1. 31a sessió web
Millorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·laboració
A càrrec de Jesús Martínez, responsable de Formació Directiva i Nous Programes del Centre
d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i responsable del programa Compartim. Va presentar
l’acte Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Josep Xavier Hernández,
director del CEJFE.
Sala d’actes del CEJFE, 17 d’abril de 2013. 178 assistents.
El treball col·laboratiu comporta canviar la narrativa: passar de focalitzar problemes a focalitzar
solucions. Aquest canvi s’ha de formalitzar, i per fer-ho les comunitats de pràctica (CoP) són
l’instrument ideal perquè es troben al mig de l’estructura tradicional (els problemes s’afronten de dalt a
baix) i de l’estructura innovadora alternativa (de baix a dalt), atès que les CoP creen una nova
estructura de xarxa de tipus neuronal que connecta alhora amb les estructures jeràrquiques de
l’organització. Com a exemple del poder de la col·laboració se citen quatre històries d’èxit:
- El valor de la col·laboració. L’equip d’assessorament tècnic penal del Departament de Justícia va
elaborar juntament amb experts externs del món de la psicologia una nova guia d’avaluació dels
testimonis en els casos de la violència de gènere, atès que van detectar que els protocols
tradicionals no els servien.
- El valor del coneixement. L’increment de població reclusa estrangera als centres penitenciaris
catalans als darrers anys va fer necessari la creació de manera col·laborativa d’un document pràctic
i informatiu en matèria d’estrangeria, elaborat per la CoP de juristes criminòlegs.
- El món és dels valents. Un grup de magistrats va abordar de manera conjunta els aspectes
transversals (no previstos per la legislació, com ara l’estrès, la pressió, etc.), que incideixen en la
presa de decisions a la judicatura.
- La intel·ligència col·lectiva. Es va posar de manifest en el pla de gestió del coneixement de l’Agència
de Salut Pública (creat amb l’assessorament inicial del Departament de Justícia), que ha generat de
manera col·laborativa uns breus manuals pràctics molt útils per a tothom.
Què tenen en comú, aquestes històries? En primer lloc, estan animades per un propòsit clar, per una
necessitat real. En segon lloc, compten amb uns participants molt actius i motivats. En tercer lloc,
tenen un pla d’acció en forma de flux del coneixement. En quart lloc, combinen activitats presencials
amb activitats en línia. I en cinquè lloc, disposen d’un facilitador expert, l’e-moderador, que és l’ànima
i el promotor del projecte i que té el suport institucional.
Si hi fem una segona mirada, veurem que per crear i compartir coneixement és molt important la
implicació personal: això comporta més feina i l’ajut de les tecnologies (institucionals i d’ús particular)
per poder estar connectats. S’obté un grau de coneixement extra perquè s’aprofita l’excedent de
coneixements no previstos que hi aporten els participants, que passen de ser empleats a ser
professionals (de buròcrates a líders, com va apuntar Francisco Longo), i on la passió i la creativitat
tenen més valor que la simple obediència o la diligència; l’organització deixa de ser tan vertical i
tendeix a l’horitzontalitat, la qual cosa genera nous aprenentatges, i es passa de l’estoc de
coneixement als fluxos de coneixement, on tothom aprèn de tothom.
La tercera mirada és el repte per als directius, que consisteix a liderar un model de gestió més
relacional i en transició permanent, on conviuen el nivell burocràtic, la nova gestió pública i la
governança, i on s’ha de posar l’accent més en la gestió del treball que no pas en la gestió de les
persones. L’espai organitzatiu i de col·laboració s’ha d’estructurar –de menys a més informal i
flexible– mitjançant els grups de treball ad hoc, les CoP i les xarxes, ja que no totes les feines són
aptes per al treball col·laboratiu. Cal tenir en compte que a totes les organitzacions hi ha un 15 % de
persones a favor del canvi, un 15 % que s’hi oposen, i la resta (el 70 %) que és susceptible de ser
convençuda i incorporada al procés d’innovació.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, abril de 2013