SlideShare a Scribd company logo
1 of 36
El turisme
El turisme és un fenomen social,
cultural i econòmic relacionat
amb el moviment de les persones a
llocs que es troben fora del seu lloc
de residència habitual per motius
personals o de negocis/professionals.
Aquestes persones es denominen
visitants (que poden ser turistes o
excursionistes; residents o no
residents) i el turisme té a veure amb
les seues activitats, de les quals
algunes impliquen una despesa
turística.
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL
TURISME (OMT)
Com a tal, el turisme té
efectes en l'economia, en
l'entorn natural i en les zones
edificades, en la població local
dels llocs visitats i en els visitants
pròpiament dits. A causa d'aquests
diversos impactes, l'àmplia gamma
i varietat de factors de producció
requerits per a produir els béns i
serveis adquirits pels visitants i a
l'ampli espectre d'agents
involucrats o afectats pel turisme,
és necessari adoptar un
enfocament global del
desenvolupament, la gestió i la
supervisió del turisme. http://media.unwto.org/es/content/entender-el-turismo-
glosario-basico
 Turista és aquell que es desplaça per un
període de més de 24 hores, i que inclou al
menys una pernoctació fora de casa. El turisme
comprèn les activitats que realitzen les persones
durant els seus viatges o quan romanen en llocs
diferents al del seu entorn habitual, per un
període de temps consecutiu inferior a un any,
amb finalitats d’oci, per negocis o d’altres motius
(OMT)
 Antigament el turisme era molt minoritari. A finals
del segle XIX i sobretot durant la segona meitat
del segle XX es va iniciar el turisme de
masses, gràcies a la revolució dels
transports, l’augment del nivell de vida i les
millores socials (vacances pagades).
Segons el lloc d’origen dels turistes parlem
del:- Turisme interior o nacional, que és
aquell procedent del mateix país.- Turisme
exterior o estranger, que és aquell
procedent d’un altre país.
Segons el tipus d’activitat turística podem
considerar DIFERENTS TIPUS DE
TURISME: - Cultural - de Salut - de Sol i
platja - Ecològic - Religiós - de Neu - Rural
- de Negocis – Esportiu – Gastronòmic -
d’Aventura...
I ARA ANEM A CLASSIFICAR...
 Segons l’època de l’any parlem de:
- Turisme de cap de setmana
o turisme interior. Utilitza
preferentment l’automòbil, produint-se
sovint col·lapses en la xarxa
carreteres. Abunden els
desplaçaments cap a les segones
residències
- Turisme de temporada. És el
més important, el més massiu. Es dóna
durant els períodes de vacances ,
sobretot d’estiu.
Segons les característiques dels
turistes parlem del turisme:
- de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el
turisme de sol i platja. Concentra moltes persones a
la vegada en poc espai.
- Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per
això cerca allotjaments senzills i sistemes de
transport econòmics.
- de la Tercera edat. És un turisme en grup, que
normalment es dóna en temporada baixa.
- Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens.
- de Grup. Són visites organitzades.
- de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats.
Normalment presenta un bon nivell econòmic i
cultural.
 Per analitzar la importància del
turisme en una zona podem utilitzar
diversos indicadors, com ara:
 - Quantitat de places turístiques (llits). Cal
establir la relació entre els llits turístics i la
població permanent. Les zones molt
turístiques són aquelles amb més de
1000 llits per cada 100 habitats.
 - Quantificar el nombre de turistes.
 - Quantificar les pernoctacions mitjanes
per turista.
 - Quantificar la despesa mitjana per
turista i dia.
 - Avaluar les característiques dels turistes
(de masses, jovenil, tercera edat ...)
Catalunya és la comunitat més turística.
LES DADES
MAPES I GRÀFIQUES DEL
TURISME
Tui, Travelplan i Falcó (per nombre d'oficines) són les empreses –cadascuna en el
seu segment d'activitat- que lideren el sector turístic a Espanya, segons les dades
recopilades per la revista Preferent en la seua edició especial de Fitur. Quant a la
classificació per ingressos de les empreses turístiques radicades a Espanya el número u és
Odigeo.
Rànquing per ingressos d'empreses turístiques radicades a Espanya:
OTA liderada per l'espanyol Javier Pérez Tenessa (formada per eDreams, Go Voyages,
Opodo i Travellink), va ingressar 4.100 milions d'euros en el seu últim exercici anual
disponible (2012), quasi dos centenars de milions més que la segona empresa en aquest
rànquing, Iberia (3.940 milions). Tui Travel A&D figura la tercera en la llista amb 3.690
milions, molt per sobre dels quasi 3.000 de Globalia.
Entre els deu primers per volum d'ingressos figuren també Amadeus (2.910 milions),
Viatges El Corte Inglés (2.240 milions), el Grup Barceló (1.600 milions) i tres cadenes
de primer nivell com són: Riu (1.410 milions), Meliá (1.360 milions) i NH (1.290 milions).
LES EMPRESES TURÍSTIQUES A ESPANYA
EL NEGOCI DEL TURISME en xifres
LES XIFRES DEL 2015:
Ingressos per turisme : 50.926
milions d’euros
Pagaments per turisme: 15.654
•2014 es tanca amb un creixement
real de l'activitat turística generada
(PIB turístic) del +2,9% que suposa
doblar la taxa de creixement estimada
pel Consens d'Analistes per al conjunt
de l'economia espanyola (+1,4%)
•El turisme es consolida com a motor
de la recuperació a Espanya durant
l'últim quinquenni, amb un
creixement del +0,8% de mitjana
anual des de 2010, molt superior al -
0,5% registrat pel conjunt del PIB
espanyol
EL TURISME A ESPANYA
El turisme és, des de fa més de 50 anys, un
dels motors econòmics d’Espanya.
Espanya és una potència turística
mundial, 68 milions de turistes la
visitaren l’any 2015, generant un
11,2% del PIB i 120.000 milions
d’euros.
El turisme va esdevenir un fenomen de
masses durant la dècada dels 60, moment
en que arriba a Espanya amb gran força. Hi
contribuïren factors naturals (clima) i
socioeconòmics (bona relació qualitat-preu,
estabilitat política...)
El model seguit fins ara ha estat
el de sol i platja, amb
problemes greus:
• ESTACIONALITAT
• OCUPACIÓ DE BAIXA
QUALITAT I POCA
QUALIFICACIÓ
• ABUNDÀNCIA DE
MICROEMPRESES (+90%)
El model turístic implantat a Espanya a
partir dels any 60 es caracteritza per:
 Abundant oferta
 Demanda massiva, majoritàriament de
poder adquisitiu mitjà-baix
 Allotjaments majoritàriament de
categoria intermèdia
 Predomini de l’oferta de Sol i Platja
 Dependència del Sector respecte de
tour-operadors internacionals.
De vegades es produeixen problemes
de saturació, és l’anomenat
overbooking .Consisteix és
l’excés de reserves sobre el nombre
de places disponibles. Les reserves
poden ser de places d’avió, de tren,
d’hotel, etc. En el món de l’hostaleria i
la restauració, es sol aplicar quan un
establiment ha sobrepassat els seus
límits d’ocupació i té un excés de
clients que no pot atendre.
Normalment, aquest problema sol ser
degut a una mala gestió del Tour-
Operador, del departament de gestió
o del departament de reserves de
l’establiment.
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
Quan valorem l’impacte del
turisme normalment emfatitzem els
aspectes positius (creació de riquesa,
ocupació, arribada de noves
influències culturals, transmissió de
nous productes...), ara bé, també pot
tenir elements negatius: pot
distorsionar l’espai i alterar el paisatge
natural i l’equilibri ecològic. L’augment
de la pressió humana pot comportar la
degradació i destrucció del medi. A les
zones de costa, s’incrementa la
contaminació del mar i es dóna la
sobreexplotació dels aqüífers
(salinització).
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
A la muntanya comporta un augment de la
desforestació i erosió, així com una
disminució de pastures i pèrdua de la
biodiversitat. Cal considerar també
l’impacte derivat de l’augment dels residus i
la contaminació.
Si considerem els efectes del turisme en la
població, és cert que proporciona més
feina. Però amb una alta estacionalitat i
economia submergida.
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
Un dels efectes més nocius és
l’augment de la inflació i
l’especulació del sòl, amb la
corrupció política com element
associat.
D’altra banda, augmenta la
despesa pública, cal millorar els
serveis i les xarxes de proveïment i
comunicacions, tot i que el seu ús
no siga regular al llarg de l’any.
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
Actualment es treballa per potenciar nous
tipus d’oferta, per cercar millorar la qualitat
i així atraure un turisme de més poder
adquisitiu, aprofitant l’enorme potencial
turístic del què disposem (cultura, natura,
gastronomia ...)
Hi ha zones com les Canàries o les Balears
amb una forta dependència econòmica del
turisme i per tant una crisi del sector podria
ser catastròfica.
D’altra banda, continuen generant-se
problemes per l’excessiva estacionalitat, que
en zones especialitzades en l’oferta de sol i
platja genera saturacions a l’estiu i atur a
l’hivern.
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
A Espanya hi ha quatre grans àrees
turístiques:
La Mediterrània, que inclou Catalunya,
València, Múrcia i Andalusia. El seu principal
atractiu és el mar.
Els dos arxipèlags (Canàries i Balears).
També destaca l’oferta relacionada amb el sol i
la platja.
La zona interior, que inclou Madrid i les
“ciutats històriques” (Lleó, Toledo,
Salamanca...).
La zona atlàntica, és una zona amb un
turisme més familiar, i presenta una oferta més
diversa: platges, cultura, gastronomia ...
ÀREES TURÍSTIQUES
El turisme estranger o exterior representa 2/3 del
volum total. Els turistes que visiten Espanya són
bàsicament d’altres països de la UE (Regne Unit,
Alemanya i França).
Cada cop arriben més turistes de l’Europa de l’Est i
Rússia.
Sobretot venen amb viatges organitzats, a l’estiu,
en avió o per carretera, cercant destinacions de sol
i platja.
Les bones condicions climàtiques d’algunes zones
han convertit Espanya en una destinació preferent
per a persones jubilades del nord d’Europa.
TURISME EXTERIOR
El turisme interior, importantíssim
per lluitar contra l’estacionalitat del
sector, representa 1/3 del volum
total.
L’augment del nivell de vida i la
millora de les comunicacions ha fet
incrementar el turisme nacional i la
mobilitat temporal (desplaçaments
de cap de setmana).
Les destinacions preferides són les
de costa, però també l’interior.
Les destinacions preferents són les
comunitats limítrofes i les àrees
turístiques tradicionals.
TURISME INTERIOR
Caldria una reconversió i una renovació clara
del sector, basada en una planificació a llarg
termini, que considere el següent:
- Potenciar el turisme de qualitat (d’alt poder
adquisitiu)
- Millorar l’oferta per tal de contrarestar la
rigidesa, l’estacionalitat i els desequilibris
regionals.
- Fomentar noves modalitats de turisme
(l’esportiu, el cultural i de ciutat...)
- Disminuir la dependència de l’exterior.
- Compatibiliztar el desenvolupament turístic
amb la qualitat mediambiental.
I com a CONCLUSIÓ, algunes idees...
... i un poc d’humor
Turistes alemanys
vistos pels anglesos
RETALLS DE PREMSA
Barcelona ha esdevingut, en els últims anys, el sisè port del món pel que fa
a la recepció de creuers. Fa dos anys era el quart. Estudis elaborats amb
dades de les empreses del sector mostren les seves bondats: 256 milions
d’euros anuals de beneficis, segons constatava al juliol de 2014 un informe
de Barcelona Turisme elaborat amb el suport de les principals empreses del
ram. Carnival Corporation, Royal Caribbean i Pullmantur han convertit la
ciutat en una de les destinacions predilectes d’aquest tipus de turisme, però
no tothom comparteix una visió positiva sobre aquest model: associacions
veïnals, ecologistes i sindicats exposen els seus dubtes. Els riscos de
l’anomenat ‘turisme llagosta’, les precàries condicions laborals dels
treballadors del sector i la contaminació ambiental són les principals
objeccions.
(Anuari Mèdia.cat 2015)
EL TURISME DE CREUERS
“España lidera por primera vez el ranking mundial de competitividad
turística que elabora el Foro Económico Mundial. El turismo español
logra el podio internacional gracias a la riqueza de sus recursos
culturales, sus infraestructuras y "la adaptación a los hábitos de
consumo digitales", según señala el organismo, que analiza la
industria vacacional de 141 países de todo el mundo.
(…)
España obtiene un 5,31 sobre 7, la mejor calificación de entre los 141
países analizados. Tras España, los países que mejores posiciones
registran son, por este orden, Francia, Alemania, Estados Unidos,
Reino Unido, Suiza, Australia, Italia, Japón y Canadá.·”
(Diari El País, 6 de maig de 2015)
http://www.tourspain.es/es-es/Paginas/index.aspx
http://www.iet.turismoencifras.es/
http://guias-viajar.com/viajes-turismo-mundo/datos-
estadisticas-turismo-espana/
http://www.ign.es/espmap/bachillerato.htm
http://estadisticas.tourspain.es/en-EN/Paginas/default.aspx
http://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2015/index.html#22
ESPAÑA EN CIFRAS 2015

More Related Content

What's hot

La gastronomía y los productos autóctonos en el desarrollo turístico local
La gastronomía y los productos autóctonos en el desarrollo turístico localLa gastronomía y los productos autóctonos en el desarrollo turístico local
La gastronomía y los productos autóctonos en el desarrollo turístico localCarles Mera
 
Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciariMarlluch
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESOTxeli
 
Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciarimonicapj
 
Els espais del sector terciari
Els espais del sector terciariEls espais del sector terciari
Els espais del sector terciarivicentaros
 
140903 eco + habitat informe model turístic
140903 eco + habitat informe model turístic140903 eco + habitat informe model turístic
140903 eco + habitat informe model turístic19840416
 
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de TorderaPresentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de TorderaBernat Costas
 
Turisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsablesTurisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsablesruralia
 
Activitats t7 8. sector terciari
Activitats t7 8. sector terciariActivitats t7 8. sector terciari
Activitats t7 8. sector terciarijcorbala
 
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.Laura Foraster i Lloret
 
Acord global De la Mesa de Turisme de Balears
Acord global De la Mesa de Turisme de BalearsAcord global De la Mesa de Turisme de Balears
Acord global De la Mesa de Turisme de BalearsHosteltur
 
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...Cambra de Comerç de Barcelona
 

What's hot (18)

La gastronomía y los productos autóctonos en el desarrollo turístico local
La gastronomía y los productos autóctonos en el desarrollo turístico localLa gastronomía y los productos autóctonos en el desarrollo turístico local
La gastronomía y los productos autóctonos en el desarrollo turístico local
 
Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciari
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESO
 
Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciari
 
Els espais del sector terciari
Els espais del sector terciariEls espais del sector terciari
Els espais del sector terciari
 
140903 eco + habitat informe model turístic
140903 eco + habitat informe model turístic140903 eco + habitat informe model turístic
140903 eco + habitat informe model turístic
 
7 El Terciari
7  El Terciari7  El Terciari
7 El Terciari
 
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de TorderaPresentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
 
Turisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsablesTurisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsables
 
El sector terciari
El sector terciariEl sector terciari
El sector terciari
 
Activitats t7 8. sector terciari
Activitats t7 8. sector terciariActivitats t7 8. sector terciari
Activitats t7 8. sector terciari
 
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
 
Jornada Les relacions laborals al sector turístic, nous reptes... nous temps....
Jornada Les relacions laborals al sector turístic, nous reptes... nous temps....Jornada Les relacions laborals al sector turístic, nous reptes... nous temps....
Jornada Les relacions laborals al sector turístic, nous reptes... nous temps....
 
Acord global De la Mesa de Turisme de Balears
Acord global De la Mesa de Turisme de BalearsAcord global De la Mesa de Turisme de Balears
Acord global De la Mesa de Turisme de Balears
 
Diagnosi Situacio Actual Tordera
Diagnosi Situacio Actual TorderaDiagnosi Situacio Actual Tordera
Diagnosi Situacio Actual Tordera
 
Informe Activitat turística 2016
Informe Activitat turística 2016Informe Activitat turística 2016
Informe Activitat turística 2016
 
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
 
Habitatges d'Ús Turístic
Habitatges d'Ús TurísticHabitatges d'Ús Turístic
Habitatges d'Ús Turístic
 

Viewers also liked

Sociales Tema 6 Y Transportes Y Turismo
Sociales Tema 6 Y  Transportes Y TurismoSociales Tema 6 Y  Transportes Y Turismo
Sociales Tema 6 Y Transportes Y TurismoSofya
 
517 cantabria-(menudospeques.net)
517 cantabria-(menudospeques.net)517 cantabria-(menudospeques.net)
517 cantabria-(menudospeques.net)v2072a
 
2 presentaciopaisbasc
2 presentaciopaisbasc2 presentaciopaisbasc
2 presentaciopaisbascchuurrii
 
Comunidades de espana pwpo
Comunidades de espana pwpoComunidades de espana pwpo
Comunidades de espana pwpomercemaestra77
 
País vasco marina y leticia
País vasco marina y leticiaPaís vasco marina y leticia
País vasco marina y leticiacosasdeclase
 
LAC Session: Franz Rojas, 15th January UN Water Zaragoza Conference 2015
LAC Session: Franz Rojas, 15th January UN Water Zaragoza Conference 2015LAC Session: Franz Rojas, 15th January UN Water Zaragoza Conference 2015
LAC Session: Franz Rojas, 15th January UN Water Zaragoza Conference 2015water-decade
 
Mapas interactivos
Mapas interactivosMapas interactivos
Mapas interactivosSar LezGants
 
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)martav57
 
Pais Vasco
Pais VascoPais Vasco
Pais VascoHabibi85
 
Comunidades autónomas de españa
Comunidades autónomas de españaComunidades autónomas de españa
Comunidades autónomas de españayayitas3c
 
Trb país basc (vist)
Trb país basc (vist)Trb país basc (vist)
Trb país basc (vist)Pol_29
 
Exposició de socials
Exposició de socialsExposició de socials
Exposició de socialsemma_cq
 
T4. El sector del serveis: comerç i transport
T4. El sector del serveis:  comerç i transport T4. El sector del serveis:  comerç i transport
T4. El sector del serveis: comerç i transport 2nESO
 

Viewers also liked (20)

Sociales Tema 6 Y Transportes Y Turismo
Sociales Tema 6 Y  Transportes Y TurismoSociales Tema 6 Y  Transportes Y Turismo
Sociales Tema 6 Y Transportes Y Turismo
 
Andalucia
AndaluciaAndalucia
Andalucia
 
Open office treball nou
Open office treball nouOpen office treball nou
Open office treball nou
 
Power Point Euskadi
Power Point EuskadiPower Point Euskadi
Power Point Euskadi
 
517 cantabria-(menudospeques.net)
517 cantabria-(menudospeques.net)517 cantabria-(menudospeques.net)
517 cantabria-(menudospeques.net)
 
País basc
País bascPaís basc
País basc
 
2 presentaciopaisbasc
2 presentaciopaisbasc2 presentaciopaisbasc
2 presentaciopaisbasc
 
Comunidades de espana pwpo
Comunidades de espana pwpoComunidades de espana pwpo
Comunidades de espana pwpo
 
País vasco marina y leticia
País vasco marina y leticiaPaís vasco marina y leticia
País vasco marina y leticia
 
LAC Session: Franz Rojas, 15th January UN Water Zaragoza Conference 2015
LAC Session: Franz Rojas, 15th January UN Water Zaragoza Conference 2015LAC Session: Franz Rojas, 15th January UN Water Zaragoza Conference 2015
LAC Session: Franz Rojas, 15th January UN Water Zaragoza Conference 2015
 
Mapas interactivos
Mapas interactivosMapas interactivos
Mapas interactivos
 
Gastroturisme al Pais Basc
Gastroturisme al Pais BascGastroturisme al Pais Basc
Gastroturisme al Pais Basc
 
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
 
Pais Basc
Pais BascPais Basc
Pais Basc
 
Pais Vasco
Pais VascoPais Vasco
Pais Vasco
 
Comunidades autónomas de españa
Comunidades autónomas de españaComunidades autónomas de españa
Comunidades autónomas de españa
 
Trb país basc (vist)
Trb país basc (vist)Trb país basc (vist)
Trb país basc (vist)
 
Exposició de socials
Exposició de socialsExposició de socials
Exposició de socials
 
T4. El sector del serveis: comerç i transport
T4. El sector del serveis:  comerç i transport T4. El sector del serveis:  comerç i transport
T4. El sector del serveis: comerç i transport
 
Projecte sobre Espanya
Projecte sobre EspanyaProjecte sobre Espanya
Projecte sobre Espanya
 

Similar to T 9 el turisme

Treball sobre el turisme
Treball sobre el turismeTreball sobre el turisme
Treball sobre el turismepepemu2
 
El turisme a espanya catala
El turisme a espanya catalaEl turisme a espanya catala
El turisme a espanya catalaLaura Duran
 
Sintesi estacionalitat la costa del sol pilar v4
Sintesi  estacionalitat la costa del sol pilar v4Sintesi  estacionalitat la costa del sol pilar v4
Sintesi estacionalitat la costa del sol pilar v4UOC
 
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambientalMediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambientalMarisa Molina Alonso
 
Illes Medes Destinacio
Illes Medes DestinacioIlles Medes Destinacio
Illes Medes Destinacioillesmedes
 
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUESEL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUESjoanllados
 
Activitat turística
Activitat turísticaActivitat turística
Activitat turísticaJJIG
 
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)JCLlurdes
 
Ecoturisme per al desenvolupament local a Uganda
Ecoturisme per al desenvolupament local a UgandaEcoturisme per al desenvolupament local a Uganda
Ecoturisme per al desenvolupament local a Ugandaatlast1
 
Gaudí i barcelona presentació
Gaudí i barcelona presentacióGaudí i barcelona presentació
Gaudí i barcelona presentacióLidia LLibrer
 
El turisme a espanya slideshare
El turisme a espanya slideshareEl turisme a espanya slideshare
El turisme a espanya slidesharelaiens97
 
El turisme polièdric, l'experincia d'Oci Vital en la marca turistica:Barcelon...
El turisme polièdric, l'experincia d'Oci Vital en la marca turistica:Barcelon...El turisme polièdric, l'experincia d'Oci Vital en la marca turistica:Barcelon...
El turisme polièdric, l'experincia d'Oci Vital en la marca turistica:Barcelon...Ocio Vital
 
Elsespaisdelsectorterciari 120523112708-phpapp02
Elsespaisdelsectorterciari 120523112708-phpapp02Elsespaisdelsectorterciari 120523112708-phpapp02
Elsespaisdelsectorterciari 120523112708-phpapp02Vicent Puig i Gascó
 
Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaire
Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaireEnoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaire
Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaireManuel Colmenero
 
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsiLl.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsiamodelcalabozo
 

Similar to T 9 el turisme (20)

Treball sobre el turisme
Treball sobre el turismeTreball sobre el turisme
Treball sobre el turisme
 
Turisme a Espanya i Catalunya VV
Turisme a Espanya i Catalunya VVTurisme a Espanya i Catalunya VV
Turisme a Espanya i Catalunya VV
 
El turisme (Sector terciari)
El turisme (Sector terciari)El turisme (Sector terciari)
El turisme (Sector terciari)
 
El turisme a espanya catala
El turisme a espanya catalaEl turisme a espanya catala
El turisme a espanya catala
 
Sintesi estacionalitat la costa del sol pilar v4
Sintesi  estacionalitat la costa del sol pilar v4Sintesi  estacionalitat la costa del sol pilar v4
Sintesi estacionalitat la costa del sol pilar v4
 
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambientalMediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental
 
Illes Medes Destinacio
Illes Medes DestinacioIlles Medes Destinacio
Illes Medes Destinacio
 
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUESEL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
EL CASC ANTIC DE LES CIUTATS TURÍSTIQUES
 
Sector terciario
Sector terciarioSector terciario
Sector terciario
 
Activitat turística
Activitat turísticaActivitat turística
Activitat turística
 
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
Factors atraccio turistica (ATT, curs 2013-2014)
 
PREC
PRECPREC
PREC
 
Ecoturisme per al desenvolupament local a Uganda
Ecoturisme per al desenvolupament local a UgandaEcoturisme per al desenvolupament local a Uganda
Ecoturisme per al desenvolupament local a Uganda
 
Gaudí i barcelona presentació
Gaudí i barcelona presentacióGaudí i barcelona presentació
Gaudí i barcelona presentació
 
El turisme a espanya slideshare
El turisme a espanya slideshareEl turisme a espanya slideshare
El turisme a espanya slideshare
 
El turisme polièdric, l'experincia d'Oci Vital en la marca turistica:Barcelon...
El turisme polièdric, l'experincia d'Oci Vital en la marca turistica:Barcelon...El turisme polièdric, l'experincia d'Oci Vital en la marca turistica:Barcelon...
El turisme polièdric, l'experincia d'Oci Vital en la marca turistica:Barcelon...
 
Elsespaisdelsectorterciari 120523112708-phpapp02
Elsespaisdelsectorterciari 120523112708-phpapp02Elsespaisdelsectorterciari 120523112708-phpapp02
Elsespaisdelsectorterciari 120523112708-phpapp02
 
Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaire
Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaireEnoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaire
Enoturisme-10-claus-de-l-exit-jose-a-donaire
 
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsiLl.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
 
Butlletí d'Innovació en Turisme - 'Tendències'
Butlletí d'Innovació en Turisme - 'Tendències'Butlletí d'Innovació en Turisme - 'Tendències'
Butlletí d'Innovació en Turisme - 'Tendències'
 

More from graciajt

T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016graciajt
 
La ciutat d’Alacant
La ciutat d’AlacantLa ciutat d’Alacant
La ciutat d’Alacantgraciajt
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.graciajt
 
T 11. sector terciari
T 11. sector terciariT 11. sector terciari
T 11. sector terciarigraciajt
 
T 15 les ciutats
T 15  les ciutatsT 15  les ciutats
T 15 les ciutatsgraciajt
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentgraciajt
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la poblaciógraciajt
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundarigraciajt
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 graciajt
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentgraciajt
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanyagraciajt
 
T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)graciajt
 
T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)graciajt
 
T 7 sector primari
T 7 sector primariT 7 sector primari
T 7 sector primarigraciajt
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. IIgraciajt
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadagraciajt
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primarigraciajt
 
T 5 economia
T 5 economiaT 5 economia
T 5 economiagraciajt
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.graciajt
 
T 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatT 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatgraciajt
 

More from graciajt (20)

T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016
 
La ciutat d’Alacant
La ciutat d’AlacantLa ciutat d’Alacant
La ciutat d’Alacant
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.
 
T 11. sector terciari
T 11. sector terciariT 11. sector terciari
T 11. sector terciari
 
T 15 les ciutats
T 15  les ciutatsT 15  les ciutats
T 15 les ciutats
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupament
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la població
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundari
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupament
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanya
 
T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)
 
T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)
 
T 7 sector primari
T 7 sector primariT 7 sector primari
T 7 sector primari
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. II
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzada
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primari
 
T 5 economia
T 5 economiaT 5 economia
T 5 economia
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.
 
T 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatT 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societat
 

Recently uploaded

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 

Recently uploaded (7)

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

T 9 el turisme

  • 2. El turisme és un fenomen social, cultural i econòmic relacionat amb el moviment de les persones a llocs que es troben fora del seu lloc de residència habitual per motius personals o de negocis/professionals. Aquestes persones es denominen visitants (que poden ser turistes o excursionistes; residents o no residents) i el turisme té a veure amb les seues activitats, de les quals algunes impliquen una despesa turística. ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL TURISME (OMT)
  • 3. Com a tal, el turisme té efectes en l'economia, en l'entorn natural i en les zones edificades, en la població local dels llocs visitats i en els visitants pròpiament dits. A causa d'aquests diversos impactes, l'àmplia gamma i varietat de factors de producció requerits per a produir els béns i serveis adquirits pels visitants i a l'ampli espectre d'agents involucrats o afectats pel turisme, és necessari adoptar un enfocament global del desenvolupament, la gestió i la supervisió del turisme. http://media.unwto.org/es/content/entender-el-turismo- glosario-basico
  • 4.  Turista és aquell que es desplaça per un període de més de 24 hores, i que inclou al menys una pernoctació fora de casa. El turisme comprèn les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges o quan romanen en llocs diferents al del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d’oci, per negocis o d’altres motius (OMT)  Antigament el turisme era molt minoritari. A finals del segle XIX i sobretot durant la segona meitat del segle XX es va iniciar el turisme de masses, gràcies a la revolució dels transports, l’augment del nivell de vida i les millores socials (vacances pagades).
  • 5. Segons el lloc d’origen dels turistes parlem del:- Turisme interior o nacional, que és aquell procedent del mateix país.- Turisme exterior o estranger, que és aquell procedent d’un altre país. Segons el tipus d’activitat turística podem considerar DIFERENTS TIPUS DE TURISME: - Cultural - de Salut - de Sol i platja - Ecològic - Religiós - de Neu - Rural - de Negocis – Esportiu – Gastronòmic - d’Aventura... I ARA ANEM A CLASSIFICAR...
  • 6.  Segons l’època de l’any parlem de: - Turisme de cap de setmana o turisme interior. Utilitza preferentment l’automòbil, produint-se sovint col·lapses en la xarxa carreteres. Abunden els desplaçaments cap a les segones residències - Turisme de temporada. És el més important, el més massiu. Es dóna durant els períodes de vacances , sobretot d’estiu.
  • 7. Segons les característiques dels turistes parlem del turisme: - de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el turisme de sol i platja. Concentra moltes persones a la vegada en poc espai. - Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per això cerca allotjaments senzills i sistemes de transport econòmics. - de la Tercera edat. És un turisme en grup, que normalment es dóna en temporada baixa. - Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens. - de Grup. Són visites organitzades. - de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats. Normalment presenta un bon nivell econòmic i cultural.
  • 8.  Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzar diversos indicadors, com ara:  - Quantitat de places turístiques (llits). Cal establir la relació entre els llits turístics i la població permanent. Les zones molt turístiques són aquelles amb més de 1000 llits per cada 100 habitats.  - Quantificar el nombre de turistes.  - Quantificar les pernoctacions mitjanes per turista.  - Quantificar la despesa mitjana per turista i dia.  - Avaluar les característiques dels turistes (de masses, jovenil, tercera edat ...) Catalunya és la comunitat més turística.
  • 10. MAPES I GRÀFIQUES DEL TURISME
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15. Tui, Travelplan i Falcó (per nombre d'oficines) són les empreses –cadascuna en el seu segment d'activitat- que lideren el sector turístic a Espanya, segons les dades recopilades per la revista Preferent en la seua edició especial de Fitur. Quant a la classificació per ingressos de les empreses turístiques radicades a Espanya el número u és Odigeo. Rànquing per ingressos d'empreses turístiques radicades a Espanya: OTA liderada per l'espanyol Javier Pérez Tenessa (formada per eDreams, Go Voyages, Opodo i Travellink), va ingressar 4.100 milions d'euros en el seu últim exercici anual disponible (2012), quasi dos centenars de milions més que la segona empresa en aquest rànquing, Iberia (3.940 milions). Tui Travel A&D figura la tercera en la llista amb 3.690 milions, molt per sobre dels quasi 3.000 de Globalia. Entre els deu primers per volum d'ingressos figuren també Amadeus (2.910 milions), Viatges El Corte Inglés (2.240 milions), el Grup Barceló (1.600 milions) i tres cadenes de primer nivell com són: Riu (1.410 milions), Meliá (1.360 milions) i NH (1.290 milions). LES EMPRESES TURÍSTIQUES A ESPANYA
  • 16. EL NEGOCI DEL TURISME en xifres
  • 17. LES XIFRES DEL 2015: Ingressos per turisme : 50.926 milions d’euros Pagaments per turisme: 15.654 •2014 es tanca amb un creixement real de l'activitat turística generada (PIB turístic) del +2,9% que suposa doblar la taxa de creixement estimada pel Consens d'Analistes per al conjunt de l'economia espanyola (+1,4%) •El turisme es consolida com a motor de la recuperació a Espanya durant l'últim quinquenni, amb un creixement del +0,8% de mitjana anual des de 2010, molt superior al - 0,5% registrat pel conjunt del PIB espanyol
  • 18. EL TURISME A ESPANYA El turisme és, des de fa més de 50 anys, un dels motors econòmics d’Espanya. Espanya és una potència turística mundial, 68 milions de turistes la visitaren l’any 2015, generant un 11,2% del PIB i 120.000 milions d’euros. El turisme va esdevenir un fenomen de masses durant la dècada dels 60, moment en que arriba a Espanya amb gran força. Hi contribuïren factors naturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu, estabilitat política...)
  • 19. El model seguit fins ara ha estat el de sol i platja, amb problemes greus: • ESTACIONALITAT • OCUPACIÓ DE BAIXA QUALITAT I POCA QUALIFICACIÓ • ABUNDÀNCIA DE MICROEMPRESES (+90%)
  • 20. El model turístic implantat a Espanya a partir dels any 60 es caracteritza per:  Abundant oferta  Demanda massiva, majoritàriament de poder adquisitiu mitjà-baix  Allotjaments majoritàriament de categoria intermèdia  Predomini de l’oferta de Sol i Platja  Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals.
  • 21. De vegades es produeixen problemes de saturació, és l’anomenat overbooking .Consisteix és l’excés de reserves sobre el nombre de places disponibles. Les reserves poden ser de places d’avió, de tren, d’hotel, etc. En el món de l’hostaleria i la restauració, es sol aplicar quan un establiment ha sobrepassat els seus límits d’ocupació i té un excés de clients que no pot atendre. Normalment, aquest problema sol ser degut a una mala gestió del Tour- Operador, del departament de gestió o del departament de reserves de l’establiment. EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
  • 22. Quan valorem l’impacte del turisme normalment emfatitzem els aspectes positius (creació de riquesa, ocupació, arribada de noves influències culturals, transmissió de nous productes...), ara bé, també pot tenir elements negatius: pot distorsionar l’espai i alterar el paisatge natural i l’equilibri ecològic. L’augment de la pressió humana pot comportar la degradació i destrucció del medi. A les zones de costa, s’incrementa la contaminació del mar i es dóna la sobreexplotació dels aqüífers (salinització). EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
  • 23. A la muntanya comporta un augment de la desforestació i erosió, així com una disminució de pastures i pèrdua de la biodiversitat. Cal considerar també l’impacte derivat de l’augment dels residus i la contaminació. Si considerem els efectes del turisme en la població, és cert que proporciona més feina. Però amb una alta estacionalitat i economia submergida. EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
  • 24. Un dels efectes més nocius és l’augment de la inflació i l’especulació del sòl, amb la corrupció política com element associat. D’altra banda, augmenta la despesa pública, cal millorar els serveis i les xarxes de proveïment i comunicacions, tot i que el seu ús no siga regular al llarg de l’any. EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
  • 25. Actualment es treballa per potenciar nous tipus d’oferta, per cercar millorar la qualitat i així atraure un turisme de més poder adquisitiu, aprofitant l’enorme potencial turístic del què disposem (cultura, natura, gastronomia ...) Hi ha zones com les Canàries o les Balears amb una forta dependència econòmica del turisme i per tant una crisi del sector podria ser catastròfica. D’altra banda, continuen generant-se problemes per l’excessiva estacionalitat, que en zones especialitzades en l’oferta de sol i platja genera saturacions a l’estiu i atur a l’hivern. EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
  • 26. A Espanya hi ha quatre grans àrees turístiques: La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. El seu principal atractiu és el mar. Els dos arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca l’oferta relacionada amb el sol i la platja. La zona interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques” (Lleó, Toledo, Salamanca...). La zona atlàntica, és una zona amb un turisme més familiar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura, gastronomia ... ÀREES TURÍSTIQUES
  • 27. El turisme estranger o exterior representa 2/3 del volum total. Els turistes que visiten Espanya són bàsicament d’altres països de la UE (Regne Unit, Alemanya i França). Cada cop arriben més turistes de l’Europa de l’Est i Rússia. Sobretot venen amb viatges organitzats, a l’estiu, en avió o per carretera, cercant destinacions de sol i platja. Les bones condicions climàtiques d’algunes zones han convertit Espanya en una destinació preferent per a persones jubilades del nord d’Europa. TURISME EXTERIOR
  • 28. El turisme interior, importantíssim per lluitar contra l’estacionalitat del sector, representa 1/3 del volum total. L’augment del nivell de vida i la millora de les comunicacions ha fet incrementar el turisme nacional i la mobilitat temporal (desplaçaments de cap de setmana). Les destinacions preferides són les de costa, però també l’interior. Les destinacions preferents són les comunitats limítrofes i les àrees turístiques tradicionals. TURISME INTERIOR
  • 29. Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basada en una planificació a llarg termini, que considere el següent: - Potenciar el turisme de qualitat (d’alt poder adquisitiu) - Millorar l’oferta per tal de contrarestar la rigidesa, l’estacionalitat i els desequilibris regionals. - Fomentar noves modalitats de turisme (l’esportiu, el cultural i de ciutat...) - Disminuir la dependència de l’exterior. - Compatibiliztar el desenvolupament turístic amb la qualitat mediambiental. I com a CONCLUSIÓ, algunes idees...
  • 30. ... i un poc d’humor Turistes alemanys vistos pels anglesos
  • 31.
  • 32.
  • 34. Barcelona ha esdevingut, en els últims anys, el sisè port del món pel que fa a la recepció de creuers. Fa dos anys era el quart. Estudis elaborats amb dades de les empreses del sector mostren les seves bondats: 256 milions d’euros anuals de beneficis, segons constatava al juliol de 2014 un informe de Barcelona Turisme elaborat amb el suport de les principals empreses del ram. Carnival Corporation, Royal Caribbean i Pullmantur han convertit la ciutat en una de les destinacions predilectes d’aquest tipus de turisme, però no tothom comparteix una visió positiva sobre aquest model: associacions veïnals, ecologistes i sindicats exposen els seus dubtes. Els riscos de l’anomenat ‘turisme llagosta’, les precàries condicions laborals dels treballadors del sector i la contaminació ambiental són les principals objeccions. (Anuari Mèdia.cat 2015) EL TURISME DE CREUERS
  • 35. “España lidera por primera vez el ranking mundial de competitividad turística que elabora el Foro Económico Mundial. El turismo español logra el podio internacional gracias a la riqueza de sus recursos culturales, sus infraestructuras y "la adaptación a los hábitos de consumo digitales", según señala el organismo, que analiza la industria vacacional de 141 países de todo el mundo. (…) España obtiene un 5,31 sobre 7, la mejor calificación de entre los 141 países analizados. Tras España, los países que mejores posiciones registran son, por este orden, Francia, Alemania, Estados Unidos, Reino Unido, Suiza, Australia, Italia, Japón y Canadá.·” (Diari El País, 6 de maig de 2015)