1. POLÍTICA FISCAL
Treball realitzat per:
Joan Talens Torres

2. ÍNDEX
1. Polítiques Econòmiques
1.1. Objectius de les polítiques econòmiques.
1.2. Tipus de política econòmica
2. Política fiscal
2.1. Tipus de política fiscal
3. Pressupostos Generals de l'Estat
3.1. Ingressos públics dels PGE
3.2. Diferència entre impost i taxa
3.3. Despeses públiques del PGE
3.4. Saldo pressupostari
3.5. Política keynesiana i política neoliberal
3.6. Dèficit públic

3. Polítiques econòmiques
Les polítiques econòmiques són les formes en què
l'Estat intervé en l'economia per a complir uns
objectius econòmics relacionats amb la producció,
l'ocupació i els preus, a través de variables com ara
els impostos, la despesa pública o el preu del diner.

4. Objectius de les polítiques
econòmiques
Creixement econòmic sostenible.
L'Estat intervé per sostenir l'increment de la producció de béns i serveis
en el temps. L'objectiu fonamental és millorar el benestar dels
ciutadans.
Plena ocupació.
No té cap sentit deixar recursos sense utilitzar, cosa que és aplicable al
factor humà. Els indicadors que mesuren el nivell d'ocupació, són les
taxes d'activitat, d'ocupació i atur.
Estabilitat de preus
Controlar els preus dels béns i serveis és fonamental perquè els
consumidors conserven poder adquisitiu i per a evitar la incertesa que
genera la inflació.

5. Tipus de política econòmica
Dins de la política econòmica està:
Política fiscal: és l'ús de la despesa governamental i la recaudació
d'impostos per influir en l'economia.
Política monetària: conjunt de mesures que pren el banc central d'una
nació amb l'objectiu de mantenir l'estabilitat dels preus mitjançant la
variació de la quantitat de diners en circulació.
Política exterior: intervenció de l'Estat per a regular les transaccions amb
altres països o economies.
A la microeconomia està:
Política de rendes: pretén aconseguir l'estabilitat de preus controlant la
inflació.

6. Política Fiscal
La política fiscal és l'actuació intencionada del
sector públic, mitjançant la recaptació de fons o
ingressos públics i l'aplicació de despeses
públiques (G).

7. Tipus de política fiscal
Polítiques fiscals discrecionals: són les que apliquen els governs
quan volen influir sobre els ingressos o les despeses
intencionadament.
Estabilitzadors automàtics: són els ingressos o despesses públiques o
disminueixen paral·lelament al nivell de producció d'un país.
Efectes sobre l'economia:
Quan es redueixen els impostos o síncrementa la despesa pública per
a estimular la demanda total o agragada de béns i serveis es diu
que la política fiscal és expansiva.
En canvi, quan s'apugen els impostos o es redueix la despesa pública
per a aconseguir els objectius contraris, es diu què és restrictiva.

8. Pressupostos Generals de l'Estat.
Els instruments de la política fiscal es materialitzen en els
Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), relació detallada
de les despeses i les previsions d'ingressos. Aquest
pressupost ha d'estar d'acord amb el pla econòmic de
l'Estat, en el qual es detallen els objectius econòmics i les
previsions sobre l'evolució del conjunt de l'economia per
a un any.

9. Els ingressos públics dels PGE
Cotitzacions socials: són les quantitats que els treballadors
afiliats a la Seguretat Social paguen perquè, en situacions de
necessitat, ells i les seues famílies tinguen dret a cobertura.
Tributs: en els PGE són els ingressos públics més importants,
ja que suposen la meitat del tot allò recaptat. Distingim entre
impost i taxa.
Altres ingressos:
Tranferències corrents.
Ingressos patrimonials
Alienació o venda d'inversions
Tranferències de capitals

10. Diferència d'impost i taxa
Els impostos són pagaments que exigeixen les administracions públiques sense
que el contribuent rebi res a canvi, és a dir, no proporciona un benefici
directe a qui els paga. Per exemple: l' IVA, l'IRPF
Les taxes són pagaments a canvi d'utilitzar un servei públic o una activitat que
proporcionen un benefici directe a l'usuari. Per exemple: recollida de
brossa, permís de conduir, taxes acadèmiques.

11. Despeses públiques del PGE
La despesa pública és el conjunt de despeses efectuades per
l'Administració pública.
Les despeses públiques es classifiquen en:
Despeses corrents: són les despeses generals que tenen l'objectiu
de proporcionar a la societat serveis públics. Per exemple:
sanitat, educació, justícia...
Despeses d'inversió: són les que es destinen a mantenir i ampliar
la capacitat productiva del país. Per exemple: hospitals,
carreteres, aeroports...
Tranferències i subvencions. L'Estat obté recursos en forma
d'impostos, cotitzacions socials... i després els transfereix a les
persones o empreses més necessitades. Per exemple: beques
d'estudi, pensions de jubilació , subsidis de desocupació...

12. Saldo pressupostari
Els efectes de la política fiscal sobre l'economia són
totalment diferents en funció que el pressupost estiga
equilibrat (ingressos = despeses), en dèficit
(ingressos < despeses) o en superàvit (ingressos >
despeses).
El dèficit públic sorgeix quan es gasta més del que
s'ingressa. Actualment Espanya pateix d'un fort
dèficit.

13. Política keynesiana i política
neoliberal.
Les polítiques basades en el model econòmic
keynesià defensen que l'Estat s'ha d'endeutar per
a assolir la plena ocupació i l'estabilitat. Defensen
que el dèficit no és roín.
Les polítiques neoliberals critiquen l'endeutament
de l'Estat. Opinen que la política fiscal és
innecessària perquè creuen que el mercat es
regula sol i que la despesa pública s'ha de limitar
a allò estrictament necessari.

14. Finançament del dèficit públic
Per a finançar el dèficit públic, l'Estat pot optar per:
Emetre deute públic: l'Estat demana diners a empreses i particulars a canvi
de títols valor que atorguen a qui els posseeix el dret a la devolució dels
diners a un interés fix pactat.
Apujar els impostos: augmentar els impostos ja existents o establir-ne de
nous frena la demanda de béns i serveis.
Augmentar els diners en circul.lació: Aquesta mesura sol augmentar els
preus, raó per la qual els Estats són molt previnguts a l'hora d'aplicar
aquesta mesura.
Reduir la despesa pública: disminuir el que destina
l'Estat a determinats serveis. Actualment ho està fent
el govern amb una sèrie de retallades en educació,
sanitat, inversions...