2. Contingut
1. DISSENY DE PROCESSOS: INTRODUCCIÓ
• Definició de procés
• Tipus de Processos
• Estratègies bàsiques de producció
2. DISSENY DE PROCESSOS: ELEMENTS FONAMENTALS
.
• Inversió o Capital necessaris
• Flexibilitat dels recursos
.
• Integració vertical
• Implicació del consumidor
.
3. DISSENY DE PROCESSOS: TECNIQUES D’ANALISI
• Anàlisis de pressupostos d’inversió
• Diagrames de fluxos
• Diagrames de processos
• Diagrames d’activitats múltiples
3. QUE ÉS UN PROCÉS?
Conjunt d'activitats seqüencials que transformen un grup d’inputs
- material, ma d’obra i capital - en els outputs desitjats - bens i
serveis - afegint valor.
Conjunt d’activitats interrelacionades entre sí que, a partir d’una
o varies entrades de materials o informació, donen lloc a una o
varies sortides també de materials o informació amb valor afegit.
En altres paraules, és la manera en la que es fan les coses en la
organització, però hi ha diferents formes de fer el mateix
Els processos han de tenir un inici i un final clarament definits
Factura vs cotxe: Són processos?
Processos clau, estratègics o de suport
4.
5. ELECCIÓ PROCÉS PRODUCTIU
La decisió del tipus de procés productiu
depèn bàsicament de:
• El volum de la demanda
• La naturalesa del producte produït
• EL grau de personalització del producte
Elecció entre 5 tipus de processos bàsics
6. PROCESSOS BASICS
• Projecte o flux dispers: un únic producte de gran complexitat
(Ex: producció de pel·lícules, drassanes, avió,...)
• Fabricació tipus taller o flux irregular desconnectat: Producció
no seriada en lots petits i comandes de poques unitats (Ex:
impremta, taller reparació vehicles,...)
• Lots o procés discontinu o flux regular desconnectat: Gamma
ampla de productes, fabricació per lots (Indústria tèxtil i de la
confecció, restaurant menjar ràpid)
• Línia de muntatge o flux lineal connectat: Volums elevats amb
una seqüència d’operacions fixa i equilibrada (Ex: cadena
d’automoció, electrodomèstics, etc)
• Planta processadora o flux continu automatitzat: Flux de
material continuat amb una seqüència d’operacions
predeterminada i molt automatitzada (Ex: refineria de petroli,
indústria alimentària, fundició,...)
7. ELECCIÓ DEL PROCES
Alt
• Gamma productes Projecte
• Qualificació operaris
• Flexibilitat Taller
Lots
Línia
•Costos mà d’obra
•Modificacions producte Procés
•Estoc en curs continu
Baix Volum (unitats produïdes) Alt
Grau de repetició de les operacions
Gamma de productes
8. Nº Productos/Cantidad
Mu ch os . Mucho s. B a s - B a s ta n - U n o -
Uno o Ca ntid ad t an tes . t e s V a r- P o c os .
p oc o s ba ja o Cant id ad ios. Canti- Cant id ad
cada vez. media. media. dad alta. muy alta.
Muy funcional. A medida
Flujo muy variado.
Celular. Flujo en lotes
Flujo variado.
Distribución/Flujo
Lineal. Flujo ritmo Flujo en línea
operarios. acompasado operarios
Lineal. Flujo ritmo
FM Flujo en línea
acompasado por el equipo
equipo.
JIT
Lineal. Flujo con- Flujo continuo
tinuo, rígido.
10. Estratègies bàsiques de producció
• Producció per al mercat o per a inventari, per
magatzem o contra estoc: la fabricació dels
productes es realitza seguint les indicacions de la
previsió futura de la demanda del producte. Productes
estandarditzats, lots grans, elevada inversió
equipaments, etc. Ex: electrodomèstics
• Producció contra comanda o per encàrrec: la
fabricació dels productes es realitza en base a les
comandes realitzades en ferm pels clients.
Personalització i requeriments específics del client.
• Modularització: ús de components i submuntatges
estàndard per a elaborar productes personalitzats
(mix de les dues estratègies anteriors). Ex: Automòbil
13. SISTEMES D’EMPEMTA (PUSH)
•Són sistemes productius més tradicionals.
S’associa a la producció en massa.
•La planificació dels diferents processos d’un flux
de materials es fa de forma centralitzada
(Departament de planificació)
•El funcionament dels sistemes d’empenta
(push) es basa en previsions de demanda,
producció estimada, eficiències d'instal·lacions,
qualitat de productes i processos, etc
•Com més gran és el temps de previsió de
demanda, més error tindran les previsions.
15. 7-31
Traditional “Push”
Manufacturing - Example
Computer Manufacturer
Forecast Sales Order components Store Inventory
Make sales Prepare
Begin Production in
from finished Production
Anticipation of Sales
goods inventory Schedule
16. SISTEMES D’ARROSSEGAMENT
(PULL)
• El flux de material es regeix per sistemes “pull”, és a
dir, cada procés estira del procés anterior i la comanda
del client estira tot el procés encadenat.
• Es basa en que cada procés del flux fabrica només el
que li demana el procés posterior i en el moment en
que aquest li ho demana.
• La informació de planificació només arriba a un dels
processos de la cadena.
• Aquest procés és el que marcarà les necessitats en
cada moment, tant als processos anteriors com als
posteriors. Aquests procés s’anomena marcapassos
(takt) o també punt de penetració de la comanda.
17. SISTEMES D’ARROSSEGAMENT
(PULL)
• Els processos han d’estar equilibrats i el flux de
material ha de ser suau al llarg del procés.
• Els lots de producció acostumen a ser petits.
• Els processos anteriors al marcapassos es poden
regular amb sistemes de senyalització Kanban.
• Aquests sistemes consten de petits magatzems
reguladors entre els processos i generen la informació
necessària perquè el procés proveïdor sàpiga que ha
de fabricar en cada moment.
19. 7-32
JIT “Pull” Manufacturing -
Example
Computer Manufacturer
Customer Create Production Generate component
places an order Order requirements
Goods delivered Production begins Components
just in time as parts arrive are ordered
20. PRODUCCIÓ AJUSTADA (pull):
Lean Manufacturing
Total Productive
Maintenance
Single minut exchange die
(canvi de matriu en un sol
Definir, mesurar, analitzar,
minut) per aconseguir lots més
millorar i controlar, per
reduïts i temps de fabricació
assegurar la qualitat
més curts
21. PRODUCCIÓ AJUSTADA:
Lean Manufacturing
El Lean Manufacturing, o sistema de producció ajustada, és
aquell sistema de fabricació que:
– Fabrica exclusivament allò que demana el client (extern i intern) i,
– en el moment en que aquest li demana i,
– a un cost mínim.
El procés de fabricació s’inicia sempre des de la DEMANDA i té
un enfocament cap al client.
També se l’anomena sistema d’arrosegament (pull) o TPS
(Sistema de Producció de Toyota).
Busca el mínim cost i una alta flexibilitat.
Aquest sistema permet minimitzar els estocs, els endarreriments
i, en definitiva, els costos totals.
La clau d’aquests sistemes ajustats està en el disseny i control
estricte del flux de materials (només es reemplaça allò que ha
consumit el procés següent).
23. QUE ÉS EL DISSENY DE
PROCESSOS?
Disseny de processos és la
selecció de:
.
• inputs (habilitats, MP, equips)
• operacions . Producció
• fluxos de treball
bens i serveis
• mètodes emprats en processos
.
transformació
• grau d'automatització
Selecció consistent:
• Posicionament estratègic
• Capacitat obtenció recursos
24. DISSENY DE PROCESSOS:
ELEMENTS FONAMENTALS
• Inversió o Capital necessaris
• Flexibilitat dels recursos
• Integració vertical
• Implicació del consumidor
25. Inversió o Capital necessaris
Costos totals Gràfic 1: Relació entre la inversió en
(u.m.)
capital i el volum de producció
Procés 1: Equips
generalistes
BREAK-EVEN
QUANTITY
Procés 2: Equips
especialitzats
F2
F1
Volum de producció
(unitats físiques per any)
26. Elecció entre processos alternatius
TALLER DE
ELECCIÓ GRAU TAREAS
D’AUTOMATITZACIÓ
Cost anual de la
producció (u.m.)
MANUFACTURA
CELULAR
LINEA DE
ENSAMBLE
AUTOMATICA
2.250.000
1.110.000
500.000
100.000 130.000 250.000 Volum de producció (unitats
produides anualment)
27. Ingresos y Costos ( totales) INGRESOS POR
(u.m.) VENTAS
CT
2400000 Alternativa B
CT
1.000.000 Alternativa A
720.000
600.000
300.000
200000
25.000 60.000 200.000 Volumen de producción y ventas
(unidades fisicas)
28. Baixos volums Cicles de vida Alta
de producció curts personalització
Difícilment justificar inversió necessària per a rendibilitzar capital
Necessitat inversió i flexibilitat recursos són inversament proporcionals
Quan es reemplaça el treball de l’home per màquines, normalment es redueix
la flexibilitat en el producte i la flexibilitat en el volum a produir
Alta
Flexibilidad de recursos
Tecnología
emergente
Tecnología
tradicional
Baja Alta
Intensidad de capital
29. FLEXIBILITAT DELS RECURSOS
• Facilitat amb que tant equips com empleats poden
realitzar una amplia varietat de productes, assolir
diferents nivells d’outputs, i portar a terme una amplia
gamma de funcions.
• DOS PRIORITATS COMPETITIVES:
• Personalització (Customització, fet a mida, al gust del
consumidor)
• Flexibilitat en el volum de producció
.
• El Disseny de Processos afecta a l’habilitat d’una
organització per assolir ambdues prioritats.
• Decisions directius respecte empleats, equips e
instal·lacions, determinen el grau de flexibilitat.
30. Exemple:
Empresa llurs plans de producte es dirigeixen cap a
productes amb un cicle de vida curt i una alta
customització.
Com hauran. de ser els equips utilitzats i els
empleats?
Es podran optimitzar els recursos?
• Equips utilitzats hauran de ser generalistes
• Empleats capaços de desenvolupar una amplia
gamma d’habilitats.
• Utilització dels recursos baixa per optimitzar-la
31. Integració Vertical
• Integració cap endarrera: cap a les fonts
d’aprovisionament de matèries primes o
productes en curs (Ex. Raymat, Cooperativa
GUISSONA, CARREFUR ¿?).
• Integració cap endavant: quan l’empresa
.
adquireix canals de distribució. Centres de
distribució, centrals de venta al menor (Ex.
ZARA, GOTTA, Imaginarium, Cruz Campo,
Cooperativa GUISSONA ¿?)
33. Integració Vertical
Integració Vertical Exemples d’Integració Vertical
Matèries primes
Mineria Silici Agricultura
(proveïdors)
Backward integration Acer
Transformació actual Automòbils Circuits Integrats Fàbrica de farina
Sistema de
Forward integration Plaques base
Distribució
Bens finals (clients) Ordinadors,
Concessionaris rellotges, Productes cuinats
Calculadores
Figure 11.2
34. Exercici Make or Buy
Concepte de Existeix capacitat Cal incrementar la
Cost per unitat disponible capacitat
Variable de fabricació 220 um 220 um Per fabricar el
producte
Equip i espai 0 um 25 um Per fabricar
addicionals incrementant la
capacitat
Equip de transport 10 um 10 um Per fabricar el
addicional (apart del producte
de fabricació)
Despeses Generals de 70 um 75 um 70 amb independència
fabricació de fabricar o no
300 um 330 um
• Si existeix capacitat disponible, es fabricarà o comprarà “b”?
• Si deu incrementar-se la capacitat, es fabricarà o comprarà
“b” ?
35. IMPLICACIÓ DEL CONSUMIDOR
⇒ Forma en que els consumidors interactuen amb el procés
⇒ Crucial en algunes empreses, principalment de serveis
⇒ La implicació dels consumidors pot aplicar-se en termes de:
– Self-service
– Selecció de Producte
– Temps i lloc
ALTA IMPLICACIÓ DEL CONSUMIDOR EN EL PROCÉS:
⇒MENOR INTENSITAT DE CAPITAL
⇒MAJOR FLEXIBILITAT DE RECURSOS
37. DISSENY DE PROCESSOS:
IMPORTÀNCIA ESTRATÈGICA
• Afecta a la competitivitat a curt i llarg termini.
.
• Afecta directament a la productivitat. La major
proporció del input en el rati output/input es determina
.
durant el disseny del procés.
.
¡compte!
Susceptible de canvis i evolució continua:
Redisseny
38. QUAN S’HA DE FER UN DISSENY DE
PROCESSOS O UN REDISSENY?
• Quan s'està oferint un nou producte o servei o algú
amb modificacions substancials.
• Quan les prioritats competitives han canviat
• Quan el Volum demanat de producte o servei està
canviant
• Quan el rendiment actual és inadequat
• Quan els competidors estan millorant al utilitzar nous
processos o noves tecnologies.
• Quan el cost dels inputs ha canviat.
• Quan la “ètica” o el “medi ambient” fan que el
disseny actual sigui insatisfactori.
39. ELS 8 “MALBARATAMENTS”
EN PRODUCCIÓ
1. Sobreproducció (produir més quantitat que les necessitats del mercat:
més material, més salaris, estocs, etc.)
2. Temps d’espera (referides a operaris, productes, màquines i al
consumidor)
3. Transports (layouts no adequats, desordre, etc.)
4. Processos inadequats (màquines no adients, dolenta organització del
lloc de treball, temps de canvi excessiu, etapes mecanitzables, etc.)
5. Estoc (cost de l'immobilitzat i problemes organitzacionals). L'estoc
oculta els problemes
6. Moviments innecessaris (moure's no equival a treballar)
7. Productes defectuosos (cost de reparació i lead time addicional)
8. Infrautilització de les habilitats i capacitats del personal
40. MILLORA DE PROCESSOS
“Las organizaciones son tan eficaces y eficientes como lo
son sus procesos. La mayoría han tomado conciencia de
esto –además, animadas por la nueva norma ISO
9000:2000 y EFQM- se plantean cómo mejorar los
processos y evitar algunos males habituales como: bajo
rendimiento de los processos, poco enfoque al cliente,
barreras departamentales, subprocesos inútiles debido a la
falta de visión global del proceso, excesivas inspecciones,
reprocesos, etc”
Eduardo Navarro (Soci Director de Improven Consultores)
41. MILLORA DE PROCESSOS
Quan s’obtenen grans compensacions o millores?
• Aplicant les tècniques sobre les operacions que tinguin una o
més de les següents característiques:
– El procés és crític per la seva importància per al client
– El procés implica condicions de treball desagradables o
perilloses
– El procés origina contaminació o una gran quantitat de
residus
– El procés es un coll de ampolla (recursos humans o
màquines parades esperant el output d’aquest procés).
– El procés consumeix una gran quantitat de temps
– El procés requereix gran quantitat de moviment físic
• Les tècniques d'Anàlisi impliquen: trencar - desmuntar el
procés en els seus components.
42. MILLORA DE PROCESSOS
Sempre hauríem de preguntar-nos aquestes 6 qüestions:
• QUE s'està fem?
• QUAN s'està fem?
• QUI .ho està fem?
• ON s'està fem?
• EN QUANT TEMPS s'està fem?
• COM s'està fem?
.
EN CADA RESPOSTA, PREGUNTAR-SE PERQUÈ?
• Perquè encara s'està fent?
• Perquè s’està fent el que es fa?
43. MILLORA DE PROCESSOS
RESPOSTES ⇒ SOLUCIONS CREATIVES ⇒ AVANÇ DISENY PROCESSOS
• Elements de treball poden ser racionalitzats: combinació de
varis treballs en un
• Processos sencers poden ser eliminats
• Pot reduir-se l'ús de matèries primeres
• Els treballs poden ser més segurs
• Es poden retallar costos laborals:
⇒ eliminant funcions innecessàries:
– parts d'inspecció
– emmagatzematge
– manipulació de materials
– excessos de supervisió
⇒ reorganitzant el procés de producció
Els canvis procedeixen d’un anàlisi crític de cada procés
44. UTILITZACIÓ DELS RECURSOS.
LINIES DE MILLORA
• Flux continu de producció
• Reducció del temps de preparació de màquines.
• Reducció del tamany de lots. Estocs zero.
• Equilibrat de línia.
• Estandardització d’operacions.
• Layout de planta ajustat.
• Operaris multifuncionals.
• Cercles de Qualitat: defectes zero.
• Millora continua (KAIZEN).
46. Reenginyeria vs Millora continua
• Un projecte de reenginyeria aporta un benefici radical als processos i per
tant als resultats empresarials.
• Els projectes de millora continua assoleixen millores incrementals, la
reenginyeria aconsegueix millores radicals
• La situació ideal és afrontar una reenginyeria inicial de processos per a
partir d‘aquest punt, treballar amb els conceptes de millora continua
47. REENGINYERIA
• Reenginyeria és el redisseny dels processos (logística,
distribució, manufactura…) d’una organització amb el propòsit
de reduir costos, elevar la qualitat, incrementar la rapidesa i
afavorir la competitivitat.
• No consisteix en una simple reestructuració, sinó en un canvi
radical en l’estructura dels processos. Són canvis,
modificacions en la manera de treballar. Una reenginyeria
exitosa demanda canvis profunds.
• Es pot fer de 3 formes distintes:
– redisseny de les etapes del procés,
– canvi de la seqüència lògica i temporal, o
– canvi d’altres característiques del procés, essent bàsic el suport de les
Tecnologies de la Informació i les comunicacions.
48. OBJECTIUS REENGINYERIA
Els objectius generals que persegueix una reenginyeria i gestió
de processos són:
1. Majors beneficis econòmics degut tant a la reducció de
costes associats al procés com al increment de rendiment dels
processos.
2. Major satisfacció del client degut a la reducció del termini de
servei i millora de la qualitat del producte/servei.
3. Major satisfacció del personal degut a una millor definició de
processos y tasques
4. Major coneixement i control dels processos
5. Aconseguir un millor flux de informació i materials
6. Disminució dels temps de procés del producte o servei.
7. Major flexibilitat front a les necessitats dels clients
49. MILLORA CONTINUA: KAIZEN
• Procés de millora continua (filosofia japonesa – Kaizen =
modificacions per a millorar)
• "Sí es vol millorar els resultats cal concentrar-se en
millorar els processos"
• Quan s’arriba al límit de la millora continua cal innovar
50. MILLORA CONTINUA: KAIZEN
• El concepte de Kaizen subratlla la funció estimulant i de suport
de l’administració per als esforços de les persones per a
millorar els processos.
• El departament de control de qualitat no pot per sí sol obtenir la
qualitat desitjada. Tots els departaments funcionals (I + D,
producció, enginyeria, finances, ventes, serveis administratius)
deuen estar involucrats.
• El sistema Kaizen utilitza sis Sistemes fonamentals com són el
Just in Time (JIT), el TQM (Gestió de Qualitat Total) i el TPM
(Manteniment Productiu Total), suggeriments, activitats de
grups i desplegament de polítiques, resulta de fonamental
importància armar els quadres de comandament integral en
funció dels objectius u funcionaments d’aquests sistemes.
52. PASOS: REENGINYERIA i MILLORA CONTINUA
La situació ideal és afrontar una reenginyeria inicial de processos per a
partir d‘aquest punt, treballar amb els conceptes de millora continua
53. Tècniques d’anàlisi i
millora de processos
1. Representació de processos
2. Tècniques d’anàlisi
.
54. DIAGRAMA DE FLUXOS
• Representa el flux de persones, equips o materials a traves
o durant un procés.
• Es una representació gràfica on es detallen pas a pas les
activitats que el constitueixen.
• Eina molt interessant quan una operació implica considerables
moviments de materials o persones.
Com es realitza un diagrama de fluxos?
1-.Fer un croquis aproximat del lloc on es realitza el procés.
2-.En el paper, preferentment quadriculat, es dibuixen els
camins seguits per les persones, materials o equips utilitzant
fletxes per a indicar la direcció del moviment o la direcció del
flux.
• Exemples: centre comercial; rentat de cotxes; cervesa
61. Importància del
Diagrama de Flux d’un Procés
a) Exemplifica gràficament el procés actual.
b) Permet conèixer el temps en que es realitza cada
activitat.
c) Mostra els responsables i la seva activitat dins del
procés.
d) És un instrument que facilita la elaboració de
procediments escrits i els seus requeriments.
e) Facilita la identificació d’activitats innecessàries i
situacions problemàtiques (repetició de tasques,
temps morts, colls d’ampolla, etc.).
f) Ajuda a documentar i estandarditzar el procés.
g) És un instrument de capacitació.
62. PROBLEMA 1:
DIAGRAMA DE FLUJOS
En la figura que se adjunta se observan los diagramas de dos
estaciones de autoservicio de gasolina, situadas ambas en la
esquina de un cruce de calles. Ambas estaciones tienen dos líneas
de cuatro surtidores y una oficina en la que un empleado cobra la
.
gasolina. En ninguna de las dos estaciones de servicio es necesario
pagar por adelantado. Las salidas y entradas aparecen marcadas en
.
los diagramas.
Analiza los flujos de coches y personas a través de cada gasolinera.
• a) ¿Cual de las dos gasolineras tiene el flujo más eficiente desde el
.
punto de vista del cliente?
• b) ¿Qué estación perderá más ventas de potenciales clientes que no
pueden acceder a los surtidores porque otros coches están
encarados en otra dirección?
• c) ¿En qué estación puede un cliente pagar sin necesidad de bajarse
del coche?
63.
64. DIAGRAMA DE PROCESSOS
• Es una forma organitzada de recopilar totes les activitats
desenvolupades per una persona, una màquina, en el lloc de
treball o sobre els materials.
• El Diagrama de Procés sol descriu el treball que està realitzant
un sol subjecte.
• També s’anomena cursograma analític
• Característiques:
• Deu representar el procés tal com s'efectua actualment
.
• Representació gràfica de les etapes en el procés
• Subministra un coneixement del procés a funcions
externes relacionades
• El seu anàlisis serà bàsic per a identificar oportunitats de
millora
65. Com es completa un
diagrama de procés?
1-.Identificar cada etapa desenvolupada. Observar cada pas categorizant,
cada etapa d’acord amb el subjecte estudiat.
2-.Categoritzar cada etapa: operació, transport, inspecció, retard o
emmagatzematge relatiu al subjecte: persona, material o màquina. Per
exemple, una persona pot estar esperant, per una màquina per a completar
.
una operació. Al canviar de subjecte canvia la categoria de l’etapa (retard,
transport, ...)
3-.Mesurar les distàncies recorregudes i el temps empleat per a realitzar
cada pas.
.
4-.Al final realitzar un resum en el que apareguin el número d’etapes, el total
de temps i el total de distància empleats. El resum ens indica en quines
activitats es dedica més temps.
5-.Preguntar-se les qüestions QUE, QUAN, QUI, QUANT TEMPS I COM, per a
cadascuna de les etapes del diagrama de processos i preguntar-se
PERQUÈ.
6-.Planificar i implementar les millores.
66. DIAGRAMA DE PROCES
Les activitats s’agrupen en 5 categories:
OPERACIÓ ⇒ treball productiu: canvi, crea o afegeix alguna
cosa
TRANSPORT ⇒ moviment de l’element estudiat: persona,
material, eina, peces d’equips,...
INSPECCIÓ ⇒ revisió o verificació però sense canvis: pes,
temperatura, veure imperfeccions,...
RETARD ⇒ esperar una operació, transport, inspecció,
esperes de materials o equips, temps de neteja = Treballadors
o màquines sense res que fer
EMMAGATZEMATGE ⇒ no es retard, guardar fins un altre
moment: provisions emmagatzemades com inventari
68. OPERACIONES (BOLERA) O T I E A T (MIN) D (M) PERSONAL
1. Entrada cliente X - - Cliente
2. Localización puesto de recepción. X 0.1 - Cliente
3. Desplazamiento puesto recepción. X 0.4 20 Cliente
4. Registro cliente en recepción X 2 - Empleado recepción
5. Espera turno Bolera X 30 - Cliente
(sólo si es necesario)
6. Desplazamiento alquiler calzado X 0.5 10 Técnico
7. Localización y entrega calzado X 1.5 - Empleado
8. Desplazamiento a la Bolera X 1.5 10 Cliente
9. Cambio calzado X 3 - Cliente
10. Espera grupo anterior X 3* - Cliente
11. Recogida “busca” y explicación procedimiento de partida X 3 - Técnico o empleado
(simultáneo con tramite 10)
12. Partida de Bolos X 60 - Cliente
13. Revisión y control (simultaneo con paso 12) X 0.1* - Técnico o empleado
14. Cambio calzado X 3 - Cliente
15. Desplazamiento a devolución de calzado X 1.5 10 Cliente
16. Devolución calzado X 0.5 - Empleado
17. Desplazamiento salida X 1 20 Cliente
TOTAL 5 6 2 2 2 108 70
69.
70. DIAGRAMA PROCES -
DIAGRAMA FLUX-
DIAGRAMA DE SERVEI
Simbologia utilitzada
72. DIAGRAMA DE SERVICIO
Personal Greeting Service Diagnosis Perform Service Friendly Close
Level Customer arrives
#1 for service Customer departs
Customer pays bill
Determine Notify
Warm greeting specifics customer
and obtain No and recommend
service request an alternative
Standard provider
request Can
Level service be
#2 done and does No
Direct customer customer
to waiting room approve? Notify
customer the
car is ready
Yes Yes
Perform
Level required work
#3
Potential failure point
Prepare invoice
Figure 7.9
73. Disseny del Procés:“Calçot a taula”
RECEPCIÓN DE
MATERIA PRIMA
- EN SECO (CINTA
ALMACENAMIENTO
VIBRADORA). ELIMINAR
LA TIERRA Y
SEPARARLOS
LAVADO EN SECO
DESECHAR LOS QUE NO
TENGAN UN CALIBRE O
LARGO DETERMINADO
CLASIFICACIÓN
DEJAR UN CALÇOT
LIMPIO Y CON ALGO
CORTADO DE VERDE NO COMESTIBLE
RAÍCES Y HOJAS
PREPARACIÓN FINAL
PREVIA AL ESCALDADO Con Duchas
LAVADO HÚMEDO
COCCIÓN PARA
PROPORCIONAR
PROPIEDADES
ESCALDADO ESPECÍFICAS Con reciclo
de vapor
74. Disseny del Procés:“Calçot a taula”II
ENFRIADO
EN BOTES DE
CONDIMENTOS
CRISTAL
ENVASADO
PREPARACIÓN
LÍQUIDO DE RELLENO
RELLENO
Con reciclo
AL VACIO de vapor
CIERRE DE
TAPAS
RECIPIENTES
ESTERILIZACIÓN
ENFRIADO
ETIQUETAS ETIQUETADO
MATERIALES EMPAQUETADO
PALLETS PALETIZADO
75. Diagrama fluxos procés
(Maquinària recol·lecció fruita)
CORTE DE HIERRO MONTAJE
MOLDEADO
Y CHAPA ESTRUCTURA
COLOCACIÓN INTRODUCCIÓN DE CINTAS
PINTADO
DE RUEDAS Y CADENAS
MONTAJE MONTAJE DE LA PARTE
HIDRÁULICO MECÁNICA
PLATAFORMA RECOLECTORA MONTAJE DE LA PARTE
DE FRUTA ELÉCTRICA
76. Per aconseguir un
procés més eficient
♦ Qüestionar-nos els retards
♦ Analitzar les operacions de transport, inspecció i
emmagatzematge
♦ Quines poden combinar-se, reorganitzar-se o
eliminar-se.
“Sempre existeix una forma millor de fer les coses
però algú hi deu pensar-hi”
80. DIAGRAMA ACTIVITATS MULTIPLES -
DIAGRAMA HOME MÀQUINA
• Recopilació de les activitats desenvolupades per varis elements en
un determinat període de temps.
• El Diagrama de Processos descriu el treball realitzat per un sol
subjecte, per això el Diagrama d’Activitats Múltiples és més rellevant.
Per a la seva elaboració és necessari:
.
1-Determinar què procés s'estudiarà
2-Es divideix una fulla .en columnes, una per cada persona, material o àrea
de treball
3-S’analitza el procés observant-lo i es determina el temps estàndard per a
cada activitat
4-L’analista indica el temps requerit per a realitzar cada activitat, utilitzant
barres verticals i donant longituds que representin aquests temps.
5-El següent pas és trobar formes de millorar el procés.
81. Analitzant el Diagrama
home-màquina es pot obtenir:
• formes per a dividir el treball entre els empleats
• reduir el temps requerit per a algunes activitats
• reorganitzar activitats per a reduir el temps global del treball
.
• ajuda als managers a decidir com utilitzar els recursos humans,
.
els llocs de treball o les màquines més eficientment.
Diagrama Home-Màquina per a reduir temps de no fer res.
.
RESULTAT = INCREMENTS SIGNIFICATIUS DE PRODUCTIVITAT
82. PROBLEMA 2:
DIAGRAMA HOMBRE MAQUINA
• Un operador de una máquina puede cargarla en 2 minutos y
descargarla en 1 minuto. Hay varias máquinas disponibles y su
tiempo de funcionamiento automático es de 4 minutos. La tarifa hora
persona es 2.400 um/hora y la de la máquina es de 10.000 um/hora.
1- Construir un diagrama hombre/máquina para una operario y dos
máquinas
2- Determinar el tiempo del ciclo, entendiendo que el tiempo de ciclo es,
una vez alcanzada la situación estable, el tiempo necesario para
cargar y descargar las dos máquinas.
3- Calcular el tiempo muerto por ciclo para operario y máquina
4- Calcular el coste por hora
5- Calcular el tiempo total por ciclo
6- Calcular el coste del tiempo muerto por hora
83. SOLUCIÓN PROBLEMA 2: DIAGRAMA HOMBRE MAQUINA
Tiempo OPERARIO MAQUINA 1 MAQUINA 2
1 Carga M1
En Carga Parada
2 1ª Unidad
3 Carga M2
En Carga
4 1ª Unidad
Funciona
5
Tiempo muerto
6
Funciona
7 Descarga 1 En descarga
8
Carga 1 En Carga
9 Parada Comienzo tiempo estable
10 Descarga 2 En descarga
11
Carga 2 Funciona En Carga
12 Ciclo 1
13 Tiempo muerto Tiempo =
14 Descarga 1 En descarga 7 min
Funciona
15
Carga 1 En Carga
16
17 Descarga 2 En descarga
18
Carga 2 Funciona En Carga
19 Ciclo 2
20 Tiempo muerto Tiempo =
21 Descarga 1 En descarga 7 min
Funciona
22
Carga 1 En Carga
23
84. SOLUCIÓN PROBLEMA 2:
DIAGRAMA HOMBRE MAQUINA
2- Determinar el tiempo del ciclo, entendiendo que el tiempo de ciclo es, una vez
alcanzada la situación estable, el tiempo necesario para cargar y descargar las
dos máquinas.
(Al construir el diagrama se observará que el operario no alcanza una situación
.
estable hasta el minuto noveno)
3- Calcular el tiempo muerto por ciclo para operario y máquina
.
Tiempo operario = 1 m
Tiempo máquina = 0
4- Calcular el coste por hora
.
CT= 2400 + 2 x 10.000 = 22.400 um/h para el conjunto de 1 operario y 2 máquinas.
5- Calcular el tiempo total por ciclo
22400 um/h x (1h / 60 min) x 7 m./ciclo = 2.613 um/ciclo
6- Calcular el coste del tiempo muerto por hora
(1 minuto/ciclo) x (1 ciclo/ 7min) x ( 60 min / h ) x ( 2400 um / 60 min) = 343 um/h
85. PROBLEMA 3:
DIAGRAMA HOMBRE MAQUINA
• Cierto producto fabricado por operaciones realizadas en la secuencia
A-B-C en máquinas semiautomáticas tiene los siguientes tiempos
estándar.
• Si es costumbre añadir un 20% al tiempo del ciclo estándar y un solo
hombre realiza las operaciones de carga, descarga e inspección,
disponiéndose de dos máquinas A, una máquina B y un máquina C
¿Cuántos artículos se producirán como máximo en el turno de 8
horas?
