1. Cultura
AV U I Dijous, 28 d’abril del 2005
100 anys de ‘Solitud’
A propòsit del
centenari de la
cèlebre novel·la de
Víctor Català,
pseudònim de
Caterina Albert,
Carme Arnau ens
introdueix algunes
de les claus i de la
recepció de ‘Solitud’,
una obra que cal
rellegir i que
Edicions 62 ha
presentat en una
edició especial, al
costat de l’obra
inèdita ‘Quincalla.
Mil adagis per
aprendre vocabulari’
CASA-MUSEU EL CLOS DEL PASTOR / INSTITUT CATALÀ DE LA DONA
Caterina Albert va ser la primera dona (1923) que va ingressar a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres
SUMARI
Entrevista a Els nous poemes ‘Les passions’
IV X de Bill Viola a Madrid XVIII.
Dennis Lehane de Jordi Sarsanedas
.
.................................................... . .................................................... .
. ....................................................
.
Shutter Island és la novel·la que el Proa ha publicat Silenci, respostes, Les passions és el títol de
nord-americà Dennis Lehane variacions, el nou llibre de poemes l’exposició que podem visitar a
(1964) ha publicat a RBA. Dos de Jordi Sarsanedas, que també és Madrid fins al 15 de maig a la
agents de l’FBI tenen un cas en autor de Cor meu, el món (1999), Sala d’Exposicions de la Fundació
una illa que és un centre penal L’enlluernament, al cap del carrer La Caixa. Es tracta de tretze peces
psiquiàtric. Lehane és autor de (2001) i Com una tornada, sí (2003). videogràfiques que Bill Viola
Mystic River, que Clint Eastwood Sarsanedas fa una tria severa dels (Nova York, 1951) va crear entre
va convertir en pel·lícula. mots que utilitza. el 2000 i el 2002.

2. AVUI
CULTURA
II ◆ ◆ dijous
28 d’abril del 2005
100 ANYS DE ‘SOLITUD’
El centenari d’una aquell cel d’un blau puríssim
d’ulls de verge, el turó matisat
de verds primaverencs, curull
de castes rosses i cenyit per la
novel·la universal banda de glassa del to rosat,
tenia més aparença de fantasia
màgica de pintor luminista que
de cosa real i veritable”.
A més, el lligam amb la pin-
CARME ARNAU tura és ben visible, també, en la
importància de la llum, que
separa clarament els dos espais
quest any en fa cent centrals de l’obra, l’interior i
A de la publicació de l’exterior de l’ermita, que es
Solitud, de Víctor Ca- troba al cim de la muntanya on
talà, una de les no- arriben Mila i el seu marit per
vel·les més destacades fer-se’n càrrec, per ser-ne els er-
de la literatura catalana, una mitans: fosc i malèfic el primer,
obra clàssica i, per tant, que val lluminós i amable el segon. De
la pena llegir i, també, rellegir. fet, a l’ermita, on entra aquest
Perquè Víctor Català, malgrat personatge a la nit, al segon
les seves protestes d’amateuris- capítol, amb una il·luminació
me, un recurs retòric sense cap escassa, hi ha molts racons en
mena de dubte, és una gran penombra i per això la dona hi
creadora, una artista conscient experimenta una impressió
del deure de sinceritat amb si desagradable, que s’incrementa
mateixa, i amb un lector deter- per la fredor característica del
minat, no qualsevol; destaca, lloc, que relaciona amb la de les
doncs, com si ens donés ja una tombes –com un drap humit
clau per a la lectura, que la seva se’ns diu per demostrar la con-
obra no l’adreça a “la damisel·la vincent evocació tàctil–; i, per
ciutadana”, perquè els seus insistir en aquest aspecte, Mila
“colors són massa crusos, les s’hi sentirà com una enterrada
ratlles massa negres: hi man- viva, i tot plegat ens fa pensar
quen mitges tintes, matisos es- en les novel·les gòtiques, tant
blaimats i corbes gracioses com pel que fa a l’espai descrit, com
espirals de fum d’un pebeter”, als sentiments evocats, unes
per dir-ho amb paraules seves. novel·les que van assolir una
SP
Per tant, aconsella a aquesta gran difusió i èxit. Però, a l’er-
Una imatge antiga de l’ermita
lectora que deixi de banda el mita, Mila hi troba el pastor,
de la Santa Reparada de
llibre i que somniï. De fet, Víc- amb un paper positiu, que es-
Cinclaus, a Girona, i, a sota, un
tor Català, s’acara i presenta al borra la seva soledat i la de
poema inèdit i manuscrit que
lector la vida, tal com ella la l’indret, i així ho exposa amb
Caterina Albert li va dedicar
veu, evidentment, una vida du- aquesta mena de discurs indi-
quan l’ermita va ser cremada
ra, cruel, plena de patiments de recte lliure tan actual i eficaç:
el 1936, a l’inici de la Guerra
tot tipus, al centre de la qual hi “¿Com s’ho hauria fet, la pri-
Civil Espanyola
ha la mort. I el mal, temes mera nit, si s’hagués de cuidar
universals i, per tant, de plena de tot, soleta?”.
actualitat.
RADICALMENT DIFERENT
Quant a la figura del pastor, és
atreta per les flors que no pas
CREADORA LLIURE I VALENTA
D’una banda, doncs, tenim fonamental a la novel·la, per-
pel menjar, la mirada de la qual
Víctor Català, una creadora què ell aportarà una mirada
sembla, sovint, la d’un pintor
lliure i valenta que, amb una radicalment diferent de la de
luminista, per la delicadesa de
gran decisió escriu una obra Mila, tant pel que fa al paisatge
les descripcions i, sobretot, pel
personal, que defineix com uns com al concepte de la vida, de
relleu que hi assoleix la llum;
“cants aturmentats i plens”. De resignada i sàvia acceptació, en
de fet, els luministes són
l’altra, Caterina Albert i Para- el seu cas, com la de Job; i és
aquells pintors atrets pels efec-
dís, la dona cultivada i de múl- que ell, amb la seva visió és ca-
tes de llum, que pot difuminar
tiples interessos, que es guarda paç de copsar el que és invisible
els contorns dels paisatges, com
com d’escaldar-se de parlar i aporta, així, un fons atàvic
els aquarel·listes anglesos, Tur-
amb amics i amigues barcelo- –l’exemple més destacat del
ner i Whistler. En aquest sentit,
SP
nins i estiuejants de res que faci qual són les rondalles–, que
la muntanya, que presideix la
pensar en una “persona que permet el neologisme. Solitud és Solitud, no només els senti- enriquirà la novel·la, amb un
novel·la i el paisatge que l’en-
escriu”. També ens diu, en un clar exemple del que apun- lèxic que s’oposa al més planer
ments en un personatge definit volta, se situa sovint en una lí-
aquesta mateixa línia, que mai to. D’aquesta obra de gran dominant i amb figures fantàs-
com una ànima calda, sinó so- nia nòrdica, per denominar-la
no hauria signat res amb nom complexitat, tan rica i suggeri- tiques: les encantades, els focs
bretot el cos, un cos sacsejat per d’alguna manera, decidida-
de dona. Separa, doncs, clara- dora com original, destacaré follets...
mil i una sensacions, un cos ment allunyada en tot cas de
ment la dona privada, de l’es- dos aspectes que em semblen I retornant a la llum, com a
voluptuós, carnal i sensual, l’Empordà en el qual va viure
criptora pública, amb una me- particularment aconseguits i demostració de l’oposició, el
amb uns sentits a flor de pell, l’autora; de fet, la muntanya és
na de màscara amb nom propi tercer capítol, Claror, s’allunya
que demostren que es tracta literalment: gust, olfacte, tacte, el cànon del paisatgisme euro-
i masculí –cal tenir present que d’una gran creadora. El primer de la nocturnitat i de la foscor
oïda, a més de la vista, anteri- peu modern –lligat a la valo-
màscara vol dir persona–, se- és que ens trobem amb una de l’anterior, i té per escenari
orment esmentada. Dos aspec- ració del que és sublim–, com
guint tantes autores cèlebres novel·la d’un marcat perspecti- l’exterior de l’ermita, quan ja
tes que, deixant de banda lec- ho és, també, el viatge a la
del segle XIX, com és el cas de visme, des d’una mirada que té s’ha fet de dia, i tot sembla més
tures ben pertinents, com la muntanya, sinònim d’iniciació
George Eliot i de George Sand. nombrosos punts de contacte agradable, més benèvol, sobre-
modernista de Jordi Castella- –que és la trama de l’obra–, un
Tanmateix, a través de les seves amb la pintura, que va atreure tot, quan hi apareix el sol, l’ú-
nos, i la freudiana de Gabriel paisatge que Turner convertí en
obres, Víctor Català ens acostu- molt Víctor Català, que també nic que escoltarà la crida d’a-
Ferrater, assenyalen la plena una mirada estètica. Pel que fa
ma a donar una visió del món pintà i esculpí i que, de fet, fecte de Mila i la besarà. I
actualitat de l’obra. al corrent luminista, la mateixa
i una experiència de la vida des sembla buscar un espai de lli- aquesta oposició exterior/inte-
En efecte, pel que fa al pri- autora l’esmenta i, per tant,
d’un punt de vista femení, en bertat, d’expressió i de catarsi rior, que n’arrossega d’altres,
mer aspecte, Mila és la prota- demostra que el va seguir a
un escenari que, a més, acostu- en la creació. El segon aspecte sobretot, mal/bé, inaugura la
gonista absoluta de l’obra, una l’hora de descriure els paisatges
➤➤➤
ma a ser ginomòrfic, si se’m és el paper central que tenen a dona de gran sensibilitat, més de Solitud: “En efecte, sota
....................................................................................................................
. ....................................................................................................................
.
Amb el suport de
Generalitat
de Catalunya

3. AVUI
CULTURA III
◆ ◆
dijous
28 d’abril del 2005
100 ANYS DE ‘SOLITUD’
Una ‘Solitud’ en pantalla
TONI VALL
olitud és una de les del 1990 a la Seu d’Urgell, però distorsionada per un entorn
S novel·les essencials i el film no es va poder estrenar que li és hostil i que amplifica
més emblemàtiques comercialment fins al març molt les seves reaccions als
de la literatura cata- del 1996. Guardiet no era un estímuls que li provoca. La
lana. Força generaci- neòfit respecte a l’obra de Víc- fantàstica tasca de Tomàs Pla-
ons d’estudiants catalans hi tor Català quan es va proposar devall –un dels millors direc-
han entrat en contacte per portar Solitud al cinema. L’any tors de fotografia del cinema
obligació, ja que durant molts 1983 va dirigir un curtmetrat- estatal– és un element bàsic
anys ha estat lectura obligatò- ge, Idil·li xorc, sobre l’obra ho- per assolir aquests propòsits.
ria dels cicles d’ensenyament mònima de Català. Solitud ja
CASA-MUSEU EL CLOS DEL PASTOR / INSTITUT CATALÀ DE LA DONA
superior. Encara avui no re- havia tingut una primera EL PUNT DE VISTA DE LA MILA
Entre dues amigues, a la cisterna de la casa pairal
sulta estrany sentir respondre Sobre el segon aspecte es-
adaptació al cinema l’any 1944
➤➤➤ canvien d’una manera abrupta a un univeristari que un dels mentat, el subjectivisme del
amb el títol d’Adversidad, diri-
novel·la, i hi regnarà fins al fi- i van d’un extrem a l’altre, o llibres que més l’han impres- punt de vista narratiu, calia
gida pel cineasta català Miquel
nal, quan es resoldrà, en un sionat és Solitud. Aquest any se
neixen sense que res els pugui que l’espectador se sentís ha-
Iglesias. Aquest film no va sa-
únic capítol, el penúltim, La justificar. celebra el centenari de la seva bitat per la mirada de la Mila,
tisfer gens Víctor Català, ja que
nit aquella, en el qual, ja mort Pel que fa als sentits, si he aparició. La seva autora, Cate- per la seva manera de veure el
va considerar que l’esperit de
el pastor, Mila serà violada per apuntat la penetració de la vis- rina Albert i Paradís (l’Escala món i per la sensació d’opres-
la seva obra havia estat traït.
l’Ànima, una figura més pro- ta, també podem dir el mateix 1873 - 1966), coneguda amb el sió i ofec que viu a la munta-
Per aquest motiu, és evident
pera a les bèsties que no pas pel que fa al tacte, l’oïda i so- pseudònim de Víctor Català, nya. Sobre aquest aspecte,
que un dels interessos fona-
als homes, a l’interior de l’er- bretot l’olfacte, perquè les olors va publicar-la per capítols a la Guardiet considera que, mal-
mentals de Guardiet a l’hora
mita i davant dels ulls indife- revista Joventut entre el maig
i les pudors tenen un paper grat que ni la novel·la ni la
d’enfrontar-se a la dura tasca
rents de sant Ponç, un sant destacat l’obra i són tan diver- del 1904 i l’abril del 1905. pel·lícula recorren a la prime-
de transformació de les parau-
d’aspecte amenaçador, hostil ses com penetrants. I tot plegat Una lectura primerenca de ra persona per emfasitzar el
les de Català a les imatges en
a la protagonista, en tot cas. I Solitud fascina per la contun-
aconsegueix crear un ambient protagonisme de la Mila, era
pantalla va ser la fidelitat a
després de la violació, marca- i, sobretot, un personatge ple dent intensitat dels esdeveni- molt necessari vehicular tot
l’esperit de la novel·la, sense
da per sempre més en carn de vida, com si fos realment de ments que s’hi narren, pel allò que passa en pantalla a
frenar, però, la seva llibertat
viva –una ferida que s’ha fet carn i ossos, de carn de manera torrent de sensacions i senti- través dels ulls de la Mila, de
creativa. Així ho explicava el
amb un pern de ferro, en especial, la marca dels grans ments contradictoris que ha-
caure, clara imatge d’una vio- novel·listes, de fet. Es tracta, a biten dins els seus personat-
lació que no s’explica–, Mila més, d’una intimitat que s’ha ges i sobretot pel retrat de la
surt a fora, amb el cel proper convertit en el centre de la no- seva protagonista, la Mila, un
i la muntanya llunyana, i ja vel·la contemporània, amb un dels personatges femenins
no hi voldrà tornar a entrar gran relleu no només de la més rics de la literatura cata-
“mai més”, destaca; allà espe- sensualitat sinó també de la se- lana. En aquesta primera
rarà el marit, amb el qual xualitat, d’ençà dels autors aproximació, el lector detecta
tampoc no vol tornar “mai russos, de manera especial, que també entre línies unes enor-
més”, repeteix. En canvi, van atreure molt Víctor Català. mes possibilitats cinemato-
l’Ànima es quedarà “per sem- I així l’autora demostra la seva gràfiques en el curs de la his-
pre més”, notem-ho bé, lliure perspicàcia com a creadora. tòria. El director català Romà
per la muntanya, fins que Guardiet també les va veure i
trobi un altre pastor i una al- per això va dirigir-ne una
UN QUADRE DE COROT
De fet, hi ha un quadre de Ba-
tra ermitana, se’ns diu. Des de adaptació al cinema protago-
tiste-Camille Corot (1796 - 1875)
la meva perspectiva, l’Ànima nitzada per Núria Cano, Ome-
que es titula La Solitude, Souvenir
–de la muntanya/món–, re- ro Antonutti, Albert Vidal i
de Vigen, en el qual veiem una
presenta el mal etern, contra el Pep Tosar. Recordem una mi-
dona, tota sola enmig d’un
qual l’home/dona no pot llui- ca la història de Solitud...
paisatge esplèndid, “cel i mun-
tar; així, finalment la novel·la ARXIU
tanya, muntanya i cel”, com a
se centra en aquest tema que, LA HISTÒRIA DE L’OBRA Omero Antonutti en la versió cinematogràfica de ‘Solitud’
Solitud, amb grans arbres, un cel La Mila (Núria Cano) s’acaba
des de l’antiguitat clàssica, ha
ennuvolat, amb una ullada de de casar amb en Maties (Pep
preocupat la humanitat. De les seves percepcions, sensaci-
director amb motiu de l’estre-
sol que es reflecteix en l’aigua, Tosar). La parella es trasllada a
fet, per Víctor Català el mal, ons i sentiments.
na del film: “Parteixo de la
que no sabem si és d’un riu o una ermita perduda al mig
juntament amb la mort, sem- Els actors del film formen
base que una adaptació és una
d’un llac. Imatge simbòlica i d’una muntanya on ell ha
bla regnar al món i representa, un elenc d’allò més curiós.
recreació que parteix d’una
poètica de la solitud. Els crítics trobat feina. La Mila no es
a més del que l’home no és L’interès fonamental del di-
història donada però que pot
d’art, que inicialment no havi- trobarà gens còmoda en
capaç de comprendre, allò que rector era trobar un grup ho-
evolucionar cap a altres llocs.
en comprès el nou paisatgisme aquest nou entorn vital, la so-
fa terrible la vida humana. mogeni d’actors que fossin
Coses que en el primer im-
de Corot, van trobar finalment litud de la muntanya li pro- capaços de transmetre tot el
pacte semblen absolutament
la fórmula adient per definir-lo, voca un neguit i un malestar ventall d’emocions per les
fidels, pot ser que després no
SENTIMENTS I SENSACIONS
Però si la mirada de Mila, do- nature rêvée, és dir la naturalesa constants. L’actitud passiva i quals transiten a través de la
ho siguin tant. M’agrada molt
minant a l’obra, és tan rica com somniada. I em sembla que absolutament asexual d’en mirada. Per donar vida a la
quan algú em diu que hem
personal, també ho és la seva aquest pot ser també el paisat- Maties fa que la Mila es trobi sabut trobar el feeling que Mila el director volia un rostre
intimitat, que vol dir no només ge reflectit a la novel·la. I tota la no només insatisfeta sinó poc conegut que pogués re-
transmet l’obra”.
sentiments, sinó també sensa- novel·la en si, un somni imagi- també frustrada amb una vida sultar alhora sorprenent i
Dos aspectes bàsics caracte-
cions; així, només iniciar-se So- natiu per expressar una expe- imposada. Aquesta sensació de versàtil. Després d’un exhaus-
ritzen l’aproximació cinema-
litud, se’ns presenta un perso- riència de la vida, de la qual en desassossec es veurà incre- tiu procés de càsting, l’escolli-
togràfica a la novel·la de Cata-
natge femení inquiet i sexual- resulta l’assumpció de la sole- mentada per la presència d’un da va ser l’actriu Núria Cano.
là. D’una banda la molt ne-
ment frustrat, i d’aquí la perti- dat, expressada per la sensibili- misteriós personatge anome- L’actor mallorquí Pep Tosar
cessària importància del pai-
nència de la lectura freudiana tat d’una notable creadora. En nat Ànima (Albert Vidal), un encarna amb encert tota la
satge i l’entorn natural i de
de Gabriel Ferrater, que es po- tot cas Víctor Català ha mirat la caçador furtiu amb qui en Ma- passivitat i desmenjament
l’altra el punt de vista subjec-
dria ampliar molt més perquè vida cara a cara i ha descobert, ties té tractes i que acabarà as- existencial d’en Maties. L’ita-
tiu de la protagonista, eix
l’obra és un ampli camp per a com destaca Hélène Cixous, setjant-la sexualment. Els lià Omero Antonutti, recordat
vertebrador de la novel·la, que
aquest tipus d’enfocament: de- que “La vida és terrible. Terri- únics moments de satisfacció per les seves creacions en
en la pel·lícula es va potenciar
pressió, histèria, sublimació, blement bella, terriblement els hi proporcionarà en Gaietà, films com ara El sur, de Víctor
encara més. En relació amb el
somnis...; ens trobem ja, doncs, cruel, per a qui mira les coses un pastor plàcid i ple de savie- Erice, i Padre padrone, dels ger-
primer aspecte, el film emfa-
en plena novel·la psicològica, com són”. O per dir-ho amb sa de qui ella acabarà enamo- mans Taviani, és l’encarregat
sitza al màxim la convivència
aquella que analitza senti- paraules molt semblants de la rant-se. La situació entre la Mi- de dotar de versemblança i
de la Mila amb l’entorn natu-
ments, estats d’ànim, que par- nostra autora: “Jo estimo la vi- la, en Maties i l’Ànima esde- humanitat el pastor Gaietà, i
ral que l’envolta. L’expressivi-
teix d’un personatge en una si- da tal com és: dolça i amarga, vindrà insostenible i la Mila Albert Vidal –recentment als
tat del paisatge es fa tan pa-
tuació determinada. Es tracta clara i ombrívola”. Val la pena haurà d’enfrontar-se a ella nostres escenaris amb El prín-
tent que, com el mateix di-
d’uns sentiments de gran com- tenir molt present Solitud i ara mateixa i prendre una dràstica cep– desplega tota la seva
rector reconeix, esdevé un
plexitat, de vegades ignorats, justament Edicions 62 n’ha decisió que canviï la seva vida. gamma de recursos facials per
personatge cabdal de la pel·lí-
“malèfiques sensacions desco- Romà Guardiet va rodar So-
publicat una edició per com- omplir d’animalitat i desig
cula. Calia que la realitat vital
negudes”, mentre que d’altres litud els mesos de maig i juny
memorar-ne el centenari. sexual l’Ànima.
de la Mila es veiés visualment

4. AVUI
CULTURA
IV ◆ ◆ dijous
28 d’abril del 2005
ENTREVISTA
Dennis Lehane
Novel·lista nord-americà
“Escriure un llibre
és un descobriment”
FRANCESC BOMBÍ-VILASECA
Després de l’èxit de ‘Mystic
River’, Dennis Lehane
presenta ‘Shutter Island’
(RBA), una novel·la en què dos
agents de l’FBI tenen un cas en
una illa convertida en un
obscur centre penal
psiquiàtric. En aquesta entrevista
parla del llibre i de la seva manera
d’entendre la literatura
Sense l’ajuda de Frank Sina- tra, i per això he escrit Shutter
F.B.V.
tra no hauria pogut escriure Island, i m’he tret de sobre
aquesta novel·la... tota la pressió que tenia al
D.L. Jo estava molt encallat en damunt. Amb aquest llibre
el llibre, després d’un mes em vaig dir: “Vagi on vagi, XAVIER CARRION
escrivint, i la meva agent, Mystic River no canviarà el ti-
Ann Rittenberg, em va enviar pus d’escriptor que sóc, no de pressa, llavors vaig tenir tema? Passa sempre. No sé mai Vaig treballar amb nens
D.L.
un disc de Frank Sinatra, que puc escriure el mateix llibre un somni estrany, i la major exactament què estic dient amb problemes psicològics, i
no és exactament el tipus de un altre cop”. part del llibre em va venir, quan escric, seria molt dolent va començar a interessar-me.
F.B.V. D’on sorgeix l’univers de
música que escolto, però hi em vaig llevar i vaig escriu- per a un escriptor ser massa En moltes ocasions és relati-
‘Shutter Island’?
ha totes aquestes cançons re-ho... I quatre mesos des- conscient del que està inten- vament fàcil curar el mal del
doloroses sobre l’amor per- D.L. Quan era un nen, el meu prés el llibre estava acabat. Va tant dir, però sí que qüestiono cos, però és molt més difícil
dut, que em van ajudar a en- oncle em va portar a una illa ser força ràpid. el concepte de realitat, crec que curar el mal de la ment, que
F.B.V. ‘Shutter Island’ qüestiona els
trar en el protagonista. Vaig on hi havia una institució és fascinant. Mentre escrius és un engranatge molt com-
conceptes de veritat i mentida,
estar escoltant el disc una psiquiàtrica, que feia temps saps cap a on vas, què passarà a plex. Vaig treballar com a
realitat i ficció...
vegada i una altra, sobretot que ja era tancada. És una la història, però no el que vol conseller d’aquests nens, no
una cançó que es diu Bewit experiència que no he oblidat D.L. Absolutament. Diuen que la dir sobre, per exemple, la soci- exactament com a terapeuta.
ched, i em va ajudar a trobar mai, perquè em va fer desen- història l’escriuen els guanya- etat o la psiquiatria, o la Guerra Eren nens dels quals havien
el caràcter del personatge. volupar molt la imaginació. dors, i el concepte de realitat té Freda... Això són coses que no abusat físicament, sexual-
Normalment no és fins que Vint-i-cinc anys més tard jo molt a veure amb la teva pers- saps fins que acabes el llibre i ment o psíquicament i que
tinc unes quantes caracterís- estava caminant per la platja pectiva, igual que passa amb tornes a començar per rees- vivien en una residència on
tiques d’un personatges que de Massachusetts, vaig aixe- tot. Com pot ser que dues per- criure’l. Escriure un llibre és un els tractàvem les 24 hores del
puc escriure’n, no abans. Hi car el cap i vaig veure les illes, sones experimentin exacta- descobriment. dia. Hi vaig durar dos anys,
F.B.V. Quin interès té en la
ha moltes cançons sobre els i vaig tenir una idea, i tot va ment el mateix i tinguin dos però no podia escriure i ho
psiquiatria?
diferents aspectes de l’amor començar. Tot va passar molt sentiments diferents sobre el vaig deixar. És l’únic període
perdut, que per a mi és del de la meva vida en què no he
que va el llibre, però Sinatra pogut escriure.
F.B.V. Els problemes d’aquells nens
va ser el desllorigador.
Fugint de la realitat
F.B.V. Com se sent amb l’etiqueta el devien afectar molt...
de ser “el que va escriure la no- D.L. Va tenir un efecte molt
vel·la en què es basa la pel·lícula profund, m’ha fet mirar el
‘Mystic River’”? món d’una manera molt dife-
➤ A Shutter Island (RBA), Dennis Lehane (Dor-
D.L. Molt bé, sincerament. El rent i ha fet que moltes coses
negra. Negra i urbana, diria ell. La seva pri-
que està molt bé és que la chester, Massachusetts, 1964) envia dos mera novel·la, A Drink Before the War, ja va agafessin per a mi una forma
gent sempre em pregunta agents de l’FBI, l’any 1954, a treballar en un determinada. Per exemple,
guanyar el premi Shamus a la millor primera
quan saben que sóc escriptor: cas en una illa ocupada només per un centre novel·la. A més d’aquesta i de Mystic River, RBA potser una persona de cada
“Què has escrit?”, i abans deia psiquiàtric penitenciari. Allà, el pacients re- també ha publicat Plegarias en la noche i Desa- deu milions neix dolenta, pe-
els meus llibres i ningú sabia clusos són tractats amb mètodes inhumans, i pareció una noche –dues novel·les protagonit- rò els dolents es creen, els fan
quins eren, mentre que ara el que havia de ser una simple fuga del centre els pares, l’ambient o el que
zades per la parella de detectius Patrick Ken-
dic Mystic River i ja saben qui es converteix en una trama complexa en què sigui, però no es pot néixer
zie i Angela Gennaro–, que van tenir una
sóc, m’ajuda a identificar-me. les motivacions dels uns i dels altres, la reali- dolent, n’estic convençut,
gran acceptació als EUA.
No en tinc cap queixa. tat, la natura i la ficció es confonen i juguen amb només una excepció cada
Junt amb altres escriptors, Lehane va for-
F.B.V. No li afegeix pressió? a portar el lector d’un lloc a un altre. En dar- deu milions. Tenim aquest
mar part del grup Escriptors contra la Guerra,
D.L. No. Haig d’admetre que la rera instància, és el lector qui haurà de decidir concepte de la mala llavor,
i a més de treballar de conseller amb adoles-
vaig sentir, però sobretot què passa, on i per què. però no crec que sigui real. El
cents problemàtics també ha treballat de xo-
abans de la pel·lícula, ja amb Tot i que molts l’identifiquen per la pel·lí- que vam veure una vegada i
fer, aparcacotxes, cambrer, llibreter, conduc-
el llibre, que als Estats Units cula Mystic River, que va dirigir Clint Eastwood una altra en els nens amb qui
tor de tràilers..., feines que no hi ha cap dubte
va ser un fenomen de ple i que va guanyar dos Oscars, Lehane ja tenia treballàvem és que no hi havia
que també han contribuït a donar perspectiva
dret. L’única manera d’eludir tota una reputació com a autor de novel·la cap misteri: sempre podíem
als seus llibres.
➤➤➤
la pressió és anar-hi en con-

5. AVUI
CULTURA V
◆ ◆
dijous
28 d’abril del 2005
ENTREVISTA
Dennis Lehane
Novel·lista nord-americà
➤➤➤ que la novel·la és morta, o que que el lector trobi les soluci- ballar una mica? Si vols que
Brönte, Patrick
traçar els problemes fins a ca- la literatura ho és, algú, sigui ons. Una de les lleis més anti- t’ho expliquin tot i que tot
McGrath...
F.B.V. Un dels sentiments més forts
sa, sempre. Hi havia nens re- jove o gran, home o dona, gues de l’escriptura és el mos- t’ho facin com si fossis un nen
de la novel·la és aquesta soledat tra-ho, no ho diguis. No puc
alment violents, i tinc una ci- vindrà i canviarà la direcció malalt al llit... mira la tele.
gairebé còsmica... F.B.V. Què el va portar a escriure
catriu pera tota la vida d’un de la literatura. Sóc optimista, dir-te com t’has de sentir ni
D.L. Va ser dur, hi havia mo- sobre policies?
d’ells, però m’agradaven, per- normalment. com has de pensar, només
ments que eren molt difícils F.B.V. Encara que en aquest llibre D.L. Crec que és perquè sempre
què eren nens, no eren culpa- t’ho puc mostrar perquè tu en
d’escriure, perquè em sentia hagi deixat de banda la part més treguis les teves pròpies con- he estat interessat en la vio-
bles de res. En canvi, els
molt malament amb l’aïlla- urbana, es defineix com a autor lència, i m’era catàrtic. No
adults... No ho passava gaire clusions. Jo he volgut por-
ment del meu personatge, de novel·la negra. ¿S’hi sent cò-
bé amb els seus pares. Això té tar-ho fins a l’extrem, de ma- puc respondre... ¿Primer va
però al final resulta que d’al- mode, amb l’etiqueta? ¿Podria es- nera que el lector ha de deci- ser l’ou o la gallina? Em va
a veure amb la literatura,
guna manera tots anem sols criure un altre tipus de novel·la? dir exactament què ha llegit venir de manera natural.
perquè estic obsessivament
D.L. És el que estic fent en el F.B.V. També parla dels efectes de la
per la vida, i hem inventat les
interessat en els éssers hu- que passa, al final del llibre.
meu nou llibre, de manera Segona Guerra Mundial en els
distraccions per ama-
mans, i treballar amb els nens Molts lectors em diuen que
que quan l’acabi ho sabrem... soldats nord-americans que en
gar-nos-ho. La novel·la exami-
era aprendre amb ells; en volen parlar sobre aquest fi-
van tornar...
na aquest home amb el cor Necessito plantejar-me nous
canvi, ara exploro i explico la nal, i jo els dic que no, que no
trencat... que intenta apro- reptes; si no, no tindria sentit
realitat des d’una altra pers- tinc res a dir-los, ells són els D.L. El mite diu que eren joves
par-se a la gent, i al final del llevar-me cada dia. Ara he fet sans i forts, però molts van
pectiva. A més, escriure pot que han de trobar les respos-
llibre s’adona de fins a quin un llibre gòtic. On toca anar,
ser un tipus de teràpia, hi ha tes. A mi m’encanta que m’ho morir d’atac de cor abans
extrem ho intenta. Vaig dels seixanta anys. Als
un alleujament. És molt ca-
treballar amb un nen Estats Units es diu que
tàrtic.
F.B.V. Per a molta gent la novel·la esquizofrènic, i això és el mai no han volgut par-
negra és molt poc literària. Què en que veus, una habilitat lar d’aquella guerra, i
pensa? per, gairebé, tocar el jo dic que, en realitat,
D.L. Crec que això està canvi- món, un intent que molta gent no els va
ant. Hi té molt a veure un sempre hi és però que és voler escoltar. Hi ha to-
grup d’escriptors, entre els molt trist perquè sem- ta una generació d’ho-
quals m’incloc tot i que no pre està sol. Els mitjans mes que van tornar
me’n vanaglorio pas, que ens són inadequats. d’una de les pitjors ex-
F.B.V. També hi ha la soledat
vam donar a conèixer als periències de la història
de l’escriptor...
anys 90. Vam fer un esforç i com que vam guanyar
conscient per canviar aquella D.L. Tots els escriptors es- els van demanar que no
idea. Jo estic llicenciat en li- tan o han estat insatis- en parlessin, que ja es-
teratura i escriptura, vull dir fets, en un moment o tava bé, i s’ho van que-
que tinc una base de conei- altre, amb el nivell de dar a dins. Havíem de
xements, igual que James Lee comunicació que tenen fer aquella guerra, no
Burke i James Crumley, que a la seva vida, i per això hi ha discussió possible,
va anar a la Universitat d’Io- escriuen, és un nivell en això, però no signi-
wa i tots dos vénen de famí- més de comunicació. Tot fica que la gent que va
lies amb força pedigrí litera- el que es necessita per anar-hi i en va tornar
ri. La novel·la literària s’havia convertir-se en escriptor se’n pugui anar a dor-
tornat vulgar als anys 80, i hi és un parell d’anys de mir cada nit tranquil-
va haver un moviment per sentir-se com un estrany lament perquè saben
tornar a l’argument, a les i no sentir-se totalment que eren al costat dels
històries, i això és el que va connectat al món. Ho bons, també van fer
portar molta gent cap a la dubto. Crec que en el moltes coses dolentes, i
novel·la negra. La novel·la ne- fons tothom sent d’al- només cal preguntar
gra també era el destí natural guna manera que no per saber-ho.
F.B.V. ¿S’imagina escrivint
de molta gent que estava han acabat d’entendre el
un altre gènere, com ara
preocupada per les classes que passa, i aquest és el
teatre o poesia...?
baixes, i molta gent escrivia dolor en l’existència hu-
sobre això. Estic molt orgu- mana, perquè ningú pot D.L. He escrit una obra de
llós de formar part d’aquesta ser tu per saber exacta- teatre que segurament
tradició tan enorme. ment com et sents. És s’estrenarà a Nova York
F.B.V. Hi ha alguna cosa més que alhora la bellesa i la al desembre, i també he
policies i criminals... tristesa de la condició escrit poesia, però no la
D.L. Depèn, també. Si només humana. publicaré pas, perquè
escrius llibres que siguin ca- F.B.V. Abans ha dit que la conec grans poetes i jo
sos policials amb la persecu- novel·la li va venir en un tinc clar que no ho sóc.
ció d’un assassí en sèrie, lla- somni... Tinc un gran respecte
vors ets un novel·lista de gè- D.L. De fet, em sembla que per la forma. N’escric
nere, però el que va passar als una novel·la és un som- per modelar la meva
90, que ja havia començat als ni... No és la vida real, o llengua, però no m’a-
80, és que la gent va començar sí, i és ficció... S’hi usen gradaria comprometre
a utilitzar els gèneres com a símbols, metàfores, ar- el meu nom donant-la a
vehicle per introduir-se en te- quetips en els personat- conèixer. No vull ser un
mes socials, i van començar a ges... Per fer una repre- diletant i dir: “Ai, mira,
aplicar l’art de la gran litera- sentació del món, però avui sóc poeta!”...
XAVIER CARRION
F.B.V. Bastants novel·listes
tura a la prosa. Aquesta és la no és el món, igual que
escriuen poesia per a ells...
tradició a la qual m’interessa en els somnis. Trobo fasci- després? facin: m’encanta que quan
F.B.V. I on està anant?
estar, no necessàriament a la nants els somnis, i els utilitzo, llegeixo un llibre o miro una D.L. Perquè ajuda a trobar la
de Mickey Spillane, que era i són una part molt important D.L. Escric una novel·la que pel·lícula no m’ho donin tot música de les paraules i mi-
un escriptor horrible: em del llibre, i pots rellegir-los i passa el 1919 a Nova York, una fet i hagi de pensar què he vist llora la prosa. D’altra banda,
considero tan a prop d’ell com veure que tot el que passa a la novel·la històrica que sorgeix o llegit... sempre dic als meus estudi-
F.B.V. Però a molts lectors es veu que
de Jane Austen, per dir alguna novel·la hi és, aplicant les de la vaga de policies que va ants que si volen ser novel-
no els agrada la dificultat, o això listes han d’estudiar les
cosa. Alhora, personalment, jo metàfores del que passa... De haver-hi. Té a veure també
diuen...
també em trobo immers en tota manera, jo no escric els amb el naixement del movi- obres de teatre, perquè aju-
una altra tradició que és la meus somnis, i no em sento ment sindicalista nord-ameri- D.L. No crec que ho hagi d’ex- den molt en l’estructura, i la
novel·la urbana, al costat còmode escrivint amb molta cà, la postguerra de la Primera plicar tot. Si els agrada el que poesia els ajudarà amb la
d’escriptors com ara Hubert consciència, necessito que Guerra Mundial als Estats faig, bé, i si no, és el risc que llengua. La poesia, com a mí-
Selby, Richard Price i William flueixi el subconscient i que Units, el desenvolupament haig de prendre. És millor ai- nim als Estats Units, és molt
Kennedy. Les meves novel·les faci la seva feina. M’hi he en- dels drets civils... Un entorn xò que escriure per al mínim menyspreada, fins al punt que,
tenen molt a veure amb les trenat, vaig estar deu anys totalment diferent. comú denominador, ja hem si pregunta al nord-americà
F.B.V. A ‘Shutter Island’ hi ha un
experiències urbanes, amb aprenent-ne abans de publi- abaixat prou el nivell, a la mitjà si coneix cap poeta, és
desenvolupament lineal dels fets...
l’excepció precisament de car res. nostra societat. probable que no en sàpiga
F.B.V. Quin creu que és el futur de Fins que alguna cosa es trenca i el F.B.V. Això sembla el contrari de
Shutter Island, que és més aviat anomenar cap del segle XX;
l’escriptura? lector no sap ben bé on es troba... parlar de les classes baixes...
novel·la gòtica i és el meu ho- potser Seamus Heaney, perquè
D.L. Cada vegada que algú digui D.L. És molt més interessant D.L. Per què no haurien de tre-
menatge a les germanes va guanyar el Nobel.