La Segona República

1. LA SEGONA
REPÚBLICA
(1931-1936)

2. PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA. PERÍODEPROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA. PERÍODE
CONSTITUENTCONSTITUENT
-12 abril 1931: eleccions municipals.
- plebiscit continuïtat de la monarquia
- victòria del Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes)
-14 abril 1931: proclamació de la Segona República
- municipi Éibar. Primer.
- Alfons XIII a l’exili
- constitució govern provisional
(antic comitè revolucionari)
- Convocar Corts constituents (28 juny)
- concessió amnistia general presos polítics
- proclamació llibertats polítiques i sindicals
- mesures protegir pagesos expulsats
CATALUNYA
-Triomf candidatura esquerra i republicanes. Vencedor ERC. Perdedor: Lliga
- 14 abril: Companys proclama la REP al balcó ajuntament BCN
- Macià: República Catalana dins Federació de Repúbliques Ibèriques.
ERC. 17-19 març 1931 celebració
Conferència d’Esquerres a Sants. Creació
nou partit.
- Estat Català. (F.Macià)
- Partit Republicà Català (Ll. Companys)
- grup L’Opinió (Joan Lluhí)
- agrupacions locals i comarcals
Problemes amb Madrid. Canvia pacte St
Sebastià. Falta constitució
SOLUCIÓ: concessió immediata d’1 règim
d’autonomia
Signat: Macià i Alcalá Zamora (presi Rep)

4. Constitució 1931
- Eleccions 28 juny. Alta participació. → victòria coalició esquerres.
- President govern: Niceto Alcalá Zamora
- Ministres govern provisional
- Constitució 1931:
- caràcter democràtic i progressista. Art 1.
- sobirania nacional
- Estat central amb possibilitat de governs autònoms.
- separació de poders. Poder legislatiu:1 sola cambra. Poder judicial independent.
Poder executiu: govern i president Rep.
- drets i llibertats:
- igualtat davant la llei, educació, treball
- no-discriminació
- vot: 23 anys. Sufragi femení
- facultat del govern d’expropiar béns per fins socials.
- treball és una obligació social (República de treballadors…)
- laïcitat de l’Estat. Matrimoni civil i divorci
- Aprovada àmplia majoria
- problema: no consens general. Dretes contra laïcitat i descentralització de l’Estat
└ dimissió polítics catòlics
- canvis en el govern:
Manuel Azaña: president del govern
Niceto Alcalá Zamora: president Rep.

5. Cartera Nome Partit
President del Govern
Niceto Alcalá-ZamoraPriego de
Córdoba (Còrdova),1877
Dreta Liberal Republicana
Ministre d'Estat
Alejandro Lerroux García La
Rambla (Còrdova), 1864
Partit Republicà Radical
Ministre de Justícia
Fernando de los Ríos Urruti
Ronda (Màlaga), 1879
PSOE
Ministre de la Guerra
Manuel Azaña Díaz
Alcalá de Henares (Madrid),1880
Acció Republicana
Ministre de Marina
Santiago Casares Quiroga La
Corunya, 1884
Federació Republicana Gallega. ORGA
Ministre d'Hisenda
Indalecio Prieto Tuero
Oviedo (Astúries), 1883
PSOE
Ministre de la Governació
Miguel Maura Gamazo
Madrid, 1887
Dreta Liberal Republicana
Ministre d'Instrucció Pública i
Belles Arts
Marcel·lí Domingo i
SanjuánTarragona, 1884
Partit Republicà Radical Socialista
Ministre de Foment
Álvaro de Albornoz Liminiana
Luarca (Astúries), 1879 Partit Republicà Radical Socialista
Ministre de Treball
Francisco Largo Caballero
Madrid, 1869
PSOE
Ministre d'Economia Nacional
Lluís Nicolau d'Olwer
Barcelona, 1888
ACR
Ministre de Comunicacions
Diego Martínez Barrio
Sevilla, 1883
Partit Republicà Radical

6. Partits d’esquerra
-Izquierda Republicana (1934): suma de 2 partits:
- Acción Republicana. Manuel Azaña
- Partit Republicà Radical Socialista. Marcel·lí Domingo.
- Àmbit estatal. Classe mitjana i popular.
- Galícia. Organización Republicana Gallega Autònoma.
ORGA
- PSOE. Influència treballadors. 2 corrents:
- socialdemocràta. Consolidar el règim republicà. Julián Besteiro i I. Prieto.
- revolucionari. Camí cap el socialisme. F. Largo Caballero (UGT)
- PCE (1921). Més a l’esquerra. Pocs militants.
- SINDICATS.
- + important: CNT. Anarquista. Molts afiliats a CAT.
- 2 línies d’actuació:
1. trentistes. Defensa del sindicalisme moderat, suport a la Rep. Crítica
a la FAI.
Personatges: Àngel Pestaña i Joan Peiró.
2. FAI. + revolucionari. Defensa insurrecció i armada.
Personatges: B. Durruti, Joan García Oliver, i Francisco Ascaso

7. Partits de dreta
- Centredreta:
- Partit Radical. A.Lerroux.
- Derecha Liberal Republicana.
Contraris reformes republicanes
↓
posicions + conservadores
- Partits monàrquics. KO després de la proclamació REP
- queden petits partits: Partido Agrario, Partido Liberal Demócrata i Acción Española
- defensen la monarquia catòlica i tradicional.
- Dreta catòlica i conservadora: Confederación Española de Derechas Autónomas
(CEDA). 1933
- personatge: J. M. Gil Robles
- defensa grans propietaris agrícoles i Església
- Euskadi. PNB
- Nous partits monàrquics:
- Renovación Española. J. Calvo Sotelo
- defensa liquidar nou règim. Pactes amb els carlins.
- Comunió Tradicionalista (carlins, tradicionalistes i integristes. 1931)
- Partits feixistes:
- Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (1931. Onésimo Redondo)
- Falange Española (1933. J.A. Primo de Rivera)

8. CATALUNYA
- DRETA. Lliga Regionalista
- accepta legalitat republicana
- suport: part industrials i grans propietaris agrícoles (Sant Isidre)
- perd vots.
- 1933: canvi de nom → Lliga Catalana
- ESQUERRA. ERC
- partit hegemònic durant la REP
- format 19 març 1931
- ampli suport: petita burgesia, pagesia i obrers industrials
└ programa de reformes
polítiques i socials
- No partit obrer a CAT com el PSOE
- CNT no participa a les eleccions
-Partits marxistes. Poca militància. Poca influència política
- 2 grups socialistes:
- Unió Socialista de CAT (1923)
- Federació Catalana del PSOE
- 4 grups comunistes:
- Partit Català Proletari
- Partit Comunista de CAT
- Bloc Obrer i Camperol (BOC)
- Esquerra Comunista
Partit Obrer Unificació Marxista
(POUM) 1935
Partit Socialista Unificat de CAT
(PSUC) 1936

9. REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-
1933)
- Govern Azaña. Republicans d’esquerra i socialistes.
- programa de reformes. Objectiu: modernitzar i democratitzar societat
REFORMA RELIGIOSA
-OBJECTIU:Limitar influència Església + secularitzar societat.
- decisions:
- no-confessionalitat de l’Estat
- llibertat culte
- supressió pressupost culte i clero
- divorci i matrimoni civil
- cementirirs secularitzats
- prohibit ordres religioses a ensenyament
- Llei de congregacions (1933)
- límits a la possessió de béns
- possibilitat de dissoldre ordres si eren perillosos per l’Estat
- problema amb jesuïtes (obediència al papa) → poder estranger
└ dissolta i béns nacionalitzats
Reacció: majoria catòlics contra aquests reformes. Oposició REP.
- 11 i 12 maig 1931: incendis edificis religiosos. →+ por, + reacció contra
- personatge: cardenal Segura, arquebisbe de Toledo
- excepcions: Vidal i Barraquer, cardenal de Tarragona. Amic Alcalá
Zamora. Accepta la REP. Rebutjarà violència facciosos.

10. REFORMA MILITAR
- Ministre de Defensa: Manuel Azaña (també presi)
- objectiu: exèrcit professional i democràtic.
- Mesures:
- reduir nombre efectius. (1 oficial per cada 3 soldats)
- fi a la jurisdicció especial dels militars
- sotmetiment al poder civil
- NO a la vida política
- Llei de retir de l’oficialitat (1931)
- tots els oficials en actiu prometen adhesió a la REP
- possibilitat de retirar-se amb tot el sou
- Més mesures:
- suprimir alguns rangs → menys oficials
- tancament Academia Gral de Saragossa (oficials propers al colpisme)
- suprimides capitanies generals i tribunals d’honor, Consell suprem justícia militar i
premsa militar exclusiva
NOVETAT: creació Guàrdia d’Assalt
- força d’ordre públic fidel a la REP
- disminució despeses de l’exèrcit. Pressupost limitat → difícil modernitzar
armament i equips
- mal rebuda per oficials (africanistes) → agressió tradició militar
- dreta animarà a la revolta militar contra la REP
RESULTAT

11. REFORMA AGRÀRIA
- Projecte de + embargadura
- Objectius:
- Economia: fort pes de l’agricultura
-2 milions de jornalers
- 750.000 arrendataris
- petits i mitjans propietaris
- grans propietaris i nobles (latifundis)- Mesures amb decrets:
- prohibit rescindir els contractes d’arrendament
- jornada laboral de 8 hores
- salaris mínims
- obligat conrear TOTES les terres aptes pel conreu.
Llei de reforma agrària
- aprovada setembre 1932
- objectiu: modernitzar l’agricultura i millorar la situació de la pagesia
- permet expropiació de terres sense indemnització d’1 part de la noblesa (grandes)
- expropiar amb indemnització:
- mal conreades
- sempre arrendades
- possibilitat de regadiu i no es feia
-INSTITUT DE REFORMA AGRÀRIA (IRA)
- aplica la llei. Indemnització propietaris i assentament famílies pageses.
- fi al LATIFUNDISME (centre i sud d’Espanya)
- millorar la condició de vida dels jornalers

12. Resultat: poques expropiacions → pocs assentaments de pagesos
PER QUÈ?
- expropiades poques hectàrees
- pocs assentaments de pagesos
- Llei complexa d’aplicar. Massa burocràcia
- NO pressupost per a les indemnitzacions
- resistència dels propietaris
Augment de la tensió social:
- oposició grans propietaris → suport a extrema dreta per enderrocar el govern
-decepció jornalers. Volen un canvi radical, col·lectivitzar la terra → posicions
revolucionàries i promouen revoltes
└ ocupació de terres, incendis cortijos, enfrontaments…
REFORMA ESTAT CENTRALISTA
- Constitució 1931: nou marc jurídic. Possibilitat accedir a l’autonomia.
CATALUNYA:
- Govern autònom (abril 1931)
- Estatut de Núria (1932)
EUSKADI
- Nacionalistes PNB + Carlins → projecte Estatut d’Estella (1931)
- problema!: massa religió, poc democràtic → incompatible amb la constitució
- pacte PNB + esquerres → aprovat Estatut (oct 1936). Govern basc.
Lehendakari: José Antonio Aguirre (PNB)
GALÍCIA
- Poca força nacionalisme gallec
- juny 36: projecte Estatut. No aprovat per guerra.

13. REFORMA ENSENYAMENT
- Reforma important. Molts recursos. Molt popular.
- objectiu: - educació liberal i laica
- dret a l’educació a tota la població (novetat)
Fi hegemonia ensenyament religiós → model d’escola laica, mixta, obligatòria i gratuïta
Mesures:
- ▲ pressupost 50%
- construcció escoles i contractació mestres.
- Es considera la cultura com a pilar de la justícia social → millorar nivell cultural de la
població.
- iniciativa govern + suport intel·lectuals i artistes
- mesures: campanyes culturals als pobles
- recursos: MISIONES PEDAGÓGICAS i grup de teatre LA BARRACA

14. REFORMA LABORAL
- Ministre de treball: Fco Largo Caballero
- objectiu: millorar condicions laborals treballadors
- Mesures:
1.Llei de contracte de treball →regula negociació col·lectiva
- 21 novembre 1931
- negociació entre sindicats (UGT !!) i patronal
- 1ª vegada: dret de vacances pagades (7 dies/any)
- dret de vaga que no podia ser causa d’acomiadament
2. Llei de jurats mixtos → poder d’arbitratge vinculant si no hi ha negociació.
- 27 novembre 1931
- jurats presidits funcionari ministeri, formats a parts iguals per sindicats i patrona
3. Assegurances socials → Assegurança obligatòria de retir obrer
4. Setmana de 40 hores + ▲ salaris
5. Reducció setmana laboral pels jornalers. Importància dels sindicats en els contractes
OBJECTIU LARGO CABALLERO: assolir una societat socialista gradualment.
Aconseguir que els treballadors tinguessin + control sobre les empreses i el sistema
econòmic
RESULTAT:
- acceptació per part dels treballadors. No cobreix totes les expectatives.
- problemes amb la patronal. Impedir la promulgació. NO volen intervenció
obrera en les empreses.

15. LA CATALUNYA AUTÒNOMA
LA GENERALITAT PROVISIONAL
- Proclamació República Catalana de Macià
↓
- negociació amb Madrid → reconeixement govern autonòmic: GENERALITAT DE CAT
Nou govern: republicans i catalanistes d’esquerra
- competències de les 4 dipus
- 1ª feina: avantprojecte d’Estatut d’Autonomia → definir marc institucional i competències
↓
- comissió experts (46). Reunits a Núria. Projecte: 20 juny 1931
ESTATUT DE
NÚRIA- Caràcter federal de la REP → sobirania resideix en el poble de CAT
└ “Estat autònom dins de la REP”
-atributs:
- català llengua oficial
- possibilitat de federació de territoris de parla catalana
- competències exclusives:
- finançament
↓
- gestió impostos directes
- impostos indirectes
(adm. central)
- ensenyament, - cultura
- ordre públic - sanitat
- obres públiques - agricultura
- regulació dret civil - ordenació territorial
- règim municipal - tribunals de justícia

16. CRONOLOGIA
-12 abril 1931: eleccions municipals
- 14 abril: proclamació República
- 21 abril: recuperació Generalitat
- 20 juny: presentació avantprojecte Estatut
- 28 juny 1931: eleccions a Corts. A CAT guanya ERC
- + afiliats al partit: intel·lectuals republicans i polítics d’esquerra independents
- majoria política expressada en l’Estatut
- 2 agost. Aprovat per plebiscit popular. Aprovat pel 99% de votants. Dones NO poden
votar, fan campanya a favor.
- 18 agost: presentació Estatut a Corts de Madrid
- inici dels problemes: sectors de dreta contraris a l’Estatut
└ en perill la unitat de l’Estat
- campanya de boicot a productes catalans (!!)
- mítings, discursos
Aprovació complicada
- Constitució 1931:
- només existeix 1 única sobirania espanyola
- NO al federalisme de regions
- imposa l’oficialitat del castellà
- NO cedir competències previstes en l’Estatut
- Maig 1932: inici negociacions. 3 posicions:
1.Govern central → atuonomia moderada per CAT
2.Parlamentaris catalans → autonomia àmplia
3.Grups de dretes → Espanya unitària

17. - 9 setembre 1932: aprovació de l’Estatut → text retallat!!!!
- gràcies a:
1.M. Azaña a favor del text presentat (diapositiva)
2.Intent de cop d’estat del gral Sanjurjo (agost 1932)
- 10 agost: sanjurjada des de Sevilla. Detingut i condemna a
mort. Final exili a Portugal.
- posa en alerta a les esquerres i s’uneixen en front
comú
- Estatut aprovat:
- conservació institucions bàsiques: Parlament o govern de la Generalitat
- regió autònoma dins Estat espanyol
- català i castellà llengües oficials
- competències compartides. Té atribucions amb ordre públic i administració
de justícia.
- competències plenes: dret civil català i règim administratiu
- creació Tribunal de Cassació (òrgan d’apel·lació)
- problemes entre Estat i Generalitat → Tibunal de Garanties Constitucionals

18. “Yo concibo, pues, a España con una Cataluña gobernada por las instituciones
que quiera darse mediante la manifestación libre de su propia voluntad. Unión libre
de iguales con el mismo rango, para así vivir en paz, dentro del mundo hispánico
que nos es común y que no es menospreciable. Y he de deciros también que si
algún día dominara en Cataluña otra voluntad y resolviera ella remar sola en su
navío, sería justo el permitírselo y nuestro deber consistiría en dejaros en paz, con
el menor perjuicio posible para unos y para otros y desearos buena suerte, hasta
que cicatrizada la herida pudiésemos establecer al menos relaciones de buenos
vecinos”
Text M. Azaña a favor de l’Estatut
Queda declarado el estado de guerra en toda la región andaluza, con las
consecuencias que dicho estado lleva consigo. Como Capitán General de Andalucía,
asumo el mando concentrado en mi autoridad de todos los poderes. Así como Dios me
permitió llevar al Ejercito español a la Victoria en los campos africanos, ahorrando el
derramamiento de sangre moza, confío en que también hoy me será permitido, con mi
actitud, llevar la tranquilidad a muchos hogares humildes, y la paz a todos los Espíritus.
¡Viva España Única e inmortal!
Ban del general Sanjurjo. Agost 1932

22. GENERALITAT REPUBLICANA
- 20 novembre 1932: eleccions Parlament CAT. Fi Generalitat provisional
- 2 grups ben diferenciats:
1.ERC → model social republicà, progressista, laic i esquerra moderada
- guanya
2. Lliga → projecte conservador, catòlic, No reformisme social i NO laïcisme
- principal partit a l’oposició
- presidents:
- Lluís Companys: presi Parlament
- Francesc Macià: presi govern († 1933)
- substitut: Ll. Companys fins a la seva mort (1940)
1r govern: tots els consellers d’ERC
- càrrec Conseller en cap: responsable funcions executives.
- juny 1933: aprovat Estatut Interior de Cat (regula institucions)
QUÈ VA FER LA GENERALITAT REPUBLICANA?
- Govern provisional: atribucions antigues dipus.
- Govern autonòmic (set 1932- oct 1934 → Fets Octubre)
- Feina feta:
•ECONOMIA
- creació serveis estadístics, Institut d’Investigacions Econòmiques i Caixes
de Dipòsits

23. • AGRICULTURA
- creació cooperatives i centres experimentació (= Mancomunitat)
- problema rabassaire. Reducció 50% rendes pagades. Inici projecte llei per permetre
accés a la propietat
- Unió de Rabassaires: sindicat de viticultors no propietaris (1922) → pacte ERC
• POLÍTICA SOCIAL
- llei de bases 1934 → organitzar serveis de sanitat i assistència social
- millora xarxa hospitals, assistència als malalts, atenció psiquiàtrica, campanyes de
prevenció i higiene pública….
- Suport social → creació Institut contra l’atur forcós i el Consell del treball i serveis
d’assistència i Previsió Social.
• ENSENYAMENT
- creació moltes escoles. Institut – Escola (influència Institución Libre de Enseñanza)
- escoles per formar mestres
- autonomia a la UB
- coeducació i laïcitat
- millores laborals i salarials als mestres
- colònies estiu
- ampliació biblioteques, arxius i museus

24. • LLENGUA
- normalitzáció de la llengua
- 1932: Diccionari de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra
- bilingüisme a primària
- 27 diaris en català → català llengua de comunicació
• DIVISIÓ TERRITORIAL
- model comarcal (oposat a províncies)
- defineix capitals de comarca = centres de serveis d’un conjunt de municipis.
- 38 comarques. Aprovada agost 1936

25. ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ
REPUBLICANOSOCIALISTA
CONJUNTURA ECONÒMICA
DESFAVORABLE-1929: crac Borsa NY → exportació de la crisi a Europa (préstecs bancaris, ▼
exportacions) ↓
DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL
-ESP: poca relació amb mercat internacional → crisi no tant forta
- conseq: - NO creixement econòmic (depressió general)
- ▼ emigració a Amèrica (1924)
- + greus els problemes interns
- Atur agrícola
- Repartiment desigual de la terra
- Poca competitivitat internacional
- Dèficit balança comercial+
- Política econòmica govern REP
-▲ salaris industrial i agrícoles
└ ▲ renda treballadors
- ▲ demanda béns de consum
- NO ▲ productivitat (▼ beneficis empresarials)
- desconfiança industrials i terratinents
-▼ inversió privada
fins nov. 1933 (canvi de
govern)
- pressupost: ▼ despesa públic
- reduir dèficit dictadura Primo de Rivera
- equilibri pressupostos
- Problemes sectors béns
inversió (siderurgia, construcció
naval, maquinària…)
- ▼ creació llocs de treball
- menys inversió

26. CONFLICTIVITAT SOCIAL
-Reformes lentes d’aplicar → reforma agrària
- atur elevat
- patronal i terratinents: NO negociació
Impaciència treballadors
-Radicalització partits i sindicats esquerra → confrontació social
- CNT: conflictivitat laboral i insurrecció pagesa
- objectiu: destruir ordre burgès
-1933: ▲ tensions socials
-intents revolucionaris CNT + sector radical socialisme (UGT)
↓
Federació Nacional de Treballadors de la Terra
- PCE: ▲ afiliats. Líder: José Díaz
-Augment progressiu de vagues, manifestacions i ocupacions de terres
- molta tensió social
- 1932: sublevació miners a CAT (Alt Llobregat)
- vaga general de càracter revolucionari. Gener 1932
- Berga, Sallent, Cardona, Súria….
- es proclama el comunisme llibertari
- forta repressió. Manresa ocupada per exèrcit. Detinguts, presó i deportats a
Àfrica. Ex: Durruti a la presó.
- comentari J. Garcia: gimnàstica revolucionària

27. -1933: sublevació jornalers a Andalusia (Casas Viejas, Cádiz)
- gener 1933: revolució local. Destitució alcalde i ocupació caserna Guàrdia Civil
- objectiu: implantar comunisme llibertari
- enfrontaments armats i morts. Forta repressió. Incendi casa dels sindicalistes.
Judicis sumaríssims i afusellaments
- Revoltes amb assalts a ajuntaments, ocupació
de terres, incendis cortijos i registres de la
propietat.
- Fi: forta repressió i morts
RESULTAT: desgast govern Azaña
- perd suport per forta repressió
- ▲ desconfiança empresarial pels conflictes → ▼ inversió → empitjorament situació
econòmica
Sectors + conservadors volen acabar amb el govern de coalició republicanosocialista

28. REORGANITZACIÓ DRETES
- Reformes republicanes + conflictivitat social =
desconfiança èlits econòmiques, socials i ideològiques + secotrs classe mitjana
↓
organització amb partits de dreta tradicionals i feixistes (nous)
- Centredreta: Partit Radical de Lerroux
- empresaris, comerciants i propietaris agrícoles
- oposició a signe esquerrà de la REP
- Confederación Española de Derechas Autónomas (1933)
- sectors conservadors i catòlics
- contra política social, religiosa i autonòmica dels governs d’esquerra.
- líder: José María Gil Robles
- Renovación Española - Comunió Tradicionalista (1931)
- líder: José Calvo Sotelo
-Falange Española y de las JONS (1934)
- José Antonio Primo de Rivera
- forta agitació social contra progrés marxisme i revolució bolxevic
-Agost 1932: intent cop d’Estat de Sanjurjo
- 1933: creació Unión Militar Española (UME)
- organització clandestina. Militars de dretes i antireformistes. Participa Juliol 36

29. PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS
Esquerra 20.41% (99 diputats)
Partit Socialista 11.98%
ERC 4.75%
Izquierda Republicana 1.44%
Partit Radical Socialista 0.61%
Federals 0.41%
Partit Comunista 0.20%
Altres 1.02%
Centre i dreta 75.59% (373 diputats)
CEDA 23.34%
Partido Radical 16.52%
Partido Agrario 8.05%
Partits Monàrquics 6.61%
Lliga Catalana 4.95%
Partido Republicano
Conservador
3.71%
Partido Liberal Demócrata 1.85%
Falange Española 0.20%
Altres 14.46%
Resultats electorals.
Font:
http://blogs.sapiens.cat/socialse
nxarxa/2011/03/22/la-republica-
de-dretes-el-bienni-negre/

30. Resultats electorals.
Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/03/22/la-republica-de-dretes-el-bienni-
negre

31. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-
1935)
ELECCIONS 1933. GOVERN DE DRETES
- Novembre 1933: eleccions generals
- alta abstenció → esquerra desunida i abstenció CNT
- dreta: unida i organitzada → guanyen! →govern conservador: BIENNI NEGRE
- dones voten (Constitució 1931)
-Vencedors: Partit Radical (Lerroux) i CEDA (Gil Robles)
- por Alcalá Zamora que la CEDA canviï la Constitució
- formació de govern a Lerroux
Reforma Mesures
Agrària Devolució terres nobles . Expulsió d’assentaments pagesos
NO cessió terres mal conreades
Llibertat contractació (▼ salaris)
Religiosa Pressupost culte i clero
Negociacions Santa Seu
Militar Amnistia sublevats amb José Sanjurjo i col·laboradors amb la dictadur
Ensenyament Reducció pressupost. Fi ensenyament mixt
Autonòmica Fre a Estatut basc (enemistat PNB amb govern. Pacte amb esquerres)
- govern monocolor
- suport CEDA → promesa de canviar reformes

32. http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ab/01
_eibar.jpghttp://www.xtec.cat/~cgonza2/imagenes/imagenes
%20segon%20BAT/XX/2republica/cartel_derechasb.gif

33. -Conseqüències FRE reformes: radicalització PSOE i UGT
- fi col·laborar amb burgesos
- acostament a anarquistes: revolució social
- líder: Francisco Largo Caballero
- ▲ vagues i conflictes el 1934
CONFLICTE RABASSAIRE
CAT: govern d’ERC → diferències nou govern central
- en perill traspàs competències i recursos econòmics per les contrareformes
Problema greu: qüestió rabassaire
-Abril 1934: aprovada Llei de contractes de conreu
↓
- accés a la propietat de la terra a rabassaries
- preu taxat pel govern
- PROBLEMES: propietaris contraris (Institu Agrícola Català de St Isidre + Lliga)
- llei al Tribunal de Garanties Constitucionals
- sentència: inconstitucional. Anul·la efectes → + problemes
- + problemes:
- Generalitat NO accepta sentència
- setembre 1934: aprova nova llei igual
- diferències polítiques i socials (esquerra – dreta / CAT – ESP)

34. REVOLUCIÓ OCTUBRE 1934
-Tensió social → contrareformes
- CEDA reclama + ordre públic i vol entrar al govern o retira suport
- 5 octubre 1934: nou govern de Lerroux + 3 ministres CEDA
↓
- no acceptat per partits esquerra
- por a deriva cap al feixisme (Itàlia, Alemanya)
Resposta obrera: 6 octubre VAGA GENERAL per no consolidació del govern
└ fracàs per:
- manca coordinació
- repressió govern: Estat de guerra
ASTÚRIESASTÚRIES
- Revolució social dels minaires. Acord: socialistes, anarquistes i comunistes.
-Minaires ocupen pobles, casernes guàrdia civil i substitució d’ajuntaments per comitès
revolucionaris
└ proveïment aliments, funcionament transports, subministrament aigua i electricitat
- Setge ciutat d’Oviedo
- forta repressió: Legió amb Franco. Molts morts, detinguts i ferits
- campanya internacional a favor de les víctimes

35. CATALUNYACATALUNYA
-6 octubre 1934: Vaga general
- descontentament pel rebuig a la Llei de contractes de conreu
- entrada de la CEDA al govern
- Lluís Companys declara: Republica Catalana dins República Federal Espanyola
- vaga general → partits i sindicats esquerra (PSOE, UGT, UR i comunistes).
No suport CNT + poc suport poble = FRACÀS de la vaga
Reacció govern: Estat de guerra a CAT
- Exèrcit ocupa Generalitat. General Batet (condecotat. Burgos afusellat gener 1937)
- molts detinguts. Tot el govern i tots els diputats, alcaldes i regidors + dirigents partits
i sindicats d’esquerra. Canvis d’ajuntaments. Confiscació d’armes.

36. Conseqüències Fets Octubre 1934
- Govern català jutjat i a la presó (30 anys)
- Estatut suspès. Llei de contractes de conreu anul·lada per sempre.
- pagesos paguen TOTES les rendes + endarreriments des de 1931
- abril 1935 – febrer 1936: govern de CAT
- coalició de radicals i la CEDA + suport de la Lliga (no aconsegueix reimplantar
l’Estatut)
-CEDA: + influència i poder
- aplicar condemnes amb rigor
- reorientar política del govern
- retorn propietats als jesuïtes (els havien expulsat!)
- Gil Robles: ministre de Guerra
- Franco recompensa per repressió a Astúries → cap de l’Estat Major
- juliol 1935: proposta reforma constitució
- revisar autonomies
- abolició divorci
- impossible expropiar terres
Joventuts d’Acció Popular. Organització juvenil de la CEDA. Caire feixista.

37. Més problemes. Tardor 1935 → crisi de govern
- corrupció: estraperlo (ruleta elèctrica trucada). Suborn a polítics.
- nom: stra – perlo (Strauss i Perlowitz, promotors)
- canvi en el govern. Dimissió de Lerroux. Govern radical de Chapaprieta
- malversació de fons per polítics radicals (cas Nombela → indemnització vaixell)
- indemnització a Compañía de África Occidental. Problema: contracte cancel·lat el
1929. Desviament fons públics.
- CEDA treu suport al govern. Exigeix formar govern. Niceto Alcalá Zamora no ho
accepta.
- nou govern: Portela Valladares,liberal (desembre 1935)
Incapaç de reconduir situació. Gener 1936 convocatòria eleccions.

38. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR
ELECCIONS FEBRER 1936
-Partits agrupats en grans coalicions. Llei electoral afavoria candidatura majoritària.
CATALUNYA ESPANYA – resta Europa
Front d’Esquerres
- Amnistia política i readmissió obrers
(oct 34)
- restabliment Estatut, Generalitat i Llei
Contractes
- GUANYEN
Front Popular
-Coalició republicans, socialistes i
comunistes
- retorn a reformes
*CNT no participa, no demana abstenció
- Frenar avenç feixisme
Front Català d’Ordre
- Dirigida per la Lliga
Bloque Nacional
-CEDA, republicans, monàrquics,
tradicionalistes i radicals
- perill de les esquerres
- defensa propietat, família, religió, ordre
i unitat d’Espanya.
-Nou govern: republicans esquerra (Izquierda Republicana i Unión Republicana)
- suport socialistes i comunistes. Resta de coalició.
- presi REP: Manuel Azaña
- presi govern: Santiago Casares Quiroga

40. EL FRONT POPULAR
- Programa pactat:
- amnistia presos polítics
- obligada readmissió obrers (vaga octubre 1934)
- retorn descentralització Estat. Estatuts Euskadi i Galícia.
- retorn reformes
-Inici problemes:
- sectors radicals CNT, PSOE i PCE → accions revolucionàries. Ex: vagues i
ocupació de terres
-Rebuig de dretes: terratinents i industrials + Església
↓ ↓
tancar fàbriques i expatriació de capitals campanyes contra REP
-Accions: FE de las JONS → dialèctica punys i pistoles (camises negres i SA – SS)
- resposta militants radicals d’esquerra
CATALUNYA
- Restabliment Generalitat i Parlament. Companys presi.
- retorn Llei contractes de conreu
- pacte amb Lliga per enfortir autonomia
- sector moderat CNT més influent que la FAI?
Oasi català (?)

41. CONSPIRACIÓ CONTRA LA REPÚBLICA
- Fort clima de violència → afavoreix militars colpistes
- Director organització: Emilio Mola
- pronunciament militar simultani a totes les casernes. Important: BCN, Madrid i
Palma + exèrcit africà (Franco)
-Rumors: govern desplaça militars. NO els destitueix.
- Franco a les Canàries
- Mola a Navarra
- Goded a les Balears
-Suport forces polítiques de dretes: monàrquics, carlins, falangistes....
- Mussolini i Hitler
- Atacs entre grups:
- 12 juliol: assassinat tinent José Castillo. Militar d’esquerres
- 14 juliol: assassinat de José Calvo Sotelo
- 17 juliol: insurrecció al Marroc. Inici guerra civil