SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 28
EL MEDI FÍSIC D’EUROPA,
ESPANYA I LA COMUNITAT
     VALENCIANA

            Tema 2



       Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Europa, bressol de la civilització
                                                            occidental, es creu que el nom
                                                            vé en record d'una princesa
                                                            fenícia de gran bellesa que va
                                                            despertar l'amor de Zeus, el
                                                            pare de tots els déus de l'Olimp.
                                                            Aquest es va convertir en un
                                                            bou per raptar-la i portar-la
                                                            amb ell a Creta, on va donar a
                                                            llum al minotaure.

                                                            Al principi, el nom d'Europa es
                                                            va aplicar solament a la part
Alguns lingüistes pensen que ve de la
                                                            continental de Grècia, en
paraula semítica Èreb, que significa                        oposició al Peloponeso i a les
"pondre's el sol" (occident). Des d'una                     illes, si bé posteriorment es va
perspectiva asiàtica o mitjà-oriental, el                   anar estenent per denominar
sol es pon efectivament a Europa, la                        les terres al nord del
terra a l'oest.                                             Mediterrani, fins arribar a
                                                            l’actual delimitació.
                                    Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Europa es troba en l'hemisferi Nord entre el
tròpic de Càncer i el cercle Polar Àrtic.                         Europa està situada dins d'una
                                                                  zona temperada, entre els
Es troba al Nord d'Àfrica i separada d'Amèrica                    paral·lels 36 ° i 70 ° latitud nord.
per l'oceà Atlàntic

El seu territori és predominantment pla (340 m.
altitud mitjana)

                                                                                     El continent
                                                                                     europeu és una
                                                                                     gran península de
                                                                                     10 milions i mig de
                                                                                     km2, que queda
                                                                                     separada d'Àsia
                                                                                     per les muntanyes
                                                                                     Urals, el riu Ural i
                                                                                     el mar Caspi.




                                 Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Els Carpats


          Geològicament el continent europeu ha estat el resultat d'un
llarg procés de transformació. Europa és una part de l'antic
supercontinent Pangea.
           Els sistemes muntanyosos més destacats són
els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps
escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia.

                            Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Europa té un gran varietat física:

•Les seues costes retallades presenten
multitud de penínsules, golfs, mars
interiors, illes de diferent grandària,
etc.
•És un continent predominantment pla
amb una altitud mitjana d'uns 300
metres.
•Podem distingir tres grans conjunts:                             Plana europea

  Les muntanyes, massissos i
altiplans antics

 Les grans planes

 Les serralades alpines




                                                                  Muntanyes alpines
                                 Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Costa mediterrània




                                                                Fiord noruec




      Massís central francès

                               Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Elsrius europeus               , actuen com a eixos del territori, amb una xarxa molt
densa.
Varien molt d'unes regions a unes altres:
            Els del vessant àrtic, com el Petxora i el Dvina Septentrional, tenen un
abundant cabal. Les fredes temperatures hivernals fan que les seves aigües es gelen a
l'hivern.
            Els del vessant atlàntic, com el Vístula,Elba, Rhin i Sena són molt cabalosos
i molt utilitzats per a la navegació.
            Els del vessant mediterrani, en general, tenen cabals petits i irregulars, com
l’Ebre, Roine i Po.
            Els rius que vessen al mar Negre, com el Dniéper, Dniéster i
Danubi, formen un important eix de comunicació entre l'Europa central i l'Europa
oriental.
            Els rius que aboquen al mar Caspi són el Volga, el més llarg i cabalós
d'Europa, i l’Ural, que separa el continent europeu de l'asiàtic.
Els rius europeus, així com els mars, han afavorit els assentaments humans, les
comunicacions i el desenvolupament econòmic.


                                  Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
I ara, intentem recordar
                           Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
A Europa es poden distingir els següents
climes:
    mediterrani: al voltant del mar que el
    tempera a l’hivern. Destaca l’aridesa
    de l'estiu, degut al domini de
    l’anticicló subtropical.
     oceànic: comprèn les ribes de l'oceà
    Atlàntic i va des de Noruega fins a la
    costa nord de Portugal. Cap a
    l'interior del continent va
    desapareixent i es va convertint en
    clima continental. Té una humitat
    constant i temperatures moderades
    sense grans oscil·lacions.
    continental: s’estén pel centre i l’est
    d’Europa. Es caracteritza pel contrast
    entre les precipitacions, altes
    temperatures de l'estiu i el fred sec
    de l'hivern.

                                Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
(Continuació climes...)
polar: es dóna entre els 60º i 80º
de latitud, per Rússia i nord de
Noruega, Suècia i Finlàndia.
Escasses precipitacions (al voltant
de 250 mm de mitjana) i un fred
constant amb màximes de 10 °C
durant tot l'any.
muntanya: la temperatura
disminueix de 0,5 a 1 °C amb cada
100 metres d'altura, la qual cosa
augmenta la humitat relativa de
l'aire i provoca precipitacions.




                               Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Kiev




Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Hi ha diferents tipus de vegetació relacionats amb els climes europeus:
1. A les zones de clima oceànic, hi ha prats i boscos de fulla caduca (faig, roure...). En
les zones costaneres, creix la landa, amb arbustos , herbes i matolls.
2. A les zones de clima mediterrani, destaca el bosc mediterrani format per arbres de
fulla perenne (alzines, pins i sureres), i per matolls.
 A les zones de clima continental, hi ha la taigà, formada per boscos de fulla
 3.
perenne (avets i pins), i estepes, que són planes de sòls pobres en els quals solament
creixen herbes.
4. Climes freds:
          a. A la zona polar la vegetació és la tundra, formada per líquens, gramínees i
joncs que creixen en un sòl gèlid i molt pobre.
          b. A l’alta   muntanya, trobem paisatges de boscos i prats




                                   Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Identifiquem diferents
vegetacions...




                         Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
ESPANYA
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
                                 FÍSICA
•Espanya es troba a l’extrem sud-occidental del continent
europeu.
•Té 500.000 k2 de superfície
•Comparteix amb Portugal la península Ibèrica i compta
amb dos arxipèlags, Canàries i Balears i alguns illots i
petites illes i també amb dues ciutats autònomes, Ceuta i
Melilla, al nord d’Àfrica.




                                         ESPANYA ÉS UN PAÍS MOLT
                                         DIVERS, ENTRE EUROPA I ÀFRICA
                                         ENTRE EL MEDITERRANI I
                                         L’ATLÀNTIC



                        Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
El relleu peninsular és resultat
d’un llarg procés de
moviments tectònics, del desgast o
erosió, de canvis en la superfície
submergida pels mars,
d’alternança d’etapes glacials amb
altres càlides...

Els últims xocs de plaques i la
consegüent formació de relleus es
va donar a l’Era Terciària, amb els
moviments alpins, fa uns 65
milions d’anys, que renovaren vells
relleus o en feren de nous.




                              Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
El relleu que domina la península és
                            una gran altiplanicie, la Meseta
                            Central, que fa que l’altitud mitjana
                            siga tan elevada (660 metres)


A les vores de la                                                   A l’exterior de la
Meseta, seguint el                                                  Meseta, es localitzan
                              A l’interior de la
sentit de les agulles del
                              Meseta, hi ha dos sistemes            els Pirineus, la
rellotge, es troben:
                              muntanyosos, el Central               serralada Litoral
El Massís    Galaic, la
                              (que la divideix en dues sub-         Catalana i les
serralada
                              mesetes, la nord o
Cantàbrica, la                septentrional i la sud o              serralades
serralada Ibèrica i           meridional) i les Muntanyes           Bètiques
Sierra Morena                 de Toledo.




                                  Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Entre les vores de la
                                 Meseta i els sistemes
                                 muntanyosos externs,
                                 hi ha dues grans
                                 depressions, la de
                                 l’Ebre i la del
                                 Guadalquivir.



                                 Observem com les
                                 costes      no són
                                 gens retallades,
                                 excepte a Galícia, on
                                 les ries s’endinsen
                                 cap a l’interior.




Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
ELS ARXIPÈLAGS
                                                      ILLES CANÀRIES
                                                      (origen volcànic)
                                                      Tenerife
                                                      La Palma
                                                      Gomera
                                                      Hierro
                                                      Gran Canaria
                                                      Fuerteventura
                                                      Lanzarote




   ILLES BALEARS
   (prolongació de
   les serralades
   Bètiques)
   Mallorca
   Menorca
   Eivissa
   Formentera
   Cabrera
                     Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Ací tenim el perfil topogràfic longitudinal de la península, traçat
    pel centre, de nord a sud.
    Intentem identificar a què corresponen les lletres i els números?




A                                        1
B                                        2
C                                        3
D                                        4
E

                           Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Segons la naturalesa de les   roques, hi ha tres                      Canàries: té naturalesa
grans àrees peninsulars:                                              volcànica
Silícia (materials antics i durs: gneis, quars, pissarra,
granit i sílice):
A l’oest peninsular formant una “L” i també al centre
dels Pirineus,cims de Sierra Nevada i Sistema Ibèric.
Calcària (roques calcàries, formades per fragments
o sediments, molts d’origen marí). L'àrea forma una
“Z” invertida que recorre Pirineus, Muntanyes
Basques, l'est de la Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric
i Serralades Bètiques)
La pedra calcària, molt permeable, permet
l’acumulació de reserves d'aigua dins les muntanyes.
Argilenca (materials sedimentaris poc resistents
com argiles, margues i guixos).
En planes i depressions, com les conques del Duero,
Ebre, Guadalquivir planes mediterrànies de costa, on
s'han dipositat materials erosionats fins, solts i
trencadissos. Relleu pla o suau que pot oferir
excel·lents condicions per a l'agricultura.
                                     Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
rius
                                                               El fet que la Meseta estiga
                                                               basculada cap a l'oest és la causa de
                                                               que tres dels grans rius (Duero, Tajo
                                                               i Guadiana) aboquen les seves
                                                               aigües a l'Atlàntic.
                                                               Dels altres dos grans rius, el
                                                               Guadalquivir també desguassa en
                                                               l'Atlàntic per la inclinació de la
                                                               depressió Bètica cap a aquest
                                                               oceà, mentre que l'altre gran
                               Riu Xúquer                      riu, l'Ebre, és l'únic dels grans
                                                               col·lectors que desguassa en el
                                                               Mediterrani, donada l'obertura de la
                                                               depressió de l’Ebre cap a aquest
Els llacs no són abundants a Espanya, encara                   mar.
que sí d'origen variat, doncs existeixen tant
d'origen endorreic (tectònics i volcànics), com
d'origen exorreic (glacials, càrstics...) i alguns
d'origen mixt.
                                   Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
VESSANTS I CONQUES HIDROGRÀFIQUES
                                                                    Cantàbric:
                                                                    Rius curts de cabal abundant i
                                                                    regular. Destaquem:
                                                                    Bidasoa, Nerbión, Pas, Sella, N
                                                                    alón i Navia.

                                                                     Atlàntic:
                                                                     • Gallecs: excepte el Miño i
                                                                     el seu afluent el Sil, són
                                                                     curts i cabalosos.
                                                                     •La resta són llargs, més
                                                                     cabalosos al nord, i al seu
                                                                     curs baix.
                                                                     Duero, Tajo, Guadiana i
                                                                     Guadalquivir, són els
Mediterrani:                                                         principals.
•Generalment curts, de cabal escàs i irregular pel règim de pluges. Poden tindre
grans crescudes (riuades) a la tardor i primavera. Llobregat, Túria, Xúquer i Segura
són els més importants.
•L’Ebre és una excepció pel seu llarg recorregut, travessant una gran depressió i
formant un gran delta a la desembocadura.
                                   Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Factors que condicionen els climes peninsular:                     A Canàries hi ha
 •La península rep masses d’aire molt diferents, procedents         un clima
 d’Europa i d’Àfrica i de l’Atlàntic i el Mediterrani.
 •L’elevada altitud mitjana, que baixa temperatures a l’interior.
                                                                    subtropical,
                                                                    suau tot l’any.
 •La disposició costanera de les muntanyes, que dificulta la
 influència suavitzadora del mar a l’interior de la península
 (excepte per l’oest)

•Predomina el clima
mediterrani, “típic” a
la costa i “continentalitzat”
a l’interior. També hi ha
una variant subdesèrtica o
mediterrani àrid des del
sud d’Alacant a Almeria.
•Entre Galícia i Pirineus, hi
ha un clima oceànic
suau i amb pluges
abundants.
•Als cims més alts es dona
un clima de muntanya.
                                   Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
El territori valencià




                                                          Mapa físic

        precipitacions
                         Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Comarca de l’Alacantí




 Província d’Alacant



Fem un recorregut per les muntanyes i
rius més a prop de nosaltres...
                             Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
El Cabeçó d’Or




I ara, per acabar el tema, comentem
un paisatge i un climograma de la
nostra comarca...



                            Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Txeli
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanyapublica
 
Tema1 - Les unitats de relleu de catalunya
Tema1 - Les unitats de relleu de catalunyaTema1 - Les unitats de relleu de catalunya
Tema1 - Les unitats de relleu de catalunyaLoscos
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuescolaribatallada
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEmpar Gallego
 
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.Jordi1492
 
Diversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge naturalDiversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge naturalSalva Alifa
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularbenienge
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físicmarcapmany
 
Relleu
RelleuRelleu
Relleuneusgr
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.Marcel Duran
 
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torviscoLa diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torviscoToni Guirao
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularvicentaros
 
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAjordimanero
 

Was ist angesagt? (20)

Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanya
 
Relleu península ibèrica
Relleu península ibèricaRelleu península ibèrica
Relleu península ibèrica
 
1.7. el relleu valencià
1.7. el relleu valencià1.7. el relleu valencià
1.7. el relleu valencià
 
Tema1 - Les unitats de relleu de catalunya
Tema1 - Les unitats de relleu de catalunyaTema1 - Les unitats de relleu de catalunya
Tema1 - Les unitats de relleu de catalunya
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleu
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
 
Diversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge naturalDiversitat del paisatge natural
Diversitat del paisatge natural
 
Tema5
Tema5Tema5
Tema5
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
Espanya Física
Espanya FísicaEspanya Física
Espanya Física
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físic
 
Relleu
RelleuRelleu
Relleu
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.
 
Tema3
Tema3Tema3
Tema3
 
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torviscoLa diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
 
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
 

Andere mochten auch

2. el medi físic d'europa
2. el medi físic d'europa2. el medi físic d'europa
2. el medi físic d'europaAnabernabeu
 
Rius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de EuropaRius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de Europajmoa22
 
La població i léconomia d’europa i les d’espanya
La població i léconomia d’europa i les d’espanyaLa població i léconomia d’europa i les d’espanya
La població i léconomia d’europa i les d’espanyajuliabertolin
 
El Relleu D Europa
El Relleu D  EuropaEl Relleu D  Europa
El Relleu D EuropaPanotx
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterranimalbert1
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbricmalbert1
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
La diversitat de l'espai geogràfic espanyol
La diversitat de l'espai geogràfic espanyolLa diversitat de l'espai geogràfic espanyol
La diversitat de l'espai geogràfic espanyolEl Racó dels Exploradors
 

Andere mochten auch (9)

2. el medi físic d'europa
2. el medi físic d'europa2. el medi físic d'europa
2. el medi físic d'europa
 
Rius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de EuropaRius i Vessants de Europa
Rius i Vessants de Europa
 
La població i léconomia d’europa i les d’espanya
La població i léconomia d’europa i les d’espanyaLa població i léconomia d’europa i les d’espanya
La població i léconomia d’europa i les d’espanya
 
El Relleu D Europa
El Relleu D  EuropaEl Relleu D  Europa
El Relleu D Europa
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
La diversitat de l'espai geogràfic espanyol
La diversitat de l'espai geogràfic espanyolLa diversitat de l'espai geogràfic espanyol
La diversitat de l'espai geogràfic espanyol
 

Ähnlich wie T 2 el medi físic d’Europa,

Relleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rRelleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rJoan Piña Torres
 
01.EL RELLEU
01.EL RELLEU 01.EL RELLEU
01.EL RELLEU jcorbala
 
Clima oceànic
Clima oceànicClima oceànic
Clima oceànicclauddiia
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESlocoserrallo
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyajordimanero
 
Relleu espanya
Relleu espanyaRelleu espanya
Relleu espanyaguefouzi
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaFarran Botargues Laura
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]Raül Pons Chust
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
Relleu sense vocabulari
Relleu sense vocabulariRelleu sense vocabulari
Relleu sense vocabularimflore22
 
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èbEl Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èbANTSEB
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesJavierEugenio
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
El relleu tema 8
El relleu tema 8El relleu tema 8
El relleu tema 8enbielet
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuescolaribatallada
 

Ähnlich wie T 2 el medi físic d’Europa, (20)

Relleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rRelleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica r
 
01.EL RELLEU
01.EL RELLEU 01.EL RELLEU
01.EL RELLEU
 
Clima oceànic
Clima oceànicClima oceànic
Clima oceànic
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 
Relleu espanya
Relleu espanyaRelleu espanya
Relleu espanya
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
Medi Físic
Medi FísicMedi Físic
Medi Físic
 
Presentació espanya
Presentació espanyaPresentació espanya
Presentació espanya
 
Relleu sense vocabulari
Relleu sense vocabulariRelleu sense vocabulari
Relleu sense vocabulari
 
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èbEl Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
El relleu tema 8
El relleu tema 8El relleu tema 8
El relleu tema 8
 
Europa
EuropaEuropa
Europa
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleu
 
Clima oceànic 1 d
Clima oceànic 1 dClima oceànic 1 d
Clima oceànic 1 d
 
El relleu d’espanya
El relleu d’espanyaEl relleu d’espanya
El relleu d’espanya
 

Mehr von graciajt

T 9 el turisme
T 9 el turismeT 9 el turisme
T 9 el turismegraciajt
 
T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016graciajt
 
La ciutat d’Alacant
La ciutat d’AlacantLa ciutat d’Alacant
La ciutat d’Alacantgraciajt
 
Tema 9 el turisme
Tema 9 el turismeTema 9 el turisme
Tema 9 el turismegraciajt
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.graciajt
 
T 11. sector terciari
T 11. sector terciariT 11. sector terciari
T 11. sector terciarigraciajt
 
T 15 les ciutats
T 15  les ciutatsT 15  les ciutats
T 15 les ciutatsgraciajt
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentgraciajt
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la poblaciógraciajt
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundarigraciajt
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 graciajt
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentgraciajt
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanyagraciajt
 
T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)graciajt
 
T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)graciajt
 
T 7 sector primari
T 7 sector primariT 7 sector primari
T 7 sector primarigraciajt
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. IIgraciajt
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadagraciajt
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primarigraciajt
 
T 5 economia
T 5 economiaT 5 economia
T 5 economiagraciajt
 

Mehr von graciajt (20)

T 9 el turisme
T 9 el turismeT 9 el turisme
T 9 el turisme
 
T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016
 
La ciutat d’Alacant
La ciutat d’AlacantLa ciutat d’Alacant
La ciutat d’Alacant
 
Tema 9 el turisme
Tema 9 el turismeTema 9 el turisme
Tema 9 el turisme
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.
 
T 11. sector terciari
T 11. sector terciariT 11. sector terciari
T 11. sector terciari
 
T 15 les ciutats
T 15  les ciutatsT 15  les ciutats
T 15 les ciutats
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupament
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la població
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundari
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupament
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanya
 
T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)
 
T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)
 
T 7 sector primari
T 7 sector primariT 7 sector primari
T 7 sector primari
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. II
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzada
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primari
 
T 5 economia
T 5 economiaT 5 economia
T 5 economia
 

T 2 el medi físic d’Europa,

  • 1. EL MEDI FÍSIC D’EUROPA, ESPANYA I LA COMUNITAT VALENCIANA Tema 2 Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 2. Europa, bressol de la civilització occidental, es creu que el nom vé en record d'una princesa fenícia de gran bellesa que va despertar l'amor de Zeus, el pare de tots els déus de l'Olimp. Aquest es va convertir en un bou per raptar-la i portar-la amb ell a Creta, on va donar a llum al minotaure. Al principi, el nom d'Europa es va aplicar solament a la part Alguns lingüistes pensen que ve de la continental de Grècia, en paraula semítica Èreb, que significa oposició al Peloponeso i a les "pondre's el sol" (occident). Des d'una illes, si bé posteriorment es va perspectiva asiàtica o mitjà-oriental, el anar estenent per denominar sol es pon efectivament a Europa, la les terres al nord del terra a l'oest. Mediterrani, fins arribar a l’actual delimitació. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 3. Europa es troba en l'hemisferi Nord entre el tròpic de Càncer i el cercle Polar Àrtic. Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els Es troba al Nord d'Àfrica i separada d'Amèrica paral·lels 36 ° i 70 ° latitud nord. per l'oceà Atlàntic El seu territori és predominantment pla (340 m. altitud mitjana) El continent europeu és una gran península de 10 milions i mig de km2, que queda separada d'Àsia per les muntanyes Urals, el riu Ural i el mar Caspi. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 4. Els Carpats Geològicament el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l'antic supercontinent Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 5. Europa té un gran varietat física: •Les seues costes retallades presenten multitud de penínsules, golfs, mars interiors, illes de diferent grandària, etc. •És un continent predominantment pla amb una altitud mitjana d'uns 300 metres. •Podem distingir tres grans conjunts: Plana europea Les muntanyes, massissos i altiplans antics Les grans planes Les serralades alpines Muntanyes alpines Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 6. Costa mediterrània Fiord noruec Massís central francès Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 7. Elsrius europeus , actuen com a eixos del territori, amb una xarxa molt densa. Varien molt d'unes regions a unes altres: Els del vessant àrtic, com el Petxora i el Dvina Septentrional, tenen un abundant cabal. Les fredes temperatures hivernals fan que les seves aigües es gelen a l'hivern. Els del vessant atlàntic, com el Vístula,Elba, Rhin i Sena són molt cabalosos i molt utilitzats per a la navegació. Els del vessant mediterrani, en general, tenen cabals petits i irregulars, com l’Ebre, Roine i Po. Els rius que vessen al mar Negre, com el Dniéper, Dniéster i Danubi, formen un important eix de comunicació entre l'Europa central i l'Europa oriental. Els rius que aboquen al mar Caspi són el Volga, el més llarg i cabalós d'Europa, i l’Ural, que separa el continent europeu de l'asiàtic. Els rius europeus, així com els mars, han afavorit els assentaments humans, les comunicacions i el desenvolupament econòmic. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 8. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 9. I ara, intentem recordar Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 10. A Europa es poden distingir els següents climes: mediterrani: al voltant del mar que el tempera a l’hivern. Destaca l’aridesa de l'estiu, degut al domini de l’anticicló subtropical. oceànic: comprèn les ribes de l'oceà Atlàntic i va des de Noruega fins a la costa nord de Portugal. Cap a l'interior del continent va desapareixent i es va convertint en clima continental. Té una humitat constant i temperatures moderades sense grans oscil·lacions. continental: s’estén pel centre i l’est d’Europa. Es caracteritza pel contrast entre les precipitacions, altes temperatures de l'estiu i el fred sec de l'hivern. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 11. (Continuació climes...) polar: es dóna entre els 60º i 80º de latitud, per Rússia i nord de Noruega, Suècia i Finlàndia. Escasses precipitacions (al voltant de 250 mm de mitjana) i un fred constant amb màximes de 10 °C durant tot l'any. muntanya: la temperatura disminueix de 0,5 a 1 °C amb cada 100 metres d'altura, la qual cosa augmenta la humitat relativa de l'aire i provoca precipitacions. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 13. Hi ha diferents tipus de vegetació relacionats amb els climes europeus: 1. A les zones de clima oceànic, hi ha prats i boscos de fulla caduca (faig, roure...). En les zones costaneres, creix la landa, amb arbustos , herbes i matolls. 2. A les zones de clima mediterrani, destaca el bosc mediterrani format per arbres de fulla perenne (alzines, pins i sureres), i per matolls.  A les zones de clima continental, hi ha la taigà, formada per boscos de fulla 3. perenne (avets i pins), i estepes, que són planes de sòls pobres en els quals solament creixen herbes. 4. Climes freds: a. A la zona polar la vegetació és la tundra, formada per líquens, gramínees i joncs que creixen en un sòl gèlid i molt pobre. b. A l’alta muntanya, trobem paisatges de boscos i prats Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 14. Identifiquem diferents vegetacions... Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 15. ESPANYA Gràcia Jiménez IES Sant Vicent FÍSICA
  • 16. •Espanya es troba a l’extrem sud-occidental del continent europeu. •Té 500.000 k2 de superfície •Comparteix amb Portugal la península Ibèrica i compta amb dos arxipèlags, Canàries i Balears i alguns illots i petites illes i també amb dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla, al nord d’Àfrica. ESPANYA ÉS UN PAÍS MOLT DIVERS, ENTRE EUROPA I ÀFRICA ENTRE EL MEDITERRANI I L’ATLÀNTIC Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 17. El relleu peninsular és resultat d’un llarg procés de moviments tectònics, del desgast o erosió, de canvis en la superfície submergida pels mars, d’alternança d’etapes glacials amb altres càlides... Els últims xocs de plaques i la consegüent formació de relleus es va donar a l’Era Terciària, amb els moviments alpins, fa uns 65 milions d’anys, que renovaren vells relleus o en feren de nous. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 18. El relleu que domina la península és una gran altiplanicie, la Meseta Central, que fa que l’altitud mitjana siga tan elevada (660 metres) A les vores de la A l’exterior de la Meseta, seguint el Meseta, es localitzan A l’interior de la sentit de les agulles del Meseta, hi ha dos sistemes els Pirineus, la rellotge, es troben: muntanyosos, el Central serralada Litoral El Massís Galaic, la (que la divideix en dues sub- Catalana i les serralada mesetes, la nord o Cantàbrica, la septentrional i la sud o serralades serralada Ibèrica i meridional) i les Muntanyes Bètiques Sierra Morena de Toledo. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 19. Entre les vores de la Meseta i els sistemes muntanyosos externs, hi ha dues grans depressions, la de l’Ebre i la del Guadalquivir. Observem com les costes no són gens retallades, excepte a Galícia, on les ries s’endinsen cap a l’interior. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 20. ELS ARXIPÈLAGS ILLES CANÀRIES (origen volcànic) Tenerife La Palma Gomera Hierro Gran Canaria Fuerteventura Lanzarote ILLES BALEARS (prolongació de les serralades Bètiques) Mallorca Menorca Eivissa Formentera Cabrera Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 21. Ací tenim el perfil topogràfic longitudinal de la península, traçat pel centre, de nord a sud. Intentem identificar a què corresponen les lletres i els números? A 1 B 2 C 3 D 4 E Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 22. Segons la naturalesa de les roques, hi ha tres Canàries: té naturalesa grans àrees peninsulars: volcànica Silícia (materials antics i durs: gneis, quars, pissarra, granit i sílice): A l’oest peninsular formant una “L” i també al centre dels Pirineus,cims de Sierra Nevada i Sistema Ibèric. Calcària (roques calcàries, formades per fragments o sediments, molts d’origen marí). L'àrea forma una “Z” invertida que recorre Pirineus, Muntanyes Basques, l'est de la Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques) La pedra calcària, molt permeable, permet l’acumulació de reserves d'aigua dins les muntanyes. Argilenca (materials sedimentaris poc resistents com argiles, margues i guixos). En planes i depressions, com les conques del Duero, Ebre, Guadalquivir planes mediterrànies de costa, on s'han dipositat materials erosionats fins, solts i trencadissos. Relleu pla o suau que pot oferir excel·lents condicions per a l'agricultura. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 23. rius El fet que la Meseta estiga basculada cap a l'oest és la causa de que tres dels grans rius (Duero, Tajo i Guadiana) aboquen les seves aigües a l'Atlàntic. Dels altres dos grans rius, el Guadalquivir també desguassa en l'Atlàntic per la inclinació de la depressió Bètica cap a aquest oceà, mentre que l'altre gran Riu Xúquer riu, l'Ebre, és l'únic dels grans col·lectors que desguassa en el Mediterrani, donada l'obertura de la depressió de l’Ebre cap a aquest Els llacs no són abundants a Espanya, encara mar. que sí d'origen variat, doncs existeixen tant d'origen endorreic (tectònics i volcànics), com d'origen exorreic (glacials, càrstics...) i alguns d'origen mixt. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 24. VESSANTS I CONQUES HIDROGRÀFIQUES Cantàbric: Rius curts de cabal abundant i regular. Destaquem: Bidasoa, Nerbión, Pas, Sella, N alón i Navia. Atlàntic: • Gallecs: excepte el Miño i el seu afluent el Sil, són curts i cabalosos. •La resta són llargs, més cabalosos al nord, i al seu curs baix. Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir, són els Mediterrani: principals. •Generalment curts, de cabal escàs i irregular pel règim de pluges. Poden tindre grans crescudes (riuades) a la tardor i primavera. Llobregat, Túria, Xúquer i Segura són els més importants. •L’Ebre és una excepció pel seu llarg recorregut, travessant una gran depressió i formant un gran delta a la desembocadura. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 25. Factors que condicionen els climes peninsular: A Canàries hi ha •La península rep masses d’aire molt diferents, procedents un clima d’Europa i d’Àfrica i de l’Atlàntic i el Mediterrani. •L’elevada altitud mitjana, que baixa temperatures a l’interior. subtropical, suau tot l’any. •La disposició costanera de les muntanyes, que dificulta la influència suavitzadora del mar a l’interior de la península (excepte per l’oest) •Predomina el clima mediterrani, “típic” a la costa i “continentalitzat” a l’interior. També hi ha una variant subdesèrtica o mediterrani àrid des del sud d’Alacant a Almeria. •Entre Galícia i Pirineus, hi ha un clima oceànic suau i amb pluges abundants. •Als cims més alts es dona un clima de muntanya. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 26. El territori valencià Mapa físic precipitacions Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 27. Comarca de l’Alacantí Província d’Alacant Fem un recorregut per les muntanyes i rius més a prop de nosaltres... Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 28. El Cabeçó d’Or I ara, per acabar el tema, comentem un paisatge i un climograma de la nostra comarca... Gràcia Jiménez IES Sant Vicent