El llenguatge audiovisual

1. La creació d’imatges

2. Llum i il·luminació
• Llum natural

3. Llum i il·luminació
• Llum suau i llum dura

4. Llum i il·luminació
• Llum creuada: des de dos focus sobre un personatge o
objecte de referència. En destacarà la nitidesa perquè no es
produeixen ombres.

5. Llum i il·luminació
• Llum contrapicada: des de sota. Expressa terror, misteri,
angoixa, inquietud.

6. Llum i il·luminació
• Directa, frontal o principal: davant i lleugerament cap al
costat. Cal vetllar perquè no desenlluerni el referent o
apareguin ombres que puguin deformar-lo. Ressalta la forma,
la textura i el contorn del referent. Si és molt forta pot arribar a
aplanar la seva imatge.

7. Llum i il·luminació
• Lateral: des del costat. Destaca siluetes i contorns, dóna
relleu a l’enquadrament en quedar un tros a l’ombra, oferint
contrastos d’interès.

8. Llum i il·luminació
• Contrallum: des del darrere. Serveix per separar el
referent del fons, destacant silueta i contorn, a més de
donar profunditat, relleu i volum al pla. Suggereix
sensació d’intriga i misteri.

9. Llum i il·luminació
• Zenital: des de sobre. Suggereix cansament, opressió,
misteri, dramatisme.

10. Llum i il·luminació
• Auxiliar: se situa en un lloc que complementi una altra llum.
Normalment es posa al davant, com el principal, però a l’altre
costat i més enrere. Serveix per disminuir contrastos o per
destacar o elidir ombres.

11. Llum i il·luminació
• De fons: a un costat en direcció al fons de l’escenari. Elimina
les ombres i dóna profunditat a l’escena.

12. Pla, escena i seqüència

13. Pla, escena i seqüència
• Una presa és un fragment de filmació que s’obté amb una
càmera des del moment que es prem el botó per engegar-la
fins que es torna a prémer per aturar-la. En la presa, per tant,
no hi ha cap tall.
• S’anomena pla l’espai fílmic que hi ha entre dos talls. També
és cada fragment de presa que se selecciona per formar part
de la versió definitiva de la pel·lícula (=paraula).

14. Pla, escena i seqüència
• Una escena es compon d’un o més plans seguits que formen
part d’una mateixa acció amb continuïtat dins d’un espai i d’un
temps determinat (=paràgraf).
• Una seqüència és un conjunt d’escenes que integren una
mateixa unitat narrativa. És relativament autònoma i
constitueix un tot des del punt de vista de l’acció i de la intriga.
És gairebé com una història independent dins de la pel·lícula.
Sol estar integrada per més d’una escena i per un nombre
diferent de plans (=capítol). També pot que estigui formada
per un sol pla (pla seqüència).

15. Pla, escena i seqüència
• L’enquadrament: és l’espai delimitat pel rectangle que
s’interposa entre l’ull humà i els objectes i els personatges
que es volen captar amb la càmera.

16. Pla, escena i seqüència
• El camp: és l’espai longitudinal que es divisa i d’aquí que es
parli de profunditat de camp. És tot allò que es veu en un
pla a la pantalla. El seu contrari s’anomena contracamp i és
tot allò que no es veu en el pla però que té importància per a
l’acció

17. Pla, escena i seqüència
• Profunditat de camp: zona de l’espai entre el primer objecte i
l’últim que es veuen enfocats, nítids.

18. Pla, escena i seqüència
• La llei dels terços: consisteix a
dividir mentalment l’enquadra-
ment de la càmera en terços
equivalents, amb dues línies
horitzontals i dues de verticals,
amb quatre punts d’intersecció
que estableixen l’àrea de màxima
atenció visual, on habitualment
s’acostuma a centrar la nostra
mirada en primera instància i que
es coneix com la zona àuria.
Aquesta serveix per destacar
elements al centre. Descen-
tralitzar dóna visió global.

19. Pla, escena i seqüència
• L’aire: és l’espai que es troba entre el referent i els límits de
l’enquadrament (a dalt, a sota i als costats).

20. Pla, escena i seqüència
• Pla detall o gran primer pla: acosta una porció de rostre o
d’un objecte més petit que la cara d’una persona a fi
d’impactar, cridar l’atenció o reforçar una acció.

21. Pla, escena i seqüència
• Primer pla: mostra el rostre o objecte complets a fi de fer-ne
ressaltar les característiques o l’expressivitat.

22. Pla, escena i seqüència
• Pla mig: presenta la figura tallada a l’alçada del pit (pla mig
curt) o de la cintura (pla mig llarg) cap amunt.

23. Pla, escena i seqüència
• Pla americà o de tres quarts: mostra la figura tallada a
l’alçada dels genolls.

24. Pla, escena i seqüència
• Pla de conjunt o pla sencer:
una persona o un grup petit de
persones o àmbit concret que
apareixen completament.
Interessa l’acció o situació dels
personatges, es destaca el seu
protagonisme. La persona està
encaixada dins d’un espai
definit i amb un cert marge de
moviment.

25. Pla, escena i seqüència
• Pla general: abasta tot el conjunt de l’escenari en què es
desenvolupa l’acció; el situa i el descriu. La figura humana
apareix molt petita i hi predomina la multitud, l’entorn o el
paisatge.

26. Pla, escena i seqüència
• Pla objectiu/subjectiu: és objectiu quan correspon al que
descriu la càmera, mentre que es considera subjectiu quan
respon al que veu el personatge. En aquest cas, la càmera es
posa al lloc dels ulls dels personatges.

27. Pla, escena i seqüència
• Un pla seqüència és l’agrupació d’un o més plans en
escenes que conformen una mateixa unitat narrativa, tant pel
que fa al temps com a l’espai. Solen tenir més durada que
una seqüència i s’enregistra en una sola presa o pla, sense
talls, aplicant tots els canvis d’enquadrament, punt de vista i
moviments necessaris sense deixar de filmar. No són gaire
habituals per la dificultat que comporten.
• Vegeu el famosíssim pla seqüència al principi de Touch of
evil.

28. Pla, escena i seqüència
• Plans buits: no hi apareix la figura humana i per qualificar-los
s’estableix una certa equivalència amb la classificació
anterior. Per exemple: primer pla d’un gerro, pla general d’un
jardí...

29. Angle de visió o angulació
• Normal: l’eix de la càmera és perpendicular al referent.
Manifesta normalitat.

30. Angle de visió o angulació
• Inclinat: la càmera varia el seu eix, a la dreta o a l’esquerra
de la vertical. S’acostuma a utilitzar per accentuar el
dramatisme o també com a efecte estètic.

31. Angle de visió o angulació
• Picat o de presa alta: l’eix de la càmera va de dalt a baix,
sempre per damunt del referent. Quan és total s’anomena
zenital. Es fa servir expressivament per disminuir, empetitir,
produir sensació de feblesa, inferioritat, submissió, opressió...
o per donar a l’espectador sensació de control, domini, un punt
de vista privilegiat.

32. Angle de visió o angulació
• Contrapicat o de presa baixa: l’eix de la càmera va de baix
a dalt, sempre per sota del referent. Reforça, emfasitza,
enalteix, engrandeix, monumentalitza, solemnitza, potencia el
referent i dóna sensació de superioritat, de domini.

33. El moviment
• Càmera fixa: mentre es filma, la càmera resta immòbil
sobre un suport i enregistra tot el qui hi passa per davant.

34. El moviment
• Panoràmiques: la càmera
es desplaça sobre el seu
punt de sustentació en el
trípode i pot crear, així,
panoràmiques horitzontals,
verticals, circulars,
obliqües, d’escombrada o
de balanceig. La
panoràmica horitzontal pot
servir per seguir o explorar
un referent i té finalitat
descriptiva. Les verticals
poden servir per mostrar
alçàries o profunditats. Les
obliqües poden donar
sensació d’inseguretat,
inquietud, inestabilitat.

35. El moviment
• Tràveling: moviment de desplaçament de la càmera en
qualsevol direcció, sense variar la seva distància de terra. La
càmera es desplaça sobre uns rails o un suport que llisca. El
desplaçament és suau i pot adquirir velocitats diferents.

36. El moviment
• Horitzontal i vertical: paral·lel a la situació que es descriu. Fan
un seguiment del referent.
• Circular: al voltant de l’escena que es mostra.
• Frontal d’avanç o retrocés: de cara al subjecte o objecte,
apropant-s’hi o allunyant-se’n. Poden servir per canviar de pla
en una mateixa presa, centrar l’atenció, penetrar en la
interioritat d’un personatge, o bé per situar un referent en un
context, allunyar-se d’una acció, indicar el final d’un somni o
record.
• Divergent: s’allunya del centre neuràlgic de la situació
principal.

37. El moviment
• Fals tràveling o tràveling òptic: és el que s’executa
accionant l’òptica zoom. No és convenient abusar-ne, pot
arribar a ser desagradable i a semblar artificial. Pot ser més
aconsellable utilitzar el tràveling d’avanç o de retrocés perquè
imprimeix una sensació molt més natural.

38. El moviment
• Moviments combinats: fent servir una grua, una dolly o
l’Steadycam, és possible realitzar moviments combinats de
panoràmica i tràveling (manual i òptic), amb la qual cosa
s’obtenen plans i angles diferents.

39. El moviment
• Moviment lliure sense grua: sense suport, col·locada
damunt l’espatlla de la persona que filma. Crea sensació
de document personal o periodístic: accidents, guerres,
vídeos familiars...

40. El moviment
 Dolly: petit vehicle amb
rodes sobre el qual se
situen la càmera i
l’operador.
 Steadycam: aparell que, a
través d’un complex
sistema de mecanismes,
pesos i contrapesos, és
capaç de moure la càmera
sense necessitat de fer
servir el trípode. Manté
l’estabilitat de la càmera
sense brusquedats.
 Grua: plans amb
perspectiva d’altura
(operador en grua, hot
head i mini-jib)

41. La transició
• Tall sec: les imatges d’un pla succeeixen les de l’anterior
sense cap trànsit.

42. La transició
• Fosa en negre: la imatge d’un pla s’enfosqueix fins que la
pantalla esdevé negra; el pla següent es va il·luminant
progressivament fins que apareix una imatge que no té
continuïtat amb l’anterior.
• Fosa encadenada: s’utilitza el mateix procediment que en la
fosa en negre, però amb la diferència que el negre és
substituït per la superposició d’una imatge amb una altra.

43. La transició
• Fosa en iris: es produeix quan la imatge es tanca en
diafragma sobre un punt lluminós central.

44. La transició
• Cortineta: es realitza quan la progressió horitzontal o
vertical d’una imatge fa desaparèixer, per desplaçament,
l’anterior.

45. La transició
• Escombrada: consisteix en un moviment de càmera ràpid,
en forma de panoràmica, que esborra la nitidesa d’una
imatge i dóna pas al pla següent.

46. Efectes
•Somni: per a introduir-nos en una altra dimensió (com un
somni, un malson o un record) hi ha predilecció per
l’encandenat o el difuminat. Les imatges poden aparèixer
borroses o menys opaques que en la dimensió real.

47. Efectes
•Flaixbac o salt enrere en el temps: la tipologia és diversa,
però és habitual marcar-lo d’alguna manera (amb la transició,
l’ús del blanc i negre, la narració, efectes de so…), tot i que
també en podem trobar de no marcats.

48. L’eix (salt d’eix)
 L’eix cinematogràfic és la línia imaginària que uneix els
personatges d’una mateix acció. Un cop delimitat l’eix en un
pla o seqüència concrets, el director l’ha adoptar com a
norma. Això permet que els personatge mantinguin sempre el
mateix espai als ulls de l’espectador i que no es produeixin
falsos canvis d’ubicació dels referents que farien desorientar
l’espectador.

49. Webs d’utilitat
• http://
llenguatgecinematografic.wordpress.com
/
• http://www.xtec.es/~xripoll/llengua.htm
• http://llenguatgecinema.blogspot.com/
• http://www.xtec.es/audiovisuals/
teleduca/contingut/apartats/03.htm

50. Exemples: llum i ombra

51. Exemples: fets reals

52. Exemples: salts en el temps