2. Introducció: Què fou l’Imperi de Carles V?
Carles d’Habsburg neix a Gant, a Flandes el 1500. A causa de la política
matrimonial portada a terme pels seus avis i pares rebrà com a herència
gran part d’Europa. Del seu pare, Felip I de Castella, reb els Països
Baixos, Luxemburg, Artois, el Franc Comtat, Borgonya i Charolais. De
la seva mare, Joana la Boja, rep el regne de Castella i els nous territoris
americans. De Ferran el catòlic, el seu avi matern, hereta Navarra,
Aragó, el Principat de Catalunya, Sicília, Sardenya, el regne de
Mallorca, i el regne de València. Del seu avi patern, l’emperador
Maximilià hereta les posicions dels Habsburg, d'Àustria, Tirol,
Lundgau, Estiria, Carintia, Carmiola, i la sobirania sobre el nord
d'Itàlia, a més del dret de poder ésser escollit com a Emperador.
Amb totes aquestes possessions, Carles haurà de lluitar inevitablement
en diferents fronts activament.
4. Idees de Carles en l’espai ideològic.
Visió del món
Carles fou un gran ideòleg polític, i tenia una idea concreta
de com volia el seu imperi i com havia d’ésser la figura de
l’emperador. Pretenia ser l’hereu i continuador de l’Imperi
Romà, formant una Monarchia Universalis. Aquesta idea
significava, doncs, liderar el món cristià, per això es va
plantejar la idea de la Pax Christiana, de manera que no hi
hagués enfrontaments per la religió, i que tots els seus
territoris fossin catòlics. Carles va governar influït per
Mercuri Gattinara, el seu Canceller. Aquest li farà entendre
la seva missió com la restauració de l'imperi cristià (amb un
fort pensament creuat), en el qual l'emperador era "el rei de
reis“, qüestionant fins i tot la sobirania papal dins el món
religiós.
5. Fig.3 Pintura realitzada per Tiziano. Mostra l’emperador a la batalla de Mulberg. Segons Carles
havia d’anar a les batalles per ser un bon sobirà, aquesta idea és de caràcter medieval.
6. Per posar en marxa aquesta ideologia imperial es
duran a terme fets importants, en diferents espais dels
seus dominis:
1521-Dieta de Worms (Renania), on busca la Pax
Christiana, i intentar unir tots els cristians en una
sola fe, enfront l’avenç del luteranisme.
1530-Coronació com a emperador i rei d'Itàlia a
Bologna. Acte i espai simbòlic, puix és coronat pel
papa Climent VII, i li retorna les terres que li havia
conquerit. D’aquesta manera ja podia desenvolupar
amb més profunditat la idea de Monarchia
Universalis, amb el beneplàcit del papat.
7. Tractament dels espais exteriors. França
Disputes territorials amb França. Les reivindicacions es
basaven en tres espais geogràfics estratègicament. 1a guerra
amb França:
Navarra, que al 1512 fou annexada per Ferran el Catòlic.
Francesc I, sobirà francès intentà una invasió al 1521, però
fracassà.
Ducat de Borgonya, amb capital a Dijon, annexada per
França al 1477. Fou reclamada per Carles com a dret seu
innat. Qualificava el territori simbòlic de Notre patrie.
Milanesat, ocupat per Carles però recuperat ràpidament
per França. Era un pas estratègic per controlar Itàlia i la
ruta cap al nord.
8. La primera guerra finalitzà amb la Pau de Madrid al
1526. França renunciava a Nàpols, el ducat de Borgonya,
Gènova i el Milanesat. Tanmateix mesos després, Carles es
torna a enfrontar a Francesc I, al territori Italià. On es
produeix el Saqueig de Roma al 1527, i el papa es refugia al
Castell de Sant’Angelo. Amb la Pau de Cambrai
(França) al 1529, Carles renuncia a Borgonya, i Francesc I
es retirà d'Itàlia. Al 1530 Carles retorna les terres que li
havia pres al Papa, d’aquesta manera deixen d’ésser
enemics.
9. Entre el 1536-1538 França ocupa Savoia i Piemont.
Arbitratge del Papa que convoca la Treva de Niça
(1538).
Entre el 1542-1544 s’esdevé la quarta guerra, quan
Francesc I ocupa Flandes i com a resposta, Carles
ocupa França. Amb la Pau de Crepy (França,
Picardia) al 1544 Carles torna Borgonya, i França
renuncia a Flandes.
Fig.3 Carles representat per Tiziano
10. Imperi Otomà
L’altre enemic principal de l’Imperi, fou l’imperi Otomà,
que lluitava per la supremacia al Mediterrani, espai
principal de l’acció dels esdeveniments contra Carles. Al
1524 els otomans guanyen la batalla de Mohacs, ocupant
gran part del sud-est d’Europa, amenaçant, doncs, els
dominis de Carles. Com atacs principals destaquen al 1535
el de Tunísia, i a l’Alger el 1541 que acabà amb fracàs. El
domini turc a la mediterrània central i oriental fou clar. La
part occidental, però, fou dominada pels pirates
barbarescos.
11. Fig.4 Mapa on podem veure l’avenç dels turcs i els atacs
a l’Àfrica
12. Relacions amb l’interior: l’espai religiós
Davant l’avenç del protestantisme, Carles intenta unificar
altra vegada la religió, que d’alguna manera servia per a
dur a terme la idea de Monarca universal.
La Dieta de Worms fou un fracàs, i és llavors quan entra en
un espai de negociacions amb els prínceps alemanys de
l’imperi.
La Dieta de Spira (Palatinat) al 1526, s’acorda que cada
príncep pot escollir la religió que professarà el seu estat. De
fet, cal dir, que professar la nova religió protestant, era una
manera de contradir a l'emperador per assolir més
autonomia.
La Dieta d’Augsburg, 1530 intenta buscar ajuda contra
l’avenç dels Turcs. Però es demostra el fracàs en restablir la
unitat de l’església.
14. La Dieta de Ratisbona al 1541 s’intenta amb caràcter
reconciliador. Tanmateix, una Dieta a la mateixa ciutat al
1546, portà al desacord entre Carles i els prínceps i s’esdevé
una guerra. La batalla de Mülberg al 1547 es guanyada
pels imperials. Anys més tard, però Carles era derrotat a
Innsbruck, i es veia obligat a acceptar el tractat de Passau,
on es donava llibertat de culte.
Podem veure doncs, que és dins l’espai interior, del seu
imperi, on l’Emperador combat la ruptura de l'església.
15. La idea de reunificar l'església, i de propugnar la Pax
Christiana fracassà absolutament. Quedà demostrat
amb el Concili de Trento (Trentino, Itàlia) al 1563
on es reforma l'església sense participació protestant.
Fig.6 Representació d’una
sessió a Santa Maria
Maggiore de Trento
16. Castella
Amb l’arribada de Carles I a Castella, com a nou rei, es
celebraren les corts a La Corunya el 1520. Allà els
nobles castellans van deixar clar que volien un rei i no
pas un Emperador.A més les persones que s’ocupaven
de l’administració eren flamenques i alemanyes. La
mentalitat castellana era que volien ésser governats
per castellans. Això va propiciar una revolta. Toledo,
Segovia, Zamora, Toro, Madrid, Guadalajara,
Avila, Burgos, Múrcia, Alcalà, León, Cuenca i
Salamanca, varen ser les ciutats que es rebel·laren.
El 1521 a la batalla de Villalar, Carles venç la guerra
de les Comunitats.
18. Regne de València i Mallorca
A
causa de les irregularitats administratives
monopolitzades pels terratinents nobles, sorgeix una
rebel·lió anomenada Germanies. Fou una rebel·lió
de menestrals i pagesos, amb reivindicacions socials.
València, Alzira, Xàtiva i Oriola varen ser les
ciutats afectades per la revolta a València. I Eivissa i
Palma de Mallorca al Regne de Mallorca.
Fig.8 El jove rei Carles, representat per
Bernaend van Oley
19. Fig. 9 Durant la rebel·lió van obligar a molts musulmans
a batejar-se.
20. Colònies americanes
Abans de Carles I ja havien estat conquerides les illes
del Carib. Durant el govern de Carles I, destaquen
dues conquestes, la de Mèxic i la de Perú i Xile.
Hernán Cortés, aliat amb els enemics dels Asteques
provoca una guerra civil a l’imperi Asteca. D’aquesta
manera el 1521 Tenochtitlán es rendeix, i la zona
queda en mans de Castella.
Francisco Pizarro aprofitant la guerra civil Inca
conquereixen el territori de l’imperi Inca. Fundaren
San Miguel, i conquereixen Tumbez. L’any 1533
conquereixen Cuzco. Més al sud, funden Jauja,
Quito, Trujillo i Lima. Amb la fundació de ciutats
podien controlar millor els indígenes i posar en marxa
l’economia espoliadora.
21. Conclusions
Els espais on lluiten són aquells que els
interessen econòmicament. Tot i que també,
Carles lluita per la seva supremacia, que sense
aquells espais no tindria.
Davant la multitud de problemes i enemics
que tenia l’imperi, Carles no va poder aplicar
les seves idees de la Pax Christiana ni la
Monarchia Universalis. Per tant és pot
afirmar, que l’espai ideològic imperial fracassà
però la seva planificació administrativa va
estar intacte durant tot el seu regnat encara
què a meitat del segle XVI hi ha una sèrie
d’esdeveniments que demostren una crisi del
sistema establert.
22. BIBLIOGRAFIA
Elliot J.H, La España imperial 1469-1716, Ed. Vicens-
Vives, Londres, 1987
Floristán, Alfredo, Historia Moderna Universal, Ed Ariel,
Barcelona, 2008
Kamen, Henry, Una sociedad conflictiva: España, 14691714, Ed. Alianza, Madrid, 1984
Kinder Hermann, Atlas històrico mundial, Ed Istmo,
Madrid, 1980
