HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Diari de girona 08 05 2010
1. DdG www.diaridegirona.cat RECICLEU-ME
DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.
MARC MARTÍ
L’APUNT FINAL
Judit Pujadó
HIVERNS
I VENÇUTS
ra, mentre escric aques-
A tes ratlles, ha plogut, ha
pedregat i bufa un vent
implacable que, per molt
CONTRACORRENT que s’hi esforci, no aconsegueix fer
fora la massa compacta de núvols
que tapa el sol. Encara sembla hi-
Kalilu Jameh vern, tot i que el paisatge ja és pura
primavera i que els camps s’arrapen
a les roselles i a les flors dels naps
que van perdent una mica d’or amb
AUTOR D’«EL cada ventada.
«Ja que és impossible VIAJE DE KALILU»
«Al noi que
està a punt
aconseguirunanovavidaienstrobem
queal’Àfricanoteníemresiaquítam-
poc.
P Com tracta Catalunya els immi-
Jaume Cabré ha estat guardonat
amb el Premi d’Honor de les Lletres
Catalanes. Per aquest motiu l’entre-
vistaven dilluns a TV3 en horari de
venir aquí legalment, d’embarcar en
una pastera li
diria que es
grants?
R No gaire bé. Potser també és una
mica culpa nostra, que venim aquí
màxima audiència. No calen excu-
ses per entrevistar persones com en
Jaume Cabré, encara que de vegades
quedés a sense papers i de manera il·legal, ho sembli. Deu ser cosa del provin-
hem de viatjar l’Àfrica, que
aquí ningú ens
ajuda i vindrà a
però tanmateix no és que la gent ens
ajudi gaire. En general estem bastant
cansats de la vida que hem trobat
cianisme. Cabré deia que la història
l’escriuen els guanyadors i que els
perdedors fan literatura. Segur que
com animals»
passar fred al aquí. no és ben bé així i que podríem aple-
carrer» P Es pot qualificar de «dur», el seu gar un llistat d’excepcions, però poc
Kalilu diu que llibre? importa. La frase no deixa de trasllu-
mai no oblidarà R Jo no diria que és dur, sinó sincer. ir possibilitats, sensibilitats i empa-
Dins la Setmana Intercultural de rerem. Una vegada en camí, el fet d’es- els companys que Hi ha qui pensa que si no hi ha guer- ties. I l’empatia és fonamental per
Ser.gi, Kalilu Jameh ha presentat a tar tots junts fa que hi hagi certa solida- va veure morir ra la gent no pateix, però la realitat és fer literatura. ¿Amb quina arma es
Girona el llibre El viaje de Kalilu, ritat. durant la queavegadesnohihaguerrailagent pot apropar l’escriptor a una histò-
que relata la seva travesia de P Quin és el pitjor record que guarda travessia, perquè pateixcomsin’hihagués.Lavidaal’À- ria i com imaginarà els personatges
Gàmbia a Lanzarote el 2003 en una d’aquell viatge per mar? van perdre la vida fricaéstanduracomsihihaguésuna que l’hauran de construir, si no és
pastera amb 3o immigrants més, i el R Els companys que van perdre la vida anant darrere un guerra. amb empatia? Per fer història no fa
posterior pas per Màlaga, Austràlia i durantlatravessia.Aixònohopodréob- somni P Què és la gana? tanta falta, tot i que quan s’hi escam-
Itàlia fins establir-se a Blanes. lidar mai. Quan veus morir una perso- R Passar gana afecta en tots els altres pa, es nota i vibra. Els documents,
na mentre intenta buscar una nova aspectes,noetscapaçdeferres,nitan als arxius, desprenen de vegades
P Què esperava del seu viatge? vida,assolirunsomni,se’tquedagravat ENTREVISTA DE solspensarenresmés.Cadadiahiha molta fredor. Sovint falsegen. De ve-
R Sobretotunavidadiferent.Elsafricans per sempre. Albert moltagentquemordegana.Estàclar gades expliquen només a mitges. I
que venim aquí no volem gaire res més P Tenenmoltvaloromoltanecessitat?
Soler que per viure s’ha de menjar, i és per en algunes ocasions traspuen vida.
que treballar i ajudar la família que R Aquestviatgenoel femperquèvolem, això que tantes persones marxen Tampoc l’empatia deu ser patri-
GIRONA
hem deixat a casa. sinó perquè no tenim cap altre remei. d’Àfrica. moni de vençuts i perdedors, però
P I què va trobar realment? Davant la impossibilitat de venir legal- P Què diria a un noi que està a perdre sempre obliga a treure el pe-
R El que vaig trobar no ho esperava. És ment a Europa, ho hem de fer com ani- puntd’embarcar-seenunapastera? riscopi, perquè deixa la carn oberta.
difícil sortir de la pobresa, i és difícil viu- mals. R Queda’tal’ frica,mésvalquelapo-
À Al vencedor no li fa cap falta. L’es-
re d’aquesta manera en un país que no P Val la pena arriscar la vida per un bresalasuportisal’Àfrica.Hemdetre- criptor necessita de la vida per cons-
és el teu. somni que ni sap si es complirà? ballar per l’Àfrica i buscar-nos allà un truir un món. Potser l’escriptor és
P En una pastera els viatgers són so- R No, no val la pena. Perquè després bon futur. Vindràs a Europa i passa- com el camp atrapat per l’hivern en
lidaris? d’arriscar-hototenstrobemvivintalcar- ràs fred al carrer, perquè aquí ningú plena primavera. S’acaba arrapant a
R Primer només estem pendents de si rer,sensefeina,sensepapersisensecon- ens ajuda, estem desesperats i total- les flors petites. I per sentir-se ven-
la barca sortirà o no, i del perill que cor- tacte amb la família. Venim aquí per ment marginats. çut, no cal haver perdut una guerra.