Memòria d'activitats de la GTCC any 2011

1. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:49 Página 1
Memòria
Institut Català de la Salut
Gerència Territorial
Catalunya Central

2. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:49 Página 2
Joaquim Casanovas Lax Lluís Riu Bergés
Director gerent de l’ICS Gerent territorial
De ben segur recordarem l’any La crisi global ha sacsejat amb força el nostre país. Aquest any 2011 ha
2011 per la complexitat del context estat necessari aplicar mesures de contenció de la despesa per complir
econòmic imperant i per l’esforç amb el pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya i així poder
dut a terme per assolir una reduc- donar continuïtat al nostre sistema públic de salut.
ció del 10% de la despesa i complir Hem tingut reestructuracions considerables dels serveis administra-
d’aquesta manera amb el pressu- tius, reordenacions horàries als equips d’atenció primària, reordenació
post aprovat pel Parlament de de recursos humans en el personal eventual i interí, tancaments de ser-
Catalunya. Durant aquests dotze veis de suport diagnòstic, reordenació àmplia i extensa de l’atenció
mesos hem pres decisions difícils. continuada i reducció temporal dels nostres salaris, entre altres mesu-
Decisions conjunturals encamina- res. Que tot sigui a fi de bé si aconseguim un futur millor.
des a assolir el compliment pressu-
postari i decisions estructurals que El comportament i l’actitud de tots els i les professionals del territori
tenien per objectiu millorar l’efi- de la Gerència Territorial Catalunya Central ha estat exemplar. Amb
ciència i la sostenibilitat de l’orga- l’esforç de tots s’ha reduït un 12% (2010-2011) la despesa d’aquesta
nització a llarg termini. atenció primària. També, gràcies als nostres treballadors i treballado-
res, hem pogut mantenir uns estàndards de qualitat molt elevats en
Algunes de les accions d’especial l’atenció que reben els usuaris de la Catalunya Central. Vull fer un
rellevància que es van dur a terme reconeixement a aquesta professionalitat, tan responsable, que hau-
l’any passat van ser la reordenació ria de servir d’exemple a altres institucions i a la ciutadania en gene-
de l’atenció continuada, la poten- ral. Aquest esforç col·lectiu, mai prou valorat, és sens dubte el més
ciació de l’atenció ambulatòria rellevant de l’any.
especialitzada, la reducció de l’es-
tada mitjana dels pacients ingres- Cal recordar els diferents avenços en les comissions de treball del Pro-
sats, un canvi d’estratègia en la grama d’atenció al malalt fràgil complex. No podem oblidar que ha
compra d’energia elèctrica i d’al- estat l’any d’un Pla de salut de Catalunya nou, un pla realista, innova-
tres subministraments, la disminu- dor i alhora pràctic, que ens guia per als propers anys i ens estimula a
ció de la despesa de farmàcia, la treballar de manera eficient i excel·lent. El Pla de salut de Catalunya
racionalització de les proves com- 2011-2015 és un instrument fonamental per donar resposta als nostres
plementàries, i els acords amb pro- reptes de futur, i ha de contribuir a guiar la transformació del sistema
veïdors per reduir preus en la com- sanitari.
pra de material. La consolidació També vull recordar la digitalització dels tres serveis de radiologia del
d’aquestes mesures de caire estra- territori i l’entrada en funcionament de la nova intranet, amb un dis-
tègic ens permet afrontar amb seny modern i àgil, que us convido a visitar.
garanties l’exercici 2012, que
Igualment, vull fer una menció especial a la labor callada però constant
també serà molt complicat.
de la nostra Unitat Docent i de Suport a la Recerca, i de la Unitat Bàsi-
Amb la voluntat de ser transpa- ca de Prevenció, que ha finalitzat l’avaluació de risc psicosocial i conti-
rents dins les nostres actuacions i, nua les seves tasques de prevenció dels riscos laborals.
alhora, deixar palesa la feina duta a
El treball de tots ens permet afrontar amb esperança el proper 2012 i el
terme per tots els treballadors i
futur amb el projecte de transformació i modernització de l’ICS a l’ho-
treballadores de l’ICS que, tot i les
ritzó. Estem treballant dur i això sempre s’acaba notant. El meu reco-
dificultats, desenvolupen la seva
neixement a tots els treballadors i treballadores de la Gerència Territo-
tasca diària com a excel·lents pro-
rial Catalunya Central, amb la seguretat i confiança que, plegats, aviat
fessionals per garantir un sistema
guanyarem un futur millor, per a nosaltres i per al nostre país.
sanitari públic de la màxima quali-
tat, em plau acompanyar el vostre
gerent territorial en la presentació
d’aquest recull de tota l’activitat
feta durant el 2011.

3. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 3
L’ICS
a la Catalunya Central
L’àmbit geogràfic de la Gerència Territorial Catalunya Cen-
tral comprèn les comarques d’Osona, el Bages, el Berguedà, L’activitat d’un dia
el Solsonès i l’Anoia.
Atenció primària
Cal destacar que és l’única gerència territorial que es com-
6.179 visites de medicina de família
pon de territori de les quatre províncies de Catalunya, ja
1.143 visites de pediatria
que –a part de la província de Barcelona– quatre consulto-
4.143 visites d’infermeria
ris municipals estan situats a la província de Lleida, un 338 visites d’odontologia
equip d’atenció primària a la província de Tarragona i un 116 visites de treball social
consultori municipal a Girona.
Serveis de suport a l’atenció primària
Comprèn 165 municipis. La formen tres serveis d’atenció
primària (SAP): el SAP Osona, el SAP Bages-Berguedà-Sol- 415 visites d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)
sonès i el SAP Anoia. 31 visites del Programa d’atenció domiciliària
i equips de suport (PADES)
153 proves de gabinets
Població de la Regió Sanitària 517.831
Superfície 6.228,04 km2
Població assignada a l’atenció primària 403.463
Professionals 1.521
Pressupost 90.572.302,88 euros
■ 32 equips d’atenció primària (EAP) ■ 3 unitats d’atenció continuada i urgències ■ 4 centres d’especialitats
■ 1 servei de laboratori de base territorial (ACUT) extrahospitalàries
■ 3 serveis de diagnòstic per la imatge 1 centre d’urgències d’atenció primària ■ 4 serveis d’atenció a la salut sexual i
(CUAP) reproductiva (ASSIR)
22 punts d’atenció continuada (PAC) ■ 2 unitats del Programa d’atenció domici-
3 dispositius aïllats / muntanya liària i equips de suport (PADES)
■ 2 unitats de salut internacional
Osona
EAP La Vall del Ges
EAP Lluçanès
Berguedà EAP Manlleu
EAP Alt Berguedà EAP Roda de Ter
EAP Baix Berguedà EAP Sant Quirze del Vallès
EAP Berga Centre EAP Sant Hipòlit de Voltregà
EAP Santa Eugènia de Berga
EAP Tona
EAP Vic Nord
Segarra
Anoia
EAP Igualada urbà
EAP Santa Margarida de Montbui
EAP Vilanova del Camí Bages EAP Navàs-Balsareny
EAP Anoia Rural EAP Artés EAP Navarcles - Sant Fruitós -
EAP Piera EAP Cardona Santpedor
EAP Capellades EAP Manresa-2 EAP Sallent
EAP Calaf EAP Manresa-4 EAP Sant Vicenç de Castellet
EAP Moià-Castellterçol EAP Sant Joan de Vilatorrada
Conca de Barberà EAP Montserrat EAP Súria
EAP Santa Coloma de Queralt
ICS · Catalunya Central 2011 3

4. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 4
SAP Anoia SAP Bages-Berguedà-Solsonès SAP Osona
Població 112.993 Població 248.031 Població 156.807
Superfície 1.240,96 km2 Superfície 3.556,21 km2 Superfície 1.430,87 km2
Densitat 91,05 h./km2 Densitat 69,75 h./km2 Densitat 109,58 h./km2
Capital comarcal Igualada Capitals comarcals Manresa, Berga i Solsona Capital comarcal Vic
Municipis 33 Municipis 81 Municipis 51
8 EAP (1 EAP docent i 1 EAP amb 15 EAP (3 EAP docents i 1 EAP amb 9 EAP (3 EAP docents i 3 EAP amb
autonomia de gestió) autonomia de gestió) autonomia de gestió)
40 centres 66 centres 45 centres
8 CAP 21 CAP 9 CAP
32 consultoris locals 45 consultoris locals 36 consultoris locals
Activitat assistencial
Estratificació de la població assignada atesa als equips d’atenció primària
de la Gerència Territorial Catalunya Central durant l’any 2011
Els grups de risc clínic (Clinical Risk Groups [CRG]) són un explicar les variacions en la càrrega de morbiditat o de con-
sistema de classificació de pacients que permet assignar cada sum de recursos (visites o despesa en farmàcia) entre
pacient atès a un conjunt de grups homogenis a partir d’in- dues o més poblacions de pacients.
formació bàsica com l’edat, el sexe, els diagnòstics i els pro- Cal destacar que els grups 5, 6 i 7, que corresponen als ma-
cediments practicats. lalts crònics, representen el 41,1% de la població assignada
Els CRG constitueixen una eina que permet classificar els pa- atesa a l’atenció primària de l’ICS a la Catalunya Central du-
cients en categories de morbiditat úniques, mútuament ex- rant el 2011. Aquest percentatge de població genera el 84%
cloents, basades en patrons de morbiditat. I fins i tot, fixant de la despesa de farmàcia i, en general, és el que fa més ús
la comorbiditat, els CRG determinen diferents nivells de gra- dels recursos sanitaris. Per això, i d’acord amb el Pla de sa-
vetat. lut de Catalunya 2011-2015, l’atenció primària de l’ICS ha po-
Així doncs, els CRG resulten més concrets i aclaridors que sat especial èmfasi en el seguiment d’aquests pacients.
les categories tradicionals d’edat i sexe a l’hora d’intentar
Pacients amb
Despesa en dos o més
Població Despesa farmàcia (euros ingressos
CRG assignada atesa1 en farmàcia per persona) urgents
1. Sans 120.617 40,2% 4.271.048 5,3% 35,41 340 13,6%
2. Malaltia aguda 1.987 0,7% 121.962 0,2% 61,38 32 1,3%
3. Malaltia crònica menor 38.014 12,7% 3.920.384 4,8% 103,13 80 3,2%
4. Múltiples malalties cròniques menors 13.629 4,5% 3.119.814 3,8% 228,91 44 1,8%
5. Malaltia crònica dominant 69.168 23,1% 22.915.358 28,2% 331,3 459 18,4%
6. Dues malalties cròniques dominants 50.750 16,9% 39.405.853 48,5% 776,47 1.098 43,9%
7. Tres malalties cròniques dominants 3.338 1,1% 5.241.795 6,4% 1.570,34 275 11,0%
8. Neoplàsies 1.619 0,5% 1.517.359 1,9% 937,22 140 5,6%
9. Malalties catastròfiques 647 0,2% 782.844 1,0% 1.209,96 31 1,2%
Total 299.769 100% 81.296.417 100% 2.499 100%
1. La població considerada és la població assignada atesa que ha estat visitada almenys una vegada durant l’any als serveis de medicina de família, pediatria o
infermeria.
Font: ECAP i CatSalut.
4 ICS · Catalunya Central 2011

5. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 5
Població assignada atesa Despesa en farmàcia Pacients amb dos o més
ingressos urgents
CRG 8 0,5% CRG 9 1,0% CRG 1 5,3%
CRG 9 0,2% CRG 2 0,2% CRG 9 1,2%
CRG 7 1,1% CRG 8 1,9%
CRG 7 6,4% CRG 8 5,6% CRG 1 13,6%
CRG 3 4,8%
CRG 6 16,9% CRG 4 3,8% CRG 7 11,0% CRG 2 1,3%
CRG 3 3,2%
CRG 1 40,2%
CRG 4 1,8%
CRG 5 28,2%
CRG 5 23,1% CRG 5 18,4%
CRG 2 0,7%
CRG 4 4,5% CRG 6 48,5%
CRG 3 12,7% CRG 6 43,9%
Font: ECAP i CatSalut.
Prevalença de les malalties cròniques importants per edat i sexe
90 anys o més La prevalença de les malalties cròniques
85 a 89 anys augmenta amb l’edat i és altament fre-
80 a 84 anys qüent, tant en homes com en dones, en
75 a 79 anys edats avançades. A més, hi ha una eleva-
70 a 74 anys da prevalença de multimorbiditat crònica,
65 a 69 anys és a dir, de persones que tenen més d’u-
60 a 64 anys na malaltia crònica simultàniament.
55 a 59 anys
Com es mostra en el gràfic, més del 80%
50 a 54 anys
de la població de 70 anys o més atesa als
45 a 49 anys
40 a 44 anys
centres de l’ICS a la Catalunya Central pa-
35 a 39 anys
teix alguna malaltia crònica important, com
30 a 34 anys
ara diabetis, hipertensió, asma, MPOC o
25 a 29 anys
insuficiència cardíaca. En aquesta pobla-
20 a 24 anys ció és més freqüent patir dues o més ma-
15 a 19 anys lalties cròniques simultàniament que no
10 a 14 anys pas una.
5 a 9 anys
0 a 4 anys
100% 80% 60% 40% 20% 0 20% 40% 60% 80% 100%
Homes Dones
CRG 5. Malaltia crònica dominant CRG 6. Dues malalties cròniques dominants
CRG 7. Tres malalties cròniques dominants
Font: ECAP.
ICS · Catalunya Central 2011 5

6. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 6
Activitat d’atenció primària
% variació % variació
Total 2011/2010 Total 2011/2010
Visites EAP 2.943.940 -5,1 Visites atenció continuada
Medicina de família 1.526.116 -4,1 i urgent 174.421 7,6
Al centre 1.492.017 -4,0 Al centre 161.163 6,4
A domicili 34.099 -6,8 A domicili 13.258 24,9
1
Consultes telefòniques 1
152.944 98,2 Consultes telefòniques 4.553 8,3
2
Pediatria 282.207 -1,1 Visites ASSIR 102.385 -5,2
Al centre 282.035 -1,1 Primeres visites 26.506 0,0
A domicili 172 -11,3 Visites successives 75.879 6,3
1
Consultes telefòniques 1
15.593 18,6 Consultes telefòniques 4.512 0,2
Infermeria 1.023.437 -7,9 Visites PADES 7.583 -16,7
3
Al centre 956.348 -8,0 Gabinets 37.689 37,4
A domicili 67.089 -6,2 Font: SIAP.
1. Les consultes telefòniques estan incloses en les visites al centre.
Consultes telefòniques1 48.173 28,3
2. Inclou exclusivament les visites de llevadores i ginecòlegs/òlogues
Odontologia 83.570 -6,5 obstetres.
3. Inclou densitometries, colonoscòpies i fibrogastroscòpies,
Treball social 28.610 7,1 electromiogrames, potencials evocats, electrocardiogrames,
Al centre 26.253 7,3 electroencefalogrames, audiometries i impedanciometries, espirometries,
ergometries i holters cardíacs, biòpsies i citologies, electrooculogrames i
A domicili 2.357 5,8 electroretinogrames, entre altres.
1
Consultes telefòniques 8.315 57,5
Indicadors d’avaluació de l’Estàndard de qualitat assistencial
Casos resolts % sobre el % variació
Es presenten els indi- correctament total de casos 2011/2010
cadors clínics més re-
Control de patologies cròniques
presentatius dels 62
que inclou l’Estàndard Control de TA acceptable en HTA o patologies de risc 58.380 60,87 5,36
de qualitat assisten- DM tipus 2 < 80 anys amb control acceptable de HbA1C 11.433 63,48 0,78
cial (EQA) de l’ICS, AVC amb tractament antiagregant 5.302 92,00 9,70
una eina que s’utilitza AVC amb control LDL-colesterol acceptable 2.801 48,60 15,31
per avaluar els resul-
Cardiopatia isquèmica amb betablocadors 4.769 63,53 6,86
tats de la qualitat de
l’atenció als pacients Cardiopatia isquèmica amb tractament antiagregant 7.059 94,03 1,92
en els equips d’atenció Cardiopatia isquèmica amb control LDL acceptable 4.394 58,53 6,96
primària de l’organit- ACxFA amb adequació del tractament antiagregant/anticoagulant 3.965 78,84 9,11
zació. La taula inclou la Insuficiència cardíaca amb tractament amb IECA/ARA II 2.319 74,76 7,96
descripció de la pato-
Insuficiència cardíaca amb tractament amb betablocadors 1.474 47,52 14,89
logia amb el nombre
de casos resolts amb Activitats preventives
èxit, el percentatge Vacunació sistèmica infantil 55.578 89,63 2,45
que representa sobre Vacunació antigripal > 59 anys 43.864 52,14 -1,44
el total de pacients
Vacunació antigripal 15-59 anys amb factors de risc 4.507 23,12 22,47
amb la condició clíni-
Vacuanció antigripal < 15 anys amb factors de risc 753 24,81 -11,52
ca descrita, i la diferèn-
cia respecte a l’any an- Vacunació antitetànica de l’adult 206.244 68,94 2,43
terior en termes de Cribratge d’hàbits tòxics en adolescents 2.605 69,25 8,90
percentatge de varia- Cribratge de consum d’alcohol (15-79 anys) 116.593 42,33 2,38
ció de casos resolts
Cessaments de tabac en els darrers 12 mesos 3.697 6,63 4,05
correctament.
Font: SISAP.
6 ICS · Catalunya Central 2011

7. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 7
Innovació i millores assistencials
Tots els serveis de radiologia • Jornada d’intercanvi d’experiències resa s’ha traslladat a les noves ins-
de la Catalunya Central en format virtual. tal·lacions del CAP Bages, amb la
es digitalitzen • Teledermatologia al Bages, que faci- qual cosa es dóna compliment a un
lita l’accessibilitat i aconsegueix un dels acords previstos en el marc de
En el decurs dels mesos de gener a alt nivell de resolució i satisfacció la Mesa Sanitària de Manresa i el
maig es va posar en marxa el progra- dels usuaris. Bages l’any 2006.
ma de radiologia digital amb tecnolo- • Al PAC Súria/Cardona l’activitat s’ha
• Teleoftalmologia al Berguedà, que
gia SAP/IBM als tres serveis d’atenció concentrat al CAP Súria en horari de
gràcies a la implicació dels metges i
primària del territori. Amb el progra- 20 a 8 h de dilluns a diumenge.
metgesses de família permet incre-
ma SAP es passa de la radiologia con-
mentar la cartera de serveis que s’o- • Al PAC Navàs/Balsareny/Sallent l’ac-
vencional a la radiologia en format
fereix des de l’atenció primària. tivitat s’ha concentrat al CAP Sallent
digital i consultable per tot el perso-
en horari de 20 a 8 h de dilluns a diu-
nal sanitari des de l’ECAP, cosa que
Es continua amb la menge.
suposa un avenç important.
reordenació de l’atenció
Aquest canvi cap a la digitalització ha especialitzada del SAP Bages- Centres d’atenció primària
comportat un esforç important de tot de l’ICS a la Catalunya Central
Berguedà-Solsonès
el personal: al no sanitari pel canvi en apliquen la teràpia de grup
la programació de visites i per l’adap-
Durant l’any 2011 s’ha portat a terme per tractar pacients
tació al SIAP i a la pasarel·la; al perso-
la quarta fase de la integració de les amb depressió o ansietat
nal sanitari, per com visualitzar la
especialitats mèdiques a la Fundació
placa directament a l’ordinador; al
Althaia de Manresa. Les especialitats Vuit centres d’atenció primària de les
dels serveis de radiologia, per l’ús de
integrades han estat dermatologia i comarques del Bages, Osona i l’Anoia
la nova eina de treball, i al personal
optometria. han implantat una nova línia de tre-
tècnic informàtic, per l’adaptació que
implica aquest canvi i perquè són els ball per tractar pacients que patei-
que donen el servei de suport. Reordenació dels punts xen depressió lleu o moderada o
d’atenció continuada ansietat. Es tracta de la teràpia de
del territori grup mitjançant els anomenats
Tres projectes entren al mapa “grups psicoeducatius”, que permet
català d’innovació en salut desmedicalitzar situacions que cor-
Davant la necessitat de racionalitzar
els punts d’atenció continuada (PAC) responen moltes vegades a un pro-
Tres iniciatives del Servei d’Atenció cés d’adaptació propi de la persona
Primària Bages-Berguedà-Solsonès del territori per tal d’aconseguir una
millora en la planificació dels recur- davant d’un canvi, augmentant els
han estat incloses al mapa InnovaSa- coneixements sobre el seu trastorn,
lut, en el qual conflueixen els projec- sos, en l’eficàcia i en la qualitat del sis-
tema, en el decurs de l’any 2011 s’han adquirint hàbits i conductes que afa-
tes catalans més innovadors. voreixin la seva salut i dotant-la dels
produït les reordenacions següents:
Els projectes avaluats i incorporats, recursos necessaris per afrontar
que estan en ple funcionament, són: • El Punt d’Atenció Continuada (PAC) situacions crítiques. La participació
de les urgències de primària de Man- en els grups també afavoreix la crea-
ció d’una xarxa de suport per a les
persones que pateixen la malaltia.
L’any 2011, un total de 96 pacients han
participat en els diferents grups cre-
ats en centres d’atenció primària de
Manresa, Sant Fruitós de Bages, Igua-
lada, Santa Margarida de Montbui,
Vilanova del Camí, Vic i Tona. Les ses-
sions, guiades per professionals de la
salut (d’infermeria o de medicina),
tenen una durada de 90 minuts i se
n’han organitzat un total de 12 una
vegada a la setmana.
ICS · Catalunya Central 2011 7

8. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 8
Visualització d’imatges i
informes de radiologia propis
Des de la Història Clínica Compartida
de l’ICS enguany ja es pot consultar,
diferenciada de la de Barcelona Ciu-
tat, l’activitat de radiologia del territo-
ri identificada amb el descriptiu
“Catalunya Central”.
Programari lliure
Tots els desenvolupaments que s’apli-
quen a la Gerència Territorial Catalu-
nya Central es realitzen amb progra-
mari lliure. Al llarg del 2011 s’han intro-
duït canvis a les següents aplicacions: Grups de treball amb l’hospital aprofundit els següents aspectes del
de referència a l’Anoia programa:
• Intranet:
- Codi propi de la plana. • A l’Anoia, s’ha incidit en les rutes
Comissions formades per professio- assistencials del pacient fràgil amb
- Gestió de documents.
nals de l’atenció primària i de l’Hospi- insuficiència cardíaca (IC) i amb
- Reserva de sales.
tal d’Igualada han treballat protocols malaltia pulmonar obstructiva cròni-
- Gestió de seguretat i permisos d’u-
conjunts d’actuació de diferents pato- ca (MPOC), a fi de millorar l’atenció
suaris.
logies que són objecte de derivació d’aquests pacients fràgils i garantir-
• Atenció continuada. amb més freqüencia. Les patologies los la continuïtat entre nivells.
• Gestió dels SMS. treballades durant el 2011 han estat:
• Al Bages-Berguedà, s’ha treballat el
• Enquestes internes. • Patologia digestiva: síndrome del punt de partida en l’atenció al malalt
budell irritable, dispèpsia, H. pylori, fràgil i s’ha fet un cens dels malalts
• Quadre de comandament. pòlips intestinals, MRGE. amb més reingressos.
• Patologia cardiològica: síncope, val- • A Osona, el programa s’ha centrat
Gestió integral de les vacunes
vulopaties, arítmies. en el pacient crònic complex, en la
del territori
• Patologia hematològica: neutropè- validació i aplicació de l’estratègia
nies, trombopènies, ús del Dabiga- d’identificació del NECPAL i a través
La Unitat de Farmàcia d’Atenció Pri-
tran, revisió del protocol TAO. d’un projecte pilot de reingressa-
mària de la Catalunya Central ha assu-
dors.
mit la distribució de les vacunes a tots
els centres de vacunació del territori, Estudi dels contactes dels
tant públics i concertats, com privats. malalts tuberculosos a Osona Inici del Programa
Això representa un total de 89 cen- de manteniment de reservoris
tres, el 59% dels quals són de l’ICS. L’objectiu principal de l’estudi de con- a l’atenció primària
Aquest canvi permet gestionar les tactes (EC) és detectar mitjançant el
vacunes de manera més sistemàtica i seguiment d’un circuit i un protocol El Servei d’Atenció Primària Osona, en
homogènia, així com una transmissió els individus infectats amb més risc de col·laboració amb el Consorci Hospi-
més transversal de la informació rela- patir una tuberculosi per poder-la pre- talari de Vic, ha iniciat aquest any la
cionada amb aquestes. venir, i també detectar nous casos de implementació del protocol per a l’he-
la malaltia. Durant l’any 2011 s’han parinització de reservoris.
L’EAP Calaf s’inicia detectat 14 casos en els centres d’a- El reservori és un dispositiu connectat
en la cirurgia menor tenció primària de l’ICS a Osona. a una vena important que s’aplica qui-
rúrgicament sota la pell en el nivell
Els equips d’atenció primària de la Cronicitat subclavicular als pacients que han de
Catalunya Central continuen amb el portar tractaments molt agressius i
propòsit d’oferir un servei d’atenció A la Catalunya Central, durant l’any freqüents en vena. Aquest dispositiu
primària més integral, àgil i resolutiu. 2011, les diferents comissions consti- permet no haver de buscar cap vena
En aquest context, l’EAP Calaf se tuïdes per treballar el Programa d’a- per injectar la medicació, es travessa
suma als equips que ja ofereixen a la tenció al malalt fràgil complex, en les la pell del pacient i es va directe a
ciutadania el servei de cirurgia menor quals participen professionals d’a- aquest dispositiu. Durant el 2011 s’han
i crioteràpia per tractar les petites tenció primària i d’altres nivells registrat 52 reservoris.
lesions dermatològiques. assistencials de cada territori, han
8 ICS · Catalunya Central 2011

9. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 9
Salut 2.0
Innovadora jornada “virtual”
La V Jornada d’Intercanvi d’Experièn-
cies del SAP Bages-Berguedà-Solso-
nès es va celebrar el dia 16 de juny en
format virtual amb l’objectiu de pro-
moure l’ús de les noves tecnologies de
la informació i la comunicació. Per al
desenvolupament de la jornada es va
crear un bloc en el qual els professio-
nals podien accedir a les comunica-
cions presentades. També es va dispo-
sar d’un Twitter i del programa Silde-
share per fer-ne la màxima difusió. El
bloc va rebre 1.341 visites.
La Gerència Territorial
Catalunya Central s’estrena
a les xarxes socials
Twitter. Amb aquesta iniciativa, la L’EAP Alt Berguedà
Amb l’objectiu d’aprofitar el màxim
GTCC és la primera gerència de l’ICS a entra a les xarxes socials
les xarxes socials, la Gerència Territo-
utilitzar aquestes eines de comunica- Amb l’objectiu d’apropar-se a la pobla-
rial Catalunya Central (GTCC) ha
ció externa per interactuar amb la ciu- ció d’un territori format per nuclis
estrenat pàgina oficial territorial “ICS
tadania i difondre informacions relle- petits i dispersos, l’Equip d’Atenció
Catalunya Central” a Facebook i a
vants. Primària Alt Berguedà ha posat en
marxa un bloc que ofereix informació
pràctica sobre l’organització de l’EAP
(horaris, localització, telèfons, etc.,
dels seus centres), així com consells i
articles de promoció de la salut sobre
temes diversos que s’actualitzen
periòdicament en funció de l’actuali-
tat o dels problemes de salut més fre-
qüents en cada època de l’any.
El bloc està acreditat com a web mèdi-
ca pel Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona.
Nova intranet de la Gerència
Territorial Catalunya Central
El mes de juliol va entrar en funciona-
ment aquesta nova eina de comunica-
ció interna realitzada amb programari
lliure. Amb un disseny més modern,
àgil i intuïtiu, està adreçada a tots els
professionals del territori amb l’objec-
tiu d’informar i posar a la seva dispo-
sició tota aquella documentació relle-
vant per a la seva tasca diària. A la
pàgina principal hi ha quatre blocs
centrals amb informació recent sobre
ICS · Catalunya Central 2011 9

10. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 10
ciutadania pugui beneficiar-se d’una
atenció ràpida i eficient des del
mateix centre, amb el suport d’un
especialista que rep una imatge digi-
talitzada de la lesió que s’ha de diag-
nosticar.
L’experiència demostra que es poden
evitar fins a un 60% de les derivacions
al dermatòleg i que el nivell de satis-
facció dels usuaris és molt alt.
Teleoftalmologia al Berguedà
Les noves tecnologies han permès
instaurar al Centre d’Atenció Primària
Berga, des d’on es dóna cobertura a
tota la comarca, un sistema de cribrat-
ge per detectar precoçment la retino-
patia diabètica, una malaltia ocular
notícies, premsa, documents i agenda ments i es permet l’accés ràpid a l’as- freqüent entre les persones amb dia-
d’activitats. sistència especialitzada a un gran betis i que és la causa més habitual de
Les novetats que s’hi han incorporat al nombre de pacients en un temps ceguesa als països desenvolupats.
llarg del 2011 són les següents: òptim i amb un elevat grau de satis-
facció. Quatre metges del CAP Berga valoren
• S’ha creat un nou apartat de vídeos. els resultats de les proves amb la
• S’ha refet tot el codi intern de la S’estén la teledermatologia supervisió de l’especialista en oftalmo-
intranet. a tots els centres d’atenció logia de l’Hospital de Berga.
• S’han incorporat unes icones a la primària del Bages Els resultats obtinguts en aquesta pri-
part superior central que permeten mera experiència indiquen que els
a cada usuari accedir a les aplica- Davant l’èxit del projecte, que es va metges i metgesses d’atenció primà-
cions més utilitzades: ECAP, SIAP, iniciar l’any 2010 al CAP Plaça Cata- ria, amb el suport dels especialistes en
ATRI, SGRH, aplicació d’incidències, lunya de Manresa, la teledermatolo- oftalmologia, poden assumir amb ple-
correu i portal ICS. gia s’ha estès a tots els centres de la nes garanties el cribratge de la retino-
comarca amb l’objectiu que tota la patia diabètica.
• La barra de la dreta s’ha fet modula-
ble segons el perfil.
• Les novetats s’introdueixen amb la
icona “nou”.
Interconsultes en línia entre
els centres d’atenció primària
de l’Anoia i l’Hospital
d’Igualada
Els centres d’atenció primària de l’A-
noia apliquen les noves tecnologies
de la informació per tal de coordinar-
se amb els especialistes dels serveis
de dermatologia, medicina interna,
cardiologia, aparell digestiu i trau-
matologia, amb una nova aplicació
integrada al sistema d’informació
hospitalari que permet fer la inter-
consulta directament al sistema d’in-
formació de l’Hospital d’Igualada.
Gràcies a aquest sistema de coordina-
ció telemàtica, s’eviten desplaça-
10 ICS · Catalunya Central 2011

11. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 11
Qualitat
Constitució de la Comissió contínua dels equips d’atenció primà- cífics relacionats amb cada unitat
de Qualitat i Seguretat ria de la GTCC i donar-los suport en de treball per tal de prioritzar-ne l’e-
del Pacient aquells estàndards de l’acreditació laboració.
que són d’àmbit gerencial i/o iguals En el decurs de la resta de l’any s’han
El 14 de juny es va formalitzar la cons- per a tots els equips d’atenció primà- dut a terme dues reunions ordinàries
titució de la comissió, amb la presen- ria i que es poden treballar de mane- més, en les quals s’han revisat els
tació dels membres responsables de ra centralitzada. processos treballats, s’ha consensuat
cada unitat de la Gerència Territorial Aquesta primera reunió va servir el cronograma de reunions 2011-2013
Catalunya Central (GTCC) que en for- també per consensuar la dinàmica i s’ha treballat la metodologia i els
men part. La comissió té com a objec- de funcionament de la comissió i resultats de l’avaluació dels equips
tiu principal treballar per la millora per identificar els estàndards espe- del territori.
Estàndards de qualitat assistencial així com en la cobertura vacunal sistemàtica i en el cribrat-
ge de l’obesitat infantil.
Nivells d’assoliment dels EAP La combinació de la detecció i la resolució dóna un resul-
tat que continua essent molt alt en els casos esmentats
anteriorment, així com en l’abstinència tabàquica i en la
Excel·lent
12 (37,5%) vacunació antipneumocòccica i antitetànica.
Bo 9 (28,1%)
Resultats de salut
Detecció Resolució Resultat
(%) (%) (%)
Persones dependents 100,00 93,61 93,61
Ancians fràgils (> 79 anys) 86,28 91,62 79,04
Deficient Millorable Control de la tensió arterial 90,13 64,62 58,24
2 (6,3%) 9 (28,1%)
Vacunació anti-VHB
(de 15 a 79 anys) 67,51 55,58 37,52
El 65,6% dels equips de la Gerència Territorial Catalunya
Alcohol: cribratge
Central tenen nivells d’assoliment dels Estàndards de qua- (de 15 a 79 anys) 100,00 42,33 42,33
litat assistencial excel·lents o bons. La taula inclou alguns Tabac: abstinents
dels indicadors de l’Estàndard de qualitat assistencial que en població de risc 91,16 77,31 70,48
s’avaluen en aquests equips. Grip: vacunació (> 59 anys) 100,00 52,14 52,14
Quant a detecció de problemes de salut segons els casos Grip: vacunació a la població
de risc (de 15 a 59 anys) 88,77 23,12 20,53
que s’espera que hi hagi en la població, les dades indiquen
Malaltia pneumocòccica:
que a la Gerència Territorial Catalunya Central hi ha alts vacunació (> 59 anys) 100,00 58,89 58,89
índexs de detecció que en gairebé tots els ítems analitzats Tètanus: vacunació 100,00 68,94 68,94
se situen per sobre del 85%. Diagnòstic de nous casos
Pel que fa a la resolució, que explica de quina manera s’han d’MPOC 60,45 21,89 13,23
resolt els problemes de salut en els casos detectats segons Cobertura vacunal sistemàtica
infantil (de 0 a 14 anys) 100,00 89,63 89,63
els criteris establerts, hi ha alts índexs de resolució en la
Cribratge d’obesitat
valoració de les persones dependents i els ancians fràgils, (de 6 a 14 anys) 100,00 76,47 76,47
ICS · Catalunya Central 2011 11

12. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 12
Estàndard de qualitat de la prescripció farmacèutica (EQPF)
Assoliment de l’EQPF a l’acord de gestió
0% >0-<50% 50-<75% 75-100%
Anoia 13 25 38 25
Bages-Berguedà-Solsonès 27 27 27 20
Osona 0 0 0 100
Assoliment de l’EQPF a les DPO de medicina familiar i comunitària
0% >0-<50% 50-<75% 75-<100% 100%
Anoia 13 11 7 20 48
Bages-Berguedà-Solsonès 21 12 8 21 38
Osona 2 1 5 12 80
Gerència Territorial 13 8 7 18 54
Assoliment de l’EQPF a les DPO de pediatria
0% >0-<50% 50-<75% 75-<100% 100% Accions entre els serveis de
Anoia 13 27 27 20 13 farmàcia de l’atenció primària
Bages-Berguedà-Solsonès 30 7 0 27 37 i l’hospitalària a l’Anoia
Osona 18 6 6 24 47
Gerència Territorial 23 11 8 24 34 Durant l’any 2011 els dos serveis de
farmàcia s’han coordinat i han coo-
perat en la selecció i revisió del trac-
Indicadors globals
tament de pacients amb diagnòstic
Resultat Mitjana ICS
d’osteoporosi. El procés de selecció
Utilització de fàrmacs d’eficàcia provada 92,88 93,30
es divideix en tres etapes: tria de
Utilització d’especialitats farmacèutiques genèriques 38,30 38,92
pacients, revisió de la medicació sis-
Seguiment de les recomanacions del CANM 1,49 1,56
temàtica i estructurada, i registre en
l’HCAP. S’han seleccionat i revisat
259 pacients amb relació a criteris de
seguretat (alertes de farmacovigilàn-
Resultats dels EAP i EAP-A d’assoliment, que oscil·len entre el
cia) i 1.221 prescripcions amb relació
d’autoavaluació en qualitat 46,8% i el 78,2%. L’equip avaluat mit-
a criteris relacionats amb els tracta-
assistencial jançant el model MADS ha assolit el
ments.
74,3%.
Enguany tots els equips d’atenció Guia de la depressió a l’Anoia
primària de la Catalunya Central han Anàlisi qualitativa
dut a terme l’autoavaluació de la de les farmacioles
L’objectiu d’aquesta guia és millorar
qualitat assistencial, necessària per
la qualitat assistencial a les persones
conèixer la situació basal dels equips La Unitat de Farmàcia d’Atenció Pri-
que pateixen un trastorn depressiu,
i per a l’acreditació dels equips d’a- mària de la Catalunya Central ha fet
oferint eines als professionals que els
tenció primària. A partir dels resul- una valoració qualitativa de les far-
ajudin a aplicar estratègies de selec-
tats obtinguts, cada equip haurà de macioles distribuïdes pel territori a
ció de medicaments, utilitzar de
desenvolupar el seu pla de qualitat. partir del diagnòstic de les dimen-
manera adequada les teràpies no far-
sions següents: ubicació de la medi-
31 equips han seguit el model d’auto- macològiques d’abordatge de la
cació, accessibilitat del magatzem,
avaluació de l’ICS i un equip, l’EAP depressió, facilitar el diagnòstic i l’a-
condicions de conservació de la
Santa Eugènia de Berga –un dels pri- bordatge inicial, i millorar la coordi-
medicació, ordre dels medicaments i
mers deu equips a aplicar l’autono- nació entre nivells assistencials.
medicació estocada.
mia de gestió–, ha seguit el model
En l’elaboració de la guia han treballat
MADS (model d’acreditació del A partir d’aquestes dades i després
professionals de l’atenció primària i
Departament de Salut). Els criteris de fixar un estàndard de qualitat per
l’especialitzada representatius de
avaluats han estat: lideratge; política a cada un dels criteris avaluats, s’han
tots els nivells assistencials. També
i estratègia; persones; aliances i planificat uns objectius de millora
s’ha creat un circuit de prescripció
recursos; processos; resultats en els futurs que han de garantir unes far-
per millorar el contínuum assistencial
clients; resultats en les persones; macioles amb nivells d’excel·lència i
a fi d’augmentar la seguretat dels i les
resultats en la societat, i resultats homogènies al territori.
pacients amb patologia psiquiàtrica.
clau. S’han objectivat diferents graus
12 ICS · Catalunya Central 2011

13. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 13
Docència i recerca
L’ICS a la Catalunya Central 32 professionals de l’ICS exerceixen d’urgències territorial) de la comarca,
forma residents en com a tutors, que juntament amb les una circumscripció que es caracteritza
l’especialitat de medicina comissions de docència són els ele- per la seva extensió i per la dispersió
de família i comunitària ments fonamentals en tot l’engranat- geogràfica dels seus nuclis. S’hi han
ge. La seva tasca està encaminada a presentat vuit comunicacions orals i
El 2011, la Gerència Territorial Cata- oferir la màxima qualitat docent i a s’hi han impartit dos tallers; un sobre
lunya Central ha format 53 residents aconseguir una formació excel·lent aspectes medicolegals en l’atenció
en l’especialitat de medicina de famí- dels residents. d’urgències i un altre sobre l’adminis-
lia i comunitària. A la Gerència se li El dia 9 de juny es va celebrar a la seu tració de fàrmacs a urgències.
han atorgat un total de 21 places de de la Gerència l’acte de benvinguda
formació sanitària acreditades en als residents nous. Premis atorgats
aquesta especialitat, de les quals se a professionals
n’han ocupat setze. Els residents com- de la Catalunya Central
Distribució de places MIR
binen la seva estada als centres d’a-
tenció primària amb la formació en Centre docent 1r 2n 3r 4t • Premi Ciutat d’Igualada d’investiga-
l’àmbit hospitalari en els hospitals de Santa Margarida ció sanitària Pere Gabarró, convoca-
de Montbui 1 2 1 2 tòria 2010/2011, atorgat a professio-
referència.
Manresa-2 4 4 3 1 nals del SAP Anoia pel treball de
La Catalunya Central disposa de sis Manresa-4 3 4 3 2 recerca “Projecte PIOHTA: cribratge
unitats docents d’atenció familiar i Súria 1 1 1 0 d’hipertensió ocular i glaucoma en
comunitària acreditades per a la for- Manlleu 3 5 2 1 usuaris amb hipertensió arterial en
mació d’aquests residents. Els itine- Santa Eugènia de Berga 4 2 3 0 atenció primària”.
raris formatius estan dissenyats per
incorporar-hi progressivament les • Primer premi de comunicacions
competències pròpies de l’especiali- Primera Jornada d’Urgències orals del XXI Simposi Nacional de
tat, tant des del punt de vista dels d’Atenció Primària de l’Anoia Pediatria Social, atorgat a professio-
coneixements científics com de les nals mèdics d’Osona pel treball
habilitats tècniques o les actituds sobre la prevenció de la mutilació
Una vuitantena de professionals d’ur-
dels professionals, en un model d’e- genital femenina: “La prevenció de
gències de primària han posat en
xercici clínic tutoritzat amb supervi- la mutilació genital femenina en la
comú les seves experiències en aques-
sió decreixent i adquisició progressi- quota d’un metge de família”.
ta I Jornada, que s’ha celebrat a Iguala-
va de responsabilitats a mesura que • Premi a la millor comunicació a la
da. També ha servit de punt de troba-
es van assolint els objectius predefi- jornada de cloenda del curs acadè-
da per a tots els professionals que tre-
nits. mic organitzada per l’Agrupació de
ballen a l’ACUT (atenció continuada
Ciències Mèdiques de Girona, ator-
gat a professionals de l’EAP Vall del
Ges (Torelló) per un treball sobre la
malaltia renal crònica en persones
diabètiques majors de 80 anys.
• Premi Sanitat d’Osona atorgat a pro-
fessionals del Servei d’Atenció a la
Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR)
d’Osona per l’estudi “Avaluació d’un
programa de rehabilitació de la
incontinència urinària”.
• XV Premi del Bages de Ciències
Mèdiques atorgat a professionals
del CAP Bages (en col·laboració amb
la Unitat de Suport a la Recerca de la
Gerència Territorial Catalunya Cen-
tral) pel treball “Podem millorar la
detecció de la malaltia pulmonar
obstructiva crònica des de l’atenció
primària?”.
ICS · Catalunya Central 2011 13

14. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 14
Grup de recerca sobre
la hipertròfia benigna
de pròstata
Al CAP Igualada urbà s’ha constituït el
Grup de recerca sobre la hipertròfia
benigna de pròstata (HGP). Partici-
pen en el grup professionals de dife-
rents equips d’atenció primària de l’A-
noia i un del Bages, amb el suport de
la Unitat de Suport a la Recerca de la
Catalunya Central.
Activitat científica de la
Unitat de Suport a la Recerca
Projectes de recerca en curs 11
• El treball “Validación de una versión tim any. Paral·lelament, aquest estudi Projectes multicèntrics en curs 2
corta del Cuestionario de actividad també ha permès detectar que un 15% Projectes de recerca en estudi 1
física en el tiempo libre de Minneso- d’adolescents té sobrepès o obesitat i Premis i beques concedits 6
ta”, de la Dra. Anna Ruiz de l’EAP que un 50% de les noies creu que el Premis i beques pendents de resolució 2
Sant Joan de Vilatorrada, va ser seu pes és massa elevat. Grups de recerca acreditables 1
escollit entre les nou millors comu- Articles científics enviats 5
nicacions orals del Congrés SemFYC. La Gerència Territorial Comunicacions i presentacions 31
Catalunya Central acull Cursos organitzats 4
• Quart premi del Congrés SEFAP 2011
una sessió sobre el bacteri Hores totals de formació 90
a la comunicació oral “Satisfacción
de los médicos de atención primaria, Staphylococcus aureus
farmacéuticos comunitarios y pa- resistent a la meticil·lina I Jornada de Prevenció i
cientes con la receta electrónica”. Promoció de la Salut a Osona
• Primer premi a la V Jornada d’Inter- El Grup de Malalties Infeccioses del
Bages-Berguedà-Solsonès, en el qual L’objectiu de la jornada, organitzada
canvi d’Experiències del SAP Bages-
participen diferents organitzacions pel Grup de Prevenció i Promoció de
Berguedà-Solsonès a la millor comu-
proveïdores del territori, ha organit- la Salut del Sistema Integrat de Salut
nicació, titulada “Estudi sobre el
zat una sessió oberta a tots els profes- d’Osona (del qual l’ICS a la Catalunya
consum d’alcohol entre els adoles-
sionals del territori sobre el SARM Central forma part), va ser obtenir
cents del Bages sud”.
(Staphylococcus aureus resistent a la una visió general de què es fa en rela-
meticil·lina, també conegut com ció amb la prevenció i promoció de la
Un estudi detecta els hàbits salut a la comarca, crear un punt de
MARSA), per analitzar les precaucions
de salut entre els adolescents trobada amb la finalitat de compartir
i les mesures de control que s’han de
del Bages Sud prendre davant d’aquest bacteri en l’a- experiències i reflexionar-hi per gene-
tenció primària, als domicilis, als cen- rar propostes de futur.
Professionals dels EAP Montserrat i tres sociosanitaris i a les residències.
Sant Vicenç de Castellet, en col·labo- El Servei d’Atenció Primària
ració amb la Unitat de Suport a la Osona participa en l’estudi
Beca FIS per al projecte
Recerca de la Catalunya Central, han
d’investigació SEDESTACTIV FRODOS
presentat els resultats d’un ampli
estudi sobre els hàbits de salut entre
El projecte SEDESTACTIV tracta sobre El SAP Osona ha col·laborat en la rea-
l’adolescència dels municipis sud de la
l’assaig clínic aleatori controlat “Eva- lització del treball de camp del projec-
comarca del Bages.
luación de la efectividad de una inter- te que porta per títol “Incidencia de
L’estudi s’ha realitzat als quatre cen- vención basada en la disminución de fracturas vertebrales en una cohorte
tres d’educació secundària del Bages las horas de sedestación en pacientes poblacional de 2.968 mujeres postme-
sud mitjançant enquestes anònimes a con sobrepeso u obesidad moderada”. nopáusicas. Estudio de los factores de
joves de 12 a 18 anys i conclou que la La seva investigadora principal és riesgo asociados”. Diferents centres
majoria d’adolescents s’inicien en l’al- Elena Martínez Ramos, de la Unitat de d’atenció primària de la comarca han
cohol durant l’educació secundària i Suport a la Recerca Barcelona, amb la participat en l’estudi FRODOS (estudi
que un 56% dels estudiants de 4t col·laboració de la de la Catalunya de les fractures osteoporòtiques de les
d’ESO s’han emborratxat durant l’úl- Central. dones d’Osona) amb la realització i
recollida de 506 enquestes.
14 ICS · Catalunya Central 2011

15. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 15
Professionals
Plantilla per categories professionals visió retrospectiva, l’evolució de la tualitat tant pel que fa a nous serveis
Àrea funcional sanitària 1.027 sanitat manresana des de la postguer- com quant al nombre de professionals.
Llicenciats sanitaris 487
ra fins a l’actualitat.
Facultatius especialistes 463 Formació continuada
Titulats superiors sanitaris 26 Nou correu electrònic
Diplomats sanitaris 449 a la Catalunya Central L’any 2011 un 86,8% dels professionals
Tècnics de grau superior sanitari de l’ICS a la Catalunya Central han
(tècnics especialistes) 11 Al final de novembre es va activar el rebut algun tipus de formació. El total
Tècnics de grau mitjà sanitari nou correu electrònic amb accés d’hores ofertes ha estat de 1.885,5, la
(auxiliars d’Infermeria) 80 “ecorreu” a tots els professionals del qual cosa suposa una mitjana de 9,77
Àrea funcional de gestió i serveis 441 territori. Algunes de les millores d’a- hores per treballador/a. El nombre
Residents 53 quest nou format són l’ampliació de la total d’activitats ha estat de 193. Per
Total 1.521 capacitat de correu a 500 Mb, l’opció territoris, s’han impartit 40 activitats
de saber l’espai ocupat, el corrector a la Gerència Territorial Catalunya
Plantilla equivalent a jornada completa de l’any
2011. Incorpora personal fix, interí i eventual. ortogràfic, la millora en la gestió dels Central, 74 al Bages-Berguedà, 49 a
contactes, més opcions de configura- l’Anoia i 30 a Osona. El nombre d’ins-
El SAP Bages-Berguedà- ció i el fet que és més intuïtiu. cripcions ha estat de 2.370.
Solsonès homenatja
els seus jubilats 20è aniversari de l’EAP Finalització de l’avaluació
Sant Vicenç de Castellet del risc psicosocial
En el decurs de l’acte de cloenda de la
V Jornada d’Intercanvi d’Experiències El dia 2 de desembre, l’EAP Sant Després d’un llarg procés de dos anys
del SAP Bages-Berguedà-Solsonès es Vicenç de Castellet va celebrar un acte de treball amb els representats
va homenatjar una cinquantena de per commemorar els vint anys de la socials, s’ha consensuat un informe
professionals jubilats en els darrers seva creació. L’aniversari va permetre final on es recullen les situacions de
deu anys. En nom dels jubilats, el Dr. visualitzar l’evolució de l’equip des del risc psicosocial detectades i les mesu-
Francesc Sant va explicar, amb una dia 1 de desembre de 1991 fins a l’ac- res correctores proposades.
ICS · Catalunya Central 2011 15