1. HISTÒRIA DEL SOFTWARE
Què és el software?
El software és el conjunt de programes de l’ordinador, procediments,
regles, documentació i dades asociadse que formen part de les operacions
d’un sistema de computació. El terme “software” es va fer servir per
primera vegada per John W. Tunkey l’any 1957.
Hi han diferents tipus de software:
- Software de sistema.
- Software de programació.
- Software d’aplicació.
Tipus de generacions:
- Primera generació (1945-1955).
- Segona generació (1955-1964).
- Tercera generació (1964-1974).
- Quarta generació (1974-).
Primera generació
-Àbac: és un objecte que serveix per facilitar càlculs senzills (sumes,
restes i multiplicacions) i operacions aritmètiques. És considerat com el
més antic instrument de càlcul, adaptat i preciat en diverses cultures. La
època d’origen és indeterminada. Avui en dia es tendeix a pensar que l’origen
de l’àbac es troba a la Xina, on l’ús d’aquest instrument encara és notable al
igual que al Japó. En canvi, hi han altres opcions sostenen que l’ àbac va
nèixer al Sahara, on els antecesors de l’actual àbac eren passatemps rallats
en la sorra o en les roques, utilitzats tant per realitzar càlculs aritmètics
com per jugar a diverses jocs tradicionals d’intel·ligència.

2. -Màquina diferencial i Màquina analítica: Aquestes dos màquines són
practicament una continuació de l’altre. Primerament Charles Babbage va
intentar construïr la màquina diferencial, però va fallar. Anys més tard
va comprendre que podia aprofitar el seu diseny per fer una màquina més
genara que va ser la màquina diferencial. Aquestes dos màquines són unes
calculadores mecàniques de propòsit especial disenyades per tabular
funcions polinòmiques sobre una progressió aritmètica obtenint una taula
de valors que s’aproxima a la funció real. La última és una màquina més
general del que aparenta en un principi. Aquesta màquina va ser
inventada per J.H.Muller, i redescoberta per Charles Babbage. Hi ha una
reconstrucció de la Màquina Diferencial No.2 que ha estat operativa des
de 1991 al Museu de Ciència de Londres. Degut a que la màquina no pot
realitzar multiplicacions, no pot càlcular el valor d’un polinomi. Tot i això
si el valor inicial es calculat per un altre mitja, la màquina pot calcular
qualsevol número de valors pròxims.
- MARK I: és el primer ordinador electromagnètic construït en la
Universitat Harvard. Va ser inventada l’any 1944 per Howard. H. Airen.
Empleava senyals electromagnètiques per moure les parts mecàniques.
Aquesta màquina era lenta i inflexible, però executava operacions
macàniques bàsiques i càlculs complexes d’equacions sobre el moviment
parabòlic de projectils. Funcionava amb relé, es programava amb
interruptors i llegia les dades de cintes de papel perforat.
Aquesta màquina ens permet fer fins a 5 operacions aritmètiqes (suma,
resta, multiplicacií, divisió i referència de resultats anteriors).
Es programava reben les seves seqüències d’introduccions a través d’una
cinta de paper en la qual anaven perforades les instruccions i números que
es transferien d’un registre a un altre per mitra de senyals elèctriques.
-ENIAC: és la sigla de Electronic Numerical Integrator And Computer, que
era utilitzada per el Laboratori d’Investigació Balística del Exèrcit dels
Estats Units. Va ser construïda en la Universitat de Pennsylvania per John
Presper Eckert i Jonh William Mauchly. Va ser presentada el 15 de febrer
de 1946. La computadora podia calcular trajectòries de projectils i podia
resoldre 5000 sumes i 300 multiplicacions en 1 segon. Entre les anècdotes
esta la cifra d’un temps de rotura 1 hora.
Està relaciona amb el Colossus, que es va utilitzar per dexifrar el còdig
aleman durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta màquina era totalment
digital, és a dir, que executava els seus processos i operacions mitjançant
instruccions en llenguatge màquina.

3. -Transistor: és un dispositiu electrònic o semiconductor que compleix les
funcions d’amplificació, oscil·lador, commutador i rectificador. Actualement
es troba pràcticament en tots els aparells domèstics d’ús diari.
Va ser inventat en els Laboratoris Bell d’ Estats Units el desembre de 1947
per Jonh Bardeen, Walter Houser Brattain i William Bradford Shockley.
Hi han diferents tipus de transistors; transistor de contacto puntual que va
ser el primer capaç d’ obtenir ganàncies, el transistor d’unió bipolar, el
transistor d’unió unipolar o d’efecte de camp que va ser el primer d’aquest
tipus que es va portar a la pràctica i el fototransistor que són sensibles a la
radiació electromagnètica.
- UNIVAC I: va ser la primera computadora universal fabricada als Estats
Units. Va ser disenyada per J.Presper Eckert i Jonh William Mauchly. Va
ser la primera computadora fabricada per un propòsit no militar. Podia
ejecutar uns 1000 càlculs per segon. Era una computadora que precessava
dígits en sèrie. Podia realitzar sumes de dos números de deu dígits.
Va ser usada per a l’administració i per els negocis, és a dir, per a la
execució ràpida de grans quantitats d’operacions aritmètiques relativament
simples i per al transport de dades. Com a curiositat només se’n van
construïr i se’n van vendre 46 unitats.
- IBM 701: era coneguda amb el nom de “calculadora de Defensa” i era la
primera computadora científica comercial d’ IMB. Podia realitzar una
operació de suma en cinc cicles de màquina de 12 microsegons, multiplicava i
dividia en 38 cicles de la màquina de 12 microsegons. Una curiositat és que
va ser el primer computador que va demostrar el potencial de la
intel·ligència artificial.
Segona Generació
305 RAMAC de IBM: es va comercialitzar el 4 d’octubre de 1956. RAMAC
eren les inicials en anglès de “Sistema de Contabilitat amb memoria d’Accés
Aleatori. El seu diseny va estar motivat per la necessitat de sustituïr el

4. ficher de tarjetees perforades. El primer RAMAC es va destinar per ser
utilitzat en la indústria de l’automovil estadounidense. El sistema de disc
IBM 350 emmagatzemava cinc milions de caràcters de set bits. Es van
construïr més de 1000 unitats. La sea producció va acabar al 1961, i va
passar a ser obsolet l’any 1962. El sistema original podia allotjar-se en una
habitació d’aproximadament de nou per quinze metres.
IBM 1401: va ser el primer membre de la serie IBM 1400. Utilitza
targetes perforades Permet la lectura de targetes a alta velocitat, cinta
magnètica per entreda i sortida, impressió d’alta velocitat, pograma
ammagatzemat i capacitat aritmètica i lògica. També era utilitzat
freqüentment com a controlador perifèric off-line en grans instal·lacions
tant de computació científica com de computació de negocis. La tarifa
mensual era de 2500 dolars S’en van construïr 12000 unitats fent-la la
màquina més exitosa en la història de la computació. Aquesta màquina incloïa
autocoder, FARGO, FORTRAIN II, FORTRAIN IV, RPG I SPS.
Tercera generació
Circuit integrat: el primer circuit integrat va ser desenvolupat al 1958 per
l’ingenier Jack Kilby. Va permetre reduir la mida de les computadores, ja
que en una petita pastilla de silici es podia incluir grans quantitats de
transistors. Els circuits integrats es troben en tots els apareéis
electrònics modernsL’any 2000 Kilby va ser galadornat amb el Premi Nobel
de Física per la contribució del seu invent per el desenvolupament de la
tecnología de la informació. Existiesen dos ventatges que tenen aquests
circuits; el seu baix cost i el seu alt rendiment.
IBM S360: va ser el primer en utilitzar microprogramació i va crear el
concepte d’arquitectura de familia. És un dels primers ordinadors
comercials que va utilitzar circuits integrats i podia realitzar tant análisis
numèrics com administració o precessament d’arxius. Es considera que la
tercera generació de computadores començà amb la seva introducció. Va ser
la primera computadora atacada amb un virus en la història de la

5. informàtica. Va ser un gran èxit en el mercat, ja que permetia comprar un
sistema més petit sabent que sempre podria migrar cap un sistema de major
capacitat.
MULTICS: Va ser un dels primers sistemes operatius de temps compartit,
és a dir que posibilitaba la execució multifeina. Va tindre una gran influència
en el desenvolupament dels posteriors sistemes operatius. El seu
desenvolupament va començar l’any 1964 i estava liderat per Fernando J.
Corbató, però finalment s’en va encarregar Honoywell. Va ser concebut com
un producte comercial, però no va tenir molt d’èxit. No obstant va tindre un
gran impacte en el camp de la computació. Es va intentar que tingués una
alta disponibilitat i anyadint nous recursos podia creixer el poder de
computació, memoria principal, emmagatzematge etc.
MICROPROCESSADOR: va ser el primer mnicroprocessador instalat en un
simple xip i es va anomenar Intel 4004. Va ser el primer que e sva trobar
comercialment. Va ser inventat per Faggin que va crear una nova
metodología que no existia previament i que la va utilitzar per encaxar el
microprocesador en un únic xip. Originilament va ser disenyat per una
companyia japonesa per ser utilitzat en la seva línia de calculadores.
Ratolí: La primera maqueta es va construïr de fusta i es va patentar amb el
nom de “X-Y Position Indicador for a Display System”. Constava de dos
eixos; un per controlar el moviment vertical del cursor de la pantalla i l’altre
per el sentir horitzontal. Per primera vegada s’aconseguia un intermediari
directe entre una persona i una computadora.
Teclat: un teclat és un perifèric d’entrada o dispositiu, en part inspirat en
el teclat de les màquines d’escriure, que utilitza una disposició de botons o
tecles, per que actuïn com palanques mecàniques o interruptors electrònics.
Es va designat un estàndar de comuncació sèrie, segons el temps utilitzat
basat en el joc de caràcters.

6. Pantalla: és un dispositiu de sortida que mitjançant un intefaç mostra els
resultats del processament d’una computadora. Els primers monitors van
sorgir l’any 1981. Estaven expressament disenyats per el model text i
soportaven subrallat, negreta, normal i invisibilitat per a textos. El mateix
any van sortir uns monitors comercialitzats al desenvolupar-se la primera
tarjeta gràfica.
ARPANET: la xarxa de computadores Advanced Research Projects Agency
Network va ser creada per encàrreg del Departament de Defensa dels
Estats Units com a mitjà de comunicació per els diferents organismos del
país. El primer punt es va crear a la Universitat de California de Los
Àngeles. Encara que el concepte d’una xarxa de computadores capaç de
comunicar usuaris en diferents ordinadors va ser formulada per J,C.R.
Licklider. Finalment en ARPANET es describien dos ideas; el ús de la zarza
descentralitzada amb diferents camins i la divisió de missatges en
fragments que segueixen camins diferents.
INTERNET: és un conjunt descentralitzat de xarxes de comunicació
interconectades que fan que funcioni com una xarxa lògica única, d’alcanç
mundial. Els seus orígens es remonten a l’any 1969 quan es va establir la
primera conexió de computadores entre les Universitats de UCLA i
Standford per mitjà d’una línia telefònica conmutada i gràcies als treballs i
estudia anteriors de veris cientifics i organitzacions des de 1959.
UNIX: és un sistema operatiu portable, multifeina i multiusuari. Va ser
desenvolupat l’any 1969 per un grup d’empleats dels laboratoris Bell. Els
inventors van ser Ken Thompson y Dennos Ritchie. L’objectiu del projecte
era desenvolupar un gran sistema operatiu interactiu que contés amb moltes
innovacions, entre elles millores en les polítiques de seguretat.
DOS: és una familia de sistemas operatius per al PC. El nom de les sigles
disk operating system significa sistema operatiu de disc. Va ser creat
originalment per computadores de la familia IBM PC. Desapareix com a
sistema operatiu. Aquest sistema operatiu es fa servir a les microempresas

7. ja que són de major utilitat, però el major camp d’ús dd’aqest programa es
produeix a les caixes registradores.
Microprocesador 8080: Va ser un microprocesador que va ser disenyat i
fabricat per Intel. Va ser llançat l’any 1974. És considerat el primer diseny
de CPU microprocesador veritablement utilitzable. Formava la base per les
màquines que corrien el sistema operatiu CP/M.
Apple I: va ser un dels primers computadors personals i el primer en
combinar un microprocesador amb una conexió per un teclat i un monitor. Va
ser disenyat per Steve Wozniak originalment per a ús personal. Un amic va
tindre la idea de vendre l’ordinador. Va ser el primer producte de Apple
posat a la venda l’abril de 1976.