2. Que és l’esquizofrènia?
Etapes de l’esquizofrenia
Causes
Quins son el Simptomes?
Com tractar-la
3. L'esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una
pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la
personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir
propositivitat vital adequada.
4. -Etapa prepsicótica: Passada la etapa de psicosis activa
s'instal·len els símptomes negatius
(anhedonia, energia, etc.). També poden aparèixer dificultats de
relacions interpersonals, alteracions cognitivas, dificultats
d'adaptació escolar.
-Etapa psicótica florida: Es una etapa on es presenten
símptomes positius(alucinacions) . L'estrès resulta ser un factor
important a la seva aparició.
-Etapa residual: Es una etapa prolongada en la que
predominen els símptomes negatius y la que es pot haver
reactivacions similars a la etapa psicótica florida. Estos símptomes
negatius es caracteritzant por pobresa del llenguatge y pensament
y baix nivell d'activitat.
5. -En l'actualitat no es coneix una causa única que provoqui
l'esquizofrènia. Es creu que aquest trastorn és el resultat de
la combinació de certs factors genètics, del comportament i
probablement d'altres aspectes. Avui en dia s'està
investigant el paper que poden estar jugant els gens i, tot i
que encara no hi ha una resposta exacte.
-Una circumstància que s'observa, és que l'esquizofrènia té
un component hereditari. Així doncs, una persona que té un
o més parents amb aquest trastorn té més probabilitats de
desenvolupar aquesta malaltia.
6. Hi ha dos tipus simptomes negatius i positius :
-Els símptomes positius consisteixen en deliris i al · lucinacions. Els
símptomes de desorganització inclouen la manca d'atenció.
-Els símptomes negatius consisteixen en una limitació de la gamma i
intensitat de les expressions emocionals, una reducció de la productivitat del
pensament i la parla , anhedonisme i una reducció de l'inici de comportament
dirigit a un objecte. En el subtipus paranoide, les idees delirants o les al ·
lucinacions auditives són característiques prominents.
7. TRACTAMENT NO FARMACOLÒGIC
A part del tractament farmacològic que és bàsic
per al tractament de l’esquizofrènia, també
existeixen altres tractaments no farmacològics
bàsics i complementaris, com la teràpia
psicològica tant per la família com pel pacient
amb el qual es treballen les habilitats socials i
rehabilitació cognitiva.
D’altra banda també existeix la teràpia
electroconvulsiva, la qual s’aplica en alguns
casos.
8. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
El tractament farmacològic és indispensable per tal
que desapareguin els deliris i les al·lucinacions, de
manera que si se suspèn el tractament poden
tornar els símptomes
Així doncs, és molt important tenir present que
cada cop que tornen els deliris, pot aparèixer o
intensificar-se la simptomologia negativa, fet que
empitjora el diagnòstic.
A vegades, es pot arribar a provar de treure la
medicació quan fa molt temps que no apareixen els
símptomes de l’enfermetat (mínim 5 anys) però
s’ha de vigilar molt i anar molt en compte.