1. Concert d’orquestra simfònica
Concert simfònic
Caterina Canas Solé
Classe K Grup A
1r grau d’educació infantil
Llenguatge musical
16/12/2009
Facultat Blanquerna
1

2. índex
1. Introducció
1.1. Motius de l’elecció del concert.
Concert simfònic
2. Entrada del concert.
3. Programa.
3.1. Comentari del programa
3.2. Les obres
3.3. Els autors
3.4. Els intèrprets
3.5. Informació general que dóna el fulletó.
4. Publicitat del concert.
4.1. Anuncis.
4.2. Premsa.
4.3. Critica posterior al concert.
5. El concert.
5.1. Actitud dels músics i del director
5.2. Actitud del públic durant el concert
5.3. La mitja part.
5.4. Aspectes musicals.
6. La sala de concerts. L’auditori, el palau de la música.
7. Valoració personal del concert.
2

3. 7.1. La meva relació amb la música, abans i ara.
7.2. Quantes vegades he anat a un concert.
7.3. Relació amb el treball de classe.
8. Bibliografia.
Concert simfònic
1. Introducció
El divendres 16 d’octubre a les 21:00h. vaig anar al palau de la música a
veure un concert d’orquestra simfònica anomenada les quatre
estacions.
1.1. Motius de l’elecció del concert.
Vaig escollir aquest concert perquè a part de que ja el
coneixia perquè tinc el CD. Em feia molta il·lusió veure’l en
directe perquè sabia que segur m’agradaria i
m’impressionaria. I per suposat no em decebria.
2. Entrada del concert.
Els preus de les entrades oscil·laven entre els 20 euros d’una sense cap
visió de l’escenari a una de platea de 90 euros. En el meu cas, vaig
aconseguir una ubicada el segon pis a la primera fila (41 euros).
3

4. Ubicació:
4
Concert simfònic

5. Concert simfònic
En quant al aforament 2049 persones , hi havien totes les butaques
plenes a excepció de les que tenien pitjor visió. Es pot xifrar l’entrada en
un 90% - 95% d’ocupació.
La sensació que vaig tindre a l’entrar era una sensació agradable, però
estava molt nerviosa perquè feia molt que no anava al Palau de la
música. Vaig veure que hi havien moltes parelles, però també pares
amb els seus fills, a part de gent gran.
3. Programa.
3.1. Comentari del programa.
El programa consta de 11 pagines dedicades a oferir propaganda
de propers concerts del palau. Una pagina de programa en si on
5

6. esta dividit en dos actes amb els seus corresponents temes i autors
amb indicació al peu de la solista Ema Alexeeva (violi) i de
l’orquestra filarmónica de Volgogrado dirigida per Eduard Serov .
Les quatre pagines restants corresponen a l’ informació que es fa
del concert referent a la presentació orquestra director i solista.
3.2. Les obres
Concert simfònic
Primera part del concert
Aria de la suite nº3 BWV 1068
Concerto grosso en Re mayor, Op. 6, nº4
1. Adagio-Allegro
2. Adagio-Vivace
3. Allegro- Allegro
Canon en Re mayor
Italiana
Siciliana
Adagio en sol menor
Célebre Minueto Op. 2, nº6
Momento musical en si bemol mayor Op. 94, nº3
Segona part del concert
La cuatro estaciones
Primavera (RV 269 en Mi mayor)
Allegro/Largo/ Allegro
6

7. Verano (RV 315 en sol menor)
Allegro non molto/ Allegro/Adagio-Presto-Adagio/Presto
Otoño (RV293 en fa mayor)
Allegro/Adagio molto/ Allegro
Invierno (RV 297 en fa menor)
Allegro non molto/Largo/ Allegro
Concert simfònic
3.3. Els autors
Primera part del concert
Aria de la suite nº3 BWV 1068............................................ Johann S. Bach
Concerto grosso en Re mayor, Op. 6, nº4........................ Arcangelo Corelli
7

8. 4. Adagio-Allegro
5. Adagio-Vivace
6. Allegro- Allegro
Canon en Re mayor......................................................... Johann Pachelbel
Italiana............................................................................. Ottorino Respighi
Siciliana............................................................................ Ottorino Respighi
Concert simfònic
Adagio en sol menor....................................................... Tomaso Albinoni
Célebre Minueto Op. 2, nº6............................................. Luigi Boccherini
Momento musical en si bemol mayor Op. 94, nº3........... Franz Schubert
Segona part del concert
La cuatro estaciones....................................................... Antonio Vivaldi
Primavera (RV 269 en Mi mayor)
Allegro/Largo/ Allegro
Verano (RV 315 en sol menor)
Allegro non molto/ Allegro/Adagio-Presto-Adagio/Presto
Otoño (RV293 en fa mayor)
Allegro/Adagio molto/ Allegro
Invierno (RV 297 en fa menor)
Allegro non molto/Largo/ Allegro
Johann Sebastian Bach
Va néixer a Eisenach, Turíngia, (Alemanya), 21 de març de 1685 –
Leipzig, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de
música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de
la història amb uns 120 músics. Bach és la font d'inspiració per als
posteriors compositors.
8

9. Els últims anys de la seva vida es van veure entristits per un altre fet
totalment diferent: una progressiva pèrdua de la vista. I si els disgustos i
incomprensions l'havien obligat a tancar-se cada vegada més en si
mateix i en les seves composicions, la ceguesa va acabar de
complementar aquest procés d'aïllament cap a un món interior. El van
deixar cec al operar-lo. Finalment un dimarts a la tarda, a les vuit i quart
del 28 de juliol de 1750, va morir. Tenia seixanta i cinc anys.
Arcangelo Corelli
Concert simfònic
Va néixer a Fusignano, Emilia-Romagna, 17 de febrer de 1653 – Roma, 8
de gener de 1713. Va ser un violinista i compositor italià del Barroc. Va
ser fill d'una de les famílies més importants de Fusignano. Des de la
infància va estudiar violí en la seua ciutat natal. L'any 1670 va ser
designat membre de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya.
Johann Pachelbel
Va néixer a Nuremberg, agost de 1653 - 3 de març de 1706. Va ser un
compositor, organista i professor alemany del Barroc. Pachelbel és un
dels músics més importants de la generació anterior a J. S. Bach. Entre
les seves nombroses composicions cal esmentar el seu cèlebre Cànon
en Re, obra que ha estat objecte de nombrosos enregistraments.
Ottorino Respighi
Va néixer a Bolonya, 9 de juliol de 1879 - Roma, 18 d'abril de 1936,
compositor, musicòleg i violinista italià. Conegut fonamentalment pel
conjunt de tres poemes simfònics conegut com la Trilogia Romana (Pini
di Roma, Fontane di Roma i Feste Romane) i les suites de Àries i Danses
Antigues.
Tomaso Albinoni
9

10. Va néixer el 8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751. Va ser un
compositor italià de música barroca. Va escriure al voltant de cinquanta
òperes, però és més conegut per la seva música instrumental,
especialment els seus concerts per a oboè.
Franz Schubert
Va néixer a Viena, Àustria, 31 de gener de 1797 - Viena, 19 de novembre
de 1828) fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només 31
Concert simfònic
anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre
indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600. També va escriure
música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de
música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la
famosa Simfonia Inacabada). La seva música és especialment
melòdica i harmònica.
Antonio Vivaldi
Va néixer a Venècia, 4 de març de 1678 – Viena, 28 de juliol de 1741),[1]
va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.
Els seus concerts per a violí anomenats Les quatre estacions són de les
composicions més populars del repertori de música clàssica i és l'obra
amb més enregistraments en disc, de la història.
3.4. Els intèrprets
Director, Eduard Serov.
Considerat com un dels principals directors russos contemporanis. Inicia
la seva brillant carrera professional el 1960. Va guanyar el primer concurs
de direcció orquestral “Herbet von karajan”. Va ser contractat coma
director principal de prestigioses orquestres del seu país i del estranger,
com la Orquestra de Cámara de San Petersburg, la Filarmónica de
Volgogrado, la Filarmónica de Saratov o la Sinfónica de Odense
(Dinamarca).
10

11. Violinista, Emma Alexeeva.
Es actualment membre de l’Orquestra de la Comunitat de Madrid i
violinista solista. Va néixer a Sofía( Bulgària) en el any 1976 i a la seva
família s’amplia tradicions musicals. Va iniciar els seus estudis musicals als
cinc anys en la escola de música Lubomir Pipkov de la seva ciutat natal.
Ala dotze anys ja va fer la seva primera gira de concerts a Zimbabwe. A
Concert simfònic
més a més ha participat com a solista i com grup de Cámara.
Orquestra, Filarmónica de Volgogrado.
Fundada a instancies del prestigi director rus Eduard Serov, la Orquestra
Filarmónica de Volgogrado ha arribat un formidable desenvolupament i
un notable prestigi artístic en un breu però “prolífic lapso”, des de l’any
1987 fins al present. Integrada per destacats mestres provinents de les
acadèmies musicals i conservatoris de primer nivell del país( Moscou,
San Petersburg, Saratov, etc.), en els últims anys ha incorporat també
una nova generació de instruments graduats en el ascendent
Conservatori de Música Estatal de Volgogrado.
3.5. Informació general que dóna el fulletó.
Ens ofereix una portada i el programa que es farà aquell dia, Presentació
de les obres, l’orquestra, director i solista. Finalment, propaganda dels
pròxims concerts que faran en el Palau de la Música, a on es poden
comprar les localitats i les dates.
4. Publicitat del concert.
4.1. Anuncis.
11

12. El únic anunci que he trobat sobre el concert a sigut aquest:
4.2. Premsa.
No a sortit cap article a la premsa parlant d’aquest concert.
4.3. Critica posterior al concert.
Concert simfònic
No a sortit cap critica posterior al concert.
5. El concert.
5.1. Actitud dels músics i del director
Les seves actituds han sigut molt bones però m’ha
sorprès que el director a casi totes les cançons a estat
assentat ja que es veia molt gran. I el que m’ha cridat la
tensió de la actitud de la violinista a sigut que s’ha li a
trencat una corda la ha arrencat i la llençat a terra ràpid
per seguir amb la cançó.
5.2. Actitud del públic durant el concert
Molt bé la gent li va agradar molt hi ha més es van portar
molt bé ja que ningú parlava i tothom estava molt atent
al concert. A més al final la gent no va parar de aplaudir i
va sortir moltes vegades i al cada dos o tres vegades que
sortia una tocava fins a quatre peses diferents va arribar a
tocar, però la violinista va dir que moltes gràcies però que
el director no podia més que estava molt cansat.
12

13. 5.3. La mitja part.
Jo em pensava que hi hauria més gent que s’aixecaria a
prendre alguna cosa o anar al lavabo, però va haver-hi
molta gent que es va quedar per no perdre’s ni un segon
del concert. A més a la mitja part avisaven amb una
espècie de campana quan anava a començar al
concert.
5.4. Aspectes musicals.
Concert simfònic
1. Els diferents moviments de l’obra:
Concerto grosso en Re mayor, Op. 6, nº4 te tres moviments
1. Adagio-Allegro
2. Adagio-Vivace
3. Allegro- Allegro
La cuatro estaciones
La Primavera (RV 269 en Mi mayor) te tres moviements
1. Allegro
2. Largo
3. Allegro
Verano (RV 315 en sol menor) te quatre moviements
1. Allegro non molto
2. Allegro
3. Adagio-Presto-Adagio
4. Presto
Otoño (RV293 en fa mayor) te tres moviements
13

14. 1. Allegro
2. Adagio molto
3. Allegro
Invierno (RV 297 en fa menor) te tres moviements
1. Allegro non molto
2. Largo
Concert simfònic
3. Allegro
2. Fixar-se en els diferents tempos: ràpids, lents, alegres, tristos...
Aquest concert per a orquestra Aria de la suite nº3 BWV 1068 es trista i
lenta. En canvi en el Concerto grosso en Re mayor, Op. 6, nº4 va de lent
a alegre en el tercer moviment va de moviments lent a alegres i amb el
últim moviment ràpid i en el últim moviment és molt alegre. El Canon en
Re mayor és un moviment lent i tranquil. En les quatre estacions en el
primer moviment que és el de la Primavera (RV 269 en Mi mayor) és
alegre. En el segon moviment és el Verano (RV 315 en sol menor) i és
molt alegre a la meitat és alegre i desprès va pujant i es molt més ràpid.
En el tercer moviment és Otoño (RV293 en fa mayor) i és alegre a la
meitat encara es més alegre i acaba alegre. En el quart moviment és
Invierno (RV 297 en fa menor)i és molt alegre.
3. Mantenir atenció en les dinàmiques: forte, piano...
En les dinàmiques de forte el director feia gestos més amplis i grans i tots
els instruments tocaven alhora. Normalment els fortes es concentraven en
la meitat de l’obra, ja que totes les tensions que s’han anat generant
durant la peça es concentren en el clímax, és a dir, a la meitat de l’obra.
Aquestes tensions en algunes ocasions s’anaven dissolent lentament i en
d’altres. En canvi les dinàmiques de Adagio els gestos eren més petits.
Però tot i això no feia els gestos gaire amplis, els feia bastant petits pel
que jo havia vist en altres concerts. Suposo que també la edat del
director influïa alhora de dirigir.
14

15. 4. Seguir la melodia i veure quin o quins instruments la fan.
En general la melodia la solien fer els instruments de corda, sobretot els
violins, però a vegades també la feien els instruments de vent.
5. Fixar-se en l’alternança dels instruments: toquen tots alhora fent la
seva, dialoguen a estones, hi ha algun instrument que es queda
sol.
Principalment els violinistes són els que més tocaven i els que moltes
vegades es quedaven sols tocant es solia incorporar els instruments de
vent- metall però hi havia estones que tocaven tots junts.
Concert simfònic
6. Parlar de la disposició de l’orquestra i dels instruments que hi ha.
Els instruments que apareixen en les quatre estacions de Vivaldi : són
instruments de corda (violins, violes, violoncels, contrabaix i piano),
instruments de vent- fusta (clarinet, fagot, flauta travessera i oboè) i
instruments de percussió (timbales). També hi ha els instruments de vent-
metall (trompeta, trombó, tuba i trompes).
El director se situa al centre de l’escenari. Al seu voltant, més proper a ell
hi ha els violins i els violins es dividien dos grups en el numero 1 era on
estava el conxertino el grup dos els altres, es a dir la meitat feien una
cosa i l’altre meitat un altre . A la banda dreta del director hi ha els
15

16. violoncels davant i els contrabaix darrera. Al centre estaven les violes i
darrera de les violes els instruments de vent- fusta. Hi havia dos pianos i
els dos estaven situats entre els clarinets i els contrabaixos. I al final hi
havia els instruments de vent- metall.
7. Observar el director: us sembla que porta el compàs, que dona
moltes entrades als grups d’instruments, que fa indicacions
d’intensitat...
El director ha sigut l’últim en entrar a l’escenari i s’ha col·locat al mig de
l’escenari. La seva mirada era clau per als músics, ja que el director
fixava la mirada a la secció d’instruments que havien de tocar i sobretot
Concert simfònic
per donar les entrades. En general el director m’ha semblat que portés
gaire el compàs. També haig de dir que en moments les seves mans
anaven relacionades amb la intensitat. Quan feia gestos més grans amb
les mans era perquè els músics tocaven “fort” i quan feia gestos “petits”
era perquè era un moviment fluix.
8. Hi ha silencis llargs en algun moment, i de curts? N’hi ha? Pocs,
molts..
En general hi van haver-hi alguns silencis hi havia de curts i de llargs els
curts casi ni s’ha apreciaven però els llargs moltes vegades no sabíem si
havia acabat de tocar o si seguia i de llargs va averi uns quants. Al final
ja no sabíem quan havíem de aplaudir.
9. Heu pogut sentir la pulsació clarament?
En general m’ha costat una mica seguir la pulsació. Però en alguns es
podia seguir perfectament.
10. En algun moment us ha semblat trobar algun compàs dels que
heu estudiat.
M’ha semblat reconèixer algun compàs però tampoc ho se segur.
11. En algun moment heu sentit notes picades, fragments molt lligats,
notes que baixen o pugen fent escala.
He escoltat notes lligades, sobretot en alguns instruments en concret
com per exemple els de corda. També feien notes picades en alguns
ocasions puntuals, però no gaires.
6. La sala de concerts.
16

17. Hi ha una sala que es diu petit palau que està dirigida els nens. També hi
han unes visites guiades el Palau de la Música Catalana per les sales: la
Sala de Concerts modernista i, segons la disponibilitat, a la Sala Lluís
Millet i a la Sala de Música de Cambra.
La sala de concerts:
la renovació del cor de l’Orfeó Català, la creació del Cor de Cambra
del Palau de la Música Catalana (1990), i de l’Escola Coral de l’Orfeó
Català (1999); ha estat durant cent anys l’escenari privilegiat de la vida
concertística, nacional i internacional de la ciutat de Barcelona.
Concert simfònic
El petit palau:
Inaugurat el 18 de febrer de 2004, la sala Petit Palau és un nou auditori
pensat per a la celebració d’actes que requereixen un aforament més
petit que el de la Sala de Concerts.
7. Valoració personal del concert.
7.1. La meva relació amb la música, abans i ara.
Abans tenia molta relació amb la música, no només de classe
de música que fèiem de 1r de primària fins a 6 de primària,
sinó que també perquè sempre anàvem a concerts o els
fèiem nosaltres a mitjans de curs i a final de curs.
7.2. Quantes vegades he anat a un concert.
17

18. He anat quatre vegades a un concert les primeres van ser
amb el col·legi al palau de la música i la tercera amb ma
mare també al palau de la música i la ultima a l’Auditori.
7.3. Relació amb el treball de classe.
La visita al concert ha sigut un element més per apropar-se a
la música, ja que al concert he pogut fixar-me en diferents
aspectes des de la posició que tenen tots els músics, el seu
comportament, la posició, totes les classificacions dels
instruments ( la tècnica, la família)…
Concert simfònic
També me pogut fixar amb els elements musicals com el ritme,
la melodia, la pulsació, dinàmica (fort o fluix), etc.
A més a més he pogut observar els diferents aspectes rítmics
com la pulsació, el tempo, el ritme o els aspectes melòdics
com la melodia o la intensitat.
He observat la durada, els compassos, l’altura, la intensitat, el
timbre, el tempo…
A més a més el palau de la música es insonor ja que no s’ha
sent el soroll de fora el carrer, es a dir evitar el soroll de
l’ambient de fora.
8. Bibliografia.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Vivaldi
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_estacions_(Vivaldi)
http://www.epdlp.com/compclasico.php?id=1084
http://www.di-arezzo.it/CD/partiture/partiture+classica/partiture-per-
violino/RICMI04733.html
18

19. 19
Concert simfònic