Els espais del sector primari

ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI
2n de batxiller
IES Sant Vicent
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

“L'activitat agrària, a més d'aliments i matèries primeres, produeix
simultàniament altres béns i serveis.
Aquesta nova visió de l'agricultura com a activitat multifuncional
reconeix la contribució real del sector per al benestar de tota la
població.
Efectivament, aquest sector no solament subministra a la societat
aliments i matèries primeres, sinó també tot un conjunt de béns i
serveis públics de caràcter ambiental (suport d'hàbitats, manteniment
de paisatges antropitzats, etc.) i social (contribució a la viabilitat
d'àrees rurals i la protecció del patrimoni cultural), determinant amb
açò el nivell de vida del conjunt de la societat.”

( Text adaptat a partir de José A. Gómez-Limón y
Almudena Gómez-Ramos. Universitat de Valladolid)


L'agricultura, com a activitat característica el món rural, no ha deixat de
perdre pes econòmic i social a Espanya durant l'últim mig segle. L'any
2006 la contribució del sector agrari al Producte Interior Brut ha sigut
només del 3,5 % i la població activa agrària, que fa trenta anys suposava
el 20 % del total, a penes supera ara el 5 % i no deixa de descendir.
Malgrat aquestes dades, l'agricultura espanyola s'ha modernitzat
notablement, amb elevats índexs de mecanització, i ha millorat molt la
seua productivitat, encara que menys que altres sectors productius, d'ací
la seua pèrdua de posició relativa. A més, és l'activitat que utilitza i
gestiona actualment quasi el 90 % de la superfície geogràfica (més de 44
milions d'hectàrees), sent el segon país de la Unió Europea (UE), molt
prop de França, en superfície agrària censada.

Recorda:
1 àrea equival a 10m x 10m = 100 m2
1 hectàrea = 100 àrees = 10.000 m2

El sector primari comprèn l’agricultura, la
ramaderia, la silvicultura i la pesca.
La producció del sector primari es destina al
consum directe o al sector industrial (matèries
primeres)

APORTACIÓ DELS SECTORS OCUPACIÓ PER
ECONÒMICS AL P.I.B. (2010) SECTORS
Agricultura 2,7 4,4
Indústria 15,6 14,2
Construcció 10,1 8,5
Serveis 71,6 72,8
AQUESTES DADES VARIEN
NOTABLEMENT SI LES
CONSIDEREM PER
COMARQUES


Obtenim del sòl diferents usos: com a
Els usos primaris
suport de les plantes, per a
l'edificació, carreteres, ubicació de fosses que fem del sòl,
sèptiques, font de recursos minerals, o de són:
materials de construcció. •Agraris
Per altra part, és posseïdor de recursos •Ramaders
geològics, geomorfològics o
paleontològics i és testimoni de l'evolució
•Forestals
del planeta.
A més a més, és receptor
d'impactes, com l'erosió, la
contaminació, la sobreexplotació i
l'empobriment de la seua fertilitat, la
degradació biològica, la compactació i la
pèrdua irreversible por recobriments
artificials.


DESTAQUEM
Secà herbaci: destacant
cereals com el blat, la
dacsa o l’ordi. Girasol i
lleguminoses, menor
producció.
Vinya: tot i haver
disminuït, ocupa un lloc
destacat en la producció
mundial.
Olivera:
aproximadament un 12%
de la superfície
cultivada. Primer
productor mundial.
Regadiu extensiu:
cereals com la dacsa i
l’ordi, plantes industrials,
girasol, tabac...
Regadiu intensiu: fruites
(cítrics) i hortalisses.

L’ÚS AGRÍCOLA
El nombre d'explotacions agràries censades l'any 2009 es va situar en 989.796,
(disminució del 23,2% respecte a les registrades en l'anterior cens agrari de 1999)
La Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) va disminuir en més de 2,4 milions d'hectàrees des
de 1999 (un 9,2%) i es va situar en 23,75 milions d'hectàrees.
La disminució de la SAU va tenir reflex tant en les terres llaurades (–8,43% de
variació respecte a l'últim cens), com en les terres per a pastures permanents (–10,58%).
Les unitats de treball-any per explotació (UTA mitjana per explotació) van registrar
un increment del 7,3% com a conseqüència del procés de concentració i especialització
de les explotacions que s'ha produït entre 2009 i 1999.

Últim cens agrari realitzat per
l’INE:

http://www.ine.es/prensa/np668.pdf


L’ÚS RAMADER
Degut a un procés de concentració, el nombre d'explotacions de cada espècie de
bestiar es va reduir entre 2009 i 1999. Els majors descensos es van donar entre les
explotacions de porcins (–61,4%), aus (–59,6%) i equins (–52,4%). Per la seua
banda, el nombre d'explotacions de caprins i bovins va disminuir més d'un 40% i el
d'ovins un 35,6%.
No obstant açò, en el període intercensal es va produir un augment en el nombre
mitjà de caps per explotació en totes les espècies de bestiar. Els majors increments
es van produir en les explotacions de porcins (un 190,7% més de nombre mitjà de
caps), en les avícoles (173,9% més) i en les d'equins (128,1%).
Per espècies, el nombre major de caps va correspondre a les aus, amb quasi 201
milions, seguit dels porcins, amb 24,7 milions, i els ovins, amb 16,6 milions.
Entre els anys 2009 i 1999 el nombre de caps s'ha incrementat en el bestiar porcí
(un 12,3%), avícola (un 10,7%) i equí (un 8,7%). Per contra, s'ha reduït en
el bestiar oví (–20,8%), caprí (–13,3%) i boví (–8,0%).


L’ÚS FORESTAL
la superfície forestal ha augmentat en Espanya un 50%
des de 1970 fins ara, la qual cosa implica que el bosc
passa d'ocupar 12 milions d'hectàrees a 18. Segons el
subdirector de la FAO, Enrique Rojas, aquest increment
es deu “a l'enfonsament del mitjà rural, més que a
polítiques forestals efectives. L'abandó de l'agricultura ha
causat l'expansió natural dels boscos".
L’actual crisi està afectant els
pressupostos, que es redueixen
pràcticament a elements de
contingència com els incendis
forestals i es desenvolupen menys
polítiques actives. De fet, en la
Llei d'Economia Sostenible
apareixien iniciatives interessants
que no van tirar endavant a causa
de les restriccions financeres
actuals. L'avanç descontrolat del
bosc pot accentuar l'augment dels
incendis en els pròxims anys.

PAISATGES AGRARIS: CAUSES DE LA SEUA DIVERSITAT
FÍSIQUES
Medi natural poc favorable: 2/3 de la superfície
espanyola es troben per sobre dels 500 m i al voltant
del 20 % supera els 1.000 m.
Això repercuteix negativament en el conreu de certs
productes, sobretot els hortícoles, degut a un major
rigor climàtic. A més, en les zones de relleu accidentat
predominen uns sols degradats poc aptes per a
l’agricultura.
L’abundància de precipitacions al nord del país ofereix
un medi més favorable per a la ramaderia gràcies a la
riquesa de pastures naturals i la humitat, que afavoreix
els conreus farratgers.
Al sud i a l’est, amb temperatures més suaus, malgrat
les escasses precipitacions, hi ha millors condicions per
als productes hortícoles, el cicle de maduració dels
quals pot avançar el d’altres espais europeus (productes
primerencs).
Aquest avantatge s’incrementa a les zones que reben
més hores de sol a l’any; no obstant això, en aquests
llocs la dotació d’aigua, tan necessària per a aquests
productes, resulta insuficient. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent


Des de l’antiguitat han aparegut tècniques
que han mirat de donar solucions als
problemes o les dificultats que planteja el
medi físic; els esforços s’han incrementat
recentment, a mesura que la rendibilitat
econòmica d’alguns conreus ha augmentat.
De primer va ser el guaret, a les grans
extensions de secà, i posteriorment els
regadius, cada vegada més complexos, o
conreus d’hivernacle i hidropònics.
Igualment, s’intenten pal·liar els problemes
que presenta una topografia accidentada
mitjançant la construcció de terrasses o
bancals. En l’actualitat, en els llocs que
tenen una rendibilitat agrària elevada
(costa llevantina i meridional de la
península), els sistemes per solucionar les
diferents mancances del sòl s’han
multiplicat.


HUMANES
Població activa agrària envellida
La modernització de l’agricultura i el desenvolupament industrial en algunes
regions, propiciaren un important èxode rural interior i cap Europa, causant
del despoblament de moltes àrees i de l’envelliment gradual de la població
agrícola.
Dels 4,7 milions d’actius agraris en 1940, es va passar a 1,3 milions el 1994.
L’any 1994 els majors de cinquanta anys superaven el 38 %; i en l’extrem
oposat, els actius agraris menors de 20 anys eren no arribaven al 4% el 1994.
Aquest procés no sembla que haja acabat.



HUMANES
Propietat repartida de manera desigual
L’estructura de la propietat agrària s’ha
anat constituint al llarg del temps. Hi va
tenir un paper important la repoblació
medieval, que va donar lloc a diferents
formes de repartiment de les terres
conquerides als musulmans.
Això explicaria, junts a factors relacionats
amb el tipus de cultius, l’escassetat
d’aigua..., la major o menor parcel·lació i/o
dispersió de la propietat agrària.
Des de finals del segle XIX s’han aplicat
polítiques agràries destinades a modificar
l’estructura de la propietat amb resultats
poc significatius.


TIPUS DE PAISATGES AGRARIS

•ATLÀNTIC
HUMIT
•DE MUNTANYA
•INTERIOR
PENINSULAR
•MEDITERRANI I
SUD-ATLÀNTIC
•CANARI

En aquesta
presentació
revisaràs els
paisatges agraris
espanyols

http://www.slideshare.net/isaacbuzo/los-paisajes-agrarios-de-espaa

LES GRANS TENDÈNCIES DE L’AGRICULTURA ACTUAL

1.LA GLOBALITZACIÓ
Des del final de la II Guerra Mundial fins a mitjan anys setanta, el sistema
capitalista de mercat estava centrat en la dimensió estatal i estretament regulat.
Particularment les agricultures, creixentment integrades per la
agroindustria, estaven fortament protegides pels estats.
A partir d'aquesta època el model evoluciona cap a unes economies nacionals
cada vegada més obertes, amb les grans empreses transnacionals (financeres i
productives) lliures de regulacions públiques, com els agents decisoris
principals, que integren els diversos països en xarxes unitàries de decisió
empresarial.

2.LA COMPETÈNCIA
Un dels aspectes clau d'aquesta
reestructuració és que tothom competeix
amb tothom. Actualment es produeix a
nivell mundial i per al consum en mercats
mundials. I els àmbits que semblen més
remots es veuen afectats per aquesta
dinàmica.


3. INTERNACIONALITZACIÓ DE
LA PRODUCCIÓ.
Cada vegada més la producció
agrària es converteix en la
producció de matèries primeres
per a la agro-industria, que
elabora productes de consum
per als
mercats mundials. La producció
es presenta «descomposta» en
les seues diverses parts per a 4. AGRICULTURA INTENSIVA.
donar lloc a un producte de La línia dominant sembla ser la de la continuació
consum final «integrat» (made del model d'agricultura intensiva de la
in the world) format per la postguerra: augment del volum
conjunció de diferents elements produït, estandardització dels
que es converteixen en un productes, especialització, tecnologies dures i
producte únic de consum. concentració de la producció en grans
explotacions per a la producció a costos
decreixents per a la indústria agroalimentària que
GràciaprodueixSant Vicent mercats urbans. Tot açò no ja a
Jiménez IES per als
nivell d'estats sinó mundial.


5. DESREGULACIÓ.
La regulació i els suports públics dels
estats van disminuint i els mercats i
sistemes productius estan cada vegada
més liberalitzats. Açò porta al fet que
l'agricultura depenga cada vegada més
exclusivament de les decisions de les
empreses agroalimentàries i al fet que
només els productors més forts puguen
mantenir la seua activitat agrària,
plantejant-se grans dificultats per a la
supervivència dels més febles.


TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOL

•REDUCCIÓ DEL NOMBRE I CONCENTRACIÓ DE LES
•MODERNITZACI
EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES
Ó DE LES
Procés accelerat des de l’entrada en la Unió Europea, pel qual
EXPLOTACIONS
s’ha reduït el nº d’explotacions. 1’7 milions d’explotacions,
Les explotacions
front a 3 milions en 1962 (entre 1999 i 2005: un 40% de
en funcionament
reducció) Causes: demogràfiques, grandària de les
han hagut de fer
explotacions (explotació mitjana 23 ha.), costos elevats...
front a una
Les explotacions ramaderes també s’han reduït (un 80% entre
modernització de
1997 i 2007) degut a l’envelliment dels ramaders, la disminució
la maquinària,
de la quota làctia (PAC) i l’augment dels costos.
instal·lacions,
majors inversions
en fertilitzants,
plaguicides... (pla
“renove”)


Les terres de regadiu
consoliden el •AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE DE REGADIU I MILLORA DE
poblament, a diferència LES TÈCNIQUES DE REC
del secà que tendeix al
A pesar de l’escassetat d’aigua, els regadius han augmentat
despoblament.
S’han substituït sistemes degut a la seua major productivitat (multiplica per 6 la del
de rec obsolets. Però cal secà). La superfície de regadiu totalitza a Espanya una mica
millorar i racionalitzar més de 3.700.000 ha, és a dir, aproximadament el 7% de la
més els sistemes per superfície geogràfica i quasi la cinquena part de la superfície
evitar pèrdues agrària útil. Malgrat aqueixa reduïda dimensió relativa, la
innecessàries d’aigua intensitat productiva de les terres regades i la importància
(en alguns llocs del 50%) dels capitals en elles invertits, expliquen que una mica més
del 35 % del Producte Brut Agrícola s'obtinga d'aquestes
terres.
Diversos estudis apunten que la
producció dels aliments que
consumeix una persona al dia
requereix una despesa d’entre
2.000 i 5.000 litres
d’aigua, segons dades aportades
per l’Organització de les Nacions
Unides (ONU)

•BIOCARBURANTS TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOL
El seu desenvolupament ha estat
molt gran en els últims anys.
Tenen l’avantatge que es
produeixen a partir de vegetals,
la qual cosa pot augmentar el seu
preu de mercat (si s’usen
aliments per fer-ho), i també
l’inconvenient de ser
contaminants. Malgrat l'augment
de la demanda de biodièsel, la
producció de la indústria
nacional va baixar en 2011 per
Es poden distingir dues
primera vegada en la història, classes de
esfondrant-se quasi un 50% i biocarburants:
situant el ràtio mitjà d'utilització Bioetanol: alcohols i els
seus derivats
de la seua capacitat en només el Biodièsel: olis obtinguts
14%. Una de les causes és la a partir dels cultius de
competència d’Indonèsia i llavors oleaginoses, com
ara la colza, la soja i el
Argentina.
gira-sol.

http://www.bio-oils.com/BIOCARBURANTES_DEFINICION_Y_TIPOS.pdf

Arguments en contra:
•CULTIUS TRANSGÈNICS Toxicitat i menor qualitat dels
Els organismes transgènics són aquells que han aliments
estat modificats genèticament amb la finalitat Poden produir al·lèrgies i
de millorar la seva producció. Entre ells resistència als antibiòtics
destaquen el blat de moro, la soja, la patata, el Augment de l’ús de químics en
tomàquet i el cotó. Actualment s'estan fent agricultura
estudis amb diferents mamífers com ovelles i Impredictibles conseqüències
vaques productores de carn i llet, porcs pels genètiques
xenotransplanstaments entre d'altres. Alteració del valor nutritiu
Pèrdua de biodiversitat

Arguments a favor:
Resistència a malalties i plagues
Tolerància a herbicides
Resistència a condicions ambientals adverses
Major rendiment o productivitat
Retard en la maduració una vegada collits
Producció ràpida d’antibiòtics
Aliments amb anticossos i vitamines inclosos


Greenpeace ha editat una guia sobre
transgènics que ens dona bastant
informació:

http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/transgenicos/Textos-
listado-5edicion.pdf


•AGRICULTURA ECOLÒGICA
L'agricultura ecològica, es pot definir de
manera senzilla com un compendi de
tècniques agràries que exclou normalment l'ús,
en l'agricultura i ramaderia, de productes
químics de síntesis com a fertilitzants,
plaguicides, antibiòtics, etc., amb l'objectiu de
preservar el medi ambient, mantenir o
augmentar la fertilitat del sòl i proporcionar
aliments amb totes les seues propietats
naturals.
Estadística sobre
producció ecològica

http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/la-agricultura-
ecologica/INFORME_NACIONAL_2011_190912_tcm7-220494.pdf

http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/la-agricultura-ecologica/


•DEPENDÈNCIA DE LA P.A.C. (Política Agrària
Comunitària)
La PAC està sent molt criticada per la seua
incapacitat, malgrat les enormes subvencions
que ha aportat, per a dotar de veritable
autonomia empresarial el sector agrari. De fet
s’ha creat una gran dependència cap a les
subvencions, que, per altra banda han
repercutit més sobre les grans explotacions
agràries que sobre les mitjanes i petites.

•CAPACITAT EXPORTADORA
La capacitat exportadora del sector agrari s’ha
vist minvada per la competència d’altres països
alhora que han augmentat considerablement les
importacions per satisfer el nostre consum
intern (carn, cereals, soia) tradicionalment
limitat a fruites, cafè, cotó, tabac i cacau.
Exportem vins, olis, i productes d’horta i fruites
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent (cítrics)

Del total de la producció agrària
RAMADERIA espanyola, quasi un 40 % correspon al sector
animal -a la ramaderia-, que no ha cessat de
créixer en els últims anys, i el 60 % restant, al
sector vegetal.
La cabanya i l'organització dels sistemes
ramaders presenta a Espanya una clara
diversitat regional en funció d'aspectes
agroclimàtics, empresarials i culturals.
Sabies que produir En les províncies humides del nord, amb
un quilo de blat riques pastures i prats, domina el bestiar boví
requereix 1.500 d'orientació làctica o mixta, enfront del
litres predomini del boví extensiu de carn i el porcí
d’aigua, mentre
que per obtenir un ibèric de les terres adehesades de l'oest i sud-
quilo de carn de oest peninsular.
boví es necessiten Crida poderosament l'atenció el gran pes de
15.000 litres? la ramaderia industrial porcina i avícola, que
situa a Catalunya, i dins d'ella a Lleida, al
capdavant del sector ramader a Espanya.


LA PESCA
Dins del sector primari, es troba la pesca.
Espanya ocupa un lloc destacat en el món i en
la UE per volum de captures; el descens
d'aquestes en els últims 20 anys, de més d'1
milió de tones en 1987 a 711.000 en
2006, s'ha compensat amb la producció
procedent de l'aqüicultura, en la qual Espanya
és primer país productor de la UE. Es tracta
d'una activitat innovadora i industrial, que
SECTOR PESQUER EN contrasta amb els sistemes tradicionals de
ESPANYA marisqueo, per exemple el de la captura del
percebe.

http://www.slideshare.net/isaacbuzo/la-
pesca-en-espaa

AQUICULTURA

http://www.ign.es/espmap/fichas_rural_bach/pdf/Rural_Ficha_03.pdf

ESPAIS RURALS: PROBLEMES I SOLUCIONS
La vida actual en un
entorn rural no té res a
El principal problema del medi rural està veure amb la d'unes
relacionat amb el relleu generacional i la poques dècades arrere. La
permanència de les persones en el territori, generalització de les
especialment dones, que són les que fan comunicacions, tant de
possible els processos de dinamització i persones i mercaderies
desenvolupament rural. Sense teixit social, en (mitjançant millors
territoris buits, deserts demogràfics accessos viaris) com
masculinitzats, és pràcticament impossible d'informació (mitjançant
realitzar projectes relacionats amb la defensa accessos, en aquest cas, a
de la biodiversitat en el món rural. les tecnologies de la
Com a dada esperançadora, hi ha una lleugera informació i la
recuperació que s'inicia a la fi dels 90, amb els comunicació) han anat
municipis de 2.000 a 5.000 habitants, que fins desdibuixant l'aïllament
i tot en ocasions creixen demogràficament. En secular del món rural
la majoria de les ocasions la causa no és una respecte de l'urbà..
taxa de creixement vegetatiu positiva, sinó la
immigració de retornats, prejubilats,
immigrants. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

•Problemes d’infrastructures i ESPAIS RURALS: PROBLEMES I SOLUCIONS
d’equipaments
La urbanització, la industrialització, el La justicia suspende el cierre de
desenvolupament de la infraestructura de urgencias en Castilla-La Mancha
transports, l'excés de turisme en alguns llocs, la El Tribunal Superior de Justicia de la
proliferació de región paraliza cautelarmente la
construccions disperses amb la consegüent decisión de la Junta, que afecta a 21
parcel·lació de l'espai i la utilització a voltes municipios.
indiscriminada de noves tècniques en tots els El Gobierno de Cospedal recurrirá la
ordres de la vida, inclosa decisión.
l'agricultura, constitueixen factors que han (El País, 17-01-2013)
deixat i deixaran profunda petjada en l’agro. En
altres zones són més aviat l'èxode
rural, l'abandó i l'erosió de les terres o la
desertificació de regions senceres arrasades
pels incendis els que
conformen la imatge de progressiva degradació
del camp.
Aquests problemes estructurals agraris i
ecològics es plantegen avui dia
dins d'un context general especialment difícil:
nivell de desocupació elevada, creixement
econòmic limitat i importants dèficit Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Mujeres más invisibles en el mundo rural
(El País, 20-05-2011)
http://elpais.com/diario/2011/05/20/sociedad/1305842401_850215.html


ACÍ POTS TROBAR ACTUALITZADES
PER L’INE LES DADES RELATIVES AL
SECTOR PRIMARI A ESPANYA.

ANUARI ESTADÍSTIC 2012
AGRICULTURA
RAMADERIA
SILVICULTURA
PESCA
http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario12/anu12_12agric.pdf

ALTRES WEBS CONSULTADES
http://www.ign.es/espmap/bachillerato.htm

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000036/00000089.pdf

http://www.ingoserma.com/escenarios.pdf

http://www.ine.es/prensa/np668.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_en_Espa%C3%B1a

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/superficie-forestal-aumentado-un-
50-Espana.asp

http://www.fao.org/docrep/004/y3557s/y3557s11.htm


Els espais del sector primari

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (19)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Els espais del sector primari

Ähnlich wie Els espais del sector primari (20)

Mehr von graciajt

Mehr von graciajt (20)

Els espais del sector primari