obra adaptada per Joan Ollé representa, a través divuit anys per poder conduir un cotxe. Hem fet
dels seus escrits i poemes, la vida de Joan Mara- una petita recerca i veiem que a altres països com
gall. La posada en escena d’una obra així requereix els Estats Units, el Regne Unit o Nova Zelanda, el
un fil que lligui les diferents parts, ja que de no ser dret de conduir és a partir dels setze anys, fins i tot
així la història és difícil d’entendre. La presència els quinze. Per què no apliquem aquest sistema al
de molts actors diferents ajuda a fer més amena nostre país?
la recitació de poemes i la lectura de textos, atès
que amb els canvis de veus no es fa tan monòtona Avui en dia, la nostra societat té ficat al cap que el
l’escena. fet de tenir divuit anys fa que la persona sigui adulta
i responsable, tot i que en molts casos no és així.
Així doncs la representació fou un autèntic passeig
per l’obra maragalliana, des de les seves Notes au- Si és cert que als setze anys la persona no és prou
tobiogràfiques fins al Cant espiritual, el seu poe- responsable per portar cotxe, per què en alguns
ma probablement més conegut, tot passant per les països, com els que hem esmentat, segueix vigent
cartes íntimes que compartia amb amics i familiars. aquesta llei?
Tot just començar l’obra crida l’atenció del públic el
personatge de la ballarina, que vestida de púrpura Actualment, a Espanya, l’examen tècnic de moto
i lleugera de roba dansa tot seguint les lectures. La 125 cd –que es pot fer a partir dels setze anys- és el
ballarina podria representar la ment de Maragall, mateix examen que es necesita per treure el carnet
la metàfora dels seus anhels i somnis, perquè en de cotxe. I si una moto és menys segura que un
parlar de la feina en la indústria familiar, aquell per- cotxe, per què no el podem conduir?
sonatge s’amagava sota la taula. Per altra banda,
l’escenografia jugava també un paper important Matthew Mcdaid
juntament amb el vestuari, que ajudaven a contex- Aina Palacios
tualizar els textos i poemes en el seu espai i temps. 4t ESO B

18. OPINIÓ 18
L’EQUIP TRANSTORNS ALIMENTARIS
Quan comences a practicar un esport de petit Sóc una adolescent de 14 anys i estic molt
l’únic objectiu pel qual ho fas és el de moure’t, preocupada per la societat que ens està criant.
esbargir-te i relacionar-te amb els amics. Però Els adolescents d’avui en dia som superficials
aquest objectiu, un cop creixes i et fas gran, i insegurs. Estem vivint en societat i tots els
podria arribar a substituir-se pel de guanyar? éssers humans necessitem un exemple o un
punt a seguir, però som tan cecs o tan rucs
Hi ha qui opina que no, que els ideals sempre que tots ens volem assemblar o volem ser per-
són els mateixos i que, malgrat ser un esport fectes físicament. I és que donem tant valor a
competitiu el que practiques, es prefereix ser aquestes dues paraules, que ens oblidem dels
un grup d’amics i estar tots contents en comp- mètodes que hem de fer servir per aconseguir-
tes de guanyar. Més com un joc. ho. En aquesta vida, res és perfecte o tothom
és perfecte. La perfecció física és relativa, però
Per altra banda hi ha els qui creuen el contrari: la perfecció personal, no.
que a certes categories, prefereixen més fer un
joc competitiu i no tenir tant en compte altres No tota la culpa la té la publicitat, la televisió
aspectes. Ser més egoista dins la pista, que o les revistes, sinó que nosaltres mateixos
no vol pas dir ser-ho fora. hem de lluitar per ser diferents. Perquè nosal-
tres som els que fem possible malalties com
Cal preguntar-nos pel resultat del marcador si l’anorèxia o la bulímia: amb simples mirades
l’objectiu no és guanyar? mal intencionades, amb simples paraules ple-
nes d’enveja o amb simples imatges fotogra-
Pot desfer l’equip l’esperit de competitivitat? fiades en un mal moment i en una mala posi-
ció…
És prou fort un sol joc com per arribar a enfron-
tar dos ideals diferents fins a trencar una amis- Perquè ja n’estic farta de la hipocresia i de do-
tat? Tot això, a vegades, cal plantejar-s’ho. nar la culpa a gent que només porta a terme
les coses que nosaltres volem veure! Perquè ja
Júlia Bas és hora que els interessos econòmics passin a
Eva Mateo ser interessos secundaris, i els interessos
Angi Mayorga humans siguin un objectiu primordial!
Bàrbara Pallarès
4t ESO B Judit Soler
3r ESO C

19. SORTIDES 19
SORTIDA-PREMI DE DIBUIX
CIENTÍFIC
Els passats 20 i 21 de setembre els alumnes tenir temps lliure fins a les 16h. Un cop aca-
de 3r d’ESO B, que actualment estan cursant bat el temps lliure, hi havia una visita guiada
4t d’ESO van anar a recollir un premi de dibuix a la “Casa del Parc”. Allà els van ensenyar el
científic atorgat pel Parc Nacional d’Aigües parc en miniatura, els van explicar anècdotes
Tortes i estany de Sant Maurici amb les pro- del parc, les coses que estaven permeses i les
fessores Rosa Terradelles i Dolors Aymerich. El que no i, finalment, els van passar un “power-
premi era per a la classe amb els dibuixos de point”. Seguidament, van anar a l’església de
Fotografia del 3r d’ESO B (4t actualment)
temàtica naturalista de més qualitat. Els alum- Boí i de Taüll. L’església de Sant Climent de
nes van realitzar dibuixos centrats en insectes Taüll és romànica del S. XI, allà van poder veu-
i el premi guanyat va consistir en una sortida re les pintures i escultures de l’església, a més
de dos dies a la Vall de Boí per gaudir dels del campanar i dels diferents absis. També van
seus encants naturals i de la seva arquitectura visitar l’església de Sant Joan de Boí, una altra
romànica. església del S. XI, molt semblant a l’anterior. En
acabar les visites, van tenir una estona lliure.
Van marxar dilluns a les 9:30 i van fer un tra- Després es van instal·lar a l’hotel i van sopar.
jecte de 4 hores amb una parada per esmor- A l’endemà es van haver de llevar molt d’hora
zar. En arribar a Boí, van dinar i després van per anar a fer una ruta amb 4x4 i un passeig al

20. SORTIDES 20
Parc Natural d’Aigües Tortes, però el temps no BARCELONA I LA LLEI D’AMOR
els va acompanyar i la visita que havia de ser
de 4 hores més un picnic entre la naturalesa, El passat 27 d’octubre els alumnes de batxi-
es va reduir en 2 hores sota la pluja i amb el llerat van anar d’excursió a Barcelona. Al matí,
picnic a l’hotel. La ruta amb 4x4 va ser una tots els alumnes van anar a visitar l’exposició
bona experiència, després van baixar i van del pintor Miquel Barceló, on no només hi ha-
anar caminant per poder veure la flora i la fau- via quadres que et deixaven sense parla, sinó
na més bé. Van seguir les passarel·les fins a que també es podia veure un vídeo on es veia
arribar a l’arbre més alt del parc. Després, van Barceló pintant una de les seves obres.
baixar amb els 4x4 i van dinar. Aquesta va ser
l’última visita que van fer com a guanyadors Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat social i
del premi, finalment van fer les maletes i altre humanístic també van anar a visitar el MNAC
cop cap a la comarca, fent una parada a Lleida (Museu Nacional d’Art de Catalunya), acom-
per comprar préssecs i figues. Tot plegat va panyats per la professora Maria Bruch. Allà
ser una gran experiència. tots els alumnes van poder fer un breu viat-
ge artístic a través del temps, els de 1r per tal
Aida Canal d’orientar-se una mica de cara a l’assignatura
Marc Latorre d’història de l’art que cursaran el proper curs i
Anna Segalés els de 2n per posar a prova els seus coneixe-
4t ESO A ments.

21. SORTIDES 21
Després van tenir un temps lliure per dinar i NAVEGANT PER BARCELONA
vagarejar una mica per la ciutat comtal. A la
tarda, tots plegats van anar al Teatre Nacional Dilluns dia 29 de novembre, els alumnes de 1r
de Catalunya per veure l’obra Joan Maragall, la d’ESO vam fer la sortida “Navegant per Bar-
llei d’amor de Joan Ollé, en la qual s’explicava celona”.
breument la vida de l’artista català mitjançant Ens vam dividir en grups d’onze nois i noies i
textos (poemes i cartes) que va escriure en amb un mapa de Barcelona, un plànol del barri
vida i articles d’opinió publicats a diaris que Gòtic i del barri de Ribera i 30 euros vam haver
reflectien l’època convulsa de la Catalunya de de moure’ns per la ciutat en metro i a peu.
finals del segle XIX i principis del segle XX. Al matí vam anar a Montjuïc, al barri Gòtic, al
barri de Ribera i a l’estació de França; llavors
Quan l’obra es va acabar, van tornar a pujar a ens vam trobar al Maremàgnum per dinar tots
l’autobús que els va conduir novament cap a junts. A la tarda, en metro, vam pujar fins a la
Roda de Ter, l’Esquirol o Cantoni. Abans de les Sagrada Familia i després vam baixar pel pas-
9 arribaven tots a casa. seig de Gràcia on hi ha cases d’arquitectes
modernistes com Gaudí, Puig i Cadafalch i
Laia Muntadas Domènech i Montaner. Finalment ens vam tro-
1r Batxillerat B bar al carrer Casp i tots junts cap a Roda!

22. AMPA 22
ABANS D’ANAR A COMPRAR, FEM d’un nou canvi de telèfon mòbil o d’incorporar
LLISTA més fòtils d’última generació al nostre univers
d’enginys informàtics i electrònics per tal de
Ningú se n’ha escapat, la crisi econòmica ha poder navegar –encara més- pels espais vir-
afectat a tot ca i quisso. Qui més qui menys tuals. O que renunciéssim, ras i curt, a dema-
ha notat els efectes. Els uns de manera fulmi- nar i a regalar més del que cal, evitant estirar
nant, d’altres progressivament. Però, fi al cap, més el braç que la màniga.
tothom tocat. A hores d’ara ja n’han parlat tots
els experts, els economistes han vaticinat el No es tracta de passar de tot a res. Ni, molt
futur i els polítics han assajat receptes sense menys, d’arruïnar tots aquells que viuen del pe-
èxit. Mentrestant, pocs dels qui van perdre la tit comerç que esguarden amb deler l’arribada
feina n’han trobat de nou, hi ha gent que té d’aquestes dates per cobrir unes expectatives
penes i treballs a arribar a finals de mes i nego- de vendes necessàries i, sovint, indispensables
cis tancats que no tornaran a obrir. Tot plegat, per la pròpia viabilitat del negoci. És qüestió
drames domèstics inclosos, passa al costat de de racionalitat i consciència, individual i social.
casa i no pas a l’altra punta del món on solen De consum responsable, vaja. Potser hem de
ocórrer les desgràcies de gran format. ser capaços de blindar-nos davant la publici-
tat invasiva que ens colpeja al sofà de casa, a
La crisi ha provocat una sotragada general, fi de minimitzar les compres impulsives, i ser
ens ha despertat de l’aletarga, del somni de la capaços de fer la llista de compra per tal de
bonança inflada. La crisi ens ha tret la son de comprar allò que és just i necessari essent, en
les orelles fins al punt que hem anat assumint conseqüència, esquius al consumisme desfer-
que res tornarà a ser com abans. Escoltem, en mat. D’actuar de tot cor amb els que estimem,
aquest sentit, insistentment, que han canviat pensant, però, amb el cap el que comprem.
els hàbits de consum, que la “gent no gasta”, De recuperar els vells vincles entre necessitat i
que abans de comprar ens ho pensem dues il·lusió que el regal sempre havia tingut. De si-
vegades o que n’hi ha més que miren que no tuar el regal en el terreny dels sentiments, lluny
pas que compren. I per acabar de reblar el clau del consum. Val la pena aprofitar aquests nous
s’ha estès com una taca d’oli la tendència a fer Nadals de crisi per recordar postulats que són
menys àpats que mai als restaurants. A simple l’essència de la vida. Com aquell que diu que
vista, un panorama descoratjador. no és més feliç qui més posseeix, sinó qui més
sap gaudir d’allò que té. I compartir-ho amb
La realitat, però, per variar, és complexa i plena els que l’envolten.
de clars i obscurs. Hi ha un munt de variables,
de moments, d’actes que semblen desmentir Pep Palau (peppalau.blogspot.com)
la gravetat de la situació. Fixem-nos sinó, per
un instant, en la febre de consum que ja s’ha
desfermat i que previsiblement durarà fins pas-
sat Festes (i que seguirà, sens dubte, amb la
cua de les rebaixes). Si les coses fossin el que
semblen, seria força lògic, en la situació de pe-
núria en què estem instal·lats, retallar dràsti-
cament les despeses supèrflues que generen
les festes nadalenques. S’entendria perfecta-
ment que ens miréssim amb lupa la necessitat

23. ESTADA A L’EMPRESA 23
L’ESTADA A L’EMPRESA, UN CRÈDIT DEL TOT RECOMANABLE
Durant les vacances d’estiu és necessari buscar-se una feina o ocupació per tal de mantenir
un ritme d’activitat diari mentre no hi ha escola. És per això que des de l’institut s’ofereix als
alumnes de 1er de Batxillerat la possibilitat de realitzar el crèdit d’Estada a l’empresa. Aquesta
activitat consisteix a donar una oportunitat als joves estudiants per descobrir el món laboral i
treballar en els sectors que estiguin interessats. La coordinadora d’aquesta tasca és la Mercè
Palau i és l’encarregada de posar-se en contacte amb les empreses per tal d’obtenir les feines
més adequades per a cada alumne d’acord amb els seus interessos professionals.
Aquest darrer any un total de set alumnes vam realitzar l’Estada a l’empresa. La Rut Freixa va
treballar a l’ASEPEYO Mútua d’accidents de treball, la Cristina Espelt a la guarderia de Roda de
Ter, la Cristina Rexach a la fàrmacia Carolina Bernet de Roda, la Carla Mayans a Divasa-Farmavic
SA, la Irene Serra a l’ajuntament de l’Esquirol per fer-hi tasques administratives, la Júlia Fabregó
a TOUS SA i jo vaig treballar a la revista i ràdio locals de Roda. Cal destacar el bon rendiment
de tots els alumnes ja que totes les empreses van fer una valoració molt positiva de la nostra
actitud.
Jo vaig treballar a la revista local Roda de Ter i a Ràdio Roda. Aquestes pràctiques em van ser-
vir per viure des de dins com és el món del periodisme ja que és una de les carreres que més
m’interessa i, sincerament, haig de qualificar aquest crèdit com a molt profitós. Vaig aprendre tot
tipus d’activitats com la redacció d’articles, la programació i el funcionament de la maquinària
radiofòniques, la programació de la ràdio, la recerca d’informació a tot tipus de fonts...
A més, cal sumar-hi l’experiència i els coneixements obtinguts que et poden servir en un futur
molt pròxim per trobar una bona ocupació. És per això que recomano a tothom que provi aques-
ta alternativa, molt profitosa i interessant que et permet el primer contacte amb el món laboral i
t’ajuda descobrir la teva pròpia vocació.
Pol Ballús
2n Batxillerat

24. ESCOLA VERDA 24
PER QUÈ, A VEGADES, ENS PIQUEN ELS ULLS A LA PRIMAVERA I A L’ESTIU?
En aquests casos s’ha d’anar molt amb compte
amb aquest compost.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recoma-
na no sortir al carrer, no fer activitats esportives
ni altres activitats que suposin un gran esforç fí-
sic quan els nivells d’ozó superin els 180 μg/m3.
La legislació europea preveu que quan se supe-
ra aquest nivell durant més d’una hora cal avisar
la població, i quan se superen els 360 μg/m3, cal
confinar la població.
A la nostra comarca, a causa de l’orografia i el
règim dels vents, tenim sovint problemes amb
aquest contaminant. De fet, s’ha comprovat que
L’ozó troposfèric a la comarca d’Osona els òxids de nitrogen de la regió metropolitana de
Algunes vegades a la primavera o a l’estiu a les ho- Barcelona migren cap a la nostra comarca. Els
res centrals del dia, hem sentit molèsties als ulls. dies en què se superen els nivells màxims reco-
Aquest fenomen és degut a l’ozó (O3) que es for- manats, s’anomenen episodis d’ozó. Aquests epi-
ma a les capes baixes de l’atmosfera i s’anomena sodis els podem seguir a través d’unes estacions
ozó troposfèric. de vigilància i control de la contaminació atmosfè-
L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, rica que té la Generalitat de Catalunya (XVPCA) i
és a dir, es forma a partir d’uns productes que que podem trobar a l’adreça :
s’anomenen precursors i a l’acció de la radiació http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.cons
solar. Aquests precursors solen ser òxids de nitro- ulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1
gen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV’S); En aquesta adreça també hi podem trobar les da-
aquests es generen per l’activitat industrial i tam- des de qualitat de l’aire. Podem veure el resum de
bé els produeixen els combustibles fòssils utilit- l’any 2009 i podem comprovar com s’han supe-
zats en el transport. rat moltes vegades els límits d’avís a la població.
Hem de diferenciar l’ozó troposfèric de També podem consultar les dades de les estacions
l’estratosfèric que es produeix a la ozonosfera automàtiques de Vic i de Manlleu. Si ens compa-
-que és una capa de l’atmosfera- que està molt rem amb la resta de comarques podem veure que
més amunt (estratosfera). Aquest ozó forma una tenim un problema a l’atmosfera i ningú no ens
capa que filtra la radiació solar i ens protegeix de n’ha informat. També ens hem de conscienciar
la radiació ultraviolada (UV) que té efectes nocius del fet que la contaminació és un fenomen global
per a l’home i per als ecosistemes terrestres. Per i ens afecta a tots. No podem continuar amagant
tant, aquest ozó és molt necessari i molt bene- les escombraries a sota de la catifa.
ficiós; la seva destrucció ha provocat el conegut Les següents reaccions són les que donen lloc a
fenomen del forat a la capa d’ozó. l’ozó. Sabríeu igualar-les?
En canvi l’ozó que es forma a les capes baixes
de l’atmosfera té un efecte nociu sobre els éssers NO (g) + O2 (g) ----> NO2 (g)
vius. Es tracta d’un compost molt oxidant que pro- NO2 (g) + llum ----> NO (g) + O (g)
voca lesions a les membranes externes, irritacions O (g) + O2 (g) ----> O3(g)
als ulls i danys als pulmons. Pot arribar a produir
problemes respiratoris greus a les persones que
pateixen asma, insuficiència pulmonar i al·lèrgia.

25. RECOMANEM 25
TÍTOL: Invictus TÍTOL: Híncame el diente
GÈNERE: Drama, biogràfica DIRECTOR: R Jason Friedberg, iAaron Seltzer
INTÈRPRETS: Morgan Freeman, Matt Damon INTÈRPRETS: Jenn Proske, Charlie Weber, Matt Lanter,
DURACIÓ: 133 minuts Chris Riggi, Marcelle Baer, Ken Jeong
ANY: 2010 DURADA: 82 minuts
ARGUMENT: En primer lloc cal dir que és una pel·lícula GÈNERE: Comèdia
que està basada en un fet real. El tema principal és el
perdó i la convivència en un país multiracial. Es basa ARGUMENT: Becca, una adolescent insegura i amarga-
en el fet que l’actual expresident Nelson Mandela surt da, es canvia de residència per anar a la petita ciutat de
de la presó després de 27 anys i guanya les eleccions Sporks per viure amb el seu pare. Els habitants estan
de la República de Sudàfrica. En arribar a la ciutat totes preocupats per l’alt índex de morts i mossegades del
les persones de color el proclamen, però els blancs no lloc, però la jove no pot evitar enamorar-se d’Edward
hi estan del tot d’acord. Mandela utilitza el rugby per tal Suller, un noi pàl·lid i atractiu que pertany a una família
d’unir les dues races i amb aquest factor aconsegueix de vampirs, això sí, “vegetarians”. Tot i l’atracció mútua,
que tothom estigui content i més unit. L’equip de rugby Edward intenta mantenir les distàncies amb Becca,
del país representa els blancs. mentre un altre noi, el pelut Jacob, també mostra el seu
interès per la noia.
La feina dels actors és impecable. Morgan Freeman, ac- Híncame el diente és una paròdia cinematogràfica, es
tor de moltes altres pel·lícules, fa que el seu personatge riu de la història i dels personatges d’aquest fenomen
Nelson Mandela sigui d’allò més semblant al personatge adolescent, tot presentant-nos una absurda comèdia
real. plena de referències a les pel·lícules de la saga. Es trac-
ta d’agafar l’argument de Crepuscle i fer gags referents
RECOMANEM la pel·lícula perquè arriba molt a a la pel·lícula.
l’espectador i fa reflexionar sobre les injustícies del món. RECOMANEM aquesta pel·lícula als amants de la comè-
dia que vulguin passar una bona estona, i també per als
Marta Pacuet que no suportarien una altra pel·lícula de la saga Cre-
1r Batxillerat A puscle.
Pau Banús
Ramon Caralt
Oscar Milan
4t ESO A

26. RECOMANEM 26
TÍTOL: L’Angus, pintallavis i morrejades. Les confessions TÍTOL: Des del meu cel
de la Georgia Nicolson. AUTOR: Alice Sebold.
AUTORA: Louise Rennison. GÈNERE: Drama.
EDITORIAL: Empúries. EDITORIAL: DEBOLSILLO
NÚMERO DE PÀGINES: 206 pàgines. NÚMERO DE PÀGINES: 327
VERSIÓ EN PEL·LÍCULA: The Lovely Bones.
ARGUMENT: Es tracta d’un diari que escriu la Georgia
Nicolson, una adolescent de 14 anys, al llarg d’un any ARGUMENT: El llibre ens explica la història d’una nena,
aproximadament. Explica totes les seves paranoies i la Susie Salmon, de 14 anys, que un dia en tornar de
intimitats, com ara amors, desamors, canvis corporals, l’institut és assassinada. Després de la seva mort puja
amistat, sexualitat, problemes familiars, hormonals... Hi al cel, des d’allà explica com veu l’assassí i com aquest
ha un fragment, per exemple, on la Georgia ens explica intenta esborrar les pistes perquè no el puguin delatar.
que tenia un xicot però no volia estar amb ell perquè era També ens explica com veu que la seva família i amics
massa enganxós i va demanar ajuda a la seva amiga, ho passen molt malament i volen trobar el culpable. Grà-
la Jas. Aquesta va dir a en Peter que la Georgia tenia cies al seu gos que troba una pista, la seva germana va
problemes personals, i ell va entendre que era lesbia- a casa de l’assassí i troba la pista definitiva.
na. Aquest rumor es va escampar per tot l’institut. Hi ha
moltes més bestieses còmiques, com aquesta, a la vida RECOMANEM aquest llibre a tota la gent que li agradin
quotidiana de la protagonista. Algunes noies s’hi troba- els llibres de misteri, d’intriga, de drama.
ran totalment identificades, i alguns nois podran desco-
brir les respostes del que alguna vegada no s’han atrevit
a preguntar.
RECOMANEM aquest llibre perquè explica anècdotes
que han passat a tothom o que encara els han de passar
en algun moment determinat de la seva adolescència. A
més a més, et fa passar una bona estona.
Olga Araque
Núria Lozano
Ingrid Vázquez
4t ESO A

27. PUNT JOVE 27
L’E SPAI cions), però ara, més que mai, volem comptar
amb vosaltres per fer allò que us interessi. En
Av. Diputació 7 aquesta línia, comptem amb el programa Borsa
08510 Roda de Ter d’Implicats per tal que tots aquells joves que ho
T. 93 854 04 57 vulgueu pugueu participar en comissions de tre-
www.lespai.cat ball per organitzar activitats (des de Carnaval a
lespai@lespai.cat Festa Major, activitats i tallers a L’E SPAI i durant
De dimarts a divendres de 17.00h a 20.30h l’estiu), o simplement donar la vostra opinió; el
nivell d’implicació se’l posa cadascú. De fet, ja hi
ha el primer grup de joves format; ells i elles són
els JAR, Joves Actius de Roda, amb els quals
hem organitzat les nits joves de Festa Major (en
una comissió amb altres entitats), la nit de la
castanyada, a més de proposar-nos i preparar
tallers (risoteràpia, confecció de bufandes) i acti-
vitats diverses (sortida a la platja, nit d’esports).
Ara fa ja 7 mesos que vam obrir L’E SPAI i al dia
d’avui fem molt bona valoració de com estant
anant les coses. Quant a activitats, vam fer la
1a setmana jove que va finalitzar amb el concert
d’Strombers, vam veure el Barça-Milà a L’E SPAI
(amb una sala plena a vessar de 90 joves), vam
fer un taller de risoteràpia, a més de totes les
activitats i tallers de l’estiu jove (gimcana noctur-
na, acampada jove, nit boja, nit chill-out, sortida
al parc aquàtic, taller de cuina, curs d’escalada,
taller de voluntariat, taller de fotografia digital,
Hola! programa de pràctiques), vam participar a les
Som la Laura, la Sabina i l’Alba, les tres tècni- barrakes de Festa Major i a la Nit d’esports, vam
ques de l’àrea de joventut de l’ajuntament de celebrar la castanyada amb música a la carpa i
Roda de Ter que treballem a L’E SPAI. Pels que el túnel del terror... I totes aquestes activitats no
encara no ho sabeu, L’E SPAI és un equipament ens donen sinó més ànims per seguir fent coses
municipal per a joves que va obrir les seves por- amb vosaltres i per a vosaltres.
tes el passat mes d’abril i on hi podeu trobar: Ara, per aquest hivern estem ja preparant tres
una sala de connexió gratuïta a internet amb 6 dies de tallers i activitats a L’E SPAI (27, 28 i 29
ordinadors, una sala de treball, una gran sala per de desembre) perquè passeu unes bones vacan-
a passar l’estona amb els amics i amigues, un ces de Nadal; us recordem també que si esteu
futbolí, la Wii amb pantalla gegant i altres jocs de interessats a participar en la cavalcada de reis
taula, revistes d’interès juvenil, a més d’activitats ens ho podeu comunicar (per telèfon, mail o bé
diverses. A L’E SPAI podeu venir a buscar infor- venint a L’E SPAI o el dijous amb l’Alba a l’IES). I
mació sobre qualsevol tema que us interessi: per encetar el 2011, Fira x Nadal al pavelló (dies
estudis, oci, treball, transports, viatges, salut, 3, 4 i 5 de gener), taller de Jump Style i alguna
etc. Per altra banda, és des de L’E SPAI que es altra activitat, a més de començar a preparar el
gestionen totes les activitats juvenils de Roda Carnaval. Així és que ja ho sabeu, us esperem a
(les pensem, les organitzem, en fem les inscrip- L’E SPAI!!

28. ENTRETENIMENTS 28
Intenta-ho Hi apareixen dos personatges
Fixa-t’hi És possible?
Gira la granota a l’esquerra i veuràs...
gira el cavall a la dreta i veuràs...

29. ENTRETENIMENTS 29
Què hi veus? Quantes columnes hi ha?
ACUDITS
El mal menor
Per què no et vols prendre la medicina si no te la dóna l’àvia? - pregunta la mare al nen.
Perquè a l’àvia li tremola la mà i li’n cau la meitat.
Una bona coartada
El jutge: Us recordeu què fèieu el dia 22 de juliol de 2009, a les vint-i-dues i trenta-cinc minuts?
L’acusat: Oi tant! Era a casa mirant el rellotge i el calendari.
Un director responsable
Un periodista telefona al director del diari per anunciar-li que hi ha hagut un terratrèmol a Kim-
schilderkraff. La resposta del director és: Primer de tot cal esbrinar com es deia el poble abans
del terratrèmol.
No és ben bé igual
El camell pot treballar vint dies sense beure- diu l’un.
Doncs jo puc beure vint dies sense treballar- respon l’altre.

30. 30
COL·LABORADORS:
Congelats a granel
Refrescos
Gra cuit
Gra sec
Pa
Plats cuinats
Menjars per a celíacs
Pollastres a l’ast