1. Trastorn di mòrfic
corporal Júlia Roman Lamiel
Beatriz Sénobua Torao
Álvaro Tejeda López
Jose Antonio Trinidad Rebollo
Judith Zamora Arans
2. • índex:
- Introducció
- Característiques
- Causes
- Símptomes
- Diagnòstic
- Tractament
- Un cas real
3. • introducció:
El TDC també conegut com dismorfofobia, és un trastorn somatomorf que
sobretot avarca una por extrema per ser lleig i una obsessió per a la bellesa.
Aquest trastorn apareix normalment durant
l’adolescència o l'edat adulta perquè es
quan comencen la majoria de crítiques
personals, relacionades amb la imatge
corporal.
4. • Característiques:
-Físiques:
Consisteix en una preocupació important i fora de lo normal per algun
defecte percebut en les característiques físiques. Les persones pateixen
d'una greu ansietat ja que ho perceben d'una manera extremament
excessiva.
-Psicològiques:
Malestar psicològic significatiu que afecta a la vida social o laboral, fins el
punt d'experimentar símptomes ansiosos-depressiu greu.
5. • Causes:
Es desconeix la causa exacta del trastorn di mòrfic corporal. Poden intervenir
factors genètics, ja que aquestes persones, tenen més probabilitats de tenir
algun familiar que pateixi aquest trastorn.
És possible que el cervell de la
persona tingui certa dificultat per
processar el que aquesta veu
quan es mira a si mateixa. Pot
ser degut a experiències de la
vida, com el maltractament o
l'assetjament.
6. • Símptomes
Els símptomes del trastorn di mòrfic corporal varien de persona a persona.
Qui pateix d'un trastorn di mòrfic corporal amaga aquella part del seu físic
que li preocupa, fent servir peces de vestir gruixudes, canviant de postura o
usant molt maquillatge. També pot passar que la persona es compari amb els
amics, o amb els famosos que apareixen en les revistes.
És possible que se senti obligada a repetir certs actes, entre aquests:
-veure com llueix davant un mirall o una superfície reflectant
-passar-se els dits per la pell
-arreglar freqüentment el cabell
-aplicar maquillatge a cada estona
-furgar la pell
-canviar-se la roba amb freqüència
-comprar grans quantitats de productes de bellesa
-fer massa exercici
-buscar suport dels altres
-procurar tractaments dermatològics o cirurgia estètica.
7. • Diagnòstic:
Com es fa?
I. S’haurà de consultar al seu metge de capçalera.
II. Qui preguntarà quins són els símptomes i l'examinarà.
III. També farà preguntes sobre la seva història clínica.
IV. Podrà ser derivar a l'Equip Comunitari de Salut Mental de la localitat per
obtenir més ajut.
V. Es proporcionarà informació addicional sobre el trastorn di mòrfic
corporal, així com de les opcions de tractament disponibles.
8. • Tractament:
El tractament inclou tractaments psicològics, medicaments o ambdues coses,
segons la gravetat del trastorn.
-autoajuda:
Els llibres d'autoajuda i els grups de suport poden ser útils.
Conèixer altres persones afectades pot ajudar a superar els sentiments de
vergonya i ansietat.
9. -Tractament hospitalari
Les persones que pateixen de trastorn di
mòrfic corporal no solen ser hospitalitzades,
llevat que tinguin un altre problema de
salut mental, per exemple, un trastorn
alimentari, depressió greu o esquizofrènia.
-Teràpies de conversa:
La teràpia cognitiu-conductual (TCC) pot ajustar els
seus pensaments negatius, per tal d'ajudar a sentir-
se millor pel que fa a la seva aparença. La mateixa
l'ajudarà a reconsiderar els seus pensaments i
accions.
10. • Un cas real:
-Michael Jackson:
• A Michel li va causar aquest trastorn
un trauma infantil al no voler-se
assemblar al seu pare i va canvia
automàticament el seu físic fins que
no quedes res que li recordes a ell.
• Però lo més greu van ser les
operacions per anar modificant el
seu nas, mentó pòmuls, boca,
parpelles i altres parts de la seva
cara. Oprah Winfrey va dir que va
parlar amb el metge que l’operava
perquè no l’operes, només ho fes
veure.
• El cantant plorava molt
degut als cops que el seu
pare li donava i sempre
s'intentava amagar d’ell.
Durant el rodatge d’un
anunci de Pepsi, el cantant
va sofrir cremades de segon
grau en el seu cuir cabellut i
part del seu rostre a causa
de que la pirotècnia que
utilitzaven en una escena,
que simulava ser un concert,
va haver una explosió major
de l’esperada, i va aprofitar
per operar-se el nas.