1. UD. 3. L’estructura de la població i les politiques demogràfiques
Càlcul de la població:
• Volum → cens
• Distribució A través de
• Estructura (sexe i edat)
• Dinàmica
Volum:
Font bàsica per a obtenir dades sobre la població → Cens
Els censos de població es fan periòdicament, normalment cada deu anys. I es obligatori per a
tots els països.
Distribució:
- Factors físics → zones gèlides, deserts, selva
- Factors històrics
- Factors econòmics
- Densitat de la població
Dinàmica de la població:
Moviment natural → naixements, natalitat
Variació
Moviment migratori → immigrants, emigrants
• N > M = ↑ Població
• N < M = ↓ Població
• I > E = ↑ Població
• I < E = ↑ Població
- Natalitat → són la quantitat de naixements vius en un any, s’elaboren les taxes, que
són els naixements per cada 1.000 habitants.
Taxa bruta de natalitat = (Naixements / Població) * 1000 = x ‰
- Alta = 30 ‰
- Mortalitat
- Natalitat
- Emigració
- Immigració
Un cens és la llista de tots els habitants d’un país en un període determinat, i
conté dades de caràcter demogràfic, cultural, econòmic i social.
- Est d’Àsia
- Sud d’Àsia → India, Pakistan, Bangladesh...
- Europa central i medieval
- Costa Est i Oest dels EUA
Xina - 1303 milions
India - 1147 milions
EUA – 303 milions
Indonèsia – 219 milions
Brasil – 179 milions
Pakistan – 159 milions
Rusia 140 milions

2. - Mitjana = 15-30‰
- Baixa = 15 ‰
- Mortalitat → són la quantitat de morts en un any, s’elaboren les taxes, que són les
morts per cada 1.000 habitants.
Taxa bruta de mortalitat = (Defuncions / Població) * 100 = x ‰
- Alta = 30 ‰
- Mitjana = 15-30‰
- Baixa = 15 ‰
-
Taxa de mortalitat específica = (Defunció d’una edat / Naixements vius) * 1000 = x ‰
Taxa de mortalitat infantil = Defunció nens 0-1 anys / Naixements vius) * 1000 = x ‰
- Esperança de vida → la mitjana de vida que té una població
- Esperança de vida al néixer → la mitjana de vida calculada al néixer i per categoria
- Creixement natural o vegetatiu → diferencia entre els que neixen i els que moren (N-M)
- Saldo migratori → diferència entre immigrants i emigrants (I-E)
- Creixement total o real → resultat de sumar el creixement vegetatiu i el creixement
migratori
Transició demogràfica:
Finals s. XVIII i durant tot el s.XIX, augment increïble de la població i es va fer la Teoria de la
Transició Demogràfica.
Està dividida en tres etapes (Gràfica pàgina 88):
- Fase estacionària alta → Etapa antiga (1700-1775) → nivells elevats de natalitat i
mortalitat, sotmesos a importants fluctuacions en poc temps.
- Primera expansió i expansió tardana → Etapa de transició (1775-1925)→ en la primera,
es caracteritza per una natalitat elevada i una progressiva disminució de la mortalitat. En
la segona disminueix la natalitat i s’estabilitza la mortalitat.
- Fase estacionària baixa → Etapa moderna (1925-2000) → mortalitat i natalitat baixes,
creixement mínim o nul de la població.
Estructura de la població:

3. L’estructura de la població d’una àrea determinada es pot descriure gràficament en una
piràmide d’edats, on es presenta la població classificada per grups d’edat i per sexes.
Hi ha tres tipus de piràmides (pg 91):
- Expansiva – progressiva (pagoda) → països subdesenvolupats
- Regressiva (campana o as de piques) → països desenvolupats
- Estancada o estacionària (“bulbo”) → països en vies de desenvolupament
Hi ha tres grups d’edats:
- 0-14 anys → joves, dependents
- 15-64 anys → adults, “productors”
- + 65 anys → vells, dependents
Índex de joventut: (població jove / població total ) * 100 = x %
Índex de dependència = ((població jove + població anciana) / població adulta) *100 = x %
Pel que fa a la estructura de la població per sexes, semblaria lògic que hi hagués el mateix
nombre d’homes i de dones. No és així, ja que les dones tenen tendència a viure més anys que
els homes, i els que emigren solen ser els homes, la qual cosa provoca un augment relatiu de
població masculina al país d’acollida i de la femenina al país d’origen.
De cada 1.000 naixements → 512 són nens i 488 són nenes.
L’envelliment de la població:
- Des del punt de vista estadístic → població +65 anys = vella

4. Taxa d’envelliment = (Població +65 anys / Total població) * 100 = x %
Índex d’envelliment = (Població +65 anys / Població 0-15 anys) * 100 = x %
Poblacions envellides → Taxa d’envelliment superior 10%, fecunditat inferior 2,1 fills/dona,
esperança de vida superior als 70 anys.
Causes de l’envelliment de la població → disminució de la fecunditat, mortalitat i migracions.
La primera és la més important, ja que comporta un nombre de naixements més baix:
- ↓ Fecunditat → ↓ Quantitat de persones joves → ↑Persones velles
- Una població envellida també comporta una disminució de la taxa de mortalitat, és a
dir, augmenta l’esperança de vida. L’esperança de vida té una relació important amb el
nivell de vida.
- Pel que fa a les migracions, l’emigració en busca de treball sempre afecta a persones
adultes joves, la qual cosa provoca una pèrdua de joves i de la seva possible
descendència en la població. Als països desenvolupats es dona una emigració
“pensionista”, cosa que ha fet augmentar l’índex d’envelliment sobretot a determinats
punts de les costes del mediterrani.
Conseqüències de l’envelliment de la població
- Increment de la despesa pública en protecció social
- L’envelliment afecta a les inversions, el consum, l’estalvi, i fins i tot a estratègies
comercials i immobiliàries.
- Crea nous llocs de treball en els sectors d’atenció a la tercera edat.
- Zones amb envelliment de població (barris antics, pobles...)
Les migracions:
- Moviment migratori: desplaçament de la població des del seu lloc de residencia cap a
un altre. Pot ser temporal o definitiu.
N’hi ha de dos tipus:
- Interiors: no modifiquen la població total:
 Emigracions rurals: de zones rurals a la ciutats o zones industrialitzades.
 Migracions interurbanes
 Temporals o estacionals
 Moviments pendulars: del lloc de residència al lloc de treball, estudis...
- Exteriors: creuar una frontera

5.  Continentals
 Intercontinentals
Causes de les migracions → factors d’atracció / repulsió: naturals, politics, religiosos i
econòmics.
Conseqüències → directes / indirectes
Conseqüències→
Lloc↓
Positives Negatives
Emigració 1. Sobre població
2. Major homogeneïtat política/cultural
3. ↓Pressió sobre els recursos
4. Remeses de diners que arriben del
exterior
5. Descens de l’atur
6. ↑de la venta de productes autòctons
1. Des vitalització i envelliment
2. La població que queda es fa
més tradicionalista
Recepció 1. Rejoveniment de la població
2. Aporten mà d’obra
3. El cost de formació de les persones
que arriben es 0
4. ↑Augment diversitat cultural
5. ↑ Consum
1. Desequilibri en l’estructura
per edat i sexe
2. ↑ Necessitat de serveis
3. Sortida de capitals
4. ↓Salaris → Explotació
5. Barris marginals i degradats
6. Segregació
LA FECUNDITAT:
La fecunditat és la capacitat reproductiva de la població.

6. Taxa global de fecunditat = (Naixements vius / Dones 15-49 anys) * 1000 = x ‰
Taxa de fecunditat específica = (Naix. dones d’una edat / Dones d’aquella edat) * 1000 = x ‰
Taxa de fecunditat total = suma de totes les taxes específiques
Índex sintètic de fecunditat = mitjana de fills que tindrà una dona suposant que manté la
fecunditat del seu grup d’edat
Taxa bruta de reproducció = (Nenes nascudes / Dones 15-49 anys) * 1000 = x ‰
Taxa neta de reproducció = (Dones mortes / Dones d’aquella edat * 1000 = x ‰
Causes últimes →Influeixen en els desitjos de les persones *
Factors que influeixen Causes pròximes → influeixen en el comportament real de
en la reproducció les parelles en el moment de la reproducció **
*Becker
Els que afecten a l’exposició de l’acte sexual
** Tres factors Els que afecten a l’acte de concebi (preservatius)
Els que afecten a la gestació i el part
- Ingressos totals de la llar
- Cost de criar els fills
- El cost d’altres factors que influeixen en la qualitat de vida dels fills
- El grau d’incompatibilitat del treball de la dona en criar nens/es
- El nivell educatiu de les mares
- El cost i la disponibilitat dels substituts pel temps que dediquen les dones als seus fills

7. Polítiques demogràfiques
La preocupació dels governs de molts països per controlar el nombre d’habitants i, encara més,
la preocupació mundial per la quantitat d’habitants del planeta a partir de mitjan s. XX, quan la
població del món es va incrementar notablement, va fer que l’anomena’t problema
demogràfic es convertís en el tema principal tractat en les diverses conferències
internacionals.
ONU → conferències mundials sobre població i desenvolupament.
• 1954 – Roma
• 1964 – Belgrad
• 1974 – Bucarest
• 1984 – Mèxic
• 1994 – El cairo
• 2014 - ...
Última conferencia l’any 1999 a NY per canviar el projecte d’El caire →Desenvolupament humà
Índex de Desenvolupament Humà (IDN)
Fer accessibles a la població els mètodes anticonceptius
Control de la natalitat
Polítiques de desenvolupament socioeconòmic
- PIB x càpita
- Esperança de vida
- Nivell educatiu
- Índex analfabetisme
- Es mou pels nivells 0-1
- Drets de la dona sobre el control de la reproducció
- Planificació familiar
- L’envelliment