1. EN MARCEL APRÈN A JUGAR

2. Hi havia una vegada un nen que es deia Marcel. En Marcel tenia sis anys i anava a una escola petita com la vostra. En Marcel li agradava anar a l’escola però es passava el dia esperant que fos l’hora de tornar a casa. Sabeu perquè? Doncs per jugar amb les seves joguines.

3. En Marcel tenia moltes joguines. No us podeu imaginar quantes en tenia . Es clar, quan era el seu aniversari li’n regalaven , els reis també n’hi portaven moltes i així és que en Marcel tenia una habitació plena de joguines. Tenia de tot: pilotes, trens elèctrics, nines. En tenia tantes, que quan anava a jugar no sabia quina triar.

4. Estava una estona buscant, agafava una nina, i hi començava a jugar, però al cap d’un moment, deia: - Ai quina nina tan lletja, no m’agrada, que avorrit jugar a nines!

5. Així és que se’n cansava de seguida. Llavors anava corrent a la caseta de fusta. Tenia una caseta que era una meravella. Hi havia de tot: cuina, menjador. Però tan bon punt entrava dins la caseta deia: - Ai no quina caseta, està tota desordenada, que avorrit ordenar! I des de la finestra de la caseta cridava: - Ja ho sé que faré. Jugaré a pilota.

6. Jugava una estona amb la pilota, una estona tan curta com el temps de diu tres i deia: - Ai no quin avorriment jugar a pilota. I quan encara la pilota botava ell ja tenia a les mans una altra joguina.

7. Ostres, ja ho sé. Jugaré amb el tren elèctric. Però el tren encara no havia fet una volta a la via que el Marcel deia: - Ai no quin tren tan avorrit va massa a poc a poc.

8. I això li passava amb en Marcel totes les tardes i amb totes les joguines. Un dia cansat d’avorrir-se va anar a dir-li a la seva mare.

9. Marcel què et passa? Mare, m’avorreixo. No sé a què jugar. No sé amb què jugar. Em falten joguines per poder-m’ho passar bé. Què et falten joguines? Ara sí que no puc creure el que sento. Marcel ho saps que hi hauria nens que amb una sola de les teves joguines s’ho passaria la mar de bé. Vols dir mare que un nen s’ho pot passar bé amb una sola joguina? Oi tant que sí. Hi ha nens que s’ho passen bé amb una sola joguina per molt atrotinada i vella que sigui.

10. ?!! En Marcel va pensar que la seva mare l’enredava que era impossible que algú s’ho passés bé amb una sola joguina.

11. Així és que tot rumiant-hi va decidir anar a donar un vol fins al parc a veure si trobava algun amic seu per poder jugar. Millor encara va decidir anar a casa d’en Pol. El Pol era el seu millor amic.

12. Mentre anava a casa d’en Pol, va passar per davant d’una casa amb un jardí. Allà hi vivia l’Anna, una nena que feia poc que havia arribat al poble. L’Anna estava jugant al jardí amb una nina vella i atrotinada. En Marcel es va quedar parat . I va estar una bona estona mirant el que feia l’Anna sense dir res. Sabeu que feia l’Anna? Doncs jugava. Jugava amb la seva nina: li donava el menjar, la posava a dormir, li cantava cançons, la portava a passeig.... i així un munt de coses. L’Anna va jugar amb la nina una bona estona. Una estona molt llarga. Fins que va veure que en Marcel la mirava.

13. ?!! - Hola. - Hola – va contestar en Marcel- Què fas? - Jugo amb la meva nina. - I perquè només jugues amb aquesta nina. - Perquè és la meva única joguina.

14. - Només tens aquesta joguina? I no t’avorreixes sempre jugar al mateix? - No, gens. Un dia faig de senyoreta, l’altre faig de mare, l’altre de metge.

15. En Marcel va reflexionar una estona. No entenia com podia ser que ell amb tantes joguines s’avorrís i en canvi l’Anna només amb una, s’ho passés tant i tant bé.

16. - Perquè no entres? – li va dir l’Anna. - A què fer? – va contestar en Marcel. - Podem jugar plegats i compartir la Pepa, la meva nina. - Dos nens i una sola joguina? Va dir en Marcel. - No és qüestió de joguines Marcel sinó de saber-hi jugar i ser capaç d’imaginar-te mil històries diferents.

17. Des d’aquell dia l’Anna i en Marcel es van fer molt amics. En Marcel va aprendre que no és necessari tenir moltes joguines per poder-s’ho passar bé. Moltes vegades amb una joguina n’hi ha prou.

18. FI