2. PRESENTACIÓ El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. La majoria dels dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam i està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham.
3. Temples Desde l'any 70 la sinagoga va pasar a ser el lloc de preferència per l'ocult, ecara que el judaisme no emiteix una preferència sobre un llos especific per dita activitat.
4. ORIGEN I FUNDADORS La història jueva es remonta a les tradicions bíbliques. Quan l'arca de Noé va encallar en el turó Ararat. Els fills de Noé (Sem, Cam i Jafet) van donar origen als semites,camites i jafetites. Abraham, pare dels jueus, va rebre de Yahvéh l'ordre d'anar a la terra de Canaà. Va partir de la seva pàtria, Ur. Abraham, el seu fill Isaac i el seu net Jacob van ser pastors nòmades. Els seus descendents van arribar a la terra de Gesén, en el delta del riu Nil. Però el faraó d'Egipte els va fer esclaus. Amb Moisès, ungit com a líder, el poble elegit per Déu es va dirigir a Canaá, la terra promesa.
5. CELEBRACIONS El xabbat (dissabte) és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del dissabte on es celebra la creació de Déu, i es commemora el descans de Déu per contemplar la creació. Durant el xabbat no es pot realitzar cap feina. Altres celebracions són la festa de les cabanes o Sukkot, la Pentecosta o Xavuot, el Cap d'Any o Roixha-Xanà, el dia del Penediment o YomKippuri la Pasqua o Pésah.
14. La Torá (els cinc llibres deMoisés) és el text principal del judaisme.
15. Déu recompensarà als que obeeixen els seus manaments, i castigarà als que els violen.
16. Déu va escollir al poble jueu per a establir un pacte únic amb Ell.
17. Hi haurà messies una era messiànica. Tot i això el messies no és un ésser diví, sinó un alliberador polític. L'era messiànica és un ideal al què hem d'aspirar.
18. L'ànima és pura al naixement. Els nens neixen amb un yétser ha-tov, una tendència per a fer el bé, i un yétser ha-ra, una tendència per a fer el mal. Aleshores, els humans tenen la lliure voluntat per a escollir el camí.
19. Les persones poden realitzar propiciació pels pecats per mitjà de l'oració, el penediment i de la tsedaqà (donar a la caritat, i als pobres).