1. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

2. La situació política i social de l’Europa d’inicis del s. XX va
conduir a una crisi de valors que donà lloc a postures
ideològiques extremes, des de l’anarquisme fins al feixisme.
En el camp de les arts, van aparéixer els moviments
d’avantguarda, que trencaren radicalment amb la tradició i
que duien implícit un moviment de protesta i subversió de
l’ordre establert.
Els més destacats van ser el cubisme, el futurisme , el dadaisme
i el surrealisme.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

3. Així, per exemple, després de l'objectivitat del realisme i encara
més del naturalisme, característics de la societat burgesa ben
establerta de la Renaixença va sorgir en el seu si la rebel·lió,
en bona mesura romàntica, dels modernistes. De la mateixa
manera, al cap d'un temps que les idees noucentistes de
seny, ordre, mesura, etc. semblava que s'havien imposat en la
vida política i cultural del país, van començar a aparèixer una
vegada més aquells qui es revoltaven contra les velles idees i
iniciaven un nou cicle romàntic que, amb diversitat d'opcions,
es coneix com Avantguardisme.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

4. És difícil fer una història clara de la literatura avantguardista a causa deles
contradiccions i alts i baixos que presenta el moviment, entre altres per les
següents raons:a) Quan s'iniciaren els moviments d'Avantguarda, al país dominava
l'estètica noucentista (burgesa i amb suport institucional), la qual cosa dificultava
la possibilitat d'implantació dels nous models literaris. b) Llevat d'escasses
excepcions, els escriptors defensors de les pràctiques avantguardistes no eren una
alternativa real a la cultura dominant.c) A diferència d'altres països, els grups
avantguardistes catalans estaven poc cohesionats tenien importants divergències
ideològiques. Sovint s'organitzaven a l'entorn de revistes que mostraven un cert
eclectisme. d) Molts dels escriptors que començaren experimentant amb les noves
tendències evolucionaren posteriorment cap a actituds més acostades a les de la
literatura tradicional. Per a d'altres l'Avantguardisme no fou més que una moda
passatgera que no tingué continuïtat o que alternaven amb escrits propis de
l'ortodòxia literària.
Els orígens dels moviments d'avantguarda a Europa passa per conéixer alguns dels
manifestos dels intel·lectuals més destacats d’aquests. El Manifest Groc, signat
entre d’altres per Dalí, es publicà el 1928 i el més conegut de l’avantguardisme
català dels anys vint i trenta.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

5. • HI HA el cinema
• HI HA l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports
• HI HA la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual
• HI HAel saló de l'automòbil i de l'aeronàutica
• HI HAels jocs i les platges
• HI HAel nu sota l'electricitat en el music-halL
• HI HAla música moderna
• DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l'
O
Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament nega
• DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves
• DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàcia
• DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul
• DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir
• DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura
• DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literatura
• DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians
FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories
PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA,
PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN,
RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.
SALVADOR DALÍ LLUÍS MONTANYÀ SEBASTIÀ GASCH
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

6. ETAPES
Es pot dividir l'Avantguardisme català en
les tres etapes següents:
I. 1916-1924. Durant aquest període publicà tota
la seva obra Joan Salvat-Papasseit. També
aparegueren les primeres publicacions de
Josep Vicenç Foix. Es tractava d'una literatura
emmarcada majoritàriament dintre del
FUTURISME.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

7. • El període que va de 1926 a 1930 es caracteritza
per la recepció del SURREALISME francès a
través de la revista "L'Amic de les Arts”, que
comptava amb la col·laboració de Dalí, Montanyà
i Gasch, signants del Manifest Groc.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

8. I. La tercera etapa correspon a la represa de
postguerra protagonitzada pel grup "Dau al Set"
que publicà una revista del mateix nom entre
1948 i 1954.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

9. […] Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir,
immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no
mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu
amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell
sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però
sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents,
h
heroics i, sobretot, sincers. Joan
Salvat Papasseit: "Contra els poetes amb minúscula", 192
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

10. Joan Salvat i Papasseit (1894 -
1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. C
d’avantguarda
, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social simpatitzant
anarquistes i
socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina
Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels
.
Un dels seus poemes més recordats és el següent cal·ligrama:
“Com sé que es besa” del llibre Poema de la rosa als llavis.
Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text, devegades
sols una paruala o frase, en què s’utilitza la disposició de les
paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per representar el contingut del
poema. Les paraules conformen un dibuix, un personatge, animal o
qualsevol objecte imaginable.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

11. Com sé que es besa intenta narrar la coneixença, el festeig i la consumació carnal d’una relació entre el jo lírica i la
dona.
El cal·ligrama, que alterna el català i el francès, pren la forma de un vaixell veler, fragmentat en quatre parts: el casc que
ens situa geogràficament en el lloc de la acció en el port de Marsella; un primer pal amb bandera és la súplica d’ una
noia enamorada, que li reclama al mariner-poeta en francès una besada ; un segon pal, amb el vers que serveix per
subtitular el poema i que explicita l’acció de la possessió amorosa tal com la pensa el mariner; i les veles que remarquen
que en tot joc amorós hi ha el perill de presència de corsaris que poden prendre i endur-se l’enamorada. Aquest
cal·ligrama està escrit originalment en tinta blava, intentant simbolitzar el mar.
A més, en aquest poema hi ha un gran to eròtic i religiós, ja que la noia que “resa” converteix les seves paraules
d’incitació eròtica en una pregària, és a dir,Curs 2010-2011 Maribel Sospedra l’erotisme del cos humà. L’autor escenifica
s’expressa en termes religiosos
un triangle amorós entre el jo líric, el corsari i la dona.

12. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

13. Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim
amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

14. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

15. La generació de 1930 inclou un grup d’escriptors que
durant la dictadura de Primo de Rivera es reuniren al
voltant de la revista Taula de Lletres Valencianes, des
de la qual s’inicià la campanya de normalització
lingüística que culminaria amb la signatura de les
Normes de Castelló (1932).
Hi destacaren poetes com Carles Salvador o Francesc
Almela i Vives entre d’altres.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

16. La immediata postguerra (1939-1951) va
ser l'etapa més condicionada per les
circumstàncies externes. Exili o silenci
primer, i clandestinitat i progressiva
recuperació després, foren els primers
passos de la poesia catalana de
postguerra. La poesia es convertí en la
manifestació literària predominant,
potser perquè era possible la seua
difusió en àmbits restringits i també
perquè la censura fou més permisiva
amb ella. En la poesia de postguerra, cal
distingir tres corrents diferenciats:
2.La poesia de tradició simbolista
3.La poesia d’avantguarda
4.La poesia realista
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

17. 1. La poesia de tradició simbolista
Els escriptors que seguiren aquesta tendència
escrigueren poemes que responien a les
característiques següents:
- allunyament de la realitat: el poeta es desentén de la
realitat que l’envolta i es tanc en el seu món
- discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el
dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida
- punts de vista religiosos i humanistes
- tendència a l'hermetisme expressiu
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

18. Destaquen autors com Salvador
Espriu, Joan Vinyoli, Carles Riba
o Xavier Casp.
La pell de brau de Salvador
Espriu marcà el tomb cap a un
altre dels corrents poètics
d’aquesta època: la poesia
realista. En aquesta obra, Espriu
analitza el tema de la Guerra
Civil i evoca la necessitat de la
reconciliació en la postguerra.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

19. 2. La poesia realista
En els anys seixanta es va viure un gran debat, que va enfrontar l'estètica
de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un
model de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. És
l'anomenat realisme històric o social. Es propugnà l’ús d’una llengua
directa i fins i tot col·loquial. Hi destaquen Pere Quart, Gabriel Ferrater,
Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés.
En sintonia amb la poesia realista, la "nova cançó" es convertí ben aviat en
un fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar l'ús públic de la
llengua a través de la nova música popular i divulgar, burlant la censura,
missatges de continguts antifranquistes i d'orientació nacionalista.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

20. UN SONET PER A TU, Miquel Martí i Pol
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

21. Corrandes d’exili
A Catalunya deixí
Una nit de lluna plena el dia de ma partida
tramuntàrem la carena, mitja vida condormida;
lentament, sense dir re... l’altra meitat vingué amb mi
Si la lluna feia el ple per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de Franca ̧
també el féu la nostra pena.
i demà més lluny potser,
L’estimada m’acompanya no em moriré d’enyoranca ̧
de pell bruna i aire greu ̧
ans d’enyoranca viuré.
(com una Mare de Déu En ma terra del Vallès
que han trobat a la muntanya). tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
Perquè ens perdoni la guerra,
cinc quarteres massa terra.
que l’ensagna, que l’esguerra, «Com el Vallès no hi ha res.»
abans de passar la ratlla, Que els pins cenyeixin la cala,
m’ajec i beso la terra l’ermita dalt del pujol;
i l’acarono amb l’espatlla. i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
̧
Una esperanca desfeta,
̧
una recanca infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
PERE QUART
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

22. UNA VACA AMB UN VEDELLET EN BRAÇOS
Non non,
vine, son!
Dorm, petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per a la mort!
Seràs brau
o de pau?
Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.
Non non,
vine, son!
PERE QUART
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

23. PROPIETATS DE LA PENA Deixaràs de comptar les síl.labes,
Assumiràs la veu d'un poble, de fer-te el nus de la corbata:
i serà la veu del teu poble, seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
i seràs, per a sempre, poble, vida amunt i nacions amunt,
i patiràs, i esperaràs, una enaltida condició.
i aniràs sempre entre la pols, No tot serà, però, silenci.
et seguirà una polseguera. Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
I tindràs fam i tindràs set,
No diràs la teua paraula
no podràs escriure els poemes amb voluntat d'antologia,
i callaràs tota la nit car la diràs honestament,
mentre dormen les teues gents, iradament, sense pensar
i tu sols estaràs despert, en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
i tu estaràs despert per tots.
Potser et maten o potser
No t'han parit per a dormir: se'n riguen, potser et delaten;
et pariren per a vetllar tot això son banalitats.
en la llarga nit del teu poble. Allò que val és la consciència
Tu seràs la paraula viva, de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
la paraula viva i amarga.
Després del teu silenci estricte,
Ja no existiran les paraules, camines decididament.
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

24. M’ACLAME A TU
M’aclame a tu, mare de terra sola.Arrape els Seràs la clau que obre tots els
teus genolls amb ungles brutes.Invoque un panys,seràs la llum, la llum
nom o secreta consigna,mare de pols, il·limitada,seràs confí on l'aurora
segrestada esperança.Mentre el gran foc o la comença,seràs forment, escala
ferocitatsegueix camins, segueix foscos il·luminada!Seràs l'ocell i seràs la
camins,m'agafe a tu, os que més estimavai bandera,l'himne fecund del retorn
cante el jorn del matí il·limitat.El clar camí, el de la pàtria,tros esquinçat de
pregon idiomaun alfabet fosforescent de l'emblema que puja.Jo pujaré
pedres,un alfabet sempre amb la clau al pany, piament els graonsi en arribar al
el net destí, la sendera de llum,sempre, a la terme entonaréel prec dels béns
nit, il·luminant, enterc,un bell futur, una que em retornaves sempre.
augusta contrada!Seràs el rent que fa pujar el
pa,seràs el solc i seràs la collita,seràs la fe i la
medalla oculta,seràs l'amor i la ferocitat.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

25. 3. La poesia d’avantguarda
Entrà en crisi el realisme històric i es produïren en el nostre món literari un seguit
de fets que marcaren un tomb en la poesia. D'una banda, començaren a publicar-
se les obres completes de Joan Brossa i es redescobrí la poesia de J.V. Foix;
ambdós autors esdevingueren ben aviat mestres reconeguts de les promocions
més joves, les quals seguiren les directrius avantguardistes. D'altra banda, s'inicià
un retorn generalitzat a la valoració de la poesia per ella mateixa, i
consegüentment, al culturalisme formal i temàtic. El realisme evolucionà, de la mà
de Gabriel Ferrater, cap a un tipus de poesia moral.
Per acabar cal comentar la figura de Maria Mercè Marçal. La seva poesia té el traç
d'una aventura apassionada i lliure i, per tant, arriscada. Els eixos temàtics de la
seva obra s'organitzen entorn de la identitat femenina.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

26. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

27. Poema objecte, 1967. El
"Nupcial", projecte de 1984 realitzat al
poema és com la llum d'una
1988. Una joia i unes manilles, juntes
bombeta.
com a símbol del matrimoni.
Curs 2010-2011 Maribel Sospedra