Del curs 'Manifestacions del canvi global a Catalunya', organitzat per la Societat Catalana de Geografia. Institut d'Estudis Catalans, 10 de març de 2011
El canvi global. Introducció i cas d'estudi (El patrimoni de la pagesia per a la conservació del paisatge)
1. Manifestacions del Canvi Global a Catalunya (I) El canvi global. Introducció i cas d’estudi Iago Otero i Armengol Institut d’Estudis Catalans, 10 de març de 2011
21. Toledo et al. (2002) Gaceta Ecológica L’estudi del canvi global Interdisciplinarietat
22. L’estudi del canvi global Integració de formes de coneixement Ciència Coneixement ecològic i memòria locals Art Literatura Acció i autoreflexió
23. Ravetz i Funtowicz (1999) Futures L’estudi del canvi global Ciència postnormal La ciència ha de canviar radicalment per fer-hi front… … articulant un mètode científic posicionat èticament. En condicions postnormals, els paradigmes en què opera la ciència aplicada són qüestionables i qüestionats… … i els científics proporcionen narratives més que no pas prediccions, tot participant en igualtat de condicions amb la resta d’actors socials.
24. Cas d’estudi El patrimoni de la pagesia per a la conservació del paisatge
28. Nadal i Urteaga (1997) Inèdit Cas d’estudi Un municipi molt forestal ja al s. XIX
29. Suport D. Varga Cas d’estudi El municipi d’Olzinelles Matollar Regadiu Secà Sureda Alzinar Bosc mixt Bosc o plantació de ribera Castanyers Urbà Carreteres i autopista Improductiu
30.
31.
32. Otero et al. (2011) Land Use Policy Cas d’estudi Increment de temperatura
33. Otero et al. (2011) Land Use Policy Cas d’estudi No hi ha canvis en la precipitació
34. Otero et al. (2011) Land Use Policy Cas d’estudi Major aridesa
35. “ El matí en què vam posar el seu cos al cementiri d’Olzinelles, tots aquells verals van perdre mida, contrast i fondària” Perejaume (2006) Cas d’estudi
36.
37. Estructura de la propietat de la terra (1853) 100,0 2219,1 100,0 242 Total 9,8 231,1 77,3 187 <3 3,5 82,5 9,5 23 3-5 3,1 72,8 4,1 10 5-10 16,2 380,6 5,8 14 10-100 61,8 1452,0 3,3 8 > 100 % ha % Núm. Superfície en propietat Propietaris Superfície finca (ha)
38. Usos del sòl segons mida de les finques (1853) 74,1 6,4 18,6 Agrícola 25,9 93,6 81,4 Forestal 100,0 100,0 100,0 20,4 36,4 31,3 Erm 0,7 0,2 0,6 Castanyers 0,5 0,4 0,4 Plantació de ribera 2,8 40,6 35,2 Bosc de llenya 0,1 5,9 5,1 Bosc de fusta 1,4 10,1 8,9 Bosc de suro 57,1 3,3 12,1 Vinya 17,0 2,8 6,2 Secà 0,0 0,3 0,3 Regadiu % < 3 ha % > 100 ha % amill. Ús del sòl
45. Espècies amb tendències negatives Espècie Font i àrea Grup n.a. n.a. n.a. n.a. n.a. Maniola jurtina Polyommatus icarus Lycaena phlaeas Leptotes pirithous Colias crocea Miralles i Stefanescu (2004), Olzinelles Papallones CR VU VU LC LC LC LC LC Geranium lanuginosum Orobanche artemisiae-campestris picrides Spergularia purpurea Erica cinerea Helianthemum tuberaria Isoetes durieui Orobanche teucrii Stachys alpina Gutiérrez (2001), apaptat al Montnegre Plantes Cat.
46. Mamífers Ocells Rèptils Grup n.a. n.a. LC LC Talpa europaea Lepus europaeus Boada (1984), Olzinelles VU DD NT NT LC NT LC LC LC LC LC LC LC LC LC LC LC LC Alectoris rufa Coturnix coturnix Jynx torquilla Lanius senator Miliaria calandra Galerida cristata Alauda arvensis Upupa epops Emberiza cirlus Boada (1984), Ribas (1996 i 1997), Olzinelles n.a. n.a. n.a. n.a. n.a. n.a. NT LC LC LC LC n.p. Timon lepidus Psammodromus jeanneae Rhinechis scalaris Malpolon monspessulanus Coronella girondica Anguis fragilis Boada (1984), Olzinelles Cat. UICN Espècie Font i àrea
47. Pràctiques de gestió dels alzinars Pastura de ramats de porcs i ramats d’ovelles Producció carbó en carboneres als boscos més allunyats Producció carbonet i carbó de branca i rabassa en forns, sots o piles Aclarida de selecció d’un terç del rodal cada 7-10 a Selecció 4 rebrots per soca després de 5-6 a i selecció posterior 2 rebrots per soca Eliminació d’espècies competidores ( Pinus pinea , Quercus humilis , Rubus ulmifolius ) Desbrossada prèvia a la tallada d’arbres, obtenció de feixines Arrabassada de soques de bruc i arboç
48. Pràctiques de gestió de les suredes Cultiu de farratges, cereals i hortalisses en rodals de baixa densitat d’arbres Pastura (de glans) per part de ramats de porcs i ramats d’ovelles Producció carbó en carboneres als boscos més allunyats Aclarida de selecció Eliminació espècies competidores ( Pinus pinea , Quercus humilis ) Desbrossada selectiva sotabosc cada 20 a ( Erica , Rubus ), conservant espècies lleguminoses ( Ulex , Sarothamnus ) Pela pelagrí en arbres Ø < 20 cm (VI-VII) Pela matxot 9-10 a després pelagrí Pela suro 12 a després matxot Pela suro cada 14-17 a fins a 5 vegades Marcatge de l’any de la pela en l’escorça nua
49. Pràctiques de gestió dels castanyers i els plàtans Cultiu hortalisses autoconsum i per alimentar el bestiar Plantació de plançons Aclarida després de 2 a per estimular rebrotada i creixement Selecció de 5-12 i 4-5 rebrots per soca (1r i 2n a, respect.) Selecció de 2-3 rebrots per soca i poda (4rt a) Tallada d’arbres torçats (6è a) Selecció d’1-2 rebrots per soca (12è a) Tallada (20è a) Plantació de plàtans Fer artiga Sembra de castanyes o plantació de planter Assocat després de 14-15 a per estimular la rebrotada Aclarida als 4-5 a deixant 2-4 rebrots per soca (rodells) 1-2 aclarides addicionals per conformar la perxada Tallada 10-20 a després de l’assocat (perxes) Perxada de castanyers
50. Pràctiques de gestió de la ribera i els pins Abastament de pinyes ( Pinus pinea ) Esporgada les branques inferiors per estimular creixement (costals de Pinus pinea ) Diferents torns de tala ( Pinus pinea , P. pinaster, P. insignis, P. halepensis ) Plantació de pins Disposició paral·lela d’espècies segons tolerància a l’aigua, des del torrent cap enfora: Alnus glutinosa , Populus sp., Platanus sp., Pinus pinaster , P. radiata Diferents torns de tala Ribera
51. Pràctiques de gestió del secà Utilització diferents varietats segons demanda Mòlta de gra i producció de farina i segó Pastada i cocció del pa Transport de garbes a l’era i batuda Separació gra i palla, recol·lecció gra i formació paller Llaurada, femada i sembra (abans de Nadal) Cavada Sega i formació de garberes (VI-VII) Cultiu de blat ( Triticum sp.) per autoconsum Cultiu de cereals i lleguminoses per farratge, fenc i gra per al bestiar: civada ( Avena sativa ), ordi ( Hordeum vulgare ), alfals ( Medicago sativa ), blat de moro ( Zea mays ), sorgo ( Sorghum vulgare ) Reposició fertilitat sòl: fems, rotació cultius, adob en verd Abancalament i manteniment de marges amb pedres, arbres i matolls
52. Pràctiques de gestió de la vinya Plantes medicinals i aromàtiques, arbres fruiters, farratge Cultius secun. Ús i selecció de diverses varietats de cep segons característiques organolèptiques i d’adaptació Trepitjat i premsat del raïm, bullida del most Fermentació en bótes de castanyer Plantació nous ceps, femada (I-II) Llaurada, poda i empelt de ceps > 3 a (III-IV) Cavada i fumigació amb sofre (V) Cavada, poda i fumigació amb sulfat de coure (VI-VII) Cavada, verema i tragí del raïm al mas (IX-X) Cultiu cep i producció vi per autoconsum i venda Reposició fertilitat sòl: fems, adob en verd ( Lathyrus sp.) Cultiu en vinyes planes, ceps disposats en solcs lineals Cultiu en vessants sense abancalament, ceps disposats en ziga-zaga Control erosió sòl i recol·lecció aigua de pluja amb rases i basses
53. Pràctiques de gestió dels fruiters Selecció i afavoriment de varietat intraespecífica Ús de múltiples espècies: cirerer, figuera, presseguer, perera, ametller, prunera, noguera, nesprer, codonyer, pomera, ginjoler, caquier, avellaner Com a cultius secundaris en vinyes i marges Cultiu arbres fruiters autoconsum Trituració olives (trull), premsat pasta (premsa), recol·lecció oli En oliverars o com a cultius secundaris en vinyes Poda Collita i tragí de les olives al mas (XI-XII) Cultiu olivera i producció oli autoconsum
54.
55. Pràctiques de gestió del bestiar (ex. oví) Ramats 200-400 caps, principalment ovelles i xais, alguns moltons i marrans, algunes cabres i cabrits, i uns pocs bocs. Ramats portats per gossos d’atura o per rabadans (nens). Ramat tancat en corrals durant la nit. Esquilada (V). Pastura herbes, tiges, matolls, brots, branques baixes dels arbres i glans Pastura als camps de cereal (civada) i rostolls. Subministrament sal cada 1-2 setmanes en pedres saleres als amorriadors Munta contínua Sacrifici periòdic d’ovelles velles Selecció de xaies i cabrides per reposició d’ovelles reproductores Selecció de xais i cabrits per reposició de mascles Pastura uns mesos l’any i alternança zones properes (ex. Montseny) Pastura ramats transhumants Serra del Cadí i Alt Freser (XI-IV)
57. Silvicultura Agricultura Ramaderia Mas Venda suro, llenya, carbó, fusta Treball a jornal, a preu fet, a tant per pes, en espècie (♂) Terra cultivable Fertilització (cendres) Pastures, glans (arendament) Fusta i llenya Treball propi (♀♂), masoveria (♀♂), a jornal (♀), intercanvi (♀♂) Mesquita Farratge, hortalissa, rostoll, gra Compra blat Fem: gallinassa, colomassa, xerri, purins, vaca Venda llet de vaca, vedells i porcs Alimentació Alimentació Treball propi (♀), masoveria (♀♂) Ramats ovelles i porcades Venda xais i cabrits Fem: ovella, cabra, porc Compra farratge, segó, gra, pinso Venda vi Terra per aforestació Treball extern no-agrícola
59. Arxiu Fotogràfic de Sant Celoni Cas d’estudi Transmissió de coneixement ecològic
60. « qui em va ensenyar a conèixer els arbres, a saber el que pesaven drets, quins s’havien de treure per fer lloc als altres més joves, i quan? A França d’això res, i sense vanagloriar-me puc dir que a la comarca dubto que cap més propietari conegui tan bé les riberes, les suredes, el suro, els aulets i les pinedes com un servidor. Si ho conec és gràcies a en Joan Clapés, el masover, que durant la meva infantesa i joventut m’ensenyà, no tot però bastant » Memòries de Joaquim Draper (1916-1994), propietari de can Draper Cas d’estudi Transmissió de coneixement ecològic
62. « por mayo nacio una piesta de harugas que quedáramos espantados y sustados, todo este termino de Olsinellas y Monnegre y varios puntos que se mancharon toda la fulla de todos los habres, meno las holiveras, y quedando los mismo que pasase fuego, una espesia de haruga paluda al cabo de 2 meses tornando papallonas, y las papallones, haciendo los huevos para la cria, por el año que viene, y pues quina piesta nos envia Dios, yo creo que sirve para cástico » Dietari de ca l’Arabia, 1887 Cas d’estudi Espiritualitat i animisme
63. × × × × × × × × Silvicultura Agricultura Ramaderia Mas Venda suro, llenya, carbó, fusta Treball a jornal, a preu fet, a tant per pes, en espècie (♂) Terra cultivable Fertilització (cendres) Pastures, glans (arendament) Fusta i llenya Treball propi (♀♂), masoveria (♀♂), a jornal (♀), intercanvi (♀♂) Mesquita Farratge, hortalissa, rostoll, gra Compra blat Fem: gallinassa, colomassa, xerri, purins, vaca Venda llet de vaca, vedells i porcs Alimentació Alimentació Treball propi (♀), masoveria (♀♂) Ramats ovelles i porcades Venda xais i cabrits Fem: ovella, cabra, porc Compra farratge, segó, gra, pinso Venda vi Terra per aforestació Treball extern no-agrícola
