1. EL MEDI FÍSIC D’EUROPA,
ESPANYA I LA COMUNITAT
VALENCIANA
Tema 2
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
2. Europa, bressol de la civilització
occidental, es creu que el nom
vé en record d'una princesa
fenícia de gran bellesa que va
despertar l'amor de Zeus, el
pare de tots els déus de l'Olimp.
Aquest es va convertir en un
bou per raptar-la i portar-la
amb ell a Creta, on va donar a
llum al minotaure.
Al principi, el nom d'Europa es
va aplicar solament a la part
Alguns lingüistes pensen que ve de la
continental de Grècia, en
paraula semítica Èreb, que significa oposició al Peloponeso i a les
"pondre's el sol" (occident). Des d'una illes, si bé posteriorment es va
perspectiva asiàtica o mitjà-oriental, el anar estenent per denominar
sol es pon efectivament a Europa, la les terres al nord del
terra a l'oest. Mediterrani, fins arribar a
l’actual delimitació.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
3. Europa es troba en l'hemisferi Nord entre el
tròpic de Càncer i el cercle Polar Àrtic. Europa està situada dins d'una
zona temperada, entre els
Es troba al Nord d'Àfrica i separada d'Amèrica paral·lels 36 ° i 70 ° latitud nord.
per l'oceà Atlàntic
El seu territori és predominantment pla (340 m.
altitud mitjana)
El continent
europeu és una
gran península de
10 milions i mig de
km2, que queda
separada d'Àsia
per les muntanyes
Urals, el riu Ural i
el mar Caspi.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
4. Els Carpats
Geològicament el continent europeu ha estat el resultat d'un
llarg procés de transformació. Europa és una part de l'antic
supercontinent Pangea.
Els sistemes muntanyosos més destacats són
els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps
escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
5. Europa té un gran varietat física:
•Les seues costes retallades presenten
multitud de penínsules, golfs, mars
interiors, illes de diferent grandària,
etc.
•És un continent predominantment pla
amb una altitud mitjana d'uns 300
metres.
•Podem distingir tres grans conjunts: Plana europea
Les muntanyes, massissos i
altiplans antics
Les grans planes
Les serralades alpines
Muntanyes alpines
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
6. Costa mediterrània
Fiord noruec
Massís central francès
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
7. Elsrius europeus , actuen com a eixos del territori, amb una xarxa molt
densa.
Varien molt d'unes regions a unes altres:
Els del vessant àrtic, com el Petxora i el Dvina Septentrional, tenen un
abundant cabal. Les fredes temperatures hivernals fan que les seves aigües es gelen a
l'hivern.
Els del vessant atlàntic, com el Vístula,Elba, Rhin i Sena són molt cabalosos
i molt utilitzats per a la navegació.
Els del vessant mediterrani, en general, tenen cabals petits i irregulars, com
l’Ebre, Roine i Po.
Els rius que vessen al mar Negre, com el Dniéper, Dniéster i
Danubi, formen un important eix de comunicació entre l'Europa central i l'Europa
oriental.
Els rius que aboquen al mar Caspi són el Volga, el més llarg i cabalós
d'Europa, i l’Ural, que separa el continent europeu de l'asiàtic.
Els rius europeus, així com els mars, han afavorit els assentaments humans, les
comunicacions i el desenvolupament econòmic.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
10. A Europa es poden distingir els següents
climes:
mediterrani: al voltant del mar que el
tempera a l’hivern. Destaca l’aridesa
de l'estiu, degut al domini de
l’anticicló subtropical.
oceànic: comprèn les ribes de l'oceà
Atlàntic i va des de Noruega fins a la
costa nord de Portugal. Cap a
l'interior del continent va
desapareixent i es va convertint en
clima continental. Té una humitat
constant i temperatures moderades
sense grans oscil·lacions.
continental: s’estén pel centre i l’est
d’Europa. Es caracteritza pel contrast
entre les precipitacions, altes
temperatures de l'estiu i el fred sec
de l'hivern.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
11. (Continuació climes...)
polar: es dóna entre els 60º i 80º
de latitud, per Rússia i nord de
Noruega, Suècia i Finlàndia.
Escasses precipitacions (al voltant
de 250 mm de mitjana) i un fred
constant amb màximes de 10 °C
durant tot l'any.
muntanya: la temperatura
disminueix de 0,5 a 1 °C amb cada
100 metres d'altura, la qual cosa
augmenta la humitat relativa de
l'aire i provoca precipitacions.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
13. Hi ha diferents tipus de vegetació relacionats amb els climes europeus:
1. A les zones de clima oceànic, hi ha prats i boscos de fulla caduca (faig, roure...). En
les zones costaneres, creix la landa, amb arbustos , herbes i matolls.
2. A les zones de clima mediterrani, destaca el bosc mediterrani format per arbres de
fulla perenne (alzines, pins i sureres), i per matolls.
A les zones de clima continental, hi ha la taigà, formada per boscos de fulla
3.
perenne (avets i pins), i estepes, que són planes de sòls pobres en els quals solament
creixen herbes.
4. Climes freds:
a. A la zona polar la vegetació és la tundra, formada per líquens, gramínees i
joncs que creixen en un sòl gèlid i molt pobre.
b. A l’alta muntanya, trobem paisatges de boscos i prats
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
16. •Espanya es troba a l’extrem sud-occidental del continent
europeu.
•Té 500.000 k2 de superfície
•Comparteix amb Portugal la península Ibèrica i compta
amb dos arxipèlags, Canàries i Balears i alguns illots i
petites illes i també amb dues ciutats autònomes, Ceuta i
Melilla, al nord d’Àfrica.
ESPANYA ÉS UN PAÍS MOLT
DIVERS, ENTRE EUROPA I ÀFRICA
ENTRE EL MEDITERRANI I
L’ATLÀNTIC
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
17. El relleu peninsular és resultat
d’un llarg procés de
moviments tectònics, del desgast o
erosió, de canvis en la superfície
submergida pels mars,
d’alternança d’etapes glacials amb
altres càlides...
Els últims xocs de plaques i la
consegüent formació de relleus es
va donar a l’Era Terciària, amb els
moviments alpins, fa uns 65
milions d’anys, que renovaren vells
relleus o en feren de nous.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
18. El relleu que domina la península és
una gran altiplanicie, la Meseta
Central, que fa que l’altitud mitjana
siga tan elevada (660 metres)
A les vores de la A l’exterior de la
Meseta, seguint el Meseta, es localitzan
A l’interior de la
sentit de les agulles del
Meseta, hi ha dos sistemes els Pirineus, la
rellotge, es troben:
muntanyosos, el Central serralada Litoral
El Massís Galaic, la
(que la divideix en dues sub- Catalana i les
serralada
mesetes, la nord o
Cantàbrica, la septentrional i la sud o serralades
serralada Ibèrica i meridional) i les Muntanyes Bètiques
Sierra Morena de Toledo.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
19. Entre les vores de la
Meseta i els sistemes
muntanyosos externs,
hi ha dues grans
depressions, la de
l’Ebre i la del
Guadalquivir.
Observem com les
costes no són
gens retallades,
excepte a Galícia, on
les ries s’endinsen
cap a l’interior.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
20. ELS ARXIPÈLAGS
ILLES CANÀRIES
(origen volcànic)
Tenerife
La Palma
Gomera
Hierro
Gran Canaria
Fuerteventura
Lanzarote
ILLES BALEARS
(prolongació de
les serralades
Bètiques)
Mallorca
Menorca
Eivissa
Formentera
Cabrera
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
21. Ací tenim el perfil topogràfic longitudinal de la península, traçat
pel centre, de nord a sud.
Intentem identificar a què corresponen les lletres i els números?
A 1
B 2
C 3
D 4
E
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
22. Segons la naturalesa de les roques, hi ha tres Canàries: té naturalesa
grans àrees peninsulars: volcànica
Silícia (materials antics i durs: gneis, quars, pissarra,
granit i sílice):
A l’oest peninsular formant una “L” i també al centre
dels Pirineus,cims de Sierra Nevada i Sistema Ibèric.
Calcària (roques calcàries, formades per fragments
o sediments, molts d’origen marí). L'àrea forma una
“Z” invertida que recorre Pirineus, Muntanyes
Basques, l'est de la Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric
i Serralades Bètiques)
La pedra calcària, molt permeable, permet
l’acumulació de reserves d'aigua dins les muntanyes.
Argilenca (materials sedimentaris poc resistents
com argiles, margues i guixos).
En planes i depressions, com les conques del Duero,
Ebre, Guadalquivir planes mediterrànies de costa, on
s'han dipositat materials erosionats fins, solts i
trencadissos. Relleu pla o suau que pot oferir
excel·lents condicions per a l'agricultura.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
23. rius
El fet que la Meseta estiga
basculada cap a l'oest és la causa de
que tres dels grans rius (Duero, Tajo
i Guadiana) aboquen les seves
aigües a l'Atlàntic.
Dels altres dos grans rius, el
Guadalquivir també desguassa en
l'Atlàntic per la inclinació de la
depressió Bètica cap a aquest
oceà, mentre que l'altre gran
Riu Xúquer riu, l'Ebre, és l'únic dels grans
col·lectors que desguassa en el
Mediterrani, donada l'obertura de la
depressió de l’Ebre cap a aquest
Els llacs no són abundants a Espanya, encara mar.
que sí d'origen variat, doncs existeixen tant
d'origen endorreic (tectònics i volcànics), com
d'origen exorreic (glacials, càrstics...) i alguns
d'origen mixt.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
24. VESSANTS I CONQUES HIDROGRÀFIQUES
Cantàbric:
Rius curts de cabal abundant i
regular. Destaquem:
Bidasoa, Nerbión, Pas, Sella, N
alón i Navia.
Atlàntic:
• Gallecs: excepte el Miño i
el seu afluent el Sil, són
curts i cabalosos.
•La resta són llargs, més
cabalosos al nord, i al seu
curs baix.
Duero, Tajo, Guadiana i
Guadalquivir, són els
Mediterrani: principals.
•Generalment curts, de cabal escàs i irregular pel règim de pluges. Poden tindre
grans crescudes (riuades) a la tardor i primavera. Llobregat, Túria, Xúquer i Segura
són els més importants.
•L’Ebre és una excepció pel seu llarg recorregut, travessant una gran depressió i
formant un gran delta a la desembocadura.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
25. Factors que condicionen els climes peninsular: A Canàries hi ha
•La península rep masses d’aire molt diferents, procedents un clima
d’Europa i d’Àfrica i de l’Atlàntic i el Mediterrani.
•L’elevada altitud mitjana, que baixa temperatures a l’interior.
subtropical,
suau tot l’any.
•La disposició costanera de les muntanyes, que dificulta la
influència suavitzadora del mar a l’interior de la península
(excepte per l’oest)
•Predomina el clima
mediterrani, “típic” a
la costa i “continentalitzat”
a l’interior. També hi ha
una variant subdesèrtica o
mediterrani àrid des del
sud d’Alacant a Almeria.
•Entre Galícia i Pirineus, hi
ha un clima oceànic
suau i amb pluges
abundants.
•Als cims més alts es dona
un clima de muntanya.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent