Sos barris (actualització)

pscgrup@bcn.cat

Grup Municipal Socialista
Pl. Sant Miquel, edif. Novíssim, 5a planta
08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

2

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

Índex

I.

Proposició: #Sos Barris

II.

Anàlisi de situació i noves línies estratègiques als barris
participants del projecte

 Barcelona Vella
Barris del Raval; el Gòtic; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
 La Barceloneta
 La Marina de Port i la Marina del Prat Vermell
 El Poble sec
 El Carmel
 La Teixonera
 Sant Genis dels Agudells
 Can Baró
 Canyelles
 la Guineueta
 La Prosperitat
 Les Roquetes
 La Trinitat Nova
 Verdun
 Can Peguera
 Porta
 El Turó de la Peira
 Vilapiscina i la Torre Llobeta
 Torre Baró
 Vallbona
 Ciutat Meridiana
 Baró de Viver
 El Bon Pastor
 La Trinitat Vella
 El Besòs i el Maresme
 La Verneda i la Pau

5

15

3

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

4

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

I. Proposició: #SOS Barris
Barcelona, en el moment en què es van constituir els ajuntaments democràtics, era
una ciutat grisa, amb pocs recursos econòmics i amb greus problemes urbanístics. Una
ciutat que agrupava tots els serveis en un únic centre on les decisions es prenien sense
comptar amb els ciutadans. Una ciutat on els barris eren dormitoris, estaven mancats
de serveis, i on molts no tenien ni tan sols transport públic. Eren barris perifèrics sense
veu. Teníem veïns i veïnes però no ciutadans i ciutadanes.
Instaurada la democràcia al 1979 i al llarg dels trenta-dos anys de governs de progrés,
encapçalats pel Partit dels Socialistes, a la ciutat s’ha tingut molta cura de treballar per
convergir cada cop més entre els barris de la ciutat.
Avui, el 2013, el creixement sostingut de la desigualtat és cada vegada més gran.
L’Enquesta de Condicions de Vida de 2011 reflecteix que la distància entre el barri més
ric i el més pobre ha saltat de quatre a set vegades, en mitjana de renda dels seus
habitants i, en alguns casos s’observa el perill de la “guetització”. Es a dir, barris
sencers que poden quedar marginats pels seus alts índexs de pobresa i per les
conseqüències que aquesta genera. Combatre aquesta tendència és, segurament, la
tasca principal que l’Ajuntament hauria d’endegar.
Per això hem presentat el projecte #SOS Barris,
-

donat que l’ALCALDE i el GOVERN ha abandonat els barris mes vulnerables i
fràgils,
perquè ÉS URGENT que la ciutadania recuperi la confiança en la classe política,
perquè ÉS URGENT establir plans específics per lluitar contra la desigualtat
social a tots els racons de Barcelona,
perquè ÉS INDISPENSABLE que la gent dels barris es mobilitzin,

i aquestes mobilitzacions s’han de portar a terme amb la implicació d’associacions,
entitats i moviments veïnals, però també, amb l’indispensable lideratge municipal.
La iniciativa que el Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Barcelona va endegar
anava en aquesta direcció. Hem prioritzat aquells barris que avui estan més castigats
per la crisi, i al llarg dels mesos de setembre i octubre, vam fer assemblees amb
ciutadans i ciutadanes i representants de les entitats en els barris on els indicadors
són més alarmants. Els hem escoltat, hem creat sinergies i hem recollit les seves
reivindicacions i les seves necessitats.

5

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

29 barris de la ciutat han estat els protagonistes del projecte #SOS Barris. Perquè
necessiten un govern actiu per aplicar polítiques socials que redueixin les desigualtats
socials.
Els barris són: el Raval; el Gòtic; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera; la Barceloneta; La
Marina de Port; La Marina del Prat Vermell; Poble Sec; el Carmel; la Teixonera; Sant
Genís dels Agudells; Can Baró; Canyelles; la Guineueta; la Prosperitat; les Roquetes; la
Trinitat Nova; Verdun; Can Peguera; Porta; el Turó de la Peira; Vilapiscina i la Torre
Llobeta; Torre Baró; Vallbona; Ciutat Meridiana; Baró de Viver; Bon Pastor; Trinitat
Vella; el Besòs i el Maresme; la Verneda i la Pau.
El Grup Municipal Socialista ha elaborat un document específic per a cada un d’aquests
29 barris amb la diagnosi dels indicadors disponibles i els programes que s’han
desenvolupat en els darrers anys, així com les propostes que teníem des del grup
socialista per aquest mandat.
Els documents que fan referència a cada barri formen part d’aquest document. Han
estat part important del procés i seran part de les propostes que formularem.

La ciutat i els barris
Durant els primers trenta-dos anys de democràcia Barcelona s’ha transformat. L’acció
de l’Ajuntament encapçalat pels alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i
Jordi Hereu ha estat importantíssima. En la millora de la qualitat urbana de tots els
barris de la ciutat a través d’actuacions a l’espai públic i la construcció d’equipaments;
amb un procés de descentralització que tenia com a objectiu principal apropar
l’Ajuntament al ciutadà i millorava la qualitat democràtica a través dels deu districtes
de la ciutat; aconseguint la recuperació del govern metropolità que ha permès la
integració urbana de la gran ciutat; i, finalment, iniciant un segon procés de
descentralització per tal de reforçar el paper dels 73 barris com a primer nucli on es
genera convivència a la ciutat.
Les ciutats d’avui han crescut i s’han transformat en grans àrees metropolitanes fins el
punt que ja costa saber on comencen i on acaben. La modernització i extensió dels
transports urbans fan que els ciutadans i ciutadanes es belluguin de manera quotidiana
d’un municipi a un altre: per treballar o estudiar, per fer compres, per realitzar
activitats de lleure o per visitar familiars i amics.
Quan més gran es fa la ciutat, més ens ha de preocupar que funcioni allò més petit i
proper. O dit d’una altra manera, a tothom li agrada viure a la gran ciutat, la que
facilita els serveis de qualitat, oferta cultural molt diversa, oportunitats de tota mena,
però, alhora, ens agrada no perdre allò que converteix un grup en una comunitat. No
s’hauria de perdre aquest espai a mig camí de la llar familiar i la gran ciutat, allà on
encara coneixem pel nom molts dels nostres veïns i veïnes.

6

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

A Barcelona cada barri és diferent i, a les antigues viles que envoltaven la ciutat
medieval o en els barris d’arrel obrera construïts a partir dels anys cinquanta, encara
s’hi respira l’aire de la proximitat entre els veïns.
Avui, Barcelona és el tot, i a la mateixa vegada és la suma dels seus 73 barris. De la
mateixa forma, cada barri s’ha convertit en una “petita Barcelona”. Per tant, dins la
gran ciutat el barri és un espai confortable, que a més de satisfer les necessitats
bàsiques dels seus habitants, ha de fer-ho amb qualitat humana, generant entorns
acollidors, espais públics amigables i propers.
L’excusa de la crisi i la nul.la acció dels governs actuals de CIU, tant a l’Ajuntament de
Barcelona com a la Generalitat, no pot servir per destruir el model. Trenta-dos anys
d’esforços i de treball promovent, defensant i afavorint la igualtat d’oportunitats de
tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, independentment del barri on hagués
nascut, de les seves condicions socials o econòmiques en néixer. Està en joc la cohesió
social que, a més de ser el màxim exponent de justícia social i de la igualtat
d’oportunitats, és també un factor clau de competitivitat econòmica i projecció
internacional.
Per això estem obligats a reflexionar sobre com s’ha de preservar i millorar la cohesió
social i la qualitat de vida a la ciutat i, en particular com es tradueix això en un
programa d’acció en els barris. És el programa #SOSBARRIS.

La crisi i les polítiques d’austeritat
L’evolució dels indicadors socials dels barris en els darrers anys són molt preocupants,
pel continu creixement de les desigualtats socials, per l’augment de la vulnerabilitat i
del risc d’exclusió social degut a la crisi econòmica i a les polítiques públiques de
contenció de la despesa. Tots plegats som testimonis de com cada cop els pobres són
més pobres i els rics més rics.
Com es pot veure en el gràfic, la Renda Familiar Disponible indica l’augment de les
desigualtats a la ciutat i es veu com els barris amb rendes més baixes empitjoren
mentre que els barris amb rendes altes aquestes s’incrementen notablement.

7

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona
Districtes
Barcelona
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-St. Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí

2008
Població
1.615.908

RDF
100.0

2011
Població
1.615.985

RDF*
100.0

111.636
265.866
181.432
82.489
142.665
122.088
170.427
167.433
145.443
226.429

71.1
114.9
80.7
140.0
177.6
103.2
86.7
70.1
82.5
87.5

104.056
264.997
182.771
82.340
144.791
121.430
169.512
167.548
146.956
231.584

77
112.0
75.1
141.4
178.9
105.8
80.3
61.6
74.1
81.7

*

Font: Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona
*RFD: La Renda Familiar Disponible per habitant és un indicador que mesura la capacitat de les famílies

Les pensions no contributives i les pensions assistencials són també dades de gran
importància que ens mostren com una part dels ciutadans i ciutadanes necessita
prestacions socials per poder subsistir.

Pensions no contributives de la Seguretat Social
Tipus de pensió
Invalidesa
Beneficiaris a 31 de desembre
Import anual (€)
Jubilació
Import anual (€)
Subsidi de Garantia d’Ingressos Mínims per a
persones amb discapacitat
Import anual (€)

2008

2012

7.648
36.344.549

8.144
42.384.102

7.977
34.195.205

7.315
34.725.470

282
656.245

156
349.585

Font: Ajuntament de Barcelona. Departament Estadística.

La taxa del risc de pobresa indica el percentatge de persones que es troben per sota
del llindar de pobresa. La comparació entre les taxes de risc de pobresa abans i
després de les transferències socials és un indicador de l’efectivitat redistributiva del
sistema de protecció social. Veiem amb preocupació com ha augmentat la taxa de risc
de la pobresa després de les transferències. Si bé al 2008 la taxa era d’un 15,7% al
2011 és d’un 20,3%. Això vol dir que el sistema de redistribució de renda que han
estat les transferències socials no acompleix en aquests moments la funció per la qual
havia estat pensat.

8

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

Taxa de risc a la pobresa abans/després de transferències socials
Transferència
Abans de totes les transferències socials (%)
Després de pensions, abans d’altres
transferències (%)
Després de totes les transferències (%)

2008

2011
35.3
18.1

48.5
30.7

15.7

20.3

Font: Enquesta de Condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya. Dades ciutat de Barcelona

Treball
La precarietat del treball i el fort increment de persones en atur són els factors que
més incideixen en la vulnerabilitat de les persones. En el gràfic podem observar com el
nombre de persones aturades de llarga durada a la ciutat ha crescut un 175,9% entre
el desembre de 2007 i agost de 2013, passant de 16.304 persones a 44.978 persones.
Des de desembre de 2012 l’increment ha estat del 21,9%.
Així doncs, precarietat en el món laboral i increment de l’atur són les dues cares de
l’empobriment que s’està donant a la societat. Un empobriment que està colpint molt
durament i per primera vegada de manera generalitzada la classe mitjana de la ciutat.

Evolució de l'atur de llarga durada registrat (més d'un any) a Barcelona

(*) Dades a agost de 2013

9

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

La disminució dels recursos destinats a polítiques actives d’ocupació per part dels
governs de l’Estat, de la Generalitat i de la ciutat està sent un greu error perquè es
perd un important instrument de reciclatge professional, de millora de la ocupabilitat i
d’inserció laboral.

Prestacions i Renda Mínima d’Inserció
Les dades de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) a la ciutat posen de manifest com ha
anat disminuint el nombre de persones beneficiàries de la RMI, a partir del 2010 amb
motiu de l’enduriment en l’accés d’aquesta prestació, fins a la seva gairebé
desaparició.

Renda Mínima d’Inserció a la ciutat de Barcelona. Evolució 2008-2012
Any

2008
2009
2010
2011
2012

Nombre total beneficiaris

5.072
6.144
7.675
5.851
5.230

Nombre infants a càrrec

Total expedients

1.512
1.980
2.425
1.867
1.709

2.697
3.415
3.828
2.987
2.654

Font: Ajuntament de Barcelona. Dades del Departament d’Estadística.

La lectura d’aquestes dades constaten com és de difícil en aquests moments accedir a
la RMI. Aquesta era una eina molt útil com a últim recurs, donat que per algunes
persones de la nostra ciutat, aquesta RMI era la única font d’ingressos per poder de
fer front a les despeses imprescindibles per sobreviure. CiU excusant-se en la
necessitat de portar a terme polítiques d’austeritat justifiquen les retallades, fins a la
pràctica desaparició de les prestacions socials. Ara mateix el que tenim davant és una
important retallada de l’Estat de Benestar i dels drets socials conquerits al llarg de més
de trenta anys.
És cert que, tot i l’increment constatat en el pressupost municipal a les polítiques
d’atenció social s’ha anat produint cada any, aquest increment no està sent suficient
per pal·liar l’augment de persones que necessiten suport degut al desmantellament
que, de manera velada s’està fent d’un conjunt de polítiques socials que han anat
conformant l’Estat de Benestar i que han configurat els drets de la ciutadania.
Els impactes que es deriven de la crisi –atur, atur de llarga durada, necessitats
alimentàries, beques menjador, suport per a llibres escolars, ajuts per a l’habitatge,...s’ha traduït en un increment exponencial de les demandes en els serveis socials
municipals, tenint en compte que una part també és deguda al sobre empobriment
provocat per l’esgotament o la reducció de les prestacions socials dels governs de
l’Estat i de la Generalitat.

10

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

Els ajuts d’inclusió social gestionats pels centres de serveis socials són els que estan
donant cobertura a les necessitats bàsiques de les persones i/o famílies que es troben
en situació de vulnerabilitat. Les dades del darrer informe sobre els ajuts d’inclusió
social facilitat pel govern municipal mostren com s’han hagut d’incrementar els
recursos destinats a habitatge i mostren com, junt amb les necessitats alimentàries,
han estat una prioritat de les demandes efectuades.
La pobresa energètica ha estat un altre dels factors que està afectant les famílies de la
nostra ciutat. No poder fer front a les factures de la llum o de l’aigua afecta el benestar
de moltes famílies i de molts infants de la nostra ciutat. És tal l’increment que s’està
produint en aquest sentit, que el pressupost municipal d’enguany contempla una
partida destinada a la cobertura d’aquesta nova cara de la pobresa.

Canvi de paradigma
Aquest increment de les necessitats de les famílies, comporta necessàriament, que el
nostre grup municipal plantegi al govern de la ciutat a fer un replantejament dels
criteris pel qual s’atorguen els ajuts socials. Els actuals criteris responen a una situació
anterior a l’actual crisi. Podem afirmar que aquesta revisió milloraria la cobertura de
l’actual situació en què es troben molts ciutadans i ciutadanes.
La sortida de la crisi serà lenta i deixarà moltes persones damnificades pel camí. No
ens podem quedar amb els braços creuats. Ens cal començar el disseny de polítiques
més properes a partir del coneixement de la realitat, de les necessitats i de les
característiques pròpies de cada barri.
En aquest sentit, les ciutats poden jugar un paper fonamental per superar aquestes
situacions, fomentant polítiques actives d’ocupació; millorant la protecció social per
garantir la cohesió social; reforçant l’educació i la formació, etc. Barcelona és una
ciutat que sempre ha tingut la capacitat d’aixecar-se davant les dificultats impulsant
prioritàriament polítiques públiques adreçades a mantenir la cohesió social.
Barcelona és una de les ciutats que, es troba en millors condicions per fer front a
l’impacte de la crisi econòmica. Haver desenvolupat eines de governabilitat pròpies,
com la Carta Municipal, i haver identificat i adoptat formes de gestió municipal
innovadores com la descentralització, la gestió rigorosa dels recursos econòmics, però
també la gestió del deute local o els partenariats públic-privat, per posar altres
exemples, ens permeten avui estar en la primera línia de les ciutats europees i
mundials.
Avui, l’equilibri social a Barcelona s’ha modificat substancialment. Estan apareixent
nous factors de risc que provoquen desequilibris. Els impactes de la crisi estan sent
colpidors: atur, atur de llarga durada, joves sense feina o amb treballs precaris,
desigualtats, reducció dels ajuts socials, reducció dràstica de la RMI, reduccions de les
prestacions per a les persones dependents, retallades sanitàries. Una crisi que, està
11

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

desmantellant els pilars de l’Estat del Benestar, un model de serveis i garanties socials
per a tots els ciutadans i ciutadanes i que incrementa la desigualtat social i
l’empobriment dels ciutadans i ciutadanes.
Des del Grup Municipal Socialista ho tenim clar. El paper de l’Ajuntament ha de ser
actiu a l’hora d’aplicar polítiques que redueixin les desigualtats.
El Consell Econòmic i Social de Barcelona, en una declaració l’any 2010, afirmava al
voltant de les repercussions econòmiques de la crisi a la ciutat: “Una ciutat ha de
superar al llarg de la seva història diferents crisis per a la seva supervivència.
Barcelona s’ha caracteritzat per la seva capacitat d’adaptació a les noves realitats
mitjançant grans projectes de ciutat”.
Per poder treballar l’origen de les desigualtats cal atacar a fons problemes socials, que
es repeteixen generació rere generació i que ens reprodueixen els mateixos patrons i
manera de fer.
Ens cal pensar apostes contundents, valentes, profundes, innovadores que col·loquin
en l’horitzó noves esperances, noves oportunitats.
Barcelona ho pot fer, és una ciutat que ha sabut aixecar-se en moments de dificultats.
Barcelona ho ha fet en altres moments.
Aquesta crisi econòmica ha fet estralls a molts barris de la nostra ciutat.
desigualtats creixen any rere any.

Les

L’equitat està avui en qüestió. Els barris són avui objecte de preocupació per part del
nostre grup municipal. Cal fer una aposta decidida per implementar alguns programes
amb urgència. Aquests programes s’haurien d’emmarcar en un context global, de
ciutat, que pensin, que dissenyin noves estratègies integrals per tal de fer front als
nous reptes que el nou paradigma de la desigualtat creixent ens porta a la nostra
ciutat.
Detectar les causes del creixement de les desigualtats i atacar-les amb recursos públics
al llarg d’un període de temps suficientment llarg per fer difícil la seva supervivència és
l’objectiu d’aquesta proposició.

12

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 64.2, 68 i 98 del Reglament
Orgànic Municipal, formula la següent,

PROPOSICIÓ

Instar al Govern de la ciutat a elaborar un pla d’accions als barris que es detallen en la
documentació, que tingui l’horitzó fins l’any 2020 i contingui els elements específics
recollits, així com els programes de caràcter general enumerats a continuació, adreçats
a eradicar els obstacles que impedeixen una igualtat d’oportunitats als ciutadans i
ciutadanes i que tingui com a objectius:

1. Barris que eduquen, barris amb una escola pública de qualitat per garantir:







la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació
una educació en valors
una educació inclusiva per a tothom
noves escoles bressol
completar el mapa escolar en els barris d’acció preferent
l’alfabetització digital, com a eina per a tenir eines d’inserció sòciolaboral
 un temps de lleure de qualitat com a temps d’educació no formal
 posar en marxa un pla de millora dels equipaments educatius per tal de
dotar-los d’espais “plus” que facin de les escoles públiques espais
pioners i innovadors

2. Uns barris amb ocupació com a millor eina per garantir la redistribució de la
riquesa
 Engegar programes d’ocupació activa
 Posar en marxa programes per reciclar coneixements i fent formació
ocupacional continuada
 Fent polítiques d’inserció laboral per col·lectius amb especials
dificultats.
 Afavorint i defensant els centres especials de treball i els centres
ocupacionals
 Fent un Pla de Xoc d’ocupació juvenil
 Dissenyant un programa de millora de la ocupabilitat per a persones de
més grans de 45 anys

13

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

3. Uns barris cohesionats socialment com a garantia de convivència
 Posant en marxa programes per donar a conèixer els serveis socials
municipals i la seva cartera de serveis
 Amb programes de suport a la suficiència alimentària de les famílies
 Posant en marxa un centre de serveis socials en tots els barris amb
indicadors de fractura social
 Amb una Renda de Garantia Ciutadana per garantir uns ingressos
mínims
 Reprenent les polítiques de suport a l’habitatge social de lloguer
 Reactivant el programa d’ascensors i d’eliminació de barreres
arquitectòniques a les llars
 Amb polítiques públiques contra la pobresa energètica
 Amb beques menjador com a garantia d’una correcta alimentació
infantil
 Amb programes de suport a la gent gran
 Finalització dels programes de substitució d’habitatges amb patologies
estructurals

4. Uns barris en què l’espai públic sigui una oportunitat de millora






Amb més seguretat per garantir un bon veïnatge
El civisme com a pràctica dels valors compartits per la comunitat
La neteja per tenir qualitat de vida
La mobilitat i l’accessibilitat com a signe de inclusió
El microurbanisme, per tenir en bona forma i accessibles els carrers i les
places

5. Uns barris saludables
 Amb programes per col.lectius amb necessitats especials com ara
adolescents, dones i gent gran
 Implantant el programa “Salut als barris” a tots els barris de la ciutat,
que tenen necessitats detectades.

14

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

II.Anàlisi de situació i noves línies estratègiques als barris participants
del projecte

BARCELONA VELLA, AVUI
Indicadors socials
Indicador
Població 1
Població estrangera 5
Superfície (km2)5
Densitat (hab.km2)5
Nombre de llars1
Sense estudis1
Estudis primaris1
Batxillerat elemental1
Batxillerat superior1
Estudis universitaris1
Establiments turístics5
Nombre d’ habitacions5
Oferta de places5
Nombre taules terrasses5
Superfície terrasses m25
Població més gran de 65
anys que viu sola1
Índex de solitud 65 anys i
més 1
més 1
Índex de sobre envelliment 4
Esperança de vida en néixer1
Renda familiar disponible2
Barcelona índex=100
Atur registrat 3
Atur registrat més de 12
mesos3

Ciutat Vella
104.442 (6,4%)
43.944 (42,6%)
4,4
23.819
41.648
7.970 (8,5 %)
26.687 (28,6%)
17.288 (18,5%)
17.997 (19,3%)
23.363 (25,0%)
207
10.839
19.778
3.459
9.986
5.037

Barcelona
1.620.943 ( 100 %)
280.047 (17,4%)
102,2
15.818
660.232
114.911 (8.2%)
290.399 (20,6%)
280.652 (24,9%)
351.208 (24.9%)
370.058 (26,3%)
552
34.889
64.981
22.504
58.539
87.955

32,5

25,7

37,9

31,3

57,7
79,5
77

55,3
82.8
100

9.525
3.480

112.192
44.778

1

( ) Dades Departament Estadística 2012
(2)
La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica
de les famílies. Dades 2011
3
( ) Dades Departament Estadística, juliol 2013
4
( ) Índex sobre envelliment= (població de 75 i més anys/població de 65 i més anys)x100. Dades
Departament Estadística 2012
5

15

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

Accions desenvolupades pels governs de progrés
El barris del que denominem la Barcelona Vella que són els barris de Raval, Gòtic, Sant
Pere, Santa Caterina i la Ribera han viscut en els últims anys diferents actuacions que
pretenien la millora de les condicions de vida del seus habitants, aquests barris són els
més densos de la ciutat i tenen els edificis més antics i una part important no tenen
ascensor, el que significa un aïllament de molta gent gran que no es mou de casa seva
per manca d’accessibilitat. Tot això comporta que Ciutat Vella tingui l’índex
d’esperança de vida més baix de la ciutat.
Els barris de Ciutat Vella estan composats per una població jove que en la darrera
dècada ha mostrat un canvi sòcio-demogràfic amb un augment de la població
estrangera, que representa els valors més alts de la ciutat, i un menor nivell educatiu
malgrat la millora en el nivell d’estudis de la població en l’ultima dècada.
Pel que fa als hàbits de vida de la població de Ciutat Vella, a l’igual que a la resta de
Barcelona, es mostra un augment de l’obesitat associada a un augment del
sedentarisme. Respecte els consums, el tabaquisme disminueix en els joves, i cal
destacar la disminució de tractaments per consums de drogues durant la darrera
dècada, sobretot de consumidors d’opiacis.
Els fruits dels programes de millora de les condicions de vida, d’integració de la
població, de millora de l’ús de l’espai públic, de qualitat de l’espai privat i les millores
urbanístiques amb la construcció d’equipaments i serveis, estan motivant un interès
per convertir els barris de Ciutat Vella en un altre espai d’acollida (que sempre ha
estat) en aquest cas pel turisme. No volem caure en la “turismefòbia”, al contrari,
considerem que en aquests moments tot hi contribueix, però no és la solució exclusiva.
Tots els esforços per coordinar entitats i veïns dels barris, per crear consciència
d’identitat de barri i per tenir un gran acord per la millora de les condicions de vida,
s’han tirat per la borda amb les polítiques exclusives de CIU I PP.
El règim de tinença majoritàriament és de lloguer. En contrast a Barcelona ciutat un
gran número de finques són de propietat vertical, amb necessitat de rehabilitació i
manca d’ascensors. Ara els propietaris busquen recuperar les rendes de l’increment
del valor dels immobles del centre històric, posats en valor per les inversions
públiques. A tot això afegim:

16

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

Estabilització de la
població.

Població autòctona envellida
- Població jove immigrant.
Elevada taxa d’atur en
especial masculí i jove

Escola pública
multicultural.

Baix índex de
natalitat. Esperança
de vida més baixa de
la ciutat.

Persones beneficiaris de
pensions assistencials i no
contributives i un baix nivell
educatiu

Població en risc d’exclusió social .

Els governs de progrés a Barcelona han tingut molta cura de treballar per escurçar la
distància cada cop més entre els barris de la ciutat. Les diferents propostes per la
mixtura d’usos de tots els barris, amb activitat econòmica, residencial i oferta de lleure
de qualitat; la inversió, tant en polítiques urbanístiques, com econòmiques com
socials, tenien l’objectiu d’equilibrar els barris, d’oferir centralitats diverses, en
conclusió d’enfortir la cohesió social.
L’ estratègia dels governs de progrés de la ciutat s’han traduït en un conjunt de
programes pensats per fer dels barris de Ciutat Vella uns barris de qualitat,
cohesionats físicament i socialment. La gran preocupació per obrir espai públic i baixar
la densitat d’un barri amb gran projectes:
Del Liceu al Seminari on es concentren una tercera part dels espais culturals de
Barcelona (CCCB, MACBA, Biblioteca de Catalunya , Universitat... o la reconstrucció del
Liceu, la reforma de la Gardunya i els entorns del Mercat de la Boqueria o el trasllat
pendent de l’Escola Massana. La creació de l’eix cultural Centre cultural del Born amb
museu Picasso , Mercat Santa Caterina i Palau de la Música.
L’obertura de la Rambla del Raval, que és el gran col·lector que ha millorat la qualitat i
el perill constant d’inundacions que patia el Raval fins els inicis d’aquest segle, així com
la dels carrers Allada Vermell, Pou de la Figuera i l’avinguda Cambó i el que va
representar la recuperació de les casernes del Convent de Sant Agustí.

17

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

La pacificació del trànsit, amb la dedicació de carrers exclusius per a vianants i la
recollida pneumàtica d’escombraries han estat grans aportacions.
La nostra assignatura pendent continua sent el barri Gòtic. Ens vàrem preocupar
d’obrir espais però la pressió especulativa del turisme amb interessos de molts
particulars inversors va per davant dels possibles plans de l’administració.
Així com la permeabilitat amb el Port de Barcelona, el parc de la Ciutadella i la
connexió de La Barceloneta amb la resta de ciutat queda pendent.
Amb la descentralització Ciutat Vella va fer un espectacular salt endavant, qualitatiu i
quantitatiu, fruit d’una ferma aposta liderada pels socialistes i que han tingut com a eix
prioritari la millora de la qualitat de vida de la ciutadania del districte i que s’han anat
modificant i adaptant als nous temps, les noves demandes i les noves necessitats.
La recuperació de Ciutat Vella és i ha estat un assumpte de la màxima prioritat. Que té
nous reptes:
 L’atracció de Barcelona com a destinació turística a escala mundial, i de manera
especial la gestió del turisme al districte.
 L’arribada d’una important onada migratòria com a conseqüència del cicle
econòmic expansiu i la crisi econòmica.
 La necessitat de recuperar l’espai públic per a la ciutadania.
 Equilibrar els diferents usos garantint l’habitatge i lluitar contra l’especulació i el
monocultiu comercial
Entre tots hem aconseguit que Ciutat Vella sigui un referent respecte:
 Desenvolupament de polítiques d’equilibri social i urbanístic de la ciutat.
 De la diversitat de formes de vida i de costums.
 Un espai clau i prioritari dins el concepte de la “nova Barcelona oberta al món, a la
cultura i a la modernització”.
 Dels nous formats de turisme.
 D’un comerç actiu i innovador que cerca l’excel·lència.
 D’atracció de població universitària.
 L’aplicació d’una normativa específica que tingui en compte les característiques i
usos del territori.
 De manteniment i gestió de l’especificitat de l’espai públic.
Els governs de progrés han tingut en l’actuació al centre històric una prioritat, amb la
intenció de propiciar la integració, l’equilibri i la normalització del barri en relació amb
la resta de la ciutat. El balanç del procés seguit per Ciutat Vella és un balanç positiu pel
que fa al desenvolupament urbanístic i la generació d’equipaments de qualitat. Tenim
millor urbanisme i millors equipaments pensats per al benestar.
Per això hem treballat en els plans d’usos i els plans de barri. Des de fa anys han estat
les eines que s’han utilitzat per garantir el que hem denominat mixtura d’usos, una
eina que ha servit per dinamitzar en els seus moments, evitar el monocultiu
d’activitats i evitar la pressió immobiliària, tant a veïns com a comerciants, així com ha
servit per potenciar la rehabilitació d’edificis i habitatges.
18

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

Ciutat Vella s’ha beneficiat de tres plans de barris: un finalitzat, el de Sant Pere i Santa
Caterina; i els altres dos actualment en execució: el del barri de la Barceloneta i el de
Raval sud. Això ha significat un capacitat inversora en els barris extraordinària que tot i
que ha millorat els barris, en aquests moments s’està patint una expulsió de veïns i
veïnes i especialment famílies dels barris que no poden fer front al creixent augment
dels preus de lloguers dels habitatges motivat per la forta demanda del mercat hoteler
i turístic i les perspectives obertes pel nou pla d’usos pactat entre el PP i CiU.
Ara els propietaris busquen recuperar les rendes de l’increment del valor, dels
immobles del centre històric, posats en valor per les inversions públiques.

Noves línies estratègiques
 L’ús d’alguns serveis públics traspassa les zones definides de cada barri.
 El Districte com a eix central de la ciutat: la realitat dels barris de Ciutat Vella és
també realitat de Ciutat.
 Transversalitat i interrelació de les zones comercials, turístiques i universitàries
amb molta presència de ciutadania forana al districte.
 Valorar la realitat del Front Marítim i la zona portuària des de el Parc de la
Ciutadella fins a la Plaça de les Drassanes i els usos dels edificis.
 Importància positiva i negativa de La Rambla i el Paral·lel en la interrelació
entre el territori de Ciutat Vella.
 Prioritat per a finalitzar totes les intervencions urbanístiques amb una
planificació integral del districte i de relació amb la ciutat i el port.
 Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a les associacions
de Comerciants els eixos comercials. L’activitat econòmica i el comerç són una
peça fonamental de la convivència i la cohesió social a Ciutat Vella, i per això
volem mecanismes que garanteixin l’equilibri entre els diferents tipus de
comerç presents als nostres barris, afavorint el comerç de proximitat i el
comerç singular. Fomentant les possibilitats d’activació econòmica, la
renovació de locals i la redistribució equilibrada de les activitats.
 Promoure programes i tallers formatius per a joves i de reciclatge laboral.
 Programes per facilitar la integració dels immigrants, de millora de la
convivència i estratègies antirumors. Els grups de ciutadans de procedències
diverses: territoris i/o espais quins territoris ocupen, influencies i dominis.
 Tot l’esforç necessari per millorar l’educació i incentivar la pràctica d’ activitats
artístiques i esportives. Potenciar la xarxa cultural.
19

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Innovar en la gestió ambiental, tant en la recollida de residus i com el control
de soroll.
 Seguir la tasca realitzada pel pla d’entorn i continuar el combat del fracàs
escolar amb implicació de tots els agents de la comunitat (famílies, escoles,
centres ocupacionals, associacions...) i que inclogui un servei públic de reforç
escolar.
 Ajuts a la rehabilitació d’habitatge i instal·lació d’ascensors per fer accessibles
els edificis.
 Millora i ampliació d’equipaments hospitalaris i sociosanitaris.
 Convivència veïnal i atenció a les persones.
 Millora de la mobilitat.

20

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

LA BARCELONETA , AVUI
Indicadors socials
Indicador
Població 1
Població estrangera 5
Superfície (km2)5
Densitat (hab.km2)5
Nombre de llars1
Sense estudis1
Estudis primaris1
Població més gran de 65
anys que viu sola1
més 1
Índex de sobre
envelliment 4
Esperança de vida en
néixer
Renda familiar disponible
Índex Barcelona=100
Atur registrat 3
Atur registrat més de 12
mesos3

Barceloneta
15.729
4.735 (30,6%)
1,3
11.930
7.115
1.685 (11,9%)
3.784 (25,8%)
3.008 (21,3%)
2.658 (18,8&)
2.967 (21,1%)
1.041

Ciutat Vella
104.442 (6,4%)
43.944 (42,6%)
4,4
23.819
41.648
7.970 (8,5 %)
26.687 (28,6%)
17.288 (18,5%)
17.997 (19,3%)
23.363 (25,0%)
5.037

Barcelona
1.620.943 ( 100 %)
280.047 (17,4%)
102,2
15.818
660.232
114.911 (8.2%)
290.399 (20,6%)
280.652 (24,9%)
351.208 (24.9%)
370.058 (26,3%)
87.955

32,2

32,5

25,7

59.4

57,7

55,3

79,5

82.8

76,5

77

100

1.506
574

9.525
3.480

112.192
44.778

1

(2)
3
4
5

El dia 3 de febrer de 1753 es va portar a terme la col·locació de la primera pedra del
que seria el barri marítim de Barcelona: la Barceloneta.
Un barri que ha viscut la contínua pressió residencial ja començada amb la divisió dels
habitatges que, separats mitjançant un mur intern, van donar lloc als famosos "quarts
de casa", entre 28 i 35 m2, que van allotjar famílies molt nombroses.
21

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

El barri de la Barceloneta ha viscut en els últims anys diferents actuacions que
pretenien la millora de les condicions de vida del seus habitants. En aquest barr, un
dels més densos de la ciutat i on trobem edificis més antics, una part important d’ells
no tenen ascensor, el que significa un aïllament de molta gent gran que no es mou de
casa seva per manca d’accessibilitat. Tot això comporta que la Barceloneta, al igual que
la resta de Ciutat Vella, tingui l’índex d’esperança de vida més baix de la ciutat.
El barri de la Barceloneta està format per una població més aviat envellida, on trobem
una taxa de natalitat baixa , tot i que en la darrera dècada s’ha mostrat un canvi
sòcio-demogràfic amb un augment de la població estrangera i un menor nivell
educatiu malgrat la millora en el nivell d’estudis de la població en l’ultima dècada.
La Barceloneta és un barri que manté amb més força un sentit de pertinença dels seus
veïns al barri, una idiosincràsia pròpia de barri que vol mantenir la seva identitat molt
rica amb una gent abocada a fer vida al carrer.
Pel que fa als hàbits de vida de la població de la Barceloneta, a l’igual que a la resta de
Barcelona, es mostra un augment de l’obesitat associada a un augment del
sedentarisme. Respecte els consums, el tabaquisme disminueix en els joves, i cal
destacar la disminució de tractaments per consums de drogues durant la darrera
dècada, sobretot de consumidors d’opiacis.
Els fruits dels programes de millora de les condicions de vida, d’integració de la
població, de millora de l’ús de l’espai públic, de qualitat de l’espai privat i les millores
urbanístiques amb la construcció d’equipaments i serveis, estan motivant un interès
per convertir el barri de la Barceloneta als nous residents, molts de procedència de
l’Europa comunitària i un altre espai d’acollida pel turisme. No volem caure en la
“turismefòbia”, al contrari, considerem que en aquests moments tot hi contribueix,
però no és la solució exclusiva. No podem admetre l’expulsió dels veïns del barri per la
pressió dels mercats immobiliaris que es tradueix en un “mobbing”, tant de veïns com
de comerciants.
Tots els esforços per coordinar entitats i veïns dels barris per crear consciència
d’identitat de barri i de tenir un gran acord per la millora de les condicions de vida,
s’han tirat per la borda amb les polítiques exclusives de CIU I PP.
El règim de tinença majoritàriament és de lloguer en contrast a Barcelona ciutat i un
gran número de finques amb necessitat de rehabilitació i manca d’ascensors.
Així com l’increment del preu de lloguer o venda de m2 dels habitatges que s’ha
incrementat exponencialment. A tot això l’afegim:

22

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

Perdua de families

Gent Gran amb
pocs recursos

Escola pública
multicultural.

Població en risc d’exclusió social .

Baix índex de
natalitat

Elevada taxa d’atur
en especial gent jove

Fracàs escolar

Persones beneficiaris de
pensions assistencials i no
contributives

Els governs de progrés a Barcelona han tingut molta cura de treballar per escurçar la
distància cada cop més entre els barris de la ciutat. Les diferents propostes per la
mixtura d’usos de tots els barris, amb activitat econòmica, residencial i oferta de lleure
de qualitat; la inversió, tant en polítiques urbanístiques, com econòmiques com
socials, tenien l’objectiu d’equilibrar els barris, d’oferir centralitats diverses, en
conclusió d’enfortir la cohesió social.
L’ estratègia dels governs de progrés de la ciutat s’han traduït en un conjunt de
programes pensats per fer del barri de la Barceloneta un barri de qualitat, cohesionat
físicament i socialment. La gran preocupació per obrir espai públic i baixar la densitat
d’un barri amb grans projectes :
 El principal, l’obertura dels perímetres al mar amb la remodelació del passeig
marítim i el poder comptar amb la recuperació de la platja .
 Així com la permeabilitat amb el Port de Barcelona, i la connexió amb la ciutat.
 Amb la descentralització, la Barceloneta va fer un espectacular salt endavant,
qualitatiu i quantitatiu, fruit d’una ferma aposta liderada pels socialistes i que
han tingut com a eix prioritari la millora de la qualitat de vida de la ciutadania
del barri i que s’han anat modificant i adaptant als nous temps, les noves
demandes i les noves necessitats.
 La Barceloneta ha format part del projecte de recuperació de Ciutat Vella on
s’ha buscat assegurar la millora de la qualitat de vida per als veïns residents,
amb una millora de l’espai i públic i els equipaments necessaris , a través d’una
eina que va ser el Pla Especial de Reforma Interior, però també de la
remodelació del Port Vell, la transformació del espais ferroviaris, el Parc de
Recerca Biomèdica o el Centre Superior d’Investigacions Científiques o les
noves instal·lacions resultants de l’obertura de la Nova Bocana.

23

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

La recuperació de la Barceloneta és i ha estat un assumpte de la màxima prioritat. Que
té nous reptes:
 L’atracció de Barcelona com a destí turístic a escala mundial, i de manera
especial la gestió del turisme.
 L’arribada d’una important onada migratòria com a conseqüència del cicle
econòmic expansiu i la crisi econòmica.
 La necessitat de recuperar l’espai públic per a la ciutadania.
 Equilibrar els diferents usos garantint l’habitatge i lluitar contra l’especulació i
el monocultiu comercial.
 La connectivitat amb la ciutat i la mobilitat del barri.
 L’efecte de la marina de luxe.
Entre tots hem aconseguit que la Barceloneta sigui un referent respecte:
 Desenvolupament de polítiques d’equilibri social i urbanístic de la ciutat.
 De la diversitat de formes de vida i de costums.
 Un espai clau i prioritari dins el concepte de la “nova Barcelona oberta al món,
a la cultura i a la modernització”.
 Un comerç actiu i innovadors que cerca l’excel·lència
 L’aplicació d’una normativa específica que tingui en compte les característiques
i usos del territori
 De manteniment i gestió de l’especificitat de l’espai públic

 L’ús d’alguns serveis públics traspassa les zones definides de cada barri.
 La realitat de la Barceloneta és també realitat de Ciutat Vella i la realitat de
Barcelona.
 Transversalitat i interrelació de les zones comercials, turístiques i universitàries
amb molta presència de ciutadania forana al districte.
 Valorar la realitat del Front Marítim i la zona portuària i els usos dels edificis.
 Impacte del Port en la interrelació entre el territori.
 Prioritat per a finalitzar totes les intervencions urbanístiques amb una
planificació integral del districte i de relació amb la ciutat i el port.
 Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a les associacions
de comerciants, els eixos comercials. L’activitat econòmica i el comerç són una
peça fonamental de la convivència i la cohesió social a Ciutat Vella, i per això
24

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

volem mecanismes que garanteixin l’equilibri entre els diferents tipus de
comerç presents als nostres barris, afavorint el comerç de proximitat i el
comerç singular. Fomentant les possibilitats d’activació econòmica, la
renovació de locals i la redistribució equilibrada de les activitats.
 Programes per facilitar la integració dels immigrants, de millora de la
convivència i estratègies antirumors.
 Tot l’esforç necessari per millorar l’educació i incentivar la pràctica d’activitats
artístiques i esportives. Potenciar la xarxa cultural.
 Innovar en la gestió ambiental tant en la recollida de residus i com el control de
soroll.
 Seguir la tasca realitzada i continuar el combat del fracàs escolar amb
implicació de tots els agents de la comunitat (famílies, escoles, centres
ocupacionals, associacions,...) i que inclogui un servei públic de reforç escolar.
 Ajuts a la rehabilitació d’habitatge i instal.lació d’ascensors per fer accessibles
els edificis.
 Millora i ampliació d’equipaments hospitalaris i sociosanitaris.
 Convivència veïnal i atenció a les persones.
 Millora de la mobilitat

25

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

LA MARINA DE PORT I LA MARINA DEL PRAT VERMELL, AVUI

Indicadors socials
la Marina de Port
Indicador
Població 1
Renda familiar disponible 2
Barcelona índex =100
Nombre aturats 3
Nombre atur de més de 12 mesos3
Titulació acadèmica: sense estudis1
Estudis primaris1
Nombre de llars1
Població més gran de 65 anys que
viu sola1
Índex de sobreenvelliment4
Població estrangera5

Barri

Districte
Barcelona
30.458
184.072
1.620.943
70,2
75,1
100

2.355
988
2.975
(11,6%)
7.876
(30,7%)
6.058
(23,6%)
5.750
(22,4%)
2.982
(11,6%)
11.677
1.361

12.482
5.091
14.096
(8,8%)
41.886
(26%)
34.728
(21,6%)
37.674
(23,4%)
32.561
(20,2%)
74.481
13.891

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

54,4
4.152
(13,8%)

55,6
36.171
(12,9%)

55,3
280.047
(100%)

1

(2)
3
4
5

26

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

la Marina del Prat Vermell
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1

Barri
1.153
57,1

Districte
Barcelona
184.072
1.620.943
75,1
100

137
51
210
(23,1%)
372
(40,9%)
212
(23,3%)
88
(9,7%)
26
(2,9%)
428
66

12.482
5.091
14.096
(8,8%)
41.886
(26%)
34.728
(21,6%)
37.674
(23,4%)
32.561
(20,2%)
74.481
13.891

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

65,1
101
(9,4%)

55,6
36.171
(12,9%)

55,3
280.047
(100%)

1

(2)
3
4
5

Accions desenvolupades als governs de progrés
 Actuacions significatives en l’espai públic:
o obertura dels carrers Ferrocarrils Catalans i Nostra Senyora de Port;
accessos al CN Montjuïc; accessos al barri del Polvorí, urbanització del
carrer Foc.
o Remodelació i noves places: de la Marina, de Sant Cristòfol, Teresa
Claramunt (en l’antic solar ocupat per la fàbrica Montaner), Bonaventura
Durruti, Matemàtiques, Llorca, Sara Bernardht, del Nou, Cerdà i entorns.
o Nous parcs i jardins: Can Sabaté, Ca l’Elena, de la Mediterrània, L’Arboreda,
Pont Romà, Can Farrero, Cal Sèbio, Valent Petit, Drets Humans, St. Cristòfol,
Elies Ortiz.
27

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Habitatge:
o Habitatges per a joves a Pl. Cerdà, Bronze, Mare de Déu Port, Encuny.
o Habitatges tutelats per a gent gran a Pl. Cerdà, Bronze.
o Habitatge social al solar antiga fàbrica Metalco
o Remodelació de barris: habitatges de quatre plantes del barri de Sant
Cristòfol, Eduardo Aunós i Polvorí.
o Cessió de solars a l’INCASOL (Generalitat de Catalunya) per a la construcció
dels habitatges per a joves als carrers Sant Eloi i Química
o Desmantellament de Can Tunis
 Serveis i equipaments:
o Gent gran: Casal de gent gran del Polvorí, Sant Cristòfol, la Capa. Cessió de
solars a la Generalitat per a la construcció de residència i centre de dia per a
gent gran a Can Farrero
o Educatius: remodelació Bàrkeno, trasllat EB Collserola, EB Niu, EB El Cotxet,
ampliació del patí del CEIP Ramon Casas , ludoteca dels Colors
o Cívics: Centre cívic la Bàscula, Casa del Rellotge Centre de dia la Cadena,
biblioteca Francesc Candel, Casal de Barri de Sant Cristòfol, Casal de Barri
de Can Clos, Casal de Barri d’Eduardo Aunós, Casal de Barri del Polvorí i
Casal de Barri de la Vinya
o Comerç: Trasllat de l’antic mercat del barri a la Pl. de la Marina
o Sanitaris: CAP Pau Riba i nou CAP de la Marina
o Joves: la Bàscula Musical, Punt multimèdia a la Vinya
o Adquisició de l’antiga fàbrica Phillips, convertit en una important illa
d’equipaments pels barris: nou CAP, trasllat de l’antiga biblioteca Francesc
Candel, Sala Pepita Casanelles, Jardí dels Drets Humans, trasllat dels serveis
socials del barri i l’Oficina d’Atenció Ciutadana i el Graner, Fàbrica de
Creació de Dansa.
o Adquisició de les antigues instal.lacions esportives de la Seat per a la
construcció d’un poliesportiu del barri i reserva de sòl per a la construcció
d’una nova residència per a gent gran i centre de dia, cessió al CEIP Ramon
Casas de sòl per a l’ampliació del patí de l’escola.
o Recuperació de la Masia de Can Mestres com a hort urbà
o Cessió de sòl, en el barri de la Marina del Prat Vermell, per a la construcció
d’una Caserna de Mossos d’Esquadra, la Casa de l’Agricultura i la Llar
residència Esclat per a persones amb discapacitat
o Remodelacions de camps de futbol del barri i el poliesportiu la Bàscula

28

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Transports:
o Bus de barri-125. L’any 2002 s’inaugurà la Línia de recorregut curt que
connecta l’usuari amb diferents punts del barri de difícil accés. L’any 2011
es va ampliar el recorregut per donar servei també al veïnat i empreses de
la Marina del Prat Vermell
o Línia 9 i 10. Execució de la infraestructura i creació de les estacions de Foc,
Motors i Foneria (2010)
 MPGM per a l’ampliació del recinte Firal Montjuïc-2 (any 2000)
 MPGM del barri de Plus Ultra. L’aprovació de la Modificació del Pla General
Metropolità de Plus Ultra l’any 2006 va suposar que es regulava
urbanísticament el barri de forma que el planejament s’adeqüés a l’estructura
física existent del barri: es reajusta l’alineació vigent del carrer Mare de Déu del
Port, es canvia el model d’illa tancada pel reconeixement de l’estructura
existent d’edificacions dels carrers Aviador Ruíz de Alda-Aviador Franco-Aviador
Duran.
 MPGM per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca.
L’aprovació l’any 2006 d’aquesta MPGM suposa l’ordenació integral,
transformant els usos existents (industrial) de l’àmbit de la Marina de la Zona
Franca per a la creació d’un nou barri (la Marina del Prat Vermell)
 Pla especial d’infraestructures del Barri de la Marina (2007). L’objectiu del pla
és definir els models bàsics, elements i característiques de les infraestructures
que permetin el desenvolupament dels sectors previstos a la modificació de
PGM de la Marina (xarxa viària, recollida residus, xarxa d’aigua, sistemes de
generació d’energies renovables)
 Llei de Barris àmbit la Vinya-Can Clos-Plus Ultra. L’any 2010, la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van signar el conveni per desenvolupar
el projecte d’intervenció integral en l’àrea urbana de la Vinya-Can Clos-Plus
Ultra. Inversió de 12 milions d’€.
 MPGM de Montjuïc (2013). Objectiu preservar la muntanya com a gran pulmó
verd de la ciutat, vetllant pels usos dels diferents equipaments de la muntanya i
els espais públics.
 Re urbanització de la Plaça Cerdà

29

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Prioritzar el transport públic, necessari per garantir l’accés amb qualitat dels
veïns i veïnes i la necessària connexió entre els barris. És imprescindible
l’arribada de la línia 9 als barris de la Marina.
 La construcció del poliesportiu de la Marina
 Impulsar un Pla de Desenvolupament Comunitari per als infants i famílies
 Impulsar el programa Treball als barris per a la promoció de l’ocupació al barri.
 Impulsar el programa Salut als barris dirigit a reduir les desigualtats socials en
salut.
 Dinamitzar el comerç de proximitat i potenciar l’associacionisme comercial del
barri
 El desenvolupament de la Llei de Barris en l’àmbit de Can Clos, la Vinya i Plus
Ultra.
 Desenvolupar el Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc, per a reordenar aquest
parc urbà sobre la base de la cultura, l’esport i la natura.
 Fer realitat la illa d’equipaments de les antigues instal·lacions del carrer Energia
amb la construcció del poliesportiu, una residència i centre de dia per a la gent
gran i un aparcament soterrat.
 Impulsar el planejament dels sectors públics del nou barri de la Marina del Prat
Vermell

30

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

EL POBLE SEC, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 1
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1

Barri
41.258
71,9

Districte
Barcelona
184.072
1.620.943
75,1
100

3.330
1.238
3.178
(8,8%)
10.459
(28,8)
7.702
(21,2%)
7.621
(21%)
7.333
(20,2%)
16.383
2.143

12.482
5.091
14.096
(8,8%)
41.886
(26%)
34.728
(21,6%)
37.674
(23,4%)
32.561
(20,2%)
74.481
13.891

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

57,2
12.528
(30,6%)

55,6
36.171
(12,9%)

55,3
280.047
(100%)

1

(2)
3
4
5

 Pla especial de Reforma Interior del Poble Sec: Es va posar en marxa l’any
1992. Fonamentalment es basava en la rehabilitació, tot i que plantejava la
construcció de nou habitatge social, de nous equipaments i nous carrers, va
incloure la rehabilitació d’equipaments i la re urbanització de carrers i espai
públic. En aquest sentit destacar actuacions:
o Espai públic: l’obertura del carrer i enjardinament del carrer Ricard, de
Font-trobada, del passeig de l’Exposició. La rehabilitació dels carrers Blesa,
Magalhaes, Remei, la França, Aníbal. L’eixamplament de les voreres de
l’Av. Paral.lel.
31

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

Les remodelació de la pl. del Sortidor i la construcció d’un aparcament
soterrat (230 places). La remodelació dels Ocellets, Molino, del Setge,
Navas , Dr. Pere Franquesa, Santa Madrona.
La peatonalització del carrer Blai com a eix del barri.
El parc de les Tres Xemeneies, el Mirador del Poble Sec, el Parc de Miramar,
Jardins de les Hortes de Sant Bertran, jardins Walter Benjamin.
o Equipaments: recuperació pel barri de l’edifici ocupat per la Falange
Española al carrer Blai primer com a centre cívic i posteriorment seu de la
Biblioteca Francesc Boix; remodelació del camp de futbol la Satalia,
residència per a gent gran del carrer Vila Vilà, Centre d’Interpretació
Històrica- Refugi 307, CAP Hortes, centre serveis socials
o Habitatge social al carrer Ricard, passeig de l’Exposició.
 Pla de futur del Poble Sec: L’any 1994, amb motiu de la celebració dels actes
del 125è aniversari del barri, i a proposta dels veïns sorgeix la idea d’elaborar el
primer Pla de futur amb la voluntat de millorar el barri. El treball realitzat amb
la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec i amb els veïns i veïnes va ser cabdal
per detectar les necessitats i dissenyar les polítiques públiques a realitzar.
Algunes de les actuacions derivades d’aquest pla:
o L’obertura de la muntanya de Montjuïc al barri amb la millora a l’accés dels
equipaments a la muntanya
o La configuració de l’av del Paral.lel per convertir-lo en un eix vertebrador
del barri
o La construcció de nous equipaments: ABS a Vila Vilà- la conversió de
l’escola Consell de Cent, de l’escola del Bosc en un centre de secundària,
l’equipament del Sortidor
o L’impuls dels processos de rehabilitació dels habitatges del barri, aprofitant
l’Àrea de Rehabilitació Especial del Poble Sec (ARI) i que suposava actuar en
el 47% dels edificis del barri
 Àrea de Rehabilitació Especial (ARI): A partir d’un anàlisi realitzat per
l’empresa municipal PROCIVESA que posava de manifest el mal estat dels
edificis del barri així com el fet que alguns d’ells no complien les condicions
mínimes d’habitabilitat amb falta d’aigua corrent, dutxa, deficients
instal·lacions elèctriques, fa que a l’any 1994, la Generalitat delimiti la zona
compresa entre l’av del Paral.lel, passeig de Montjuïc, Radas i Nou de la
Rambla, com Àrea de Rehabilitació. Es van rehabilitar 2.867 habitatges i va
suposar una inversió de 1,9 milions d’euros.
 Llei de Barris del Poble Sec: El 2005 la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament
de Barcelona van signar el conveni per desenvolupar el projecte d’intervenció
integral al barri. La Llei de Barris del Poble Sec, que va suposar una inversió de
16.915.500 € pel barri, per un total de projectes de tipus urbanístic i social.
Així podem destacar: la re urbanització de carrers i places del barri; la creació
del Parc de la Primavera (13.490m2); l’ampliació i millora d’equipaments
públics esportius, culturals, socials i cívics; programes de suport a la

32

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

rehabilitació integral d’habitatges; programes socials –programes Treball als
barris, Salut als Barris-.
A més de les actuacions complementàries a la Llei de Barri portades a terme
amb finançament fonamentalment municipal: la urbanització de Vilà i Vilà; la
plaça Bella Dorita; el passeig dels cims; millores a l’escola Tres Pins i EB Nic;
l’equipament cultural Albareda; re urbanitzacions de carrers com M. Déu
Remei, Salvà, Roser, Poeta Cabanyes, Concòrdia; clavegueram,... que ha
suposat pel barri una inversió de més de 140 milions d’€.
Per tant, el total d’inversions públiques al barri en aquest període 2005-2010 va
ser de 157.002.912,41 €
 Pla de desenvolupament comunitari (PDC). L’any 2005, s’inicia el PDC al barri,
un procés d’acció comunitària entre l’Ajuntament i la Coordinadora d’Entitats
del Poble Sec que a partir d’una visió global del barri impulsa un seguit de
programes per la transformació i millora del barri.
 Accions en favor de la convivència. Mostra d’entitats i la festa Fem Paral.lel; la
Cuina del Món.
La Taula de convivència del Poble Sec, integra a entitats del barri que treballen
per la convivència.
 Pla de millora i revitalització de l’av del Paral.lel. L’any 2009, l’Ajuntament i la
Fundació El Molino-FEM, signen un conveni de col.laboració amb l’objectiu de
revitalitzar, impulsar el desenvolupament i dinamitzar el Paral.lel i els seus
entorns en els aspectes urbanístics, culturals, d’oci i comercials en
compatibilitat amb els usos d’habitatge.
 MPGM de Montjuïc (2013). Objectiu preservar la muntanya com a gran pulmó
verd de la ciutat, vetllant pels usos dels diferents equipaments de la muntanya i
els espais públics.
 Altres actuacions:
o Serveis i equipaments: Espai 12@16 com un equipament per als
adolescents, Centre cultural Albareda, Casal de gent gran del Paral.lel,
arranjament del Casal de barri del Poble Sec, ampliació del menjador del
CEIP Jacint Verdaguer, millores a l’IES Consell de Cent, habitatge per a joves
al carrer Aníbal-Tapioles.
o Programa La salut als barris, pla d’actuació per reduir les desigualtats
socials en l’àmbit salut.
o Programa Treball als barris amb el desenvolupament de plans d’ocupació
o Bus de barri-121. L’any 2000 s’inaugura la Línia de recorregut curt que
connecta l’usuari amb la xarxa bàsica de transports, amb les zones
comercials del seu àmbit i els serveis del barri (CAP, escoles, equipaments)
o Intervenció integral en el barri de la Satalia.

33

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

o El passeig dels cims. Un passeig de 3,4 km que va de la porta Forestier al
Sot del Migdia i dóna accés als diferents equipaments i jardins de la part
alta de la muntanya de Montjuïc
o Urbanització de la plaça Navas i nou aparcament soterrat a la plaça, nou eix
Vilà i Vilà.
Sense oblidar la importància que va tenir per la ciutat la celebració dels Jocs Olímpics
del 92 que va influir en la transformació de la ciutat i dels seus barris. La muntanya de
Montjuïc va acollir la major part de les instal.lacions més importants i emblemàtiques
dels Jocs: la recuperació de l’Estadi Lluís Companys, de la piscina municipal, de les
piscines Picornell, el Palau Nacional; el nou Palau Sant Jordi,.... I alhora, el fet que
l’anella olímpica estigués en la muntanya de Montjuïc va comportar una millora en la
connectivitat amb els barris situats al peu de la muntanya.
L’impuls per part del govern de progrés d’aquests plans i programes en un barri que,
per la seva ubicació geogràfica al peu de la muntanya de Montjuïc, requeria una
renovació important dels seus edificis i del seu espai públic que junt amb l’envelliment
de la població i d’una pèrdua de població, ha suposat un salt qualitatiu força important
en la millora de la qualitat de vida dels veïns i de les veïnes del barri

 Impulsar el Pla de futur del Paral.lel, com a eix cívic i cultural, per aprofitar el
potencial d’aquesta avinguda per esdevenir un eix de ciutat amb una vocació i
un rol singular. Apostar per la oferta de serveis i el guany d’espai cívic i de
qualitat pels ciutadans i ciutadanes
 Les institucions culturals de la muntanya de Montjuïc han de deixar d’estar
d’esquenes al barri.
 Desenvolupar el Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc, per a reordenar aquest
parc urbà sobre la base de la cultura, l’esport i la natura
 Ampliació de l’escola Jacint Verdaguer com a equipament escolar de qualitat.
 Continuar treballant amb les entitats la convivència al barri, mitjançant la Taula
de convivència
 Continuar desenvolupant el programa Treball als Barris per a la promoció
d’ocupació i la creació de plans d’ocupació
 Continuar desenvolupant el programa Salut als barris: Baixem al carrer, Puja’m
i Baixe’m, Activa’t als parcs de Barcelona...
 Continuar desenvolupant programes de dinamització de l’activitat comercial al
barri.
34

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 La presència de nous creadors del disseny, hauria de permetre que el barri
sigues un clúster del disseny per a la ciutat

35

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

EL CARMEL, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1

Barri
32.425
64,4

Districte
Barcelona
169.512
1.615.985
80,3
100

2.585
1.105
4.534
(16,3%)
7.644
(27,50%)
7.392
(26,60%)
5.584
(20,1%)
2.649
(9,5%)
12.833
1.540

11.859
5.086
15.655
(10,7%)
32.555
(22,2%)
33.146
(22,6%)
36.820
(25,1%)
28.476
(19,4%)
69.307
9.412

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

48,2
4.420
(13,8%)

54,1
21.240
(7,6%)

55,3
280.047
(17%)

1

(2)
3
4
5

 Accions Urbanístiques:
o Priorització a la re urbanització de la Rambla del Carmel inclòs el soterrament
del transit rodat.
o Desenvolupament del Parc del Tres Turons, creant habitatge i els equipaments
necessari.
o Iniciar el procés d’expropiació dels habitatges afectats pel PGM dels Tres
Turons.
o Millora de la comunicació viària entre els carrers de Gran Vista i Doctor Bové.

36

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

o Mobilitat: arribada del metro al barri.
- La posada en funcionament de la línia 5 del metro el Juliol de 2010,
amb la parada de El Carmel i El Coll - La Teixonera. Va suposar una fita
important pel barri, millorant mobilitat dels veïns i veïnes i connectant
El Carmel amb la resta del districte i la resta Barcelona, situant al barri,
en el mapa de Barcelona.
 Altres Accions desenvolupades:
o Ampliació del CAP Carmel situat al carrer Murtra.
o Millora en l’ instal·lació Municipal del Carmel
o Millora de l’accessibilitat entre els carrers gràcies a l’eliminació de barreres
arquitectòniques.
 Adequació de la sortida del metro Coll-Teixonera (Carrer Batet) i el seu entorn.
 Finalització del tram carrer de Llobregós – Batet i adequació de la vorera esquerra.
 Iniciar el procés d’urbanització de la plaça Nova del Carmel (Zona Esvoranc)
dotant-la d’equipaments i habilitant els carrers dels voltants als vianants.
 Millora de l’habitabilitat i la convivència a la plaça Pastrana.
 Construcció d’un casal de Gent Gran (millorant l’atenció per a la gent gran o
dependent).
 Millora de la mobilitat als carrers Marsans i Rof i també el carrer Mühlberg
(expropiació de vivendes).
 Soterrament del cablejat als carrers Doctor Bové, Alcalde del Zalamea i Carrer
Sigüenza entre altres.
 Creació de línies estratègiques per als aturats del Carmel. (Retornar Barcelona
Activa i el programa Treballs als Barris), a més a més aplicar els plans de xoc
contra l’atur juvenil.
 Fer un pla de vivendes d’ús social al barri.
 Mobilitat:
o Revisar trajecte del bus 119, per a fer-lo arribar al Carrer de Mühlberg.
o Retornar al seu recorregut original la línia 86 i 87 i els horaris respectius.
o Mantenir les actuals línies d’autobús que tenim al barri per a seguir amb el
manteniment dels serveis actuals.

37

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

LA TEIXONERA, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1

Barri
11.420
66,7

Districte
Barcelona
169.512
1.620.943
80,3
100

760
330
1.332
(13,5%)
2.521
(25,5%)
2.525
(25,6%)
2.237
(22,7%)
1.243
(12,6%)
4.788
559

11.859
5.086
15.655
(10,7%)
32.555
(22,20%)
33.146
(22,60%)
36.820
(25,10%)
28.476
(19,40%)
69.307
9.412

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

50,7
1.687
(14,9%)

54,1
21.240
(7.6%)

55,3
280.047
(100%)

1

(2)
3
4
5

 Remodelació de l’ eix Fastenrath:
o Transformació de tot el carrer Fastenrath, que fa d’eix des del Carmel fins
al barri de Sant Genís i barri de Penitents del districte de Gràcia.
o La Remodelació; va estar enfocada principalment, en millorar la via
principal del barri i la mobilitat i accessibilitat pel veïnat.
 Mobilitat: arribada del metro al barri.
o La posada en funcionament de la línia 5 del metro el Juliol de 2010, amb la
parada de Coll-Teixonera el Juliol de 2010, va suposar una fita important
38

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

pel barri, millorant mobilitat dels veïns i veïnes i connectant La Teixonera
amb la resta del districte i la resta Barcelona, situant al barri, en el mapa
de Barcelona.
 Obertura de la biblioteca de penitents:
o Encara que la biblioteca està situada al districte de Gràcia (barri de
Penitents), dóna servei al barri i als seus veïns/es i des de la seva
inauguració a l’any 2011, va suposar la culminació del Pla de Biblioteques
que els governs d’esquerres amb els alcaldes Clos i Hereu havien posat en
marxa des del 1998.
 PGM Vall d’ Hebron: Remodelació Mercat.
o Dins del Pla General i del PMU Teixonera-2, mentrestant no es posava en
marxa el pla, vam fer la remodelació del mercat de la Vall d’ Hebron,
millorant la visibilitat de les parades i la estructura en general del propi
mercat, com a una actuació prèvia a la que ha de ser la remodelació
general.
 Inauguració del Parc dels Garrofers.
 Ampliació del Centre de Serveis Socials dins del Centre Cívic del barri

 Inici de les obres de la remodelació de la plaça Isop (actuació endarrerida des de
finals de 2012)
 Finalització dels entorns de la sortida del metro Coll-Teixonera per retornar als
veïns, una zona envoltada de tanques, pel seu gaudi.
 Impuls dels plans general Teixonera 1 i Teixonera 2; amb la reforma integral del
Mercat de la Vall d’Hebron i la millora immediata de tota la zona del barri al la
que afecta el PMU Teixonera-2.
 Implantació de “zona 30” a diferents punts del barri; estudiar la viabilitat de les
diferents opcions per pacificar el trànsit als carrers del barri.
 Construcció d’un casal d’entitats/Casal de Joves. La Casa Teixonera al carrer Besòs
ha compartit els espais per les diferents entitats i associacions, però és molt
reduït i no tenen suficient espai per reunions i/o materials.
 Ampliació del programa Patis Oberts a les escoles, a l’IES Vall d’Hebron i posada
en funcionament de camins escolars.
 Cobertura de la Ronda de Dalt per dotar el barri d’un nou espai públic.

39

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Equipaments:
o Escola Bressol: la única que tenia el barri es va traslladar al barri del
Carmel.
o Davant del trasllat del Centre de Serveis Socials, proposar la idea de
mantenir la oficina al barri, per no perdre un servei, implantat des de fa
molts anys, per l’edat dels veïns i veïnes i l’orografia de la zona.
o Ampliació de Centre Cívic (ampliació real: continuant cap a la esplanada).
 Mobilitat:
o Millora dels accessos i sortides del barri. Pla de mobilitat
o Revisar trajecte del bus 119, per retornar les parades anul·lades a la porta
del metro Coll-Teixonera a la cantonada Fastenrath-Sant Crispí i l’altre del
carrer Fastenrath (a la meitat del carrer)
o Revisar la construcció d’un aparcament públic, pensant les millors opcions
amb les seves veïnes i veïns, per que pugui ser viable pel barri.

40

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

SANT GENÍS DELS AGUDELLS, AVUI
Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1

Barri

Districte
Barcelona
6.977
169.512
1.620.943
80,9
80,3
100
455
198
821
(3,5%)
1.541
(25,4%)
1.385
(22,8%)
1.375
(22,6%)
947
(15,6%)
2.868
420

11.859
5.086
15.655
(10,7%)
32.555
(22,2%)
33.146
(22,6%)
36.820
(25,1%)
28.476
(19,4%)
69.307
9.412

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
86.975

57,3
899
(13,0%)

54,1
21.240
(7,6%)

55,3
280.047
(17%)

1

3
4
5
(2)

 Urbanisme:
o Preparació d’un pla B d’inversions donada l’actual manca de les
mateixes i la derogació de la llei de barris.
o Remodelació de les voreres de la part alta del barri.
o Neteja i condicionament de solar buits i abandonats per convertir-los en
aparcaments.
o Condicionament i millora de totes les places públiques.
41

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Mobilitat:
o Increment del transport públic i de la seva freqüència
o Bus del barri tots els dies, tan laborable com festius, incrementant
també la franja horària i la freqüència.
o Instal·lació de marquesines a les parades.
o Adaptació de totes les parades per discapacitats.
o Millora d’accessos i sortides del barri.
o Millora del pla de mobilitat general.

 Centre per gent gran
 Centre de joves
 Instal·lacions esportives
o Trasllat i millora camp de futbol
o Pistes petanca
o Nous equipaments esportius
 Remodelació del mercat d’Horta
o Millora de l’estructura general
o Millora de les parades a les necessitats actuals
 Cartells indicadors del barri
 Ampliació Serveis Socials donat el gran increment de les necessitats i el
deteriorament social i econòmic actual
 No a les portes de Collserola
 Elaborar programes per evitar el fracàs escolar
 Potenciar el comerç de proximitat en coherència a la orografia del barri
 Promoure programes i tallers formatius per a joves i la integració d’immigrants

42

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

CAN BARÓ, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1

Barri
8.984
72.5

Districte
Barcelona
169.512
1.615.985
80.3
100

568
234
822
(10,5%)
1.701
(21,7%)
1.728
(22,0%)
1.982
(25,2%)
1.621
(20,6%)
3.782
522

11.859
5.086
15.655
(10,7%)
32.555
(22,2%)
33.146
(22,6%)
36.820
(25,1%)
28.476
(19,4%)
69.307
9.412

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

53,9
1.259
(14,1%)

54,1
21.240
(7,6%)

55,3
280.047
(17%)

1

(2)
3
4
5

 Centre de Serveis Socials que dona cabuda al barri de Can Baró
 Bus de barri
 Escales mecàniques del Carrer José Millán González
 Projecte Raimon Casellas
 Reforma del tram de l’Avinguda Verge de Montserrat

 Transformació del Pirineu en un Casal per les entitats
43

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Local social a Raimon Casellas
 Pistes poliesportives i espais cistelles de basquet
 Espai pistes petanca
 Horts urbans
 Zones jocs infantils
 Aparcament municipal a la Baronense
 Remodelació plaça Vista Park
 Recuperació patrimoni històric i cultural al Turo de la Rovira i museïtzació de
l’espai.

 Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a l’Associació de
Comerciants.
 Elaborar un programa per combatre el fracàs escolar que impliqui tots els
agents de la comunitat (famílies, escoles, centre ocupacional, associacions...) i
que inclogui un servei públic de reforç escolar.
 Resoldre situació d’interinitat com l’Escola la Gavina.
 Construir una Escola Bressol Municipal i una escola de primària de titularitat
pública a la Baronense.
 Impulsar habitatge protegit .
 Crear un casal i una residència gent gran de titularitat pública.
 Impulsarem la reforma INTEGRAL del Pirineus
 Potenciar mecanismes per a la millora de la convivència, la seguretat i els
comportaments cívics.
 Millorar els elements d’accessibilitat, ascensors, mobilitat, transport públic i
aparcament horari nocturn.
 Impulsar la dinamització de l’activitat comercial del barri, vinculant-la a la
creació d’equipaments públics.
44

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Millora en la mobilitat del barri, tenint en compte els itineraris de compra per
tal d’ajudar i fer més accessible el comerç del barri
 Impulsar iniciatives d’ocupació i de serveis que la generin.
 Impulsar la promoció pública d’habitatge.
 Desenvolupar el Parc dels Tres Turons, creant habitatge i equipaments
associats .

45

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

CANYELLES, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1
Index de sobreenvelliment4

Barri

Districte
Barcelona
7.197
167.419
1.620.943
75,1
61,6
100
650
290
949
(15,2%)
2.007
(32,1%)
1.586
(25,4%)
1.141
(18,2%)
569
(9,1%)
2.788
329

14.366
6.269
20.924
(14,5%)
42.277
(29,3%)
35.705
(24,7%)
29.905
(20,7%)
15.455
(10,7%)
66.149
9.318

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

46,3
362
(5,1%)

54,9
26.739
(9,5%)

55,3
280.047
(17%)

1

( ) Dades Departament Estadística Juliol 2013
2
( ) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica
de les famílies. Dades 2011 (el diferencial entre el barri de la Ciutat amb índex més elevat –Pedralbes, a
Les Corts, amb 241,5- i el d’índex més baix –Can Peguera, a Nou Barris, amb 34,0- és de 207,5 punts)
3
( ) Titulació acadèmica Dades Padró Juny 2012
4
( ) Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2011
5

Actuacions al mandat 2008-2011

 Habitatge
o Pla Cromàtic per restaurar les façanes a 2.524 habitatges
o Projecte de 200 habitatges de protecció oficial i dotacionals, amb
equipaments i aparcament, a Rda. Guineueta Vella
 Ensenyament
o Restauració de façana de l’escola Tomás Moro
o Pavimentació i guarda-cotxes a bressol El Vent
o Mòdul a escola O. Martorell per ampliar instal.lacions
46

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Equipaments i serveis de barri
o Accessibilitat (ascensors) al Centre de Serveis Socials de Pau Casals
o Projecte de nou camp de futbol a Rda. Guineueta Vella
 Infància
o 3 àrees de jocs infantils
 Serveis de barri
o Plans ocupacionals per arranjament de camp de futbol, biblioteca i casal
de gent gran
 Urbanisme
o 27.490 m2 de via pública urbanitzada i rehabilitada al barri
- Interiors I 11.371 m2
- Interiors II i III 16.119 m2
 Mobilitat
o 2 Ascensors, a García Lorca i Ignasi Agustí
o Escales mecàniques a Miguel Hernández
o Regulació de trànsit a Rda. Guineueta Vella i zones d’aparcament

 Sempre al servei de les persones
o Fer el Casal de barri de Canyelles
o Construir un nou Casal de la gent gran
o Construir el camp de futbol de Canyelles a la Rda Guineueta Vella
o Impulsar el projecte de nova ubicació a la Biblioteca i l’Escola de
Formació d’Adults
o Ampliar el complex esportiu Artesania
o Mantenir el servei d’urgències d’atenció primària al CAP Guineueta
 Espai públic de més qualitat, més net i més segur
o Urbanitzar els interiors d’illa de Víctor Jara, Miguel Hernández-Ignasi
Agustí i Ronda Guineueta Vella
o Renovar la marquesina i fer millores al Parc Serra Martí
o Generar noves places d’aparcament al barri
o Implantar mesures de pacificació del trànsit
o Executar les fases previstes del Pla Cromàtic i de rehabilitació de façanes
o Construir els habitatges dotacionals i de protecció oficial, i aparcament
soterrat, a la Rda Guineueta Vella
o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació
i/o renovació d’àrees infantils de joc
47

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació
o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal
de barri

48

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

LA GUINEUETA, AVUI
Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3

Barri

Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1

Districte
Barcelona
15.185
167.419
1.620.943
66,0
61,6
100
1.331
594
1.640
(12,4%)
3.390
(25,6%)
3.174
(24,0%)
3.187
(24,1%)
1.836
(13,9%)
6.220
866

14.366
6.269
20.924
(14,5%)
42.277
(29,3%)
35.705
(24,7%)
29.905
(20,7%)
15.455
(10,7%)
66.149
9.318

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

52,8
1.167
(7,7%)

54,9
26.739
(9,5%)

55,3
280.047
(17%)

1

(2)
3
4
5

Actuacions mandat 2008-2011
 Habitatge: Programa de subvencions per a l’instal.lació d’ascensors i

accessibilitat a habitatges
 Ensenyament: Millores a tres centres educatius públics:

o Escola Agora
o Escola Oriol Martorell
o Institut Guineueta

49

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Equipaments de barri:
o Remodelació del Mercat de la Guineueta
o Caserna de la Guàrdia Urbana
o Projecte bàsic de Masia Can Carreras
o Conveni de permuta de l’Església del mental amb el solar de l’Escola
Benjamí de Trinitat Nova
o Gespa, vestuaris i xarxes de protecció al camp de futbol Guineueta
o Centre d’acollida per a persones sense sostre
o Millora de la font del Parc Guineueta
 Infància:
 Urbanisme
o 19.802 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri:
- Pg. Fabra i Puig
*Cobertura de parking 7.500 m2
*Interiors 6.380 m2
o Interiors entre carrer Guineueta i Karl Marx 5.922 m2
o Interiors Barcinova
o Gasela
o Guineueta
 Mobilitat
o Pàrquing Fabra i Puig amb 350 places
o 2 estacions de Bicing

 Sempre al costat de les persones
o Fer un nou Casal de barri
o Finalitzar la reforma del Mercat Municipal
o Finalitzar la reforma de la caserna de la Guàrdia Urbana de Nou Barris
o Impulsar l’ampliació del Casal de gent gran
o Executar el Pla especial per a la instal·lació d’ascensors al barri
o Mantenir el servei d’urgències d’atenció primària al CAP Guineueta
o Urbanitzar els interiors d’illa entre Karl Marx-Valldaura-Via Revencia
o Urbanitzar els entorns del Mercat de la Guineueta i de la nova parròquia
de Sant Rafael
o Executar la millora del Parc de la Guineueta
o Millorar l’oferta d’aparcament en el barri
o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació
i/o renovació d’àrees infantils de joc
50

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en la Masia

51

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

LA PROSPERITAT, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1

Barri
26.471
63,0

Districte
Barcelona
167.419
1.620.943
61,6
100

2.113
912
3.881
(16,9%)
6.489
(28,3%)
5.859
(25,6%)
4.680
(20,4%)
2.006
(8,7%)
10.691
1.502

14.366
6.269
20.924
(14,5%)
42.277
(29,3%)
35.705
(24,7%)
29.905
(20,7%)
15.455
(10,7%)
66.149
9.318

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

49,3
3.919
(14,9%)

54,9
26.739 (
9,5%)

55,3
280.047
(17%)

1

(2)
3
4
5


 Habitatge
o 77 apartaments amb serveis per a persones grans Torre Júlia
o ARI, ajuts per rehabilitació d’habitatges
 Ensenyament
o Nova Escola Bressol i nou Parvulari a la Mercè Rodoreda
o Millores a una Escola Bressol, cinc escoles de primària i un institut
o Camí escolar
52

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

o Activitats extraescolars Temps de Barri
 Equipaments i serveis de barri
o Nova seu del Centre de Serveis Socials a Pablo Iglesias
o Residència amb 100 places per a gent gran, i Centre de dia amb 25
places
o Reformes a l’edifici de l’antic Casal de Joves per l’Escola d’Adults.
o Cessió de l’antiga seu de l’Escola d’Adults per l’Associació de Veïns
o Finançament municipal per la gestió de Casal de barri, Prospeviva,
Poliesportiu
o Gestió pel compliment de sentència judicial sobre antenes per part de
Telefònica
o Projecte executiu de la Piscina de carrer Molí
 Infància
 Urbanisme
o Projecte de cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri
o 20.906 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri:
- Badosa 875 m2
- Boada 1.564 m2
- Borrás 2.036 m2
- Japó 1.365 m2
- Canyameres 1.709 m2
- Enric Casanovas 1.350 m2
- Tissó 4.170 m2
- Pou 2.455 m2
- Camí escolar (Tissó, Molí, P. Masifern) 5.382 m2
- Plaça Prosperitat – Mitgera artística
- Plaça Harry Walker
- Plaça Angel Pestaña
- Expropiació i enderroc de l’edifici de l’Ideal Flor per fer equipaments
de barri
 Mobilitat
o Pàrquing en superfície a l’Ideal Flor. 7.000 m2
o Aparcament a l’Illa Molí
o Bus de barri
o Camí escolar
o Zona 30
o Renovació de semàfors

53

pscgrup@bcn.cat

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

 Sempre al costat de les persones costat de les persones:
o Impulsar el projecte constructiu de la nova biblioteca del Districte, un
Auditori, nous espais d’ús cultural i social i aparcament soterrat a l’antic
solar de Plàstica Ideal Flor
o Construir el complex esportiu municipal de Via Revencia/Molí
o Construir el nou Casal de Joves de Prosperitat
o Posar en funcionament l’Escola de Formació d’Adults a l’antic Casal de
Joves del carrer Joaquim Valls
o Continuar amb la urbanització i manteniment integral de carrers i la
creació i/o renovació d’àrees infantils de joc
o Posar en pràctica mesures de pacificació del trànsit i millora de la
mobilitat al barri
o Donar resposta a les necessitats d’aparcament al barri
o Executar el projecte constructiu d’habitatges dotacionals, equipaments i
aparcament soterrat a la illa del passeig Valldaura/Andreu Nin
o Desenvolupar urbanísticament el projecte de nous habitatges de
protecció oficial i equipaments a la cruïlla Via Favència/Aiguablava
o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal
de barri

54

08002 Barcelona
T. 93 402 75 05
F. 93 402 75 01
pscgrup@bcn.cat

pscgrup@bcn.cat

LES ROQUETES, AVUI

Indicadors socials
Indicador
Població 1
Nombre aturats 3
Estudis primaris1
Nombre de llars1
viu sola1

Barri
16.042
54,5

Districte
Barcelona
167.419
1.620.943
61,6
100

1.408
629
2.489
(18,4%)
4.386
(32,4%)
3.579
(26,5%)
2.211
(16,4%)
854
(6,3%)
5.939
673

14.366
6.269
20.924
(14,5%)
42.277
(29,3%)
35.705
(24,7%)
29.905
(20,7%)
15.455
(10,7%)
66.149
9.318

108.192
44.778
114.911
(8,2%)
290.399
(20,6%)
280.652
(24,9%)
351.208
(24,9%)
370.058
(26,3%)
660.232
87.523

49,5
3.323
(21,1%)

54,9
26.739
(9,5%)

55,3
280.047
(17%)

1

( ) Dades Departament Estadística Juliol 2013
2
( ) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica
de les famílies. Dades 2011 (el diferencial entre el barri de la Ciutat amb índex més elevat –Pedralbes, a
Les Corts, amb 241,5- i el d’índex més baix –Can Peguera, a Nou Barris, amb 34,0- és de 207,5 punts)
3
( ) Titulació acadèmica Dades Padró Juny 2012
4
( ) Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2011
5


 Habitatge. Projecte d’habitatges de protecció oficial i dotacionals, amb
equipaments i aparcaments, a la zona de contacte amb Canyelles (A. Machado)
 Ensenyament
o Escola Bressol Pla de Fornells
o Millores a l’Escola Bressol El Torrent i a les escoles de primària S. Antoni
Mª Claret, Gaudí i Antaviana.
o Pla d’entorn amb activitats extraescolars a totes les escoles del barri

55

Sos barris (actualització)

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (19)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (9)

Ähnlich wie Sos barris (actualització)

Ähnlich wie Sos barris (actualització) (20)

Sos barris (actualització)