SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 14
POLÍTICA FISCAL
  Treball realitzat per:


  Joan Talens Torres
ÍNDEX
1. Polítiques Econòmiques
     1.1. Objectius de les polítiques econòmiques.
     1.2. Tipus de política econòmica
2. Política fiscal
     2.1. Tipus de política fiscal
3. Pressupostos Generals de l'Estat
     3.1. Ingressos públics dels PGE
     3.2. Diferència entre impost i taxa
     3.3. Despeses públiques del PGE
     3.4. Saldo pressupostari
     3.5. Política keynesiana i política neoliberal
     3.6. Dèficit públic
Polítiques econòmiques
Les polítiques econòmiques són les formes en què
  l'Estat intervé en l'economia per a complir uns
  objectius econòmics relacionats amb la producció,
  l'ocupació i els preus, a través de variables com ara
  els impostos, la despesa pública o el preu del diner.
Objectius de les polítiques
               econòmiques
Creixement econòmic sostenible.
L'Estat intervé per sostenir l'increment de la producció de béns i serveis
   en el temps. L'objectiu fonamental és millorar el benestar dels
   ciutadans.
Plena ocupació.
No té cap sentit deixar recursos sense utilitzar, cosa que és aplicable al
  factor humà. Els indicadors que mesuren el nivell d'ocupació, són les
  taxes d'activitat, d'ocupació i atur.
Estabilitat de preus
Controlar els preus dels béns i serveis és fonamental perquè els
  consumidors conserven poder adquisitiu i per a evitar la incertesa que
  genera la inflació.
Tipus de política econòmica
Dins de la política econòmica està:
Política fiscal: és l'ús de la despesa governamental i la recaudació
  d'impostos per influir en l'economia.
Política monetària: conjunt de mesures que pren el banc central d'una
  nació amb l'objectiu de mantenir l'estabilitat dels preus mitjançant la
  variació de la quantitat de diners en circulació.
Política exterior: intervenció de l'Estat per a regular les transaccions amb
  altres països o economies.
A la microeconomia està:
Política de rendes: pretén aconseguir l'estabilitat de preus controlant la
  inflació.
Política Fiscal
La política fiscal és l'actuació intencionada del
 sector públic, mitjançant la recaptació de fons o
 ingressos públics i l'aplicació de despeses
 públiques (G).
Tipus de política fiscal
Polítiques fiscals discrecionals: són les que apliquen els governs
  quan volen influir sobre els ingressos o les despeses
  intencionadament.
Estabilitzadors automàtics: són els ingressos o despesses públiques o
  disminueixen paral·lelament al nivell de producció d'un país.
Efectes sobre l'economia:
Quan es redueixen els impostos o síncrementa la despesa pública per
  a estimular la demanda total o agragada de béns i serveis es diu
  que la política fiscal és expansiva.
En canvi, quan s'apugen els impostos o es redueix la despesa pública
  per a aconseguir els objectius contraris, es diu què és restrictiva.
Pressupostos Generals de l'Estat.
Els instruments de la política fiscal es materialitzen en els
 Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), relació detallada
 de les despeses i les previsions d'ingressos. Aquest
 pressupost ha d'estar d'acord amb el pla econòmic de
 l'Estat, en el qual es detallen els objectius econòmics i les
 previsions sobre l'evolució del conjunt de l'economia per
 a un any.
Els ingressos públics dels PGE
Cotitzacions socials: són les quantitats que els treballadors
  afiliats a la Seguretat Social paguen perquè, en situacions de
  necessitat, ells i les seues famílies tinguen dret a cobertura.
Tributs: en els PGE són els ingressos públics més importants,
  ja que suposen la meitat del tot allò recaptat. Distingim entre
  impost i taxa.
Altres ingressos:
   Tranferències corrents.
   Ingressos patrimonials
   Alienació o venda d'inversions
   Tranferències de capitals
Diferència d'impost i taxa
Els impostos són pagaments que exigeixen les administracions públiques sense
   que el contribuent rebi res a canvi, és a dir, no proporciona un benefici
   directe a qui els paga. Per exemple: l' IVA, l'IRPF




Les taxes són pagaments a canvi d'utilitzar un servei públic o una activitat que
  proporcionen un benefici directe a l'usuari. Per exemple: recollida de
  brossa, permís de conduir, taxes acadèmiques.
Despeses públiques del PGE
La despesa pública és el conjunt de despeses efectuades per
  l'Administració pública.
Les despeses públiques es classifiquen en:
Despeses corrents: són les despeses generals que tenen l'objectiu
  de proporcionar a la societat serveis públics. Per exemple:
  sanitat, educació, justícia...
Despeses d'inversió: són les que es destinen a mantenir i ampliar
  la capacitat productiva del país. Per exemple: hospitals,
  carreteres, aeroports...
Tranferències i subvencions. L'Estat obté recursos en forma
  d'impostos, cotitzacions socials... i després els transfereix a les
  persones o empreses més necessitades. Per exemple: beques
  d'estudi, pensions de jubilació , subsidis de desocupació...
Saldo pressupostari
Els efectes de la política fiscal sobre l'economia són
  totalment diferents en funció que el pressupost estiga
  equilibrat (ingressos = despeses), en dèficit
  (ingressos < despeses) o en superàvit (ingressos >
  despeses).
El dèficit públic sorgeix quan es gasta més del que
  s'ingressa. Actualment Espanya pateix d'un fort
  dèficit.
Política keynesiana i política
               neoliberal.
Les polítiques basades en el model econòmic
 keynesià defensen que l'Estat s'ha d'endeutar per
 a assolir la plena ocupació i l'estabilitat. Defensen
 que el dèficit no és roín.
Les polítiques neoliberals critiquen l'endeutament
 de l'Estat. Opinen que la política fiscal és
 innecessària perquè creuen que el mercat es
 regula sol i que la despesa pública s'ha de limitar
 a allò estrictament necessari.
Finançament del dèficit públic
Per a finançar el dèficit públic, l'Estat pot optar per:
Emetre deute públic: l'Estat demana diners a empreses i particulars a canvi
  de títols valor que atorguen a qui els posseeix el dret a la devolució dels
  diners a un interés fix pactat.
Apujar els impostos: augmentar els impostos ja existents o establir-ne de
  nous frena la demanda de béns i serveis.
Augmentar els diners en circul.lació: Aquesta mesura sol augmentar els
  preus, raó per la qual els Estats són molt previnguts a l'hora d'aplicar
  aquesta mesura.
Reduir la despesa pública: disminuir el que destina
l'Estat a determinats serveis. Actualment ho està fent
el govern amb una sèrie de retallades en educació,
sanitat, inversions...

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Llibre major i diari
Llibre major i diari Llibre major i diari
Llibre major i diari
Andrea Haro
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
Pushkin1799
 

Was ist angesagt? (20)

Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exemple
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
El capitalisme
El capitalismeEl capitalisme
El capitalisme
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
la caiguda del tsarisme
la caiguda del tsarismela caiguda del tsarisme
la caiguda del tsarisme
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesia
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 
Resumen Terra Baixa (Obra Teatral)
Resumen Terra Baixa (Obra Teatral)Resumen Terra Baixa (Obra Teatral)
Resumen Terra Baixa (Obra Teatral)
 
Llibre major i diari
Llibre major i diari Llibre major i diari
Llibre major i diari
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels Àustries
 
sistemes econòmics
sistemes econòmicssistemes econòmics
sistemes econòmics
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 

Andere mochten auch

El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)
Laura
 
T3 el procés de direcció de l’empresa
T3 el procés de direcció de l’empresaT3 el procés de direcció de l’empresa
T3 el procés de direcció de l’empresa
Laura
 
Elèctrònica digital
Elèctrònica digitalElèctrònica digital
Elèctrònica digital
Laura
 
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITAOBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
majdaelmourabit
 

Andere mochten auch (20)

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCALPOLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL.
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL.POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL.
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL.
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCALPOLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
 
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. POLÍTICA FISCAL
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. POLÍTICA FISCALPOLÍTIQUES ECONÒMIQUES. POLÍTICA FISCAL
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. POLÍTICA FISCAL
 
Unitat10
Unitat10Unitat10
Unitat10
 
LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCALLES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL
 
Unitat9
Unitat9Unitat9
Unitat9
 
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. POLÍTICA FISCAL
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. POLÍTICA FISCALPOLÍTIQUES ECONÒMIQUES. POLÍTICA FISCAL
POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. POLÍTICA FISCAL
 
El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)
 
politica fiscal
politica fiscalpolitica fiscal
politica fiscal
 
Fiscalitat
FiscalitatFiscalitat
Fiscalitat
 
T3 el procés de direcció de l’empresa
T3 el procés de direcció de l’empresaT3 el procés de direcció de l’empresa
T3 el procés de direcció de l’empresa
 
Elèctrònica digital
Elèctrònica digitalElèctrònica digital
Elèctrònica digital
 
I+D+i
I+D+iI+D+i
I+D+i
 
Política fiscal
Política fiscalPolítica fiscal
Política fiscal
 
Politica fiscal
Politica fiscalPolitica fiscal
Politica fiscal
 
Economía 1º Bachillerato - UD10. La política fiscal y los PGE
Economía 1º Bachillerato - UD10. La política fiscal y los PGEEconomía 1º Bachillerato - UD10. La política fiscal y los PGE
Economía 1º Bachillerato - UD10. La política fiscal y los PGE
 
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITAOBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
 

Ähnlich wie POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL.

tema 14 economia
tema 14 economiatema 14 economia
tema 14 economia
adnane98
 
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de JunyManifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
El Delfin Verde
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
El Delfin Verde
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
El Delfin Verde
 
Tema2
Tema2Tema2
Tema2
j bb
 

Ähnlich wie POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL. (20)

tema 14 economia
tema 14 economiatema 14 economia
tema 14 economia
 
Els preus en la macroeconòmia
Els preus en la macroeconòmiaEls preus en la macroeconòmia
Els preus en la macroeconòmia
 
9. el sector públic.
9. el sector públic.9. el sector públic.
9. el sector públic.
 
TEMA 9
TEMA 9TEMA 9
TEMA 9
 
El sistema tributari
El sistema tributariEl sistema tributari
El sistema tributari
 
La macroeconomia
La macroeconomiaLa macroeconomia
La macroeconomia
 
Retallades: una imatge objectiva i real
Retallades: una imatge objectiva i realRetallades: una imatge objectiva i real
Retallades: una imatge objectiva i real
 
EMPRESA I ADMINISTRACIÓ
EMPRESA I ADMINISTRACIÓEMPRESA I ADMINISTRACIÓ
EMPRESA I ADMINISTRACIÓ
 
El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal
El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal
El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal
 
04 activitat econòmica 1
04 activitat econòmica 104 activitat econòmica 1
04 activitat econòmica 1
 
Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...
Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...
Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...
 
El deficit-fiscal
El deficit-fiscalEl deficit-fiscal
El deficit-fiscal
 
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de JunyManifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
 
Tema2
Tema2Tema2
Tema2
 
121011 dmés1 - el pressupost de l'estat català
121011   dmés1 -  el pressupost de l'estat català121011   dmés1 -  el pressupost de l'estat català
121011 dmés1 - el pressupost de l'estat català
 
El Pressupost de l'Estat Català
El Pressupost de l'Estat CatalàEl Pressupost de l'Estat Català
El Pressupost de l'Estat Català
 
Acord Finançament Autonomic
Acord Finançament AutonomicAcord Finançament Autonomic
Acord Finançament Autonomic
 
Mentides i veritats area publica
Mentides i veritats area publicaMentides i veritats area publica
Mentides i veritats area publica
 

Mehr von Institut Educació Secundària

Mehr von Institut Educació Secundària (20)

La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021
 
Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics
 
Vinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmicsVinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmics
 
Qualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedoraQualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedora
 
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesLa inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
 
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaElinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
 
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaElinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'EconomiaElinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
 
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenElinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
 
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaElinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
 
Fallades de l'estat
Fallades de l'estat Fallades de l'estat
Fallades de l'estat
 
Fallades de mercat
Fallades de mercat Fallades de mercat
Fallades de mercat
 
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula EsteveApple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
 
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla GarciaPull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
 
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraProjecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
 
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetBershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
 
Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.
 
Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.
 
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
 

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL.

  • 1. POLÍTICA FISCAL Treball realitzat per: Joan Talens Torres
  • 2. ÍNDEX 1. Polítiques Econòmiques 1.1. Objectius de les polítiques econòmiques. 1.2. Tipus de política econòmica 2. Política fiscal 2.1. Tipus de política fiscal 3. Pressupostos Generals de l'Estat 3.1. Ingressos públics dels PGE 3.2. Diferència entre impost i taxa 3.3. Despeses públiques del PGE 3.4. Saldo pressupostari 3.5. Política keynesiana i política neoliberal 3.6. Dèficit públic
  • 3. Polítiques econòmiques Les polítiques econòmiques són les formes en què l'Estat intervé en l'economia per a complir uns objectius econòmics relacionats amb la producció, l'ocupació i els preus, a través de variables com ara els impostos, la despesa pública o el preu del diner.
  • 4. Objectius de les polítiques econòmiques Creixement econòmic sostenible. L'Estat intervé per sostenir l'increment de la producció de béns i serveis en el temps. L'objectiu fonamental és millorar el benestar dels ciutadans. Plena ocupació. No té cap sentit deixar recursos sense utilitzar, cosa que és aplicable al factor humà. Els indicadors que mesuren el nivell d'ocupació, són les taxes d'activitat, d'ocupació i atur. Estabilitat de preus Controlar els preus dels béns i serveis és fonamental perquè els consumidors conserven poder adquisitiu i per a evitar la incertesa que genera la inflació.
  • 5. Tipus de política econòmica Dins de la política econòmica està: Política fiscal: és l'ús de la despesa governamental i la recaudació d'impostos per influir en l'economia. Política monetària: conjunt de mesures que pren el banc central d'una nació amb l'objectiu de mantenir l'estabilitat dels preus mitjançant la variació de la quantitat de diners en circulació. Política exterior: intervenció de l'Estat per a regular les transaccions amb altres països o economies. A la microeconomia està: Política de rendes: pretén aconseguir l'estabilitat de preus controlant la inflació.
  • 6. Política Fiscal La política fiscal és l'actuació intencionada del sector públic, mitjançant la recaptació de fons o ingressos públics i l'aplicació de despeses públiques (G).
  • 7. Tipus de política fiscal Polítiques fiscals discrecionals: són les que apliquen els governs quan volen influir sobre els ingressos o les despeses intencionadament. Estabilitzadors automàtics: són els ingressos o despesses públiques o disminueixen paral·lelament al nivell de producció d'un país. Efectes sobre l'economia: Quan es redueixen els impostos o síncrementa la despesa pública per a estimular la demanda total o agragada de béns i serveis es diu que la política fiscal és expansiva. En canvi, quan s'apugen els impostos o es redueix la despesa pública per a aconseguir els objectius contraris, es diu què és restrictiva.
  • 8. Pressupostos Generals de l'Estat. Els instruments de la política fiscal es materialitzen en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), relació detallada de les despeses i les previsions d'ingressos. Aquest pressupost ha d'estar d'acord amb el pla econòmic de l'Estat, en el qual es detallen els objectius econòmics i les previsions sobre l'evolució del conjunt de l'economia per a un any.
  • 9. Els ingressos públics dels PGE Cotitzacions socials: són les quantitats que els treballadors afiliats a la Seguretat Social paguen perquè, en situacions de necessitat, ells i les seues famílies tinguen dret a cobertura. Tributs: en els PGE són els ingressos públics més importants, ja que suposen la meitat del tot allò recaptat. Distingim entre impost i taxa. Altres ingressos: Tranferències corrents. Ingressos patrimonials Alienació o venda d'inversions Tranferències de capitals
  • 10. Diferència d'impost i taxa Els impostos són pagaments que exigeixen les administracions públiques sense que el contribuent rebi res a canvi, és a dir, no proporciona un benefici directe a qui els paga. Per exemple: l' IVA, l'IRPF Les taxes són pagaments a canvi d'utilitzar un servei públic o una activitat que proporcionen un benefici directe a l'usuari. Per exemple: recollida de brossa, permís de conduir, taxes acadèmiques.
  • 11. Despeses públiques del PGE La despesa pública és el conjunt de despeses efectuades per l'Administració pública. Les despeses públiques es classifiquen en: Despeses corrents: són les despeses generals que tenen l'objectiu de proporcionar a la societat serveis públics. Per exemple: sanitat, educació, justícia... Despeses d'inversió: són les que es destinen a mantenir i ampliar la capacitat productiva del país. Per exemple: hospitals, carreteres, aeroports... Tranferències i subvencions. L'Estat obté recursos en forma d'impostos, cotitzacions socials... i després els transfereix a les persones o empreses més necessitades. Per exemple: beques d'estudi, pensions de jubilació , subsidis de desocupació...
  • 12. Saldo pressupostari Els efectes de la política fiscal sobre l'economia són totalment diferents en funció que el pressupost estiga equilibrat (ingressos = despeses), en dèficit (ingressos < despeses) o en superàvit (ingressos > despeses). El dèficit públic sorgeix quan es gasta més del que s'ingressa. Actualment Espanya pateix d'un fort dèficit.
  • 13. Política keynesiana i política neoliberal. Les polítiques basades en el model econòmic keynesià defensen que l'Estat s'ha d'endeutar per a assolir la plena ocupació i l'estabilitat. Defensen que el dèficit no és roín. Les polítiques neoliberals critiquen l'endeutament de l'Estat. Opinen que la política fiscal és innecessària perquè creuen que el mercat es regula sol i que la despesa pública s'ha de limitar a allò estrictament necessari.
  • 14. Finançament del dèficit públic Per a finançar el dèficit públic, l'Estat pot optar per: Emetre deute públic: l'Estat demana diners a empreses i particulars a canvi de títols valor que atorguen a qui els posseeix el dret a la devolució dels diners a un interés fix pactat. Apujar els impostos: augmentar els impostos ja existents o establir-ne de nous frena la demanda de béns i serveis. Augmentar els diners en circul.lació: Aquesta mesura sol augmentar els preus, raó per la qual els Estats són molt previnguts a l'hora d'aplicar aquesta mesura. Reduir la despesa pública: disminuir el que destina l'Estat a determinats serveis. Actualment ho està fent el govern amb una sèrie de retallades en educació, sanitat, inversions...